Accés més ràpid que el navegador!
42 les relacions: Arc (arquitectura), Armari de les tres claus de Tortosa, Arxiu Comarcal del Baix Ebre, Biblioteca de Catalunya, Carcanyol, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Catalunya, Desamortitzacions espanyoles, Dinastia dels Habsburg, Escola Oficial d'Idiomes, Expulsió dels moriscos, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Fornícula, Generalitat de Catalunya, Inventari del Patrimoni Cultural Català, Itàlia, Jaume el Major, Margarida d'Àustria (reina d'Espanya), Mateu apòstol, Miquelet, Orde dels Predicadors, Peronella d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Renaixement, Reus, Tortosa, Universitat Nacional d'Educació a Distància, Volta de creueria, 1564, 1570, 1578, 1585, 1610, 1824, 1877, 1906, 1910, 1972, 1974, 1983, 1997.
Arc (arquitectura)
Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.
Nou!!: Reials Col·legis і Arc (arquitectura) · Veure més »
Armari de les tres claus de Tortosa
LArmari de les tres claus o armari-arxiu de Tortosa és un bé moble que es conserva a la ciutat de Tortosa i que antigament es feia servir per a custodiar documents.
Nou!!: Reials Col·legis і Armari de les tres claus de Tortosa · Veure més »
Arxiu Comarcal del Baix Ebre
L'Arxiu Comarcal del Baix Ebre (ACBE) es va crear a partir del conveni signat el 20 de juliol de 1983 entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Tortosa.
Nou!!: Reials Col·legis і Arxiu Comarcal del Baix Ebre · Veure més »
Biblioteca de Catalunya
La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.
Nou!!: Reials Col·legis і Biblioteca de Catalunya · Veure més »
Carcanyol
Carcanyols El carcanyol és un element arquitectònic que defineix l'espai entre dos arcs o voltes (concretament entre els extradós dels dos arcs) o entre l’extradós d'un arc i un clos rectangular.
Nou!!: Reials Col·legis і Carcanyol · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Reials Col·legis і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Reials Col·legis і Catalunya · Veure més »
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Nou!!: Reials Col·legis і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Reials Col·legis і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Escola Oficial d'Idiomes
Escola Oficial d'Idiomes de València Les escoles oficials d'idiomes (EOI) són una xarxa de centres públics no universitaris per l'ensenyament d'idiomes moderns dependents de les conselleries d'educació de cada comunitat autònoma, emmarcades dintre dels centres de règim especial.
Nou!!: Reials Col·legis і Escola Oficial d'Idiomes · Veure més »
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Nou!!: Reials Col·legis і Expulsió dels moriscos · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Reials Col·legis і Felip II de Castella · Veure més »
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Nou!!: Reials Col·legis і Felip III de Castella · Veure més »
Fornícula
Escultura en una fornícula S'anomena fornícula el buit de planta semicircular fet en un mur per col·locar-hi una urna o escultura.
Nou!!: Reials Col·legis і Fornícula · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Reials Col·legis і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Inventari del Patrimoni Cultural Català
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.
Nou!!: Reials Col·legis і Inventari del Patrimoni Cultural Català · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Reials Col·legis і Itàlia · Veure més »
Jaume el Major
Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Reials Col·legis і Jaume el Major · Veure més »
Margarida d'Àustria (reina d'Espanya)
Margarida d'Àustria i de Baviera (Graz, Àustria, 25 de desembre de 1584 - Monestir d'El Escorial, Castella, 3 d'octubre de 1611) fou una arxiduquessa d'Àustria, que esdevingué monarca consort d'Espanya (1599-1611) pel seu matrimoni amb el rei Felip III de Castella, de qui fou l'única esposa.
Nou!!: Reials Col·legis і Margarida d'Àustria (reina d'Espanya) · Veure més »
Mateu apòstol
Segons el Nou Testament, Mateu (llatí: Matthaeus -aei; grec: Ματθαῖος -ίου. Galilea, s. I aC - Etiòpia o Hieràpolis, s. I) fou un Apòstol de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Reials Col·legis і Mateu apòstol · Veure més »
Miquelet
Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.
Nou!!: Reials Col·legis і Miquelet · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Reials Col·legis і Orde dels Predicadors · Veure més »
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Nou!!: Reials Col·legis і Peronella d'Aragó · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Reials Col·legis і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Reials Col·legis і Renaixement · Veure més »
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Nou!!: Reials Col·legis і Reus · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Reials Col·legis і Tortosa · Veure més »
Universitat Nacional d'Educació a Distància
La Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) és una universitat pública espanyola d'àmbit estatal.
Nou!!: Reials Col·legis і Universitat Nacional d'Educació a Distància · Veure més »
Volta de creueria
Volta de creueria gòtica de la Catedral de Coutances, França Volta de creueria sexpartida La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.
Nou!!: Reials Col·legis і Volta de creueria · Veure més »
1564
Sense descripció.
Nou!!: Reials Col·legis і 1564 · Veure més »
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Reials Col·legis і 1570 · Veure més »
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Nou!!: Reials Col·legis і 1578 · Veure més »
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Reials Col·legis і 1585 · Veure més »
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Reials Col·legis і 1610 · Veure més »
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Reials Col·legis і 1824 · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Reials Col·legis і 1877 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Reials Col·legis і 1906 · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Reials Col·legis і 1910 · Veure més »
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Nou!!: Reials Col·legis і 1972 · Veure més »
1974
;Països Catalans.
Nou!!: Reials Col·legis і 1974 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Reials Col·legis і 1983 · Veure més »
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Reials Col·legis і 1997 · Veure més »
