Accés més ràpid que el navegador!
219 les relacions: Abbas III, Abdullah Paixà Köprülüzade, Abiward, Afganistan, Afxar, Ahmet III, Ahmet Paixà, Alazani, Alexandre III de Kakhètia, Amarkot, Amudarià, Anna de Rússia, Araxes, Arbela, Armènia, Azerbaidjan, Azov (Rostov), Àixraf Khan, Bagdad, Bahrain, Bakú, Bakhtiyaris, Balkh, Balutxis, Balutxistan (regió), Bandar Abbas, Barda (Azerbaidjan), Bàssora, Bistam, Caucas, Circàssia, Daguestan, Damghan, Delhi, Derbent, Dinastia afxàrida, Diyarbakır, Erevan, Fat·h-Alí Khan, Gandja, Gazni, Geòrgia, Ghilzai, Gilan, Gorgan (ciutat), Gran Khorasan, Gran Visir, Hamadan, Herat, Imperi Otomà, ..., Imperi Rus, Imperi Safàvida, Indus, Iraq, Isfahan, Ismaïl I, Istanbul, Jàfar as-Sàdiq, Kabala, Kabul, Kakhètia, Kanat de Bukharà, Kanat de Crimea, Kanat de Khivà, Kandahar, Kapudan paixà, Karnal, Kars, Kartli, Kaytak, Kermanxah, Khanikin, Khivà, Khutba, Khuzestan, Kirkuk, Kirman, Kizliar, Kumyk, Kur, Kurdistan, Lahore, Larkana, Lesguians, Mahabad, Mahmut I, Mashad, Masqat, Mazandaran, Mirza Muhammad Mahdi Khan Astarabadi, Mossul, Mugan, Muhàmmad Xah de Delhi, Multan, Najaf, Nihawand, Oudh, Pas de Khyber, Patrona Halil, Pèrsia, Perekop, Peshawar, Província de Fars, Província de Lorestan, Qajar (tribu), Qaplan I Giray, Qazvín, Riu Kura, Sabzevar, Sind, Sistan, Tabriz, Tahmasp II, Tamerlà, Tàtars de Crimea, Tbilissi, Teheran, Thar, Tigris, Topal Osman Paixà, Transcaucàsia, Tron del Paó, Turquestan, Txetxens, Varamin, Xa, Xa Jahan, Xaikh al-Islam, Xamkhalat dels Kazi Kumuk, Xiraz, Xirvan, Xuixtar, Xulistan, Yazd, 1 d'octubre, 1 de febrer, 10 de febrer, 10 de gener, 11 d'octubre, 11 de juny, 12 d'abril, 12 d'agost, 12 de desembre, 12 de maig, 13 d'agost, 13 de novembre, 14 de novembre, 15 de maig, 15 de setembre, 1639, 17 de gener, 17 de juliol, 17 de juny, 17 de setembre, 1725, 1726, 1729, 1730, 1731, 1732, 1733, 1734, 1735, 1736, 1737, 1738, 1739, 1740, 1741, 1742, 1743, 1745, 1746, 1747, 19 d'agost, 19 de juliol, 19 de juny, 2 d'octubre, 2 de febrer, 20 d'agost, 20 d'octubre, 20 de juny, 21 de gener, 21 de març, 22 de desembre, 22 de gener, 22 de setembre, 23 de desembre, 23 de gener, 24 de febrer, 24 de març, 25 de maig, 26 de març, 27 de desembre, 27 de febrer, 27 de gener, 27 de novembre, 28 de setembre, 29 de setembre, 3 d'octubre, 3 de febrer, 3 de novembre, 30 de juny, 30 de setembre, 31 de juliol, 31 de març, 4 d'agost, 4 de maig, 4 de setembre, 5 d'agost, 5 d'octubre, 5 de juny, 6 d'abril, 6 de febrer, 6 de juliol, 8 de juliol, 8 de març, 9 de desembre, 9 de novembre. Ampliar l'índex (169 més) »
Abbas III
Abbas III (1732 - 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1732 - 1736).
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Abbas III · Veure més »
Abdullah Paixà Köprülüzade
Abd Allah Paşa Köprülüzade (mort el 18 o 19 de juny de 1735) fou un militar i home d'estat otomà fill del gran visir Köprülü Fazıl Mustafa Paşa.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Abdullah Paixà Köprülüzade · Veure més »
Abiward
Abiward és una ciutat de Turkmenistan, part d'un oasi amb Nasa, Baward i altres llocs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Abiward · Veure més »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Afganistan · Veure més »
Afxar
Afxar (o Awshar) (en turc Afşar) són una tribu turquesa dels oghuz (ghuzz), que van emigrar des de la Transoxiana junt a les altres tribus de l'Àsia Central cap a Pèrsia al.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Afxar · Veure més »
Ahmet III
Ahmet III (30 de desembre de 1673 — 1 de juliol de 1736) va ser el 23è soldà de l'Imperi Otomà entre el 1703 i el 1730.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Ahmet III · Veure més »
Ahmet Paixà
* Ahmad Paixà o Ahmed Pasha, governador otomà de Bagdad.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Ahmet Paixà · Veure més »
Alazani
LAlazani (en georgià: ალაზანი, en àzeri: Qanıx) és un riu de Geòrgia i de l'Azerbaidjan que neix al Caucas, a la regió de la Tutxètia.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Alazani · Veure més »
Alexandre III de Kakhètia
Alexandre III, fou Djanisin (rei suplent) de Kakhètia del 1736 al 1738, mentre el seu oncle Teimuraz II de Kakhètia estava absent (com a ostatge a Kandahar).
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Alexandre III de Kakhètia · Veure més »
Amarkot
Amarkot (Umarkot) fou un principat de l'Índia al Sind conegut també com a Rana Jagir.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Amarkot · Veure més »
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Amudarià · Veure més »
Anna de Rússia
''Anna Paulowna'' reina dels Països Baixos Anna de Rússia, reina dels Països Baixos (Sant Petersburg, 1795 - Amsterdam, 1865) fou Gran duquessa de Rússia que a través del seu matrimoni amb el rei Guillem II dels Països Baixos esdevingué reina consort dels Països Baixos i gran duquessa consort de Luxemburg des de 1840 fins a 1849.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Anna de Rússia · Veure més »
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Araxes · Veure més »
Arbela
Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Arbela · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Armènia · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Azerbaidjan · Veure més »
Azov (Rostov)
Azov - Азов - és una ciutat de Rússia a la província de Rostov.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Azov (Rostov) · Veure més »
Àixraf Khan
Aixraf Khan Ghilzay fou sobirà de l'Afganistan i Pèrsia del 1725 al 1729.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Àixraf Khan · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Bagdad · Veure més »
Bahrain
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Bahrain · Veure més »
Bakú
Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Bakú · Veure més »
Bakhtiyaris
Els bakhtiyaris (també bakhtiaris) són un conglomerat d'ètnies emigrades al des de Síria cap a Iran, coneguts fins al com a grans lurs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Bakhtiyaris · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Balkh · Veure més »
Balutxis
Home balutxi Els balutxis són un poble que viu al Balutxistan (avui repartit entre Pakistan i l'Iran) des d'èpoques molt antigues; se suposa que van venir de Síria al començament de l'era cristiana.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Balutxis · Veure més »
Balutxistan (regió)
Balutxistan és una regió històrica del sud d'Àsia, dividida entre el Pakistan, l'Iran i l'Afganistan.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Balutxistan (regió) · Veure més »
Bandar Abbas
Bandar Abbas o Bandar-e ‘Abbās (persa: بندر عباس; conegut pels europeus com Gombroon deformat a Gamrun pels holandesos) és un port de l'Iran, capital de la província d'Hormozgan a la costa del golf Pèrsic, prop de l'estret d'Ormuz.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Bandar Abbas · Veure més »
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Barda (Azerbaidjan) · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Bàssora · Veure més »
Bistam
Bistam fou usurpador de l'Imperi Sassànida entre 591 i 592.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Bistam · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Caucas · Veure més »
Circàssia
La Circàssia és una regió de la Rússia europea meridional, situada als vessants septentrionals del Caucas i compresa entre la mar Negra a l'oest i la mar Càspia a l'est.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Circàssia · Veure més »
Daguestan
El canó de Sulak és un dels canons més profunds del món auls abandonats al Daguestan Poble abandonat dels Lesguians de Grar Daguestan, oficialment la República del Daguestan, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a l'Europa del Est, al llarg de la mar Càspia.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Daguestan · Veure més »
Damghan
Dāmghān és una ciutat de la província de Semnan a l'Iran, a la carretera (i la via fèrria) entre Teheran i Mashad, a 344 km de Teheran.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Damghan · Veure més »
Delhi
Delhi (hindi: दिल्ली, urdú: دیلی, panjabi: ਦਿੱਲੀ, IPA:; en hindi Dil·li i a l'Atles Català de 1385, Delli, és a dir, Del·li) és la metròpoli més poblada de l'Índia i la segona més poblada del món amb una població de 22,7 milions d'habitants.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Delhi · Veure més »
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Derbent · Veure més »
Dinastia afxàrida
Mapa del territori regit per la dinastia afxàrida La dinastia afxàrida fou una dinastia de Pèrsia i l'Afganistan (1736-1796) fundada per Nàdir-Xah de la tribu turca dels afxar, branca dels qirqlu.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Dinastia afxàrida · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Diyarbakır · Veure més »
Erevan
Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Erevan · Veure més »
Fat·h-Alí Khan
Fat·h-Alí Khan, fou cap del clan aixakabaix dels qajar i ancestre de la dinastia qajar.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Fat·h-Alí Khan · Veure més »
Gandja
Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Gandja · Veure més »
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Gazni · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Geòrgia · Veure més »
Ghilzai
Els Ghilzai (Ghilzay, Ghalzay, Ghalzai, Ghiliji o Ghalji) són una important tribu paixtu del sud-est de l'Afganistan entre Kandahar i Gazni fins a la frontera amb Pakistan on també viuen.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Ghilzai · Veure més »
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Gilan · Veure més »
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Gorgan (ciutat) · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Gran Khorasan · Veure més »
Gran Visir
El Gran Visir concedint audiència ''sota la cúpula'' Gran Visir, en Turc Sadr-ı Azam o Sadrazam (en Otomà: صدر اعظمor وزیر اعظم), deriva de la paraula persa visir (وزير).
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Gran Visir · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Hamadan · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Herat · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Imperi Rus · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Imperi Safàvida · Veure més »
Indus
El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Indus · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Iraq · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Isfahan · Veure més »
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Ismaïl I · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Istanbul · Veure més »
Jàfar as-Sàdiq
Jàfar as-Sàdiq (Medina, 702 - 765) és considerat pels musulmans xiïtes imamites i ismaïlites com el sisè imam infal·lible o successor del profeta Mahoma.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Jàfar as-Sàdiq · Veure més »
Kabala
Qabala, Kabala o Gabala (en àzeri: Qəbələ) és la ciutat més antiga de l'Azerbaidjan i la capital del raion de Kabala.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kabala · Veure més »
Kabul
Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kabul · Veure més »
Kakhètia
Kakhètia és una regió de la part oriental de Geòrgia, que fou un regne des començaments del fins al 1104, i des del 1466 al 1801 en què fou annexat a Rússia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kakhètia · Veure més »
Kanat de Bukharà
El Kanat de Bukharà fou un estat de l'Àsia Central durant els segles i, i continuat sota emirs al i fins al 1920.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kanat de Bukharà · Veure més »
Kanat de Crimea
El Kanat de Crimea fou el kanat dels tàtars de Crimea des del 1441 fins al 1783 establert al voltant de la península de Crimea.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kanat de Crimea · Veure més »
Kanat de Khivà
El Kanat de Khivà fou un estat de l'Àsia Central que existí en la regió històrica de Coràsmia de 1510 a 1920.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kanat de Khivà · Veure més »
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kandahar · Veure més »
Kapudan paixà
El kapudan paixà (o, ‘capità de la mar’) era el comandant en cap de la flota otomana.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kapudan paixà · Veure més »
Karnal
Karnal (hindi करनाल) és una ciutat i municipalitat de l'estat d'Haryana, capital del districte de Karnal, a 123 km al nord de Delhi i 126 al sud de Chandigarh, a la riba de l'antic llit del Jumna (a uns 12 km del riu en el curs actual).
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Karnal · Veure més »
Kars
Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kars · Veure més »
Kartli
Kartli (ქართლი) és una regió històrica del centre i de l'est de Geòrgia travessada pel riu Mtkvari.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kartli · Veure més »
Kaytak
El kaytak és una llengua del Caucas, al Daguestan, parlada pels kaytaks, i emparentada al kubatxi i al dargin, dins la divisió dargin del grup dargino-lak de llengües iberocaucàsiques.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kaytak · Veure més »
Kermanxah
Kermanxah és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kermanxah · Veure més »
Khanikin
Khanikin a Khanaqin (kurd خانه قين, Xaneqîn; àrab خانقين) és una població de l'Iraq a la província de Diyala prop de la frontera amb l'Iran i a riba de l'Alwand, un afluent del Diyala.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Khanikin · Veure més »
Khivà
Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un kanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Khivà · Veure més »
Khutba
La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Khutba · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Khuzestan · Veure més »
Kirkuk
Kirkuk, també Karkuk o Kerkuk, formes avui dia poc usades és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació homònima.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kirkuk · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kirman · Veure més »
Kizliar
Kizliar (Кизляр; ГӀизлар) és una ciutat de la República del Daguestan, a Rússia.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kizliar · Veure més »
Kumyk
Situació del kymyk al Daguestan La llengua kumyk (també kúmik, qumuq, kumuk, kumuklar, i kumyki) (кумык) és una llengua turca, parlada pel poble dels kumyks al Daguestan, república de la Federació Russa.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kumyk · Veure més »
Kur
Kur és una paraula sumèria que inicialment volia dir 'la terra de muntanyes' i es referia a les muntanyes de Zagros a l'est de Sumèria.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kur · Veure més »
Kurdistan
El Kurdistan és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Kurdistan · Veure més »
Lahore
Lahore o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Lahore · Veure més »
Larkana
Larkana o Larkano (urdú لاڑکانہ, sindi لاڙڪاڻو) és una ciutat de Pakistan, la quarta més important del Sind, capital del districte de Larkana a la riba sud del canal de Ghar, uns 65 km al sud de Shikarpur.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Larkana · Veure més »
Lesguians
Els lesguians (també anomenats lesgins, lèsgics, lèzgics, lezgs, o lezgians (la paraula kurin per a designar un lesguià o la llengua dels lesguians fou usada pels turcs i russos; el poble en turc s'anomena lezghi en singular i lezghiar en plural; en rus Lezgintsi o Kyurintsi; altres noms: Lezgh o Lezğ i Lezgin) és un grup ètnic que viu a Akhti, Dokuzpara, Kamzukent, Kurekh, Rutul i Magaramkent, sud del Daguestan, i a Kuba, Nukha i Semakha, al nord de l'Azerbaidjan, i que parla el lesguià, una llengua caucàsica. Els lesguians formen part del grup samurià, integrat pels lesguians, aguls, tsakhurs, rutuls, tabarsarans, tots a Daguestan, i els cinc pobles del Shah Dagh (djek o dzhek, kriz, khaputz, budukh, i kinalug) més l'udi a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Lesguians · Veure més »
Mahabad
La plaça Chuwarchira, on es va proclamar la república kurda el 1946. Mahabad (1959) Mahabad (kurd: مەھاباد, persa: مهاباد) és una ciutat de l'Iran al nord-oest del país, capital d'un comtat de la província de l'Azerbaidjan Occidental.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Mahabad · Veure més »
Mahmut I
Mahmut I (nom de ploma Sakbati, 2 d'agost de 1696 – 13 de desembre de 1654) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1730 fins a la seva mort.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Mahmut I · Veure més »
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Mashad · Veure més »
Masqat
La ciutat vella Palau del sultà Districte de Negocis al centre de la ciutat Masqat és la ciutat més gran i la capital d'Oman, situada a la costa del golf d'Oman.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Masqat · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Mazandaran · Veure més »
Mirza Muhammad Mahdi Khan Astarabadi
Mirza Muhammad Mahdi Khan Astarabadi, conegut com a Mahdi Khan Astarabadi (?-1749/1768), fou un historiador persa del, autor de les obres anomenades “Tarikh-i Nadiri” (Djahangusha-yi Nadiri) sobre la vida de Nàdir-Xah Afxar i “Durra-yi Nadira” sobre l'il-kànida Wassaf.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Mirza Muhammad Mahdi Khan Astarabadi · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Mossul · Veure més »
Mugan
Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Mugan · Veure més »
Muhàmmad Xah de Delhi
Muhammad Shah Nàssir-ad-Din Muhàmmad-Xah ibn Jahan-Xah ibn Xah Alam I (7 d'agost de 1702-16 d'abril de 1747), de malnom Rawsgab Akhtar (Estrella Brillant) fou emperador mogol de Delhi.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Muhàmmad Xah de Delhi · Veure més »
Multan
Multan (urdú ملتان) és una ciutat del Panjab (Pakistan) capital del districte de Multan i del tehsil de Multan i fins al 2000 de la divisió de Multan.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Multan · Veure més »
Najaf
Mesquita de l'imam Alí, a Najaf Najaf (pronunciat an-Nàjaf) és una ciutat de l'Iraq, situada a uns 160 km al sud de Bagdad, a 10 km a la vora del desert, en un altiplà àrid.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Najaf · Veure més »
Nihawand
Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Nihawand · Veure més »
Oudh
Oudh a un mapa del segle XIX. Escut d'Oudh Nawab Saadat Ali Khan II. Una Bibi a Lucknow. 1785 Oudh o Awadh fou un estat tributari protegit i després província britànica sota un comissionat (1856-1902) que des del 1877 fou el mateix que el de les Províncies del Nord-oest i finalment fusionades en l'entitat anomenada Províncies Unides d'Agra i Oudh el 1902.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Oudh · Veure més »
Pas de Khyber
El pas de Khyber o pas de Khaibar és un llarg pas sinuós de cinquanta-vuit quilòmetres entre les muntanyes de Safed Koh i Kachmund, que formen part de l'Hindu Kush.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Pas de Khyber · Veure més »
Patrona Halil
Fets de la revolta de Patrona; pintats per Jean-Baptiste van Mour Patrona Halil va ser un revolucionari nascut a Khurpishte o Khrupista (moderna Arghos Orestikon al sud de Kastoria a Grècia) però d'origen albanès cap a l'any 1680 i mort a Istanbul el 25 de novembre de l'any 1730.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Patrona Halil · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Pèrsia · Veure més »
Perekop
Istme de Perekop. Perekop (tàtar Or-kapi, Orkapi, Or Kapi o Or Qapı; ucraïnès i rus: Перекоп) és una població ucraïnesa dominant l'istme de Perekop, que connecta República Autònoma de Crimea a la resta Ucraïna.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Perekop · Veure més »
Peshawar
Peshawar (hindko پِسور; urdú: پشاور; paixtu: پښور) és una ciutat del Pakistan que al darrer cens (1998) tenia 910.807 habitants (més 68.740 de Peshawar Cantonment i 3.269 de Peshawar University) i una superfície de 86 km²; l'àrea urbana té prop d'un milió i mig d'habitants, a l'entorn d'1.400.000 habitants; la població el 1881 era de 79.982, el 1891 de 54.191 i el 1901 de 95.147 habitants (21.804 als cantonments).
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Peshawar · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Província de Fars · Veure més »
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Província de Lorestan · Veure més »
Qajar (tribu)
Els qajars són una tribu turcmana de l'Iran, derivada d'un cap anomenat Qaračar, i origen d'una dinastia de Pèrsia.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Qajar (tribu) · Veure més »
Qaplan I Giray
Qaplan o Kaplan I Giray (Rodes juliol de 1680- Quios novembre de 1638) fou tres vegades kan de Crimea, fill (tercer) de Selim I Giray.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Qaplan I Giray · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Qazvín · Veure més »
Riu Kura
El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Riu Kura · Veure més »
Sabzevar
Sabzevar és una ciutat a la província Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, a la vora del Gran desert, amb una població aproximada de 214.165 habitants (2005).
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Sabzevar · Veure més »
Sind
La província pakistanesa del Sind -des de 1990 oficialment Sindh en transcripció a l'anglès- (Sindhi: سنڌ) és el territori on viuen majoritàriament els sindis (el poble sindi) i administrativament és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Sind · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Sistan · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Tabriz · Veure més »
Tahmasp II
Moneda de Tahmasp II Tahmasp II (1704? – 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1722 - 1732).
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Tahmasp II · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Tamerlà · Veure més »
Tàtars de Crimea
Els tàtars de Crimea són una ètnia de parla turquesa (tàtar de Crimea) i de religió musulmana sunnita; eren uns 269.000 segons el darrer cens soviètic del 1989, primer en el que apareixien separats de la resta de tàtars, però segons altres fonts sobrepassen els 500.000 individus.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Tàtars de Crimea · Veure més »
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Tbilissi · Veure més »
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Teheran · Veure més »
Thar
El desert de Thar és una extensa regió de desert sorrenc situada al nord-oest de l'Índia i a l'est del Pakistan.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Thar · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Tigris · Veure més »
Topal Osman Paixà
Topal Osman Paşa —de vegades transcrit Topal Othman Pasha— (1663-1733) fou un gran visir otomà del 21 de setembre de 1731 al 12 de març de 1732.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Topal Osman Paixà · Veure més »
Transcaucàsia
Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Transcaucàsia · Veure més »
Tron del Paó
Tron del Paó (àrab Takht-i Tawus, persa Takht-e Tâvus تخت طاووس)) és el donat a diverses cadires de tron a l'orient luxosament decorades amb pedres precioses, especialment al tron de l'emperador mogol construït per Shah Jahan (1628-1657) que fou utilitzat per primer cop el març de 1635; a unes columnes hi havia uns paons que li han donat el nom, possible obra de l'artesà francès Austin de Bordeaux. El tron se'l va emportar Nadir Shah quan va saquejar Delhi el 1739 i es diu que en va trobar fins a 17 exemplars; els posteriors emperadors mongols en van fer còpies menys oneroses. Diversos trons anomenats del Paó, cap d'ells el dels mogols, es troben a l'Iran i alguns estan exposats; els més valuosos estan a les Coves de la Banca Melli amb el tresor imperial.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Tron del Paó · Veure més »
Turquestan
El Turquestan (en turc Türkistan) és una regió de l'Àsia Central, habitada majoritàriament per pobles turquesos i limitada a l'oest per la mar Càspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Turquestan · Veure més »
Txetxens
Els txetxens (txetxè:, singular) són el grup ètnic nadiu més gran originari del Caucas del Nord.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Txetxens · Veure més »
Varamin
Mesquita Varamin (en persa: ورامين, romanitzat com Varāmīn i Verāmin; en àrab romanitzat com Waramin, antigament Varna i Varena) és una ciutat de la província de Teheran, capital del comtat de Varamin, a l'Iran.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Varamin · Veure més »
Xa
Xa (literalment ‘rei’) és un títol reial que fou utilitzat històricament per les principals figures de les monarquies iranianes.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Xa · Veure més »
Xa Jahan
El Taj Mahal, comissionat per Xa Jahan Xahab-ud-din Muhammad Xa Jahan I -en persa: شاه جهان, "rei del món"- (5 de gener de 1592 - 22 de gener de 1666) va ser el cinquè emperador mogol de l'Índia des de 1628 fins a 1658.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Xa Jahan · Veure més »
Xaikh al-Islam
Xaykh al-Islam, sheikh ul-Islam, sheikhul Islam, șeyhülislam és un títol honorífic utilitzat al món musulmà fins al i atribuït quasi sempre a dignataris religiosos.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Xaikh al-Islam · Veure més »
Xamkhalat dels Kazi Kumuk
El Xamkhalat dels Kazi Kumuk fou l'organització política feudal dels kumuks, els laks i els darguin.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Xamkhalat dels Kazi Kumuk · Veure més »
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Xiraz · Veure més »
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Xirvan · Veure més »
Xuixtar
Xuixtar - شوشتر, Tustar - és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Xuixtar · Veure més »
Xulistan
Xulistan (literalment País dels xuls o País Xul) és una regió històrica del Fars a l'Iran.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Xulistan · Veure més »
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і Yazd · Veure més »
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 1 d'octubre · Veure més »
1 de febrer
El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 1 de febrer · Veure més »
10 de febrer
El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 10 de febrer · Veure més »
10 de gener
El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 10 de gener · Veure més »
11 d'octubre
L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 11 d'octubre · Veure més »
11 de juny
L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 11 de juny · Veure més »
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 12 d'abril · Veure més »
12 d'agost
El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 12 d'agost · Veure més »
12 de desembre
El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 12 de desembre · Veure més »
12 de maig
El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 12 de maig · Veure més »
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 13 d'agost · Veure més »
13 de novembre
El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 13 de novembre · Veure més »
14 de novembre
El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 14 de novembre · Veure més »
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 15 de maig · Veure més »
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 15 de setembre · Veure més »
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 1639 · Veure més »
17 de gener
El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 17 de gener · Veure més »
17 de juliol
El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 17 de juliol · Veure més »
17 de juny
El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 17 de juny · Veure més »
17 de setembre
El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 17 de setembre · Veure més »
1725
;Països Catalans.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 1725 · Veure més »
1726
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 1726 · Veure més »
1729
;Països Catalans.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 1729 · Veure més »
1730
;Països catalans.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 1730 · Veure més »
1731
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 1731 · Veure més »
1732
Sense descripció.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 1732 · Veure més »
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 1733 · Veure més »
1734
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 1734 · Veure més »
1735
Sense descripció.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 1735 · Veure més »
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 1736 · Veure més »
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 1737 · Veure més »
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 1738 · Veure més »
1739
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 1739 · Veure més »
1740
;Països Catalans.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 1740 · Veure més »
1741
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 1741 · Veure més »
1742
El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 1742 · Veure més »
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 1743 · Veure més »
1745
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 1745 · Veure més »
1746
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 1746 · Veure més »
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 1747 · Veure més »
19 d'agost
El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 19 d'agost · Veure més »
19 de juliol
El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 19 de juliol · Veure més »
19 de juny
El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 19 de juny · Veure més »
2 d'octubre
El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 2 d'octubre · Veure més »
2 de febrer
El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 2 de febrer · Veure més »
20 d'agost
El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 20 d'agost · Veure més »
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 20 d'octubre · Veure més »
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 20 de juny · Veure més »
21 de gener
El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 21 de gener · Veure més »
21 de març
El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 21 de març · Veure més »
22 de desembre
El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 22 de desembre · Veure més »
22 de gener
El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 22 de gener · Veure més »
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 22 de setembre · Veure més »
23 de desembre
El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 23 de desembre · Veure més »
23 de gener
El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 23 de gener · Veure més »
24 de febrer
El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 24 de febrer · Veure més »
24 de març
El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 24 de març · Veure més »
25 de maig
El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 25 de maig · Veure més »
26 de març
El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 26 de març · Veure més »
27 de desembre
El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 27 de desembre · Veure més »
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 27 de febrer · Veure més »
27 de gener
El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 27 de gener · Veure més »
27 de novembre
El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 27 de novembre · Veure més »
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 28 de setembre · Veure més »
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 29 de setembre · Veure més »
3 d'octubre
El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 3 d'octubre · Veure més »
3 de febrer
El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 3 de febrer · Veure més »
3 de novembre
El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 3 de novembre · Veure més »
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 30 de juny · Veure més »
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 30 de setembre · Veure més »
31 de juliol
El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 31 de juliol · Veure més »
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 31 de març · Veure més »
4 d'agost
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 4 d'agost · Veure més »
4 de maig
El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 4 de maig · Veure més »
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 4 de setembre · Veure més »
5 d'agost
El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 5 d'agost · Veure més »
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 5 d'octubre · Veure més »
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 5 de juny · Veure més »
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 6 d'abril · Veure més »
6 de febrer
El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 6 de febrer · Veure més »
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 6 de juliol · Veure més »
8 de juliol
El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 8 de juliol · Veure més »
8 de març
El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 8 de març · Veure més »
9 de desembre
El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 9 de desembre · Veure més »
9 de novembre
El 9 de novembre o 9 de santandria és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nàdir-Xah Afxar і 9 de novembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Nadir Shah, Nadir Xah, Nàdir-Xah.
