Accés més ràpid que el navegador!
210 les relacions: Ab Urbe Condita, Acra Leuce, Administració provincial romana, Ager publicus, Alamans, Alps, Andalusia, Antiga Roma, Arcadi, Argent, Arianisme, August, Ausa, Ègara, Àtila, Baetulo, Bagaudes, Barcelona, Batalla d'Empórion, Batalla d'Hibera, Batalla d'Ilipa, Batalla de Baecula, Batalla de Cissa, Batalla de Vouillé, Bàrbar, Bàrcino, Bètica, Blat, Britànnia, Bronze, Cadis, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Camp (agricultura), Camp de sitges, Caracal·la, Cartagena, Cató el Censor, Cavaller romà, Càstulo, Còmmode, Cònsol romà, Ciutadania romana, Ciutat, Claudi, Colònia romana, Convent jurídic, Coure, Cugat màrtir, Denari, Despeñaperros, ..., Dinastia Severa, Dioclecià, Dracma, Ebre, Edicte de Caracal·la, Empúries, Emperador romà, Escipió, Esclavitud, Escriptura ibèrica nord-oriental, Escriptures ibèriques, Estat confessional, Europa Occidental, Eutropi (historiador), Exèrcit romà, Feliu de Girona (diaca), Fiscalitat, Flavi Honori, Franc, Funcionari, Gai Mari, Gai Semproni Tudità (cònsol), Gai Semproni Tudità (pretor), Galícia, Gals, Gàl·lia, Gàl·lia Narbonesa, Germània (regió), Germànics, Gerunda, Gneu Corneli Escipió Calvus, Gneu Pompeu Magne, Guadarrama, Guerra de Sertori, Guerra social, Hamílcar Barca, Hanníbal Barca (247 aC), Hàsdrubal (gendre d'Hamílcar), Hàsdrubal Barca, Hisenda, Hispània, Hispània Citerior, Hispània Tarraconense, Hispània Ulterior, Huns, Ilergets, Iluro, Imperi Cartaginès, Imperi de les Gàl·lies, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Impost, Indíbil, Ingenu (classe), Itàlia, Itàlica, Jeroni d'Estridó, Joan Zonaràs, Juli Cèsar, Julia de civitate italis danda, Justícia, Jutge, Lèpid el triumvir, Legat (antiga Roma), Legió romana, Legió VII Gèmina, Legionari, Llibert, Llista de jaciments arqueològics de Catalunya, Llobregat, Lusitània, Mandoni, Mar Cantàbrica, Marc Antoni, Marc Helvi Blasió, Marc Juni Silà (pretor), Marc Licini Cras Dives (triumvir), Mataró, Múrcia, Mercenari, Narbona, Naturalis Historia, Nazari, Occident, Olèrdola, Or, Orde senatorial romà, Osca, País Valencià, Països Catalans, Pau Orosi, Període iber a Catalunya, Pirineus, Premià de Mar, Pretor, Primer Triumvirat, Principat de Catalunya, Procés de romanització, Procònsol, Província, Publi Corneli Escipió Africà Major, Publicà, Qüestor, Quint Sertori, Rebel·lió, Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco, Reformes de Dioclecià, Regne de Toledo, Regne de Tolosa, Regne dels sueus, República Romana, Revolta d'Indíbil i Mandoni, Rode (ciutat), Roma, Romanització, Saguntum, Sèneca, Seca, Segle I, Segle I aC, Segle II, Segle II aC, Segle V, Segona Guerra Púnica, Senat Romà, Septimània visigòtica, Setge de Numància, Sext Aureli Víctor, Sierra Morena, Sierra Nevada (Espanya), Stipendium, Tàrraco, Tercera Guerra Civil Romana, Toledo, Tractat de l'Ebre, Tribunal, Tropes auxiliars romanes, Vespasià, Via Augusta, Via romana, Vinya, Visigots, 13 de gener, 195, 212, 253, 257, 260, 261, 269, 276, 279, 284, 288, 305, 415, 476, 507, 74. Ampliar l'índex (160 més) »
Ab Urbe Condita
lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Ab Urbe Condita · Veure més »
Acra Leuce
Acra Leuce (Ἂκρα Λευκῆ «Akra Leuké») és el nom d'una població que fou fundada per Hamílcar Barca el 231 aC i que s'ha identificat, encara que no irrefutablement, amb la ciutat ibero-romana de Lucentum, al peu de la Serra Grossa, a l'altra banda de la qual hi ha la moderna ciutat d'Alacant.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Acra Leuce · Veure més »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Administració provincial romana · Veure més »
Ager publicus
Lager publicus era el territori que pertanyia al poble romà.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Ager publicus · Veure més »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Alamans · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Alps · Veure més »
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Andalusia · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Antiga Roma · Veure més »
Arcadi
Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Arcadi · Veure més »
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Argent · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Arianisme · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Període romà a Catalunya і August · Veure més »
Ausa
Ausa (en llatí Auso, en visigòtic Ausona) fou una ciutat romana actualment anomenada Vic.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Ausa · Veure més »
Ègara
Conjunt episcopal d''''Ègara''': Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria Ègara (del llatí Egara) era un municipi (Municipium Flavium Egara) de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Ègara · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Àtila · Veure més »
Baetulo
Bètulo (Baetulo, en ibèric, Baitolo) és una ciutat que fundaren els romans en un turó vora el mar cap a l'any 100 aC, on actualment se situa la ciutat de Badalona.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Baetulo · Veure més »
Bagaudes
Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Bagaudes · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Barcelona · Veure més »
Batalla d'Empórion
La batalla d'Empórion (Pugna Emporiensis o Proelium Emporiense) fou una de les batalles de la revolta dels pobles ibers contra la dominació romana al.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Batalla d'Empórion · Veure més »
Batalla d'Hibera
La batalla d'Hibera (sovint escrit Ibera), més coneguda com a batalla de Dertosa, va tenir lloc a la primavera de l'any 215 aC, entre Àsdrubal Barca i els germans Publi i Gneu Corneli Escipió, en les proximitats d'Ibera, al sud del riu Ebre.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Batalla d'Hibera · Veure més »
Batalla d'Ilipa
La batalla d'Ilipa (actual Alcalá del Río, Sevilla) va tenir lloc a la primavera de l'any 206 aC, enfrontant els exèrcits cartaginesos contra les legions romanes.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Batalla d'Ilipa · Veure més »
Batalla de Baecula
La Batalla de Baecula va ser un enfrontament armat que va tenir lloc l'any 208 aC, durant la Segona Guerra Púnica, entre l'exèrcit cartaginès, sota el comandament d'Àsdrubal Barca i l'exèrcit romà, sota les ordres de Publi Corneli Escipió, l'Africà.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Batalla de Baecula · Veure més »
Batalla de Cissa
La Batalla de Cissa va ser un enfrontament bèl·lic que va tenir lloc durant de la Segona Guerra Púnica.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Batalla de Cissa · Veure més »
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Batalla de Vouillé · Veure més »
Bàrbar
Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Bàrbar · Veure més »
Bàrcino
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Bàrcino · Veure més »
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Bètica · Veure més »
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Blat · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Britànnia · Veure més »
Bronze
Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Bronze · Veure més »
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Cadis · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Camp (agricultura)
Camp a l'estiu Vincent van Gogh, Auvers, 1890 En l'agricultura un camp és un terreny o una zona de cultiu.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Camp (agricultura) · Veure més »
Camp de sitges
'''Sitges ibèriques''' a l'interior del recinte emmurallat de la ciutat ibèrica d'Ullastret (Baix Empordà). Un camp de sitges és una extensió de terreny destinada a excavar-hi grans forats a terra que servien per emmagatzemar els excedents (és a dir, els productes sobrants) agrícoles en l'època ibèrica.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Camp de sitges · Veure més »
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Caracal·la · Veure més »
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Cartagena · Veure més »
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Cató el Censor · Veure més »
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Cavaller romà · Veure més »
Càstulo
Càstulo (Castŭlo, en grec antic Κασταλών) va ser la ciutat principal dels Oretans, poble de la Tarraconense, i una de les principals ciutats del sud d'Hispània, a la frontera amb la Bètica, al curs superior del riu Betis, actual Guadalquivir.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Càstulo · Veure més »
Còmmode
Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Còmmode · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Cònsol romà · Veure més »
Ciutadania romana
La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Ciutadania romana · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Ciutat · Veure més »
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Claudi · Veure més »
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Colònia romana · Veure més »
Convent jurídic
Províncies i ''convents'' a la Hispània romana Convent jurídic (en llatí Conventus iuridici) va ser una subdivisió administrativa romana.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Convent jurídic · Veure més »
Coure
El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Coure · Veure més »
Cugat màrtir
Cugat, Cucufat, Cucuphat, Guinefort o Quiquenfat (Escíl·lium (?), actual Tunísia, segona meitat del - Sant Cugat del Vallès, 304) fou un màrtir cristià que va morir al Castrum Octavianum, lloc actualment ocupat pel monestir de Sant Cugat.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Cugat màrtir · Veure més »
Denari
'''Denari''' de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Denari de Carlemany. Denari (Denarius) era una moneda romana d'argent (1 denari igual a 10 asos i a 4 sestercis).
Nou!!: Període romà a Catalunya і Denari · Veure més »
Despeñaperros
Despeñaperros és un congost excavat pel riu Despeñaperros, situat al municipi de Santa Elena, al nord de la província de Jaén (Espanya) que és parc natural per la Junta d'Andalusia en una extensió de 7.649 ha, fonamentalment pels seus valors geològics i paisatgístics, però que també posseeix una destacable flora i fauna.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Despeñaperros · Veure més »
Dinastia Severa
La dinastia Severa o dinastia dels Severs va ser una dinastia que va governar l'Imperi Romà entre el 193 i el 235.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Dinastia Severa · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Període romà a Catalunya і Dioclecià · Veure més »
Dracma
La dracma (en grec modern δραχμή, drakhmí; en plural δραχμές, drakhmés, o δραχμαί, drakhmé, fins a 1980) és el nom d'una antiga unitat monetària i de pes de moltes ciutats i territoris de l'antiga Grècia i d'alguns regnes de l'Orient Pròxim durant l'època hel·lenística, i també la moneda de la Grècia moderna, introduïda el 1832 i substituïda per l'euro el 2001 a efectes legals, i definitivament el 2002, a raó de 340,750 dracmes per euro.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Dracma · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Ebre · Veure més »
Edicte de Caracal·la
Es coneix com a edicte de Caracal·la o igualment Constitutio Antoniana la proclama imperial de l'any 212 promulgada per l'emperador Lucius Septimius Bassianus, Caracal·la, de la dinastia Severa.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Edicte de Caracal·la · Veure més »
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Empúries · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Emperador romà · Veure més »
Escipió
Escipió (en llatí Scipio) va ser el nom d'una il·lustre família d'origen patrici de la gens Cornèlia.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Escipió · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Esclavitud · Veure més »
Escriptura ibèrica nord-oriental
Un signari ibèric nord-oriental no-dual ss. II-I aC Un signari ibèric nord-oriental dual, s. IV-III aC (adaptat de Ferrer i Jané, 2005) Estela de Badalona (Museu de Badalona) Lescriptura ibèrica nord-oriental, també coneguda com a llevantina o simplement ibèrica per ser, amb diferència, la més freqüent de les escriptures ibèriques, va ser el vehicle principal d'expressió de la llengua ibèrica, llengua que també expressen les inscripcions en escriptura ibèrica sud-oriental, però cal destacar que el valor de la majoria de signes d'aquestes escriptures no coincideix en absolut, tot i que el repertori de signes és similar.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Escriptura ibèrica nord-oriental · Veure més »
Escriptures ibèriques
Escriptures paleohispàniques Llengües paleohispàniques Un signari ibèric nord-oriental no-dual Un signari ibèric nord-oriental dual Una proposta de signari ibèric sud-oriental (Correa 2004). Un alfabet grecoibèric. Les escriptures ibèriques són les escriptures que els ibers van utilitzar per a representar la seva llengua.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Escriptures ibèriques · Veure més »
Estat confessional
Catolicisme romà L'Estat confessional és aquell que declara una religió concreta com a oficial, amb diversos graus de penetració en la vida pública (el màxim seria la teocràcia).
Nou!!: Període romà a Catalunya і Estat confessional · Veure més »
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Europa Occidental · Veure més »
Eutropi (historiador)
Eutropi (en llatí Eutropius) va ser un historiador romà conegut també de vegades com a Flavi Eutropi.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Eutropi (historiador) · Veure més »
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Exèrcit romà · Veure més »
Feliu de Girona (diaca)
Feliu, diaca de Girona és un sant venerat a l'Església catòlica.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Feliu de Girona (diaca) · Veure més »
Fiscalitat
La fiscalitat es refereix a dues coses: la primera fa esment a la legislació fiscal entesa com el conjunt de les lleis i de les normes que es refereixen als impostos, la segona és el sistema fiscal, conjunt d'instruments establerts per les administracions per regular l'obtenció de recursos econòmics provinents especialment de la recaptació d'impostos.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Fiscalitat · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Flavi Honori · Veure més »
Franc
El franc és el nom de diverses unitats monetàries.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Franc · Veure més »
Funcionari
Un funcionari és una persona que treballa per a la funció pública (representant l'administració pública).
Nou!!: Període romà a Catalunya і Funcionari · Veure més »
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Gai Mari · Veure més »
Gai Semproni Tudità (cònsol)
Gai Semproni Tudità (en llatí Caius Sempronius C. F. Tuditanus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Gai Semproni Tudità (cònsol) · Veure més »
Gai Semproni Tudità (pretor)
Gai Semproni Tudità (en llatí Caius Sempronius Tuditanus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Gai Semproni Tudità (pretor) · Veure més »
Galícia
Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Galícia · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Període romà a Catalunya і Gals · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Gàl·lia · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Germània (regió) · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Germànics · Veure més »
Gerunda
Gerunda fou la ciutat romana del nord-est de Catalunya anomenada actualment Girona.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Gerunda · Veure més »
Gneu Corneli Escipió Calvus
Gneu Corneli Escipió Calvus (llatí: Gnæus Cornelius Scipio Calvus; nascut cap al 265 aC i mort el 211 aC) fou un polític i cap militar de la República Romana que fou cònsol el 222 aC.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Gneu Corneli Escipió Calvus · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Guadarrama
Guadarrama és un municipi de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Guadarrama · Veure més »
Guerra de Sertori
La Guerra de Sertori fou un conflicte entre una coalició de Romans i Ibers contra els representants del règim del dictador romà Luci Corneli Sul·la.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Guerra de Sertori · Veure més »
Guerra social
La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Guerra social · Veure més »
Hamílcar Barca
Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Hamílcar Barca · Veure més »
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »
Hàsdrubal (gendre d'Hamílcar)
Hàsdrubal, conegut també com a Hàsdrubal el Bell i Hàsdrubal el Vell (circa 270 aC - 221 aC) fou un líder cartaginès, gendre i successor d'Hamílcar Barca i cunyat d'Hanníbal Barca.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Hàsdrubal (gendre d'Hamílcar) · Veure més »
Hàsdrubal Barca
Hàsdrubal Barca (245-207 aC) fou un general cartaginès fill d'Hamílcar Barca i germà d'Hanníbal, el gran general.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Hàsdrubal Barca · Veure més »
Hisenda
Hom denomina hisenda una finca agrícola, heretat, de grans dimensions, generalment una explotació de caràcter latifundista, amb un nucli d'habitatges, normalment d'alt valor arquitectònic.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Hisenda · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Hispània · Veure més »
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Hispània Citerior · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Període romà a Catalunya і Hispània Tarraconense · Veure més »
Hispània Ulterior
Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Hispània Ulterior · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Huns · Veure més »
Ilergets
Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Ilergets · Veure més »
Iluro
Iluro (Iluro, en ibèric Ilduro) és l'antiga ciutat romana de la costa mediterrània anomenada actualment Mataró.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Iluro · Veure més »
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Imperi Cartaginès · Veure més »
Imperi de les Gàl·lies
LImperi de les Gàl·lies o Imperi Gàl·lic fou l'estat independent sorgit a les Gàl·lies, Hispània i Britània del 260 al 274 durant la Crisi del segle III.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Imperi de les Gàl·lies · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Impost
''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Impost · Veure més »
Indíbil
Indíbil (en Indibilis; Ἀνδοβάλης, però Ἰνδίβιλις en Apià, qui beu de fons llatines) fou un cabdill dels ilergets.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Indíbil · Veure més »
Ingenu (classe)
Ingenu (en llatí ingenuus, plural ingenui) eren els nascuts lliures però de pare o mare que havia estat esclau i alliberat abans del naixement de l'ingenu.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Ingenu (classe) · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Itàlia · Veure més »
Itàlica
Itàlica (llatí Italica) fou una ciutat de la Bètica fundada per Publi Corneli Escipió Africà Major en el lloc de l'antiga ciutat de Sancios el 206 aC i fou poblada amb veterans de la batalla d'Ilipa.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Itàlica · Veure més »
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Jeroni d'Estridó · Veure més »
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Nou!!: Període romà a Catalunya і Joan Zonaràs · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Juli Cèsar · Veure més »
Julia de civitate italis danda
Julia de civitate italis danda va ser una llei romana aprovada durant la guerra social (any 90 aC) pels cònsols Luci Juli Cèsar i Publi Rutili Llop, que donava la ciutadania romana a tots els pobles d'Itàlia que s'havien mantingut fidels al govern de Roma, i també als que encara que haguessin mostrat una actitud hostil, tornessin a l'amistat amb Roma.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Julia de civitate italis danda · Veure més »
Justícia
Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Justícia · Veure més »
Jutge
Un jutge parlant amb un advocat, l'any 2006. El jutge o jutgessa (del llatí iudex) és un funcionari d'administració de justícia.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Jutge · Veure més »
Lèpid el triumvir
Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius M. f. Q. n. Lepidus) era net de Quint Emili Lèpid i fill de Marc Emili Lèpid.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Lèpid el triumvir · Veure més »
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Legat (antiga Roma) · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Legió romana · Veure més »
Legió VII Gèmina
Legio VII Gemina (Λεγίων ζ Γερμανική) va ser una legió romana reclutada per Galba a Hispània, i per això alguna vegada es va dir VII Galbiana.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Legió VII Gèmina · Veure més »
Legionari
III. El legionari (en llatí legionarius) era un integrant de la legió, la principal unitat militar de l'exèrcit de l'antiga Roma.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Legionari · Veure més »
Llibert
Llibert (Libertus o Libertini) que vol dir "el que és alliberat (pel seu amo)" era una classe social romana formada pels esclaus alliberats; els fills dels lliberts eren llibertins (libertini) en temps d'Appi Claudi, però aquest sentit es va perdre i libertus i libertini van esdevenir sinònims.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Llibert · Veure més »
Llista de jaciments arqueològics de Catalunya
Aquesta és una llista incompleta dels jaciments arqueològics de Catalunya.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Llista de jaciments arqueològics de Catalunya · Veure més »
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Llobregat · Veure més »
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Lusitània · Veure més »
Mandoni
Monument a Indíbil (a l'esq.) i Mandoni a Lleida Mandoni, cabdill iber, era el cap de la tribu dels ausetans, que ocupaven la regió d'Ausa, l'actual comarca d'Osona, a Catalunya, amb assentament principal a la població de Vic.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Mandoni · Veure més »
Mar Cantàbrica
La mar Cantàbrica, també anomenada mar Cantàbric, és una mar litoral de l'oceà Atlàntic que banya la costa nord de la península Ibèrica i la costa sud-oest de França.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Mar Cantàbrica · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Marc Antoni · Veure més »
Marc Helvi Blasió
Marc Helvi Blasió (en llatí Marcus Helvius Blasio) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Marc Helvi Blasió · Veure més »
Marc Juni Silà (pretor)
Marc Juni Silà (en llatí Marcus Junius Silanus) va ser un magistrat romà al que els habitants de Neàpolis van posar al front de la ciutat en la Segona Guerra Púnica (216 aC) en la defensa contra Anníbal.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Marc Juni Silà (pretor) · Veure més »
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Marc Licini Cras Dives (triumvir) · Veure més »
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Mataró · Veure més »
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Múrcia · Veure més »
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Mercenari · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Narbona · Veure més »
Naturalis Historia
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Naturalis Historia · Veure més »
Nazari
* Nazari (retòric), (s. IV) orador romà.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Nazari · Veure més »
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Occident · Veure més »
Olèrdola
Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Olèrdola · Veure més »
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Or · Veure més »
Orde senatorial romà
L'orde senatorial romà era el cos de Senadors de l'antiga Roma Amb la República la designació de les vacants del Senat, va passar als cònsols i després als Censors.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Orde senatorial romà · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Osca · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Període romà a Catalunya і País Valencià · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Països Catalans · Veure més »
Pau Orosi
s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).
Nou!!: Període romà a Catalunya і Pau Orosi · Veure més »
Període iber a Catalunya
El període iber a Catalunya s'encavalca per una banda amb la prehistòria i amb el període romà per l'altra.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Període iber a Catalunya · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Pirineus · Veure més »
Premià de Mar
Premià de Mar és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Maresme.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Premià de Mar · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Pretor · Veure més »
Primer Triumvirat
El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Primer Triumvirat · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Principat de Catalunya · Veure més »
Procés de romanització
La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Procés de romanització · Veure més »
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Procònsol · Veure més »
Província
romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Província · Veure més »
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »
Publicà
Els publicans (publicani en llatí plural) eren capitalistes i homes de negocis a l'antiga Roma.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Publicà · Veure més »
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Qüestor · Veure més »
Quint Sertori
Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Quint Sertori · Veure més »
Rebel·lió
La rebel·lió és el rebuig de l'obediència, sigui contra una autoritat legítima o contra una injustícia.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Rebel·lió · Veure més »
Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco
Fòrum Provincial El recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco era la plaça que presidia el Fòrum Provincial de Tàrraco.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco · Veure més »
Reformes de Dioclecià
Les reformes de Dioclecià en l'establiment del Dominat (de Dominus.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Reformes de Dioclecià · Veure més »
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Regne de Toledo · Veure més »
Regne de Tolosa
El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Regne de Tolosa · Veure més »
Regne dels sueus
El Regne dels sueus fou un estat que va existir de facto al nord-oest de la península Ibèrica del 410 al 585, si bé del 410 al final de l'Imperi Romà (entre 475 i 480) els sueus només van tenir la consideració de federats.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Regne dels sueus · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Període romà a Catalunya і República Romana · Veure més »
Revolta d'Indíbil i Mandoni
La Revolta d'Indíbil i Mandoni fou una revolta d'ilergets i ausetans contra la dominació romana al.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Revolta d'Indíbil i Mandoni · Veure més »
Rode (ciutat)
Rode o Rodes (Ῥόδη o Ῥόδος, o Ῥοδίπολις, segurament Ῥόδη πόλις), en llatí Rhodus, fou una colònia grega a la costa del país dels ibers indigets (avui l'Empordà), que perdurà després com a ciutat romana i fins a l'època visigòtica.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Rode (ciutat) · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Roma · Veure més »
Romanització
La romanització és un procés de transcripció o transliteració en el qual es representa una paraula o un text amb lletres de l'alfabet llatí on el text original té una escriptura diferent.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Romanització · Veure més »
Saguntum
Sagúntum (en Saguntum, també Saguntus; Ζάκανθα, més tard també Σάγουντον), coneguda també pel seu nom ibèric Arse (en ibèric) fou una ciutat dels edetans a la Tarraconense, que es correspon amb l'actual Sagunt.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Saguntum · Veure més »
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Sèneca · Veure més »
Seca
isbn.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Seca · Veure més »
Segle I
El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Segle I · Veure més »
Segle I aC
s dC El segle I aC és un període de l'edat antiga marcat per la forta crisi a Roma, que acaba suposant un canvi de règim amb l'esfondrament de la república i l'inici de l'imperi.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Segle I aC · Veure més »
Segle II
El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Segle II · Veure més »
Segle II aC
El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Segle II aC · Veure més »
Segle V
El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Segle V · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Senat Romà · Veure més »
Septimània visigòtica
La Septimània visigòtica és el període que la Septimània fou regida per reis visigots, des del 507 fins al 720.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Septimània visigòtica · Veure més »
Setge de Numància
El Setge de Numància fou l'acció final de la guerra de Numància, entre les forces de la República de Roma i les forces celtiberes de la Hispània Citerior.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Setge de Numància · Veure més »
Sext Aureli Víctor
Sext Aureli Víctor (en llatí Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) va ser un historiador romà del, que va viure sota Constanci Clor i successors.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Sext Aureli Víctor · Veure més »
Sierra Morena
La Sierra Morena és una serralada que constitueix el contrafort meridional de la Meseta Central.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Sierra Morena · Veure més »
Sierra Nevada (Espanya)
Serra Nevada és un massís muntanyós pertanyent al conjunt de les Bètiques, concretament als sistemes Penibètics.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Sierra Nevada (Espanya) · Veure més »
Stipendium
L'estipendi (stipendium) era una pensió o paga (de stipem i pendo) perquè abans de l'existència de les monedes de plata els pagaments es feien en coure, en pes i no en valor.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Stipendium · Veure més »
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Tàrraco · Veure més »
Tercera Guerra Civil Romana
La Tercera Guerra Civil Romana fou la guerra Civil romana desencadenada arran de l'assassinat de Juli Cèsar (44 aC).
Nou!!: Període romà a Catalunya і Tercera Guerra Civil Romana · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Toledo · Veure més »
Tractat de l'Ebre
El Tractat de l'Ebre va ser un tractat signat el 226 aC per Àsdrubal, en representació de Cartago, i la República Romana, que va fixar el riu Ebre (a la península Ibèrica) com a frontera entre les dues potències.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Tractat de l'Ebre · Veure més »
Tribunal
Edifici del Tribunal Judicial de la comarca portuguesa de Sátão Un tribunal (paraula derivada del llatí tribunalis: "dels tribuns") és, en l'àmbit del Dret, un òrgan col·legiat, format per diverses persones, generalment magistrats, encarregades de dirimir i impartir justícia.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Tribunal · Veure més »
Tropes auxiliars romanes
Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Tropes auxiliars romanes · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Vespasià · Veure més »
Via Augusta
La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Via Augusta · Veure més »
Via romana
Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Via romana · Veure més »
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Nou!!: Període romà a Catalunya і Vinya · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Període romà a Catalunya і Visigots · Veure més »
13 de gener
El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Període romà a Catalunya і 13 de gener · Veure més »
195
El 195 (CXCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Període romà a Catalunya і 195 · Veure més »
212
El 212 (CCXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Període romà a Catalunya і 212 · Veure més »
253
El 253 (CCLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Període romà a Catalunya і 253 · Veure més »
257
Sense descripció.
Nou!!: Període romà a Catalunya і 257 · Veure més »
260
Sense descripció.
Nou!!: Període romà a Catalunya і 260 · Veure més »
261
El 261 (CCLXI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Període romà a Catalunya і 261 · Veure més »
269
El 269 (CCLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Període romà a Catalunya і 269 · Veure més »
276
Sense descripció.
Nou!!: Període romà a Catalunya і 276 · Veure més »
279
El 279 (CCLXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Període romà a Catalunya і 279 · Veure més »
284
Sense descripció.
Nou!!: Període romà a Catalunya і 284 · Veure més »
288
Sense descripció.
Nou!!: Període romà a Catalunya і 288 · Veure més »
305
El 305 (CCCV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Període romà a Catalunya і 305 · Veure més »
415
El 415 (CDXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Període romà a Catalunya і 415 · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Període romà a Catalunya і 476 · Veure més »
507
L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Període romà a Catalunya і 507 · Veure més »
74
El 74 (LXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Període romà a Catalunya і 74 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Catalunya romana, Els romans a Catalunya, Romans a Catalunya, Època romana a Catalunya.
