Accés més ràpid que el navegador!
69 les relacions: Abdul Hamid I, Ahmet III, Akhaltsikhe, Alí Bey al-Kabir, Àustria, Beirut, Bender, Brăila, Bucarest, Caterina II de Rússia, Caucas, Constantinoble, Crimea, Danubi, Dardanels, Dinastia Osman, Dnièster, Dobrudja, Egipte, Frederic el Gran, Geòrgia, Genísser, Guerra dels Set Anys, Guerra russo-turca (1735-1739), Guerra russo-turca (1768-1774), Imam, Imperi Otomà, Kanat de Crimea, Koca Mehmed Ragıp Paixà, Mar Mediterrània, Mar Negra, Moldàvia, Montenegro, Morea otomana, Muftí, Muhsinzade Mehmed Paixà, Osman III, Polònia, Porta, Prússia, Principats danubians, Qırım Giray, Rússia, Selim III, Silahdar Hamza Mahir Paixà, Silistra, Sunnisme, Tractat de Belgrad, Tractat de Küčük Kaynardja, Turc otomà, ..., Valàquia, Varna (Bulgària), Voltaire, Xidertí, 12 d'agost, 12 de desembre, 1717, 1757, 1761, 1763, 1768, 1769, 1774, 21 de gener, 28 de gener, 29 de març, 30 d'octubre, 6 d'octubre, 8 d'abril. Ampliar l'índex (19 més) »
Abdul Hamid I
Abdülhamit I (20 de març de 1725 – 7 d'abril de 1789) va ser soldà de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Mustafà III і Abdul Hamid I · Veure més »
Ahmet III
Ahmet III (30 de desembre de 1673 — 1 de juliol de 1736) va ser el 23è soldà de l'Imperi Otomà entre el 1703 i el 1730.
Nou!!: Mustafà III і Ahmet III · Veure més »
Akhaltsikhe
Akhaltsikhe c. 1887 Akhaltsikhe (en georgià ახალციხე; en armeni Ախալցխա, transliterat Akhaltskha) és una ciutat de Geòrgia, capital històrica de la regió de Meskhètia, abans Samtskhé i Samtskhé-Saatbago, situada a la confluència entre el Kura (Mtkvari) i l'Aragvi a la vora del rierol Potskhovi.
Nou!!: Mustafà III і Akhaltsikhe · Veure més »
Alí Bey al-Kabir
Alí Bey al-Kabir (Mingrèlia, Abkhàzia, vers 1728 - el Caire, 8 de maig de 1773) fou bei i shaykh al-Balad (governador de facto) semi independent d'Egipte.
Nou!!: Mustafà III і Alí Bey al-Kabir · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Mustafà III і Àustria · Veure més »
Beirut
Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.
Nou!!: Mustafà III і Beirut · Veure més »
Bender
Fortalesa de Bendery. Cementiri a Bendery. Bender o Bendery,, Monitorul Oficial al Republicii Moldova, no.
Nou!!: Mustafà III і Bender · Veure més »
Brăila
Brăila és la ciutat capital de la província del mateix nom i un port al costat del riu Danubi, en el Nord-oest de la regió històrica de Valàquia, en l'est de Romania.
Nou!!: Mustafà III і Brăila · Veure més »
Bucarest
Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.
Nou!!: Mustafà III і Bucarest · Veure més »
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Nou!!: Mustafà III і Caterina II de Rússia · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Mustafà III і Caucas · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Mustafà III і Constantinoble · Veure més »
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Nou!!: Mustafà III і Crimea · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Mustafà III і Danubi · Veure més »
Dardanels
Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.
Nou!!: Mustafà III і Dardanels · Veure més »
Dinastia Osman
La dinastia Osman, dinastia osmanlí, dinastia otomana o Casa Imperial d'Osman va regir l'Imperi Otomà des de 1299 a 1923 (amb la destitució de Mehmet VI i la instauració de la República de Turquia).
Nou!!: Mustafà III і Dinastia Osman · Veure més »
Dnièster
El Dnièster (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dniestr; en Τύρας, Tyras, derivat d'un mot escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra.
Nou!!: Mustafà III і Dnièster · Veure més »
Dobrudja
Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.
Nou!!: Mustafà III і Dobrudja · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Mustafà III і Egipte · Veure més »
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Nou!!: Mustafà III і Frederic el Gran · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Mustafà III і Geòrgia · Veure més »
Genísser
Els geníssers foren un cos d'elit de la infanteria de l'exèrcit otomà encarregat, entre d'altres tasques, de la custòdia i salvaguarda del soldà otomà, així com de les dependències de palau, i, de fet, era considerada la seva «guàrdia pretoriana».
Nou!!: Mustafà III і Genísser · Veure més »
Guerra dels Set Anys
La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.
Nou!!: Mustafà III і Guerra dels Set Anys · Veure més »
Guerra russo-turca (1735-1739)
La Guerra russo-turca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà.
Nou!!: Mustafà III і Guerra russo-turca (1735-1739) · Veure més »
Guerra russo-turca (1768-1774)
La guerra russo-turca de 1768-1774 va ser un conflicte decisiu que va establir el control rus de facto sobre el sud d'Ucraïna, fins llavors dominada per l'Imperi Otomà a través del seu estat titella, el Kanat de Crimea.
Nou!!: Mustafà III і Guerra russo-turca (1768-1774) · Veure més »
Imam
Imams de l'imperi Mogol. Un imam (en plural) és, dins de l'islam, la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva.
Nou!!: Mustafà III і Imam · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Mustafà III і Imperi Otomà · Veure més »
Kanat de Crimea
El Kanat de Crimea fou el kanat dels tàtars de Crimea des del 1441 fins al 1783 establert al voltant de la península de Crimea.
Nou!!: Mustafà III і Kanat de Crimea · Veure més »
Koca Mehmed Ragıp Paixà
Koca Mehmed Ragıp Paşaa (Istanbul 1699-1763) fou un gran visir i literat otomà.
Nou!!: Mustafà III і Koca Mehmed Ragıp Paixà · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Mustafà III і Mar Mediterrània · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Mustafà III і Mar Negra · Veure més »
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Nou!!: Mustafà III і Moldàvia · Veure més »
Montenegro
Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.
Nou!!: Mustafà III і Montenegro · Veure més »
Morea otomana
Mapa del Peloponès, amb els llocs principals de l'edat mitjana marcats Morea (grec: Μωρέας o Μωριάς, Morée, Morea, turc: Mora) era el nom de la península del Peloponès, al sud de Grècia, durant el període de l'edat mitjana i l'edat moderna.
Nou!!: Mustafà III і Morea otomana · Veure més »
Muftí
Un muftí de l'imperi otomà al segle XVIII Un muftí (de l'àrab, etimològicament ‘el qui emet una fàtua’, participi actiu del verb, ‘emetre una fàtua’) és un jurisconsult musulmà (alfaquí) que per la seva coneixença de la xaria (llei islàmica) és autoritzat a donar una resposta jurídica sobre un element de definició (fàtua), ja sigui a la demanda d'un jutge o d'un particular.
Nou!!: Mustafà III і Muftí · Veure més »
Muhsinzade Mehmed Paixà
Muhsinzade Mehmed Paixà (1704 - 4 d'agost de 1774) fou gran visir otomà dos cops (1765-1768 i 1771-1773).
Nou!!: Mustafà III і Muhsinzade Mehmed Paixà · Veure més »
Osman III
Osman III (2 de gener de 1699 – 30 d'octubre de 1757) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1754 fins a la seva mort 3 anys més tard.
Nou!!: Mustafà III і Osman III · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Mustafà III і Polònia · Veure més »
Porta
Porta de la Seu Vella de Lleida Porta En arquitectura, una porta és un espai buit o obertura feta en una paret, que s'utilitza per accedir a l'habitatge o a cambres interiors.
Nou!!: Mustafà III і Porta · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Mustafà III і Prússia · Veure més »
Principats danubians
Els principats danubians a mitjan segle XIX Principats danubians fou el nom amb què durant el hom referia als dos principats romanesos, Valàquia i Moldàvia, sota sobirania otomana cada vegada més limitada per les potències.
Nou!!: Mustafà III і Principats danubians · Veure més »
Qırım Giray
Qırım Giray (Krim Giray 1717-1769) fou kan de Crimea (1758-1764 i 1768-1769) germà d'Arslan Giray.
Nou!!: Mustafà III і Qırım Giray · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Mustafà III і Rússia · Veure més »
Selim III
Selim III (Istanbul 24 de desembre de 1761 – Istanbul 28 de juliol de 1808) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1789 fins al 1807.
Nou!!: Mustafà III і Selim III · Veure més »
Silahdar Hamza Mahir Paixà
Silahdar Hamza Mahir Paşa (Develi Kara Hisar 1727/1728-Gal·lípoli 1768) fou un gran visir otomà fill d'un terratinent anomenat Mehmet.
Nou!!: Mustafà III і Silahdar Hamza Mahir Paixà · Veure més »
Silistra
Silistra (en búlgar Силистра), antigament Doróstolon (grec: Δορόστολον) és una ciutat portuària del nord-est de Bulgària, a la riba sud del Danubi que estableix la frontera natural amb Romania.
Nou!!: Mustafà III і Silistra · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Mustafà III і Sunnisme · Veure més »
Tractat de Belgrad
El Tractat de Belgrad va ser el tractat segellat el 18 de setembre de 1739, en Belgrad, Sèrbia, per l'Imperi Otomà d'una banda, i pels Habsburg de l'altre.
Nou!!: Mustafà III і Tractat de Belgrad · Veure més »
Tractat de Küčük Kaynardja
Ubicació de la signatura del tractat. El Tractat de Küçük Kaynarca (Küçük Kaynarca Antlaşması, també lletrejat Kuchuk Kainarji) va ser signat el 21 de juliol de 1774 a Küçük Kaynarca, Dobrudja (en l'actualitat, Kainardja a la Província de Silistra, Bulgària) entre l'Imperi Rus, representat pel mariscal de camp Piotr Rumiàntsev, i l'Imperi Otomà després de la derrota d'aquest últim en la Guerra russo-turca (1768-1774).
Nou!!: Mustafà III і Tractat de Küčük Kaynardja · Veure més »
Turc otomà
El turc otomà (en turc otomà لسان عثمانى, Lisân-ı Osmânî; en turc (modern), Osmanlı Türkçesi o Osmanlıca) és la variant del turc utilitzada com a idioma administratiu i literari de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Mustafà III і Turc otomà · Veure més »
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Nou!!: Mustafà III і Valàquia · Veure més »
Varna (Bulgària)
Varna (en Варна) és la ciutat més gran de la costa búlgara de la Mar Negra i la tercera del país després de Sofia i Plòvdiv, amb una població de 334.870 habitants (cens del 2011); és la capital de la província de Varna i de la municipalitat de Varna.
Nou!!: Mustafà III і Varna (Bulgària) · Veure més »
Voltaire
François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.
Nou!!: Mustafà III і Voltaire · Veure més »
Xidertí
El Xidertí (Шідерті; Шидерты), també anomenat Karasu en el seu curs baix, és un riu del Kazakhstan, és tributari del llac Txaganak.
Nou!!: Mustafà III і Xidertí · Veure més »
12 d'agost
El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mustafà III і 12 d'agost · Veure més »
12 de desembre
El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mustafà III і 12 de desembre · Veure més »
1717
;Països Catalans.
Nou!!: Mustafà III і 1717 · Veure més »
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Mustafà III і 1757 · Veure més »
1761
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.
Nou!!: Mustafà III і 1761 · Veure més »
1763
Llinda al carrer Sant Josep de Calella.
Nou!!: Mustafà III і 1763 · Veure més »
1768
;Països Catalans.
Nou!!: Mustafà III і 1768 · Veure més »
1769
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Mustafà III і 1769 · Veure més »
1774
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Mustafà III і 1774 · Veure més »
21 de gener
El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Mustafà III і 21 de gener · Veure més »
28 de gener
El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Mustafà III і 28 de gener · Veure més »
29 de març
El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mustafà III і 29 de març · Veure més »
30 d'octubre
El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mustafà III і 30 d'octubre · Veure més »
6 d'octubre
El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.
Nou!!: Mustafà III і 6 d'octubre · Veure més »
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mustafà III і 8 d'abril · Veure més »
