Accés més ràpid que el navegador!
18 les relacions: Amsterdam, Anarquisme, Arsenio Martínez-Campos Antón, Atemptat del carrer dels Canvis Nous, Barcelona, Emiliano Zapata, Francesca Saperas i Miró, Institut Internacional d'Història Social, Marsella, Martí Borràs i Jover, París, Tomàs Ascheri Fossatti, 11 d'agost, 1878, 1894, 1913, 1954, 6 de gener.
Amsterdam
Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia).
Nou!!: Salut Borràs i Saperas і Amsterdam · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Salut Borràs i Saperas і Anarquisme · Veure més »
Arsenio Martínez-Campos Antón
va ser un oficial espanyol que es va pronunciar en contra de la primera República el 1874, donant inici a la restauració borbònica.
Nou!!: Salut Borràs i Saperas і Arsenio Martínez-Campos Antón · Veure més »
Atemptat del carrer dels Canvis Nous
''Sortida de la processó del Corpus de l'església de Santa Maria'', quadre de Ramon Casas representant moments abans dels fets dels Canvis Nous. L'atemptat del carrer dels Canvis Nous fou una massacre comesa a Barcelona el dia de Corpus Christi de 1896 (diumenge 7 de juny) contra una processó quan passava pel carrer.
Nou!!: Salut Borràs i Saperas і Atemptat del carrer dels Canvis Nous · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Salut Borràs i Saperas і Barcelona · Veure més »
Emiliano Zapata
Emiliano Zapata Salazar (Anenecuilco, Morelos, 8 d'agost de 1879 – Chinameca, Morelos, 10 d'abril de 1919) fou un dirigent revolucionari mexicà, considerat figura prominent de la Revolució Mexicana que es va aixecar en armes contra del govern de Porfirio Díaz el 1910.
Nou!!: Salut Borràs i Saperas і Emiliano Zapata · Veure més »
Francesca Saperas i Miró
Francesca Saperas i Miró (Barcelona, 15 de febrer de 1851 - Barcelona, 21 d'agost de 1933) fou una militant anarquista i anarcosindicalista catalana.
Nou!!: Salut Borràs i Saperas і Francesca Saperas i Miró · Veure més »
Institut Internacional d'Història Social
L'Institut Internacional d'Història Social (neerlandès: Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis, abreviatura: IISG) és un institut de recerca històrica situat a Amsterdam.
Nou!!: Salut Borràs i Saperas і Institut Internacional d'Història Social · Veure més »
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Salut Borràs i Saperas і Marsella · Veure més »
Martí Borràs i Jover
Martí Borràs i Jover (Igualada, Anoia 23 de febrer de 1845 - Barcelona, 9 de maig de 1894) fou un dirigent anarcosindicalista català, avi d'Antònia Fontanillas Borràs.
Nou!!: Salut Borràs i Saperas і Martí Borràs i Jover · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Salut Borràs i Saperas і París · Veure més »
Tomàs Ascheri Fossatti
Tomàs Ascheri Fossatti (Marsella, França, 1869 - Barcelona, 4 de maig de 1897) fou un obrer d'origen italià resident a Barcelona.
Nou!!: Salut Borràs i Saperas і Tomàs Ascheri Fossatti · Veure més »
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Salut Borràs i Saperas і 11 d'agost · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Salut Borràs i Saperas і 1878 · Veure més »
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Nou!!: Salut Borràs i Saperas і 1894 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Salut Borràs i Saperas і 1913 · Veure més »
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Nou!!: Salut Borràs i Saperas і 1954 · Veure més »
6 de gener
El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.
