Accés més ràpid que el navegador!
167 les relacions: Age, Albert Piñeira i Brosel, Alfons el Cast, Alp, Alp 2500, Antoni Pallarès i Tuset, Art romànic, Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Baixa Cerdanya, Barcelona, Batet, Bicicleta tot terreny, Bolvir, Bonaventura Vernis i Juvés, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Catalunya, Cerdanya, Comarca, Convent de Sant Domènec (Puigcerdà), Convergència i Unió, Decrets de Nova Planta, Dionís Puig i Soler, El Pas de la Casa, Enveig, Esquerra Republicana de Catalunya, Estació de Puigcerdà, Estany de Puigcerdà, Festa de l'Estany, Festival Internacional de Cinema de Cerdanya, Fontanals de Cerdanya, Fotoperiodisme (fotografia), Francesc Piguillem i Verdacer, Francesc Savalls i Massot, German Schierbeck, Girona, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra de Devolució, Guerra de la Quàdruple Aliança, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guils de Cerdanya, Higinio de Rivera Sempere, Hospital de Puigcerdà, Institut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell, Ix (Cerdanya), Jaume II de Mallorca, Jaume Martí i Sanjaume, Joan Carretero i Grau, Joan Fabra i Floreta, ..., Joan Onofre d'Ortodó, Joan Puigbó Casamitjana, José Antonio Hermida i Ramos, Josep Clausolles i Pontet, Josep Lluís Ortega Monasterio, Josep Maria Martí i Terrada, Josep Moliner i Florensa, Josep Pons i Gasch, Josep Postius i Saura, Junts per Catalunya (partit polític), La Guingueta d'Ix, La Tor de Querol, Les Corts, Llista de bisbes de Solsona, Llista de topònims de Puigcerdà, Lluís de Sanç i Manegat, Maria Carme Surroca de Pastors, Miquel Bernades i Mainader, Miquel Salvadó i Llorens, Museu Cerdà, Orde dels Predicadors, Oxford University Press, Països Catalans, Palau de Cerdanya, Parc Schierbeck, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit judicial, Partit Popular de Catalunya, Partit Socialista Obrer Espanyol, Pere Blasi i Maranges, Pere Borrell del Caso, Província de Girona, Rafael Carreras Puigdengolas, Ramon Cosp i Esteve, Reagrupament, Regió7, Renfe Rodalia, Rigolisa, Sanç I de Mallorca, Sant Miquel de Cuixà, Sant Tomàs de Ventajola, Santa Maria de Puigcerdà, Sàpiens, Sebastià Bosom i Isern, Segle XVIII, Servei Meteorològic de Catalunya, Setge de Puigcerdà (1667), Setge de Puigcerdà (1873), Sever Tomàs Auter, Signe d'interrogació, Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs, Tercera Guerra Carlina, Terra Lliure, Terratrèmol de Catalunya de 1428, Tractat de Baiona (1462), Tractat de Barcelona (1493), Tremp, Ur (Cerdanya), Ventajola, Vilallobent, 1260, 1281, 1309, 1310, 1342, 1428, 1463, 1493, 1547, 16 de juliol, 16 de setembre, 1616, 1620, 1630, 1667, 1700, 1770, 1771, 1817, 1821, 1823, 1825, 1826, 1835, 1837, 1838, 1842, 1843, 1854, 1870, 1871, 1872, 1881, 1886, 19 de juliol, 1906, 1907, 1910, 1911, 1912, 1914, 1916, 1917, 1921, 1932, 1933, 1936, 1955, 1961, 1978, 1980, 1992, 1993, 2009, 2013, 25 de juliol, 958. Ampliar l'índex (117 més) »
Age
Age (abans Aja), a 1170 msnm, és una entitat de població del municipi de Puigcerdà (Cerdanya), del que dista 2 km.
Nou!!: Puigcerdà і Age · Veure més »
Albert Piñeira i Brosel
és un polític català.
Nou!!: Puigcerdà і Albert Piñeira i Brosel · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Puigcerdà і Alfons el Cast · Veure més »
Alp
Alp és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya.
Nou!!: Puigcerdà і Alp · Veure més »
Alp 2500
Alp 2500 és la unió de dues estacions d'esquí alpí: La Molina i La Masella, ambdues al terme municipal d'Alp, a la Cerdanya.
Nou!!: Puigcerdà і Alp 2500 · Veure més »
Antoni Pallarès i Tuset
Antoni Pallarès i Tuset (Puigcerdà, 1932) estudià als Escolapis de Puigcerdà, i el 1950, com a membre de l'associació d'exalumnes, fou cofundador de l'Esbart Cerdanya i participà activament amb el jovent de la vila en la Festa del Llac, que van voler convertir en una mena de «Semana Grande» de Bilbao.
Nou!!: Puigcerdà і Antoni Pallarès i Tuset · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Puigcerdà і Art romànic · Veure més »
Arxiu Comarcal de la Cerdanya
L'Arxiu Comarcal de la Cerdanya (ACCE), integrat a la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, es va crear el 31 de gener de 1984 amb la signatura d'un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Puigcerdà i va ser inaugurat el dia 10 de juny de 1989.
Nou!!: Puigcerdà і Arxiu Comarcal de la Cerdanya · Veure més »
Baixa Cerdanya
Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà La Baixa Cerdanya és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra.
Nou!!: Puigcerdà і Baixa Cerdanya · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Puigcerdà і Barcelona · Veure més »
Batet
Capella de la Mare de Déu del Carme a Batet Batet és una entitat de població del municipi de Ribes de Freser a la comarca del Ripollès.
Nou!!: Puigcerdà і Batet · Veure més »
Bicicleta tot terreny
Una bicicleta de muntanya després d'una ruta. La bicicleta tot terreny o BTT (en francès: Vélo Tout Terrain, VTT) o bicicleta de muntanya (en anglès, Mountain bike, MTB) és el tipus de bicicleta dissenyada per a rutes per muntanya o camp a través.
Nou!!: Puigcerdà і Bicicleta tot terreny · Veure més »
Bolvir
Bolvir Nevat l'any 2017. Fotografia d'Emili Giménez Bolvir és un petit poble del Pirineu Català emmarcat per una postal privilegiada de la Vall Ceretana.
Nou!!: Puigcerdà і Bolvir · Veure més »
Bonaventura Vernis i Juvés
Bonaventura Vernis i Juvés, conegut com el “Sastre d'All”, (Puigcerdà, 1886 – Alp, 31 de juliol de 1936) fou un empresari tèxtil puigcerdanenc, regidor i alcalde de Puigcerdà.
Nou!!: Puigcerdà і Bonaventura Vernis i Juvés · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Puigcerdà і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Puigcerdà і Catalunya · Veure més »
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Nou!!: Puigcerdà і Cerdanya · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Puigcerdà і Comarca · Veure més »
Convent de Sant Domènec (Puigcerdà)
El Convent de Sant Domènec de Puigcerdà, a tocar del temple del mateix nom, va ser fundat el 1290 pel frare dominicà Bernat Guillem.
Nou!!: Puigcerdà і Convent de Sant Domènec (Puigcerdà) · Veure més »
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Nou!!: Puigcerdà і Convergència i Unió · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Puigcerdà і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Dionís Puig i Soler
Dionís Puig i Soler (Puigcerdà, 1854 - Granollers, 1921) fou un meteoròleg català a més d’un pioner en la introducció de l'espelelologia.
Nou!!: Puigcerdà і Dionís Puig i Soler · Veure més »
El Pas de la Casa
El Pas de la Casa és un nucli de població situat a la parròquia d'Encamp, Andorra.
Nou!!: Puigcerdà і El Pas de la Casa · Veure més »
Enveig
Enveig (en francès Enveitg) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.
Nou!!: Puigcerdà і Enveig · Veure més »
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Nou!!: Puigcerdà і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »
Estació de Puigcerdà
Puigcerdà es una estació ferroviària que dona servei a la vila de Puigcerdà i a la Baixa Cerdanya, ubicada a la línia Ripoll-Puigcerdà d'Adif.
Nou!!: Puigcerdà і Estació de Puigcerdà · Veure més »
Estany de Puigcerdà
Lestany de Puigcerdà és un estany artificial situat a la part nord-oest de la vila de Puigcerdà.
Nou!!: Puigcerdà і Estany de Puigcerdà · Veure més »
Festa de l'Estany
La Festa de l'Estany se celebra el primer diumenge de l'última desena del mes d'agost i marca la fi de la temporada estival a Puigcerdà.
Nou!!: Puigcerdà і Festa de l'Estany · Veure més »
Festival Internacional de Cinema de Cerdanya
El Festival Internacional de Cinema de Cerdanya és un festival de cinema anual que organitza la Cerdanya Film Commission i el Grup de Recerca de Cerdanya a la comarca de la Cerdanya.
Nou!!: Puigcerdà і Festival Internacional de Cinema de Cerdanya · Veure més »
Fontanals de Cerdanya
Fontanals de Cerdanya, sovint també Queixans i Urtx (perquè l'IEC en rebutja la denominació oficial per impròpia), és un municipi de la comarca de la Cerdanya.
Nou!!: Puigcerdà і Fontanals de Cerdanya · Veure més »
Fotoperiodisme (fotografia)
El fotoperiodisme, periodisme fotogràfic, periodisme gràfic, fotoreportatge o reportatge gràfic és un gènere de fotografia i també de periodisme.
Nou!!: Puigcerdà і Fotoperiodisme (fotografia) · Veure més »
Francesc Piguillem i Verdacer
Francesc Piguillem i Verdacer (Puigcerdà, Bisbat d'Urgell, 17 de gener de 1770 - Puigcerdà, 21 d'agost de 1826) fou un metge català.
Nou!!: Puigcerdà і Francesc Piguillem i Verdacer · Veure més »
Francesc Savalls i Massot
fou un militar carlí empordanès.
Nou!!: Puigcerdà і Francesc Savalls i Massot · Veure més »
German Schierbeck
German Schierbeck (Copenhaguen 1842 – Barcelona 1912) Cònsol general de Dinamarca a Barcelona i un dels promotors de l'anomenat eixample de Puigcerdà al S. XIX i de la construcció del Parc Schierbeck.
Nou!!: Puigcerdà і German Schierbeck · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Puigcerdà і Girona · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Puigcerdà і Guerra Civil catalana · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Puigcerdà і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra de Devolució
La Guerra de Devolució (24 de maig de 1667 – 2 de maig de 1668) fou una guerra entre el Regne de França de Lluís XIV i la monarquia hispànica de la Dinastia dels Habsburg duta a terme en el territori de les Províncies Unides.
Nou!!: Puigcerdà і Guerra de Devolució · Veure més »
Guerra de la Quàdruple Aliança
La guerra de la Quàdruple Aliança va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1718 i 1720 a Europa.
Nou!!: Puigcerdà і Guerra de la Quàdruple Aliança · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Puigcerdà і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Puigcerdà і Guerra del Francès · Veure més »
Guils de Cerdanya
Guils de Cerdanya és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya.
Nou!!: Puigcerdà і Guils de Cerdanya · Veure més »
Higinio de Rivera Sempere
Higinio de Rivera Sempere (Santa Cristina de Lavadores (Vigo), 1843 – Les Corts de Sarrià, 21 de maig del 1911) va ser un militar d'origen gallec que comandà la guarnició militar de Puigcerdà des del 1884 fins al 1891.
Nou!!: Puigcerdà і Higinio de Rivera Sempere · Veure més »
Hospital de Puigcerdà
L'hospital de Puigcerdà és una de les institucions més antigues de la vila.
Nou!!: Puigcerdà і Hospital de Puigcerdà · Veure més »
Institut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell
LInstitut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell és una congregació religiosa de monges dedicades a l'ensenyament, fundat en 1859 per la venerable Anna Maria Janer.
Nou!!: Puigcerdà і Institut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell · Veure més »
Ix (Cerdanya)
Ix (oficialment en francès Hix) és un poble de la comuna de la Guingueta d'Ix, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Puigcerdà і Ix (Cerdanya) · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Puigcerdà і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Jaume Martí i Sanjaume
Jaume Martí i Sanjaume (Batet, 12 de juny de 1872 – Alp, 7 d'agost de 1936) va ser sacerdot i arxiver de Puigcerdà.
Nou!!: Puigcerdà і Jaume Martí i Sanjaume · Veure més »
Joan Carretero i Grau
Joan Carretero i Grau (Tremp, el Pallars Jussà, 1955) és un polític català i metge de Puigcerdà, líder del partit polític Reagrupament i Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya per ERC entre 2003 i 2006.
Nou!!: Puigcerdà і Joan Carretero i Grau · Veure més »
Joan Fabra i Floreta
Joan Fabra i Floreta (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1817 - Madrid ?, s. XIX) fou un comerciant i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Nou!!: Puigcerdà і Joan Fabra i Floreta · Veure més »
Joan Onofre d'Ortodó
Joan Onofre d'Ortodó (Puigcerdà, ? – 1616) fou notari de Puigcerdà.
Nou!!: Puigcerdà і Joan Onofre d'Ortodó · Veure més »
Joan Puigbó Casamitjana
Joan Puigbó Casamitjana (Puigcerdà, 1823 – 1906) participà en la defensa de la vila durant les tres guerres carlines.
Nou!!: Puigcerdà і Joan Puigbó Casamitjana · Veure més »
José Antonio Hermida i Ramos
José Antonio Hermida i Ramos (Puigcerdà, 24 d'agost de 1978) és un ciclista de muntanya català, especialitzat en Camp a través (BTT).
Nou!!: Puigcerdà і José Antonio Hermida i Ramos · Veure més »
Josep Clausolles i Pontet
Josep Clausolles i Pontet (de vegades erròniament i Ponent) (Perpinyà, 1825 - Barcelona, 22 de gener de 1907) fou un ortopedista barceloní, nomenat Fill Adoptiu de Puigcerdà el 8 d'agost de 1894.
Nou!!: Puigcerdà і Josep Clausolles i Pontet · Veure més »
Josep Lluís Ortega Monasterio
Josep Lluís Ortega Monasterio (Santoña, Cantàbria, 8 d'agost de 1918 - Barcelona, 18 de gener de 2004) fou un compositor i militar espanyol.
Nou!!: Puigcerdà і Josep Lluís Ortega Monasterio · Veure més »
Josep Maria Martí i Terrada
Josep Maria Martí i Terrada (Puigcerdà 1837 – 1917) farmacèutic, músic, compositor i alcalde de Puigcerdà.
Nou!!: Puigcerdà і Josep Maria Martí i Terrada · Veure més »
Josep Moliner i Florensa
Josep Moliner i Florensa (Puigcerdà, 4 de març de 1936) és un empresari i polític català, diputat al Parlament de Catalunya durant tres legislatures.
Nou!!: Puigcerdà і Josep Moliner i Florensa · Veure més »
Josep Pons i Gasch
Josep Pons i Gasch (?, 1820 – Puigcerdà, 1881) fou l'alcalde de Puigcerdà durant el setge carlí dels dies 10 i 11 d'abril de 1873.
Nou!!: Puigcerdà і Josep Pons i Gasch · Veure més »
Josep Postius i Saura
Josep Postius i Saura (Puigcerdà, Cerdanya, 4 de novembre de 1914 - Sant Pere de Ribes, Garraf, 15 de març de 1993) fou un fotoperiodista català.
Nou!!: Puigcerdà і Josep Postius i Saura · Veure més »
Junts per Catalunya (partit polític)
Junts per Catalunya (Junts) és un partit polític català d'ideologia independentista i socioliberal que aposta per la via unilateral, la confrontació democràtica amb l'estat espanyol i la internacionalització del conflicte català.
Nou!!: Puigcerdà і Junts per Catalunya (partit polític) · Veure més »
La Guingueta d'Ix
La Guingueta d'Ix (en francès Bourg-Madame) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya, a mig camí entre Puigcerdà i Llívia.
Nou!!: Puigcerdà і La Guingueta d'Ix · Veure més »
La Tor de Querol
La Tor de Querol (en francès Latour-de-Carol) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya i la vall pirinenca del Querol o Aravó.
Nou!!: Puigcerdà і La Tor de Querol · Veure més »
Les Corts
Les Corts és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Puigcerdà і Les Corts · Veure més »
Llista de bisbes de Solsona
El bisbat de Solsona és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, que comprèn el Solsonès, part de l'Anoia, part de l'Urgell i part del Berguedà.
Nou!!: Puigcerdà і Llista de bisbes de Solsona · Veure més »
Llista de topònims de Puigcerdà
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Puigcerdà, a la Baixa Cerdanya.
Nou!!: Puigcerdà і Llista de topònims de Puigcerdà · Veure més »
Lluís de Sanç i Manegat
Lluís de Sanç i Manegat (Puigcerdà, 1547 – Barcelona, 1620) fou fill de Francesc Sanç i Caterina Manegat i Comelles, primer bisbe de Solsona Desenvolupà la seva tasca religiosa com a capellà a Puigcerdà i a Ur (Cerdanya).
Nou!!: Puigcerdà і Lluís de Sanç i Manegat · Veure més »
Maria Carme Surroca de Pastors
Maria Carme Surroca de Pastors (Puigcerdà, Cerdanya, 13 d'agost de 1871 - Lleida, 3 d'agost de 1916) va ésser una religiosa de la congregació de les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell, de la qual va ésser secretària general.
Nou!!: Puigcerdà і Maria Carme Surroca de Pastors · Veure més »
Miquel Bernades i Mainader
Miquel Bernades i Mainader (Puigcerdà, ca. 1708 - Madrid, 1771) metge i botànic de Puigcerdà.
Nou!!: Puigcerdà і Miquel Bernades i Mainader · Veure més »
Miquel Salvadó i Llorens
Miquel Salvadó i Llorens (Puigcerdà, 1838 – Barcelona, 1921) fou un empresari i financer, fill de Joan Salvadó i Bonaventura Llorens.
Nou!!: Puigcerdà і Miquel Salvadó i Llorens · Veure més »
Museu Cerdà
El Museu Cerdà és un museu que es troba al carrer Higini de Rivera, 4, de Puigcerdà.
Nou!!: Puigcerdà і Museu Cerdà · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Puigcerdà і Orde dels Predicadors · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Puigcerdà і Oxford University Press · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Puigcerdà і Països Catalans · Veure més »
Palau de Cerdanya
Palau de Cerdanya (en francès Palau-de-Cerdagne) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.
Nou!!: Puigcerdà і Palau de Cerdanya · Veure més »
Parc Schierbeck
El parc Schierbeck és un parc situat al sector nord-est de l'estany de Puigcerdà i que porta el nom de German Schierbeck que va ser Cònsol General de Dinamarca a Barcelona.
Nou!!: Puigcerdà і Parc Schierbeck · Veure més »
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.
Nou!!: Puigcerdà і Partit dels Socialistes de Catalunya · Veure més »
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Nou!!: Puigcerdà і Partit judicial · Veure més »
Partit Popular de Catalunya
El Partit Popular de Catalunya (abreujat PPC), abans anomenat Partit Popular Català, és la delegació del Partit Popular espanyol a Catalunya.
Nou!!: Puigcerdà і Partit Popular de Catalunya · Veure més »
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Nou!!: Puigcerdà і Partit Socialista Obrer Espanyol · Veure més »
Pere Blasi i Maranges
Pere Blasi i Maranges (Puigcerdà, 19 d'agost de 1886 - Barcelona, 22 de juny de 1961) va ser un pedagog, geògraf i polític català.
Nou!!: Puigcerdà і Pere Blasi i Maranges · Veure més »
Pere Borrell del Caso
Pere Borrell del Caso (Puigcerdà, la Cerdanya, circa 13 de desembre de 1835 – Barcelona, 16 de maig del 1910) fou un pintor català.
Nou!!: Puigcerdà і Pere Borrell del Caso · Veure més »
Província de Girona
La província de Girona és una demarcació administrativa amb capital a Girona que aglutina 221 municipis del nord-est de Catalunya, amb una població total de 753.054 habitants.
Nou!!: Puigcerdà і Província de Girona · Veure més »
Rafael Carreras Puigdengolas
Rafael Carreras Puigdengolas (Puigcerdà, 1933 - Barcelona, 14 de maig de 2013) va ser un arquitecte tècnic i dissenyador.
Nou!!: Puigcerdà і Rafael Carreras Puigdengolas · Veure més »
Ramon Cosp i Esteve
Ramon Cosp i Esteve (Puigcerdà 1870 – Urtx 1936) alcalde i comerciant de Puigcerdà.
Nou!!: Puigcerdà і Ramon Cosp i Esteve · Veure més »
Reagrupament
Reagrupament, també anomenat Reagrupament Independentista (RI), és una associació que treballa per la independència i el reconeixement internacional de la nació catalana i la regeneració democràtica.
Nou!!: Puigcerdà і Reagrupament · Veure més »
Regió7
Regió7 és un diari en llengua catalana publicat a la Catalunya central.
Nou!!: Puigcerdà і Regió7 · Veure més »
Renfe Rodalia
Nuclis de Rodalia de Renfe. Renfe Rodalia (en castellà Renfe Cercanías, en basc Renfe Aldirikoak i en gallec Proximidades Renfe) és la denominació comercial que rep el servei ferroviari o la divisió de trajectes curts de la companyia Renfe Operadora, empresa pública encarregada de gestionar els serveis ferroviaris d'ample ibèric a Espanya.
Nou!!: Puigcerdà і Renfe Rodalia · Veure més »
Rigolisa
Rigolisa és un llogaret pertanyent al municipi de Puigcerdà situat a nord-est del puig Cerdà i format per un mas i l'església de Sant Jaume de Rigolisa.
Nou!!: Puigcerdà і Rigolisa · Veure més »
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Nou!!: Puigcerdà і Sanç I de Mallorca · Veure més »
Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.
Nou!!: Puigcerdà і Sant Miquel de Cuixà · Veure més »
Sant Tomàs de Ventajola
Sant Tomàs de Ventajola és una església del municipi de Puigcerdà (Cerdanya) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Puigcerdà і Sant Tomàs de Ventajola · Veure més »
Santa Maria de Puigcerdà
L'església de Santa Maria de Puigcerdà era l'antiga parròquia de la vila de la qual les úniques restes conservades són el campanar, ascendible des de finals del s. XX, i una portalada, traslladada a l'església de Sant Domènec.
Nou!!: Puigcerdà і Santa Maria de Puigcerdà · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Puigcerdà і Sàpiens · Veure més »
Sebastià Bosom i Isern
Sebastià Bosom i Isern (Barcelona, 18 de novembre de 1955 - Puigcerdà, 12 d'agost de 2008) fou el director de l'Arxiu Històric Comarcal de la Cerdanya, avui dia Arxiu Comarcal de la Cerdanya, des de la seva creació, el 1989, fins a la seva mort.
Nou!!: Puigcerdà і Sebastià Bosom i Isern · Veure més »
Segle XVIII
Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.
Nou!!: Puigcerdà і Segle XVIII · Veure més »
Servei Meteorològic de Catalunya
El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) és una empresa pública adscrita al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural encarregada de gestionar els sistemes d'observació i predicció meteorològics a Catalunya.
Nou!!: Puigcerdà і Servei Meteorològic de Catalunya · Veure més »
Setge de Puigcerdà (1667)
El setge de Puigcerdà de 1667 fou un dels episodis de la Guerra de Devolució.
Nou!!: Puigcerdà і Setge de Puigcerdà (1667) · Veure més »
Setge de Puigcerdà (1873)
La Batalla de Puigcerdà fou un conflicte armat que enfrontà les tropes carlines del general Savalls i les Liberals entre el 10 i l'11 d'abril del 1873 a Puigcerdà, en el marc de la Tercera Guerra Carlina.
Nou!!: Puigcerdà і Setge de Puigcerdà (1873) · Veure més »
Sever Tomàs Auter
Fra Sever Tomàs Auter o Sever Tomàs i Auther (Puigcerdà, ca. 1630 — Tortosa, 24 de desembre de 1700).
Nou!!: Puigcerdà і Sever Tomàs Auter · Veure més »
Signe d'interrogació
El signe d'interrogació o interrogant és un signe de puntuació que s'escriu ? (tancament).
Nou!!: Puigcerdà і Signe d'interrogació · Veure més »
Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs
El Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs fou una unitat militar aixecada a la ciutat de Barcelona en diverses ocasions pel mestre de camp Francesc Granollachs i de Millás durant el per lluitar en favor de la casa d'Àustria.
Nou!!: Puigcerdà і Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs · Veure més »
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.
Nou!!: Puigcerdà і Tercera Guerra Carlina · Veure més »
Terra Lliure
Terra Lliure va ser una organització armada independentista catalana, d'ideologia socialista, fundada el 1978 amb l'objectiu de crear un estat socialista independent als Països Catalans, que va abandonar la lluita armada el 1991 i es va autodissoldre de manera oficial el 1995.
Nou!!: Puigcerdà і Terra Lliure · Veure més »
Terratrèmol de Catalunya de 1428
El terratrèmol de Catalunya 1428, conegut popularment com el terratrèmol de la Candelera, ocorregué el 2 de febrer de 1428 amb l'epicentre situat prop de Camprodon.
Nou!!: Puigcerdà і Terratrèmol de Catalunya de 1428 · Veure més »
Tractat de Baiona (1462)
El Tractat de Baiona va ser signat el 9 de maig de 1462 a la ciutat de Baiona entre el rei de la Corona d'Aragó Joan II el Sense Fe (qui el signà a Saragossa el 21 de maig) i el rei Lluís XI de França (que al seu torn el signà el 15 de juny a Chinon).
Nou!!: Puigcerdà і Tractat de Baiona (1462) · Veure més »
Tractat de Barcelona (1493)
El Tractat de Barcelona va ser un acord de "pau per territoris" pactat a Barcelona el 19 de gener de 1493.
Nou!!: Puigcerdà і Tractat de Barcelona (1493) · Veure més »
Tremp
El municipi de Tremp està configurat a l'entorn de la ciutat de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial del mateix nom.
Nou!!: Puigcerdà і Tremp · Veure més »
Ur (Cerdanya)
Ur és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.
Nou!!: Puigcerdà і Ur (Cerdanya) · Veure més »
Ventajola
Ventajola és una entitat de població del municipi cerdà de Puigcerdà.
Nou!!: Puigcerdà і Ventajola · Veure més »
Vilallobent
Vilallobent és un llogaret del municipi cerdà de Puigcerdà situat a 1.170 msnm.
Nou!!: Puigcerdà і Vilallobent · Veure més »
1260
Sense descripció.
Nou!!: Puigcerdà і 1260 · Veure més »
1281
Sense descripció.
Nou!!: Puigcerdà і 1281 · Veure més »
1309
Sense descripció.
Nou!!: Puigcerdà і 1309 · Veure més »
1310
Sense descripció.
Nou!!: Puigcerdà і 1310 · Veure més »
1342
Sense descripció.
Nou!!: Puigcerdà і 1342 · Veure més »
1428
Països Catalans.
Nou!!: Puigcerdà і 1428 · Veure més »
1463
El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Puigcerdà і 1463 · Veure més »
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Puigcerdà і 1493 · Veure més »
1547
El 1547 (MDXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Puigcerdà і 1547 · Veure més »
16 de juliol
El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Puigcerdà і 16 de juliol · Veure més »
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Puigcerdà і 16 de setembre · Veure més »
1616
Nicolau Copèrnic.
Nou!!: Puigcerdà і 1616 · Veure més »
1620
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Puigcerdà і 1620 · Veure més »
1630
;Països Catalans.
Nou!!: Puigcerdà і 1630 · Veure més »
1667
Categoria:Dècada del 1660.
Nou!!: Puigcerdà і 1667 · Veure més »
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Nou!!: Puigcerdà і 1700 · Veure més »
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Puigcerdà і 1770 · Veure més »
1771
Sense descripció.
Nou!!: Puigcerdà і 1771 · Veure més »
1817
Sense descripció.
Nou!!: Puigcerdà і 1817 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Puigcerdà і 1821 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Puigcerdà і 1823 · Veure més »
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Puigcerdà і 1825 · Veure més »
1826
;Països Catalans.
Nou!!: Puigcerdà і 1826 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Puigcerdà і 1835 · Veure més »
1837
;Països Catalans.
Nou!!: Puigcerdà і 1837 · Veure més »
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Nou!!: Puigcerdà і 1838 · Veure més »
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Nou!!: Puigcerdà і 1842 · Veure més »
1843
;Països Catalans.
Nou!!: Puigcerdà і 1843 · Veure més »
1854
;Països Catalans.
Nou!!: Puigcerdà і 1854 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Puigcerdà і 1870 · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: Puigcerdà і 1871 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Puigcerdà і 1872 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Puigcerdà і 1881 · Veure més »
1886
;Països Catalans.
Nou!!: Puigcerdà і 1886 · Veure més »
19 de juliol
El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.
Nou!!: Puigcerdà і 19 de juliol · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Puigcerdà і 1906 · Veure més »
1907
;Països Catalans.
Nou!!: Puigcerdà і 1907 · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Puigcerdà і 1910 · Veure més »
1911
;Països Catalans.
Nou!!: Puigcerdà і 1911 · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Puigcerdà і 1912 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Puigcerdà і 1914 · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: Puigcerdà і 1916 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Puigcerdà і 1917 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Puigcerdà і 1921 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Puigcerdà і 1932 · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Puigcerdà і 1933 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Puigcerdà і 1936 · Veure més »
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Puigcerdà і 1955 · Veure més »
1961
;Països Catalans.
Nou!!: Puigcerdà і 1961 · Veure més »
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Nou!!: Puigcerdà і 1978 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Puigcerdà і 1980 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Puigcerdà і 1992 · Veure més »
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Nou!!: Puigcerdà і 1993 · Veure més »
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Nou!!: Puigcerdà і 2009 · Veure més »
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Nou!!: Puigcerdà і 2013 · Veure més »
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Puigcerdà і 25 de juliol · Veure més »
958
Sense descripció.
Nou!!: Puigcerdà і 958 · Veure més »
