Accés més ràpid que el navegador!
36 les relacions: Anatòlia, Antioquia de l'Orontes, Ateneu de Selèucia, Cilícia, Comes, Esteve de Bizanci, Estrabó, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Göksu, Holmos, Imperi Selèucida, Imperi Seljúcida, Isàuria, Lleó I d'Armènia, Olbasa, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Pau de Tars, Seleuc I Nicàtor, Silifke, Tars (Turquia), Tecla d'Iconi, Xenarc de Selèucia, Zenó, Zeus, 10 de juny, 1071, 1137, 1190, 1471, 325, 359, 410, 705, 732, 77, 968.
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і Anatòlia · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Ateneu de Selèucia
Ateneu de Selèucia (en grec antic Άθήναιος) fou un filòsof peripatètic grec esmentat per Estrabó que diu que era contemporani seu.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і Ateneu de Selèucia · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і Cilícia · Veure més »
Comes
Comes (en plural comites) era un rang romà que inicialment equivalia a 'company' per distingir-lo de socius ('soci').
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і Comes · Veure més »
Esteve de Bizanci
Esteve de Bizanci o Estèfan de Bizanci (Stephanus Byzantinus) va ser un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і Esteve de Bizanci · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і Estrabó · Veure més »
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Göksu
El Göksu (traduït com 'Aigua Blava', també Geuk Su, Goksu Nehri, edat mitjana Saleph, clàssic Calycadnus) és un riu de l'altiplà Taşeli a Turquia.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і Göksu · Veure més »
Holmos
Holmos (en llatí Holmi, en grec antic Ὅλμοι) era una ciutat de la costa de Cilícia a la Cilícia Tràquea, al sud-oest de Selèucia d'Isàuria.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і Holmos · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і Imperi Selèucida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і Imperi Seljúcida · Veure més »
Isàuria
Isàuria (en grec antic Ισαυρία) era una regió de l'Àsia Menor, que limitava a l'est amb Licaònia, al nord amb Frígia, a l'oest amb Psídia i al sud amb Cilícia i Pamfília.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і Isàuria · Veure més »
Lleó I d'Armènia
Lleó I o Levond I (armeni: Լեիոն Ա) (mort el 14 de febrer del 1140) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і Lleó I d'Armènia · Veure més »
Olbasa
Olbasa (en grec antic Ὄλβασα) era una ciutat de la Cilicia Aspera i després va formar part d'Isàuria.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і Olbasa · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і Pau de Tars · Veure més »
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і Seleuc I Nicàtor · Veure més »
Silifke
Murs exteriors del castell de Silifke Silifke o Selefke, en grec: Σελεύκεια, Selèucia; en àrab, Seleukiya; en armeni, Selefkia o Selewkia; en franc, Le Selef, Salef, Saleph, és una localitat i un districte al centre-sud de la província de Mersin (abans, a la província d'Adana), a 87 km a l'oest de Mersin, al costat del riu Göksu (antic Calycadnos), no lluny de les muntanyes del Taure, Turquia, però a només 14 km de la mar Mediterrània.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і Silifke · Veure més »
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і Tars (Turquia) · Veure més »
Tecla d'Iconi
Tecla d'Iconi (Iconi?, actual Konya, Turquia, - Selèucia?, actual Silifke, Turquia) va ser una seguidora i deixebla de Pau de Tars al.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і Tecla d'Iconi · Veure més »
Xenarc de Selèucia
Xenarc (Xenarchus - Ξέναρχος); 1r segle aC) de Selèucia en Cilícia, va ser un filòsof peripatètic i un gramàtic. Va viure en temps d'Estrabó, que va escoltar els seus discursos. Xenarc va marxar de molt jove de casa seva i es va dedicar a ensenyar. Primer a Alexandria, després a Atenes i finalment a Roma, on es va fer amic d'Ari d'Alexandria i després d'August. Encara era viu però ja molt vell i ple d'honors, quan Estrabó va escriure sobre ell. També en van parlar Simplici, Julià l'Apòstata i Alexandre d'Afrodísies. Fabricius l'inclou a la Bibliotheca Graeca.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і Xenarc de Selèucia · Veure més »
Zenó
Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і Zenó · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і Zeus · Veure més »
10 de juny
El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і 10 de juny · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і 1071 · Veure més »
1137
;Països Catalans.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і 1137 · Veure més »
1190
El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і 1190 · Veure més »
1471
; Països Catalans.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і 1471 · Veure més »
325
El 325 (CCCXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і 325 · Veure més »
359
En l'Imperi romà l'any va ser anomenat com "el del consulat d'Eusebi i Hipati" o, menys comunament, com el 1112 Ab urbe condita.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і 359 · Veure més »
410
El 410 (CDX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і 410 · Veure més »
705
El 705 (DCCV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і 705 · Veure més »
732
Sense descripció.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і 732 · Veure més »
77
El 77 (LXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і 77 · Veure més »
968
Sense descripció.
Nou!!: Selèucia d'Isàuria і 968 · Veure més »
