Accés més ràpid que el navegador!
89 les relacions: Agustí d'Hipona, Antípatre, Antic Egipte, Antiga Atenes, Antiga Roma, Aristòtil, Article, Assaig (literatura), Assaigs, Autobiografia, Avantguardisme, Èsquines d'Atenes, Bíblia, Burgesia, Capitalisme, Charles Pierre Baudelaire, Confessions, Conte de fades, Conversa, Costum, Crònica, Demòstenes, Edat contemporània, Edat mitjana, Edat moderna, Esclavitud, Esteve Caseponce, Europa, Faules de La Fontaine, Feudalisme, Ficció, Filip II de Macedònia, Filosofia, Franz Kafka, Frase, Friedrich Hölderlin, Gabriel García Márquez, Gènere periodístic, Grècia, Grec, Història, Ignacy Krasicki, Informació, Isòcrates, Iseu de Calcis, Jònia, Jean de La Fontaine, Jean-Jacques Rousseau, Jesús de Natzaret, La República (Plató), ..., Lísies (orador), Le bourgeois gentilhomme, Legislació, Les metamorfosis (Apuleu), Les mil i una nits, Literatura, Llatí, Llegenda, Louis Bertrand, Luci Apuleu, Manifest, Mètrica (poesia), Memòries, Michel de Montaigne, Miguel de Cervantes Saavedra, Mite, Mitjà de comunicació, Molière, Narració, Narrador, Narrativa, Notícia, Nou Testament, Orador, Paràbola, Paràbola del fill pròdig, Paràgraf, Periodisme, Plató, Poesia, Realitat, Reportatge, Samuel Taylor Coleridge, Sòcrates, Simbolisme, Suïcidi, Tradició, Vers, Vers lliure. Ampliar l'índex (39 més) »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Prosa і Agustí d'Hipona · Veure més »
Antípatre
Antípatre（Antipater) fou un general macedoni, regent del Regne de Macedònia i pare de Cassandre. Va servir Filip II de Macedònia i després de la batalla de Queronea (338 aC) el rei el va encarregar conduir a Atenes els cossos dels atenencs caiguts a la lluita. Juntament amb Parmeni va aconsellar Alexandre de no fer l'expedició a Àsia fins a haver-se casat i haver assegurat la successió. Quan el rei va anar-se'n a Àsia el va deixar com a regent a Macedònia l'any 334 aC. Va combatre Memnó de Rodes que atiava la revolta a Tràcia i va acabar la guerra contra Agis III d'Esparta. Sembla que durant l'absència del rei van sorgir algunes diferències entre Antípatre i Olímpies, la mare d'Alexandre. El 324 aC va ser cridat a Àsia per dur les tropes de refresc que havia demanat Alexandre. Cràter va ser enviat com a regent a Macedònia amb els soldats veterans que retornaven. A la mort d'Alexandre el 323 aC l'assemblea de generals va designar Antípatre com a regent de Macedònia i les ciutats gregues es van sollevar dirigides per Atenes. Antípatre va ser derrotat per Leòstenes i assetjat a Làmia, mentre l'ambaixada enviada a Atenes per oferir la pau era rebutjada. L'arribada del general Leonat amb forces macedònies va obligar els atenencs a aixecar el setge de Làmia. Leonat era aliat d'Olímpies i enemic d'Antípatre, i va morir en combat contra les forces gregues ara dirigides per Antífil que havia substituït a Leòstenes. Tot seguit a Antípatre es va unir Cràter i conjuntament van derrotar els grecs a Crannon; la lliga grega es va dissoldre i Antípatre va tractar moderadament als derrotats, però amb fermesa. Atenes va haver d'admetre una guarnició macedònia i posar fi a la democràcia, el que va lliurar Demòstenes i els líders del partit democràtic de la seva execució. Va tornar a Macedònia i va donar a la seva filla Fila en matrimoni a Cràter. A finals d'any va marxar contra Etòlia. Enemistat amb Perdicas d'Orèstia, proclamat regent suprem, va passar a Àsia i va encarregar a Cràter de lluitar contra Èumenes de Cardia i el mateix va marxar contra Perdicas que en aquell moment havia iniciat una lluita contra Ptolemeu. Mort Perdicas la suprema regència va retornar a Antípatre que va convocar una reunió a Triparadisos (Síria) on es va imposar a la reina Eurídice III de Macedònia que reclamava la regència i va repartir les províncies entre els generals aliats (321 aC). A finals del 321 aC va tornar a Europa deixant la regència d'Àsia al seu aliat Antígon el Borni amb l'encàrrec de lluitar contra Èumenes, l'antic lloctinent de Perdicas. El 320 aC es va posar malalt. Mentre era malalt va rebre Demades d'Atenes que demanava la sortida de la guarnició macedònia d'Atenes. Demades va ser detingut i executat quan van sortir proves que havia mantingut correspondència amb Perdicas. Quan va morir, va deixar la regència al general Polipercó, amb exclusió del seu fill Cassandre.
Nou!!: Prosa і Antípatre · Veure més »
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Nou!!: Prosa і Antic Egipte · Veure més »
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Nou!!: Prosa і Antiga Atenes · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Prosa і Antiga Roma · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Prosa і Aristòtil · Veure més »
Article
Larticle és una categoria gramatical, mot o afix, de la classe dels determinants que acompanya un nom comú i que n'especifica que l'entitat referida està identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.
Nou!!: Prosa і Article · Veure més »
Assaig (literatura)
L'assaig es la forma idona per a la reflexió, la deliberació personal, el debat amb un mateix.
Nou!!: Prosa і Assaig (literatura) · Veure més »
Assaigs
Portada de l'edició parisenca dels ''Assaigs'' Assaigs (en francès: Essais) és el títol d'una col·lecció de 107 assaigs escrits per Michel de Montaigne entre el 1572 fins a la seva mort, el 1592.
Nou!!: Prosa і Assaigs · Veure més »
Autobiografia
Coberta de la primera edició en anglès de l'autobiografia de Benjamin Franklin del 1793. Una autobiografia és una narrativa de la pròpia vida.
Nou!!: Prosa і Autobiografia · Veure més »
Avantguardisme
Lavantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals.
Nou!!: Prosa і Avantguardisme · Veure més »
Èsquines d'Atenes
Bust d'Èsquines (inscripció). Marbre, còpia romana d'un original hel·lenístic grec, segle III aC. Bitolia, Macedònia. Èsquines (Aeschines) (Atenes, ~390 aC — Rodes, 314 aC) fou un polític i orador atenenc, nascut el 389 aC, fill de Tromes i Glaucotea.
Nou!!: Prosa і Èsquines d'Atenes · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Prosa і Bíblia · Veure més »
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Nou!!: Prosa і Burgesia · Veure més »
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Nou!!: Prosa і Capitalisme · Veure més »
Charles Pierre Baudelaire
Charles-Pierre Baudelaire (París, 9 d'abril del 1821 - 31 d'agost del 1867) va ser un poeta, crític i traductor francès.
Nou!!: Prosa і Charles Pierre Baudelaire · Veure més »
Confessions
Les Confessions és el títol de l'autobiografia filosòfica d'Agustí d'Hipona escrita en llatí entre els anys 397 i 398.
Nou!!: Prosa і Confessions · Veure més »
Conte de fades
Il·lustració de Carl Offterdinger del conte de fades europeu ''Caputxeta Vermella''. El conte de fades o una rondalla és un tipus de conte tradicional o ficció on apareixen elements de màgia, criatures pròpies del folklore -com ara fades, follets, elfs, bruixes, sirenes, trols, gegants, gnoms i animals parlants -i sovint un ensenyament moral.
Nou!!: Prosa і Conte de fades · Veure més »
Conversa
lang.
Nou!!: Prosa і Conversa · Veure més »
Costum
Un costum és una norma jurídica del dret consuetudinari creada basant-se en un ús prolongat i reiterat.
Nou!!: Prosa і Costum · Veure més »
Crònica
La crònica és una informació interpretada sobre fets actuals on es narra un esdeveniment passat, que es relaciona amb un d'actual.
Nou!!: Prosa і Crònica · Veure més »
Demòstenes
fou un orador i estatista atenenc.
Nou!!: Prosa і Demòstenes · Veure més »
Edat contemporània
Ledat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.
Nou!!: Prosa і Edat contemporània · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Prosa і Edat mitjana · Veure més »
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Nou!!: Prosa і Edat moderna · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Prosa і Esclavitud · Veure més »
Esteve Caseponce
Esteve Caseponce (Ceret, Vallespir 1850 - 1932), o millor Casaponça, fou un escriptor i folklorista nord-català.
Nou!!: Prosa і Esteve Caseponce · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Prosa і Europa · Veure més »
Faules de La Fontaine
Dibuix de ''Dos coloms'' de Gustave Doré. Les Faules de La Fontaine, també conegut com Les Fables, és una obra de l'escriptor i poeta francès Jean de La Fontaine.
Nou!!: Prosa і Faules de La Fontaine · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Prosa і Feudalisme · Veure més »
Ficció
Una il·lustració de l'''Alícia en terra de meravelles'' de Lewis Carroll, que representa la protagonista fictícia, Alicia, jugant un partit fictici de criquet La ficció en l'art, és la creació de móns i històries imaginàries sobretot la literatura i les arts escèniques i audiovisuals.
Nou!!: Prosa і Ficció · Veure més »
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Nou!!: Prosa і Filip II de Macedònia · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Prosa і Filosofia · Veure més »
Franz Kafka
Franz Kafka (Praga —llavors Imperi Austrohongarès, actualment Txèquia—, 3 de juliol del 1883 – Kierling —actualment part de la ciutat de Klosterneuburg, Àustria—, 3 de juny de 1924) fou un escriptor d'origen jueu en llengua alemanya.
Nou!!: Prosa і Franz Kafka · Veure més »
Frase
La frase o oració és una construcció sintàctica integrada per més d'una unitat gramatical.
Nou!!: Prosa і Frase · Veure més »
Friedrich Hölderlin
Friedrich Hölderlin (pronunciació alemanya del cognom; Lauffen am Neckar, ducat de Württemberg, 20 de març de 1770 - Tübingen, Regne de Württemberg, 7 de juny de 1843) va ser un poeta alemany a cavall dels segles i, raó per la qual de vegades hom el troba erròniament classificat, en les taxonomies literàries, com a poeta del romanticisme.
Nou!!: Prosa і Friedrich Hölderlin · Veure més »
Gabriel García Márquez
Gabriel José de la Concordia García Márquez, més conegut com a Gabriel García Márquez, (Aracataca, 6 de març del 1927 - Ciutat de Mèxic, 17 d'abril del 2014) va ser un escriptor colombià, especialitzat en novel·les, contes, guions i articles periodístics.
Nou!!: Prosa і Gabriel García Márquez · Veure més »
Gènere periodístic
El gènere periodístic o gènere jornalístic és un gènere recent, aparegut al, caracteritzat per la seva font de difusió: els mitjans de comunicació moderns i la premsa escrita.
Nou!!: Prosa і Gènere periodístic · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Prosa і Grècia · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Prosa і Grec · Veure més »
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Nou!!: Prosa і Història · Veure més »
Ignacy Krasicki
Ignacy Błażej Franciszek Krasicki (Dubiecko, 1735 - Berlín, 1801) fou un poeta, fabulista, escriptor, periodista, enciclopedista, dramaturg i traductor polonès.
Nou!!: Prosa і Ignacy Krasicki · Veure més »
Informació
Símbol internacional de la informació El concepte dinformació es fa servir actualment en àmbits molt diversos com la física, la tecnologia, les ciències de la comunicació i passant per les del comportament humà.
Nou!!: Prosa і Informació · Veure més »
Isòcrates
Isòcrates d'Atenes (en llatí Isocrates, en grec antic) nascut a Atenes el 436 aC i mort a la mateixa ciutat el 338 aC, fou un famós orador, logògraf i retòric grec, fill de Teodor.
Nou!!: Prosa і Isòcrates · Veure més »
Iseu de Calcis
Iseu de Calcis (en llatí Isaeus, en grec antic) fill de Diàgores fou un dels deu oradors àtics, considerat així pel cànon alexandrí.
Nou!!: Prosa і Iseu de Calcis · Veure més »
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Nou!!: Prosa і Jònia · Veure més »
Jean de La Fontaine
Jean de La Fontaine, retrat de Jacint Rigau (1690). Museu de Montserrat Jean de La Fontaine, nascut el 8 de juliol de 1621 a Château-Thierry, al departament de l'Aisne de França, i mort el 13 d'abril de 1695 a París, fou un poeta, moralista, dramaturg, llibretista i escriptor francès.
Nou!!: Prosa і Jean de La Fontaine · Veure més »
Jean-Jacques Rousseau
fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.
Nou!!: Prosa і Jean-Jacques Rousseau · Veure més »
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Nou!!: Prosa і Jesús de Natzaret · Veure més »
La República (Plató)
La República és un tractat de política escrit pel filòsof Plató.
Nou!!: Prosa і La República (Plató) · Veure més »
Lísies (orador)
Lísies Lísies (Lysias) (vers 458 aC-378 aC) fou un orador nascut a Atenes el 458 aC, fill de Cèfal de Siracusa, no gaudí de la ciutadania grega car aquesta l'adquirien a la tercera generació de residència a la polis.
Nou!!: Prosa і Lísies (orador) · Veure més »
Le bourgeois gentilhomme
El burgès gentilhome (en francès, Le bourgeois gentilhomme) és una comèdia-ballet en cinc actes en prosa de Molière i música de Jean-Baptiste Lully, representada per primera vegada el 14 d'octubre de 1670, davant la cort de Lluís XIV, al castell de Chambord.
Nou!!: Prosa і Le bourgeois gentilhomme · Veure més »
Legislació
La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.
Nou!!: Prosa і Legislació · Veure més »
Les metamorfosis (Apuleu)
Les metamorfosis (Metamorphoseon libri), coneguda també com a L'ase d'or (Asinus aureus), és una obra d'Apuleu, que la va escriure al.
Nou!!: Prosa і Les metamorfosis (Apuleu) · Veure més »
Les mil i una nits
Les mil i una nits o tradicionalment Les mil i una nit (Hazār-o yak xab) és el nom que rep una antologia de contes orientals de tradició oral escrits en àrab.
Nou!!: Prosa і Les mil i una nits · Veure més »
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Nou!!: Prosa і Literatura · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Prosa і Llatí · Veure més »
Llegenda
Jaume I el Conqueridor protagonitza moltes llegendes catalanes. ''Llegendas catalanas'', de Maria del Pilar Maspons i Labrós (1881) Una llegenda és un relat sobre fets extraordinaris que és narrat d'acord amb un pacte comunicatiu de versemblança i que suscita entre els interlocutors actituds d'aprovació, dubte, escepticisme o negació.
Nou!!: Prosa і Llegenda · Veure més »
Louis Bertrand
Louis Bertrand (Spincourt, Meuse, 20 de març de 1866 – Gorra d'Antibes, 6 de desembre de 1941) fou un novel·lista francès, historiador i assagista, nomenat membre de l'Académie française el 1925.
Nou!!: Prosa і Louis Bertrand · Veure més »
Luci Apuleu
Luci Apuleu — en Lucius Appuleius — a vegades citat com Apuleu (Madaure, Àfrica, c. 125-180) va ser un escriptor i filòsof romà, nascut en l'antic regne de Sifax, al començament del.
Nou!!: Prosa і Luci Apuleu · Veure més »
Manifest
El Manifest Comunista Un manifest és una declaració pública de principis i intencions, ja sigui de naturalesa política o artística, que pot ser d'un individu, un grup, un partit polític o un govern.
Nou!!: Prosa і Manifest · Veure més »
Mètrica (poesia)
La mètrica, en poesia, és la disciplina que s'ocupa de l'estructura rítmica dels versos i de la seva tècnica de Composició literària.
Nou!!: Prosa і Mètrica (poesia) · Veure més »
Memòries
Les memòries són un gènere literari que s'inclou dins de l'autobiografia, malgrat ser un tipus de literatura anterior.
Nou!!: Prosa і Memòries · Veure més »
Michel de Montaigne
Michel Eyquem de Montaigne (castell de Montaigne, Perigord, 28 de febrer del 1533 - 13 de setembre del 1592) va ser un pensador i magistrat francès del Renaixement.
Nou!!: Prosa і Michel de Montaigne · Veure més »
Miguel de Cervantes Saavedra
Miguel de Cervantes SaavedraA la seva signatura apareixia «Cerbantes» amb b, però se'l coneix amb l'ortografia «Cervantes», utilitzada pels impressors de les seves obres.
Nou!!: Prosa і Miguel de Cervantes Saavedra · Veure més »
Mite
gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.
Nou!!: Prosa і Mite · Veure més »
Mitjà de comunicació
Els mitjans de comunicació o mèdia són sistemes de transmissió d'algun tipus d'informació.
Nou!!: Prosa і Mitjà de comunicació · Veure més »
Molière
Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière (París, 15 de gener del 1622 - 17 de febrer del 1673), fou un dramaturg i actor francès.
Nou!!: Prosa і Molière · Veure més »
Narració
Es denomina narració a la manera d'explicar una seqüència o una sèrie d'accions, realitzades per uns personatges, en un lloc determinat al llarg d'un interval de temps determinat, és a dir, es refereix lingüísticament o visualment a una successió de fets.
Nou!!: Prosa і Narració · Veure més »
Narrador
El narrador és una entitat d'una història que és l'encarregat d'explicar-la al lector.
Nou!!: Prosa і Narrador · Veure més »
Narrativa
La narrativa forma part de la producció literària en la qual l'autor vol exposar fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics.
Nou!!: Prosa і Narrativa · Veure més »
Notícia
En periodisme, es considera una notícia o nova qualsevol fet o succés que representi una alteració innovadora en l'ordre de les coses i susceptible de convertir-se en referència per a una comunitat determinada.
Nou!!: Prosa і Notícia · Veure més »
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Nou!!: Prosa і Nou Testament · Veure més »
Orador
Orador (llatí Orator) és la persona que parla en públic i el que destaca per la seva manera de parlar.
Nou!!: Prosa і Orador · Veure més »
Paràbola
320x320pxUna paràbola és un tipus de corba plana oberta amb un eix de simetria.
Nou!!: Prosa і Paràbola · Veure més »
Paràbola del fill pròdig
El retorn del fill pròdig és una obra de Rembrandt van Rijn - 1663-1665. La Paràbola del fill pròdig és la denominació popular d'un dels ensenyaments de Jesús, recollida al Nou Testament per l'Evangeli de Lluc (Lluc, 15: 11-32).
Nou!!: Prosa і Paràbola del fill pròdig · Veure més »
Paràgraf
El paràgraf és una unitat narrativa, una divisió del text.
Nou!!: Prosa і Paràgraf · Veure més »
Periodisme
Homenatge del 2018 al periodista Ángel Gahona, assassinat a Nicaragua. El periodisme és l'activitat professional de compilar i publicar informació relativa a l'actualitat, especialment fets notables.
Nou!!: Prosa і Periodisme · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Prosa і Plató · Veure més »
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Nou!!: Prosa і Poesia · Veure més »
Realitat
La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és.
Nou!!: Prosa і Realitat · Veure més »
Reportatge
Un reportatge escrit és un gènere periodístic basat en el testimoni directe de fets i situacions que explica amb paraules i des d'una perspectiva actual, històries viscudes per persones i les relaciona amb el seu context.
Nou!!: Prosa і Reportatge · Veure més »
Samuel Taylor Coleridge
Samuel Taylor Coleridge Samuel Taylor Coleridge FRSL (Ottery St Mary, Devon, 21 d'octubre de 1772 - Londres, 25 de juliol de 1834) va ser un poeta, crític i filòsof anglès, que va ser, junt amb el seu amic William Wordsworth, un dels fundadors del Romanticisme a Anglaterra i un dels lakistes.
Nou!!: Prosa і Samuel Taylor Coleridge · Veure més »
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Nou!!: Prosa і Sòcrates · Veure més »
Simbolisme
344x344px El simbolisme va ser un moviment artístic de les darreries del, d'origen francès i belga, en la poesia i altres arts.
Nou!!: Prosa і Simbolisme · Veure més »
Suïcidi
''El suïcidi'' d'Edouard Manet (oli, 1877) El suïcidi (del llatí suicidium, de sui caedere, 'matar-se un mateix') és l'acte de donar-se mort a un mateix de manera voluntària, criteri que, per tant, exclou els màrtirs, els combatents en una guerra o les víctimes d'un accident.
Nou!!: Prosa і Suïcidi · Veure més »
Tradició
cavalls de vapor per mesurar la potència dels motors dels vehicles actuals, tot i que ja no es moguin amb tracció animal ni amb màquines de vapor. La tradició és el conjunt de coneixements, costums i creences que es transmeten de generació en generació per considerar-se d'alt valor per a la pròpia cultura.
Nou!!: Prosa і Tradició · Veure més »
Vers
El vers és una unitat poètica, de vegades sotmesa a mesura.
Nou!!: Prosa і Vers · Veure més »
Vers lliure
Un vers lliure és un vers no sotmès a cap estructura regular, rítmica o mètrica, en la composició literària.
Nou!!: Prosa і Vers lliure · Veure més »
