Accés més ràpid que el navegador!
79 les relacions: Agha Muhàmmad Khan Qajar, Alt Karabakh, Aq Qoyunlu, Armistici de Mudros, Azerbaidjan, Bagratuní, Bakú, Batum, Claudi Ptolemeu, Cobànides, Dinastia afxàrida, Dinastia jalayírida, Dinastia Qajar, Dvin, Erevan, Evliya Çelebi, Gagik I d'Ani, Gandja, Ghilzai, Gogtn, Gran Armènia, Horda d'Or, Il-kanat, Ildegízida, Ildegiz, Imperi Otomà, Imperi Safàvida, Jalal-ad-Din Mangubertí, Kanat de Nakhitxevan, Khwarizm, Kurds, Müsavat, Mudhàffar-ad-Din Uzbeg, Muhàmmad Pahlawan, Nakhtxivan, Nàdir-Xah Afxar, Noè, Ordubad, Província de Siunia, Qara Qoyunlu, Rawwàdides, República de l'Araxes, República Democràtica d'Armènia, República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, Sàjides, Serralada de Zanguezur, Tamerlà, Timúrides, Toghril Beg I, Tractat d'Aleksandrópol, ..., Tractat de Sèvres, Tractat de Turkmantxai, Transcaucàsia, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vaspurakan, Xaddàdides, Xirvanxah, 15 de gener, 16 de maig, 16 de març, 1722, 1736, 19 de novembre, 1918, 1919, 1920, 1921, 1924, 1989, 2 de desembre, 22 d'abril, 26 de maig, 26 de març, 28 de juliol, 28 de maig, 28 de novembre, 30 d'octubre, 4 de juny, 9 de febrer. Ampliar l'índex (29 més) »
Agha Muhàmmad Khan Qajar
Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.
Nou!!: Naxçıvan і Agha Muhàmmad Khan Qajar · Veure més »
Alt Karabakh
LAlt Karabakh és una regió internacionalment reconeguda com a part de l'Azerbaidjan, antigament de població armènia.
Nou!!: Naxçıvan і Alt Karabakh · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Naxçıvan і Aq Qoyunlu · Veure més »
Armistici de Mudros
Larmistici de Mudros es va signar entre l'Imperi Otomà i els Aliats de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Naxçıvan і Armistici de Mudros · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Naxçıvan і Azerbaidjan · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Naxçıvan і Bagratuní · Veure més »
Bakú
Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Naxçıvan і Bakú · Veure més »
Batum
Batum (modernament Batumi; abans també Batoum) és una ciutat de Geòrgia, capital de la república autònoma d'Adjària.
Nou!!: Naxçıvan і Batum · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Naxçıvan і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Cobànides
Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.
Nou!!: Naxçıvan і Cobànides · Veure més »
Dinastia afxàrida
Mapa del territori regit per la dinastia afxàrida La dinastia afxàrida fou una dinastia de Pèrsia i l'Afganistan (1736-1796) fundada per Nàdir-Xah de la tribu turca dels afxar, branca dels qirqlu.
Nou!!: Naxçıvan і Dinastia afxàrida · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: Naxçıvan і Dinastia jalayírida · Veure més »
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Nou!!: Naxçıvan і Dinastia Qajar · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Naxçıvan і Dvin · Veure més »
Erevan
Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Nou!!: Naxçıvan і Erevan · Veure més »
Evliya Çelebi
Evliya Çelebi (Ewliya Čelebi en ortografia antiga), també citat com Evilya Celebi o Ewliya Celebi (اوليا چلبي) (Istanbul, 25 de març de 1611 – Istanbul o el Caire, 1684) fou un viatger i geògraf turc otomà, fill de l'orfebre de palau Derviş Mehmed Zilli.
Nou!!: Naxçıvan і Evliya Çelebi · Veure més »
Gagik I d'Ani
Gagik I fou rei d'Armènia a Ani del 989 al 1020.
Nou!!: Naxçıvan і Gagik I d'Ani · Veure més »
Gandja
Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Nou!!: Naxçıvan і Gandja · Veure més »
Ghilzai
Els Ghilzai (Ghilzay, Ghalzay, Ghalzai, Ghiliji o Ghalji) són una important tribu paixtu del sud-est de l'Afganistan entre Kandahar i Gazni fins a la frontera amb Pakistan on també viuen.
Nou!!: Naxçıvan і Ghilzai · Veure més »
Gogtn
Gogtn (o Golten o Goghtn), en llatí Colthene (Coltene) fou una regió governada generalment per prínceps (nakharark) armenis i després un emirat musulmà armeni.
Nou!!: Naxçıvan і Gogtn · Veure més »
Gran Armènia
Mapa de la Gran Armènia La Gran Armènia és l'estat reclamat pels armenis de Rússia i de l'Imperi Otomà el 1918 i que va tenir plasmació jurídica en la República Democràtica d'Armènia al Tractat de Sèvres de 1920, mai ratificat, pel qual l'Imperi Otomà i els aliats van fer la pau, i després en l'arbitratge del president dels Estats Units sobre els límits de l'estat, causa de la Guerra d'independència turca, i fins i tot arribant a l'Armènia russa en la Guerra turco-armènia.
Nou!!: Naxçıvan і Gran Armènia · Veure més »
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Nou!!: Naxçıvan і Horda d'Or · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Naxçıvan і Il-kanat · Veure més »
Ildegízida
La dinastia Ildegízida o dels atabegs ildegízides de l'Azerbaidjan fou una família d'origen esclau que va governar el territori de l'Azerbaidjan i Arran des de 1135/1136 al 1225.
Nou!!: Naxçıvan і Ildegízida · Veure més »
Ildegiz
Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Naxçıvan і Ildegiz · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Naxçıvan і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Naxçıvan і Imperi Safàvida · Veure més »
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Nou!!: Naxçıvan і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »
Kanat de Nakhitxevan
Kanats d'Erevan, de Nakhitxevam i veïns El Kanat de Nakhitxevan (en persa خانات نخجوان) fou un petit Estat que es va constituir al sud-est de l'Armènia històrica sota sobirania feudal iraniana.
Nou!!: Naxçıvan і Kanat de Nakhitxevan · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Naxçıvan і Khwarizm · Veure més »
Kurds
Zones habitades pels kurds l'any 1992 Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Naxçıvan і Kurds · Veure més »
Müsavat
El Müsavat és un partit polític de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Naxçıvan і Müsavat · Veure més »
Mudhàffar-ad-Din Uzbeg
Mudhàffar-ad-Din Uzbeg fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1210-1225), fill de Muhàmmad Pahlawan i successor del seu germà Nusrat al-Din Abu Bakr.
Nou!!: Naxçıvan і Mudhàffar-ad-Din Uzbeg · Veure més »
Muhàmmad Pahlawan
Abu Djafar Muhàmmad Pahlawan ibn Ildegiz Nusrat al-Din Màlik al-Alam al-Àdil Azam fou atabeg de l'Azerbaidjan i Arran, successor del seu pare Ildegiz, que va controlar als sultans seljúcides teòrics sobirans.
Nou!!: Naxçıvan і Muhàmmad Pahlawan · Veure més »
Nakhtxivan
La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri, Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest.
Nou!!: Naxçıvan і Nakhtxivan · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Naxçıvan і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Noè
Noè o Noé és, segons el judaisme, el cristianisme i l'islam, el constructor de l'Arca de Noè i antecessor de tota la humanitat, ja que fou el patriarca de la família que se salvà del Diluvi universal.
Nou!!: Naxçıvan і Noè · Veure més »
Ordubad
Ordubad (també Ordubat) és una ciutat de Nakhitxevan, la segona de la república autònoma.
Nou!!: Naxçıvan і Ordubad · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Naxçıvan і Província de Siunia · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Naxçıvan і Qara Qoyunlu · Veure més »
Rawwàdides
miniatura La dinastia rawwàdida o dels rawwàdides, també coneguda per Banu Rawwad o Banu Rawad, nom original tot i que més tard a les fonts apareixen com a rawàdides o rawàdida es va originar de tribus àrabs azdites que es van establir a Tabriz i a Maragha i es van barrejar amb elements kurds.
Nou!!: Naxçıvan і Rawwàdides · Veure més »
República de l'Araxes
La República de l'Araxes (àzeri: Araz Türk Cümhuriyyəti o Araz Cümhuriyyəti) fou un efímer estat proclamat a la major part del que avui dia és la República Autònoma de Nakhtxivan i que va agafar el nom del riu Araxes, que formava el seu límit sud.
Nou!!: Naxçıvan і República de l'Araxes · Veure més »
República Democràtica d'Armènia
La República Democràtica d'Armènia (1918-1920) fou el primer estat modern establert a l'actual Armènia.
Nou!!: Naxçıvan і República Democràtica d'Armènia · Veure més »
República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan
La República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan (RSS de l'Azerbaidjan) és el nom que va rebre l'Azerbaidjan quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.
Nou!!: Naxçıvan і República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan · Veure més »
Sàjides
La dinastia sàjida o dels sàjides va governar l'Azerbaidjan, Arran i Armènia, nominalment com a emirs governadors del Califat Abbàssida del 889 al 929.
Nou!!: Naxçıvan і Sàjides · Veure més »
Serralada de Zanguezur
Zangezur és la regió del Llac Geycha o Sevan a Armènia Les muntanyes Zangezur (o) són una cadena muntanyosa que defineix la Província de Siunik, Província de Vaiotx Dzor, i la república autònoma de Nakhtxivan.
Nou!!: Naxçıvan і Serralada de Zanguezur · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Naxçıvan і Tamerlà · Veure més »
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Nou!!: Naxçıvan і Timúrides · Veure més »
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Naxçıvan і Toghril Beg I · Veure més »
Tractat d'Aleksandrópol
El tractat d'Aleksandrópol (en turc: Gümrü Antlaşması) fou un tractat de pau entre Armènia i Turquia que va posar fi a la Guerra turco-armènia i va acabar amb el somni de la Gran Armènia que havia establert el Tractat de Sevres (1920).
Nou!!: Naxçıvan і Tractat d'Aleksandrópol · Veure més »
Tractat de Sèvres
Fronteres d'Armènia segons el Tractat de Sèvres El Tractat de Sèvres fou un projecte de tractat de pau entre l'Imperi Otomà i els aliats de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Naxçıvan і Tractat de Sèvres · Veure més »
Tractat de Turkmantxai
El tractat de Turkmantxai (Rus: Туркманчайский договор, Persa: عهدنامه ترکمنچای) fou un acord de pau negociat a Turkmantxai, al Caucas, al final de la guerra russopersa del 1826-1828 (amb derrota persa), pel qual els qajars (la dinastia persa) reconeixien la sobirania russa sobre els kanats de Nakhitxevan, Erevan i Talish amb les regions d'Ordubad i Mughan, establint el riu Aras (Araxes) com a frontera entre l'Imperi Rus i Pèrsia confirmant les disposicions del tractat de Gulistan.
Nou!!: Naxçıvan і Tractat de Turkmantxai · Veure més »
Transcaucàsia
Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.
Nou!!: Naxçıvan і Transcaucàsia · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Naxçıvan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Nou!!: Naxçıvan і Vaspurakan · Veure més »
Xaddàdides
Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.
Nou!!: Naxçıvan і Xaddàdides · Veure més »
Xirvanxah
Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.
Nou!!: Naxçıvan і Xirvanxah · Veure més »
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Naxçıvan і 15 de gener · Veure més »
16 de maig
El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Naxçıvan і 16 de maig · Veure més »
16 de març
El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Naxçıvan і 16 de març · Veure més »
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Nou!!: Naxçıvan і 1722 · Veure més »
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Naxçıvan і 1736 · Veure més »
19 de novembre
El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Naxçıvan і 19 de novembre · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Naxçıvan і 1918 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Naxçıvan і 1919 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Naxçıvan і 1920 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Naxçıvan і 1921 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Naxçıvan і 1924 · Veure més »
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Naxçıvan і 1989 · Veure més »
2 de desembre
El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Naxçıvan і 2 de desembre · Veure més »
22 d'abril
El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Naxçıvan і 22 d'abril · Veure més »
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Naxçıvan і 26 de maig · Veure més »
26 de març
El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Naxçıvan і 26 de març · Veure més »
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Naxçıvan і 28 de juliol · Veure més »
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Naxçıvan і 28 de maig · Veure més »
28 de novembre
El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Naxçıvan і 28 de novembre · Veure més »
30 d'octubre
El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Naxçıvan і 30 d'octubre · Veure més »
4 de juny
El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Naxçıvan і 4 de juny · Veure més »
9 de febrer
El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Naxçıvan і 9 de febrer · Veure més »
