Accés més ràpid que el navegador!
255 les relacions: Abraham de Moivre, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Adrien-Marie Legendre, Al-Àndalus, Alemany, Alfabet grec, Algorisme d'Euclides, Anàlisi complexa, Anglès, Antic Egipte, Antiga Grècia, Aristòtil, Aritmètica, Arrel de la unitat, Arrel enèsima, Arrel quadrada, Arrel quadrada de 2, August Ferdinand Möbius, Augustin Louis Cauchy, Axioma, Axiomes de Peano, Índia, Évariste Galois, Babilònia, Barcelona, Beda, Bertrand Russell, Bhaskara II, Borrell II, Brahmagupta, Brennes, Buit, C, Calendari maia, Carl Friedrich Gauß, Caspar Wessel, Castellà, Catalunya, Càlcul (matemàtiques), Càlcul infinitesimal, Càlcul numèric, Charles Hermite, Charles Méray, Civilització olmeca, Claudi Ptolemeu, Coeficient, Coma flotant, Compte (càlcul), Concepte, Conjectura, ..., Conjectura de Goldbach, Conjunt, Constant física, Constant matemàtica, Cos (matemàtiques), Cos algebraicament tancat, D, Demostració (matemàtiques), Derivada, Determinant (matemàtiques), Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, Diofant d'Alexandria, Dionís l'Exigu, Divisió, Divisió entre zero, Eduard Heine, Egipte, Electromagnetisme, Electrotècnia, Elements d'Euclides, Els nou capítols de les arts matemàtiques, Enter de Gauss, Equació, Equació de cinquè grau, Equació de quart grau, Equació de segon grau, Equació de tercer grau, Equació diferencial, Equació polinòmica, Eratòstenes, Ernst Kummer, Euclides, Eudox de Cnidos, Europa, Europa Occidental, Factorització dels polinomis, Fórmula d'Euler, Fórmula de De Moivre, Felix Klein, Ferdinand Eisenstein, Ferdinand von Lindemann, Filosofia, Fracció, Fracció contínua, Fracció egípcia, Galileo Galilei, Generalització, Geometria projectiva, Georg Cantor, Georg Friedrich Bernhard Riemann, Girolamo Cardano, Giuseppe Peano, Gresham College, Henri-Benjamin Constant de Rebecque, Heró d'Alexandria, Hiparc de Nicea, Hipàs de Metapont, Hipòtesi de Riemann, Hipòtesi del continu, I, Identitat d'Euler, Imperi Romà d'Orient, Infinit, Institut d'Estudis Catalans, Integració, Isaac Newton, Islam, Jacques Hadamard, Johann Heinrich Lambert, John Napier, John Wallis, Joseph Liouville, Joseph Louis Lagrange, Julius Wilhelm Richard Dedekind, Karl Weierstrass, L, Leonardo de Pisa, Leonhard Euler, Leopold Kronecker, Liber Abaci, Llista de nombres en diversos idiomes, Logaritme, Logaritme natural, M, Matemàtiques, Màxim comú divisor, Mèxic, Mesura, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Morris Kline, Multiplicació, Niccolo Fontana Tartaglia, Nicolas Chuquet, Nicolas de Condorcet, Niels Henrik Abel, Nombre algebraic, Nombre cardinal, Nombre complex, Nombre decimal, Nombre e, Nombre enter, Nombre hiperreal, Nombre imaginari, Nombre infinit, Nombre irracional, Nombre π, Nombre natural, Nombre negatiu, Nombre ordinal, Nombre p-àdic, Nombre primer, Nombre racional, Nombre real, Nombre senar, Nombre transcendent, Nombres grans, Notació de Leibniz, Nou Món, Numeració aràbiga, Numeració hebrea, Numeració romana, Numerals en català, Octonió, Operació matemàtica, Oposat (matemàtiques), Ordre de magnitud, Ordre total, Paolo Ruffini, Paradoxes de Zenó, Paul Halmos, Paul Tannery, Piràmide, Pitagòrics, Pitàgores, Pla complex, Polinomi, Pompeu Fabra i Poch, Potenciació, Prehistòria, Propietat associativa, Propietat commutativa, Quantitat, Quaternió, Ràtio, Recta real, Renaixement, René Descartes, Resta, Salvatore Pincherle, Sànscrit, Símbol, Sedàs d'Eratòstenes, Silvestre II, Singularitat matemàtica, Sistema de coordenades cartesianes, Sistema de numeració, Suïssa, Subconjunt, Sulba Sutra, Suma, Tales de Milet, Tall de Dedekind, Teorema, Teorema dels nombres primers, Teorema fonamental de l'aritmètica, Teorema fonamental de l'àlgebra, Teoria de conjunts, Teoria de Galois, Teoria de grups, Trigonometria, Tronc (geometria), U (nombre), Unitat imaginària, V, Valor absolut, Vell Món, Victor Puiseux, William Rowan Hamilton, X, Xifra, Xina, Zenó d'Èlea, Zero, 1202, 130, 1637, 1799, 1837, 1850, 1855, 1857, 1859, 1870, 1872, 1888, 1894, 1895, 1896, 1989, 23 de gener, 40, 525, 600, 628, 725. Ampliar l'índex (205 més) »
Abraham de Moivre
va ésser un matemàtic francès.
Nou!!: Nombre і Abraham de Moivre · Veure més »
Acadèmia Valenciana de la Llengua
LAcadèmia Valenciana de la Llengua, també coneguda per les seues sigles AVL, és la institució de caràcter públic de la Generalitat Valenciana que té per funció determinar i elaborar, si és el cas, la normativa lingüística de la varietat de la llengua catalana coneguda com a valencià.
Nou!!: Nombre і Acadèmia Valenciana de la Llengua · Veure més »
Adrien-Marie Legendre
Adrien-Marie Legendre, (1752-1833), fou un matemàtic francès conegut, sobretot, pels seus treballs sobre integrals el·líptiques i sobre teoria de nombres.
Nou!!: Nombre і Adrien-Marie Legendre · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Nombre і Al-Àndalus · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Nombre і Alemany · Veure més »
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Nou!!: Nombre і Alfabet grec · Veure més »
Algorisme d'Euclides
L'algorisme d'Euclides és un mètode eficaç per a calcular el màxim comú divisor (mcd) entre dos nombres enters.
Nou!!: Nombre і Algorisme d'Euclides · Veure més »
Anàlisi complexa
Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.
Nou!!: Nombre і Anàlisi complexa · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Nombre і Anglès · Veure més »
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Nou!!: Nombre і Antic Egipte · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Nombre і Antiga Grècia · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Nombre і Aristòtil · Veure més »
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Nou!!: Nombre і Aritmètica · Veure més »
Arrel de la unitat
En matemàtiques, una arrel de la unitat, o nombre de de Moivre és un nombre que dona 1 en ser elevat a algun exponent natural, és a dir, una arrel aritmètica del nombre 1.
Nou!!: Nombre і Arrel de la unitat · Veure més »
Arrel enèsima
En matemàtiques, l'arrel enèsima d'un nombre x és un nombre r que, quan s'eleva a n, equival a x: On n és el grau de l'arrel.
Nou!!: Nombre і Arrel enèsima · Veure més »
Arrel quadrada
Sense descripció.
Nou!!: Nombre і Arrel quadrada · Veure més »
Arrel quadrada de 2
L'arrel quadrada de 2 (la línia dels nombres no està a escala) L'arrel quadrada de 2 (o constant pitagòrica) anotada com \sqrt 2 és definit com l'únic nombre algebraic positiu que, multiplicat per si mateix, dona el nombre 2, altrament dit, √2 × √2.
Nou!!: Nombre і Arrel quadrada de 2 · Veure més »
August Ferdinand Möbius
Dibuix d'una típica cinta de Möbius August Ferdinand Möbius (Schulpforta, Saxònia, Alemanya, 17 de novembre de 1790 – Leipzig, 26 de setembre de 1868), va ser un matemàtic alemany i astrònom teòric.
Nou!!: Nombre і August Ferdinand Möbius · Veure més »
Augustin Louis Cauchy
,() fou un matemàtic francès, conegut per haver estat el gran sistematitzador del càlcul.
Nou!!: Nombre і Augustin Louis Cauchy · Veure més »
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Nou!!: Nombre і Axioma · Veure més »
Axiomes de Peano
Els axiomes de Peano (o postulats de Peano) són un conjunt d'axiomes de segon ordre que defineixen de manera exacta la teoria dels nombres naturals.
Nou!!: Nombre і Axiomes de Peano · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Nombre і Índia · Veure més »
Évariste Galois
Évariste Galois (25 d'octubre de 1811 - 31 de maig de 1832) va ser un matemàtic francès nat a Bourg-la-Reine.
Nou!!: Nombre і Évariste Galois · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Nombre і Babilònia · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Nombre і Barcelona · Veure més »
Beda
Beda (Comtat de Durham, Northumbria, 672/673 – Monestir de Jarrow, 25 de maig de 735), conegut també com a Beda el Venerable, va ser un monjo benedictí als monestirs de Wearmouth i Jarrow (comtat de Durham).
Nou!!: Nombre і Beda · Veure més »
Bertrand Russell
fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.
Nou!!: Nombre і Bertrand Russell · Veure més »
Bhaskara II
Bhaskara II, també conegut com a Bhaskaracharya (Bhaskara el professor), va ser un matemàtic indi, del.
Nou!!: Nombre і Bhaskara II · Veure més »
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Nou!!: Nombre і Borrell II · Veure més »
Brahmagupta
Brahmagupta (ब्रह्मगुप्त) (598-668) va ser un matemàtic i astrònom indi, del que va escriure dos importants treballs de matemàtiques i astronomia: el Brahma Sphuta Siddhanta, un tractat teòric escrit el 628, i el Khanda Khadyaka, un text d'orientació més pràctica.
Nou!!: Nombre і Brahmagupta · Veure més »
Brennes
Brennes és un municipi francès situat al departament de l'Alt Marne i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Nombre і Brennes · Veure més »
Buit
Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.
Nou!!: Nombre і Buit · Veure més »
C
La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.
Nou!!: Nombre і C · Veure més »
Calendari maia
La base del calendari maia, segons alguns especialistes, es troba en cultures més antigues com l'olmeca; per a altres seria propi de la civilització maia; atès que és similar al calendari mexica, es considera una evidència que a tota Mesoamèrica utilitzaven el mateix sistema de calendari.
Nou!!: Nombre і Calendari maia · Veure més »
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Nou!!: Nombre і Carl Friedrich Gauß · Veure més »
Caspar Wessel
Caspar Wessel (1745-1818) fou un matemàtic i cartògraf del, conegut per haver estat el primer a proporcionar una interpretació geomètrica dels nombres complexos.
Nou!!: Nombre і Caspar Wessel · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Nombre і Castellà · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Nombre і Catalunya · Veure més »
Càlcul (matemàtiques)
El càlcul, a les matemàtiques, n'és la part que estudia el conjunt d'operacions efectuades sobre quantitats.
Nou!!: Nombre і Càlcul (matemàtiques) · Veure més »
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Nou!!: Nombre і Càlcul infinitesimal · Veure més »
Càlcul numèric
S'entén per càlcul numèric el conjunt de càlculs que es realitzen normalment en un sistema informàtic, tot i que els seus fonaments arrenquen de molt abans de l'existència d'ordinadors, amb la finalitat de simular l'evolució de fenòmens que comportin una certa complexitat.
Nou!!: Nombre і Càlcul numèric · Veure més »
Charles Hermite
Charles Hermite (Dieuze, Lorena, 24 de desembre de 1822 — París, 14 de gener de 1901), va ser un matemàtic francès.
Nou!!: Nombre і Charles Hermite · Veure més »
Charles Méray
Hugues Charles Robert Méray (1835-1911) va ser un matemàtic francès, professor que va donar per primera vegada un definició rigorosa de nombre real.
Nou!!: Nombre і Charles Méray · Veure més »
Civilització olmeca
La civilització olmeca s'originà fa 3500 anys, al sud-est de l'actual Mèxic, on va prosperar durant prop d'un mil·lenni, entre els anys 1200 i el 400 aC.
Nou!!: Nombre і Civilització olmeca · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Nombre і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Coeficient
En matemàtiques, un coeficient és un factor constant que multiplica determinat objecte.
Nou!!: Nombre і Coeficient · Veure més »
Coma flotant
Coma flotant o punt flotant és un mètode de representació aproximada de nombres reals que es pot adaptar a l'ordre de magnitud del valor a representar, usualment traslladant la coma decimal - mitjançant un exponent - cap a la posició de la primera xifra significativa del valor.
Nou!!: Nombre і Coma flotant · Veure més »
Compte (càlcul)
En matemàtica, un compte o càlcul és una operació o un conjunt d'operacions aritmètiques, com per exemple una multiplicació o una successió de sumes (p. ex.: No surten els comptes).
Nou!!: Nombre і Compte (càlcul) · Veure més »
Concepte
Un concepte és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dona a algun objecte o treball.
Nou!!: Nombre і Concepte · Veure més »
Conjectura
La part real (vermella) i la part imaginària (blava) de la funció zeta de Riemann al llarg de la línia crítica Re (s).
Nou!!: Nombre і Conjectura · Veure més »
Conjectura de Goldbach
Euler, datada del 7 de juny de 1742. La conjectura de Goldbach afirma que Malgrat la seva aparent senzillesa, és un dels problemes matemàtics més antics sense demostrar pertanyent a la teoria dels nombres, i forma part dels problemes de Hilbert.
Nou!!: Nombre і Conjectura de Goldbach · Veure més »
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Nou!!: Nombre і Conjunt · Veure més »
Constant física
En ciència, una constant física és una magnitud física que té un valor numèric fix, que no canvia a mesura que passa el temps.
Nou!!: Nombre і Constant física · Veure més »
Constant matemàtica
Una constant matemàtica és una quantitat que per definició no canvia mai el seu valor, en oposició a les variables matemàtiques.
Nou!!: Nombre і Constant matemàtica · Veure més »
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Nou!!: Nombre і Cos (matemàtiques) · Veure més »
Cos algebraicament tancat
En àlgebra abstracta, un cos algebraicament tancat F és un cos que conté una arrel per qualsevol polinomi no-constant de F, l'anell de polinomis en la variable x a coeficients en F.
Nou!!: Nombre і Cos algebraicament tancat · Veure més »
D
La D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants.
Nou!!: Nombre і D · Veure més »
Demostració (matemàtiques)
En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.
Nou!!: Nombre і Demostració (matemàtiques) · Veure més »
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Nou!!: Nombre і Derivada · Veure més »
Determinant (matemàtiques)
L'àrea del paral·lelogram és el valor absolut del determinant de la matriu formada pels vectors que representen els costats del paral·lelogram. En matemàtiques, el determinant és una eina molt potent en nombrosos dominis (estudi d'endomorfismes, recerca de valors propis, càlcul diferencial).
Nou!!: Nombre і Determinant (matemàtiques) · Veure més »
Diccionari de la llengua catalana de l'IEC
El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és el diccionari de català de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i, per tant, el diccionari normatiu i referència de la llengua catalana, juntament amb el diccionari normatiu valencià de l'AVL.
Nou!!: Nombre і Diccionari de la llengua catalana de l'IEC · Veure més »
Diofant d'Alexandria
Diofant d'Alexandria (Diophantus, Διόφαντος) fou un matemàtic grec.
Nou!!: Nombre і Diofant d'Alexandria · Veure més »
Dionís l'Exigu
Dionís l'Exigu (Dionysius Exiguus en llatí, Dionisie cel Mic en romanès) (c. 470 - c. 544), monjo erudit i matemàtic del, i el fundador de l'era cristiana o Anno Domini.
Nou!!: Nombre і Dionís l'Exigu · Veure més »
Divisió
La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.
Nou!!: Nombre і Divisió · Veure més »
Divisió entre zero
La funció ''f''(''x'').
Nou!!: Nombre і Divisió entre zero · Veure més »
Eduard Heine
va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Nombre і Eduard Heine · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Nombre і Egipte · Veure més »
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Nou!!: Nombre і Electromagnetisme · Veure més »
Electrotècnia
Cablejat elèctric a Hèlsinki, Finlàndia L'electrotècnia o enginyeria elèctrica és la part de l'enginyeria que estudia les aplicacions de l'electricitat i l'electromagnetisme en general.
Nou!!: Nombre і Electrotècnia · Veure més »
Elements d'Euclides
Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.
Nou!!: Nombre і Elements d'Euclides · Veure més »
Els nou capítols de les arts matemàtiques
Una pàgina dels ''Nou Capítols'' Els nou capítols de les arts matemàtiques, (en xinès: 九章算术, Jiu Zhang Suan Shu), és un manual pràctic de matemàtiques escrit probablement entre els segles II i I aC.
Nou!!: Nombre і Els nou capítols de les arts matemàtiques · Veure més »
Enter de Gauss
Carl Friedrich Gauß En matemàtiques, i més precisament en teoria de nombres algebraics, un enter de Gauss és un element de l'anell dels enters quadràtics de l'extensió quadràtica dels racionals de Gauss.
Nou!!: Nombre і Enter de Gauss · Veure més »
Equació
date.
Nou!!: Nombre і Equació · Veure més »
Equació de cinquè grau
punts crítics. En matemàtiques, una equació de cinquè grau, també coneguda com a equació quíntica és una equació polinòmica de grau cinc.
Nou!!: Nombre і Equació de cinquè grau · Veure més »
Equació de quart grau
Una equació de quart grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 4.
Nou!!: Nombre і Equació de quart grau · Veure més »
Equació de segon grau
Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.
Nou!!: Nombre і Equació de segon grau · Veure més »
Equació de tercer grau
Una equació de tercer grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 3.
Nou!!: Nombre і Equació de tercer grau · Veure més »
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Nou!!: Nombre і Equació diferencial · Veure més »
Equació polinòmica
Una equació polinòmica és un tipus d'equació en la qual les expressions matemàtiques que conformen l'equació són únicament polinomis de les variables incògnita que hi intervenen.
Nou!!: Nombre і Equació polinòmica · Veure més »
Eratòstenes
Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.
Nou!!: Nombre і Eratòstenes · Veure més »
Ernst Kummer
Ernst Eduard Kummer (Sorau, 29 de gener de 1810 – Berlín, 14 de maig de 1893) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Nombre і Ernst Kummer · Veure més »
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Nou!!: Nombre і Euclides · Veure més »
Eudox de Cnidos
Eudox de Cnidos (Eudoxus), fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC.
Nou!!: Nombre і Eudox de Cnidos · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Nombre і Europa · Veure més »
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Nou!!: Nombre і Europa Occidental · Veure més »
Factorització dels polinomis
La factorització d'un polinomi consisteix a escriure'l com a producte de polinomis.
Nou!!: Nombre і Factorització dels polinomis · Veure més »
Fórmula d'Euler
En matemàtiques, la fórmula d'Euler és una fórmula atribuïda a Leonhard Euler que estableix una relació fonamental entre les funcions trigonomètriques i l'exponencial: per tot nombre real x es satisfà on e és el nombre e, base del logaritme natural, i és la unitat imaginària, i cos, sin són les funcions trigonomètriques cosinus i sinus.
Nou!!: Nombre і Fórmula d'Euler · Veure més »
Fórmula de De Moivre
En matemàtiques la fórmula de De Moivre, anomenada així per Abraham de Moivre, afirma que, per a tot nombre real x i tot enter n, Aquesta fórmula és important perquè connecta els nombres complexos (la lletra representa la unitat imaginària) amb la trigonometria, cosa molt útil, per exemple, en la representació gràfica dels nombres complexos.
Nou!!: Nombre і Fórmula de De Moivre · Veure més »
Felix Klein
Felix Christian Klein (Düsseldorf, 25 d'abril de 1849 – Göttingen, 22 de juny de 1925) va ser un matemàtic alemany que va estudiar les geometries mètriques, euclidianes o no euclidianes com a casos particulars de la geometria projectiva.
Nou!!: Nombre і Felix Klein · Veure més »
Ferdinand Eisenstein
Ferdinand Gotthold Max Eisenstein (1823-1852) va ser un matemàtic alemany conegut, sobre tot, pels seus treballs en teoria de nombres.
Nou!!: Nombre і Ferdinand Eisenstein · Veure més »
Ferdinand von Lindemann
fou un matemàtic hannoverià, conegut per la demostració que el nombre π és un nombre transcendent, és a dir, que no és zero de cap polinomi amb coeficients racionals.
Nou!!: Nombre і Ferdinand von Lindemann · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Nombre і Filosofia · Veure més »
Fracció
Cinc vuitens de pastís de poma Una fracció (o fraccionari) (del llatí fractus, 'trencat') representa una part d'un tot o, d'una manera més general, qualsevol nombre de parts iguals.
Nou!!: Nombre і Fracció · Veure més »
Fracció contínua
Una fracció contínua es representa de la següent manera: a_1+\cfrac Els nombres a_1, a_2, a_3...
Nou!!: Nombre і Fracció contínua · Veure més »
Fracció egípcia
Una fracció egípcia és una suma de fraccions unitàries de denominadors diferents.
Nou!!: Nombre і Fracció egípcia · Veure més »
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Nou!!: Nombre і Galileo Galilei · Veure més »
Generalització
Generalització és un element fonamental de la lògica i el raonament humà.
Nou!!: Nombre і Generalització · Veure més »
Geometria projectiva
La geometria projectiva és la branca de les matemàtiques que estudia les nocions intuïtives de "perspectiva" i d'"horitzó".
Nou!!: Nombre і Geometria projectiva · Veure més »
Georg Cantor
Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor (Sant Petersburg, 3 de març de 1845 - Halle, 6 de gener de 1918) fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna.
Nou!!: Nombre і Georg Cantor · Veure més »
Georg Friedrich Bernhard Riemann
va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.
Nou!!: Nombre і Georg Friedrich Bernhard Riemann · Veure més »
Girolamo Cardano
Gerolamo Cardano, o Girolamo Cardan (Pavia, 24 de setembre de 1501 - Roma, 21 de setembre de 1576) fou un famós matemàtic del Renaixement, metge, astròleg, jugador de jocs d'atzar i filòsof.
Nou!!: Nombre і Girolamo Cardano · Veure més »
Giuseppe Peano
Giuseppe Peano (27 d'agost, 1858 – 20 d'abril, 1932) va ser un matemàtic i filòsof italià, conegut per les seves contribucions a la teoria de conjunts.
Nou!!: Nombre і Giuseppe Peano · Veure més »
Gresham College
Barnard's Inn Hall, seu actual del Gresham College El Gresham College de Londres és una institució d'ensenyament superior situada al Barnard's Inn Hall al barri de Holborn al centre de Londres.
Nou!!: Nombre і Gresham College · Veure més »
Henri-Benjamin Constant de Rebecque
Henri-Benjamin Constant de Rebecque (25 d'octubre de 1767, Lausana - 8 de desembre de 1830) fou un important filòsof i pensador del liberalisme francès, a més de polític i prolífic escriptor.
Nou!!: Nombre і Henri-Benjamin Constant de Rebecque · Veure més »
Heró d'Alexandria
Heró d'Alexandria (Heron, ὁ Ἀλεξανδρεύς") va ser un enginyer, inventor i matemàtic de procedència grega, considerat un personatge clau per la ciència antiga durant el període Hel·lenístic clàssic.
Nou!!: Nombre і Heró d'Alexandria · Veure més »
Hiparc de Nicea
va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec.
Nou!!: Nombre і Hiparc de Nicea · Veure més »
Hipàs de Metapont
Hipàs de Metapont (Hippasus) era un filòsof presocràtic, membre de l'escola pitagòrica.
Nou!!: Nombre і Hipàs de Metapont · Veure més »
Hipòtesi de Riemann
Part real (en vermell) i part imaginària (en blau) de la línia crítica Re(''s'').
Nou!!: Nombre і Hipòtesi de Riemann · Veure més »
Hipòtesi del continu
En teoria de conjunts, la hipòtesi del continu (abreviada HC) és una hipòtesi, proposada per Georg Cantor, sobre la cardinalitat del conjunt dels nombres reals (denominat continu per la recta real).
Nou!!: Nombre і Hipòtesi del continu · Veure més »
I
La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.
Nou!!: Nombre і I · Veure més »
Identitat d'Euler
''i''π a l'element neutre 1, i afegir-hi una translació + 1. La rotació és d'angle π radians (mitja volta) respecte l'origen. L'expressió identitat d'Euler, és una fórmula matemàtica (batejada pel físic estatunidenc Richard Feynman en homenatge a Leonard Euler) que uneix de forma simple diversos camps d'aquesta disciplina.
Nou!!: Nombre і Identitat d'Euler · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Nombre і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Nou!!: Nombre і Infinit · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Nombre і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Nou!!: Nombre і Integració · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Nombre і Isaac Newton · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Nombre і Islam · Veure més »
Jacques Hadamard
, ForMemRS, va ser un matemàtic francès que va fer importants contribucions en teoria de nombres, anàlisi complexa, geometria diferencial i equacions en derivades parcials.
Nou!!: Nombre і Jacques Hadamard · Veure més »
Johann Heinrich Lambert
Johann Heinrich Lambert (Mülhausen, Alsàcia, 26 d'agost, 1728 - Berlín, 25 de setembre 1777) fou un matemàtic, físic, astrònom i filòsof alsacià.
Nou!!: Nombre і Johann Heinrich Lambert · Veure més »
John Napier
John Napier, baró de Merchiston (Edimburg, 1550 - 4 d'abril de 1617) va ser un matemàtic escocès, reconegut per haver descobert els logaritmes.
Nou!!: Nombre і John Napier · Veure més »
John Wallis
John Wallis (Ashford, 23 de novembre de 1616 - Oxford, 28 d'octubre de 1703), va ser el matemàtic anglès més influent del abans de Newton.
Nou!!: Nombre і John Wallis · Veure més »
Joseph Liouville
Joseph Liouville (24 de març de 1809 a Saint-Omer - 8 de setembre de 1882 a París), va ser un matemàtic francès.
Nou!!: Nombre і Joseph Liouville · Veure més »
Joseph Louis Lagrange
Joseph Louis Lagrange (Torí, Itàlia, 25 de gener del 1736 - París, França, 10 d'abril del 1813), va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.
Nou!!: Nombre і Joseph Louis Lagrange · Veure més »
Julius Wilhelm Richard Dedekind
va ser un matemàtic alemany que va exercir una forta influència en els matemàtics posteriors, sobretot en el camp de la teoria de nombres, l'àlgebra abstracta (particularment la teoria dels anells) i els fonaments axiomàtics de l'aritmètica.
Nou!!: Nombre і Julius Wilhelm Richard Dedekind · Veure més »
Karl Weierstrass
fou un matemàtic alemany, considerat el "pare de l'anàlisi matemàtica moderna".
Nou!!: Nombre і Karl Weierstrass · Veure més »
L
La L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants.
Nou!!: Nombre і L · Veure més »
Leonardo de Pisa
Leonardo de Pisa (1175 – c. 1250), també conegut com a Leonardo Pisano, Leonardo Bonacci, Leonardo Fibonacci o, de forma més comuna, simplement Fibonacci, va ser un matemàtic italià, potser un dels matemàtics amb més talent de l'edat mitjana.
Nou!!: Nombre і Leonardo de Pisa · Veure més »
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Nou!!: Nombre і Leonhard Euler · Veure més »
Leopold Kronecker
Leopold Kronecker (Liegnitz, actual Legnica, Polònia, 7 de desembre de 1823 - Berlín, Alemanya, 29 de desembre de 1891) fou un matemàtic alemany.
Nou!!: Nombre і Leopold Kronecker · Veure més »
Liber Abaci
Una pàgina del ''Liber Abaci'' de la Biblioteca Nazionale di Firenze Liber abaci (1202) és un llibre històric sobre aritmètica escrit per Leonardo de Pisa, més conegut com a Fibonacci.
Nou!!: Nombre і Liber Abaci · Veure més »
Llista de nombres en diversos idiomes
Llista de nombres fins al 10 en diversos idiomes: Nombres.
Nou!!: Nombre і Llista de nombres en diversos idiomes · Veure més »
Logaritme
mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.
Nou!!: Nombre і Logaritme · Veure més »
Logaritme natural
El logaritme neperià, logaritme natural o logaritme hiperbòlic és el logaritme en base e, on e és un nombre irracional que val 2.718281828459045...
Nou!!: Nombre і Logaritme natural · Veure més »
M
La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants.
Nou!!: Nombre і M · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Nombre і Matemàtiques · Veure més »
Màxim comú divisor
El màxim comú divisor (mcd) de dos o més nombres enters és, a excepció del signe, el major divisor possible de tots ells.
Nou!!: Nombre і Màxim comú divisor · Veure més »
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Nombre і Mèxic · Veure més »
Mesura
Patró del quilogram estàndard conservat al ''National Institute of Standards and Technology'' dels EUA. Una mesura o mida és un valor numèric o magnitud d'algun atribut físic d'un objecte, com per exemple la longitud, la capacitat, el volum o el pes, obtingut per experimentació mitjançant mètodes empírics i expressat segons uns patrons, les unitats de mesura, determinats per alguna norma estàndard, com podem ser el metre, el litre o el quilogram.
Nou!!: Nombre і Mesura · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Nou!!: Nombre і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Morris Kline
matemàtic i historiador de les matemàtiques estatunidenc.
Nou!!: Nombre і Morris Kline · Veure més »
Multiplicació
Propietat commutativa: 3 × 4.
Nou!!: Nombre і Multiplicació · Veure més »
Niccolo Fontana Tartaglia
Corbes balístiques de Tartaglia il·lustrant una edició de 1606 Niccolò Fontana, anomenat Tartaglia ('El Quec'), nascut a Brescia el 1499 i mort a Venècia el 13 de desembre de 1557, era un matemàtic italià.
Nou!!: Nombre і Niccolo Fontana Tartaglia · Veure més »
Nicolas Chuquet
Nicolas Chuquet va ser un matemàtic francès del, autor de la primera aritmètica "moderna".
Nou!!: Nombre і Nicolas Chuquet · Veure més »
Nicolas de Condorcet
Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, marquès de Condorcet (Ribemont, França, 17 de setembre de 1743 - Bourg-la-Reine, 29 de març de 1794) fou un matemàtic, filòsof i polític francès del i un dels personatges més influents de la Il·lustració francesa.
Nou!!: Nombre і Nicolas de Condorcet · Veure més »
Niels Henrik Abel
Niels Henrik Abel (Findö, Noruega, 5 d'agost de 1802 - Froland, Noruega, 6 d'abril de 1829), va ser un matemàtic noruec.
Nou!!: Nombre і Niels Henrik Abel · Veure més »
Nombre algebraic
En matemàtiques, un nombre algebraic és un nombre real o complex que és arrel d'un polinomi no nul amb coeficients racionals (o equivalentment enters).
Nou!!: Nombre і Nombre algebraic · Veure més »
Nombre cardinal
En matemàtiques, els nombres cardinals, o senzillament cardinals, són els nombres usats per a expressar la quantitat d'elements d'un conjunt.
Nou!!: Nombre і Nombre cardinal · Veure més »
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Nou!!: Nombre і Nombre complex · Veure més »
Nombre decimal
Deu dits en dues mans, el possible origen del comptatge decimal Els nombres decimals o sistema decimal estan basats en els múltiples del nombre 10.
Nou!!: Nombre і Nombre decimal · Veure més »
Nombre e
1.
Nou!!: Nombre і Nombre e · Veure més »
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Nou!!: Nombre і Nombre enter · Veure més »
Nombre hiperreal
395x395px En matemàtiques, el conjunt dels nombres hiperreals constitueix una extensió ^*\mathbb R dels nombres reals usuals, permetent donar un sentit rigorós a les nocions de quantitat infinitament petita o infinitament gran.
Nou!!: Nombre і Nombre hiperreal · Veure més »
Nombre imaginari
Un nombre imaginari és un nombre que elevat al quadrat resulta un nombre real més petit o igual que zero.
Nou!!: Nombre і Nombre imaginari · Veure més »
Nombre infinit
Els nombres infinits o nombres transfinits, són nombres que no són finits.
Nou!!: Nombre і Nombre infinit · Veure més »
Nombre irracional
Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.
Nou!!: Nombre і Nombre irracional · Veure més »
Nombre π
En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.
Nou!!: Nombre і Nombre π · Veure més »
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Nou!!: Nombre і Nombre natural · Veure més »
Nombre negatiu
Un nombre negatiu és un nombre que està per sota de 0, és a dir, que és menor que zero.
Nou!!: Nombre і Nombre negatiu · Veure més »
Nombre ordinal
Els nombres ordinals, o senzillament ordinals, són nombres usats per a denotar la posició en una successió ordenada: primer, segon, tercer, quart, etc.
Nou!!: Nombre і Nombre ordinal · Veure més »
Nombre p-àdic
El sistema de nombres p-àdics fou descrit per primera vegada per Kurt Hensel el 1897.
Nou!!: Nombre і Nombre p-àdic · Veure més »
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Nou!!: Nombre і Nombre primer · Veure més »
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Nou!!: Nombre і Nombre racional · Veure més »
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Nou!!: Nombre і Nombre real · Veure més »
Nombre senar
Els nombres senars, imparells o escarsers són aquells nombres enters que no són parells i per tant no són múltiples de 2.
Nou!!: Nombre і Nombre senar · Veure més »
Nombre transcendent
Un nombre transcendent, en matemàtiques, és aquell (real o complex) que no és arrel de cap polinomi (no nul) amb coeficients enters.
Nou!!: Nombre і Nombre transcendent · Veure més »
Nombres grans
Hom parla de nombres grans per referir-se a nombres que són significativament més grans que els que s'usen en la vida quotidiana, com ara en comptar o en transaccions monetàries.
Nou!!: Nombre і Nombres grans · Veure més »
Notació de Leibniz
En càlcul, la notació de Leibniz, dita així en honor del filòsof i matemàtic alemany del Gottfried Wilhelm Leibniz, va començar amb la utilització d'expressions com dx i dy per a representat increments "infinitament petits" (o infinitesimals) de les quantitats x i y, igual com Δx i Δy representen increments finits dx i dy respectivament.
Nou!!: Nombre і Notació de Leibniz · Veure més »
Nou Món
El mapa de Diego Ribero (1529) anomena Amèrica ''MUNDUS NOVUS'' quan encara només se'n coneixia la costa atlàntica i molt poc de la pacífica. El Nou Món és un dels noms que s'han utilitzat per designar el continent americà.
Nou!!: Nombre і Nou Món · Veure més »
Numeració aràbiga
Nombres europeus i àrabs en un camí ferm a Abu Dhabi La numeració aràbiga és la representació dels nombres més utilitzada avui dia.
Nou!!: Nombre і Numeració aràbiga · Veure més »
Numeració hebrea
El sistema de numeració hebreu és un sistema alfabètic quasi decimal en el qual s'usen les lletres de l'alfabet hebreu.
Nou!!: Nombre і Numeració hebrea · Veure més »
Numeració romana
La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.
Nou!!: Nombre і Numeració romana · Veure més »
Numerals en català
Els nombres o numerals en català són els determinants usats per expressar quantitats conegudes, a diferència dels indefinits, que fan referència a xifres menys concretes.
Nou!!: Nombre і Numerals en català · Veure més »
Octonió
Els octonions són l'extensió no associativa dels quaternions.
Nou!!: Nombre і Octonió · Veure més »
Operació matemàtica
En el seu significat més simple en matemàtiques i lògica, una operació és una acció o procediment que produeix un valor nou a partir d'un o més valors d'entrada.
Nou!!: Nombre і Operació matemàtica · Veure més »
Oposat (matemàtiques)
En matemàtiques, l'element oposat o l'element invers de l'addició, d'un nombre n és el nombre que, quan se suma a n, dona zero.
Nou!!: Nombre і Oposat (matemàtiques) · Veure més »
Ordre de magnitud
Un ordre de magnitud és la classe d'escala o magnitud de qualsevol quantitat, on cada classe conté valors en una proporció fixa respecte a la classe anterior.
Nou!!: Nombre і Ordre de magnitud · Veure més »
Ordre total
En matemàtiques, un ordre lineal, ordre total, ordre simple o també ordenació és una relació binària (que en aquest article denotarem mitjançant per l'infix ≤) en un conjunt X. Aquesta relació és transitiva, antisimètrica i total.
Nou!!: Nombre і Ordre total · Veure més »
Paolo Ruffini
Paolo Ruffini (Valentano, Laci, 22 de setembre de 1765 – Mòdena, 10 de maig de 1822) fou un metge, matemàtic i filòsof d'origen italià, que va crear el mètode algebraic que porta el seu nom.
Nou!!: Nombre і Paolo Ruffini · Veure més »
Paradoxes de Zenó
Les paradoxes de Zenó són una sèrie de paradoxes o apories, ideades per Zenó d'Elea (filòsof de l'escola d'Elea), per donar suport a la doctrina de Parmènides que les sensacions que obtenim del món són il·lusòries, i concretament, que no existeix el moviment.
Nou!!: Nombre і Paradoxes de Zenó · Veure més »
Paul Halmos
va ser un matemàtic estatunidenc nascut a Budapest.
Nou!!: Nombre і Paul Halmos · Veure més »
Paul Tannery
Paul Tannery (Mantes-la-Jolie, 20 de desembre de 1843 - Pantin, 27 de novembre de 1904) va ser un matemàtic francès conegut pels seus treballs en història de les matemàtiques, especialment de la Grècia Clàssica i del.
Nou!!: Nombre і Paul Tannery · Veure més »
Piràmide
Piràmide quadrangular Una piràmide (del grec: πυραμίς pyramís) és un políedre format per la unió dels vèrtex d'una base amb un punt.
Nou!!: Nombre і Piràmide · Veure més »
Pitagòrics
Pentàgon pitagòric Els pitagòrics eren una organització d'astrònoms, músics, matemàtics i filòsofs d'origen grec establerts a Crotona, colònia grega de la Màgna Grècia a Itàlia, que creien que totes les coses són, en essència, nombres.
Nou!!: Nombre і Pitagòrics · Veure més »
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Nou!!: Nombre і Pitàgores · Veure més »
Pla complex
En matemàtiques, el pla complex és una forma de visualitzar l'espai dels nombres complexos.
Nou!!: Nombre і Pla complex · Veure més »
Polinomi
Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.
Nou!!: Nombre і Polinomi · Veure més »
Pompeu Fabra i Poch
va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.
Nou!!: Nombre і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »
Potenciació
base 2 (blau) i base ½ (cian). Cada corba passa pel punt (0,1) perquè qualsevol nombre diferent de zero elevat a zero és u. En ''x''.
Nou!!: Nombre і Potenciació · Veure més »
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Nou!!: Nombre і Prehistòria · Veure més »
Propietat associativa
En matemàtiques, l'associativitat o propietat associativa és una propietat que pot tenir una operació binària.
Nou!!: Nombre і Propietat associativa · Veure més »
Propietat commutativa
Exemple que mostra la commutativitat de la suma: 3 + 2.
Nou!!: Nombre і Propietat commutativa · Veure més »
Quantitat
La quantitat és el que resulta d'una mesura (d'una magnitud) i s'expressa amb nombres.
Nou!!: Nombre і Quantitat · Veure més »
Quaternió
William Rowan Hamilton Els quaternions són una generalització dels nombres complexos, de tal manera que si un nombre complex defineix dues dimensions afegint la component i (cal recordar que \mathbf.
Nou!!: Nombre і Quaternió · Veure més »
Ràtio
televisió de definició estàndard és de quatre a tres o, cosa que és el mateix, de 4∶3 En matemàtiques, una ràtio és una relació entre dos nombres que indica quantes vegades el primer nombre conté el segon; en altres paraules, és un quocient entre dos nombres.
Nou!!: Nombre і Ràtio · Veure més »
Recta real
En matemàtiques, la recta real és simplement el conjunt ℝ dels nombres reals.
Nou!!: Nombre і Recta real · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Nombre і Renaixement · Veure més »
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Nou!!: Nombre і René Descartes · Veure més »
Resta
"5 - 2.
Nou!!: Nombre і Resta · Veure més »
Salvatore Pincherle
va ser un matemàtic italià, professor de la universitat de Bolonya i un dels més prominents fundadors de l'anàlisi funcional.
Nou!!: Nombre і Salvatore Pincherle · Veure més »
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.
Nou!!: Nombre і Sànscrit · Veure més »
Símbol
Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.
Nou!!: Nombre і Símbol · Veure més »
Sedàs d'Eratòstenes
En matemàtiques, el sedàs d'Eratòstenes o garbell d'Eratòstenes és un antic algorisme per cercar tots els nombres primers fins a un determinat enter.
Nou!!: Nombre і Sedàs d'Eratòstenes · Veure més »
Silvestre II
fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.
Nou!!: Nombre і Silvestre II · Veure més »
Singularitat matemàtica
En matemàtiques, una singularitat és un punt en què un objecte matemàtic donat no està definit, o un punt on l'objecte matemàtic deixa de tenir un bon comportament d'alguna manera particular, com per exemple per manca de diferenciabilitat o analiticitat o bé un punt d'un conjunt excepcional on aquest falla en el seu comportament normal en algun sentit, com ara una derivada.
Nou!!: Nombre і Singularitat matemàtica · Veure més »
Sistema de coordenades cartesianes
Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell. L'equació del cercle és x^2+y^2.
Nou!!: Nombre і Sistema de coordenades cartesianes · Veure més »
Sistema de numeració
Un sistema de numeració és un conjunt de símbols i regles de generació que permeten construir tots els nombres vàlids en el sistema.
Nou!!: Nombre і Sistema de numeració · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Nombre і Suïssa · Veure més »
Subconjunt
Exemple gràfic, A⊆B. Un subconjunt és un conjunt format per elements d'un altre conjunt.
Nou!!: Nombre і Subconjunt · Veure més »
Sulba Sutra
Els Sulba Sutra (del sànscrit: Sulba.
Nou!!: Nombre і Sulba Sutra · Veure més »
Suma
La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.
Nou!!: Nombre і Suma · Veure més »
Tales de Milet
Tales, considerat un dels Set savis de Grècia Tales de Milet (Thales,, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) fou un filòsof grec.
Nou!!: Nombre і Tales de Milet · Veure més »
Tall de Dedekind
Un tall de Dedekind separa el conjunt dels nombres racionals en dos subconjunts: aquells que el seu quadrat és més petit que 2 i aquells que el seu quadrat és més gran que 2. Aquest tall es pot identificar amb el nombre irracional \sqrt 2. El conjunt dels talls de Dedekind es pot fer servir per construir el conjunt dels nombres reals a partir dels nombres racionals. En matemàtiques, un tall de Dedekind d'un conjunt totalment ordenat E és una parella (A,B) de subconjunts de E, que formen una partició de E, i on tot element de A és més petit que tot element de B. De certa manera, aquest tall conceptualitza alguna cosa que es trobaria «entre» A i B, però que no ha de ser per força un element de E. Els talls de Dedekind van ser introduïts per Richard Dedekind com a mitjà de construcció del conjunt dels nombres reals (presentant de manera formal el que es troba «entre» els nombres racionals).
Nou!!: Nombre і Tall de Dedekind · Veure més »
Teorema
editor.
Nou!!: Nombre і Teorema · Veure més »
Teorema dels nombres primers
Gràfic comparatiu del Teorema dels nombres primers. En vermell, \pi(x). En verd i en blau, les aproximacions. En matemàtiques, concretament en el camp de la teoria de nombres, el Teorema dels nombres primers (o Teorema del nombre primer) és un resultat que descriu la distribució dels nombres primers entre els nombres naturals.
Nou!!: Nombre і Teorema dels nombres primers · Veure més »
Teorema fonamental de l'aritmètica
El teorema fonamental de l'aritmètica afirma que Aquesta expressió d'un enter com a producte de nombres primers s'anomena factorització.
Nou!!: Nombre і Teorema fonamental de l'aritmètica · Veure més »
Teorema fonamental de l'àlgebra
El teorema fonamental de l'àlgebra estableix que un polinomi en una variable, no constant i amb coeficients complexos; té tantes arrels com indica el seu grau, comptant les arrels amb les seves multiplicitats.
Nou!!: Nombre і Teorema fonamental de l'àlgebra · Veure més »
Teoria de conjunts
La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.
Nou!!: Nombre і Teoria de conjunts · Veure més »
Teoria de Galois
Évariste Galois (1811–1832) En matemàtiques, la teoria de Galois és un conjunt de resultats que connecten la teoria de cossos amb la teoria de grups.
Nou!!: Nombre і Teoria de Galois · Veure més »
Teoria de grups
grups de permutacions. En aquest article es desenvoluparà un enfocament tècnic de la teoria de grups, per una introducció planera vegeu: Introducció a la teoria de grups La teoria de grups dins la matemàtica estudia les propietats dels grups, i com classificar-los.
Nou!!: Nombre і Teoria de grups · Veure més »
Trigonometria
En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada. La trigonometria (del grec: "la mesura de triangles") és una branca de les matemàtiques que tracta les relacions internes dels triangles.
Nou!!: Nombre і Trigonometria · Veure més »
Tronc (geometria)
miniaturaminiatura En geometria, el tronc és la part d'un sòlid, normalment d'un con o piràmide, que s'obté en tallar-lo amb dos plans paral·lels.
Nou!!: Nombre і Tronc (geometria) · Veure més »
U (nombre)
El nombre u és el nombre natural que segueix el zero i precedeix el dos.
Nou!!: Nombre і U (nombre) · Veure més »
Unitat imaginària
i''' en el pla complex o pla cartesià. Els nombres reals estan representats per l'eix horitzontal, i els nombres imaginaris purs estan representats per l'eix vertical. La unitat imaginària o nombre imaginari unitari, denotat per, és una solució de l'equació quadràtica x² + 1.
Nou!!: Nombre і Unitat imaginària · Veure més »
V
La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.
Nou!!: Nombre і V · Veure més »
Valor absolut
Valor absolut de la funció f(x).
Nou!!: Nombre і Valor absolut · Veure més »
Vell Món
Mapa de Fra Mauro, del Vell Món, 1459El Vell Món comprèn totes les parts del món conegudes pels europeus abans de la colonització d'Amèrica; és a dir, Europa, Àsia i Àfrica (el supercontinent denominat Eurafràsia), i les illes properes.
Nou!!: Nombre і Vell Món · Veure més »
Victor Puiseux
Victor Alexandre Puiseux (Argenteuil, 16 d'abril de 1820 - Frontenay (Jura), 9 de setembre de 1883) va ser un matemàtic i astrònom francès, gran aficionat al alpinisme.
Nou!!: Nombre і Victor Puiseux · Veure més »
William Rowan Hamilton
va ser un matemàtic, físic i astrònom irlandès.
Nou!!: Nombre і William Rowan Hamilton · Veure més »
X
X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.
Nou!!: Nombre і X · Veure més »
Xifra
Una xifra, guarisme o dígit (del llatí dit) és un signe o caràcter que serveix per a representar un nombre.
Nou!!: Nombre і Xifra · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: Nombre і Xina · Veure més »
Zenó d'Èlea
Zenó d'Èlea (Zenon; 490 aC-430 aC), fill de Teleutàgores, fou un filòsof presocràtic grec membre de l'escola d'Èlea fundada per Parmènides, originari de la ciutat d'Èlea, empori comercial grec situat a la Magna Grècia, a l'actual regió de Campània, Itàlia.
Nou!!: Nombre і Zenó d'Èlea · Veure més »
Zero
El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.
Nou!!: Nombre і Zero · Veure més »
1202
El 1202 (MCCII) fou un any comú del començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Nombre і 1202 · Veure més »
130
Sense descripció.
Nou!!: Nombre і 130 · Veure més »
1637
Sense descripció.
Nou!!: Nombre і 1637 · Veure més »
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Nombre і 1799 · Veure més »
1837
;Països Catalans.
Nou!!: Nombre і 1837 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Nombre і 1850 · Veure més »
1855
;Països Catalans.
Nou!!: Nombre і 1855 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Nombre і 1857 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Nombre і 1859 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Nombre і 1870 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Nombre і 1872 · Veure més »
1888
;Països Catalans.
Nou!!: Nombre і 1888 · Veure més »
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Nou!!: Nombre і 1894 · Veure més »
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Nombre і 1895 · Veure més »
1896
;Països Catalans.
Nou!!: Nombre і 1896 · Veure més »
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Nombre і 1989 · Veure més »
23 de gener
El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.
Nou!!: Nombre і 23 de gener · Veure més »
40
Sense descripció.
Nou!!: Nombre і 40 · Veure més »
525
El 525 (DXXV) va ser un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Nombre і 525 · Veure més »
600
Sense descripció.
Nou!!: Nombre і 600 · Veure més »
628
Sense descripció.
Nou!!: Nombre і 628 · Veure més »
725
El 725 (DCCXXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Nombre і 725 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Nombre (matemàtiques), Nombres, Nombres multiples, Numèrica, Número, Números.
