Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Satèl·lits de Plutó

Índex Satèl·lits de Plutó

Plutó i les seves tres llunes: Caront, Hidra i NixÒrbites de les llunes i del planeta PlutóMides aproximades dels cossos del sistema de Plutó Plutó té cinc satèl·lits naturals coneguts.

34 les relacions: Albedo, Anell planetari, Baricentre, Caront (satèl·lit), Cèrber (satèl·lit), Cinturó de Kuiper, Corba de llum, Densitat, Equilibri hidroestàtic, Estix (satèl·lit), Família de col·lisió, Gravetat, Hemisferi, Hidra (satèl·lit), Hipòtesi del gran impacte, Libració, Lluna, Moment angular, Nix (satèl·lit), Planeta doble, Plutó (planeta nan), Precessió, Ressonància orbital, Rotació síncrona, Satèl·lit natural, Sòlid rígid, Scientific American, Telescopi espacial Hubble, Terra, The Planetary Society, Unió Astronòmica Internacional, 1978, 2005, 31 d'octubre.

Albedo

La neu fresca té una albedo d'entre el 75 i el 90% Canvis estacionals a l'albedo terrestre 2003-2004 L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i que és retornada a l'espai.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Albedo · Veure més »

Anell planetari

Un anell planetari és un anell de pols còsmica i altres partícules petites que orbiten al voltant d'un planeta en una regió en forma de disc pla.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Anell planetari · Veure més »

Baricentre

El baricentre o centroide d'un triangle és el punt que es troba a la intersecció de les mitjanes, línies que uneixen els vèrtexs i el punt mitjà del costat oposat.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Baricentre · Veure més »

Caront (satèl·lit)

Caront és el més gran dels satèl·lits de Plutó.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Caront (satèl·lit) · Veure més »

Cèrber (satèl·lit)

Llunes de pluto Cèrber, (també conegut amb els noms provisionals de S/2011 P 1, S/2011 (134340) 1 o P4) és un petit satèl·lit natural de Plutó l'existència del qual s'anunciava el 20 de juliol de 2011.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Cèrber (satèl·lit) · Veure més »

Cinturó de Kuiper

El cinturó de Kuiper és una àrea del sistema solar que s'estén des de l'òrbita de Neptú (a 30 ua) fins a 50 ua del Sol.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Cinturó de Kuiper · Veure més »

Corba de llum

Corba de llum de l'asteoride 201 Penelope basada en imatges preses el 6 d'octubre de 2006 al Observatori Universitari Mount John. Mostra una mica més d'una rotació que dura 3,7474 hores. En astronomia, una corba de llum és una gràfica de la intensitat de llum d'un objecte celeste o regió, en funció del temps.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Corba de llum · Veure més »

Densitat

En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Densitat · Veure més »

Equilibri hidroestàtic

Lequilibri hidroestàtic es produeix en un fluid en el qual les forces del gradient vertical de pressió i la gravetat estan en equilibri.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Equilibri hidroestàtic · Veure més »

Estix (satèl·lit)

Estix, també conegut pel seu nom provisional com a (S/2012 P 1,S/2012 (134340) 1 o P5) és un petit satèl·lit natural de Plutó l'existència del qual es va anunciar l'11 de juliol de 2012.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Estix (satèl·lit) · Veure més »

Família de col·lisió

Haumea i els seus satèl·lits formen part d'una família de col·lisió. En astronomia, una família de col·lisió és un grup d'objectes astronòmics que es pensa que tenen un origen comú fruit d'una col·lisió.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Família de col·lisió · Veure més »

Gravetat

La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Gravetat · Veure més »

Hemisferi

Un hemisferi (del llatí i al seu torn del grec; de hemi.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Hemisferi · Veure més »

Hidra (satèl·lit)

Hidra, també conegut com a Plutó III (designació provisional S/2005 P 1), és un satèl·lit del sistema binari constituït per Plutó i Caront.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Hidra (satèl·lit) · Veure més »

Hipòtesi del gran impacte

Recreació artística del gran impacte La hipòtesi del gran impacte (en anglès: Giant impact hypothesis, Big Whack o Big Splash) és la hipòtesi científica més acceptada per a explicar la formació de la Lluna.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Hipòtesi del gran impacte · Veure més »

Libració

La fase i la libració de la Lluna al 2013 en intervals d'una hora, amb música, títols i gràfics suplementaris fases, i la variació de la mida visual causada per la distància variable des de la Terra Mesura teòrica de la superfície lunar visible (línia verda), a causa de la libració, en projecció de Winkel-Tripel En astronomia, la libració (del llatí librare, 'equilibrar', 'balancejar') és una lenta oscil·lació, real o aparent, d'un satèl·lit, vista des del cos celeste al qual orbita.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Libració · Veure més »

Lluna

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Lluna · Veure més »

Moment angular

Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Moment angular · Veure més »

Nix (satèl·lit)

Nix, també conegut com a Plutó II (designació provisional S/2005 P 2), és un satèl·lit natural de Plutó.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Nix (satèl·lit) · Veure més »

Planeta doble

Un planeta doble és el terme informal, o no oficial, utilitzat per a descriure a dos planetes que s'orbiten mútuament al voltant d'un centre de masses comú que no es troba localitzat a l'interior de cap dels dos cossos celestes.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Planeta doble · Veure més »

Plutó (planeta nan)

Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Plutó (planeta nan) · Veure més »

Precessió

Precessió i nutació d'una baldufa Precessió d'un giroscopi Rotació (verd), precessió (blau) i nutació (vermell) de la Terra La precessió és el moviment harmònic que efectua l'eix de rotació d'un sòlid no esfèric sotmès a forces exteriors.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Precessió · Veure més »

Ressonància orbital

En mecànica celeste, es diu que hi ha ressonància orbital quan l'òrbita de dos cossos celestes tenen períodes de translació que, en ser dividits entre ells, el resultat és una fracció de nombres enters simples.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Ressonància orbital · Veure més »

Rotació síncrona

La Lluna triga exactament una òrbita a fer un gir sobre el seu eix; els habitants del planeta mai podran veure el costat verd de la Lluna. En astronomia, la rotació síncrona o sincrònica és un terme utilitzat per descriure el moviment d'un cos que tarda el mateix temps a girar sobre si mateix que a completar una òrbita al voltant del cos central; per tant, manté sempre el mateix hemisferi apuntant cap al cos al qual orbita.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Rotació síncrona · Veure més »

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Satèl·lit natural · Veure més »

Sòlid rígid

Un sòlid rígid és, en mecànica, un cos format per un conjunt de punts que sempre estan a la mateixa distància entre ells.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Sòlid rígid · Veure més »

Scientific American

'''''Scientific American''''' Edició de 1845. Scientific American és una revista de divulgació científica estatunidenca, fundada per Rufus Porter.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Scientific American · Veure més »

Telescopi espacial Hubble

El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Telescopi espacial Hubble · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Terra · Veure més »

The Planetary Society

The Planetary Society (La Societat Planetària) és una organització no governamental amb seu als Estats Units d'Amèrica, organització sense ànim de lucre a què qualsevol pot unir-se.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і The Planetary Society · Veure més »

Unió Astronòmica Internacional

En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і Unió Astronòmica Internacional · Veure més »

1978

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і 1978 · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і 2005 · Veure més »

31 d'octubre

El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Satèl·lits de Plutó і 31 d'octubre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Llunes de Plutó, Sistema plutonià.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »