Accés més ràpid que el navegador!
58 les relacions: Al-Àndalus, Al-Múqtadir, Alcassaba, Alfons el Bataller, Algaravia, Aljama, Alquibla, Amazics, Antroponímia, Any, Arquitectura mudèjar d'Aragó, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Barri, Basílica del Pilar, Califat de Còrdova, Call, Catedral de Sant Salvador de Saragossa, Cesaraugusta, Ciutadella (arquitectura), Ciutat, Desfilada militar, Ebre, Edat mitjana, Emirat de Làrida, Emirat de Saraqusta, Governador, Jueus, Llatí, Mesquita, Minaret, Monarca, Monarquia, Mossàrabs, Muralla romana de Saragossa, Mussa ibn Nussayr, Palau (arquitectura), Palau de l'Aljaferia, Península Ibèrica, Pere el Gran, Pregària, Raval (urbanisme), Salduie, Sanhadja, Saragossa, Soc (mercat), Taifa, Tàriq ibn Ziyad, Torrassa, Torre de sentinella, Tugíbides, ..., Visigots, 1018, 1039, 1065, 1104, 1110, 1118, 714. Ampliar l'índex (8 més) »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Saraqusta і Al-Àndalus · Veure més »
Al-Múqtadir
Abu-l-Fadl Jàfar al-Múqtadir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Múqtadir (Bagdad, 13 de novembre de 895 - 31 d'octubre de 931), fou califa abbàssida de Bagdad (908 - 931).
Nou!!: Saraqusta і Al-Múqtadir · Veure més »
Alcassaba
Lalcassaba (de l'àrab andalusí alqaṣába, i aquest de l'àrab clàssic, ‘ciutadella’) és un recinte fortificat dins d'una població emmurallada, amb la funció de defensa militar.
Nou!!: Saraqusta і Alcassaba · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Saraqusta і Alfons el Bataller · Veure més »
Algaravia
Algaravia és el nom històricament aplicat a la llengua àrab a la península Ibèrica, i també a la forma d'aquesta llengua parlada pels mudèjars i moriscs.
Nou!!: Saraqusta і Algaravia · Veure més »
Aljama
Una aljama —de l'àrab al-jama'a, «conjunt de persones»— és, en català, el nom que durant l'edat mitjana s'aplicà a les comunitats musulmanes que vivien en terres cristianes i tenien una personalitat jurídica pròpia; així mateix, des del s. XII també s'aplicà aquest terme a les comunitats jueves).Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 28 Els musulmans als estats de la Corona d'Aragó tenien un estatuts jurídic diferenciat i es regien d'acord amb la llei religiosa islàmica i eren governats per llurs autoritats, tot i que sempre de manera limitada per les concessions inicials de la monarquia.
Nou!!: Saraqusta і Aljama · Veure més »
Alquibla
Mur de l'alquibla, amb el mihrab i el minbar, de la mesquita d'Aqsunqur, al Caire Mapamundi centrat en l'alquibla Lalquibla (de l'àrab) és la direcció o orientació cap on cal fer la pregària islàmica.
Nou!!: Saraqusta і Alquibla · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Saraqusta і Amazics · Veure més »
Antroponímia
Lantroponímia és la part de l'onomàstica que estudia els antropònims o noms propis de persones.
Nou!!: Saraqusta і Antroponímia · Veure més »
Any
Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.
Nou!!: Saraqusta і Any · Veure més »
Arquitectura mudèjar d'Aragó
Cimbori de la catedral de Terol Larquitectura mudèjar aragonesa és un corrent estètic dins l'art mudèjar que té el seu centre en Aragó (Espanya) i que ha estat reconeguda en alguns edificis representatius com Patrimoni de la Humanitat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco, en el seu acrònim en anglès).
Nou!!: Saraqusta і Arquitectura mudèjar d'Aragó · Veure més »
Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.
Nou!!: Saraqusta і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir · Veure més »
Barri
Festes de barri Un barri és tota subdivisió amb identitat pròpia d'una ciutat, vila o poble.
Nou!!: Saraqusta і Barri · Veure més »
Basílica del Pilar
El Pilar —o el Sant Temple Metropolità de Nostra Senyora del Pilar— és un destacat lloc de devoció catòlica a la ciutat de Saragossa.
Nou!!: Saraqusta і Basílica del Pilar · Veure més »
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Nou!!: Saraqusta і Califat de Còrdova · Veure més »
Call
Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó.
Nou!!: Saraqusta і Call · Veure més »
Catedral de Sant Salvador de Saragossa
La Catedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa —la catedral de Sant Salvador, de la ciutat de Saragossa— és una de les dues catedrals metropolitanes de Saragossa, juntament amb la basílica i cocatedral del Pilar.
Nou!!: Saraqusta і Catedral de Sant Salvador de Saragossa · Veure més »
Cesaraugusta
NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.
Nou!!: Saraqusta і Cesaraugusta · Veure més »
Ciutadella (arquitectura)
Portal de la ciutadella de Roses Una ciutadella és una fortalesa construïda per tal de protegir una ciutat, de vegades amb un castell al mig.
Nou!!: Saraqusta і Ciutadella (arquitectura) · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Saraqusta і Ciutat · Veure més »
Desfilada militar
Desfilada dels cadets de Saint-Cyr el 14 de juliol als Champs-Élysées. fent mostra" a la "Festa della Repubblica" el 2007 Una desfilada és un acte que s'organitza en ocasions puntuals per mostrar i en algunes ocasions impressionar mostrant la capacitat armamentística de la qual es compon la nació que la realitza.
Nou!!: Saraqusta і Desfilada militar · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Saraqusta і Ebre · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Saraqusta і Edat mitjana · Veure més »
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Nou!!: Saraqusta і Emirat de Làrida · Veure més »
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Nou!!: Saraqusta і Emirat de Saraqusta · Veure més »
Governador
Governador és el títol d'un funcionari polític o administratiu, responsable de la direcció dels estats, províncies o dependències.
Nou!!: Saraqusta і Governador · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Saraqusta і Jueus · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Saraqusta і Llatí · Veure més »
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Nou!!: Saraqusta і Mesquita · Veure més »
Minaret
Mesquita a Assuan, Egipte, amb dos minarets. Un minaret (del francès minaret i aquest del turc minare, pres de l'àrab, que significa ‘far’) és un element arquitectònic distintiu de les mesquites islàmiques.
Nou!!: Saraqusta і Minaret · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Saraqusta і Monarca · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Saraqusta і Monarquia · Veure més »
Mossàrabs
Pàgina del Beat de Valladolid, representant l'Apocalipsi (segle X) Els mossàrabs (de l'àrab, ‘arabitzat’) foren els cristians ibèrics que visqueren sota domini musulmà a l'Àndalus.
Nou!!: Saraqusta і Mossàrabs · Veure més »
Muralla romana de Saragossa
Teatre 7.- '''Muralla''' La muralla romana de Saragossa va ser construïda en la Colònia Caesar Augusta, a la província Hispania Citerior Tarraconensis pertanyent a l'Imperi Romà, actualment denominada Saragossa, sent capital de la comunitat autònoma d'Aragó (Espanya).
Nou!!: Saraqusta і Muralla romana de Saragossa · Veure més »
Mussa ibn Nussayr
Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.
Nou!!: Saraqusta і Mussa ibn Nussayr · Veure més »
Palau (arquitectura)
El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà Un palau és la residència del cap d'estat o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa també en general per a qualsevol mena d'edifici sumptuós, d'ús públic o privat.
Nou!!: Saraqusta і Palau (arquitectura) · Veure més »
Palau de l'Aljaferia
L'Aljaferia és un castell-palau andalusí i mudèjar construït al a Saragossa.
Nou!!: Saraqusta і Palau de l'Aljaferia · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Saraqusta і Península Ibèrica · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Saraqusta і Pere el Gran · Veure més »
Pregària
''Mans en oració'', d'Albrecht Dürer. La pregària o l'oració és la comunicació entre els creients amb una deïtat o un esperit; és a dir, amb Déu, els sants, o els déus d'un panteó, amb la inteció d'oferir lloança, fer una petició, confessar els pecats, o simplement per expressar els pensaments i les emocions.
Nou!!: Saraqusta і Pregària · Veure més »
Raval (urbanisme)
s on es veu un centre emmurallat envoltat del que havia estat un raval i posteriorment ha estat emmurallat també. Raval és un arabisme que vol dir un suburbi o un barri extramurs.
Nou!!: Saraqusta і Raval (urbanisme) · Veure més »
Salduie
Salduie (en escriptura ibera 42px) va ser el nom de la ciutat ibèrica sedetana situada al solar de l'actual Saragossa des de la segona meitat del.
Nou!!: Saraqusta і Salduie · Veure més »
Sanhadja
Distribució dels grups de parla amazic, inclosos els grups saharians: sanhadja, zenetes i Siwis) Els sanhadja, en la transcripció francesa habitual, o sanhaja foren una de les principals agrupacions tribals amazigues del nord d'Àfrica, que van tenir un paper destacat entre el i el.
Nou!!: Saraqusta і Sanhadja · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Saraqusta і Saragossa · Veure més »
Soc (mercat)
Soc a Marràqueix, Marroc Soc a Esna, Egipte Un soc (de l'àrab) és la denominació que es dona en català als mercats tradicionals dels països àrabs, especialment els que es realitzen a l'aire lliure i que, sovint, tenen lloc en un determinat dia de la setmana o en una determinada època de l'any, encara que la paraula es pot fer extensiva a tota mena de mercat tradicional.
Nou!!: Saraqusta і Soc (mercat) · Veure més »
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Nou!!: Saraqusta і Taifa · Veure més »
Tàriq ibn Ziyad
Tàriq ibn Ziyad (m. ca. 720) fou un general amazic musulmà, governador de Tànger, mawla de Mussa ibn Nussayr, valí d'Ifríqiya i cap de les primeres tropes omeies que van conquerir el regne visigot de Toledo.
Nou!!: Saraqusta і Tàriq ibn Ziyad · Veure més »
Torrassa
'''Torrassa''' del castell de Gardeny Torrassa del moro, Llinars del Vallès, Barcelona Una torrassa era una torre grossa o alta, que combinava funcions residencials i militars i que es va popularitzar a l'edat mitjana, principalment al segle XII.
Nou!!: Saraqusta і Torrassa · Veure més »
Torre de sentinella
Torre de guaita de fusta, reconstrucció, a Lorch, Alemanya La torre de sentinella, torre de guaita (del fràncic wahta) o torre de defensa, també anomenades torres de moros o talaies (de l'àrab tala'la), són elements arquitectònics de caràcter militar.
Nou!!: Saraqusta і Torre de sentinella · Veure més »
Tugíbides
Els Banu Tujib o tugíbides (‘descendents de Tujib’) foren una família andalusina d'origen àrab, establerta a l'Àndalus poc després de la conquesta islàmica.
Nou!!: Saraqusta і Tugíbides · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Saraqusta і Visigots · Veure més »
1018
Sense descripció.
Nou!!: Saraqusta і 1018 · Veure més »
1039
Sense descripció.
Nou!!: Saraqusta і 1039 · Veure més »
1065
Sense descripció.
Nou!!: Saraqusta і 1065 · Veure més »
1104
Sense descripció.
Nou!!: Saraqusta і 1104 · Veure més »
1110
El 1110 (MCX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Saraqusta і 1110 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Saraqusta і 1118 · Veure més »
714
Sense descripció.
Nou!!: Saraqusta і 714 · Veure més »
