Accés més ràpid que el navegador!
209 les relacions: Ad hoc, Administració provincial romana, Adversus haereses, Agustí d'Hipona, Alexandria, Alfons II d'Astúries, Ambròs de Milà, Anarquisme, Anatema, Aquitània, Arcadi, Arianisme, Aristocràcia, Armòrica, Ascetisme, Astorga, Astrònom, Astrologia, Astronomia, Augusta Emèrita, Avortament, Àvila, Bagaudes, Baquiari, Baviera, Bètica, Bíblia, Bisbe, Bordeus, Bosc, Britànnia, Bruixeria, Caldas de Reis, Catarisme, Càbala, Cànon, Celibat, Celtes, Cenobitisme, Cesaraugusta, Ciutat, Claudio Sánchez-Albornoz, Concilis de Toledo, Contrasenya, Corrupció, Cos, Cova, Cristianisme ortodox, Damas I, Dansa, ..., Dècim Magne Ausoni, Déu en les religions abrahàmiques, De facto, Decapitació, Dejuni, Deportació, Desterrament, Diòcesi, Dictini d'Astorga, Doctrina, Dogma, Dona, Donatisme, Dret romà, Dualisme, Ediciones Trea, Egèria (escriptora), Emanatisme, Epístola, Ermita, Esclavitud, Església Catòlica Romana, Estat (política), Estilicó, Eucaristia, Evangeli, Evangeli apòcrif, Excomunió, Exhumació, Flavi Gracià, Flavi Honori, Funcionari, Galícia, Gal·lècia, Gàl·lia, Germània Superior, Germànics, Gnosticisme, Heretgia, Hidaci, Hipòtesi, Hispània, I Concili de Braga, I Concili de Toledo, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Innocenci I, Invasions bàrbares, Ireneu de Lió, Iria Flavia, IV Concili de Toledo, Jaume el Major, Jerarquia, Jeroni d'Estridó, Judici (dret), La Via Làctia, Lectura, Lió, Litúrgia, Llet, Llibres apòcrifs, Lliure albir, Louis Duchesne, Lugdúnum, Lugo, Luis Buñuel Portolés, Lusitània, Magne Màxim, Maniqueisme, Manu Chao, Manuscrit, Marcelino Menéndez Pelayo, Martí de Tours, Màgia, Mèrida, Mestre dels oficis, Miguel de Unamuno y Jugo, Milà, Mort, Noblesa, Novacià, Ofites, Olibri, Osi de Còrdova, Ourense, Pa, Papa, Papa Lleó I, Papa Lleó II, Papa Sirici, Pare de l'Església, Parròquia (civil), Pau Orosi, Pelagi (heresiarca), Pena de mort, Península Ibèrica, Pobresa, Pròsper d'Aquitània, Primer Concili de Nicea, Priscil·lianisme, Procònsol, Província, Província de Pontevedra, Raïm, Ramón Chao, Roma, Sacerdot, Sacre emperador romanogermànic, Santíssima Trinitat, Saragossa, Sarcòfag, Satanàs, Símbol, Sínode, Secta, Senat Romà, Sentència, Sepulcre, Seu vacant, Soldat, Sulpici Sever, Teologia, Terra Santa, Tolosa de Llenguadoc, Toponímia, Toribi d'Astorga, Tortura, Trèveris, Universitat d'Oviedo, Universitat de Würzburg, Vi, Vila, Zodíac, 1882, 1885, 1889, 1900, 1969, 1975, 1999, 325, 340, 370, 378, 379, 380, 382, 383, 385, 389, 395, 396, 400, 404, 409, 561, 683, 813. Ampliar l'índex (159 més) »
Ad hoc
Ad hoc és una locució llatina que significa literalment «per a això».
Nou!!: Priscil·lià і Ad hoc · Veure més »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Nou!!: Priscil·lià і Administració provincial romana · Veure més »
Adversus haereses
Adversus haereses (Contra les heretgies) és una obra de cinc volums escrita per Ireneu de Lió al.
Nou!!: Priscil·lià і Adversus haereses · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Priscil·lià і Agustí d'Hipona · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Priscil·lià і Alexandria · Veure més »
Alfons II d'Astúries
Alfons II d'Astúries el Cast (Oviedo, v 760 - 842), rei d'Astúries (791-842).
Nou!!: Priscil·lià і Alfons II d'Astúries · Veure més »
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Nou!!: Priscil·lià і Ambròs de Milà · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Priscil·lià і Anarquisme · Veure més »
Anatema
Inscripció en llatí d'un anatema atribuït al papa Gregori XI. Anatema (del llatí, i aquest del grec, anathema, originalment “ofrena”) és un terme de significació ambigua que pren al Nou Testament el sentit d'una sentència per la que s'expulsava un heretge del si de la comunitat religiosa.
Nou!!: Priscil·lià і Anatema · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Priscil·lià і Aquitània · Veure més »
Arcadi
Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.
Nou!!: Priscil·lià і Arcadi · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Priscil·lià і Arianisme · Veure més »
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Nou!!: Priscil·lià і Aristocràcia · Veure més »
Armòrica
Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia.
Nou!!: Priscil·lià і Armòrica · Veure més »
Ascetisme
Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals.
Nou!!: Priscil·lià і Ascetisme · Veure més »
Astorga
Astorga és un municipi i ciutat espanyola de la província de Lleó (Castella i Lleó), situada al sud-est de la capital, a una altitud de 868m sobre el nivell del mar.
Nou!!: Priscil·lià і Astorga · Veure més »
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Nou!!: Priscil·lià і Astrònom · Veure més »
Astrologia
L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.
Nou!!: Priscil·lià і Astrologia · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Priscil·lià і Astronomia · Veure més »
Augusta Emèrita
Teatre romà Augusta Emèrita va ser el nom romà de la ciutat de Mèrida (castellà Mérida), capital de la Lusitània, fundada l'any 23 aC per Publius Carisius, legat d'August, que hi va establir veterans de les legions V Alaudae i X Gemina, anomenats emeriti ('soldat retirat', 'veterà') després de les guerres càntabres.
Nou!!: Priscil·lià і Augusta Emèrita · Veure més »
Avortament
Lavortament és un terme mèdic per a designar la interrupció de l'embaràs per l'expulsió del fetus abans que aquest sigui viable entre les 20 i les 28 setmanes.
Nou!!: Priscil·lià і Avortament · Veure més »
Àvila
Àvila (oficialment i en castellà, Ávila) és capital de la seva província homònima, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Priscil·lià і Àvila · Veure més »
Bagaudes
Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.
Nou!!: Priscil·lià і Bagaudes · Veure més »
Baquiari
Baquiari, en llatí Bachiarius, fou un eclesiàstic i escriptor llatí del.
Nou!!: Priscil·lià і Baquiari · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Priscil·lià і Baviera · Veure més »
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Nou!!: Priscil·lià і Bètica · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Priscil·lià і Bíblia · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Priscil·lià і Bisbe · Veure més »
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Nou!!: Priscil·lià і Bordeus · Veure més »
Bosc
La Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa. Un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb presència d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal més o menys importants.
Nou!!: Priscil·lià і Bosc · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Priscil·lià і Britànnia · Veure més »
Bruixeria
XII (possiblement fals, vegeu registre de la imatge) La bruixeria és, segons els textos religiosos i de culte, el poder malèfic o màgic de produir fets sobrenaturals a través de la màgia, exercida per qui se suposa que té un pacte amb el diable, l'anomenada bruixa.
Nou!!: Priscil·lià і Bruixeria · Veure més »
Caldas de Reis
Caldas de Reis és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia.
Nou!!: Priscil·lià і Caldas de Reis · Veure més »
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Nou!!: Priscil·lià і Catarisme · Veure més »
Càbala
''Portae Lucis'' ('Portes de la llum'), de Joseph ben Abraham Gikatilla (1248-1305) La càbala (hebreu: קַבָּלָה‎) és la tradició mística del judaisme.
Nou!!: Priscil·lià і Càbala · Veure més »
Cànon
* Cànon (música), composició de contrapunt en la qual diverses veus repeteixen successivament el que van cantar les anteriors.
Nou!!: Priscil·lià і Cànon · Veure més »
Celibat
El celibat (del llatí cælibatus) és l'estat d'una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.
Nou!!: Priscil·lià і Celibat · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Priscil·lià і Celtes · Veure més »
Cenobitisme
El cenobitisme es refereix al moviment paleocristià dels monjos cenobites que van triar viure en comunitat monestirs o abadies, en contrast amb els anacoretes, també dits eremites, que viuen en ermites, en plena solitud.
Nou!!: Priscil·lià і Cenobitisme · Veure més »
Cesaraugusta
NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.
Nou!!: Priscil·lià і Cesaraugusta · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Priscil·lià і Ciutat · Veure més »
Claudio Sánchez-Albornoz
Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña (Madrid, 7 d'abril de 1893 – Àvila, 8 de juliol de 1984) fou un historiador i polític espanyol, arribant a ser ministre durant la Segona República i president del seu govern en l'exili després de la Guerra Civil espanyola entre 1962 i 1971.
Nou!!: Priscil·lià і Claudio Sánchez-Albornoz · Veure més »
Concilis de Toledo
Els Concilis de Toledo foren unes reunions de bisbes, convocades la majoria pel rei, en les quals es va legislar i es va dictaminar sobre afers polítics del Regne de Toledo.
Nou!!: Priscil·lià і Concilis de Toledo · Veure més »
Contrasenya
Utilització d'una contrasenya a la Viquipèdia Una contrasenya, clau d'accés o mot de pas (en algun programari apareix denominada com a password provinent de l'anglès), és una forma d'autentificació que utilitza informació secreta per controlar l'accés a un recurs.
Nou!!: Priscil·lià і Contrasenya · Veure més »
Corrupció
l'índex de percepció de la corrupció al món el 2022; una puntuació més alta indica nivells més baixos de corrupció. El verd fosc indica la percepció més baixa de corrupció, mentre que el vermell més fosc es relaciona amb la percepció més alta de corrupció. Els territoris sense dades es mostren en gris. La corrupció (del llatí corruptio) és l'alteració perjudicial de la substància d'alguna cosa o persona.
Nou!!: Priscil·lià і Corrupció · Veure més »
Cos
El cos d'un ésser viu és la seva part física i material.
Nou!!: Priscil·lià і Cos · Veure més »
Cova
Avenc a Alabama, Estats Units Cova Acsibi, Argentina Tub de lava al Parc Nacional d'Idaho-USA Una cova o caverna és una cavitat natural del terreny, apta per servir d'empar a animals i a éssers humans, i que pot ser condicionada com a habitatge.
Nou!!: Priscil·lià і Cova · Veure més »
Cristianisme ortodox
Religió minoritària important (més del 10%) Distribució de les esglésies orientals al món. El cristianisme ortodox, com a branca del cristianisme, està integrat per les tradicions relacionades amb la filosofia oriental, en oposició a les tradicions occidentals, representades pel catolicisme i la majoria d'esglésies protestants.
Nou!!: Priscil·lià і Cristianisme ortodox · Veure més »
Damas I
Damas I, a vegades Dames I, (Hispània, 304 - Roma, 11 de desembre de 384) fou papa de Roma de 366 a 384.
Nou!!: Priscil·lià і Damas I · Veure més »
Dansa
Dos ballarins fent dansa contemporània La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos.
Nou!!: Priscil·lià і Dansa · Veure més »
Dècim Magne Ausoni
Dècim Magne Ausoni (en llatí Decimus Magnus Ausonius) va ser un poeta llatí i mestre en retòrica nascut a Bordeus al voltant de l'any 310.
Nou!!: Priscil·lià і Dècim Magne Ausoni · Veure més »
Déu en les religions abrahàmiques
El concepte de Déu a les religions abrahàmiques se centra en el monoteisme.
Nou!!: Priscil·lià і Déu en les religions abrahàmiques · Veure més »
De facto
De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.
Nou!!: Priscil·lià і De facto · Veure més »
Decapitació
La decapitació és un mètode per aplicar la pena de mort consistent en separar el cap del tronc de la persona amb un objecte tallant, usualment una destral, una espasa o la guillotina.
Nou!!: Priscil·lià і Decapitació · Veure més »
Dejuni
El dejuni és l'abstenció voluntària de prendre aliments ja sigui per raons mèdiques, d'higiene personal, espirituals o polítiques (en aquest darrer cas es parla de vaga de fam).
Nou!!: Priscil·lià і Dejuni · Veure més »
Deportació
Deportació és l'acció de desterrament del qual són víctimes individus o grups de persones usualment per raons polítiques, també es denomina deportació a l'acció d'expulsió d'un país a estrangers que es trobin en estat d'immigració il·legal.
Nou!!: Priscil·lià і Deportació · Veure més »
Desterrament
motius obscurs.El desterrament és un tipus de pena que un Estat pot imposar a una persona per haver comès un delicte o una malifeta.
Nou!!: Priscil·lià і Desterrament · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Priscil·lià і Diòcesi · Veure més »
Dictini d'Astorga
Dictini d'Astorga o Dictí (Galícia?, ca. 350 - Astorga, ca. 430) fou un bisbe d'Astorga.
Nou!!: Priscil·lià і Dictini d'Astorga · Veure més »
Doctrina
Una doctrina, a la societat occidental actual, és un conjunt coherent de posicions i instruccions basades en un sistema de creences o principis respecte a una matèria, sovint amb la pretensió de possessió de veritat general.
Nou!!: Priscil·lià і Doctrina · Veure més »
Dogma
Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.
Nou!!: Priscil·lià і Dogma · Veure més »
Dona
Venus simbolitzen la dona Una dona és una persona de sexe femení de l'espècie humana,Enciclopèdia Catalana especialment quan ja és adulta, en contraposició amb una nena.
Nou!!: Priscil·lià і Dona · Veure més »
Donatisme
El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al.
Nou!!: Priscil·lià і Donatisme · Veure més »
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Nou!!: Priscil·lià і Dret romà · Veure més »
Dualisme
Representació del dualisme per René Descartes. Els inputs es transmeten pels òrgans sensorials de l'epífisis al cervell i des d'allà a l'esperit immaterial. El dualisme és una sèrie de concepcions religioses, epistemològiques o filosòfiques que consideren que l'home o l'univers està constituït «per dos elements independents i irreductibles entre ells com ara, l’esperit i la matèria, l'ànima i el cos», el bé i el mal, la natura i la cultura.
Nou!!: Priscil·lià і Dualisme · Veure més »
Ediciones Trea
Ediciones Trea és una empresa editorial asturiana amb seu a Cenero, Gijón, fundada el 1991.
Nou!!: Priscil·lià і Ediciones Trea · Veure més »
Egèria (escriptora)
Coberta d'una traducció a l'anglès del ''Pelegrinatge'' d'Egèria publicada el 1919 Egèria, també coneguda com a Eteria, Ætheria o Etheria i fins i tot Arteria o Geria, fou una escriptora i viatgera que visqué al.
Nou!!: Priscil·lià і Egèria (escriptora) · Veure més »
Emanatisme
Lemanatisme (del llatí: emanatio), és la doctrina segons la qual tot el món, fins i tot l'ànima de cada ésser humà, prové per emanació o flux de la totalitat divina, mediata o immediatament.
Nou!!: Priscil·lià і Emanatisme · Veure més »
Epístola
Epístola (en llatí significa carta) és un text escrit amb finalitats de comunicació, literàries o, en el cristianisme, de predicació religiosa.
Nou!!: Priscil·lià і Epístola · Veure més »
Ermita
Ermita de Togores a Sabadell, Vallès Occidental Una ermita (del llatí eremita, aquest del grec ερημίτης que ve de ἔρημος, desert, paratge sense vegetació) és una capella amb el seu altar ubicada en un lloc allunyat de les poblacions i dedicada al culte religiós, antigament hi solia haver un ermità.
Nou!!: Priscil·lià і Ermita · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Priscil·lià і Esclavitud · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Priscil·lià і Església Catòlica Romana · Veure més »
Estat (política)
Portada de l'obra "Leviatan" de Thomas Hobbes, considerat el primer tractat modern de filosofia política. Un estat és una unitat política sota un sistema de governança.
Nou!!: Priscil·lià і Estat (política) · Veure més »
Estilicó
Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.
Nou!!: Priscil·lià і Estilicó · Veure més »
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Nou!!: Priscil·lià і Eucaristia · Veure més »
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Nou!!: Priscil·lià і Evangeli · Veure més »
Evangeli apòcrif
Un evangeli apòcrif és un text antic, anterior, contemporani o posterior als evangelis canònics que tracten la vida de Jesús de Natzaret, però que l'Església cristiana, per diversos criteris, no va reconèixer com la «autèntica» paraula de Déu ni inspirada per l'Esperit Sant.
Nou!!: Priscil·lià і Evangeli apòcrif · Veure més »
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Nou!!: Priscil·lià і Excomunió · Veure més »
Exhumació
L'exhumació és una excavació que té la missió de rescatar un cos que es trobava enterrat, això no obstant, es considera un sacrilegi per la majoria de les cultures que enterren els seus morts sota terra.
Nou!!: Priscil·lià і Exhumació · Veure més »
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Nou!!: Priscil·lià і Flavi Gracià · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: Priscil·lià і Flavi Honori · Veure més »
Funcionari
Un funcionari és una persona que treballa per a la funció pública (representant l'administració pública).
Nou!!: Priscil·lià і Funcionari · Veure més »
Galícia
Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Priscil·lià і Galícia · Veure més »
Gal·lècia
La Gal·lècia (en llatí Gallaecia) fou una regió, i més tard província romana, situada al nord-oest de la península Ibèrica, abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal.
Nou!!: Priscil·lià і Gal·lècia · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Priscil·lià і Gàl·lia · Veure més »
Germània Superior
La província romana de la Germània superior el 120 La Germània Superior fou una província romana creada per Cèsar August en un territori conquistat anys enrere per Juli Cèsar.
Nou!!: Priscil·lià і Germània Superior · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Priscil·lià і Germànics · Veure més »
Gnosticisme
Emblema gnòstic El gnosticisme és una religió sincretista que es va originar al segle I a partir d'idees i sistemes filosòfics i religiosos de l'època entre sectes jueves i cristianesMagris, Aldo (2005), "Gnosticism: Gnosticism from its origins to the Middle Ages (further considerations)", en Jones, Lindsay (ed.), MacMillan Encyclopedia of Religion, MacMillan.
Nou!!: Priscil·lià і Gnosticisme · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Priscil·lià і Heretgia · Veure més »
Hidaci
Hidaci o Idaci (en llatí Hidacius o Hidatius o Idacius, Idatius o Ithacius i altres variants) va ser un historiador hispanoromà que va florir la segona meitat del originari de Galícia.
Nou!!: Priscil·lià і Hidaci · Veure més »
Hipòtesi
òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.
Nou!!: Priscil·lià і Hipòtesi · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Priscil·lià і Hispània · Veure més »
I Concili de Braga
El I Concili de Braga va ser un concili eclesiàstic metropolità de l'Església Catòlica d'Hispània en època sueva.
Nou!!: Priscil·lià і I Concili de Braga · Veure més »
I Concili de Toledo
El primer Concili de Toledo fou un concili dels bisbes d'Hispània que va tenir lloc el setembre del 400, amb la missió principal de condemnar el priscil·lianisme i reafirmar la fe de Nicea.
Nou!!: Priscil·lià і I Concili de Toledo · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Priscil·lià і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Priscil·lià і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Priscil·lià і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Innocenci I
Innocenci I (Albano Laziale vers 360 - Roma 417) va ser papa de l'Església Catòlica des del 22 de desembre de 401 fins a la seva mort el 12 de març de 417.
Nou!!: Priscil·lià і Innocenci I · Veure més »
Invasions bàrbares
Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.
Nou!!: Priscil·lià і Invasions bàrbares · Veure més »
Ireneu de Lió
va ser un bisbe grec conegut pel seu paper en l'orientació i l'expansió de les comunitats cristianes en el que ara el sud de França i, més àmpliament, per al desenvolupament de la teologia cristiana combatent l'heretgia i definint l'ortodòxia.
Nou!!: Priscil·lià і Ireneu de Lió · Veure més »
Iria Flavia
Santa María de Iria Flavia és una parròquia del municipi gallec de Padrón, a la província de la Corunya.
Nou!!: Priscil·lià і Iria Flavia · Veure més »
IV Concili de Toledo
El quart Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 633 i presidida per sant Isidor de Sevilla.
Nou!!: Priscil·lià і IV Concili de Toledo · Veure més »
Jaume el Major
Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Priscil·lià і Jaume el Major · Veure més »
Jerarquia
Esquema que representa una jerarquia a la qual els elements ''c'' depenen directament de ''s'', els ''h'' de ''d'', i tots els elements depenen de ''f'', que és l'únic lliure. Una jerarquia és una ordenació d'elements en què hi ha superiors i subordinats distribuïts en almenys dos estrats, capes o fases diferenciats.
Nou!!: Priscil·lià і Jerarquia · Veure més »
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Nou!!: Priscil·lià і Jeroni d'Estridó · Veure més »
Judici (dret)
El judici d'Oscar Wilde (''The Illustrated Police News'', 1895) Un judici o juí és una controvèrsia jurídica i actual entre parts i sotmès al coneixement d'un tribunal de justícia.
Nou!!: Priscil·lià і Judici (dret) · Veure més »
La Via Làctia
La Via Làctia (títol original en francès: La Voie Lactée) és una pel·lícula franco-germano-italiana de Luis Buñuel, que gira al voltant de les diverses heretgies del cristianisme, estrenada el 1969 i doblada al català.
Nou!!: Priscil·lià і La Via Làctia · Veure més »
Lectura
La lectura és el procés de comprensió d'algun tipus d'informació o idees emmagatzemades en un suport i transmeses mitjançant algun tipus de codi, usualment un llenguatge, que pot ser visual o tàctil (per exemple, el sistema braille).
Nou!!: Priscil·lià і Lectura · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Priscil·lià і Lió · Veure més »
Litúrgia
200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.
Nou!!: Priscil·lià і Litúrgia · Veure més »
Llet
La llet és un líquid blanc i ric en glúcids, greixos i caseïna secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per nodrir les cries.
Nou!!: Priscil·lià і Llet · Veure més »
Llibres apòcrifs
isbn.
Nou!!: Priscil·lià і Llibres apòcrifs · Veure més »
Lliure albir
El lliure albir és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.
Nou!!: Priscil·lià і Lliure albir · Veure més »
Louis Duchesne
Louis Marie Olivier Duchesne (Saint Servan (actualment en el terme de Sant-Maloù), Bretanya, França, 13 de setembre de 1843 - Roma, 21 d'abril de 1922) va ser un eclesiàstic, professor, arqueòleg i historiador de l'Església francès amb un esperit crític de la seva històrica, que va marcar un abans i un després en els estudis eclesiàstics. El seu estil incisiu, la crítica sense temor i, a vegades fins i tot cruel, i una erudició penetrant, va convertir-lo en un adversari en el camp de la polèmica.
Nou!!: Priscil·lià і Louis Duchesne · Veure més »
Lugdúnum
Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).
Nou!!: Priscil·lià і Lugdúnum · Veure més »
Lugo
Lugo (en llatí anomenada Lucus Augusti) és un municipi i una ciutat gallega d'origen romà (tot i que algunes tesis sostenen que pot estar assentada sobre un nucli celta), fundada l'any 25 aC per Paul·le Fabi Màxim i banyada pel riu Miño.
Nou!!: Priscil·lià і Lugo · Veure més »
Luis Buñuel Portolés
Luis Buñuel Portolés (Calanda, 22 de febrer de 1900 - Ciutat de Mèxic, 29 de juliol de 1983) va ser un director cinematogràfic aragonès.
Nou!!: Priscil·lià і Luis Buñuel Portolés · Veure més »
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Nou!!: Priscil·lià і Lusitània · Veure més »
Magne Màxim
Moneda amb el rostre del emperador Magne Màxim —Magnus Clemens Maximus — (vers 335-388) fou emperador romà d'Occident del 383 al 388.
Nou!!: Priscil·lià і Magne Màxim · Veure més »
Maniqueisme
Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.
Nou!!: Priscil·lià і Maniqueisme · Veure més »
Manu Chao
José Manuel Chao Ortega (París, 21 de juny de 1961), conegut amb el nom artístic de Manu Chao, és un músic que resideix a Barcelona i canta en francès, castellà, gallec, àrab, anglès i wòlof.
Nou!!: Priscil·lià і Manu Chao · Veure més »
Manuscrit
Clergue a l'''scriptorium'' d'un monestir copiant un manuscrit Un manuscrit (del llatí manu scriptus) és com indica el seu nom un text 'escrit a mà', sovint per clergues.
Nou!!: Priscil·lià і Manuscrit · Veure més »
Marcelino Menéndez Pelayo
Marcelino Menéndez Pelayo (Santander, 3 de novembre de 1856 - 19 de maig de 1912) fou un polígraf i erudit espanyol, consagrat fonamentalment a la Història de les idees, la crítica i història de la literatura hispanoamericana i la Filologia hispànica en general, encara que també va conrear la poesia, la traducció i la Filosofia.
Nou!!: Priscil·lià і Marcelino Menéndez Pelayo · Veure més »
Martí de Tours
Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Nou!!: Priscil·lià і Martí de Tours · Veure més »
Màgia
''Hècate, la deessa de la '''màgia''', dotada de tres cares''. Màgia són les arts, coneixements i pràctiques amb què es pretén produir resultats contraris a les lleis naturals conegudes valent-se de certs actes o paraules, o bé amb la intervenció d'éssers fantàstics.
Nou!!: Priscil·lià і Màgia · Veure més »
Mèrida
Mèrida (topònim oficial: Mérida, en castellà) és una ciutat espanyola, capital de la comunitat autònoma d'Extremadura i seu de les seves institucions de govern.
Nou!!: Priscil·lià і Mèrida · Veure més »
Mestre dels oficis
El mestre dels oficis (magister officiorum) fou un oficial d'alt rang de la cort imperial romana que tenia el control i vigilància de totes les audiències amb l'emperador i també incloïa a la seva jurisdicció els funcionaris civils i militars.
Nou!!: Priscil·lià і Mestre dels oficis · Veure més »
Miguel de Unamuno y Jugo
Miguel de Unamuno y Jugo (Bilbao, 29 de setembre de 1864 - Salamanca, 31 de desembre de 1936), escriptor i filòsof espanyol.
Nou!!: Priscil·lià і Miguel de Unamuno y Jugo · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Priscil·lià і Milà · Veure més »
Mort
La cara simbòlica de la mort, detall d'una pintura de Philippe de Champaigne. La mort és la fi permanent de les funcions biològiques que defineixen un ésser viu.
Nou!!: Priscil·lià і Mort · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Priscil·lià і Noblesa · Veure més »
Novacià
Novacià (en Novatianus) va ser un eclesiàstic que havia nascut, segons Filostorgi, a Frígia.
Nou!!: Priscil·lià і Novacià · Veure més »
Ofites
Ofites (del grec ofis, 'serp') és un nom genèric per diverses sectes gnòstiques de Síria i Egipte que es desenvoluparen als voltants de l'any 100dC.
Nou!!: Priscil·lià і Ofites · Veure més »
Olibri
Anici Olibri (en llatí:, en grec) fou un dels emperadors romans d'Occident de l'any 472.
Nou!!: Priscil·lià і Olibri · Veure més »
Osi de Còrdova
Hosi (Hosius) també Osi (Osius) o Hosi de Còrdova (Còrdova, 256 - 357) fou un bisbe hispà, Pare de l'Església i conseller de l'emperador Constantí I. És venerat com a sant per certes confessions cristianes.
Nou!!: Priscil·lià і Osi de Còrdova · Veure més »
Ourense
Ourense és una ciutat i municipi de l'interior de Galícia, capital de la província d'Ourense i de la comarca homònima.
Nou!!: Priscil·lià і Ourense · Veure més »
Pa
Pa francès El pa (del llatí panis) és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional a Europa, l'Orient Mitjà, l'Índia, l'Amèrica i Oceania.
Nou!!: Priscil·lià і Pa · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Priscil·lià і Papa · Veure més »
Papa Lleó I
Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.
Nou!!: Priscil·lià і Papa Lleó I · Veure més »
Papa Lleó II
Lleó II, nascut a Aidone (Cittadella Morgantina, Sicília) o a Piana di Gioia Tauro, a la Reggio de Calàbria, i mort a Roma el 3 de juliol del 683, va ser Papa de l'Església Catòlica del 17 d'agost de 682 fins a la seva mort 683.
Nou!!: Priscil·lià і Papa Lleó II · Veure més »
Papa Sirici
Sirici (Siricius) va ser bisbe de Roma i com a tal Papa de l'Església Catòlica des del 15 de desembre de 384 fins a la seva mort el 26 de novembre de 399.
Nou!!: Priscil·lià і Papa Sirici · Veure més »
Pare de l'Església
Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.
Nou!!: Priscil·lià і Pare de l'Església · Veure més »
Parròquia (civil)
Consell Parroquial de Willersey. Parròquia és la denominació d'algunes entitats subnacionals en diferents països.
Nou!!: Priscil·lià і Parròquia (civil) · Veure més »
Pau Orosi
s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).
Nou!!: Priscil·lià і Pau Orosi · Veure més »
Pelagi (heresiarca)
Pelagi - Pelagius - fou un religiós cristià del segle V. De la primera part de la seva vida no se'n té cap notícia.
Nou!!: Priscil·lià і Pelagi (heresiarca) · Veure més »
Pena de mort
Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.
Nou!!: Priscil·lià і Pena de mort · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Priscil·lià і Península Ibèrica · Veure més »
Pobresa
Pobresa Família durant la gran depressió dels Estats Units La pobresa és la situació de no poder satisfer les necessitats físiques i/o psicològiques bàsiques d'una o més persones a causa de la manca de béns materials i/o immaterials suficients per portar una vida digna.
Nou!!: Priscil·lià і Pobresa · Veure més »
Pròsper d'Aquitània
Pròsper d'Aquitània (Llemotges?, ca. 390 - Marsella, 460) o Prosperus Tyro o Aquitanus o també Aquitanicus, va ser un escriptor eclesiàstic romà que va florir a la primera meitat del.
Nou!!: Priscil·lià і Pròsper d'Aquitània · Veure més »
Primer Concili de Nicea
El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.
Nou!!: Priscil·lià і Primer Concili de Nicea · Veure més »
Priscil·lianisme
El priscil·lianisme fou una doctrina cristiana considerada herètica.
Nou!!: Priscil·lià і Priscil·lianisme · Veure més »
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Nou!!: Priscil·lià і Procònsol · Veure més »
Província
romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.
Nou!!: Priscil·lià і Província · Veure més »
Província de Pontevedra
La província de Pontevedra és una de les quatre províncies que formen Galícia.
Nou!!: Priscil·lià і Província de Pontevedra · Veure més »
Raïm
Diferents tipus de raïm El raïm és el fruit comestible de la vinya (Vitis vinifera), és una infructescència formada per una agrupació de baies, els grans de raïm.
Nou!!: Priscil·lià і Raïm · Veure més »
Ramón Chao
Ramón Luís Chao Rego, més conegut com a Ramón Chao, (Vilalba, 21 de juliol de 1935 - Barcelona, 20 de maig de 2018) fou un escriptor, periodista i músic gallec, emigrat a França.
Nou!!: Priscil·lià і Ramón Chao · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Priscil·lià і Roma · Veure més »
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Nou!!: Priscil·lià і Sacerdot · Veure més »
Sacre emperador romanogermànic
Emblema de l'imperi germànic El sacre emperador romanogermànic era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.
Nou!!: Priscil·lià і Sacre emperador romanogermànic · Veure més »
Santíssima Trinitat
Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).
Nou!!: Priscil·lià і Santíssima Trinitat · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Priscil·lià і Saragossa · Veure més »
Sarcòfag
Sarcòfag de Tutankhamon, Museu d'Antiguitats Egípcies. El sarcòfag etrusc dels esposos, al Museu Nacional Etrusc. La paraula sarcòfag procedeix del llatí sarcophagus, que designa la tomba.
Nou!!: Priscil·lià і Sarcòfag · Veure més »
Satanàs
Satanàs és la denominació d'un personatge bíblic considerat com el príncep dels dimonis.
Nou!!: Priscil·lià і Satanàs · Veure més »
Símbol
Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.
Nou!!: Priscil·lià і Símbol · Veure més »
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Nou!!: Priscil·lià і Sínode · Veure més »
Secta
Catàleg de sectes presents a Anglaterra i altres nacions segons un document del 1647. Una secta és un subgrup d'un sistema de creences religioses, polítiques, o filosòfiques, habitualment procedent d'un grup més gran.
Nou!!: Priscil·lià і Secta · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Priscil·lià і Senat Romà · Veure més »
Sentència
Dins del món jurídic, una sentència és la resolució dictada per un jutge o tribunal que decideix definitivament un plet.
Nou!!: Priscil·lià і Sentència · Veure més »
Sepulcre
Sepulcre cristià de la primera meitat del segle IV Sepulcre és l'obra que es construeix per donar sepultura a una persona, generalment en pedra i elevada respecte del terra.
Nou!!: Priscil·lià і Sepulcre · Veure més »
Seu vacant
seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.
Nou!!: Priscil·lià і Seu vacant · Veure més »
Soldat
Un soldat, en el seu sentit més general, és qualsevol persona que forma part o bé serveix en un exèrcit, i es sotmet a una disciplina jerarquitzada, una reglamentació estricta i l’ús d’uniforme i símbols obligatoris a diferència d'un guerrer o milicià.
Nou!!: Priscil·lià і Soldat · Veure més »
Sulpici Sever
Sulpici Sever (en llatí Sulpicius Severus) va ser un historiador eclesiàstic roma, nadiu d'Aquitània que va viure cap al final del, sota Arcadi i Flavi Honori, i pertanyia a una família noble i va néixer aproximadament l'any 363.
Nou!!: Priscil·lià і Sulpici Sever · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Priscil·lià і Teologia · Veure més »
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Nou!!: Priscil·lià і Terra Santa · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Priscil·lià і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Toponímia
La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.
Nou!!: Priscil·lià і Toponímia · Veure més »
Toribi d'Astorga
fou un bisbe d'Astorga.
Nou!!: Priscil·lià і Toribi d'Astorga · Veure més »
Tortura
Representació medieval d'un procés de tortura. Tortures realitzades a la presó d'Abu Ghraib. La tortura és l'acte d'infligir deliberadament dolor físic o psicològic greus i possiblement lesions a una persona (o animal), en general sota el control o custòdia del torturador, i on el torturat és incapaç de defensar-se del què se li fan.
Nou!!: Priscil·lià і Tortura · Veure més »
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Nou!!: Priscil·lià і Trèveris · Veure més »
Universitat d'Oviedo
La Universitat d'Oviedo, fundada a fins del per l'arquebisbe catòlic Fernando Valdés Salas, Inquisidor general de les Espanyes, va iniciar les seves activitats a Oviedo el 1608, mantenint avui seus també a Gijón i Mieres.
Nou!!: Priscil·lià і Universitat d'Oviedo · Veure més »
Universitat de Würzburg
''Neue Universität'' edifici construït el 1896 La Julius-Maximilians-Universität de Würzburg és una de les universitats amb major tradició a Alemanya.
Nou!!: Priscil·lià і Universitat de Würzburg · Veure més »
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Nou!!: Priscil·lià і Vi · Veure més »
Vila
Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.
Nou!!: Priscil·lià і Vila · Veure més »
Zodíac
El zodíac és la regió de l'esfera celeste per on passa l'eclíptica, i on s'hi poden trobar els planetes.
Nou!!: Priscil·lià і Zodíac · Veure més »
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Nou!!: Priscil·lià і 1882 · Veure més »
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Nou!!: Priscil·lià і 1885 · Veure més »
1889
''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.
Nou!!: Priscil·lià і 1889 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Priscil·lià і 1900 · Veure més »
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Nou!!: Priscil·lià і 1969 · Veure més »
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Nou!!: Priscil·lià і 1975 · Veure més »
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Nou!!: Priscil·lià і 1999 · Veure més »
325
El 325 (CCCXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Priscil·lià і 325 · Veure més »
340
Sense descripció.
Nou!!: Priscil·lià і 340 · Veure més »
370
Sense descripció.
Nou!!: Priscil·lià і 370 · Veure més »
378
El 378 (CCCLXXVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Priscil·lià і 378 · Veure més »
379
Sense descripció.
Nou!!: Priscil·lià і 379 · Veure més »
380
Sense descripció.
Nou!!: Priscil·lià і 380 · Veure més »
382
El 382 (CCCLXXXII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Priscil·lià і 382 · Veure més »
383
Sense descripció.
Nou!!: Priscil·lià і 383 · Veure més »
385
El 385 (CCCLXXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Priscil·lià і 385 · Veure més »
389
El 389 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Priscil·lià і 389 · Veure més »
395
Sense descripció.
Nou!!: Priscil·lià і 395 · Veure més »
396
El 396 (CCCXCVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Priscil·lià і 396 · Veure més »
400
El 400 (CD) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Priscil·lià і 400 · Veure més »
404
El 404 (CDIV) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Priscil·lià і 404 · Veure més »
409
El 409 (CDIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Priscil·lià і 409 · Veure més »
561
Sense descripció.
Nou!!: Priscil·lià і 561 · Veure més »
683
El 683 (DCLXXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Priscil·lià і 683 · Veure més »
813
Sense descripció.
Nou!!: Priscil·lià і 813 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Priscil·lià (religiós), Priscil·lià d'Àvila.
