Accés més ràpid que el navegador!
127 les relacions: Accent agut, Adûnaic, Adjectiu, Alfabet fonètic internacional, Alfabet llatí, Alqualondë, Aman, Anglès antic, Aorist, Aproximant labiovelar sonora, Aproximant labiovelar sorda, Aproximant lateral alveolar, Aproximant mediopalatal sonora, Èldar, Beleríand, Calaquendi, Cas ablatiu, Cas acusatiu, Cas al·latiu, Cas datiu, Cas genitiu, Cas gramatical, Cas instrumental, Cas locatiu, Cas nominatiu, Cas possessiu, Complement directe, Complement indirecte, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant labiovelar, Consonant lateral, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant sonora, Consonant sorda, Consonant velar, Consonant vibrant, Dúnedain, Declinació gramatical, Dièresi, Diftong, Diminutiu, El hòbbit, El Senyor dels Anells, ..., El Silmaríl·lion, Eldarin, Elf, Elfs (Terra Mitjana), Fan art, Fanficció, Fèanor, Finès, Finwë, Freqüentatiu, Fricativa alveolar sonora, Fricativa alveolar sorda, Fricativa dental sorda, Fricativa glotal sorda, Fricativa labiodental sonora, Fricativa labiodental sorda, Fricativa palatal sorda, Fricativa velar sorda, Galàdriel, Gòtic (llengua), Grec antic, J. R. R. Tolkien, Kalevala, Lingüística diacrònica, Llatí, Llengües germàniques, Llengua aglutinant, Llengua fusional, Màcron, Morfema, Mot primitiu, Namárië, Nasal alveolar sonora, Nasal bilabial sonora, Nasal velar sonora, Nàndor, Nóldor, Númenor, Nombre dual, Norrè, Oclusiva alveolar sonora, Oclusiva alveolar sorda, Oclusiva bilabial sonora, Oclusiva bilabial sorda, Oclusiva velar sonora, Oclusiva velar sorda, Peter Jackson, Punt d'articulació, Rotacisme, Sarati, Síndarin, Subjecte (sintaxi), Teleri, Tengwar, Tercera edat del sol, Terra Mitjana, Thíngol, Tol Erèssëa, Vàlar, Vàlinor, Vànyar, Vibrant alveolar, Vocal anterior, Vocal central, Vocal oberta anterior no arrodonida, Vocal posterior, Vocal semioberta, Vocal semioberta anterior no arrodonida, Vocal semioberta posterior arrodonida, Vocal semitancada, Vocal semitancada anterior no arrodonida, Vocal semitancada posterior arrodonida, Vocal tancada anterior no arrodonida, Vocal tancada posterior arrodonida, 1915, 1940, 1973. Ampliar l'índex (77 més) »
Accent agut
Laccent agut (´) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa de dreta a esquerra, i que es col·loca damunt una lletra, normalment una vocal.
Nou!!: Quenya і Accent agut · Veure més »
Adûnaic
L'adùnaic és un idioma creat per J.R.R. Tolkien en el context de la seva obra literària referida a la Terra Mitjana.
Nou!!: Quenya і Adûnaic · Veure més »
Adjectiu
Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.
Nou!!: Quenya і Adjectiu · Veure més »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Quenya і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: Quenya і Alfabet llatí · Veure més »
Alqualondë
Alqualondë és un lloc fictici que pertany al legendarium creat per l'escriptor i filòleg britànic J.R.R. Tolkien.
Nou!!: Quenya і Alqualondë · Veure més »
Aman
Laman (‘seguretat’, ‘tranquil·litat’, ‘pau’, ‘protecció’, ‘salvaguarda’, ‘garantia’, ‘immunitat’, ‘perdó’, ‘amnistia’) és un terme àrab que, al llarg de la història de l'islam, ha tingut diversos significats, tot i que el més precís, en dret islàmic, és el de salconduit.
Nou!!: Quenya і Aman · Veure més »
Anglès antic
Langlès antic (anomenat també anglosaxó, Ænglisc, Anglisc, Englisc en la seva pròpia denominació) és una forma primerenca de l'anglès que es parlava en bona part del que avui és Anglaterra i el sud d'Escòcia entre els anys 425 i 1125 aproximadament.
Nou!!: Quenya і Anglès antic · Veure més »
Aorist
L'aorist (del grec: ἀόριστος / 'no limitat') és un temps verbal i un aspecte que es troba en certes llengües indoeuropees com el sànscrit, el serbi, el croat, el búlgar, el txec antic o el grec antic (i modern).
Nou!!: Quenya і Aorist · Veure més »
Aproximant labiovelar sonora
L'aproximant labiovelar sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra ve doble minúscula.
Nou!!: Quenya і Aproximant labiovelar sonora · Veure més »
Aproximant labiovelar sorda
L'aproximant labiovelar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI (una w girada) o. Existeix en algunes llengües del món.
Nou!!: Quenya і Aproximant labiovelar sorda · Veure més »
Aproximant lateral alveolar
La consonant aproximant lateral alveolar sonora o lateral aproximant alveolar sonora és un fonema que es representa com a en l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), és a dir, la lletra ela minúscula.
Nou!!: Quenya і Aproximant lateral alveolar · Veure més »
Aproximant mediopalatal sonora
L'aproximant palatal sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra jota minúscula.
Nou!!: Quenya і Aproximant mediopalatal sonora · Veure més »
Èldar
Èldar és una raça fictícia creada per J. R. R. Tolkien al seu legendarium.
Nou!!: Quenya і Èldar · Veure més »
Beleríand
Beleríand fou, en l'obra de J.R.R. Tolkien, una regió de la Terra Mitjana.
Nou!!: Quenya і Beleríand · Veure més »
Calaquendi
Els calaquendi (singular calaquende, ‘elfs de la llum’ en quenya, de kal- + Quendi) és el nom que reben en el llibre El Silmaríl·lion, de l'escriptor britànic J. R. R. Tolkien part dels elfs, concretament els primers eldar que van arribar a les terres de l'Oest al principi de la Primera Edat del Sol i van albirar la llum dels Dos Arbres de Valinor, en oposició als moriquendi.
Nou!!: Quenya і Calaquendi · Veure més »
Cas ablatiu
El cas ablatiu està present en algunes declinacions indicant lloc o els matisos d'un complement circumstancial, si bé el valor concret depèn de cada llengua.
Nou!!: Quenya і Cas ablatiu · Veure més »
Cas acusatiu
El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.
Nou!!: Quenya і Cas acusatiu · Veure més »
Cas al·latiu
El cas al·latiu (del llatí allāt-, afferre "portar a") és un tipus de cas locatiu emprat en diverses llengües.
Nou!!: Quenya і Cas al·latiu · Veure més »
Cas datiu
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.
Nou!!: Quenya і Cas datiu · Veure més »
Cas genitiu
El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.
Nou!!: Quenya і Cas genitiu · Veure més »
Cas gramatical
En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.
Nou!!: Quenya і Cas gramatical · Veure més »
Cas instrumental
El cas instrumental (també anomenat el vuitè cas) és un cas gramatical emprat per indicar que un nom és l'instrument amb el qual el subjecte duu a terme l'acció.
Nou!!: Quenya і Cas instrumental · Veure més »
Cas locatiu
El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en.
Nou!!: Quenya і Cas locatiu · Veure més »
Cas nominatiu
El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.
Nou!!: Quenya і Cas nominatiu · Veure més »
Cas possessiu
El cas possessiu és un cas gramatical que indica qui és el posseïdor d'un objecte determinat (noció que pot expressar-se també amb el cas genitiu, d'abast semàntic més ampli, depenent de l'idioma o amb estructures similars, com el genitiu saxó de l'anglès).
Nou!!: Quenya і Cas possessiu · Veure més »
Complement directe
El complement directe (CD), també anomenat «objecte directe», «implement» o «acusatiu», és una de les funcions de la sintaxi tradicional.
Nou!!: Quenya і Complement directe · Veure més »
Complement indirecte
En gramàtica tradicional el complement indirecte (CI) és una de les funcions sintàctiques dins una oració.
Nou!!: Quenya і Complement indirecte · Veure més »
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Nou!!: Quenya і Consonant alveolar · Veure més »
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Nou!!: Quenya і Consonant aproximant · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Quenya і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Nou!!: Quenya і Consonant dental · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Quenya і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Nou!!: Quenya і Consonant glotal · Veure més »
Consonant labiovelar
Una consonant labiovelar (o simplement labiovelar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la participació dels llavis, el postdors de la llengua i el vel del paladar.
Nou!!: Quenya і Consonant labiovelar · Veure més »
Consonant lateral
Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.
Nou!!: Quenya і Consonant lateral · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Quenya і Consonant nasal · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Quenya і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Nou!!: Quenya і Consonant palatal · Veure més »
Consonant sonora
En fonètica articulatòria, una consonant sonora és una consonant articulada amb la vibració de les cordes vocals, al contrari d'una consonant sorda.
Nou!!: Quenya і Consonant sonora · Veure més »
Consonant sorda
En fonètica articulatòria, una consonant sorda és una consonant articulada sense la vibració de les cordes oposant-se al so, al contrari d'una consonant sonora.
Nou!!: Quenya і Consonant sorda · Veure més »
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Nou!!: Quenya і Consonant velar · Veure més »
Consonant vibrant
Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.
Nou!!: Quenya і Consonant vibrant · Veure més »
Dúnedain
En el marc del llengendari de J.R.R. Tolkien, els dúnedain (singular: dúnadan) és el nom que reben a la Terra Mitjana els homes descendents dels númenóreans que van sobreviure l'enfonsament de l'Illa.
Nou!!: Quenya і Dúnedain · Veure més »
Declinació gramatical
En lingüística, declinació és la flexió nominal, és a dir, la de substantius, pronoms i adjectius per tal d'indicar categories gramaticals com ara nombre, cas, gènere,...
Nou!!: Quenya і Declinació gramatical · Veure més »
Dièresi
La paraula dièresi deriva del grec diarein que té el significat de "dividir".
Nou!!: Quenya і Dièresi · Veure més »
Diftong
Un diftong és un grup fònic format per dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba.
Nou!!: Quenya і Diftong · Veure més »
Diminutiu
Un diminutiu és un mot derivat que dona un significat de més petit, generalment fet amb un sufix afegit al mot primitiu.
Nou!!: Quenya і Diminutiu · Veure més »
El hòbbit
El hòbbit (títol original en anglès: The Hobbit, or There and Back Again, o simplement The Hobbit) és una novel·la fantàstica del filòleg i escriptor britànic J. R. R. Tolkien.
Nou!!: Quenya і El hòbbit · Veure més »
El Senyor dels Anells
El Senyor dels Anells (anglès: The Lord of the Rings) és una novel·la de fantasia èpica negra de l'autor i erudit anglès J. R. R. Tolkien.
Nou!!: Quenya і El Senyor dels Anells · Veure més »
El Silmaríl·lion
El Silmaríl·lion (en anglès The Silmarillion) és un recull d'històries mitopeiques de l'escriptor anglès J.R.R. Tolkien, editat i publicat pòstumament pel seu fill Christopher Tolkien amb l'ajuda de l'autor de fantasia Guy Gavriel Kay.
Nou!!: Quenya і El Silmaríl·lion · Veure més »
Eldarin
L'eldarin, també conegut com a eldarin comú, és una de les moltes llengües artificials creades per John Ronald Reuel Tolkien per ambientar l'univers fictici de la Terra Mitjana.
Nou!!: Quenya і Eldarin · Veure més »
Elf
Elf Els elfs són, originàriament, petites criatures antropomorfes i màgiques de la mitologia germànica i nòrdica, relacionades amb la natura.
Nou!!: Quenya і Elf · Veure més »
Elfs (Terra Mitjana)
Separació dels Elfs i noms de llurs divisions La cavalcada de Fingolfin, elf Noldor, per anar a enfrontar-se a Mórgoth il·lustrada per Tom Loback Els elfs de Tolkien són éssers immortals creats per Eru per ser els primers habitants de la Terra Mitjana, d'aquí que rebin el nom dels Primers nascuts.
Nou!!: Quenya і Elfs (Terra Mitjana) · Veure més »
Fan art
Harry Potter El fan art ('art dels fans') és l'art creat per fans d'una obra de ficció basant-se en els seus personatges o conceptes.
Nou!!: Quenya і Fan art · Veure més »
Fanficció
Fanficcció (de l'anglès fan fiction, a vegades abreujat como fanfic) és un gènere literari escrit per un admirador d'una sèrie de televisió, d'una pel·lícula, d'un videojoc o d'un llibre, i que es basa en línies argumentals o personatges de l'original.
Nou!!: Quenya і Fanficció · Veure més »
Fèanor
Fèanor (Fëanor en la transcripció original anglesa, pronunciat Fè-a-nor) és un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana.
Nou!!: Quenya і Fèanor · Veure més »
Finès
El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.
Nou!!: Quenya і Finès · Veure més »
Finwë
Finwë és un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana.
Nou!!: Quenya і Finwë · Veure més »
Freqüentatiu
Un freqüentatiu o iteratiu és una transformació d'un verb –més sovint amb sufix– per a expressar una acció que es produeix habitualment o repetidament.
Nou!!: Quenya і Freqüentatiu · Veure més »
Fricativa alveolar sonora
La consonant fricativa alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra zeta minúscula.
Nou!!: Quenya і Fricativa alveolar sonora · Veure més »
Fricativa alveolar sorda
La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.
Nou!!: Quenya і Fricativa alveolar sorda · Veure més »
Fricativa dental sorda
La consonant fricativa dental sorda, també coneguda com a fricativa interdental sorda, és un so que es representa amb el signe a l'AFI (una lletra theta minúscula de l'alfabet grec).
Nou!!: Quenya і Fricativa dental sorda · Veure més »
Fricativa glotal sorda
La fricativa glotal sorda, que es representa a l'AFI és un so relativament freqüent i que a més té caràcter de consonant o de vocal (menys) segons la llengua que l'empri.
Nou!!: Quenya і Fricativa glotal sorda · Veure més »
Fricativa labiodental sonora
El fonema fricatiu labiodental sonor es transcriu a l'AFI, és a dir, la lletra ve minúscula.
Nou!!: Quenya і Fricativa labiodental sonora · Veure més »
Fricativa labiodental sorda
El fonema fricatiu labiodental sord es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, la lletra efa minúscula.
Nou!!: Quenya і Fricativa labiodental sorda · Veure més »
Fricativa palatal sorda
La fricativa palatal sorda és un so que es representa amb el signe a l'AFI (una ce trencada).
Nou!!: Quenya і Fricativa palatal sorda · Veure més »
Fricativa velar sorda
La consonant fricativa velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Quenya і Fricativa velar sorda · Veure més »
Galàdriel
Galàdriel és un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana.
Nou!!: Quenya і Galàdriel · Veure més »
Gòtic (llengua)
El gòtic és una llengua extinta de la branca oriental (o òstic) de les llengües germàniques.
Nou!!: Quenya і Gòtic (llengua) · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Quenya і Grec antic · Veure més »
J. R. R. Tolkien
John Ronald Reuel Tolkien CBE (pronúncia: /ˈtɒlkiːn/;Tolkien pronunciava el seu cognom /ˈtɒlkiːn/, com es pot comprovar en la transcripció fonètica publicada a la il·lustració de The Return of the Shadow: The History of The Lord of the Rings, Part One. Editat per Christopher Tolkien. Londres: Unwin Hyman, 25 d'agost de 1988. (The History of Middle-earth; 6). En anglès americà el cognom també es pronuncia, sovint, com /ˈtoʊlkiːn/. Aquesta pronunciació probablement va sorgir per analogia amb paraules com toll o polka, o també perquè els parlants anglesos nord-americans entenen /ɒ/ per, mentre que entenen el britànic /ɒ/ com; a més,, o l'americà es converteix en l'aproximació més propera a la pronunciació rebuda per molts parlants estat-unidencs. Wells, John. 1990. Longman pronunciation dictionary. Harlow: Longman, Bloemfontein, 3 de gener de 1892 - Bournemouth, 2 de setembre de 1973), més conegut com a J. R. R. Tolkien, va ser un escriptor, poeta, filòleg i professor universitari anglès, principalment conegut per ser l'autor de les obres d'alta fantasia El hòbbit, El Senyor dels Anells i El Silmaríl·lion.
Nou!!: Quenya і J. R. R. Tolkien · Veure més »
Kalevala
El Kalevala és un poema èpic de l'era romàntica escrit pel filòleg Elias Lönnrot a partir de la tradició popular finesa i careliana al.
Nou!!: Quenya і Kalevala · Veure més »
Lingüística diacrònica
La lingüística diacrònica o històrica estudia com evolucionen les llengües amb el pas del temps, així com les relacions entre diferents idiomes.
Nou!!: Quenya і Lingüística diacrònica · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Quenya і Llatí · Veure més »
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Nou!!: Quenya і Llengües germàniques · Veure més »
Llengua aglutinant
Una llengua aglutinant és aquella que forma els seus mots per encadenat o combinació de morfemes.
Nou!!: Quenya і Llengua aglutinant · Veure més »
Llengua fusional
Una llengua fusional és un tipus de llengua flexiva.
Nou!!: Quenya і Llengua fusional · Veure més »
Màcron
El màcron (del grec μακρόν, makron, que significa 'llarg') és un signe diacrític en forma de ratlla horitzontal (¯) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques en els quals indica vocal o síl·laba llarga, i també en l'ortografia d'alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
Nou!!: Quenya і Màcron · Veure més »
Morfema
Un morfema és la unitat mínima significativa de la primera articulació o divisió del signe lingüístic: el mot.
Nou!!: Quenya і Morfema · Veure més »
Mot primitiu
Un mot primitiu és la paraula més simple d'una família, la que conté l'arrel o lexema del que parteix qualsevol mot derivat sense cap afix o morfema.
Nou!!: Quenya і Mot primitiu · Veure més »
Namárië
Primers versos de '''Namárië''', escrit en l'alfabet Tengwar i en l'alfabet llatí ''Namárië'' escrit en tengwar. Namárië és el text en llengua Quenya més extens de El Senyor dels Anells, obra cabdal de J. R. R. Tolkien.
Nou!!: Quenya і Namárië · Veure més »
Nasal alveolar sonora
La consonant nasal alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra Ena minúscula.
Nou!!: Quenya і Nasal alveolar sonora · Veure més »
Nasal bilabial sonora
La consonant nasal bilabial sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra ema minúscula.
Nou!!: Quenya і Nasal bilabial sonora · Veure més »
Nasal velar sonora
La consonant nasal velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (la lletra ena amb la cua de la ge a la cama dreta inferior).
Nou!!: Quenya і Nasal velar sonora · Veure més »
Nàndor
Els Nàndor són una raça fictícia creada per l'escriptor britànic J. R. R. Tolkien per a les històries de les seves novel·les.
Nou!!: Quenya і Nàndor · Veure més »
Nóldor
En el marc de l'obra de J.R.R. Tolkien, els nóldor (pronunciat nól-dor) són un dels tres clans d'elfs que va seguir els Valar fins a arribar al Reialme Benaventurat.
Nou!!: Quenya і Nóldor · Veure més »
Númenor
Númenor Númenor és una illa de la Terra Mitjana, el món imaginari creat per J.R.R. Tolkien en el que transcorren les seves novel·les.
Nou!!: Quenya і Númenor · Veure més »
Nombre dual
En morfologia lingüística el nombre dual (o simplement dual), és una de les possibles formes del nombre gramatical, que expressa la quantitat 2.
Nou!!: Quenya і Nombre dual · Veure més »
Norrè
El norrè (o nòrdic antic segons el terme de la germanística avui dia qüestionat)era la llengua germànica parlada pels pobles d’ascendència germànica septentrional (els habitants d'Escandinàvia, Jutlàndia, les illes veïnes i les seves colònies d'ultramar des dels inicis de l'època vikinga fins a l'any 1300 aproximadament).
Nou!!: Quenya і Norrè · Veure més »
Oclusiva alveolar sonora
La consonant oclusiva alveolar sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Nou!!: Quenya і Oclusiva alveolar sonora · Veure més »
Oclusiva alveolar sorda
La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.
Nou!!: Quenya і Oclusiva alveolar sorda · Veure més »
Oclusiva bilabial sonora
La consonant oclusiva bilabial sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Nou!!: Quenya і Oclusiva bilabial sonora · Veure més »
Oclusiva bilabial sorda
La consonant oclusiva bilabial sorda és un fonema que es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra pe en minúscula.
Nou!!: Quenya і Oclusiva bilabial sorda · Veure més »
Oclusiva velar sonora
La consonant oclusiva velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Quenya і Oclusiva velar sonora · Veure més »
Oclusiva velar sorda
La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Quenya і Oclusiva velar sorda · Veure més »
Peter Jackson
Peter Jackson (31 d'octubre de 1961, Nova Zelanda) és un director de cinema neozelandès, guanyador de tres premis Oscar i un Globus d'Or.
Nou!!: Quenya і Peter Jackson · Veure més »
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Nou!!: Quenya і Punt d'articulació · Veure més »
Rotacisme
El rotacisme (paraula creada a partir del grec antic ῥῶ rhô) és un fenomen fonètic consistent a canviar un so per una R, per motius d'evolució lingüística o de pronunciació local.
Nou!!: Quenya і Rotacisme · Veure més »
Sarati
Sarati (plural de sarat) és una escriptura artificial creada per J.R.R. Tolkien dins de l'univers fictici al qual pertanyen obres com El Senyor dels Anells, El hòbbit o El Silmaríl·lion, essent aquest últim el marc de referència més adequat per a les sarati.
Nou!!: Quenya і Sarati · Veure més »
Síndarin
El síndarin és una llengua fictícia creada per J. R. R. Tolkien per ser utilitzada al món creat per ell, la Terra Mitjana. El síndarin és una de les moltes llengües parlades pels elfs, anomenats Eledhrim ˈɛlɛðrim o Edhellim ɛˈðɛllim en síndarin.
Nou!!: Quenya і Síndarin · Veure més »
Subjecte (sintaxi)
El subjecte és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüística.
Nou!!: Quenya і Subjecte (sintaxi) · Veure més »
Teleri
Esquema de les divisions dels elfs Els Teleri són un dels tres llinatges d'elfs que en els Dies dels dos arbres van emprendre el Gran Viatge des de l'est de la Terra Mitjana a les Terres Imperibles.
Nou!!: Quenya і Teleri · Veure més »
Tengwar
Primer article de la Declaració Universal dels Drets Humans escrit en anglès amb tengwar La inscripció a l'Anell Únic, escrit en la Llengua Negra de Mórdor emprant tengwar Les tengwar o tîw (que es tradueixen com: lletres) són una escriptura artificial inventada per J.R.R. Tolkien.
Nou!!: Quenya і Tengwar · Veure més »
Tercera edat del sol
La Tercer Edat o Tercera edat del sol (sovint abreujat T.E.) és un període fictici del legendarium de l'escriptor de literatura fantàstica J.R.R. Tolkien.
Nou!!: Quenya і Tercera edat del sol · Veure més »
Terra Mitjana
La Terra Mitjana és part d'Arda (el món) creat per Ilúvatar, en la mitologia de J. R. R. Tolkien.
Nou!!: Quenya і Terra Mitjana · Veure més »
Thíngol
Elu Thíngol és un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana.
Nou!!: Quenya і Thíngol · Veure més »
Tol Erèssëa
Tol Erèssëa, també anomenada Illa Solitària o simplement Erèssëa, és un lloc fictici del legendarium de l'escriptor britànic J. R. R. Tolkien que apareix a la seva novel·la El Silmaríl·lion.
Nou!!: Quenya і Tol Erèssëa · Veure més »
Vàlar
Representació gràfica de les relacions entre els valar que apareixen a ''El Silmaríl·lion''. Els Vàlar (singular Vala) són els Poders d'Arda en el món fantàstic de la Terra Mitjana creat per J. R. R. Tolkien.
Nou!!: Quenya і Vàlar · Veure més »
Vàlinor
Valinor (una interpretació). En el marc del món fictici creat per J.R.R. Tolkien, Vàlinor (La Terra dels Vàlar) va ser el regne dels Vàlar a la terra d'Aman, on van marxar quan Mélkor els va fer fora d'Almaren.
Nou!!: Quenya і Vàlinor · Veure més »
Vànyar
elfs de J. R. R. Tolkien. En el marc del llegendari de J. R. R. Tolkien, els Vànyar són el primer dels clans dels elfs.
Nou!!: Quenya і Vànyar · Veure més »
Vibrant alveolar
La consonant vibrant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula.
Nou!!: Quenya і Vibrant alveolar · Veure més »
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Nou!!: Quenya і Vocal anterior · Veure més »
Vocal central
Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Nou!!: Quenya і Vocal central · Veure més »
Vocal oberta anterior no arrodonida
La vocal oberta anterior no arrodonida és un fonema que es representa en l'AFI, com la lletra a minúscula. És un dels sons més freqüents del món i un dels que primer pronuncien els nens. Acústicament té el primer formant sobre els 600Hz i el segon als 1200 Hz.
Nou!!: Quenya і Vocal oberta anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Nou!!: Quenya і Vocal posterior · Veure més »
Vocal semioberta
Una vocal semioberta (també vocal mitjana oberta o vocal mitjana baixa) és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Nou!!: Quenya і Vocal semioberta · Veure més »
Vocal semioberta anterior no arrodonida
La vocal semioberta anterior no arrodonida o e oberta és un so que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra èpsilon minúscula de l'alfabet grec.
Nou!!: Quenya і Vocal semioberta anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal semioberta posterior arrodonida
La vocal semioberta posterior arrodonida és un so de la parla que es transcriu en l'AFI, una o oberta minúscula llatina tipogràficament una c invertida.
Nou!!: Quenya і Vocal semioberta posterior arrodonida · Veure més »
Vocal semitancada
Una vocal semitancada (també vocal mitjana-tancada o vocal mitjana alta') és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Nou!!: Quenya і Vocal semitancada · Veure més »
Vocal semitancada anterior no arrodonida
La vocal semitancada anterior no arrodonida es coneix en català com a e tancada i la seva transcripció en l'AFI és, és a dir, la lletra e minúscula.
Nou!!: Quenya і Vocal semitancada anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal semitancada posterior arrodonida
La vocal semitancada posterior arrodonida és un so que es transcriu en l'AFI i que està present en la majoria de llengües parlades.
Nou!!: Quenya і Vocal semitancada posterior arrodonida · Veure més »
Vocal tancada anterior no arrodonida
La vocal tancada anterior no arrodonida es representa amb una en l'AFI, és a dir, la lletra i minúscula.
Nou!!: Quenya і Vocal tancada anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal tancada posterior arrodonida
La vocal tancada posterior arrodonida es representa en l'AFI, com la lletra u minúscula.
Nou!!: Quenya і Vocal tancada posterior arrodonida · Veure més »
1915
;Països Catalans.
Nou!!: Quenya і 1915 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Quenya і 1940 · Veure més »
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Nou!!: Quenya і 1973 · Veure més »
