Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Qanat dels Raschpëtzer

Índex Qanat dels Raschpëtzer

El Qanat dels Raschpëtzer o aqueduc souterrain des Raschpëtzer, és un aqüeducte subterrani romà, que fa una funció de qanat.

11 les relacions: Aigua subterrània, Aqüeducte, Ciutat de Luxemburg, Dendrocronologia, Geologia, Hidràulica, Hidrogeologia, Qanat, Topografia, Vil·la romana, Walferdange.

Aigua subterrània

Aflorament d'aigua subterrània en un pou. Laigua subterrània representa una fracció important de la massa de aigua present en els continents, sota la superfície de la Terra, tant en el sòl com en el subsòl ja que, convencionalment, el terme superfície terrestre inclou cert espessor com s'assenyala en l'article respectiu, en ser un concepte tridimensional.

Nou!!: Qanat dels Raschpëtzer і Aigua subterrània · Veure més »

Aqüeducte

''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.

Nou!!: Qanat dels Raschpëtzer і Aqüeducte · Veure més »

Ciutat de Luxemburg

Ciutat de Luxemburg (en luxemburguès: Stad Lëtzebuerg, en alemany: Stadt Luxemburg, en francès: Ville de Luxembourg) és la capital del Gran Ducat de Luxemburg, del districte i del cantó homònims.

Nou!!: Qanat dels Raschpëtzer і Ciutat de Luxemburg · Veure més »

Dendrocronologia

Anells de creixement en un teix (''Taxus baccata''). La dendrocronologia (del grec antic δένδρον, dendron, 'arbre', χρόνος, khronos, 'temps' i λογία-, -logia, 'ciència'), és una tècnica que permet la datació (en anys) de restes carbonitzades de fusta i de mostres d'arbres vius a partir de l'anàlisi de creixement dels anells dels arbres.

Nou!!: Qanat dels Raschpëtzer і Dendrocronologia · Veure més »

Geologia

Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.

Nou!!: Qanat dels Raschpëtzer і Geologia · Veure més »

Hidràulica

Hidràulica i hidroestàtica il·lustrada. La hidràulica és una branca de la física i l'enginyeria que s'encarrega de l'estudi de les propietats mecàniques dels fluids.

Nou!!: Qanat dels Raschpëtzer і Hidràulica · Veure més »

Hidrogeologia

La hidrogeologia és una branca de les ciències geològiques (dins de la Geodinàmica Externa), que estudia les aigües subterrànies en el relacionat amb la seua circulació, els seus condicionaments geològics i la seua captació, així la seua definició diu «La hidrogeologia és la ciència que estudia l'origen i la formació de les aigües subterrànies, les formes de jaciment, la seua difusió, moviment, règim i reserves, la seua interacció amb els sòls i roques, el seu estat (líquid, sòlid i gasós) i propietats (físiques, químiques, bacteriològiques i radioactives); així com les condicions que determinen les mesures del seu aprofitament, regulació i evacuació» Actualment els estudis hidrogeològics són d'especial interès, no sol per a la provisió d'aigua a la població, sinó també per a entendre el cicle vital de certs elements químics, com així també per a avaluar el cicle de les substàncies contaminants, la seua mobilitat, dispersió i la manera que afecten el medi ambient, pel que aquesta especialitat s'ha convertit en una ciència bàsica per a l'avaluació de sistemes ambientals complexos.

Nou!!: Qanat dels Raschpëtzer і Hidrogeologia · Veure més »

Qanat

Un qanat o kariz és un canal subterrani inclinat suaument per transportar aigua des d'un aqüífer o pou d'aigua fins a la superfície per regar i beure, actuant com a aqüeducte subterrani.

Nou!!: Qanat dels Raschpëtzer і Qanat · Veure més »

Topografia

Mapa topogràfic de Mauna Kea, Hawaii La topografia (del grec, "lloc", i γράφω graphō, "escriure") és un camp de la ciència planetària que comprèn l'estudi de la forma i característiques de la superfície de la Terra i altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides.

Nou!!: Qanat dels Raschpëtzer і Topografia · Veure més »

Vil·la romana

Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.

Nou!!: Qanat dels Raschpëtzer і Vil·la romana · Veure més »

Walferdange

Walferdange (luxemburguès Walfer, alemany Walferdingen) és una comuna i vila a l'est de Luxemburg, que forma part del cantó de Luxemburg.

Nou!!: Qanat dels Raschpëtzer і Walferdange · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »