Accés més ràpid que el navegador!
233 les relacions: Absolutisme, Alessandro Manzoni, Antoni de Bofarull i Brocà, Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís, Antoni de Paula Capmany i Borri, Antoni Furió i Sastre, Antoni Puig i Blanch, Antoni Roig i Civera, Apoliticisme, Arxiu de la Corona d'Aragó, Ateneu Barcelonès, Ateneu Català de la Classe Obrera, Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, Ausiàs March, Àngel Guimerà i Jorge, Baldomero Espartero, Bases de Manresa, Biblioteca d'autors catalans, Blai Bellver i Tomàs, Bonaventura Carles Aribau i Farriols, Bullanga de 1835, Cadis, Calendari Català, Carles el Calb, Carles Ros i Hebrera, Carlisme, Castellà, Català, Círcol Literari de Vic, Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, Centre Excursionista de Catalunya, Claudi Lorenzale i Sugrañes, Comtat d'Aiamans, Comtat de Barcelona, Consistori de Tolosa, Constantí Llombart, Cultura, Cultura popular, De regionalisme i valentinicultura, Decadència, Declaració Valencianista de 1918, Diari Catalá, Diario de Barcelona, Diario de Valencia, Diccionari d'escriptors catalans, Diglòssia, Drama, Edat mitjana, Eduard Escalante i Mateu, El Mole, ..., El Vapor, El virgo de Vicenteta, Esquerra, Europa, Exposició Regional Valenciana del 1909, Faustí Barberà i Martí, Fèlix Pizcueta i Gallel, Fèlix Torres i Amat de Palou, Fènix (ocell), Felibritge, Ferran Soldevila i Zubiburu, Francesc Barber i Bas, Francesc Palanca i Roca, Francesc Pelagi Briz i Fernández, Francisco María Tubino, Frederic Soler i Hubert, Friedrich Christian Diez, Friedrich von Schiller, Goigs, Gramàtica i apologia de la llengua catalana, Guerra del Francès, Guifré el Pilós, Idioma, Ignasi Torres i Amat de Palou, Ignasi Vidal, Il·lustració, Indústria, Isabel II d'Espanya, Jacint Labaila i González, Jacint Verdaguer i Santaló, Jamància, Jardins del Real, Jaume Collell i Bancells, Jean-Joseph Saroïhandy, Jeroni Rosselló Ribera, Joan Baptista Escorihuela, Joan Fuster i Ortells, Joan Josep Amengual i Reus, Joan Reglà i Campistol, Joaquim Balader i Sanchis, Joaquim Maria Bover de Rosselló, Joaquim Martí Gadea, Joaquim Molas i Batllori, Joaquim Rubió i Ors, Jocs Florals, Johann Gottfried Herder, Josep Anselm Clavé i Camps, Josep Bernat i Baldoví, Josep Bodria i Roig, Josep Escrig i Martínez, Josep Francesc Sanmartín i Aguirre, Josep Maria Bonilla i Martínez, Josep Maria Puig i Torralva, Josep Maria Quadrado Nieto, Josep Melcior Prat i Solà, Josep Pau Ballot i Torres, Josep Robrenyo i Tort, Josep Roman, Jove Catalunya, L'Atlàntida (poema), L'Avenç (1881-1893), L'Oronella, La Campana de Gràcia, La Corona de Aragón, La Donsayna, La Gramalla, La Gresca, La Opinión, La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant, La Palma (revista), La Renaixensa, La Veu del Montserrat, Las Provincias, Literatura asturiana, Literatura clàssica, Literatura modernista, Literatura realista, Llei Moyano, Lluís Cebrian i Mezquita, Lluís Domènech i Montaner, Lluís Galiana i Cervera, Lluís Rigalt i Farriols, Lo Catalanisme, Lo Catalanista, Lo Gay Saber, Lo Rat Penat, Los trobadors moderns, Los trobadors nous, Madrid, Mallorca, Manuel Joaquim Sanelo, Manuel Milà i Fontanals, Manuel Sanchis i Guarner, Marc Antoni Orellana i Mojolí, Marià Aguiló i Fuster, Mestre en Gai Saber, Narcís Oller i de Moragas, Narrativa, Naturalisme, Normes de Castelló, Nosaltres, els valencians, Occità, Occitània, Oda a la Pàtria, País Valencià, Països Catalans, Parc de la Ciutadella, Pare Andreu de Palma, Pascual Pérez Rodríguez, Pàtria, Pere Aldavert i Martorell, Pere de Rosselló, Pintura d'història, Populisme, Pròsper de Bofarull i Mascaró, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Rafael Ferrer i Bigné, Ramon Andrés i Cabrelles, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Renaixença, Restauració borbònica, Revolució Industrial, Rexurdimento, Rimes catalanes, Romanticisme, Sainet, Sant Vicent Ferrer, Sàtira, Secessionisme lingüístic, Senyera reial, Societat Coral Euterpe, Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País, Solidaritat Catalana, Teatre, Teodor Llorente Olivares, Tomàs Aguiló i Cortès, Tomàs Aguiló i Forteza, Tomàs Villarroya i Sanz, Tragèdia, Unió Catalanista, Universitat de Barcelona, Universitat de València, València, València Nova, Valencianisme, Valencià, Valentí Almirall i Llozer, Víctor Balaguer i Cirera, Víctor Iranzo i Simon, Vers alexandrí, Vicent Salvà i Pérez, Vicent Wenceslau Querol i Campos, Victor Hugo, Vincenzo Bellini, Wilhelm Meyer-Lübke, 1819, 1833, 1836, 1839, 1840, 1841, 1850, 1851, 1858, 1859, 1861, 1863, 1865, 1872, 1874, 1877, 1878, 1883, 1887, 1893, 1902, 1904, 1909, 1968, 1973, 30 de maig, 31 de juliol. Ampliar l'índex (183 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Nou!!: Renaixença і Absolutisme · Veure més »
Alessandro Manzoni
Alessandro Francesco Tommaso Manzoni (Milà, 7 de març de 1785 - Milà, 22 de maig de 1873) va ser un escriptor italià del romanticisme.
Nou!!: Renaixença і Alessandro Manzoni · Veure més »
Antoni de Bofarull i Brocà
Antoni (o a la partida de naixement Carles Antoni) de Bofarull i Brocà (Reus, 3 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català.
Nou!!: Renaixença і Antoni de Bofarull i Brocà · Veure més »
Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís
''Libro del Consulad'', 1791. Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís (Barcelona, 24 de novembre de 1742 - Cadis, 14 de novembre de 1813) fou un historiador, filòleg i polític català.
Nou!!: Renaixença і Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís · Veure més »
Antoni de Paula Capmany i Borri
Antoni de Paula Capmany i Borri (Barcelona, 25 d'octubre de 1858 - 8 d'octubre de 1912) va ser un empresari, catalanista i mecenes català.
Nou!!: Renaixença і Antoni de Paula Capmany i Borri · Veure més »
Antoni Furió i Sastre
Antoni Furió i Sastre (Palma, 1798—1853) va ser un cronista i historiador local mallorquí.
Nou!!: Renaixença і Antoni Furió i Sastre · Veure més »
Antoni Puig i Blanch
Antoni Puig i Blanch (Mataró, 1775 - Somers Town, Londres, 1840), més conegut com a Antoni Puigblanch per ser la manera com firmava els seus escrits, va ser un hebraista, polític i escriptor, i és considerat un dels antecessors de la Renaixença catalana.
Nou!!: Renaixença і Antoni Puig i Blanch · Veure més »
Antoni Roig i Civera
Antoni Roig i Civera (Rafelbunyol, 1844 - València, 1898) fou un dramaturg valencià.
Nou!!: Renaixença і Antoni Roig i Civera · Veure més »
Apoliticisme
L'apoliticisme és l'apatia o antipatia vers totes les afiliacions polítiques.
Nou!!: Renaixença і Apoliticisme · Veure més »
Arxiu de la Corona d'Aragó
L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.
Nou!!: Renaixença і Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »
Ateneu Barcelonès
LAteneu Barcelonès és una associació fundada a Barcelona el 1860 i actualment ubicada al Palau Savassona, on es duen a terme més de vuit-centes activitats culturals cada any, entre conferències, recitals poètics, concerts, presentacions de llibres, etc., generalment obertes a tota la ciutat.
Nou!!: Renaixença і Ateneu Barcelonès · Veure més »
Ateneu Català de la Classe Obrera
L'Ateneu Català de la Classe Obrera fou una associació fundada el 1861 a BarcelonaAracil, 2006: p. 182 per un grup de liberals progressistes (entre els quals el republicà Joan NuetMestre, 1998: p. 743, entrada: "Nuet i Vidal, Joan") que tenia el propòsit de difondre la cultura entre els obrers.
Nou!!: Renaixença і Ateneu Català de la Classe Obrera · Veure més »
Ateneu Igualadí de la Classe Obrera
Ateneu Igualadí de la Classe Obrera és una entitat fundada a Igualada el 1863 per quatre teixidors a mà de la quadra de “Ca l'Olaguer” (Antoni Vila Ratera, Antoni Carner, Ferran Salat i Josep Estany) que aportaven un ral a la setmana.
Nou!!: Renaixença і Ateneu Igualadí de la Classe Obrera · Veure més »
Ausiàs March
Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.
Nou!!: Renaixença і Ausiàs March · Veure més »
Àngel Guimerà i Jorge
fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.
Nou!!: Renaixença і Àngel Guimerà i Jorge · Veure més »
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Nou!!: Renaixença і Baldomero Espartero · Veure més »
Bases de Manresa
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.
Nou!!: Renaixença і Bases de Manresa · Veure més »
Biblioteca d'autors catalans
La Biblioteca d'autors catalans fou un annex de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona creat el 1818, i que es començà a organitzar l'any 1819.
Nou!!: Renaixença і Biblioteca d'autors catalans · Veure més »
Blai Bellver i Tomàs
Blai Bellver i Tomàs (Xàtiva, 1818- Xàtiva, 1884) Tipògraf i escriptor satíric valencià.
Nou!!: Renaixença і Blai Bellver i Tomàs · Veure més »
Bonaventura Carles Aribau i Farriols
Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - 27 de setembre de 1862) va ser un escriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari català.
Nou!!: Renaixença і Bonaventura Carles Aribau i Farriols · Veure més »
Bullanga de 1835
Les bullangues de 1835 foren unes revoltes contra els ordes religiosos fonamentalment pel seu suport als carlins durant la guerra civil, a què s'afegí la crisi econòmica del comerç i la indústria i les conseqüències de l'epidèmia de còlera de 1834 a Catalunya.
Nou!!: Renaixença і Bullanga de 1835 · Veure més »
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Nou!!: Renaixença і Cadis · Veure més »
Calendari Català
Calendari Català fou una revista de caràcter anual fundada i dirigida per Pelagi Briz i que sortí del 1865 al 1882 en una primera etapa, i dirigida per Joan Baptista Batlle del 1898 al 1905 en una segona etapa.
Nou!!: Renaixença і Calendari Català · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Renaixença і Carles el Calb · Veure més »
Carles Ros i Hebrera
fou un notari que es dedicà a defensar i promoure el valencià per facilitar-ne el coneixement pràctic i profund.
Nou!!: Renaixença і Carles Ros i Hebrera · Veure més »
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Nou!!: Renaixença і Carlisme · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Renaixença і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Renaixença і Català · Veure més »
Círcol Literari de Vic
El Círcol literari de Vic fou fundat l'any 1860 per un grup de 55 persones que representaven els diversos estaments socials de la ciutat de Vic.
Nou!!: Renaixença і Círcol Literari de Vic · Veure més »
Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre (MAE) és una institució museística de Barcelona, que pertany a l'Institut del Teatre i que està especialitzada en teatre, dansa, òpera, sarsuela, varietats, màgia, circ i manifestacions parateatrals.
Nou!!: Renaixença і Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques · Veure més »
Centre Excursionista de Catalunya
Entrada a la seu social del carrer Paradís i la mola davant de la porta assenyalant el cim del Mont Tàber El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l'any 1890 a partir de la fusió de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (fundada l'any 1876) i l'Associació d'Excursions Catalana, per Pau Gibert i Roig, Josep Fiter i Inglés, Eudald Canivell i Masbernat, Romà Arnet, Marçal Ambrós i Ortiz, i Ricard Padrós i Arquiu, després d'una excursió al Montgat, quan decidiren de fundar una entitat que fes sortides per tal d'estudiar les riqueses de Catalunya sota els diferents aspectes científics, literaris i culturals.
Nou!!: Renaixença і Centre Excursionista de Catalunya · Veure més »
Claudi Lorenzale i Sugrañes
Casa de la Ciutat de Barcelona de Claudi Lorenzale representant el Comerç i la Indústria. Claudi Lorenzale i Sugrañes (Barcelona, 8 de desembre de 1814 o 1815 - Barcelona, 31 de març de 1889)L'any de naixement del pintor encara es troba en procés d'investigació.
Nou!!: Renaixença і Claudi Lorenzale i Sugrañes · Veure més »
Comtat d'Aiamans
El Comtat d'Aiamans és un títol nobiliari concedit l'11 de novembre de 1634 pel rei Felip IV a Miquel Lluís Ballester de Togores i Sales sobre les seves cavalleries d'Aiamans, Lloseta i Biniali, en reconeixement a la campanya a Provença durant la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Renaixença і Comtat d'Aiamans · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Renaixença і Comtat de Barcelona · Veure més »
Consistori de Tolosa
El Consistori de Tolosa, també conegut com a Consistori del Gai Saber, fou una acadèmia poètica fundada l'any 1323 a Tolosa amb l'objectiu de reviure i perpetuar l'escola lírica del trobadors.
Nou!!: Renaixença і Consistori de Tolosa · Veure més »
Constantí Llombart
Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu pseudònim de Constantí Llombart (Campanar, Ciutat de València, 8 de setembre de 1848 - 30 de març de 1893) fon un escriptor valencià i activista valencianista.
Nou!!: Renaixença і Constantí Llombart · Veure més »
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Nou!!: Renaixença і Cultura · Veure més »
Cultura popular
Tions de Nadal, tradició molt arrelada a Catalunya. Aquests, a la fira de Santa Llúcia de Barcelona. La cultura popular és el conjunt de manifestacions culturals produïdes o consumides per les classes populars, en contraposició a l'alta cultura o cultura acadèmica, centrada en mitjans d'expressió socialment excloents considerats superiors i elitistes, i inclou tradicions, cançons, llegendes, supersticions… Tradicionalment es transmet de manera oral, tot i que modernament l'extensió dels mitjans de comunicació i l'aparició d'Internet han fet que esdevinguin un transmissor molt important de cultura popular.
Nou!!: Renaixença і Cultura popular · Veure més »
De regionalisme i valentinicultura
De regionalisme i valentinicultura és el nom d'un discurs pronunciat el 7 de desembre de 1902 per Faustí Barberà en l'associació valencianista Lo Rat Penat.
Nou!!: Renaixença і De regionalisme i valentinicultura · Veure més »
Decadència
La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.
Nou!!: Renaixença і Decadència · Veure més »
Declaració Valencianista de 1918
El 14 de novembre de 1918, el diari La Correspondencia de Valencia publicava en primera plana i en lloc preferent la Declaració Valencianista.
Nou!!: Renaixença і Declaració Valencianista de 1918 · Veure més »
Diari Catalá
Diari Català, fundat per Valentí Almirall i Llozer el 1879, va ser el primer diari escrit íntegrament en català.
Nou!!: Renaixença і Diari Catalá · Veure més »
Diario de Barcelona
El Diario de Barcelona és una publicació periòdica en castellà (durant la Guerra del Francès es va publicar en català i francès) fundada el 1792 per Pere Pau Husson de Lapazaran i adquirida el 1814 per Antoni Brusi i Mirabent, el que li valgué el nom popular d'El Brusi.
Nou!!: Renaixença і Diario de Barcelona · Veure més »
Diario de Valencia
El Diario de Valencia ha estat una històrica capçalera utilitzada per diversos diaris valencians des del 1790, any en què aparegué per primera vegada a la ciutat de València.
Nou!!: Renaixença і Diario de Valencia · Veure més »
Diccionari d'escriptors catalans
Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los autores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña més conegut com a Diccionari d'escriptors catalans és un repertori biobliogràfic concebut per Ignasi Torres i Amat i elaborat conjuntament amb el seu germà Fèlix, qui el finalitza el 1836.
Nou!!: Renaixença і Diccionari d'escriptors catalans · Veure més »
Diglòssia
En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.
Nou!!: Renaixença і Diglòssia · Veure més »
Drama
El drama en termes generals és una ficció o una situació de la vida real que resulta complexa i difícil però amb un final favorable o feliç.
Nou!!: Renaixença і Drama · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Renaixença і Edat mitjana · Veure més »
Eduard Escalante i Mateu
Eduard Escalante i Mateu (Canyamelar, València, 1834-1895) fou un autor teatral valencià.
Nou!!: Renaixença і Eduard Escalante i Mateu · Veure més »
El Mole
El Mole fou una publicació política satírica que es va distribuir a la Ciutat de València (l'Horta) a finals dels anys 30 i principis dels 40 al, d'idees liberals i crítica amb la política del poder.
Nou!!: Renaixença і El Mole · Veure més »
El Vapor
El Vapor fou un periòdic mercantil, polític i literari editat en castellà a Barcelona durant el quadrienni 1833-1837.
Nou!!: Renaixença і El Vapor · Veure més »
El virgo de Vicenteta
El virgo de Vicenteta (títol complet: El virgo de Vicenteta i l'alcalde de Favara o El parlar bé no costa un patxo) és un sainet eròtic valencià escrit el 1845 per Josep Bernat i Baldoví.
Nou!!: Renaixença і El virgo de Vicenteta · Veure més »
Esquerra
En política, l'esquerra és, sense precisió particular, el conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic.
Nou!!: Renaixença і Esquerra · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Renaixença і Europa · Veure més »
Exposició Regional Valenciana del 1909
Maqueta de l'Exposició, fotografiada durant l'exposició del centenari al Palau de l'Exposició. Al centre, la Fàbrica de Tabacs de València, i a sota, el Palau esmentat Plànol de la situació de l'Exposició en relació amb el riu Túria Palau de l'Exposició L'Exposició Regional fou una mostra del comerç i indústria que es va realitzar a la ciutat de València entre el 22 de maig i el 22 de desembre del 1909 sota el mandat de l'alcalde José Maestre Laborde-Boix.
Nou!!: Renaixença і Exposició Regional Valenciana del 1909 · Veure més »
Faustí Barberà i Martí
fou un metge, erudit i polític valencià, iniciador del valencianisme polític.
Nou!!: Renaixença і Faustí Barberà i Martí · Veure més »
Fèlix Pizcueta i Gallel
Fèlix Pizcueta i Gallel (València, 1837 - 1890) fou un metge, polític i escriptor valencià.
Nou!!: Renaixença і Fèlix Pizcueta i Gallel · Veure més »
Fèlix Torres i Amat de Palou
Fèlix Torres i Amat de Palou (Sallent, Bages, 6 d'agost de 1772 - Madrid, 29 de desembre de 1847) fou un eclesiàstic, historiador de la literatura i hel·lenista català.
Nou!!: Renaixença і Fèlix Torres i Amat de Palou · Veure més »
Fènix (ocell)
''Bestiari'' d'Aberdeen En l'antiga mitologia egípcia, en què s'anomena Bennu, i en els mites que en deriven, el fènix és un ocell de foc sagrat.
Nou!!: Renaixença і Fènix (ocell) · Veure més »
Felibritge
El Felibritge (en occità: lo Felibritge segons la norma clàssica o lou Felibrige segons la norma mistralenca) és un moviment cultural dedicat a la llengua i la cultura occitanes, amb algunes connexions als Països Catalans.
Nou!!: Renaixença і Felibritge · Veure més »
Ferran Soldevila i Zubiburu
Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.
Nou!!: Renaixença і Ferran Soldevila i Zubiburu · Veure més »
Francesc Barber i Bas
Francesc Barber i Bas (València, 1864 - 1897) fou un poeta i periodista valencià.
Nou!!: Renaixença і Francesc Barber i Bas · Veure més »
Francesc Palanca i Roca
Francesc Palanca i Roca (Alzira, 11 d'agost de 1834 - València, 17 d'agost de 1897), fou un dramaturg valencià.
Nou!!: Renaixença і Francesc Palanca i Roca · Veure més »
Francesc Pelagi Briz i Fernández
Francesc Pelagi Briz i Fernández (Barcelona, 27 de setembre de 1839 - 15 de juliol de 1889) fou un escriptor romàntic català i un dels renaixenços més actius.
Nou!!: Renaixença і Francesc Pelagi Briz i Fernández · Veure més »
Francisco María Tubino
Francisco María Tubino y Oliva (San Roque, (Cadis), 12 de setembre de 1833 - Sevilla, 6 de novembre de 1888) fou un polític, periodista, escriptor, crític d'art i historiador andalús que va pertànyer a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
Nou!!: Renaixença і Francisco María Tubino · Veure més »
Frederic Soler i Hubert
Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.
Nou!!: Renaixença і Frederic Soler i Hubert · Veure més »
Friedrich Christian Diez
Friedrich Christian Diez (Gießen, a Hesse-Darmstadt, 1794 - Bonn, 29 de maig de 1876) va ser un filòleg alemany.
Nou!!: Renaixença і Friedrich Christian Diez · Veure més »
Friedrich von Schiller
fou un poeta, escriptor, filòsof, historiador i professor alemany.
Nou!!: Renaixença і Friedrich von Schiller · Veure més »
Goigs
'''Goigs''' de Sant Pere Màrtir (1917) Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants.
Nou!!: Renaixença і Goigs · Veure més »
Gramàtica i apologia de la llengua catalana
Gramàtica i apologia de la llengua catalana (amb l'ortografia original: Gramatica y apología de la llengua cathalana) fou una gramàtica de la llengua catalana escrita per Josep Pau Ballot i Torres entre 1810 i 1814 i editada en una data inexacta entre 1814 i 1815.
Nou!!: Renaixença і Gramàtica i apologia de la llengua catalana · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Renaixença і Guerra del Francès · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Renaixença і Guifré el Pilós · Veure més »
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Nou!!: Renaixença і Idioma · Veure més »
Ignasi Torres i Amat de Palou
Ignasi Torres i Amat de Palou (Sallent, Bages, 12 de març de 1768 - 26 de maig de 1811) fou un eclesiàstic i erudit.
Nou!!: Renaixença і Ignasi Torres i Amat de Palou · Veure més »
Ignasi Vidal
Ignasi Vidal va ser organista titular i mestre de capella interí de la capella de Santa Maria del Mar de Barcelona entre els anys 1696 i 1697.
Nou!!: Renaixença і Ignasi Vidal · Veure més »
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Nou!!: Renaixença і Il·lustració · Veure més »
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Nou!!: Renaixença і Indústria · Veure més »
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Nou!!: Renaixença і Isabel II d'Espanya · Veure més »
Jacint Labaila i González
Jacint Labaila i González (València, 1833 - València, 1895) fou un poeta i escriptor valencià.
Nou!!: Renaixença і Jacint Labaila i González · Veure més »
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Nou!!: Renaixença і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »
Jamància
La Jamància o Camància fou una revolta progressista de caràcter federalista i democràtic que tingué lloc a Barcelona entre setembre i el novembre de 1843, contra el govern de Joaquín María López, que havia incomplert els acords amb la Junta Central per al derrocament del govern d'Espartero, produïda unes setmanes abans i la violació de diverses disposicions en la constitució de 1837.
Nou!!: Renaixença і Jamància · Veure més »
Jardins del Real
Vista d'una part dels jardins Dades del contacte i horari.
Nou!!: Renaixença і Jardins del Real · Veure més »
Jaume Collell i Bancells
Jaume Collell i Bancells (Vic, 18 de desembre de 1846 - 1 de març de 1932) fou eclesiàstic, periodista, poeta i escriptor.
Nou!!: Renaixença і Jaume Collell i Bancells · Veure més »
Jean-Joseph Saroïhandy
Jean-Joseph Saroïhandy (Saint-Maurice-sur-Moselle, 13 de setembre de 1867 - Courbevoie, 24 de juny de 1932) fou un lingüista romanista francès d'origen basc, especialitzat en les llengües dels Pirineus (català, occità -sobretot gascó-, aragonès i euskara).
Nou!!: Renaixença і Jean-Joseph Saroïhandy · Veure més »
Jeroni Rosselló Ribera
Jeroni Rosselló Ribera (Palma, 31 de gener del 1827 - 1902) fou poeta, lul·lista i polític.
Nou!!: Renaixença і Jeroni Rosselló Ribera · Veure més »
Joan Baptista Escorihuela
Joan Baptista Escorihuela (sovint grafiat Escorigüela) (València, 1753 - València, 1817) fou un impressor i poeta valencià.
Nou!!: Renaixença і Joan Baptista Escorihuela · Veure més »
Joan Fuster i Ortells
Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.
Nou!!: Renaixença і Joan Fuster i Ortells · Veure més »
Joan Josep Amengual i Reus
va ser un escriptor, filòleg, poeta i polític mallorquí.
Nou!!: Renaixença і Joan Josep Amengual i Reus · Veure més »
Joan Reglà i Campistol
Joan Reglà i Campistol (Bàscara, 27 de juliol de 1917 - Sant Cugat del Vallès, 27 de desembre de 1973) fou un historiador català.
Nou!!: Renaixença і Joan Reglà i Campistol · Veure més »
Joaquim Balader i Sanchis
Joaquim Balader i Sanchis (València, 28 de juny de 1828 — València, 9 de gener de 1893) va ser un dramaturg valencià, un dels més destacats representants del sainet valencià del.
Nou!!: Renaixença і Joaquim Balader i Sanchis · Veure més »
Joaquim Maria Bover de Rosselló
Joaquim Maria Bover de Rosselló (Sevilla, 1810 - Ciutat de Mallorca, 1865) va ser un polígraf mallorquí.
Nou!!: Renaixença і Joaquim Maria Bover de Rosselló · Veure més »
Joaquim Martí Gadea
Joaquim Martí Gadea (Balones, el Comtat, 15 de juliol de 1837 - Mislata, l'Horta, 16 de novembre de 1920) va ser un religiós valencià, filòleg i escriptor.
Nou!!: Renaixença і Joaquim Martí Gadea · Veure més »
Joaquim Molas i Batllori
Joaquim Molas i Batllori (Barcelona, 5 de setembre de 1930 - Barcelona, 16 de març de 2015) va ser un escriptor, historiador i professor universitari català.
Nou!!: Renaixença і Joaquim Molas i Batllori · Veure més »
Joaquim Rubió i Ors
Joaquim Rubió i Ors (Barcelona, 31 de juliol de 1818 - 7 d'abril de 1899), també conegut pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat (o, actualment, lo Gaiter del Llobregat), fou un escriptor català, president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i rector de la Universitat de Barcelona.
Nou!!: Renaixença і Joaquim Rubió i Ors · Veure més »
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.
Nou!!: Renaixença і Jocs Florals · Veure més »
Johann Gottfried Herder
Johann Gottfried Herder (1744-1803), a partir de 1802 von Herder, fou un filòsof i crític literari alemany els escrits del qual contribuïren a l'aparició del romanticisme alemany.
Nou!!: Renaixença і Johann Gottfried Herder · Veure més »
Josep Anselm Clavé i Camps
Panteó de Josep Anselm Clavé al Cementiri de Poblenou Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 – 24 de febrer de 1874) fou un polític, compositor i escriptor català, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu.
Nou!!: Renaixença і Josep Anselm Clavé i Camps · Veure més »
Josep Bernat i Baldoví
Retrat de Bernat i Baldoví i del seu col·laborador dins les pàgines del diari "La Donsayna". Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 19 de març del 1809 - 31 de desembre del 1864) va ser un escriptor i poeta valencià, cèlebre fonamentalment pels seus sainets.
Nou!!: Renaixença і Josep Bernat i Baldoví · Veure més »
Josep Bodria i Roig
Josep Bodria i Roig (València, 1842 - Alcoi, 1912), fou un poeta i escriptor valencià.
Nou!!: Renaixença і Josep Bodria i Roig · Veure més »
Josep Escrig i Martínez
Josep Escrig i Martínez (Llíria, 1791 - 1867) fou un advocat i lexicògraf valencià.
Nou!!: Renaixença і Josep Escrig i Martínez · Veure més »
Josep Francesc Sanmartín i Aguirre
Josep Francesc Sanmartín i Aguirre (Grau de València, 1848 - Madrid, 1901) fou un autor valencià que escrigué tant en valencià com en castellà.
Nou!!: Renaixença і Josep Francesc Sanmartín i Aguirre · Veure més »
Josep Maria Bonilla i Martínez
Josep Maria Bonilla i Martínez (València, 16 d'agost de 1808 - 7 d'agost de 1880) escriptor, polític, pintor i periodista valencià.
Nou!!: Renaixença і Josep Maria Bonilla i Martínez · Veure més »
Josep Maria Puig i Torralva
Josep Maria Puig i Torralva (València, 1854 - 1911) fou un escriptor valencià.
Nou!!: Renaixença і Josep Maria Puig i Torralva · Veure més »
Josep Maria Quadrado Nieto
Josep Maria Quadrado Nieto (Ciutadella de Menorca, 14 de juny de 1819 - Palma, 6 de juliol de 1896) fou un apologista catòlic, arxiver, periodista i historiògraf menorquí.
Nou!!: Renaixença і Josep Maria Quadrado Nieto · Veure més »
Josep Melcior Prat i Solà
Josep Melcior Prat i Solà (Els Prats de Rei, Anoia, 1779 - Sant Sebastià, 21 d'agost de 1855) va ser un literat, traductor i polític lliberal català.
Nou!!: Renaixença і Josep Melcior Prat i Solà · Veure més »
Josep Pau Ballot i Torres
Josep Pau Ballot i Torres (Barcelona, 1747 – Barcelona, 1821) va ser un gramàtic, lingüista i pedagog català.
Nou!!: Renaixença і Josep Pau Ballot i Torres · Veure més »
Josep Robrenyo i Tort
Josep Robrenyo i Tort, nascut a Barcelona el 1780 i mort al mar de les Antilles el 1838, va ser un escriptor i actor català.
Nou!!: Renaixença і Josep Robrenyo i Tort · Veure més »
Josep Roman
Josep Roman (Barcelona, principi) fou un obrer tipògraf i dirigent anarcosindicalista.
Nou!!: Renaixença і Josep Roman · Veure més »
Jove Catalunya
La Jove Catalunya fou el primer grup obertament catalanista, influïda per Giuseppe Mazzini i pel romanticisme, i amb alguns matisos radicals, entitat política fundada a Barcelona cap al final del 1869 i que es va mantenir fins al 1875.
Nou!!: Renaixença і Jove Catalunya · Veure més »
L'Atlàntida (poema)
Portada de l'edició del 1886. L'Atlàntida (1877) és un poema èpic de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió, que narra les peripècies d'Hèracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i al final descobriment de les Amèriques.
Nou!!: Renaixença і L'Atlàntida (poema) · Veure més »
L'Avenç (1881-1893)
L'Avenç, o originalment L'Avens, fou una revista cultural fundada l'any 1881 per Jaume Massó, amb el propòsit de desenvolupar les idees radicals defensades pel Diari Català de Valentí Almirall, però amb la incorporació de nous escriptors.
Nou!!: Renaixença і L'Avenç (1881-1893) · Veure més »
L'Oronella
L'Oronella fou una entitat cultural valenciana fundada el 1888 per Constantí Llombart inicialment com a club excursionista i que pretenia ser una alternativa a Lo Rat Penat, fundada per ell mateix el 1878, i a la qual s'oposà pel seu apoliticisme i submissió a la monarquia alfonsina de la majoria dels seus dirigents.
Nou!!: Renaixença і L'Oronella · Veure més »
La Campana de Gràcia
La Campana de Gràcia fou un setmanari satíric, republicà i anticlerical.
Nou!!: Renaixença і La Campana de Gràcia · Veure més »
La Corona de Aragón
La Corona de Aragón fou un diari barceloní en castellà del.
Nou!!: Renaixença і La Corona de Aragón · Veure més »
La Donsayna
La Donsayna és un periòdic de caràcter satíric i festiu que va ser editat a Madrid per Josep Bernat i Baldoví amb la col·laboració de Josep Maria Bonilla i Pascual Pérez Rodríguez.
Nou!!: Renaixença і La Donsayna · Veure més »
La Gramalla
La Gramalla va ser un setmanari català de caràcter científic i artístic.
Nou!!: Renaixença і La Gramalla · Veure més »
La Gresca
La Gresca fou un periòdic dels diumenges editat per catalans establerts a Santiago de Cuba (Cuba) el febrer de 1869, amb forta influència de la Renaixença catalana.
Nou!!: Renaixença і La Gresca · Veure més »
La Opinión
* La Opinión o Las Provincias, diari en castellà d'informació general publicat al País Valencià de línia editorial conservadora.
Nou!!: Renaixença і La Opinión · Veure més »
La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant
La Orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant és una novel·la històrica i romàntica d'Antoni de Bofarull publicada a Barcelona el 1862.
Nou!!: Renaixença і La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant · Veure més »
La Palma (revista)
La Palma va ser una revista literària mallorquina representativa de les noves sensibilitats estètitiques i literàries i ja amb un cert segell d'inspiració romàntica.
Nou!!: Renaixença і La Palma (revista) · Veure més »
La Renaixensa
La Renaixensa va ser un diari de tendència catalanista conservadora nascut a Barcelona l'1 de gener de 1881, amb el mateix nom que el setmanari que el va precedir i que sortia des de 1871.
Nou!!: Renaixença і La Renaixensa · Veure més »
La Veu del Montserrat
''La Veu del Montserrat'' convocant a la missa pels màrtirs del 1714: ''«perque tots los catalans aprengan en son exemple, com se deu amar la Patria com devem trevallar per restaurarla y enaltirla, ab amor al passat y fe en l'esdevenidor»'' La Veu del Montserrat fou un setmanari de contingut religiós i catalanista d'orientació moderada, escrit en català.
Nou!!: Renaixença і La Veu del Montserrat · Veure més »
Las Provincias
Las Provincias és un diari en castellà d'informació general publicat al País Valencià de línia editorial conservadora.
Nou!!: Renaixença і Las Provincias · Veure més »
Literatura asturiana
Literatura asturiana és la literatura feta en asturlleonès, una llengua romànica que es parla a Astúries, Lleó, Miranda i part d'Extremadura.
Nou!!: Renaixença і Literatura asturiana · Veure més »
Literatura clàssica
La literatura clàssica avui dia es considera aquella escrita en grec antic o en llatí i que forma part del cànon occidental.
Nou!!: Renaixença і Literatura clàssica · Veure més »
Literatura modernista
Portada del primer número de l'Avenç La literatura modernista o el Modernisme literari és un moviment que es donà a Catalunya a la darrera dècada del i durant la primera del.
Nou!!: Renaixença і Literatura modernista · Veure més »
Literatura realista
La literatura realista és un corrent literari de la literatura del segle XIX, concretament de la segona meitat.
Nou!!: Renaixença і Literatura realista · Veure més »
Llei Moyano
La Llei Moyano és una llei d'instrucció pública, aprovada per decret el 9 de setembre de 1857 pel ministre liberal Claudio Moyano, estigué vigent fins a la Segona República Espanyola.
Nou!!: Renaixença і Llei Moyano · Veure més »
Lluís Cebrian i Mezquita
Lluís Cebrian i Mezquita (València, 1851-València, 1934) va ser un estudiós i escriptor valencià, especialment implicat en l'anomenat sector progressista de la Renaixença valenciana.
Nou!!: Renaixença і Lluís Cebrian i Mezquita · Veure més »
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Nou!!: Renaixença і Lluís Domènech i Montaner · Veure més »
Lluís Galiana i Cervera
Imatge del centre històric d'Ontinyent, lloc natal de l'escriptor Lluís Galiana. Lluís Galiana i Cervera (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1740 - Ontinyent, Vall d'Albaida, 1771) fou un religiós i escriptor valencià conegut sobretot per ser l'autor de l'obra Rondalla de rondalles.
Nou!!: Renaixença і Lluís Galiana i Cervera · Veure més »
Lluís Rigalt i Farriols
Lluís Rigalt i Farriols (Barcelona, 25 d'agost de 1814 - 18 d'abril de 1894) fou un pintor, dibuixant, gravador escenògraf i teòric de les arts aplicades català.
Nou!!: Renaixença і Lluís Rigalt i Farriols · Veure més »
Lo Catalanisme
Lo Catalanisme és un llibre publicat per Valentí Almirall el 1886 amb el subtítol Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques.
Nou!!: Renaixença і Lo Catalanisme · Veure més »
Lo Catalanista
Lo Catalanista era un setmanari catalanista redactat en català i publicat a Sabadell des del 4 de setembre de 1887 fins al 16 de febrer de 1902.
Nou!!: Renaixença і Lo Catalanista · Veure més »
Lo Gay Saber
Lo Gay Saber fou una revista literària catalana fundada a Barcelona el 1868 per Francesc Pelagi Briz.
Nou!!: Renaixença і Lo Gay Saber · Veure més »
Lo Rat Penat
Placa d'homenatge a la memòria del poeta Vicent Greus i Roig d'Alginet Lo Rat Penat és una associació cultural de València, fundada en 1878 per iniciativa de Constantí Llombart.
Nou!!: Renaixença і Lo Rat Penat · Veure més »
Los trobadors moderns
Los trobadors moderns (Barcelona: Llibreria Nacional y Estrangera de Salvador Manero, 1859), és una antologia o recull de poesies catalanes publicada per Salvador Manero, fruit de l'èxit de la publicació, l'any anterior, de Los trobadors nous.
Nou!!: Renaixença і Los trobadors moderns · Veure més »
Los trobadors nous
Los trobadors nous: col·lecció de poesías catalanas escullidas de autòrs contemporáneos (Barcelona: Llibreria Nacional y Estrangera de Salvador Manero, 1858) és una antologia de poesies de la Renaixença, la primera antologia de poesia catalana contemporània, reunida per Antoni de Bofarull, amb el propòsit de demostrar la viabilitat de la llengua catalana per a la poesia.
Nou!!: Renaixença і Los trobadors nous · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Renaixença і Madrid · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Renaixença і Mallorca · Veure més »
Manuel Joaquim Sanelo
Manuel Joaquim Sanelo i Lagardela (Xàtiva, 1760 - València, 23 de juny de 1827), va ser un metge i lingüista valencià.
Nou!!: Renaixença і Manuel Joaquim Sanelo · Veure més »
Manuel Milà i Fontanals
''Romancerillo catalán'' de 1882 Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 4 de maig de 1818 - 16 de juliol de 1884) fou un filòleg, erudit i escriptor català.
Nou!!: Renaixença і Manuel Milà i Fontanals · Veure més »
Manuel Sanchis i Guarner
Màquina d'escriure, ulleres i ploma estilogràfica de Sanchis Guarner. El llibre és el mecanoscrit original del seu llibre ''La ciutat de València. Síntesi d'història i geografia urbana'' Sanchis Guarner (a la dreta) en la presentació del llibre ''Poemes Home-Terra'' d'en Josep Lozano i Lerma, a Alginet (6 de juny de 1971) fou un filòleg, historiador i escriptor valencià en llengua catalana.
Nou!!: Renaixença і Manuel Sanchis i Guarner · Veure més »
Marc Antoni Orellana i Mojolí
Marc Antoni Orellana i Mojolí (València, 1731 - 1813) fou un destacat erudit, escriptor i advocat valencià.
Nou!!: Renaixença і Marc Antoni Orellana i Mojolí · Veure més »
Marià Aguiló i Fuster
Estàtua de Marià Aguiló i Fuster al parc de la Ciutadella. El monument porta la llegenda: ''Marian/Aguiló/Poble que sa llengua cobra/se recobra a si mateix''. Realitzat per Eusebi Arnau i Mascort. Inaugurat el 9 de maig de 1907 ''Romancer popular de la terra catalana'' (1893) ''Chronica o comentaris del rey en Jacme primer'' (1873) Marià Aguiló i Fuster (Palma, 16 de maig del 1825 - Barcelona, 6 de juny de 1897) fou un poeta, bibliògraf, bibliòfil, erudit i lingüista mallorquí.
Nou!!: Renaixença і Marià Aguiló i Fuster · Veure més »
Mestre en Gai Saber
Mestre en Gai Saber és el títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, des de la seva restauració el 1859, i posteriorment pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l'exili del 1941 al 1977, als poetes guanyadors dels tres premis ordinaris: l'Englantina d'or, la Flor Natural i la Viola d'or i argent.
Nou!!: Renaixença і Mestre en Gai Saber · Veure més »
Narcís Oller i de Moragas
Narcís Oller i de Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabar sent un dels escriptors més reconeguts del.
Nou!!: Renaixença і Narcís Oller i de Moragas · Veure més »
Narrativa
La narrativa forma part de la producció literària en la qual l'autor vol exposar fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics.
Nou!!: Renaixença і Narrativa · Veure més »
Naturalisme
El naturalisme va ser un moviment nascut al voltant de 1880 en la literatura i en menor mesura a les altres arts a França.
Nou!!: Renaixença і Naturalisme · Veure més »
Normes de Castelló
Les Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana, Normes de Castelló o Normes del 32, són un total de 34 regles ortogràfiques aprovades i ratificades l'any 1932 a Castelló de la Plana per destacades entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià, amb la idea d'adoptar «un sistema ortogràfic unitari» per al valencià.
Nou!!: Renaixença і Normes de Castelló · Veure més »
Nosaltres, els valencians
Nosaltres, els valencians és un influent assaig de l'intel·lectual valencià Joan Fuster i el primer dels seus treballs com a historiador.
Nou!!: Renaixença і Nosaltres, els valencians · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Renaixença і Occità · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Renaixença і Occitània · Veure més »
Oda a la Pàtria
La pàtria és un poema culte del romanticisme en llengua catalana que està dividit en sis octaves de versos alexandrins d'art major (versos nobles), escrit el 1832 per Bonaventura Carles Aribau a Madrid per felicitar el banquer Gaspar Remisa el dia del seu sant.
Nou!!: Renaixença і Oda a la Pàtria · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Renaixença і País Valencià · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Renaixença і Països Catalans · Veure més »
Parc de la Ciutadella
El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Nou!!: Renaixença і Parc de la Ciutadella · Veure més »
Pare Andreu de Palma
Pare Andreu de Palma, de naixement Manuel de Lete i Triay (Palma, 10 d'octubre de 1889 - Convent de Sarrià, Barcelona, 9 de juny de 1963) fou un religiós i escriptor mallorquí.
Nou!!: Renaixença і Pare Andreu de Palma · Veure més »
Pascual Pérez Rodríguez
Pascual Pérez Rodríguez (València, 1804 - 1868) fou un escriptor, periodista i fotògraf valencià del.
Nou!!: Renaixença і Pascual Pérez Rodríguez · Veure més »
Pàtria
La pàtria ve determinada per la nació o unitat històrico-cultural amb la qual se senten identificats els que han nascut en una col·lectivitat o en formen part.
Nou!!: Renaixença і Pàtria · Veure més »
Pere Aldavert i Martorell
Tomba de '''Pere Aldavert''' i el seu amic i col·laborador Àngel Guimerà al Cementiri de Montjuïc Pere Aldavert i Martorell (Barcelona 13 de setembre de 1850 - íd. 1932) fou un periodista i polític català.
Nou!!: Renaixença і Pere Aldavert i Martorell · Veure més »
Pere de Rosselló
Pere de Rosselló fou secretari dels Jocs Florals de 1869.
Nou!!: Renaixença і Pere de Rosselló · Veure més »
Pintura d'història
300pxKarl Pawlowitsch Brjullow, ''Els darrers dies de Pompèia'' (1827-1833), un arquetip de pintura d'història. La pintura d'història o pintura històrica, és un gènere pictòric típic de l'art vuitcentista occidental.
Nou!!: Renaixença і Pintura d'història · Veure més »
Populisme
Amb la seva retòrica del "99%" (el poble) contra l'"1%" (l'elit), el moviment Occupy Wall Street va ser un exemple de moviment social populista d'esquerres. Tal com el defineix el Diagrama de Nolan, el populisme (i totalitarisme) se situa a la part inferior esquerra. Una caricatura del 1896 en la qual William Jennings Bryan, un partidari decidit del populisme, ha estat empassant el símbol del Partit Demòcrata dels Estats Units El populisme és un terme polític imprecís per designar posicions ideològiques heterogènies, fetes de «promeses a la ciutadania tenint la certesa que no es podran complir».
Nou!!: Renaixença і Populisme · Veure més »
Pròsper de Bofarull i Mascaró
Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 1 de setembre de 1777 - Barcelona, 30 de desembre de 1859) fou un arxiver i historiador català.
Nou!!: Renaixença і Pròsper de Bofarull i Mascaró · Veure més »
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Publicacions de l'Abadia de Montserrat és una editorial catalana fundada el 1498, l'entitat editorial en funcionament més antiga del món.
Nou!!: Renaixença і Publicacions de l'Abadia de Montserrat · Veure més »
Rafael Ferrer i Bigné
Rafael Ferrer i Bigné (València, 1836 - 1892) fou un escriptor i periodista valencià.
Nou!!: Renaixença і Rafael Ferrer i Bigné · Veure més »
Ramon Andrés i Cabrelles
Ramón Andrés i Cabrelles (Campanar, Ciutat de València, 1869 - València, 29 de gener de 1957) fou un escriptor valencià.
Nou!!: Renaixença і Ramon Andrés i Cabrelles · Veure més »
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi és una institució cultural, sense ànim de lucre, radicada a la Llotja de Mar de Barcelona des de 1850.
Nou!!: Renaixença і Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi · Veure més »
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) és una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya.
Nou!!: Renaixença і Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona · Veure més »
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Nou!!: Renaixença і Renaixença · Veure més »
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Nou!!: Renaixença і Restauració borbònica · Veure més »
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Nou!!: Renaixença і Revolució Industrial · Veure més »
Rexurdimento
Na Rosalía de Castro inicia el Rexurdimento pròpiament dit Rexurdimento (resorgiment en català) és el nom amb què es coneix el (o la seva segona meitat) a la història de Galícia i expressa una trajectòria de recuperació no només literària, sinó també cultural, política i històrica.
Nou!!: Renaixença і Rexurdimento · Veure més »
Rimes catalanes
Rimes catalanes és el títol d'una secció del poemari Rimas que el poeta renaixencista valencià Vicent-Wenceslau Querol publicà el 1877, que conté poemes en català.
Nou!!: Renaixença і Rimes catalanes · Veure més »
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Nou!!: Renaixença і Romanticisme · Veure més »
Sainet
''Pendant l'entracte''. Obra d'Alexandre Lunois. El sainet és un gènere dramàtic caracteritzat generalment per l'extensió, al voltant d'un acte de durada, pel to còmic o humorístic i pel fet de reproduir els costums culturals, socials i lingüístics de les capes populars de la societat (camperols, menestrals i obrers, petita burgesia, etc.). El terme sainet prové de l'espanyol sainete, que es troba documentat des del segle XVII en el teatre espanyol per a denominar un subgènere dramàtic que presenta nombrosos punts de contacte amb els entremesos barrocs, dels que se'n diferenciaria per una major presència de trets costumistes i un menor desenvolupament dels aspectes paròdics i carnavalescos.
Nou!!: Renaixença і Sainet · Veure més »
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Nou!!: Renaixença і Sant Vicent Ferrer · Veure més »
Sàtira
La sàtira és definida, amb freqüència de manera estricta, com un gènere o forma literària, encara que en la pràctica sigui també trobada en les arts gràfiques i les arts escèniques.
Nou!!: Renaixença і Sàtira · Veure més »
Secessionisme lingüístic
El secessionisme lingüístic és una actitud que vol separar una varietat lingüística de la llengua a la qual pertany normalment, per tal de fer considerar aquesta varietat com una llengua distinta.
Nou!!: Renaixença і Secessionisme lingüístic · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Renaixença і Senyera reial · Veure més »
Societat Coral Euterpe
La '''Societat Coral Euterpe''', en una foto de Coromina i Emeric a la revista ''Barcelona cómica'' del 21/7/1894 La Societat Coral Euterpe va ser una coral catalana.
Nou!!: Renaixença і Societat Coral Euterpe · Veure més »
Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País
La Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País (SEMAP) va ser una institució cultural i econòmica creada a Palma el setembre de 1778, per recomanació del rei Carles III.
Nou!!: Renaixença і Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País · Veure més »
Solidaritat Catalana
Cartell de la Solidaritat Catalana; candidatura de diputats a corts 1907 La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906.
Nou!!: Renaixença і Solidaritat Catalana · Veure més »
Teatre
Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.
Nou!!: Renaixença і Teatre · Veure més »
Teodor Llorente Olivares
Teodor Llorente Olivares (València, 7 de gener de 1836 - València, 2 de juliol de 1911) fou un poeta valencià, escriptor en llengua catalana i castellana.
Nou!!: Renaixença і Teodor Llorente Olivares · Veure més »
Tomàs Aguiló i Cortès
Tomàs Aguiló i Cortès (Palma, 1775-1856) va ser un poeta i autor d'entremesos que s'interessà per les matemàtiques, el dibuix i la música.
Nou!!: Renaixença і Tomàs Aguiló i Cortès · Veure més »
Tomàs Aguiló i Forteza
Tomàs Aguiló i Forteza (Palma, 1812-1884) fou un poeta mallorquí, fill de Tomàs Aguiló i Cortès.
Nou!!: Renaixença і Tomàs Aguiló i Forteza · Veure més »
Tomàs Villarroya i Sanz
Tomàs Villarroya i Sanz (València, 1812 - 1856) fou un poeta valencià.
Nou!!: Renaixença і Tomàs Villarroya i Sanz · Veure més »
Tragèdia
Tragèdia en termes generals es refereix a una obra literària usualment teatral que té un final desesperat o trist que el diferència així del drama en el qual el desenllaç pot ser feliç.
Nou!!: Renaixença і Tragèdia · Veure més »
Unió Catalanista
La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.
Nou!!: Renaixença і Unió Catalanista · Veure més »
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Renaixença і Universitat de Barcelona · Veure més »
Universitat de València
La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.
Nou!!: Renaixença і Universitat de València · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Renaixença і València · Veure més »
València Nova
València Nova fou una associació cultural i política valencianista fundada a València el 1904 com a escissió de Lo Rat Penat, amb la pretensió de reprendre la línia valencianista iniciada pel fundador Constantí Llombart i superar-ne les concepcions estètiques i culturals.
Nou!!: Renaixença і València Nova · Veure més »
Valencianisme
El valencianisme o nacionalisme valencià és un corrent social estructurat tant culturalment com políticament que vol preservar i promoure el reconeixement de la personalitat política, lingüística i cultural del País Valencià o Nació Valenciana.
Nou!!: Renaixença і Valencianisme · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: Renaixença і Valencià · Veure més »
Valentí Almirall i Llozer
fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.
Nou!!: Renaixença і Valentí Almirall i Llozer · Veure més »
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.
Nou!!: Renaixença і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »
Víctor Iranzo i Simon
Víctor Iranzo i Simon (Fortanet, Maestrat, Terol, 6 de març de 1850 - València, 1890) va ser un poeta valencià nascut a l'Aragó.
Nou!!: Renaixença і Víctor Iranzo i Simon · Veure més »
Vers alexandrí
El vers alexandrí o alexandrí és un vers de dicció greu i elevada, que adopta formes diferents en les diverses tradicions mètriques, tot i que parteix d'una base de 12 síl·labes, sobre la qual s'introdueixen algunes variacions.
Nou!!: Renaixença і Vers alexandrí · Veure més »
Vicent Salvà i Pérez
Vicent Salvà i Pérez (València, 10 de novembre de 1786 - París, 5 de maig de 1849) fou un polític i editor literari valencià.
Nou!!: Renaixença і Vicent Salvà i Pérez · Veure més »
Vicent Wenceslau Querol i Campos
Vicent Wenceslau Querol i Campos (València, 28 de setembre de 1837 - Bétera, 24 d'octubre de 1889) va ser un poeta valencià del.
Nou!!: Renaixença і Vicent Wenceslau Querol i Campos · Veure més »
Victor Hugo
Victor Hugo (Besançon, 26 de febrer del 1802 - París, 22 de maig del 1885) va ser un dels més importants escriptors del romanticisme en francès i sovint és identificat com un dels millors poetes francesos.
Nou!!: Renaixença і Victor Hugo · Veure més »
Vincenzo Bellini
Vincenzo Salvatore Carmelo Francesco Bellini (Catània 3 de novembre 1801 - Puteaux 23 de setembre 1835) és un dels més celebres compositors d'òpera italià.
Nou!!: Renaixença і Vincenzo Bellini · Veure més »
Wilhelm Meyer-Lübke
Wilhelm Meyer-Lübke (o Meyer-Luebke) (Dübendorf, 30 de gener de 1861 - Bonn, 4 d'octubre de 1936), lingüista neogramàtic, romanista i catalanòfil suís.
Nou!!: Renaixença і Wilhelm Meyer-Lübke · Veure més »
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Renaixença і 1819 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Renaixença і 1833 · Veure més »
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Nou!!: Renaixença і 1836 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Renaixença і 1839 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Renaixença і 1840 · Veure més »
1841
Sense descripció.
Nou!!: Renaixença і 1841 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Renaixença і 1850 · Veure més »
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Renaixença і 1851 · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Renaixença і 1858 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Renaixença і 1859 · Veure més »
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Nou!!: Renaixença і 1861 · Veure més »
1863
;Països Catalans.
Nou!!: Renaixença і 1863 · Veure més »
1865
Països Catalans.
Nou!!: Renaixença і 1865 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Renaixença і 1872 · Veure més »
1874
;Països Catalans.
Nou!!: Renaixença і 1874 · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Renaixença і 1877 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Renaixença і 1878 · Veure més »
1883
;Països Catalans.
Nou!!: Renaixença і 1883 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: Renaixença і 1887 · Veure més »
1893
;Països Catalans.
Nou!!: Renaixença і 1893 · Veure més »
1902
;Països Catalans.
Nou!!: Renaixença і 1902 · Veure més »
1904
;Països Catalans.
Nou!!: Renaixença і 1904 · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: Renaixença і 1909 · Veure més »
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Renaixença і 1968 · Veure més »
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Nou!!: Renaixença і 1973 · Veure més »
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Renaixença і 30 de maig · Veure més »
31 de juliol
El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Renaixença і 31 de juliol · Veure més »
Redirigeix aquí:
Renaixensa valenciana, Renaixença (catalana), Renaixença (valenciana), Renaixença a Catalunya, Renaixença catalana, Renaixença valenciana.
