Accés més ràpid que el navegador!
27 les relacions: Alexandre el Gran, Arsaces I de Pàrtia, Arsàcides, Atropatene, Ària (Pèrsia), Cambridge University Press, Daixt-e-Kavir, Gran Khorasan, Guerres Pàrtiques, Hircània, Imperi Aquemènida, Imperi Part, Imperi Romà, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Iran, Kopet Dag, Mar Càspia, Margiana, Palmira, Parts, Pàrtia (satrapia), Persa, República Romana, Sàtrapa, Seleuc I Nicàtor, 231.
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Pàrtia і Alexandre el Gran · Veure més »
Arsaces I de Pàrtia
Arsaces I (en grec antic Ἀρσάκης; en part: 𐭀𐭓𐭔𐭊 Aršak; en persa antic: اشک Ašk) va ser el cap del grup nòmada dels Parnes, d'origen escita o dahan, que vivia a l'est de la mar Càspia i rei de Pàrtia entre els anys 250 aC i 247 aC (o potser entre el 250 aC i el 214 aC).
Nou!!: Pàrtia і Arsaces I de Pàrtia · Veure més »
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Nou!!: Pàrtia і Arsàcides · Veure més »
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Nou!!: Pàrtia і Atropatene · Veure més »
Ària (Pèrsia)
Ària (en persa antic 'Haraiva', en avèstic 'Haraeuua' en grec antic Ἀρεία o Ἀρείων γῆ) va ser una satrapia de l'Imperi Persa situada entre l'Hazaradjat al nord, que la separava de la Hircània i la Margiana, les muntanyes Bagous (Ghor) a l'est, Carmània al sud; i les muntanyes Masdoranos i Pàrtia a l'oest.
Nou!!: Pàrtia і Ària (Pèrsia) · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Pàrtia і Cambridge University Press · Veure més »
Daixt-e-Kavir
Desert de Dasht-e Kavir per satèl·lit,fotografia centrada a 34°44'15.20"N, 54°49'37.56"E Daixt-e Kavir (دشت كوير en idioma persa, també conegut com a Kavir-e Namak o Gran Desert Salat és una gran zona deserta al mig de l'altiplà d'Iran. Fa uns 800 km de llarg i 320 km d'ample amb una superfície total d'uns 77.600 km². La zona del desert va des de les muntanyes Alborz al nord-ost fins Dasht-e Lut ("Desert de la buidor") al sud-oest entre les províncies de Khorasan, Semnan, Tehean, Isfahan i Yazd. Rep el seu nom dels aiguamolls salats (kavirs) que hi ha.
Nou!!: Pàrtia і Daixt-e-Kavir · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Pàrtia і Gran Khorasan · Veure més »
Guerres Pàrtiques
Les guerres pàrtiques són una sèrie de campanyes que van dur a terme els imperis de Partia i de Roma entre si pel control d'Orient Pròxim.
Nou!!: Pàrtia і Guerres Pàrtiques · Veure més »
Hircània
Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània).
Nou!!: Pàrtia і Hircània · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Pàrtia і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Nou!!: Pàrtia і Imperi Part · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Pàrtia і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Pàrtia і Imperi Sassànida · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Pàrtia і Imperi Selèucida · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Pàrtia і Iran · Veure més »
Kopet Dag
Kopet Dag, Kopet-Dag, Köpet Dag (Koppeh Dagh) és una serralada muntanyosa en la frontera entre Turkmenistan i l'Iran; s'estén durant 650 km a través de la frontera, a l'est de la mar Càspia.
Nou!!: Pàrtia і Kopet Dag · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Pàrtia і Mar Càspia · Veure més »
Margiana
Margiana (llatí Margiana, grec: Μαργιανή, i en persa antic Margu o Marguš) fou una satrapia sassànida i després selèucida.
Nou!!: Pàrtia і Margiana · Veure més »
Palmira
Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.
Nou!!: Pàrtia і Palmira · Veure més »
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
Nou!!: Pàrtia і Parts · Veure més »
Pàrtia (satrapia)
Pàrtia (Parθava) fou una satrapia nord-oriental de l'Iran en temps dels aquemènides i dels selèucides.
Nou!!: Pàrtia і Pàrtia (satrapia) · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Pàrtia і Persa · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Pàrtia і República Romana · Veure més »
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Nou!!: Pàrtia і Sàtrapa · Veure més »
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Pàrtia і Seleuc I Nicàtor · Veure més »
231
El 231 (CCXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Pàrtia і 231 · Veure més »
