Accés més ràpid que el navegador!
34 les relacions: Albert Einstein, Aparell de mesura, Constant de Planck, Desviació tipus, Determinisme, Distribució de probabilitat, Distribució normal, Efecte túnel, Energia, Equació de Schrödinger, Error experimental, Erwin Schrödinger, Estat quàntic, Experiment, Experiment mental, Interpretació de Copenhaguen, John von Neumann, Longitud de Planck, Louis-Victor de Broglie, Mecànica clàssica, Mecànica quàntica, Moment, Niels Bohr, Paradoxa EPR, Partícula elemental, Posició, Precisió, Principi de correspondència (física), Temps, Teoria de la relativitat, Transformada discreta de Fourier, Werner Heisenberg, 1927, 1952.
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Albert Einstein · Veure més »
Aparell de mesura
El capità Nemo i el professor Aronnax contemplant instruments de mesura a la novel·la ''Vint mil llegües de viatge submarí'' Un aparell de mesura o instrument de mesura és un objecte que s'utilitza per comparar magnituds físiques mitjançant un procés de mesura.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Aparell de mesura · Veure més »
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Constant de Planck · Veure més »
Desviació tipus
Representació d'una distribució normal. Cada franja de tonalitat diferent té l'amplada d'una desviació tipus. Probabilitat acumulada d'una distribució normal amb un valor esperat de 0 i una desviació estàndard d'1. Un conjunt de dades amb una mitjana de 50 (en blau) i una desviació estàndard (σ) de 20. Exemple de dues mostres de població amb la mateixa mitjana i diferents desviacions estàndard. La població vermella té una mitjana de 100 i una desviació tipus de 10; la població blava té una mitjana de 100 i una desviació tipus de 50. La desviació tipus (σ o S), també coneguda com a desviació estàndard o desviació típica i abreviada Desv, SD o StDev (de l'anglès Standard Deviation) és una mesura de variabilitat o diversitat que s'usa en estadística i teoria de la probabilitat.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Desviació tipus · Veure més »
Determinisme
En un primer nivell, s'entén el determinisme com una doctrina filosòfica que defensa que tot succés, incloent-hi el pensament i la conducta humans, la decisió i l'acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, sense que l'atzar hi prengui un paper en cap moment.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Determinisme · Veure més »
Distribució de probabilitat
Carl Friedrich Gauss (1777–1855). Percentatges de probabilitat a la distribució normal. En probabilitats i estadística les expressions distribució de probabilitat o llei de probabilitat tenen diversos sentits: per nombrosos autors, són sinònimes de Probabilitat, però molts altres autors les reserven per a les probabilitats a \mathbb^n, n\ge 1.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Distribució de probabilitat · Veure més »
Distribució normal
La distribució normal, també coneguda com a distribució gaussiana, és una important família de distribucions de probabilitat contínues i és aplicable a molts camps.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Distribució normal · Veure més »
Efecte túnel
Fig.1 Representació animada de l'efecte túnel d'una ona d'electrons L'efecte túnel quàntic és un efecte de la mecànica quàntica que permet transicions a través d'un nivell d'energia prohibit per la mecànica clàssica.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Efecte túnel · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Energia · Veure més »
Equació de Schrödinger
Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Equació de Schrödinger · Veure més »
Error experimental
Un error experimental és una desviació del valor mesurat d'una magnitud física respecte al valor real d'aquesta magnitud.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Error experimental · Veure més »
Erwin Schrödinger
fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Erwin Schrödinger · Veure més »
Estat quàntic
Lestat quàntic és la descripció de l'estat físic d'un sistema quàntic.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Estat quàntic · Veure més »
Experiment
consulta.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Experiment · Veure més »
Experiment mental
Un experiment mental (o Gedankenexperiment en alemany) és una proposta d'experiment, sovint impossible de realitzar en la pràctica, que intenta provar o il·lustrar una hipòtesi o teoria.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Experiment mental · Veure més »
Interpretació de Copenhaguen
La interpretació de Copenhaguen és una interpretació de la mecànica quàntica atribuïda principalment a Born, Heisenberg, Bohr i d'altres.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Interpretació de Copenhaguen · Veure més »
John von Neumann
fou un científic, físic i matemàtic estatunidenc, jueu d'origen hongarès, considerat per molts com un dels més importants científics del.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і John von Neumann · Veure més »
Longitud de Planck
La longitud de Planck, segons la teoria de la xarxa d'espín, és la longitud mínima que pot existir.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Longitud de Planck · Veure més »
Louis-Victor de Broglie
fou un físic i professor universitari francès guardonat l'any 1929 amb el Premi Nobel de Física.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Louis-Victor de Broglie · Veure més »
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Mecànica clàssica · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Mecànica quàntica · Veure més »
Moment
En física, el terme moment es pot referir a diferents conceptes.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Moment · Veure més »
Niels Bohr
fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Niels Bohr · Veure més »
Paradoxa EPR
En mecànica quàntica, la paradoxa EPR (o paradoxa Einstein-Podolski-Rosen) és un experiment mental que posava en qüestió les idees sobre la relació entre els valors observats de les quantitats físiques i els valors que poden ser explicats per una teoria física.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Paradoxa EPR · Veure més »
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Partícula elemental · Veure més »
Posició
En física la posició és una magnitud vectorial que serveix per fer referència a un punt en un sistema de coordenades.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Posició · Veure més »
Precisió
Alta precisió però baixa exactitud. Alta exactitud però baixa precisió. En estadística, ciència i tecnologia, la precisió d'un valor ve determinada per la dispersió de les diferents mesures realitzades, és a dir, la qualitat d'una mesura de donar valors propers entre si.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Precisió · Veure més »
Principi de correspondència (física)
El principi de correspondència va ser formulat per primer cop per Niels Bohr el 1923.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Principi de correspondència (física) · Veure més »
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Temps · Veure més »
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Teoria de la relativitat · Veure més »
Transformada discreta de Fourier
En matemàtica aplicada, i més particularment en teoria del senyal, la transformada discreta de Fourier o transformada de Fourier discreta, a vegades denotada per l'acrònim DFT de l'anglès discrete Fourier transform, és un tipus de transformada discreta usat en el processament del senyal digital, anàleg a la transformada de Fourier per al processament del senyal analògic.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Transformada discreta de Fourier · Veure més »
Werner Heisenberg
fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і Werner Heisenberg · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і 1927 · Veure més »
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Nou!!: Principi d'incertesa de Heisenberg і 1952 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Principi d'Incertesa d'Heisenberg, Principi d'Incertesa de Heisenberg, Principi d'incertesa, Principi d'incertesa d'Heisenberg, Principi d'indeterminació, Principi d'indeterminació de Heisenberg, Principi de Heisenberg, Principi d’incertesa d’Heisenberg.
