Accés més ràpid que el navegador!
197 les relacions: Abó de Fleury, Adam de Bremen, Adrià IV, Agobard de Lió, Agustí d'Hipona, Agustí de Canterbury, Alà de Lilla, Alcuí de York, Alexandre III (papa), Ambròs de Milà, Anastasi el Bibliotecari, Anselm de Canterbury, Antiguitat clàssica, Arnobi el Jove, Arnobi el Vell, Úlfila, Aurelià d'Arle, Àlcim Ecdidi Avit, Àlvar de Còrdova (dominic), Baudri de Borgueil, Beda, Benet d'Aniana, Benet de Núrsia, Bernat de Claravall, Boeci, Bonifaci de Fulda, Brauli de Saragossa, Brunó de Colònia, Carlemany, Carles el Calb, Cassiodor, Cebrià de Cartago, Celi Seduli, Cesari d'Arle, Claudià Ecdidi Mamert, Clotari II, Columbà, Commodià, Concili, Concili de Calcedònia, Constantí Africà, Contrareforma, Corneli (papa), Cosmas de Praga, Cristianisme, Dagobert I, Damas I, Deodat I, Dionís d'Alexandria (bisbe), Dionís l'Exigu, ..., Draconti (poeta), Edat mitjana, Einhard, Elred de Rievaulx, Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, Ermold el Negre, Etelbert I de Kent, Eusebi de Vercelli, Eutropi de València, Falcònia Proba, Faust de Mileve, Faustí, Fèlix III, Fèlix IV, Flodoard, Fulgenci de Ruspe, Fulgentius Ferrandus, Gregori de Tours, Gregori el Gran, Gregori VII, Gregori VIII, Gualter de Châtillon, Guibert de Nogent, Guido d'Arezzo, Guillem d'Eskilsø, Guillem de Malmesbury, Gundemar, Hermann de Reichenau, Hilari de Poitiers, Hildegarda de Bingen, Hincmar de Reims, Honori II, Hucbald, Hug de Sant Víctor, Ildefons de Toledo, Innocenci I, Isidor de Sevilla, Iu de Chartres, Jacques Paul Migne, Jeroni d'Estridó, Joan Cassià, Joan Escot Eriúgena, Jofré de Bouillon, Juli Fírmic Matern, Julià de Toledo, Juvenc, Lactanci, Llatí, Lleó d'Òstia, Lleó IX, Llop el Protoespatari, Lluís el Pietós, Lotari I, Lucífer de Càller, Luci Flavi Dextre, Magnus Fèlix Ennodi, Marbode de Rennes, Marc Minuci Fèlix, Mari Mercator, Martí de Lleó, Martí de Tours, Màxim de Saragossa, Màxim de Torí, Monumenta Germaniae Historica, Nicet de Lió, Notker de Sankt Gallen, Novacià, Odó de Cluny, Odiló de Cluny, Optat, Orenci d'Aush, Pacià de Barcelona, Papa Anastasi IV, Papa Benet I, Papa Benet III, Papa Bonifaci II, Papa Bonifaci IV, Papa Calixt II, Papa Celestí III, Papa Climent III, Papa Constantí, Papa Esteve I, Papa Eugeni III, Papa Gregori IV, Papa Hilari, Papa Honori I, Papa Hormisdes, Papa Innocenci III, Papa Joan II, Papa Joan IV, Papa Joan VI, Papa Joan XIII, Papa Joan XIX, Papa Lleó I, Papa Lleó II, Papa Lleó IV, Papa Símmac, Papa Simplici, Pare de l'Església, Pascasi Radbert, Pasqual II, Patrici d'Irlanda, Patrologia, Patrologia Graeca, Pau Orosi, Paulí de Nola, Paulí II, Pedro Alfonso, Pelagi, Pere Abelard, Pere Crisòleg, Pere Damià, Pere el Venerable (Cluny), Pere Llombard, Petrus Comestor, Poncià l'Africà, Pròsper d'Aquitània, Prudenci, Prudenci de Troyes, Publili Optacià Porfiri, Raban Maur, Rateri de Verona, Reginó de Prüm, Ricard de Sant Víctor, Ritu hispà, Rodolf I de Borgonya, Roswitha de Gandersheim, Rufí d'Aquileia, Salvià, Sant Atanasi d'Alexandria, Sant Sergi I, Seduli Escot, Sigibert de Gembloux, Silvestre II, Sisebut (rei dels visigots), Suger, Sulpici el Pietós, Sulpici Sever, Taió, Teodulf d'Orleans, Tertul·lià, Thomas Becket, Ticoni, Víctor III, Venanci Fortunat, Victorí de Petàvia, Zenó de Verona. Ampliar l'índex (147 més) »
Abó de Fleury
en llatí, Abbo Floriacensis, també conegut com a Abbon, fou abat del monestir benedictí de Fleury, l'abadia de Saint-Benoît-sur-Loire, prop d'Orleans (França).
Nou!!: Patrologia Latina і Abó de Fleury · Veure més »
Adam de Bremen
Adam de Bremen fou un clergue, teòleg i cronista medieval alemany que va viure durant la segona meitat del.
Nou!!: Patrologia Latina і Adam de Bremen · Veure més »
Adrià IV
de nom de bateig Nicholas Breakspeare va ser Papa de Roma del 1154 al 1159.
Nou!!: Patrologia Latina і Adrià IV · Veure més »
Agobard de Lió
Agobard (Catalunya?, 778 - Saintes, 840) fou un religiós hispànic, bisbe de Lió.
Nou!!: Patrologia Latina і Agobard de Lió · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Patrologia Latina і Agustí d'Hipona · Veure més »
Agustí de Canterbury
Agustí de Canterbury (primera meitat del - probablement el 26 de maig del 604) fou un monjo que el 597 esdevingué el primer arquebisbe de Canterbury.
Nou!!: Patrologia Latina і Agustí de Canterbury · Veure més »
Alà de Lilla
Alà de Lilla o de l'Illa, en llatí Alanus ab Insulis o en francès, Alain de L'Isle o Alain de Lille (Lilla? 1128 - Abadia de Cîteaux, 1202) va ser un monjo i filòsof medieval francès pertanyent a l'Orde del Cister, anomenat ja en vida doctor universalis per la seva autoritat intel·lectual.
Nou!!: Patrologia Latina і Alà de Lilla · Veure més »
Alcuí de York
Museu d'Història de l'Art, Viena Alcuí de York (Northumbria, 730 - Tours, 804) va ser un savi i religiós anglès.
Nou!!: Patrologia Latina і Alcuí de York · Veure més »
Alexandre III (papa)
Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.
Nou!!: Patrologia Latina і Alexandre III (papa) · Veure més »
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Nou!!: Patrologia Latina і Ambròs de Milà · Veure més »
Anastasi el Bibliotecari
Anastasi el Bibliotecari, religiós de l'Església Catòlica Romana, identificat també com a antipapa Anastasi III.
Nou!!: Patrologia Latina і Anastasi el Bibliotecari · Veure més »
Anselm de Canterbury
Anselm de Canterbury (1033 o 1034 - 21 d'abril, 1109), també conegut com a Sant Anselm, Anselm d'Aosta o Anselm de Bec, va ser un monjo benedictí, filòsof i teòleg que ocupà l'arquebisbat de Canterbury entre 1093 i 1109.
Nou!!: Patrologia Latina і Anselm de Canterbury · Veure més »
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Nou!!: Patrologia Latina і Antiguitat clàssica · Veure més »
Arnobi el Jove
Arnobi el Jove (Arnobius) fou un bisbe de la Gàl·lia del autor de dues petites obres que han perviscut fins als nostres dies, i que sovint han estat atribuïdes a Arnobi el Vell.
Nou!!: Patrologia Latina і Arnobi el Jove · Veure més »
Arnobi el Vell
Arnobi el Vell (segles III-IV) va ser un mestre de retòrica a Sicca Veneria (Àfrica) i un somni el va animar a abraçar el cristianisme del que fins llavors era un declarat opositor.
Nou!!: Patrologia Latina і Arnobi el Vell · Veure més »
Úlfila
Úlfila (gòtic Wúlfila, escrit, amb l'alfabet gòtic, 𐍅𐌿𐌻𐍆𐌹𐌻𐌰), que vol dir Llobet, Petit Llop, fou un dels primers, possiblement el primer bisbe dels tervings.
Nou!!: Patrologia Latina і Úlfila · Veure més »
Aurelià d'Arle
Aurelià d'Arle (Gàl·lia, final del s. V - Lió, 16 de juny de 551) va ser un Bisbe d'Arle.
Nou!!: Patrologia Latina і Aurelià d'Arle · Veure més »
Àlcim Ecdidi Avit
Àlcim Ecdidi Avit (en llatí Alcimus Ecdidius Avitus, o Alcimus Ecdicius Avitus) va ser un escriptor i bisbe llatí del.
Nou!!: Patrologia Latina і Àlcim Ecdidi Avit · Veure més »
Àlvar de Còrdova (dominic)
Àlvar de Còrdova o de Zamora (Zamora, Lleó, ca. 1350 - Santo Domingo de Escalaceli, prop de Còrdova, 1430) fou un frare dominic.
Nou!!: Patrologia Latina і Àlvar de Còrdova (dominic) · Veure més »
Baudri de Borgueil
Baudri de Bourgueil o Balderic fou un cronista francès, nascut a Meung-sur-Loire vers el 1060 i mort el 1130, fou abat de Bourgueil, més tard bisbe de Dol-de-Bretagne el 1107.
Nou!!: Patrologia Latina і Baudri de Borgueil · Veure més »
Beda
Beda (Comtat de Durham, Northumbria, 672/673 – Monestir de Jarrow, 25 de maig de 735), conegut també com a Beda el Venerable, va ser un monjo benedictí als monestirs de Wearmouth i Jarrow (comtat de Durham).
Nou!!: Patrologia Latina і Beda · Veure més »
Benet d'Aniana
Benet d'Aniana (Comtat de Magalona, Septimània, vers 750 - Kornelimünster, Renània, 11 de febrer del 821) fou monjo benedictí, abat reformador de l'orde, d'origen got.
Nou!!: Patrologia Latina і Benet d'Aniana · Veure més »
Benet de Núrsia
Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 - Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l'orde benedictí.
Nou!!: Patrologia Latina і Benet de Núrsia · Veure més »
Bernat de Claravall
Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153), abat de Claravall, fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.
Nou!!: Patrologia Latina і Bernat de Claravall · Veure més »
Boeci
Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.
Nou!!: Patrologia Latina і Boeci · Veure més »
Bonifaci de Fulda
Bonifaci (en llatí: Bonifacius; en alemany: Bonifatius; 672 - 5 de juny del 754), anomenat també l'apòstol dels alemanys, nascut Winfrid o Wynfrith a Crediton, Devon, Anglaterra, fou un missioner, sant i màrtir, que propagava el cristianisme en l'Imperi Franc durant el.
Nou!!: Patrologia Latina і Bonifaci de Fulda · Veure més »
Brauli de Saragossa
Brauli (Saragossa o Girona, ca. 590 – Saragossa, 651) va ser un autor eclesiàstic, figura destacada de la intel·lectualitat de la Hispània visigoda, i bisbe de Saragossa.
Nou!!: Patrologia Latina і Brauli de Saragossa · Veure més »
Brunó de Colònia
Brunó el Gran o Brunó I (925 – 965) va ser Arquebisbe de Colònia, des del 953 fins a la seva mort, i Duc de Lotaríngia a partir del 954.
Nou!!: Patrologia Latina і Brunó de Colònia · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Patrologia Latina і Carlemany · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Patrologia Latina і Carles el Calb · Veure més »
Cassiodor
Cassiodor Cassiodor o Magne Aureli Cassiodor, en llatí Cassiodorus o Magnus Aurelius Cassiodorus (Squillace vers 490– Vivarium vers 580) era un polític, escriptor i monjo romà,.
Nou!!: Patrologia Latina і Cassiodor · Veure més »
Cebrià de Cartago
Cebrià de Cartago, nascut Tasci Cecili Ciprià (Regió de Cartago, ca. 200 - Cartago, 14 de setembre de 258), va ser un bisbe de Cartago mort màrtir durant la persecució de Valerià.
Nou!!: Patrologia Latina і Cebrià de Cartago · Veure més »
Celi Seduli
Celi Seduli (en llatí Coelius Sedulius) va ser un poeta cristià del, denominat prevere per Isidor de Sevilla, el Decret Gelasianum i Honori d'Autun.
Nou!!: Patrologia Latina і Celi Seduli · Veure més »
Cesari d'Arle
Cesari d'Arle (Chalon-sur-Saône, ca. 468 - Arle, 27 d'agost de 543) fou un eclesiàstic dels segles V i VI, monjo i escollir bisbe d'Arle el 502.
Nou!!: Patrologia Latina і Cesari d'Arle · Veure més »
Claudià Ecdidi Mamert
Claudià Ecdidi Mamert (en Claudianus Ecdidius Mamertus) va ser un prevere gal del, germà del bisbe Mamert de la diòcesi de Viena del Delfinat.
Nou!!: Patrologia Latina і Claudià Ecdidi Mamert · Veure més »
Clotari II
Clotari II (Chlothachar) (maig del 584-Chelles, 18 d'octubre del 629), dit el Gran (le Grand) o el Jove (le Jeune), va ser rei merovingi de Nèustria i, des del 613 fins a la seva mort, rei de tots els francs.
Nou!!: Patrologia Latina і Clotari II · Veure més »
Columbà
Columbà, Colum en gaèlic, (Navan, Irlanda, ca. 540 - Bobbio, Itàlia, 23 de novembre de 615) va ser un monjo irlandès, missioner a terres d'Europa i fundador de nombrosos monestirs i esglésies en Anglaterra, França i Itàlia.
Nou!!: Patrologia Latina і Columbà · Veure més »
Commodià
Commodià (en llatí Commodianus) va ser un poeta romà de religió cristiana que va compondre un poema contra les divinitats paganes.
Nou!!: Patrologia Latina і Commodià · Veure més »
Concili
Un concili és una reunió de representants religiosos, habitualment bisbes cristians catòlics o ortodoxos, per a debatre sobre qüestions de doctrina o disciplina eclesiàstica.
Nou!!: Patrologia Latina і Concili · Veure més »
Concili de Calcedònia
El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.
Nou!!: Patrologia Latina і Concili de Calcedònia · Veure més »
Constantí Africà
, conegut també com a Constantí l'Africà, en Constantinus Africanus, fou un escriptor en llatí nadiu que va viure al, un dels introductors de la medicina àrab a Europa.
Nou!!: Patrologia Latina і Constantí Africà · Veure més »
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Nou!!: Patrologia Latina і Contrareforma · Veure més »
Corneli (papa)
Corneli (c.251-c.253) va ser el vint-i-unè bisbe de Roma i el vintè successor de sant Pere.
Nou!!: Patrologia Latina і Corneli (papa) · Veure més »
Cosmas de Praga
Cosmas de Praga (c. 1045 - 1125) fou un autor del famós per haver compilat la Chronica Boemorum, on explica en llatí la història de Bohèmia des de la creació del món fins als seus temps dividida en tres volums.
Nou!!: Patrologia Latina і Cosmas de Praga · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Patrologia Latina і Cristianisme · Veure més »
Dagobert I
Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertruda.
Nou!!: Patrologia Latina і Dagobert I · Veure més »
Damas I
Damas I, a vegades Dames I, (Hispània, 304 - Roma, 11 de desembre de 384) fou papa de Roma de 366 a 384.
Nou!!: Patrologia Latina і Damas I · Veure més »
Deodat I
Deodat I (Roma, ? - id. 618) fou un prevere romà, Papa entre 615 i 618.
Nou!!: Patrologia Latina і Deodat I · Veure més »
Dionís d'Alexandria (bisbe)
Dionís d'Alexandria va ser bisbe d'Alexandria de l'any 247 al 265.
Nou!!: Patrologia Latina і Dionís d'Alexandria (bisbe) · Veure més »
Dionís l'Exigu
Dionís l'Exigu (Dionysius Exiguus en llatí, Dionisie cel Mic en romanès) (c. 470 - c. 544), monjo erudit i matemàtic del, i el fundador de l'era cristiana o Anno Domini.
Nou!!: Patrologia Latina і Dionís l'Exigu · Veure més »
Draconti (poeta)
Draconti, en llatí Dracontius, fou un poeta romà de religió cristiana, prevere a Hispània en lloc desconegut durant la primera meitat del i que va morir vers el 450.
Nou!!: Patrologia Latina і Draconti (poeta) · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Patrologia Latina і Edat mitjana · Veure més »
Einhard
Einhard (Eginard, en romanç) va ser un escriptor del, biògraf de Carlemany.
Nou!!: Patrologia Latina і Einhard · Veure més »
Elred de Rievaulx
Elred de Rievaulx (o Rievall) fou un monjo i abat cistercenc anglès del, teòleg i escriptor.
Nou!!: Patrologia Latina і Elred de Rievaulx · Veure més »
Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant i també conegut com a Sant Enric (per tal com va ser canonitzat per l'Església Catòlica), va ser el cinquè i darrer emperador del Sacre Imperi Romà de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronació a Roma el 1014 fins a la seva mort una dècada més tard.
Nou!!: Patrologia Latina і Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Ermold el Negre
Ermold el Negre o Ermoldus Niger o Ermoldus Nigellus (Aquitània?, fl. 824–830) fou un intel·lectual i poeta que va viure a la cort de Pipí I d'Aquitània, fill de Lluís el Pietós, i l'acompanyà en una campanya a Bretanya el 824.
Nou!!: Patrologia Latina і Ermold el Negre · Veure més »
Etelbert I de Kent
Etelbert I de Kent, també anomenat Ethelbert, Æthelbert, Aibert o Edilbertus (Kent?, c. 552 - 24 de febrer del 616 o 618) fou rei de Kent entre el 580 o el 590 i la seva mort.
Nou!!: Patrologia Latina і Etelbert I de Kent · Veure més »
Eusebi de Vercelli
Eusebi de Vercelli (Eusebius Vercellensis) va ser un religiós que va viure al, bisbe de Vercelli i campió de l'ortodòxia.
Nou!!: Patrologia Latina і Eusebi de Vercelli · Veure més »
Eutropi de València
Eutropi de València (València, s. VI - ca. 609) fou un abat, bisbe de València cap a les acaballes del.
Nou!!: Patrologia Latina і Eutropi de València · Veure més »
Falcònia Proba
Falcònia Proba, en llatí Falconia Proba, fou una poeta romana admirada a l'edat mitjana, el lloc i l'època de naixement de la qual no és segur.
Nou!!: Patrologia Latina і Falcònia Proba · Veure més »
Faust de Mileve
Faust de Mileve fou un bisbe maniqueu del.
Nou!!: Patrologia Latina і Faust de Mileve · Veure més »
Faustí
Faustí (Faustinus) fou un prevere que es va adherir a la secta fundada per Lucífer de Caller, i que va viure vers el final del.
Nou!!: Patrologia Latina і Faustí · Veure més »
Fèlix III
Fèlix III (? - Roma, 1 de març de 492), sovint també anomenat Fèlix II, fou escollit papa el 13 de març de 483.
Nou!!: Patrologia Latina і Fèlix III · Veure més »
Fèlix IV
Fèlix IV (Benevent, Samni, o Campània, ? - Roma, 22 de setembre de 530), sovint també anomenat Fèlix III, fou escollit papa el 12 de juliol de 526.
Nou!!: Patrologia Latina і Fèlix IV · Veure més »
Flodoard
Flodoard de Reims (nascut a Épernay vers 894 - mort el 28 de març del 966 a Reims, Marne) fou un historiador, cronista i poeta francès d'expressió llatina de l'època carolíngia.
Nou!!: Patrologia Latina і Flodoard · Veure més »
Fulgenci de Ruspe
Fulgenci de Ruspe (Telepta, actualment Tunísia, ca. 468 - Ruspe, actualment Tunísia, 1 de gener de 533) fou un bisbe romà nord-africà i autor eclesiàstic.
Nou!!: Patrologia Latina і Fulgenci de Ruspe · Veure més »
Fulgentius Ferrandus
Fulgentius Ferrandus fou un canonista i teòleg cristià que visqué durant la primera meitat del a la província romana africana, l'actual Tuníssia.
Nou!!: Patrologia Latina і Fulgentius Ferrandus · Veure més »
Gregori de Tours
Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.
Nou!!: Patrologia Latina і Gregori de Tours · Veure més »
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Nou!!: Patrologia Latina і Gregori el Gran · Veure més »
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Nou!!: Patrologia Latina і Gregori VII · Veure més »
Gregori VIII
Gregori VIII (Benevent, 1100 - Pisa, 17 de desembre de 1187) va ser Papa de l'Església Catòlica el 1187.
Nou!!: Patrologia Latina і Gregori VIII · Veure més »
Gualter de Châtillon
Gualter de Châtillon va ser un poeta i escriptor medieval, en llengua llatina, de la segona meitat del.
Nou!!: Patrologia Latina і Gualter de Châtillon · Veure més »
Guibert de Nogent
Guibert de Nogent (Catenoy (Oise), 1053-1124) fou un monjo benedictí.
Nou!!: Patrologia Latina і Guibert de Nogent · Veure més »
Guido d'Arezzo
Guido d'Arezzo, Guiu d'Arezzo, Guido Aretinus, Guido da Arezzo o Guido Monaco (Arezzo, la Toscana (o potser a Codigoro o a Ferrara), 991/992 – Arezzo (o potser en el monestir di Fonte Avellana?), després de 1033) fou un teòric de la música medieval.
Nou!!: Patrologia Latina і Guido d'Arezzo · Veure més »
Guillem d'Eskilsø
Guillem d'Eskil, d'Æbelholt, de París o Guillem del Paràclit (París, 1105 - 1202) va ésser un canonge regular francès, reformador d'alguns priorats augustinians de Dinamarca.
Nou!!: Patrologia Latina і Guillem d'Eskilsø · Veure més »
Guillem de Malmesbury
Vista de l'abadia de Malmesbury a Wiltshire, Anglaterra. L'abadia es va acabar el 1180. Guillem de Malmesbury (ca. 1080/1095 - ca. 1143), historiador medieval anglès del, que va néixer cap al 1080/1095 a Wiltshire.
Nou!!: Patrologia Latina і Guillem de Malmesbury · Veure més »
Gundemar
Gundemar fou rei visigot del Regne de Toledo del 610 al 612.
Nou!!: Patrologia Latina і Gundemar · Veure més »
Hermann de Reichenau
Hermann de Reichenau, també conegut com a Hermann l'esguerrat o el coix, (Hermannus Contractus) (1013-1054), fou un erudit monjo benedictí, compositor, musicòleg, matemàtic i astrònom.
Nou!!: Patrologia Latina і Hermann de Reichenau · Veure més »
Hilari de Poitiers
Hilari de Poitiers, en llatí Hilarius Pictaviensis, (Pictavium, actual Poitiers, ca. 300 - ca. 368) fou un eclesiàstic i escriptor del, nascut a Poitiers, ciutat de la que va ser bisbe.
Nou!!: Patrologia Latina і Hilari de Poitiers · Veure més »
Hildegarda de Bingen
397x397px 350x350px Hildegarda de Bingen (en alemany: Hildegard von Bingen; en llatí: Hildegardis Bingensis, Bermersheim vor der Höhe, Alemanya, 1098 - Bingen am Rhein, 17 de setembre de 1179), també coneguda com a Santa Hildegarda i la Sibil·la del Rin, fou abadessa benedictina, científica, escriptora, il·luminadora, mística i compositora, és la primera persona al món de qui es conserva música escrita.
Nou!!: Patrologia Latina і Hildegarda de Bingen · Veure més »
Hincmar de Reims
Hincmar (vers 806 - Épernay, 21 de desembre de 882) fou arquebisbe de Reims, i autor de diversos tractats.
Nou!!: Patrologia Latina і Hincmar de Reims · Veure més »
Honori II
Honori II —nom de bateig Lamberto Scannabecchi— (Fagnano, ? -Roma, 13 de febrer de 1130) fou papa de Roma del 1124 al 1130.
Nou!!: Patrologia Latina і Honori II · Veure més »
Hucbald
Hucbald de Saint-Amand, Hucbaldus Elnonensis, nascut al voltant del 840La data de 840 la dona Gonthier de Saint-Amand en un text poc fiable del segle XII.
Nou!!: Patrologia Latina і Hucbald · Veure més »
Hug de Sant Víctor
Hug de Sant Víctor (Saxònia, ca. 1096 - París, 11 de febrer de 1141) fou un cardenal i teòleg cristià de l'edat mitjana, una de les principals figures intel·lectuals del seu moment.
Nou!!: Patrologia Latina і Hug de Sant Víctor · Veure més »
Ildefons de Toledo
Ildefons de Toledo o Sant Ildefons (Toledo, ca. 607 - 667) va ser un religiós visigot, arquebisbe de Toledo.
Nou!!: Patrologia Latina і Ildefons de Toledo · Veure més »
Innocenci I
Innocenci I (Albano Laziale vers 360 - Roma 417) va ser papa de l'Església Catòlica des del 22 de desembre de 401 fins a la seva mort el 12 de març de 417.
Nou!!: Patrologia Latina і Innocenci I · Veure més »
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Nou!!: Patrologia Latina і Isidor de Sevilla · Veure més »
Iu de Chartres
Iu o Ivó de Chartres (ca. 1040 - ca. 1116) fou un sant francès i un dels personatges clau del conflicte que enfrontà el papat i el Sacre Imperi Romanogermànic: la Lluita de les Investidures.
Nou!!: Patrologia Latina і Iu de Chartres · Veure més »
Jacques Paul Migne
Jacques Paul Migne, dit l'abat Migne, fou un sacerdot i prestigiós editor francès que va viure al.
Nou!!: Patrologia Latina і Jacques Paul Migne · Veure més »
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Nou!!: Patrologia Latina і Jeroni d'Estridó · Veure més »
Joan Cassià
Cassià conegut com a Joannes Massiliensis o Joannes Eremita (c. 360 - c. 435) fou el principal teòric dels semipelagians i fundador de fraternitats monàstiques a l'Europa occidental.
Nou!!: Patrologia Latina і Joan Cassià · Veure més »
Joan Escot Eriúgena
Escot Eriúgena Joan Escot Eriúgena (Johannes Scottus Eriugena; Irlanda, aprox. 810 — Irlanda, 877), també conegut com a Joan l'Escot o simplement Escot Eriúgena, fou un teòleg, filòsof neoplatònic i poeta irlandès.
Nou!!: Patrologia Latina і Joan Escot Eriúgena · Veure més »
Jofré de Bouillon
Estàtua de Bronze de Jofré de Bouillon a la ''Hofkirche'' d'Innsbruck. Jofré de Bouillon (1058- Jerusalem, 1100) va ser un cavaller medieval i un dels líders de la Primera Croada des del 1096 fins a la mort.
Nou!!: Patrologia Latina і Jofré de Bouillon · Veure més »
Juli Fírmic Matern
Juli Fírmic Matern (Julius Firmicus Maternus, però el nom també podria ser Villius) va ser un astròleg romà, autor d'un tractat titulat Julii Firmici Materni Junioris Siculi V. C. Matheseos Libri VIII.
Nou!!: Patrologia Latina і Juli Fírmic Matern · Veure més »
Julià de Toledo
Julià de Toledo (Toledo, c. 642 - 6 de març de 690) va ser un eclesiàstic del Regne de Toledo, escriptor i historiador i arquebisbe de Toledo.
Nou!!: Patrologia Latina і Julià de Toledo · Veure més »
Juvenc
Gai Veti Aquilí Juvenc (Gaius Vettius Aquilinus Juvencus) va ser un dels primers poetes cristians durant l'imperi de Constantí I el Gran.
Nou!!: Patrologia Latina і Juvenc · Veure més »
Lactanci
Luci Cecili (o Celi) Firmià Lactanci (Firmium c.245- Trèveris c.325) fou un escriptor llatí i apologeta cristià nascut al nord d'Àfrica, deixeble del mestre africà de retòrica Arnobi de Sicca.
Nou!!: Patrologia Latina і Lactanci · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Patrologia Latina і Llatí · Veure més »
Lleó d'Òstia
Lleó d'Òstia (Leo Ostiensis) o Lleó de Marsi (Leo Marsicanus) (Marsica, 1046 – Òstia, 1115) fou un noble i monjo de Montecassino cap al 1061, i cardenal italià del.
Nou!!: Patrologia Latina і Lleó d'Òstia · Veure més »
Lleó IX
Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.
Nou!!: Patrologia Latina і Lleó IX · Veure més »
Llop el Protoespatari
Llop el Protoespatari (o en llatí, Lupus Protospatarius Barensis) va ser el reputat autor del Rerum in Regno Neapolitano Gestarum Breve Chronicon, una precisa història del Mezzogiorno italià que va des de l'any 805 al 1102.
Nou!!: Patrologia Latina і Llop el Protoespatari · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Patrologia Latina і Lluís el Pietós · Veure més »
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Nou!!: Patrologia Latina і Lotari I · Veure més »
Lucífer de Càller
Lucífer de Càller o Lucífer de Caralis (Lucífer Calaritanus) (Càller, Sardenya, s. III - 370) fou un bisbe sard, defensor de l'ortodòxia catòlica contra l'arrianisme.
Nou!!: Patrologia Latina і Lucífer de Càller · Veure més »
Luci Flavi Dextre
Luci Flavi Dextre -Lucius Flavius Dexter-, o bé Nummi Emilià Dextre -Nummius Aemilianus Dexter-, va ésser un personatge històric de Bàrcino que va viure a la segona meitat del.
Nou!!: Patrologia Latina і Luci Flavi Dextre · Veure més »
Magnus Fèlix Ennodi
Magnus Fèlix Ennodi (en llatí Magnus Felix Ennodius) (Arle, Gàl·lia, 476 - Pavia, Itàlia, 17 de juliol del 521) va ser un religiós gal, bisbe de Pavia.
Nou!!: Patrologia Latina і Magnus Fèlix Ennodi · Veure més »
Marbode de Rennes
Marbode de Rennes (Angers, 1035-1123) fou un hagiògraf i poeta francès.
Nou!!: Patrologia Latina і Marbode de Rennes · Veure més »
Marc Minuci Fèlix
Marc Minuci Fèlix (en llatí Marcus Minucius Felix) era un jurista romà i un dels primers apologistes del cristianisme.
Nou!!: Patrologia Latina і Marc Minuci Fèlix · Veure més »
Mari Mercator
Mari Mercator - Marius Mercator - fou un escriptor eclesiàstic que va viure al segle V, distingit per la seva oposició als pelagians i nestorians.
Nou!!: Patrologia Latina і Mari Mercator · Veure més »
Martí de Lleó
Martí de Lleó o San Martino (Tierras de León, ca. 1130 – Lleó, 12 de gener de 1203) va ésser un sacerdot i canonge regular de Sant Agustí.
Nou!!: Patrologia Latina і Martí de Lleó · Veure més »
Martí de Tours
Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Nou!!: Patrologia Latina і Martí de Tours · Veure més »
Màxim de Saragossa
Màxim va ser bisbe visigot de Saragossa entre els anys 592 i 619, en la seu del qual va succeir a Simplici de Saragossa.
Nou!!: Patrologia Latina і Màxim de Saragossa · Veure més »
Màxim de Torí
Màxim de Torí —Maximus Taurinensis — fou bisbe de Torí a la meitat del.
Nou!!: Patrologia Latina і Màxim de Torí · Veure més »
Monumenta Germaniae Historica
Monumenta Germaniae Historica (esmentat com MGH en bibliografia i llistat de fonts) és un recull de fonts curosament editades i publicades per l'estudi de la Història d'Alemanya en un sentit extens, des del final de l'Imperi Romà fins a 1500.
Nou!!: Patrologia Latina і Monumenta Germaniae Historica · Veure més »
Nicet de Lió
Nicet de Lió o Niceci, en francès Nizier i en llatí Nicetius o Nicetus (ca 513 - 2 d'abril del 573), fou un bisbe de Lió que va jugar un gran paper en els concilis on va participar.
Nou!!: Patrologia Latina і Nicet de Lió · Veure més »
Notker de Sankt Gallen
Notker de Sant Gall o Notker Balbulus, o Notger el Tartamut (840 - 912) va ser un monjo de l'abadia de Sant Gal, destacat poeta i compositor de música.
Nou!!: Patrologia Latina і Notker de Sankt Gallen · Veure més »
Novacià
Novacià (en Novatianus) va ser un eclesiàstic que havia nascut, segons Filostorgi, a Frígia.
Nou!!: Patrologia Latina і Novacià · Veure més »
Odó de Cluny
Odó de Cluny o també Ot de Cluny (Comtat del Maine, Regne de França, ca. 878 - Tours, 18 de novembre de 942) va ser un monjo benedictí francès, tercer abat de Sant Guerau d'Orlhac l'any 920 i, de 926 a 942, segon abat de Cluny.
Nou!!: Patrologia Latina і Odó de Cluny · Veure més »
Odiló de Cluny
Odiló de Cluny o de Mercoeur (Mercoeur, 961 - Souvigny, 1049) va ser un monjo benedictí francès, cinquè abat de Cluny entre 994 i 1048.
Nou!!: Patrologia Latina і Odiló de Cluny · Veure més »
Optat
Optat o Optat Milevità (Mila, - ?, abans de 397) fou bisbe de Milevum, a Numídia.
Nou!!: Patrologia Latina і Optat · Veure més »
Orenci d'Aush
Orenci d'Auch (Alt Urgell?, Catalunya, últim quart del s. IV - Aush, Migdia-Pirineus, 439; segons una tradició: Osca, Aragó, ca. 225 - Aush, segona meitat del s. III), en llatí Orentius o Orientius, va ésser, segons la tradició, un bisbe d'Auch.
Nou!!: Patrologia Latina і Orenci d'Aush · Veure més »
Pacià de Barcelona
Pacià de Barcelona o de Bàrcino (en llatí Pacianus; Bàrcino o rodalia, ? - Bàrcino, ca. 390) fou un religiós cristià romà, bisbe de Barcelona entre c. 365/373 i c. 386.
Nou!!: Patrologia Latina і Pacià de Barcelona · Veure més »
Papa Anastasi IV
Anastasi IV (nom de bateig Conrado di Suburra) (Roma, vora 1073 - † 3 de desembre de 1154) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1153 al 1154.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Anastasi IV · Veure més »
Papa Benet I
va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 575 i el 579.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Benet I · Veure més »
Papa Benet III
Benet III (Roma, ? – † 17 d'abril del 858) va ser Papa de l'Església Catòlica des del 855 fins al 858.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Benet III · Veure més »
Papa Bonifaci II
Bonifaci II (Roma, ? - Roma, 17 d'octubre de 532) fou escollit papa el 22 de setembre de 530.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Bonifaci II · Veure més »
Papa Bonifaci IV
Bonifaci IV, O.S.B. (Marsica, ? - Roma, 8 de maig de 615) fou un religiós italià, papa de Roma.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Bonifaci IV · Veure més »
Papa Calixt II
Calixt II (nom de bateig Guiu de Borgonya) (Quingey, 1050 – Roma, 13 de desembre de 1124) fou papa de l'Església Catòlica del 1119 al 1124.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Calixt II · Veure més »
Papa Celestí III
Celestí III (Roma, 1106 - † Roma, 8 de gener de 1198) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1191 al 1198.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Celestí III · Veure més »
Papa Climent III
Climent III —nom que va prendre Paolo Scolari— (Roma, 1130 - 27 de març de 1191) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1187 al 1191.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Climent III · Veure més »
Papa Constantí
Constantí (Síria, ? - ?, 9 d'abril de 715) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 708 i el 715.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Constantí · Veure més »
Papa Esteve I
Esteve I va ser Papa de l'Església Catòlica entre els anys 254 i 257.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Esteve I · Veure més »
Papa Eugeni III
Eugeni III (Montemagno, prop de Pisa, començament del s. XII - Tívoli, 8 de juliol de 1153) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1145 al 1153.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Eugeni III · Veure més »
Papa Gregori IV
Gregori IV (Roma, c. 795 – † 11 de gener del 844) va ser Papa de l'Església Catòlica del 827 al 844.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Gregori IV · Veure més »
Papa Hilari
Hilari (Sardenya? - Roma 468) va ser bisbe de Roma de 461 a 468.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Hilari · Veure més »
Papa Honori I
Honori I (Càpua, ? - Roma, 12 d'octubre del 638) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 625 i el 638.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Honori I · Veure més »
Papa Hormisdes
Hormisdes (Frosinone? - Roma 523) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 514 i el 523.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Hormisdes · Veure més »
Papa Innocenci III
Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Innocenci III · Veure més »
Papa Joan II
Joan II (Roma, ? - Roma, 8 de maig del 535), de nom Mercurius, va esdevenir Papa el 2 de gener del 533.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Joan II · Veure més »
Papa Joan IV
Joan IV (Dalmàcia, ? - Roma 642) fou escollit papa el 24 de desembre del 640, vigília de Nadal.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Joan IV · Veure més »
Papa Joan VI
Joan VI (Grècia, ? - Roma, 11 de gener de 705) va ser Papa de l'Església Catòlica de l'any 701 a l'any 705.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Joan VI · Veure més »
Papa Joan XIII
Joan XIII (Roma, ? – 6 de setembre de 972) va ser Papa de l'Església Catòlica del 965 al 972.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Joan XIII · Veure més »
Papa Joan XIX
Joan XIX o Romà de Túsculum fou fill de Gregori I de Túsculum.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Joan XIX · Veure més »
Papa Lleó I
Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Lleó I · Veure més »
Papa Lleó II
Lleó II, nascut a Aidone (Cittadella Morgantina, Sicília) o a Piana di Gioia Tauro, a la Reggio de Calàbria, i mort a Roma el 3 de juliol del 683, va ser Papa de l'Església Catòlica del 17 d'agost de 682 fins a la seva mort 683.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Lleó II · Veure més »
Papa Lleó IV
Lleó IV (Roma, s. IX – 17 de juliol del 855) va ser Papa de l'Església Catòlica del 847 al 855.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Lleó IV · Veure més »
Papa Símmac
Símmac (Sardenya ? - Roma 514) fou escollit papa el 22 de novembre de 498.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Símmac · Veure més »
Papa Simplici
Simplici (Tívoli, primera meitat del - Roma, 10 de febrer de 483) va ser bisbe de Roma de febrer de 468 a març de 483.
Nou!!: Patrologia Latina і Papa Simplici · Veure més »
Pare de l'Església
Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.
Nou!!: Patrologia Latina і Pare de l'Església · Veure més »
Pascasi Radbert
Pascasi Radbert (Soissons, Aisne, Picardia, ca. 792 - Corbie, 26 d'abril de 865) fou un monjo benedictí, abat de l'Abadia de Corbie i important autor eclesiàstic.
Nou!!: Patrologia Latina і Pascasi Radbert · Veure més »
Pasqual II
Pasqual II (Bleda, 1050 – Roma, 21 de gener de 1118) és el nom que Rainer de Bleda o de Galeta va triar quan el 1099 va ser elegit papa de l'Església Catòlica, càrrec que va omplir fins a la seva mort el 1118.
Nou!!: Patrologia Latina і Pasqual II · Veure més »
Patrici d'Irlanda
Dia de Sant Patrici a Buenos Aires (Argentina) Patrici —nascut com a Maewyin Succat en gaèlic — (Bannaventa Berniae, Carlisle, Cúmbria, Anglaterra, ca. 387 - Saul, Comtat de Down, Irlanda del Nord, 461) va ser un religiós britó, missioner i evangelitzador de les terres d'Irlanda i fundador del cristianisme en aquesta illa.
Nou!!: Patrologia Latina і Patrici d'Irlanda · Veure més »
Patrologia
La Patrologia és la part de la història de la teologia cristiana que estudia els antics escriptors cristians (Pares) i llurs obres (exceptuant els llibres canònics, concretament del període comprès entre els inicis del cristianisme i el a Occident (Isidor de Sevilla) i el a Orient (Joan Damascè). Estudia les vides i les obres dels autors ortodoxos i heterodoxos que van escriure sobre teologia en aquests segles.
Nou!!: Patrologia Latina і Patrologia · Veure més »
Patrologia Graeca
La Patrologia Graeca o Patrologiae Cursus Completus Series Graeca (en català:«Patrologia grega»).
Nou!!: Patrologia Latina і Patrologia Graeca · Veure més »
Pau Orosi
s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).
Nou!!: Patrologia Latina і Pau Orosi · Veure més »
Paulí de Nola
Paulí de Nola (? - 431) fou bisbe de Nola al començament del.
Nou!!: Patrologia Latina і Paulí de Nola · Veure més »
Paulí II
Catedral de Cividale, on és enterrat Paulí d'Aquileia o Paulí II com a patriarca de la ciutat (Premariacco, ~750 - Cividale del Friuli, 11 de gener de 802) fou un religiós vènet, patriarca d'Aquileia i figura destacada del Renaixement carolingi.
Nou!!: Patrologia Latina і Paulí II · Veure més »
Pedro Alfonso
Moshé Sefardí, posteriorment Pedro Alfonso (Osca, 1062? - 1140?), va ser un escriptor, teòleg i astrònom aragonès d'origen jueu i convertit al cristianisme el 1106.
Nou!!: Patrologia Latina і Pedro Alfonso · Veure més »
Pelagi
* Pelagi (heresiarca), religiós cristià dels segles IV-V.
Nou!!: Patrologia Latina і Pelagi · Veure més »
Pere Abelard
Pere Abelard (en francès: Pierre Abélard, en llatí: Petrus Abelardus, Ar Palez, Bretanya, 1079 - Abadia de Cluny, Châlons sur Saone, Borgonya, 1142) fou un filòsof i escolàstic bretó.
Nou!!: Patrologia Latina і Pere Abelard · Veure més »
Pere Crisòleg
Pere Crisòleg (Petrus Chrysologus, Pétros) fou un eclesiàstic i bisbe de Ravenna.
Nou!!: Patrologia Latina і Pere Crisòleg · Veure més »
Pere Damià
Pere Damià (Ravenna, Estats Pontificis 1007 - Faenza, 21 de febrer de 1072), nascut com a Pier Damiani o Pier di Damiano, va ser un religiós camaldulès, teòleg, bisbe i cardenal (nomentat en 1057 o 1058 pel papa Esteve IX) italià, canonitzat i venerat com a sant a l'Església Catòlica.
Nou!!: Patrologia Latina і Pere Damià · Veure més »
Pere el Venerable (Cluny)
Pere de Montboissier o Pere el Venerable (Alvèrnia, França, 1092-1094 - Cluny, 25 de desembre de 1156) va ser un monjo benedictí francès, novè abat de Cluny des de 1122.
Nou!!: Patrologia Latina і Pere el Venerable (Cluny) · Veure més »
Pere Llombard
Exemplar de ''Libri Quatuor Sententiarum'' del segle XIII Pere Llombard (vers 1100–París, 20 de juliol de 1160), o Petrus Lombardus, fou un teòleg escolàstic, autor de Quatre llibres de sentències, que es convertí en el llibre de text més estès pel que fa als estudis de Teologia.
Nou!!: Patrologia Latina і Pere Llombard · Veure més »
Petrus Comestor
Petrus Comestor (o Pere el Menjador) (Troyes,... – París, 1180) fou un teòleg medieval francès.
Nou!!: Patrologia Latina і Petrus Comestor · Veure més »
Poncià l'Africà
Poncià l'Africà o Pontianus Africae o Africanus en llatí fou un bisbe africà de mitjans dC, que cal no confondre amb el papa Poncià.
Nou!!: Patrologia Latina і Poncià l'Africà · Veure més »
Pròsper d'Aquitània
Pròsper d'Aquitània (Llemotges?, ca. 390 - Marsella, 460) o Prosperus Tyro o Aquitanus o també Aquitanicus, va ser un escriptor eclesiàstic romà que va florir a la primera meitat del.
Nou!!: Patrologia Latina і Pròsper d'Aquitània · Veure més »
Prudenci
p.
Nou!!: Patrologia Latina і Prudenci · Veure més »
Prudenci de Troyes
Prudenci de Troyes o Prudenci Galindo (Aragó?, - Troyes, França, 6 d'abril de 861) fou un bisbe de Troyes, oponent d'Hincmar de Reims en la polèmica sobre la predestinació.
Nou!!: Patrologia Latina і Prudenci de Troyes · Veure més »
Publili Optacià Porfiri
Publili Optacià Porfiri (Publilius Optatianus Porfyrius) fou un poeta romà del temps de Constantí I el Gran, probablement originari de la província d'Àfrica.
Nou!!: Patrologia Latina і Publili Optacià Porfiri · Veure més »
Raban Maur
Ràban Maur Magnenci, també anomenat Hràbanus Maurus, Rhàbanus o Reabanus va ser un teòleg i erudit alemany, un dels promotors de la Renaixença carolíngia del -IX.
Nou!!: Patrologia Latina і Raban Maur · Veure més »
Rateri de Verona
Rateri de Verona (en llatí Ratherius Veronensis) (nascut vers 890 als afores de Lieja i mort el 974 a Namur era un monje de l'abadia de Lobbes. Va ser bisbe de Verona, de Lieja i abat de l'abadia d'Aulne. Va ser un escriptor i polemista en llatí reconegut. Una part de la seva obra va ser conservada fins avui.
Nou!!: Patrologia Latina і Rateri de Verona · Veure més »
Reginó de Prüm
Reginó de Prüm (en forma llatinitzada Regino Prumiensis nascut el 842, mot el 915) fou un canonista i cronista medieval.
Nou!!: Patrologia Latina і Reginó de Prüm · Veure més »
Ricard de Sant Víctor
Ricard de Sant Víctor (?-1173) va ser un destacat teòleg del misticisme cristià del.
Nou!!: Patrologia Latina і Ricard de Sant Víctor · Veure més »
Ritu hispà
Pàgina miniada de la Bíblia de Lleó, a. 960. El ritu hispà, també anomenat mossàrab o visigòtic és una forma del ritu catòlic, diferent del ritu llatí, que es consolidà vers el a la península Ibèrica, sent practicada als territoris hispànics fins al.
Nou!!: Patrologia Latina і Ritu hispà · Veure més »
Rodolf I de Borgonya
Borgonya Transjurana (en verd) Rodolf I de Borgonya (nascut vers 859, mort el 25 d'octubre de 911) fou duc de Borgonya Transjurana (Alta Borgonya) del 876 al 888, i després rei, des de la seva elecció el 888 fins a la mort el 911.
Nou!!: Patrologia Latina і Rodolf I de Borgonya · Veure més »
Roswitha de Gandersheim
Roswitha, Hrotsvitha, Rosvita o Hrotsvit de Gandersheim (ca. 935–Bad Gandersheim, Baixa Saxònia, ca. 1002) fou una canongessa secular de l'orde de Sant Benet.
Nou!!: Patrologia Latina і Roswitha de Gandersheim · Veure més »
Rufí d'Aquileia
Rufí d'Aquileia (Rufinus) anomenat Tiranni, Turrani o Torà (vers 345-410) fou un religiós romà.
Nou!!: Patrologia Latina і Rufí d'Aquileia · Veure més »
Salvià
Salvià (Salvianus) fou un escriptor eclesiàstic del, que, encara que mai no fou bisbe, és anomenat per Gennadi de Marsella com "el mestre dels bisbes".
Nou!!: Patrologia Latina і Salvià · Veure més »
Sant Atanasi d'Alexandria
Atanasi d'Alexandria o Atanasi el Gran (Alexandria, 296 - 2 de maig de 373) fou un patriarca d'Alexandria que destacà pel seu paper contra l'arrianisme.
Nou!!: Patrologia Latina і Sant Atanasi d'Alexandria · Veure més »
Sant Sergi I
Sergi I (Palerm, Sicília, s. VII - Roma, 8 de setembre de 701) fou Papa de 687 a 701.
Nou!!: Patrologia Latina і Sant Sergi I · Veure més »
Seduli Escot
Seduli Escot (en llatí, Sedulius Scottus) fou un poesta, filòsof i classicista irlandès del segle IX.
Nou!!: Patrologia Latina і Seduli Escot · Veure més »
Sigibert de Gembloux
Sigibert de Gembloux fou un monjo de l'abadia de Gemblacum (avui Gembloux) a Bèlgica que va viure a finals del i principis del.
Nou!!: Patrologia Latina і Sigibert de Gembloux · Veure més »
Silvestre II
fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.
Nou!!: Patrologia Latina і Silvestre II · Veure més »
Sisebut (rei dels visigots)
Sisebut —també Sisebodus o Sisebuth— (?- febrer del 621, Toledo) fou un rei dels visigots del 612 al 621.
Nou!!: Patrologia Latina і Sisebut (rei dels visigots) · Veure més »
Suger
'''Suger de Saint-Denis''' en un vitrall medieval Suger (c. 1081 – 13 de gener, 1151) va ser un eclesiàstic francès, personatge polític i historiador, procedent d'una família pobra de cavallers de Flandes.
Nou!!: Patrologia Latina і Suger · Veure més »
Sulpici el Pietós
Sulpici el Pietós (Vatan, Berry, actual Indre, ca. 576 - Bourges, 17 de gener de 647) fou un religiós franc, bisbe de Bourges.
Nou!!: Patrologia Latina і Sulpici el Pietós · Veure més »
Sulpici Sever
Sulpici Sever (en llatí Sulpicius Severus) va ser un historiador eclesiàstic roma, nadiu d'Aquitània que va viure cap al final del, sota Arcadi i Flavi Honori, i pertanyia a una família noble i va néixer aproximadament l'any 363.
Nou!!: Patrologia Latina і Sulpici Sever · Veure més »
Taió
Taió (? - 651) fou bisbe de Saragossa.
Nou!!: Patrologia Latina і Taió · Veure més »
Teodulf d'Orleans
Teodulf d'Orleans (Nord d'Espanya, potser Saragossa, ca. 750/760 - Orleans, 821) fou bisbe d'Orleans entre el 797 i 818.
Nou!!: Patrologia Latina і Teodulf d'Orleans · Veure més »
Tertul·lià
Tertul·lià, de nom complet Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista.
Nou!!: Patrologia Latina і Tertul·lià · Veure més »
Thomas Becket
Thomas Becket (Londres, 21 de desembre de 1118 - Canterbury, 29 de desembre de 1170) va ser un eclesiàstic anglès, canceller d'Anglaterra amb Enric II el 1154 i arquebisbe de Canterbury i primat de l'església anglesa el 1162.
Nou!!: Patrologia Latina і Thomas Becket · Veure més »
Ticoni
Ticoni, en llatí Tychonius o Tichonius, fou un literat d'Àfrica versat en literatura sacra i profana que va florir sota Teodosi I el Gran i els seus fills.
Nou!!: Patrologia Latina і Ticoni · Veure més »
Víctor III
Víctor III, nom que prengué Dauferio de Fausi en accedir a la dignitat papal, (Benevent, 1026 – Roma, 16 de setembre de 1087) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1086 al 1087.
Nou!!: Patrologia Latina і Víctor III · Veure més »
Venanci Fortunat
Venanci Fortunat o Venanci Honori Clemencià Fortunat, en llatí Venantius Honorius Clementianus Fortunatus, (ca. 530 - ca. 600/609) va ser un poeta llatí, autor d'himnes, i bisbe de Poitiers.
Nou!!: Patrologia Latina і Venanci Fortunat · Veure més »
Victorí de Petàvia
Victorí de Petàvia (Pannònia, 250 - 2 de novembre de 304), en llatí Victorinus Petavionensis --o per error Pictaviensis per haver-lo suposat de Pictavium, Poitiers, en comptes de Petavium, a Pannònia— va ser un bisbe de Petàvia (l'actual Ptuj al nord Eslovènia, en la riba del Drave, a la regió d'Estíria), que va florir al final del i va patir martiri sota Dioclecià cap a l'any 303.
Nou!!: Patrologia Latina і Victorí de Petàvia · Veure més »
Zenó de Verona
Zenó (Zenon), en italià Zenone) (Nord d'Àfrica, ca.
Nou!!: Patrologia Latina і Zenó de Verona · Veure més »
