Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

S

Índex S

La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.

59 les relacions: $, Accent agut, Accent circumflex, Alemany, Alfabet català, Alfabet fonètic internacional, Alfabet grec, Anglès, Anticircumflex, ß, Bioquímica, Català, Cinema eròtic, Consonant, Consonant sibilant, Cronologia, Dòlar, Entropia, Esh (lletra), Eslovè, Espanya, Esperanto, Etrusc, Física, Fonema, Francès, Gaèlic irlandès, Grec antic, Hongarès, Hyper Text Markup Language, Lingüística, Llatí, Lletra, Majúscula, Minúscula, Ortografia de les sibilants, Paràgraf, Plural, Polonès, Química, R, Romanès, S (desambiguació), S llarga, Segon, Serina, Setembre, Sigma, Sintagma, Sofre, ..., Subjecte (sintaxi), Sud, Sumatori, Turc, Txec, Unicode, Valencià central, X, Z. Ampliar l'índex (9 més) »

$

Signe. $ és un símbol monetari utilitzat per múltiples monedes del món, sobretot a Amèrica, entre elles el peso i el dòlar.

Nou!!: S і $ · Veure més »

Accent agut

Laccent agut (´) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa de dreta a esquerra, i que es col·loca damunt una lletra, normalment una vocal.

Nou!!: S і Accent agut · Veure més »

Accent circumflex

Laccent circumflex (^) és un tipus de signe diacrític.

Nou!!: S і Accent circumflex · Veure més »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: S і Alemany · Veure més »

Alfabet català

L'alfabet català és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua catalana.

Nou!!: S і Alfabet català · Veure més »

Alfabet fonètic internacional

L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.

Nou!!: S і Alfabet fonètic internacional · Veure més »

Alfabet grec

Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.

Nou!!: S і Alfabet grec · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Nou!!: S і Anglès · Veure més »

Anticircumflex

Lanticircumflex és un signe diacrític que es representa com un accent circumflex invertit (ˇ).

Nou!!: S і Anticircumflex · Veure més »

ß

La lletra ß en diverses tipografies La lletra ẞ/ß (Unicode U+00DF) és una lligadura en l'alfabet alemany, que típicament es fa servir per reemplaçar la doble «s» en una paraula.

Nou!!: S і ß · Veure més »

Bioquímica

Molècula d'hemoglobina La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.

Nou!!: S і Bioquímica · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: S і Català · Veure més »

Cinema eròtic

Isabel Sarli a ''La mujer de mi padre'', pel·lícula argentina de 1967. Escena de ''Fu Guo'', curtmetratge sino-espanyol de 2015. El cinema eròtic és un gènere cinematogràfic en el qual la sensualitat i l'erotisme ocupen un lloc rellevant en la pel·lícula i susciten l'impuls sexual.

Nou!!: S і Cinema eròtic · Veure més »

Consonant

Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).

Nou!!: S і Consonant · Veure més »

Consonant sibilant

Una consonant sibilant (o simplement sibilant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant fricativa o africada que s'articula de manera que l'aire frega les dents en sortir de la boca.

Nou!!: S і Consonant sibilant · Veure més »

Cronologia

Cronologia (del grec χρονο 'cronos', temps i λογία 'logos', estudi) és la ciència que té com finalitat determinar les dates i l'ordre dels fets històrics; és disciplina auxiliar de la Història.

Nou!!: S і Cronologia · Veure més »

Dòlar

Bitllet d'1 dòlar dels Estats Units dòlar de Zimbabwe del 1980 El dòlar (en anglès dollar) és la unitat monetària oficial de diversos estats i territoris dependents.

Nou!!: S і Dòlar · Veure més »

Entropia

Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.

Nou!!: S і Entropia · Veure més »

Esh (lletra)

Esh (majúscula: Ʃ, minúscula: ʃ) és una lletra usada com a extensió de l'alfabet llatí.

Nou!!: S і Esh (lletra) · Veure més »

Eslovè

L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.

Nou!!: S і Eslovè · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: S і Espanya · Veure més »

Esperanto

Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.

Nou!!: S і Esperanto · Veure més »

Etrusc

L'etrusc és una llengua morta parlada pels etruscs de l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).

Nou!!: S і Etrusc · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: S і Física · Veure més »

Fonema

El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.

Nou!!: S і Fonema · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: S і Francès · Veure més »

Gaèlic irlandès

El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.

Nou!!: S і Gaèlic irlandès · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: S і Grec antic · Veure més »

Hongarès

L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.

Nou!!: S і Hongarès · Veure més »

Hyper Text Markup Language

HTML (acrònim d’Hyper Text Markup Language, en català, "llenguatge de marcatge d'hipertext"), és un llenguatge de marcatge que deriva de l'SGML dissenyat per estructurar textos i relacionar-los en forma d'hipertext.

Nou!!: S і Hyper Text Markup Language · Veure més »

Lingüística

La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.

Nou!!: S і Lingüística · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: S і Llatí · Veure més »

Lletra

La lletra A de l'alfabet llatí es correspon a la lletra Alfa de l'alfabet grec Una lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge, un signe gràfic per a designar un o més sons.

Nou!!: S і Lletra · Veure més »

Majúscula

La majúscula és la versió més grossa de les lletres d'un determinat alfabet.

Nou!!: S і Majúscula · Veure més »

Minúscula

La minúscula és la versió menor de les lletres d'un determinat alfabet.

Nou!!: S і Minúscula · Veure més »

Ortografia de les sibilants

L'ortografia de les sibilants constitueix un cas en l'ortografia del català en el qual un mateix so sibilant es representa en grafies diferents.

Nou!!: S і Ortografia de les sibilants · Veure més »

Paràgraf

El paràgraf és una unitat narrativa, una divisió del text.

Nou!!: S і Paràgraf · Veure més »

Plural

El plural és un nombre gramatical que designa diversos individus (de quantitat indeterminada).

Nou!!: S і Plural · Veure més »

Polonès

El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.

Nou!!: S і Polonès · Veure més »

Química

La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.

Nou!!: S і Química · Veure més »

R

R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí.

Nou!!: S і R · Veure més »

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Nou!!: S і Romanès · Veure més »

S (desambiguació)

* S, la novena lletra de l'alfabet.

Nou!!: S і S (desambiguació) · Veure més »

S llarga

Corts de 1519, on s'hi veuen la ſ i la s La s llarga (ſ) és una variant arcaica de la lletra essa en minúscula.

Nou!!: S і S llarga · Veure més »

Segon

Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.

Nou!!: S і Segon · Veure més »

Serina

La serina (abreujada Ser o S) és un compost orgànic de fórmula simplificada HO2CCH(NH2)CH2OH.

Nou!!: S і Serina · Veure més »

Setembre

Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.

Nou!!: S і Setembre · Veure més »

Sigma

Sigma (Σ o σ) és la divuitena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: S і Sigma · Veure més »

Sintagma

Un sintagma és un conjunt de mots que mantenen una relació de significat en el moment de la seva pronunciació o escriptura.

Nou!!: S і Sintagma · Veure més »

Sofre

El sofre és un element químic de nombre atòmic 16 i símbol S, i també és un mineral.

Nou!!: S і Sofre · Veure més »

Subjecte (sintaxi)

El subjecte és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüística.

Nou!!: S і Subjecte (sintaxi) · Veure més »

Sud

El sud, migdia o migjorn, és el punt cardinal que cau a la dreta mirant a llevant, diametralment oposat al nord, És la direcció al llarg d'un meridià a 90° en sentit horari de l'est.

Nou!!: S і Sud · Veure més »

Sumatori

El sumatori és l'addició d'un conjunt de nombres; el resultat és la seva suma o total.

Nou!!: S і Sumatori · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: S і Turc · Veure més »

Txec

El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.

Nou!!: S і Txec · Veure més »

Unicode

logo d'Unicode. Unicode és un estàndard internacional de codificació de caràcters, per a suports informàtics.

Nou!!: S і Unicode · Veure més »

Valencià central

El valencià central (conegut popularment com a valencià apitxat) és un subdialecte del valencià que es parla a les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta, el Camp de Túria, la major part de la Ribera Alta i a la ciutat d'Onda (la Plana Baixa).

Nou!!: S і Valencià central · Veure més »

X

X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.

Nou!!: S і X · Veure més »

Z

La Z és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet català i vint-i-unena de les consonants.

Nou!!: S і Z · Veure més »

Redirigeix aquí:

Essa líquida.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »