Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Províncies Unides

Índex Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

46 les relacions: Alemany, Bisbat d'Utrecht, Calvinisme, Castella, Català, Comtat d'Holanda, Comtat de Zelanda, Edat moderna, Estats Generals dels Països Baixos, Florí neerlandès, Francès, Frísia, Frederic Enric d'Orange-Nassau, Gelderland, Groningen, Guerra de Successió Espanyola, Guerres Napoleòniques, Guillem I d'Orange-Nassau, Guillem II d'Orange-Nassau, Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia, Guillem IV d'Orange-Nassau, Guillem V d'Orange-Nassau, Imperi Espanyol, La Haia, Llibertat, igualtat, fraternitat, Maurici de Nassau, Neerlandès, Overijssel, Països Baixos, Països Baixos (topònim), Pau de Westfàlia, Regne d'Holanda, República Batava, Terres de la Generalitat, Tractat d'Utrecht, Tractat de partició, Unió d'Utrecht, Való, 1579, 1581, 1594, 1648, 1661, 1795, 19 de gener, 26 de juliol.

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: Províncies Unides і Alemany · Veure més »

Bisbat d'Utrecht

calvinistes. El bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims).

Nou!!: Províncies Unides і Bisbat d'Utrecht · Veure més »

Calvinisme

Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).

Nou!!: Províncies Unides і Calvinisme · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Províncies Unides і Castella · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Províncies Unides і Català · Veure més »

Comtat d'Holanda

El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.

Nou!!: Províncies Unides і Comtat d'Holanda · Veure més »

Comtat de Zelanda

Mapa del comtat de Zelanda El Comtat de Zelanda era un comtat, format per a una sèrie d'illes als estuaris de l'Escalda, del Mosa i del Rin.

Nou!!: Províncies Unides і Comtat de Zelanda · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Províncies Unides і Edat moderna · Veure més »

Estats Generals dels Països Baixos

Els Estats Generals dels Països Baixos (en neerlandès, Staten-Generaal) és el parlament bicameral dels Països Baixos, format pel Senat (Eerste Kamer) i la Cambra de Representants (Tweede Kamer).

Nou!!: Províncies Unides і Estats Generals dels Països Baixos · Veure més »

Florí neerlandès

Bitllet de 2,50 florins de 1927 Bitllet de 10 florins de 1930 Bitllet de 1 florins de 1943 El florí neerlandès (en neerlandès Nederlandse gulden o, simplement, gulden) fou la moneda oficial dels Països Baixos abans de la introducció de l'euro el primer de gener del 1999 i fou retirat de la circulació el 28 de febrer del 2002.

Nou!!: Províncies Unides і Florí neerlandès · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Províncies Unides і Francès · Veure més »

Frísia

Vista de satèl·lit de la badia de Helgoland (la costa de Frísia) Frísia (en frisó occidental: Fryslân, en frisó septentrional: Fraschlönj, en frisó oriental: Fräislound, en baix saxó: Freesland, en alemany i neerlandès: Friesland, en danès: Frisland) és una regió històrica costanera situada a l'angle sud-oriental de la mar del Nord, a l'anomenada ''badia d'Helgoland''.

Nou!!: Províncies Unides і Frísia · Veure més »

Frederic Enric d'Orange-Nassau

Frederic Enric d'Orange-Nassau (Delft, 29 de gener de 1584 - La Haia, 14 de març de 1647) fill de Guillem I i de la seva quarta esposa Lluïsa de Coligny, estatúder de les Províncies Unides i Príncep d'Orange (1625-1647).

Nou!!: Províncies Unides і Frederic Enric d'Orange-Nassau · Veure més »

Gelderland

Gelderland (tradicionalment en català Güeldes) és una província de l'est dels Països Baixos, la capital de la qual és la ciutat d'Arnhem.

Nou!!: Províncies Unides і Gelderland · Veure més »

Groningen

Groningen (o Grun'n) o Groninga és la capital de la província neerlandesa de Groningen i el nucli més gran del municipi homònim.

Nou!!: Províncies Unides і Groningen · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Províncies Unides і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

Nou!!: Províncies Unides і Guerres Napoleòniques · Veure més »

Guillem I d'Orange-Nassau

Guillem I d'Orange-Nassau (castell de Dillenburg, Nassau, 24 d'abril de 1533 - Delft, 10 de juliol de 1584), també conegut com Guillem el Taciturn (traduït del neerlandès: Willem de Zwijger), o als Països Baixos com a Guillem d'Orange (neerlandès: Willem van Oranje), va ser el principal líder o estatúder de la revolta holandesa contra els Habsburg espanyols que va desencadenar la guerra dels vuitanta anys (1568–1648) i va donar lloc a la independència formal de les Províncies Unides el 1581.

Nou!!: Províncies Unides і Guillem I d'Orange-Nassau · Veure més »

Guillem II d'Orange-Nassau

Guillem II d'Orange-Nassau (La Haia, 27 de maig de 1626 – La Haia, 6 de novembre de 1650) va ser Príncep d'Orange i Stadtholder de les Províncies Unides entre el 1647 i el 1650.

Nou!!: Províncies Unides і Guillem II d'Orange-Nassau · Veure més »

Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia

Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia (14 de novembre del 1650 - 8 de març del 1702) va ser un príncep sobirà d'Orange per naixement.

Nou!!: Províncies Unides і Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia · Veure més »

Guillem IV d'Orange-Nassau

Guillem IV d'Orange (en neerlandès Willem IV Carel Hendrik Friso van Oranje-Nassau) va néixer a Ljouwert (Països Baixos) l'1 de setembre de 1711 i va morir a La Haia el 22 d'octubre de 1751.

Nou!!: Províncies Unides і Guillem IV d'Orange-Nassau · Veure més »

Guillem V d'Orange-Nassau

Guillem V d'Orange-Nassau també conegut com a Guillem V Batava (La Haia, 8 de març de 1748 - Brunsvic, 9 d'abril de 1806), va ser fill de Guillem IV d'Orange-Nassau i d'Anna de Gran Bretanya (filla de Jordi II).

Nou!!: Províncies Unides і Guillem V d'Orange-Nassau · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Províncies Unides і Imperi Espanyol · Veure més »

La Haia

La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).

Nou!!: Províncies Unides і La Haia · Veure més »

Llibertat, igualtat, fraternitat

Timpà de l'església de Sant-Pancraç d'Aups Llibertat, igualtat, fraternitat era el lema de la Revolució Francesa.

Nou!!: Províncies Unides і Llibertat, igualtat, fraternitat · Veure més »

Maurici de Nassau

Maurici de Nassau (Maurits van Oranje; 14 de novembre de 1567 – 23 d'abril de 1625) va ser el sobirà Príncep d'Orange des del 1618.

Nou!!: Províncies Unides і Maurici de Nassau · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Nou!!: Províncies Unides і Neerlandès · Veure més »

Overijssel

Overijssel (baix saxó: Oaveriessel) és una província del nord-est dels Països Baixos, amb capital a Zwolle.

Nou!!: Províncies Unides і Overijssel · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Províncies Unides і Països Baixos · Veure més »

Països Baixos (topònim)

Al curs de la història, la noció geogràfica i política dels Països Baixos ha tingut diverses significacions que causen sovint confusió.

Nou!!: Províncies Unides і Països Baixos (topònim) · Veure més »

Pau de Westfàlia

La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.

Nou!!: Províncies Unides і Pau de Westfàlia · Veure més »

Regne d'Holanda

El Regne d'Holanda va ser instituït per Napoleó el 5 de juny del 1806, abolint la República Batava i fent de manera que la província més influent donés nom a tot el país.

Nou!!: Províncies Unides і Regne d'Holanda · Veure més »

República Batava

Rutger Jan Schimmelpennick, cap de la RepúblicaLa República Batava (neerlandès: Bataafse Republiek) fou una república amb aproximadament el mateix territori que els actuals Països Baixos, que va existir entre 1795 i 1806.

Nou!!: Províncies Unides і República Batava · Veure més »

Terres de la Generalitat

Terres de la generalitat (en color blau clar) a la República de les Set Províncies UnidesLes Terres de la Generalitat (Generaliteitslanden en neerlandès) eren territoris de la República de les Set Províncies Unides sota administració directa dels Estats Generals des de L'Haia.

Nou!!: Províncies Unides і Terres de la Generalitat · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Províncies Unides і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de partició

El Tractat de partició (en neerlandès partagetraktaat) és un tractat que la República de les Set Províncies Unides i Felip IV de Castella van concloure el 26 de desembre de 1661 a la Haia.

Nou!!: Províncies Unides і Tractat de partició · Veure més »

Unió d'Utrecht

Mapa dels Països Baixos, amb la unió d'Utrecht i la d'Arràs (1579) La unió d'Utrecht fou una aliança militar establerta el 23 de gener del 1580 per algunes les províncies dissidents de les Disset Províncies.

Nou!!: Províncies Unides і Unió d'Utrecht · Veure més »

Való

El való (walon, en való) és una llengua romànica occidental pertanyent a les llengües d'oïl.

Nou!!: Províncies Unides і Való · Veure més »

1579

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Províncies Unides і 1579 · Veure més »

1581

Sense descripció.

Nou!!: Províncies Unides і 1581 · Veure més »

1594

Llinda d'una casa de Santa Pau.

Nou!!: Províncies Unides і 1594 · Veure més »

1648

;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.

Nou!!: Províncies Unides і 1648 · Veure més »

1661

Sense descripció.

Nou!!: Províncies Unides і 1661 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Províncies Unides і 1795 · Veure més »

19 de gener

El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Províncies Unides і 19 de gener · Veure més »

26 de juliol

El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Províncies Unides і 26 de juliol · Veure més »

Redirigeix aquí:

Països Baixos del nord, Països baixos del nord, Provincies Unides, Províncies Unides Holandeses, Províncies Unides dels Països Baixos, Províncies unides, República Holandesa, República Neerlandesa, República de les Províncies Unides, República de les Set Províncies Unides, Set Províncies Unides, Set Províncies Unides dels Països Baixos.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »