Accés més ràpid que el navegador!
158 les relacions: Absolutisme, Alexis de Tocqueville, Anne Robert Jacques Turgot, Antic Règim, Aquesta nit i sempre, Aristocràcia, Arma de foc, Assemblea Constituent, Assignat, Atur, Étienne-Charles de Loménie de Brienne, Baró de Breteuil, Barcelona, Batalla de Valmy, Bèlgica, Bé nacional, Bordeus, Burgesia, Calendari republicà francès, Camille Desmoulins, Capitalisme, Cereal, Charles Alexandre de Calonne, Clergat, Club dels Cordeliers, Club dels Jacobins, Comerç, Comtat d'Holanda, Comtat de Niça, Comuna de París (Revolució Francesa), Consolat francès, Constitució civil del clergat, Convenció Nacional, Cop d'estat del 18 de brumari, Dèficit fiscal, Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica, Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, Delme, Demografia, Departament francès, Directori francès, Drets de la dona a la Revolució Francesa, Drets humans, Ducat de Savoia, Egipte, Els Invàlids, Estaments, Estats Generals, Estraperlo (mercat negre), Europa, ..., Fabre d'Églantine, Fam, Feudalisme, França, Frederic Guillem II de Prússia, Fugida a Varennes, Georges Jacques Danton, Gilbert du Motier de La Fayette, Gironda, Girondí, Guerra de la Independència dels Estats Units, Guerra Gran, Guerres de la Revolució Francesa, Guerres Napoleòniques, Guillotina, Història de França, Honoré Gabriel Riqueti, Il·lustració, Impost, Indústria, Itàlia, Jacques Necker, Jacques Pierre Brissot, Jérôme Pétion de Villeneuve, Jean-Paul Marat, Joseph Fouché, Joseph Ignace Guillotin, Jurament del joc de pilota, La Bastilla, Lazare Nicolas Marguerite Carnot, Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic, Liberalisme, Llibertat, igualtat, fraternitat, Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa, Lluís XVI de França, Louis Antoine Léon Saint-Just, Madame Roland, Maria Antonieta d'Àustria, Massacres del 2 de setembre, Maximilien de Robespierre, Monarquia, Monarquia absoluta, Montesquieu, Nantes, Napoleó Bonaparte, Nicolas de Condorcet, Noblesa, Occitània durant la Revolució Francesa, Països Baixos, Palau de les Teuleries, Palau de Versalles, París, Parlament, Pólvora, Perpinyà, Prússia, Presa de la Bastilla, Primera Coalició, Primera República Francesa, Quaderns de queixes, Reacció Termidoriana, Regnat del Terror, Regne d'Anglaterra, Regne de França, Regne de Nàpols, República, Revolta de La Vendée, Revolució, Rin, Rosselló, Sacre Imperi Romanogermànic, Sans-culottes, Stefan Zweig, Sufragi universal, Taxa de mortalitat, Taxa de natalitat, Tercer estat, Tractat dels Pirineus, Vinya, 10 d'agost, 11 de juliol, 16 d'octubre, 1614, 17 de juliol, 1780, 1783, 1787, 1788, 1789, 1791, 1792, 1793, 1794, 1795, 1798, 1799, 1815, 2 de setembre, 20 de juny, 21 de gener, 25 de juny, 26 d'agost, 27 d'agost, 27 de juliol, 3 d'agost, 4 d'agost, 5 de maig, 9 de novembre. Ampliar l'índex (108 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Nou!!: Revolució Francesa і Absolutisme · Veure més »
Alexis de Tocqueville
Caricatura, Honoré Daumier, 1849. Alexis Henri Charles de Clérel, vescomte de Tocqueville (Verneuil-sur-Seine, Illa de França, 29 de juliol de 1805 — Canes, 18 d'abril de 1859), va ser un aristòcrata, diplomàtic, politòleg, filòsof polític i historiador francès.
Nou!!: Revolució Francesa і Alexis de Tocqueville · Veure més »
Anne Robert Jacques Turgot
Anne-Robert-Jacques Turgot, baró de Laune (París, 10 de maig de 1727 – 18 de març de 1781), sovint mencionat simplement com a Turgot, va ser un economista francès i estadista.
Nou!!: Revolució Francesa і Anne Robert Jacques Turgot · Veure més »
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Nou!!: Revolució Francesa і Antic Règim · Veure més »
Aquesta nit i sempre
Aquesta nit i sempre (original: Tonight and Every Night) és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida per Victor Saville, estrenada el 1945.
Nou!!: Revolució Francesa і Aquesta nit i sempre · Veure més »
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Nou!!: Revolució Francesa і Aristocràcia · Veure més »
Arma de foc
Una arma de foc és qualsevol arma que llança projectils a distància gràcies a la pressió originada per una explosió.
Nou!!: Revolució Francesa і Arma de foc · Veure més »
Assemblea Constituent
L'Assemblea Constituent de 1789 (en francès: Assemblée constituante o Assemblée nationale constituante) és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 17 de juny de 1789, data que es té com la del naixement del sistema representatiu francès.
Nou!!: Revolució Francesa і Assemblea Constituent · Veure més »
Assignat
Assignat de 15 sols L'assignat era un tipus de moneda durant la Revolució francesa que es va caracteritzar per la seva inestabilitat i pèrdua de valor constant.
Nou!!: Revolució Francesa і Assignat · Veure més »
Atur
Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015). '''Verd fosc:''' 0–4,9% · '''Verd clar:''' 5–9,9% · '''Groc:''' 10–14,9% · '''Taronja:''' 15–19,9% · '''Vermell:''' 20–24,9% · '''Granat:''' ≥ 25% L'atur o desocupació, segons l'OCDE, és la gent per sobre d'una edat especificada (generalment 15 anys) que no tenen una feina remunerada o per compte propi, però que en aquest moment estan disponibles per treballar.
Nou!!: Revolució Francesa і Atur · Veure més »
Étienne-Charles de Loménie de Brienne
Étienne-Charles de Loménie de Brienne (París, 9 d'octubre de 1727 - Sens, 19 de febrer de 1794) va ser un eclesiàstic i polític francès.
Nou!!: Revolució Francesa і Étienne-Charles de Loménie de Brienne · Veure més »
Baró de Breteuil
Louis Charles Auguste le Tonnelier, baró de Breteuil, baró de Preuilly (1730 - 1807) va ser un diplomàtic i noble francès.
Nou!!: Revolució Francesa і Baró de Breteuil · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Revolució Francesa і Barcelona · Veure més »
Batalla de Valmy
La batalla de Valmy, va tenir lloc el 20 de setembre de 1792, fou enfrontament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria.
Nou!!: Revolució Francesa і Batalla de Valmy · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Revolució Francesa і Bèlgica · Veure més »
Bé nacional
Carignan Els béns nacionals (en francès, biens nationaux) o dominis nacionals (en francès, domaines nationaux) són els dominis i les possessions de l'Església (edificis, objectes, terres de conreu i boscos) que van ser confiscats durant la Revolució Francesa, en virtut del decret de 2 de novembre de 1789.
Nou!!: Revolució Francesa і Bé nacional · Veure més »
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Nou!!: Revolució Francesa і Bordeus · Veure més »
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Nou!!: Revolució Francesa і Burgesia · Veure més »
Calendari republicà francès
Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' El calendari republicà francès (o calendari revolucionari francès) va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa que fou instaurat el 5 d'octubre de 1793 per un decret de la Convenció Nacional i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer de l'era, dia de la proclamació de França com a república.
Nou!!: Revolució Francesa і Calendari republicà francès · Veure més »
Camille Desmoulins
Lucie-Simplice-Camille-Benoist Desmoulins (n. a Guise el 2 de març del 1760 - mor, executat, a París el 5 d'abril del 1794) fou un periodista i polític que va tenir un paper important en la Revolució francesa.
Nou!!: Revolució Francesa і Camille Desmoulins · Veure més »
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Nou!!: Revolució Francesa і Capitalisme · Veure més »
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Nou!!: Revolució Francesa і Cereal · Veure més »
Charles Alexandre de Calonne
Charles Alexandre, vescomte de Calonne (Douai, 1734 - 30 d'octubre de 1802) fou un estadista francès.
Nou!!: Revolució Francesa і Charles Alexandre de Calonne · Veure més »
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Nou!!: Revolució Francesa і Clergat · Veure més »
Club dels Cordeliers
El convent dels Cordeliers. El club dels Cordeliers o Societat d'Amics dels drets de l'home i del ciutadà era una societat política creada el 27 d'abril de 1790 i que tenia la seu a l'antic refectori del convent dels Cordeliers, a París.
Nou!!: Revolució Francesa і Club dels Cordeliers · Veure més »
Club dels Jacobins
El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució.
Nou!!: Revolució Francesa і Club dels Jacobins · Veure més »
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Nou!!: Revolució Francesa і Comerç · Veure més »
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Nou!!: Revolució Francesa і Comtat d'Holanda · Veure més »
Comtat de Niça
El comtat de Niça, que també s'anomena el País Niçard (en occità: Comtat de Niça, País Niçard; en francès: Comté de Nice, Pays Niçois; en italià: Contea di Nizza, Paese Nizzardo), és una regió històrica d'Occitània, a l'est, a l'entorn de la ciutat de Niça i que s'expandeix entre el mar Mediterrani (costa d'Atzur), el riu Var i la cresta de l'extrem sud dels Alps.
Nou!!: Revolució Francesa і Comtat de Niça · Veure més »
Comuna de París (Revolució Francesa)
L'ajuntament de París, seu de la Comuna. La Comuna de París (1789-1795) és el nom donat al govern revolucionari de la ciutat de París establert després de la presa de la Bastilla el 14 de juliol del 1789.
Nou!!: Revolució Francesa і Comuna de París (Revolució Francesa) · Veure més »
Consolat francès
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804.
Nou!!: Revolució Francesa і Consolat francès · Veure més »
Constitució civil del clergat
La Constitució Civil del Clergat és un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790.
Nou!!: Revolució Francesa і Constitució civil del clergat · Veure més »
Convenció Nacional
Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795).
Nou!!: Revolució Francesa і Convenció Nacional · Veure més »
Cop d'estat del 18 de brumari
Cop d'estat del 18 de brumari, Orangerie del parc de Saint-Cloud, per François Bouchot, 1840 El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.
Nou!!: Revolució Francesa і Cop d'estat del 18 de brumari · Veure més »
Dèficit fiscal
El dèficit fiscal és la situació econòmica en què un poble, una comunitat, una regió, una nació o un conjunt de ciutadans paga més impostos del que rep posteriorment en concepte de contrapartides, ja sigui en infraestructures, serveis, inversions, subvencions, transferències, etc.
Nou!!: Revolució Francesa і Dèficit fiscal · Veure més »
Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica
La Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica (el títol oficial de la qual és The unanimous declaration of the thirteen United States of America) és un document redactat pel segon Congrés Continental —a la Cambra Estatal de Pennsilvània (ara Saló de la Independència) de Filadèlfia el 4 de juliol de 1776— que va proclamar que les Tretze Colònies nord-americanes —llavors en guerra amb el Regne de la Gran Bretanya— s'havien autodefinit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixien el domini britànic; i en lloc de l'estatus anterior, ara formaven una nova nació: els Estats Units.
Nou!!: Revolució Francesa і Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (en francès: La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen) és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.
Nou!!: Revolució Francesa і Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà · Veure més »
Delme
Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.
Nou!!: Revolució Francesa і Delme · Veure més »
Demografia
Àrea metropolitana de Tòquio cap a l'oest de la Torre de TòquioLa demografia (del grec demos, "poble") és l'estudi de les poblacions humanes, en especial de manera dinàmica; és a dir, que canvia en el temps i l'espai.
Nou!!: Revolució Francesa і Demografia · Veure més »
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Nou!!: Revolució Francesa і Departament francès · Veure més »
Directori francès
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799).
Nou!!: Revolució Francesa і Directori francès · Veure més »
Drets de la dona a la Revolució Francesa
Olympe de Gouges, feminista del segle XVIII Els drets de les dones a la Revolució Francesa són el conjunt de drets i reivindicacions d'igualtat d'estatus polític i social entre homes i dones que aquestes van fer durant la Revolució Francesa de 1789, al.
Nou!!: Revolució Francesa і Drets de la dona a la Revolució Francesa · Veure més »
Drets humans
Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna.
Nou!!: Revolució Francesa і Drets humans · Veure més »
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Nou!!: Revolució Francesa і Ducat de Savoia · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Revolució Francesa і Egipte · Veure més »
Els Invàlids
Església i cúpula del «Hôtel des Invalides». El Palau Nacional dels Invàlids (en francès Hôtel National des Invalides) és un imponent complex arquitectònic francès del (1671-1676), situat al setè districte de París, a 400 metres de l'Escola Militar.
Nou!!: Revolució Francesa і Els Invàlids · Veure més »
Estaments
XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.
Nou!!: Revolució Francesa і Estaments · Veure més »
Estats Generals
Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament.
Nou!!: Revolució Francesa і Estats Generals · Veure més »
Estraperlo (mercat negre)
Estraperlo és un sinònim de mercat negre o negoci fraudulent d'articles intervinguts per l'Estat o subjectes a racionament (decretat pel règim del general insurgit Francisco Franco), fenomen típic de la postguerra (1940-1952) i de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).
Nou!!: Revolució Francesa і Estraperlo (mercat negre) · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Revolució Francesa і Europa · Veure més »
Fabre d'Églantine
Philippe François Nazaire Fabre d'Églantine (28 de juliol de 1750 – 5 d'abril de 1794), comunament conegut com a Fabre d'Églantine va ser un actor, dramaturg, poeta i polític francès durant la Revolució francesa.
Nou!!: Revolució Francesa і Fabre d'Églantine · Veure més »
Fam
L'índex de preus dels aliments de la FAO reflecteix els canvis en el preu mitjà internacional dels aliments. El fort augment de 2007/08 va causar una crisi alimentària mundial, amb revoltes de la fam en desenes de països, i va empènyer a més de cent milions a la fam extrema. El fort augment en 2010/11 va contribuir a la Primavera Àrab. La producció mundial de cereals per capita mostra un augment constant. Amb un quilogram per habitant per dia, n'hi hauria prou per a tothom, si no fos pels preus són massa alts o els ingressos massa baixos d'alguns Nen famèlic sotmès a un mesurament del diàmetre del braç. La fam és l'absència crònica de menjar i està lligada a la pobresa, així es dona en l'anomenat Tercer Món.
Nou!!: Revolució Francesa і Fam · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Revolució Francesa і Feudalisme · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Revolució Francesa і França · Veure més »
Frederic Guillem II de Prússia
, quart rei de Prússia, regnà des del 1786 fins a la seva mort.
Nou!!: Revolució Francesa і Frederic Guillem II de Prússia · Veure més »
Fugida a Varennes
La Fugida a Varennes, esdevinguda durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791 fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos.
Nou!!: Revolució Francesa і Fugida a Varennes · Veure més »
Georges Jacques Danton
Georges Jacques Danton (Arcis-sur-Aube, Xampanya, 26 d'octubre de 1759 - París, 5 d'abril de 1794) va ser un advocat francès i una figura destacada de la Revolució Francesa.
Nou!!: Revolució Francesa і Georges Jacques Danton · Veure més »
Gilbert du Motier de La Fayette
, més conegut pel seu títol nobiliari de marquès de la Fayette, fou un aristòcrata i militar francès que participà en les revolucions americana i francesa.
Nou!!: Revolució Francesa і Gilbert du Motier de La Fayette · Veure més »
Gironda
La Gironda (33) (Gironda en occità, Gironde en francès) és un departament situat al sud-oest de França, a la regió de Nova Aquitània.
Nou!!: Revolució Francesa і Gironda · Veure més »
Girondí
Girondí era el nom d'un grup polític moderat i federalista de l'Assemblea Nacional i de la Convenció Nacional franceses, que estava compost per diversos diputats procedents de la Gironda.
Nou!!: Revolució Francesa і Girondí · Veure més »
Guerra de la Independència dels Estats Units
La Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica (també anomenada Guerra de la Revolució Americana) va començar com una revolució de tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potències europees.
Nou!!: Revolució Francesa і Guerra de la Independència dels Estats Units · Veure més »
Guerra Gran
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.
Nou!!: Revolució Francesa і Guerra Gran · Veure més »
Guerres de la Revolució Francesa
Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees.
Nou!!: Revolució Francesa і Guerres de la Revolució Francesa · Veure més »
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Nou!!: Revolució Francesa і Guerres Napoleòniques · Veure més »
Guillotina
Guillotina Una guillotina és un instrument de tall consistent en una ganiveta que cau guiada per dos muntants verticals.
Nou!!: Revolució Francesa і Guillotina · Veure més »
Història de França
França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.
Nou!!: Revolució Francesa і Història de França · Veure més »
Honoré Gabriel Riqueti
Honoré Gabriel Riqueti, comte de Mirabeau (Le Bignon-Mirabeau, Illa de França, 9 de març de 1749 — París, 2 d'abril de 1791) va ser un destacat polític, activista i teòric de la Revolució Francesa, en la qual va destacar per la retòrica apassionada i convincent, tant oral com escrita.
Nou!!: Revolució Francesa і Honoré Gabriel Riqueti · Veure més »
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Nou!!: Revolució Francesa і Il·lustració · Veure més »
Impost
''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.
Nou!!: Revolució Francesa і Impost · Veure més »
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Nou!!: Revolució Francesa і Indústria · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Revolució Francesa і Itàlia · Veure més »
Jacques Necker
Jacques Necker (Ginebra 1732 - Coppet, Suïssa, 1804) va ser tres vegades el responsable de les finances de la monarquia francesa del rei Lluís XVI en els anys 1776, 1788 i 1789.
Nou!!: Revolució Francesa і Jacques Necker · Veure més »
Jacques Pierre Brissot
Jacques Pierre Brissot, anomenat de Warville, (Chartres, 15 de gener de 1754 - París, 31 d'octubre de 1793) fou un escriptor i dirigent polític francès que va liderar als brissotins o girondins durant la Revolució Francesa (1789).
Nou!!: Revolució Francesa і Jacques Pierre Brissot · Veure més »
Jérôme Pétion de Villeneuve
Jérôme Pétion de Villeneuve (Chartres, 3 de gener de 1756 – Sent Manhe de Castilhon, vora Sent Milion 24 de juny de 1794) fou un advocat i revolucionari francès.
Nou!!: Revolució Francesa і Jérôme Pétion de Villeneuve · Veure més »
Jean-Paul Marat
va ser un metge, periodista, polític francès.
Nou!!: Revolució Francesa і Jean-Paul Marat · Veure més »
Joseph Fouché
miniatura Joseph Fouché, duc d'Òtranto i comte Fouché (Le Pellerin, vora Nantes, Loira Atlàntic, 1759 - Trieste, 1820) fou un polític francès, fill d'humils mariners.
Nou!!: Revolució Francesa і Joseph Fouché · Veure més »
Joseph Ignace Guillotin
Joseph Ignace Guillotin (Saintes, 28 de maig de 1738 - París, 26 de març de 1814) va ser un metge i diputat francès.
Nou!!: Revolució Francesa і Joseph Ignace Guillotin · Veure més »
Jurament del joc de pilota
Jacques-Louis David, '''''El jurament del Joc de pilota''''', Musée du Château de Versalles El jurament del Joc de pilota és un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789.
Nou!!: Revolució Francesa і Jurament del joc de pilota · Veure més »
La Bastilla
Vista de la Bastille. La Bastilla, o més exactament la Bastille Saint-Antoine, era una fortalesa elevada sobre l'actual plaça de la Bastilla a París.
Nou!!: Revolució Francesa і La Bastilla · Veure més »
Lazare Nicolas Marguerite Carnot
Lazare Nicolas Marguerite Carnot (Nolay (Costa d'Or), 13 de maig del 1753 - Magdeburg (Prússia), 2 d'agost del 1823) fou un militar, polític físic i matemàtic francès conegut pels malnoms dOrganitzador de la Victòria o Gran Carnot.
Nou!!: Revolució Francesa і Lazare Nicolas Marguerite Carnot · Veure més »
Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold II (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1747 - íd. 1792) va ser Rei d'Hongria, Bohèmia i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'any 1790 fins a la seva mort.
Nou!!: Revolució Francesa і Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Nou!!: Revolució Francesa і Liberalisme · Veure més »
Llibertat, igualtat, fraternitat
Timpà de l'església de Sant-Pancraç d'Aups Llibertat, igualtat, fraternitat era el lema de la Revolució Francesa.
Nou!!: Revolució Francesa і Llibertat, igualtat, fraternitat · Veure més »
Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa
En aquesta llista, s'hi inclouen persones relacionades amb la Revolució Francesa tant si van simpatitzar-hi com si hi van estar en contra.
Nou!!: Revolució Francesa і Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa · Veure més »
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Nou!!: Revolució Francesa і Lluís XVI de França · Veure més »
Louis Antoine Léon Saint-Just
Louis Antoine Léon Saint-Just (Decize, 25 d'agost de 1767 - París, 28 de juliol de 1794), va ser un polític revolucionari francès.
Nou!!: Revolució Francesa і Louis Antoine Léon Saint-Just · Veure més »
Madame Roland
Madame Roland, amb el nom de soltera de Jeanne Marie Philipon (París, 17 de març de 1754 - 8 de novembre de 1793), fou una cèlebre dama francesa dels temps de la revolució.
Nou!!: Revolució Francesa і Madame Roland · Veure més »
Maria Antonieta d'Àustria
'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França.
Nou!!: Revolució Francesa і Maria Antonieta d'Àustria · Veure més »
Massacres del 2 de setembre
Les Massacres de Setembre foren una onada de violència que es patí a París entre el 2 i el 7 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa.
Nou!!: Revolució Francesa і Massacres del 2 de setembre · Veure més »
Maximilien de Robespierre
Maximilien-François-Marie-Isidore de Robespierre (n. Arràs, 6 de maig de 1758 - París, el 10 de termidor de l'any II o 28 de juliol de 1794) fou un polític francès durant la Revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la República.
Nou!!: Revolució Francesa і Maximilien de Robespierre · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Revolució Francesa і Monarquia · Veure més »
Monarquia absoluta
La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.
Nou!!: Revolució Francesa і Monarquia absoluta · Veure més »
Montesquieu
Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, baró de la Brèda i de Montesquiu (conegut internacionalment sota el nom afrancesat de Montesquieu) (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.
Nou!!: Revolució Francesa і Montesquieu · Veure més »
Nantes
Situació de Nantes Nantes (antigament, Naona o Naünt, en bretó Naoned i en gal·ló Naunnt) és un municipi francès, situat al departament de Loira Atlàntic i a la regió de País del Loira.
Nou!!: Revolució Francesa і Nantes · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Revolució Francesa і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Nicolas de Condorcet
Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, marquès de Condorcet (Ribemont, França, 17 de setembre de 1743 - Bourg-la-Reine, 29 de març de 1794) fou un matemàtic, filòsof i polític francès del i un dels personatges més influents de la Il·lustració francesa.
Nou!!: Revolució Francesa і Nicolas de Condorcet · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Revolució Francesa і Noblesa · Veure més »
Occitània durant la Revolució Francesa
Evolució històrica al territori occità durant la Revolució Francesa, del 1788 al 1795.
Nou!!: Revolució Francesa і Occitània durant la Revolució Francesa · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Revolució Francesa і Països Baixos · Veure més »
Palau de les Teuleries
El Palau de les Teuleries (en francès, palais des Tuileries) va ser un palau situat a París, a França, l'un dels més importants de la monarquia francesa.
Nou!!: Revolució Francesa і Palau de les Teuleries · Veure més »
Palau de Versalles
El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dona el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.
Nou!!: Revolució Francesa і Palau de Versalles · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Revolució Francesa і París · Veure més »
Parlament
Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.
Nou!!: Revolució Francesa і Parlament · Veure més »
Pólvora
Pólvora negra La pólvora o pólvora negra és una barreja fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat.
Nou!!: Revolució Francesa і Pólvora · Veure més »
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Revolució Francesa і Perpinyà · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Revolució Francesa і Prússia · Veure més »
Presa de la Bastilla
La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789.
Nou!!: Revolució Francesa і Presa de la Bastilla · Veure més »
Primera Coalició
La Primera Coalició (1792-1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa.
Nou!!: Revolució Francesa і Primera Coalició · Veure més »
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Nou!!: Revolució Francesa і Primera República Francesa · Veure més »
Quaderns de queixes
Quadern de queixes de Angers del 1789 Els quaderns de queixes (en francés cahiers de doléances) van ser uns memorials o registres que les assemblees de cada circumscripció francesa encarregada d'elegir els diputats als Estats Generals omplien amb peticions i queixes.
Nou!!: Revolució Francesa і Quaderns de queixes · Veure més »
Reacció Termidoriana
La Reacció Termidoriana o Convenció Termidoriana, en francès:Convention thermidorienne, va ser el producte d'un cop d'estat dins la Revolució francesa.
Nou!!: Revolució Francesa і Reacció Termidoriana · Veure més »
Regnat del Terror
El Regne del Terror (2 de setembre de 1793 - 28 de juliol de 1794) o, simplement El Terror (en francès la Terreur) fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina.
Nou!!: Revolució Francesa і Regnat del Terror · Veure més »
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Nou!!: Revolució Francesa і Regne d'Anglaterra · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Revolució Francesa і Regne de França · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Revolució Francesa і Regne de Nàpols · Veure més »
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Nou!!: Revolució Francesa і República · Veure més »
Revolta de La Vendée
La Revolta de La Vendée va ser una insurrecció contra la Revolució Francesa de camperols, burgesos i aristòcrates reialistes de Vendée (1793-94).
Nou!!: Revolució Francesa і Revolta de La Vendée · Veure més »
Revolució
rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.
Nou!!: Revolució Francesa і Revolució · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Revolució Francesa і Rin · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Revolució Francesa і Rosselló · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Revolució Francesa і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sans-culottes
Els ''sans-culottes'' duien pantalons, i no els calçons (''culottes'') dels nobles; la paraula literalment vol dir 'sense calçons'. Van participar en els moviments revolucionaris fins al 1795 Sans-culottes és la denominació que hom donava a la França de la Revolució al poble pla (obrers, artesans), que no vestien com la noblesa i la burgesia, amb calça curta (culotte) i mitges, sinó amb calces llargues.
Nou!!: Revolució Francesa і Sans-culottes · Veure més »
Stefan Zweig
Stefan Zweig ʃtéfanədzβájk (Viena, Imperi Austrohongarès, 28 de novembre de 1881 - Petròpolis, Brasil, 22 de febrer de 1942) va ser un escriptor austríac.
Nou!!: Revolució Francesa і Stefan Zweig · Veure més »
Sufragi universal
El sufragi universal consisteix a donar el dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social.
Nou!!: Revolució Francesa і Sufragi universal · Veure més »
Taxa de mortalitat
Taxa de mortalitat el 2014 a Bulgària segons la regió. La taxa de mortalitat (correspon en anglès a death rate) és una taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de defuncions d'una població concreta per cada mil habitants, durant un període concret de temps, generalment un any.
Nou!!: Revolució Francesa і Taxa de mortalitat · Veure més »
Taxa de natalitat
La taxa de natalitat és una taxa utilitzada en demografia per a indicar el nombre de nascuts vius durant un any per cada mil habitants d'una població concreta.
Nou!!: Revolució Francesa і Taxa de natalitat · Veure més »
Tercer estat
El tercer estat en una representació francesa de l'any 1789, carregant el pes amb flors de lliri, que representen la casa reial. El tercer estament és un dels tres estaments bàsics de la societat pròpia del feudalisme i de l'Antic Règim.
Nou!!: Revolució Francesa і Tercer estat · Veure més »
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Revolució Francesa і Tractat dels Pirineus · Veure més »
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Nou!!: Revolució Francesa і Vinya · Veure més »
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Francesa і 10 d'agost · Veure més »
11 de juliol
L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Francesa і 11 de juliol · Veure més »
16 d'octubre
El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Francesa і 16 d'octubre · Veure més »
1614
;Països catalans.
Nou!!: Revolució Francesa і 1614 · Veure més »
17 de juliol
El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Francesa і 17 de juliol · Veure més »
1780
Sense descripció.
Nou!!: Revolució Francesa і 1780 · Veure més »
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Revolució Francesa і 1783 · Veure més »
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Nou!!: Revolució Francesa і 1787 · Veure més »
1788
Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Revolució Francesa і 1788 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Revolució Francesa і 1789 · Veure més »
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Revolució Francesa і 1791 · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: Revolució Francesa і 1792 · Veure més »
1793
;Països Catalans.
Nou!!: Revolució Francesa і 1793 · Veure més »
1794
;Països Catalans.
Nou!!: Revolució Francesa і 1794 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Revolució Francesa і 1795 · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: Revolució Francesa і 1798 · Veure més »
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Revolució Francesa і 1799 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Revolució Francesa і 1815 · Veure més »
2 de setembre
El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Francesa і 2 de setembre · Veure més »
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Francesa і 20 de juny · Veure més »
21 de gener
El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Revolució Francesa і 21 de gener · Veure més »
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Francesa і 25 de juny · Veure més »
26 d'agost
El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Francesa і 26 d'agost · Veure més »
27 d'agost
El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Francesa і 27 d'agost · Veure més »
27 de juliol
El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Francesa і 27 de juliol · Veure més »
3 d'agost
El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Francesa і 3 d'agost · Veure més »
4 d'agost
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Francesa і 4 d'agost · Veure més »
5 de maig
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Francesa і 5 de maig · Veure més »
9 de novembre
El 9 de novembre o 9 de santandria és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Francesa і 9 de novembre · Veure més »
