Accés més ràpid que el navegador!
153 les relacions: Acaia, Acrísios, Afaia, Agamèmnon, Alaixiya, Aletes (fill d'Egist), Amenofis III, Amfitrió, Anance, Andròmeda (mitologia), Animisme, Apol·lo, Aquil·les, Arcàdia, Argos, Ariadna, Arnuwandas I, Arzawa, Atena, Atenes, Atreu, Atrides, Attarisiya, Èsquil, Àrtemis, Bakır Çay, Britomartis, Camps Elisis, Catàleg de les naus, Ciclop, Circa, Cista, Civilització egea, Civilització micènica, Civilització minoica, Clitemnestra, Colonització grega, Copa de Nèstor, Creta, Ctònic, Dànae, Deessa mare, Demèter, Dendrocronologia, Descripció de Grècia, Dionís, Doris (grup humà), Eclipsi de Sol, Edat fosca grega, Egist, ..., Electrió, Eleusis (ciutat), Elis, Escarabeu, Esparta, Esperit, Estela (monument), Eurípides, Euristeu, Exèrcit micènic, Fòcida, Grècia, Grec àtic, Grecs homèrics, Guerra de Troia, Guerres mèdiques, Hades, Hattusilis III, Hèracles, Hefest, Heinrich Schliemann, Hel·làdic, Helena de Troia, Hera, Heraclides, Hermes, Heroi, Hesíode, Hil·los, Hitites, Homer, Ifigenia, Ilíada, Ilitia, Imperi Romà, Invasió dòrica, Júpiter (mitologia), Lineal B, Llengües indoeuropees, Llinda, Luvi, Madduwattas, Manapa-Tarhunta I, Màscara d'Agamèmnon, Mègaron, Mènsula, Mínias, Megapentes, Menelau, Misteris d'Eleusis, Mitologia micènica, Moires, Moses I. Finley, Muwatal·lis II, Neolític, Nicipe, Nimfa, Orcomen (Beòcia), Orestes (mitologia), Pan (mitologia), Paris de Troia, Pausànias (geògraf), Pèlops, Pótnia Theron, Peloponès, Període hel·lenístic, Persèfone, Perseu (heroi grec), Pilos (Messènia), Pintura al fresc, Piyama-radu, Platea (Grècia), Pobles de la mar, Pompeia, Porta dels Lleons, Posidó, Prometeu encadenat, Protoindoeuropeu, Pterelau, Sarcòfag d'Hagia Triada, Sàtir, Sequera, Setge, Tafis, Tarhunta-Radu, Tebes (Egipte), Tebes (Grècia), Teogonia, Termòpiles, Tiestes, Tindàreu, Tirint, Tisamen (fill d'Orestes), Tiy, Tolos (tomba), Tresor d'Atreu, Troia, Tudhalias II, Uhha-Ziti, Wilusa, Xipre, Zagreu, Zeus. Ampliar l'índex (103 més) »
Acaia
(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.
Nou!!: Micenes і Acaia · Veure més »
Acrísios
Acrísios o Acrisi (en grec Άκρίσιος, en llatí Ācrĭsĭus) va ser fill d'Abas, rei d'Argos, i d'Ocalia.
Nou!!: Micenes і Acrísios · Veure més »
Afaia
Temple d'Afea a l'illa d'Egina. En la mitologia grega Afaia o Afea (en grec Ἀφαία, "sense llum") era una deessa grega de la llum, filla de Leto i per tant, germanastra d'Apol·lo i Àrtemis.
Nou!!: Micenes і Afaia · Veure més »
Agamèmnon
La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia. Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, Agamemnon) va ser el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat.
Nou!!: Micenes і Agamèmnon · Veure més »
Alaixiya
Mapa de l'Orient Pròxim en el període d'Amarna, on apareix Alaixiya. Mapa de l'Anatòlia hitita, on apareix Alaixiya. Alaixiya o Alašia va ser un regne de la Mediterrània Oriental durant el segon mil·lenni aC, gairebé amb tota seguretat situat a l'illa de Xipre, que va destacar per la seva importància comercial i com a font de valuoses matèries primeres.
Nou!!: Micenes і Alaixiya · Veure més »
Aletes (fill d'Egist)
Aletes (grec clàssic Ἀλήτης), en la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Egist.
Nou!!: Micenes і Aletes (fill d'Egist) · Veure més »
Amenofis III
Amenofis III també anomenat Amenhotep III fou un faraó de la dinastia XVIII que governà Egipte aproximadament quaranta anys (ca. 1390-80 i 1350-40 aC), essent el seu regnat pròsper i estable.
Nou!!: Micenes і Amenofis III · Veure més »
Amfitrió
Amfitrió veu Heracles matant les serps que s'havien ficat al bressol. Pintura al fresc de la Casa Vettii (Pompeia) Segons la mitologia grega, Amfitrió (Amphitryon) fou un heroi, fill d'Alceu, el rei de Tirint i d'Astidamia, filla de Pèlops i Hipodamia.
Nou!!: Micenes і Amfitrió · Veure més »
Anance
Ananke de Gilbert Bayes. Anance (en grec antic ἀνάγκη), era, en mitologia grega, la Necessitat, la personificació de l'obligació absoluta, i de la força inevitable del destí.
Nou!!: Micenes і Anance · Veure més »
Andròmeda (mitologia)
Andròmeda (en grec antic Άνδρομέδη) era, segons la mitologia grega, la filla de Cefeu, rei d'Etiòpia, i de Cassiopea.
Nou!!: Micenes і Andròmeda (mitologia) · Veure més »
Animisme
Lanimisme és la creença que les coses no humanes tenen una essència espiritual.
Nou!!: Micenes і Animisme · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Micenes і Apol·lo · Veure més »
Aquil·les
Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.
Nou!!: Micenes і Aquil·les · Veure més »
Arcàdia
Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.
Nou!!: Micenes і Arcàdia · Veure més »
Argos
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.
Nou!!: Micenes і Argos · Veure més »
Ariadna
Ariadna amb Dionís, representats en ceràmica grega d'entorn a 380–370 aC Ariadna (grec antic: Ἀριάδνη; grec modern: Αριάδνη) va ser, en la mitologia grega, la filla del rei de Creta Minos i de Pasífae.
Nou!!: Micenes і Ariadna · Veure més »
Arnuwandas I
Arnuwandas I va ser un rei hitita cap als anys 1390 aC 1370 aC.
Nou!!: Micenes і Arnuwandas I · Veure més »
Arzawa
Arzawa era un antic regne o més aviat un conglomerat de territoris de l'Anatòlia occidental que arribava fins a la costa de la mar Egea, del que no se'n coneix la situació exacta, però el centre als darrers anys era Apasa, que podria ser a prop de la ciutat coneguda després amb el nom d'Efes o potser seria la mateixa.
Nou!!: Micenes і Arzawa · Veure més »
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Nou!!: Micenes і Atena · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Micenes і Atenes · Veure més »
Atreu
Atreu (Atreos, Atreus, en grec antic Ἀτρεύς) fou fill de Pèlops i Hipodamia, net de Tàntal i germà de Tiestes i Nicipe.
Nou!!: Micenes і Atreu · Veure més »
Atrides
Atrides (en grec antic Άτρείδαι) era un patronímic derivat d'Atreu, que designava els seus fills i descendents.
Nou!!: Micenes і Atrides · Veure més »
Attarisiya
Attarisiya o Attarisiyas era un cap (o un rei) dels ahhiyawa (aqueus) esmentat durant el regnat del rei hitita Tudhalias II.
Nou!!: Micenes і Attarisiya · Veure més »
Èsquil
Èsquil Èsquil (en grec antic:, Aiskhúlos o Aiskhýlos, Eleusis, c. 525/524, Gela 456/455 aC) fou un dramaturg grec.
Nou!!: Micenes і Èsquil · Veure més »
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Nou!!: Micenes і Àrtemis · Veure més »
Bakır Çay
Bakır Çay (en grec Καϊκος o Καϊκός, Caicos; en llatí Caicus, Caecus també anomenat Astraeus o Astræus pels hitites: Seha; en turc antic: Ak-su, Aksou o Bakır), és un riu a Turquia, que naixia a les muntanyes Temno i, travessant la Lídia, Mísia i Eòlida, desembocava al Golf Eleàtic.
Nou!!: Micenes і Bakır Çay · Veure més »
Britomartis
'''''L'ofegament de Britomartis''''', tapís dissenyat, probablement, per '''Jean Cousin el Vell'''. D'acord amb la mitologia grega, BritomartisTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establerts al Diccionari Grec-Català, Βριτόμαρτις.
Nou!!: Micenes і Britomartis · Veure més »
Camps Elisis
En la mitologia grega, els camps Elisis o simplement l'Elisi (en grec antic, Ἠλύσιον πεδίον / Êlýsion pedíon, de ἐνηλύσιον / enêlýsion, lloc tocat pel llamp), és el lloc de l'inframón on els herois i la gent virtuosa gaudeixen del descans després de la mort.
Nou!!: Micenes і Camps Elisis · Veure més »
Catàleg de les naus
Grècia homèrica El Catàleg de les naus és el nom amb què es coneix un passatge de la Ilíada, d'Homer (Cant II, línies 480-760) que enumera els contingents de l'exèrcit aqueu i els seus cabdills més importants, el nombre de naus que cada un aportava a l'empresa i els indrets que senyorejava a Grècia.
Nou!!: Micenes і Catàleg de les naus · Veure més »
Ciclop
Ciclop, d’Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclopsTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català (en Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.
Nou!!: Micenes і Ciclop · Veure més »
Circa
Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.
Nou!!: Micenes і Circa · Veure més »
Cista
Cista trobada al sud de Dartmoor (Anglaterra).Cista amb ossari Una cista (del grec antic κίστη, cofre) és el nom que rep en arqueologia una estructura feta de pedra emprada en l'antiguitat per fer enterraments.
Nou!!: Micenes і Cista · Veure més »
Civilització egea
La civilització egea correspon a un període de la prehistòria de Grècia que es va desenvolupar a la zona del mar Egeu.
Nou!!: Micenes і Civilització egea · Veure més »
Civilització micènica
La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.
Nou!!: Micenes і Civilització micènica · Veure més »
Civilització minoica
La civilització minoica fou una cultura prehel·lenística de l'edat del bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.
Nou!!: Micenes і Civilització minoica · Veure més »
Clitemnestra
Louvre). Clitemnestra (grec: Κλυταιμνήστρα Klytaimnéstra) fou l'esposa d'Agamèmnon, rei de Micenes, amb el qual va tenir tres fills: Electra, Ifigenia i Orestes.
Nou!!: Micenes і Clitemnestra · Veure més »
Colonització grega
Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.
Nou!!: Micenes і Colonització grega · Veure més »
Copa de Nèstor
La Copa de Nèstor, trobada a Ischia (Itàlia). La copa de Nèstor és la denominació que se li dona a un recipient de característiques especials que estava en possessió de Nèstor, llegendari rei de Pilos d'Èlide.
Nou!!: Micenes і Copa de Nèstor · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Micenes і Creta · Veure més »
Ctònic
En mitologia i religió, i en particular en l'antiga Grècia, el terme ctònic (del grec antic χθόνιος, khthónios, ‘pertanyent a la terra’, ‘de terra’) designa o fa referència als déus o esperits de l'inframón, per oposició a les deïtats celestes.
Nou!!: Micenes і Ctònic · Veure més »
Dànae
'''''Dànae''''' (obra de Ticià inspirada en ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi, on es representa el moment en què Zeus, sota la forma d'una pluja d'or, entra a la seua cambra). Segons la mitologia grega, Dànae (en grec Δανάη, en llatí Dănăē) era una princesa argòlida, filla del rei Acrisi i d'Eurídice, filla de Lacedèmon, rei d'Esparta.
Nou!!: Micenes і Dànae · Veure més »
Deessa mare
Una estatueta de la cultura de Cucuteni, cinquè mil·lenni aC Una dea mare és la dea primordial que representa la fertilitat en general.
Nou!!: Micenes і Deessa mare · Veure més »
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Nou!!: Micenes і Demèter · Veure més »
Dendrocronologia
Anells de creixement en un teix (''Taxus baccata''). La dendrocronologia (del grec antic δένδρον, dendron, 'arbre', χρόνος, khronos, 'temps' i λογία-, -logia, 'ciència'), és una tècnica que permet la datació (en anys) de restes carbonitzades de fusta i de mostres d'arbres vius a partir de l'anàlisi de creixement dels anells dels arbres.
Nou!!: Micenes і Dendrocronologia · Veure més »
Descripció de Grècia
Pausànias. Karl Christoph Traugott Tauchnitz, 1829 La Descripció de Grècia o Periple de Grècia (en grec), és un llibre de viatges escrit per Pausànies o Pausànias al.
Nou!!: Micenes і Descripció de Grècia · Veure més »
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Nou!!: Micenes і Dionís · Veure més »
Doris (grup humà)
Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.
Nou!!: Micenes і Doris (grup humà) · Veure més »
Eclipsi de Sol
Geometria d'un eclipsi total de Sol (no a escala) eclipsi total del 1999 Vist des de la Terra, un eclipsi solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment o parcial el Sol en una posició concreta de la Terra.
Nou!!: Micenes і Eclipsi de Sol · Veure més »
Edat fosca grega
Ledat fosca grega és el període que transcorre des del col·lapse del món micènic (entre el 1200 aC i el 1100 aC), comprenent els períodes submicènic (Grècia continental) i subminoic (Creta), entre els anys 1125 aC i 1050 aC i el període protogeomètric (1050 aC-900 aC).
Nou!!: Micenes і Edat fosca grega · Veure més »
Egist
Egist (en grec antic Αίγισθος Aigistos) va ser, segons la mitologia grega el fruit de les relacions incestuoses de Tiestes i de la seva filla, Pelopea.
Nou!!: Micenes і Egist · Veure més »
Electrió
Electrió (en grec antic Ἠλεκτρύων), segons la mitologia grega, va ser un rei de Micenes, fill de Perseu i d'Andròmeda.
Nou!!: Micenes і Electrió · Veure més »
Eleusis (ciutat)
Eleusis (en grec antic Ἐλευσίς) era una ciutat de l'Àtica situada en una altura a poca distància del mar, enfront de l'illa de Salamina.
Nou!!: Micenes і Eleusis (ciutat) · Veure més »
Elis
La ciutat d'Elis (en àtic ἡ Ἦλις, dòric Ἆλις) fou la capital de l'Èlida.
Nou!!: Micenes і Elis · Veure més »
Escarabeu
Escarabeu amb el nom de Tuthmosis III. L'escarabeu va ser un amulet de vida i poder, amb forma d'escarabat piloter (Scarabaeus sacer egipci), que representava al sol ixent, i era símbol de la resurrecció a la mitologia egípcia.
Nou!!: Micenes і Escarabeu · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Micenes і Esparta · Veure més »
Esperit
Esperit és un concepte que es refereix a la part racional de l'ànima segons la filosofia de l'antiga Grècia.
Nou!!: Micenes і Esperit · Veure més »
Estela (monument)
Estela de Badalona (Museu de Badalona) Una estela és un monument commemoratiu, amb forma de làpida o pedestal, que s'erigeix sobre la terra.
Nou!!: Micenes і Estela (monument) · Veure més »
Eurípides
'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.
Nou!!: Micenes і Eurípides · Veure més »
Euristeu
Euristeu, amagat a la gerra, rep d'Hèracles el senglar d'Erimant. Louvre Euristeu (en grec antic Εὐρυσθεύς) va ser un rei de Tirint i de Micenes, fill d'Estènel i de Nicipe, i net de Perseu.
Nou!!: Micenes і Euristeu · Veure més »
Exèrcit micènic
L'exèrcit micènic era l'exèrcit de la Grècia micènica (ca. 1600–1100 aC) que va permetre l'expansió d'aquesta civilització pel mar Egeu i la part occidental d'Anatòlia.
Nou!!: Micenes і Exèrcit micènic · Veure més »
Fòcida
La Fòcida (Phocis) era una regió de l'antiga Grècia, limitada al nord per la Dòrida, al nord-est pels locris epicnemidis i opuntis, al sud-est per Beòcia, a l'oest pels locris ozolis i al sud pel golf de Corint.
Nou!!: Micenes і Fòcida · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Micenes і Grècia · Veure més »
Grec àtic
jònic, estretament relacionatEl grec àtic era el dialecte de prestigi del grec antic.
Nou!!: Micenes і Grec àtic · Veure més »
Grecs homèrics
En els poemes homèrics, els grecs són anomenats amb diversos gentilicis.
Nou!!: Micenes і Grecs homèrics · Veure més »
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Nou!!: Micenes і Guerra de Troia · Veure més »
Guerres mèdiques
Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra els perses de l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del.
Nou!!: Micenes і Guerres mèdiques · Veure més »
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Nou!!: Micenes і Hades · Veure més »
Hattusilis III
Hattusilis III va ser rei d'Hakpis entre els anys 1290-1270 aC, i rei dels hitites segurament entre el 1270-1250 aC.
Nou!!: Micenes і Hattusilis III · Veure més »
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Nou!!: Micenes і Hèracles · Veure més »
Hefest
En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.
Nou!!: Micenes і Hefest · Veure més »
Heinrich Schliemann
Johann Ludwig Heinrich Julius Schliemann (Neubukow, Mecklenburg - Schwerin, 6 gener de 1822 - Nàpols, 26 de desembre de 1890) va ser un comerciant a Sant Petersburg i un pioner de l'arqueologia.
Nou!!: Micenes і Heinrich Schliemann · Veure més »
Hel·làdic
Hel·làdic o període hel·làdic és un terme arqueològic modern per a referir-se a la seqüència de períodes que caracteritzen la cultura dins del continent europeu a l'antiga Grècia durant l'edat del bronze.
Nou!!: Micenes і Hel·làdic · Veure més »
Helena de Troia
''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.
Nou!!: Micenes і Helena de Troia · Veure més »
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Nou!!: Micenes і Hera · Veure més »
Heraclides
Hèracles amb Tèlef Els heraclides (Heracleidae, en Ἡρακλεῖδαι) són, en la seva accepció més ampla, tots els fills i descendents d'Hèracles, fins a la generació més llunyana.
Nou!!: Micenes і Heraclides · Veure més »
Hermes
En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.
Nou!!: Micenes і Hermes · Veure més »
Heroi
Un heroi o heroïna (en femení) és la persona que sobresurt de la mitjana per les seves característiques morals, usualment relatives a la valentia.
Nou!!: Micenes і Heroi · Veure més »
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Nou!!: Micenes і Hesíode · Veure més »
Hil·los
Hil·los (en grec antic Ὕλλος), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Hèracles i de Deianira, nascut a la ciutat de Calidó, a Etòlia.
Nou!!: Micenes і Hil·los · Veure més »
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Nou!!: Micenes і Hitites · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Micenes і Homer · Veure més »
Ifigenia
Gravat que representa el salvament d'Ifigenia i el sacrifici del boc En la mitologia grega, IfigeniaTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris d'alguns hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català, Ἰφιγένεια.
Nou!!: Micenes і Ifigenia · Veure més »
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Nou!!: Micenes і Ilíada · Veure més »
Ilitia
Ilitia (en Īlīthȳia)) fou una deessa de la mitologia grega, filla de Zeus i Hera, protectora dels parts i dels nadons. Els romans la identificaren amb Lucina. Era adorada a la cova d'Ilitia, situada a Amnissos, a uns 7 km de Càndia, a Creta. Segons una tradició, la deessa va néixer d'Hera dins la cova, fet esmentat per Homer en l'Odissea.
Nou!!: Micenes і Ilitia · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Micenes і Imperi Romà · Veure més »
Invasió dòrica
La invasió dòrica és un concepte utilitzat pels historiadors de l'antiga Grècia per explicar la substitució dels dialectes i tradicions preclàssics al sud de Grècia pels que van prevaldre a l'època clàssica.
Nou!!: Micenes і Invasió dòrica · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Micenes і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Lineal B
El lineal B és un sistema d'escriptura que es va fer servir per a escriure en grec (o micènic) durant l'època micènica de l'any 1600 aC fins al 1100 aC, aproximadament, i va ser el primer pas dels inicis de l'escriptura a Grècia.
Nou!!: Micenes і Lineal B · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Micenes і Llengües indoeuropees · Veure més »
Llinda
Llinda de pedra a Stonehenge Una llinda és un element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants o rebranques.
Nou!!: Micenes і Llinda · Veure més »
Luvi
El luvi era un idioma indoeuropeu parlat pels luvis o luvites, que se situa dins del grup de les llengües anatòliques.
Nou!!: Micenes і Luvi · Veure més »
Madduwattas
Madduwatas o Madduwatta (probablement en grec Madiates) era un rei de Zippasla i després d'Arzawa, a partir de l'any 1400 aC fins aproximadament el 1350 aC.
Nou!!: Micenes і Madduwattas · Veure més »
Manapa-Tarhunta I
Manapa-Tarhunta I va ser rei de Seha, a l'Anatòlia oriental, des de la meitat del fins circa l'any 1300 aC El primer rei d'aquell territori, Muwa-Walwis ("Lleó poderós") va morir i va deixar el tron a Manapa-Tarhunta I, probablement fill seu però no el gran, el que va provocar la revolta del príncep hereu (el germà gran) Ura-Tarhunta, que el va expulsar del regne i Manapa-Tarhunta va haver d'escapar a Karkiya (Cària, si bé altres fonts donen com a nom Karkišša) on el govern local va expropiar els seus béns.
Nou!!: Micenes і Manapa-Tarhunta I · Veure més »
Màscara d'Agamèmnon
La Màscara d'Agamèmnon al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes La Màscara d'Agamèmnon és un objecte arqueològic descobert a l'acròpoli de Micenes el 1876 per l'arqueòleg prussià Heinrich Schliemann.
Nou!!: Micenes і Màscara d'Agamèmnon · Veure més »
Mègaron
Plànol esquemàtic del complex d'un mègaron. 1: Vestíbul, 2: Sala principal, 3: Columnes del pòrtic i de la sala principal El mègaron (μέγαρον, ''pl.'' μέγαρα, mot probable origen semític) és el gran saló que es trobava en els palaus de la civilització micènica, a Grècia i Anatòlia.
Nou!!: Micenes і Mègaron · Veure més »
Mènsula
Mènsules romàniques de la catedral de Tarragona La mènsula, també anomenada cartel·la, modilló o permòdol, és un element arquitectònic encastat i sobresortint d'un mur, la funció principal del qual és la sustentació d'altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d'una llinda, etc.
Nou!!: Micenes і Mènsula · Veure més »
Mínias
Segons la mitologia grega, Mínias fou un heroi, fill de Crises i de Crisogenia (o, segons altres, de Posidó i de Cal·lírroe).
Nou!!: Micenes і Mínias · Veure més »
Megapentes
Megapentes (en grec antic Μεγαπένθης, Megapenthes), va ser un heroi, fill de Pretos, rei de Tirint, i d'Estenebea, que el rei havia tingut en l'època de la bogeria de les seves filles.
Nou!!: Micenes і Megapentes · Veure més »
Menelau
Menelau (en grec antic Μενέλαος), rei d'Esparta, era el fill menor d'Atreu i Aèrope, i germà d'Agamèmnon, rei de Micenes.
Nou!!: Micenes і Menelau · Veure més »
Misteris d'Eleusis
Els misteris d'Eleusis o Eleusínia eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus.
Nou!!: Micenes і Misteris d'Eleusis · Veure més »
Mitologia micènica
Pintura trobada a la Casa de la Ciutadella de Micenes que podria representar una divinitat. L'element religiós és difícil d'identificar a la civilització micènica (c. 1600-1100 aC), especialment pel que fa als jaciments arqueològics, on és difícil trobar els espais de culte.
Nou!!: Micenes і Mitologia micènica · Veure més »
Moires
Representació d'una '''Moira''' al Palau de la Moncloa. Les moires (en grec antic Μοῖραι), van ser, en mitologia grega, divinitats, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode, i per tant pertanyien a la primera generació divina.
Nou!!: Micenes і Moires · Veure més »
Moses I. Finley
Sir Moses I. Finley (20 de maig de 1912, Nova York - 23 de juny de 1986, Cambridge, Regne Unit) va ser un historiador d'origen estatunidenc, després nacionalitzat britànic, especialitzat en l'antiga Grècia.
Nou!!: Micenes і Moses I. Finley · Veure més »
Muwatal·lis II
Muwatal·lis II va ser un rei hitita que va regnar possiblement des del 1295 aC fins al 1270 aC.
Nou!!: Micenes і Muwatal·lis II · Veure més »
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Nou!!: Micenes і Neolític · Veure més »
Nicipe
Segons la mitologia grega, Nicipe (en grec antic Νικίππη) va ser una filla de Pèlops i d'Hipodamia.
Nou!!: Micenes і Nicipe · Veure més »
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Nou!!: Micenes і Nimfa · Veure més »
Orcomen (Beòcia)
Orcomen (Ορχομενός) és una vila i municipi del nord de la unitat perifèrica de Beòcia, a la regió de la Grècia Central.
Nou!!: Micenes і Orcomen (Beòcia) · Veure més »
Orestes (mitologia)
''Orestes perseguit per les Erínies'' de William-Adolphe Bouguereau. Orestes (en grec antic Ὀρέστης), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill d'Agamèmnon i de Clitemnestra.
Nou!!: Micenes і Orestes (mitologia) · Veure més »
Pan (mitologia)
El déu Pan acompanyat d'un sàtir Pan (en grec Πάν), en la mitologia grega, era el déu dels pastors i dels ramats.
Nou!!: Micenes і Pan (mitologia) · Veure més »
Paris de Troia
Helena i Paris segons una visió neoclàssica de Jacques-Louis David Segons la mitologia grega, Paris (en grec antic Πάρις) també anomenat Alexandre (Ἀλέξανδρος, Aléxandros), va ser un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia en segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau.
Nou!!: Micenes і Paris de Troia · Veure més »
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Nou!!: Micenes і Pausànias (geògraf) · Veure més »
Pèlops
Pèlops Pèlops i Hipodàmia; Metropolitan Museum, Ciutat de Nova York Pèlops (enΠέλοψ), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tàntal i de Dione (segons la genealogia més divulgada).
Nou!!: Micenes і Pèlops · Veure més »
Pótnia Theron
Dona asseguda de Çatalhöyük amb dos lleons als seus costats; creada durant el neolític (cap al 6000-5500 aC.), a Çatalhöyük, es troba al Museu de les Civilitzacions d'Anatòlia, a Ankara (Turquia) Pótnia Therôn (en Πότνια Θηρῶν, 'senyora dels animals') és un epítet de la deessa Àrtemis usat per Homer en la Ilíada, i també que ha estat aplicat modernament a representacions de deesses de la civilització minoica i a altres deesses olímpiques quan aquestes apareixen representades amb animals.
Nou!!: Micenes і Pótnia Theron · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Micenes і Peloponès · Veure més »
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Nou!!: Micenes і Període hel·lenístic · Veure més »
Persèfone
En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.
Nou!!: Micenes і Persèfone · Veure més »
Perseu (heroi grec)
Cellini. Loggia dei Lanzi En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles.
Nou!!: Micenes і Perseu (heroi grec) · Veure més »
Pilos (Messènia)
Pilos (Πύλος, habitualment transliterat Pylos; en català medieval Port Jonc, i també coneguda amb el seu nom en italià, Navarino; en àrab Iruda i en turc Anavarin) és una vila de Grècia situada al Peloponnès, capital de la prefectura de Messènia, amb 5.401 habitants al cens del 2001.
Nou!!: Micenes і Pilos (Messènia) · Veure més »
Pintura al fresc
Fresc txola del temple Brihadiswara, Thanjavur. Suport de fusta emprat al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la reconstrucció d'una pintura mural arrencada per la tècnica de l'''strappo'' Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb dues capes de morter de calç, la primera (arricio) de major gruix, amb calç apagada, sorra de riu i aigua, i la segona (intonaco) més fina formada per pols de marbre, calç apagada i aigua, sobre la qual es van aplicant els pigments, quan aquesta darrera capa encara està humida, i per jornades (giornatas).
Nou!!: Micenes і Pintura al fresc · Veure més »
Piyama-radu
Piyama-radu era un alt dignatari hitita, possiblement nascut a Lazba (Lesbos) d'on era el seu avi, que va intentar crear-se un regne al front d'un contingent d'aventurers de Wilusa, Ahhiyawa, Millawanda, Seha i Arzawa, l'antic regne, i altres territoris de la regió.
Nou!!: Micenes і Piyama-radu · Veure més »
Platea (Grècia)
Platea o Platees (en llatí Plataea o Plataeae, en grec antic Πλάταια o Πλαταιαί) fou una antiga ciutat de Beòcia separada de Tebes pel riu Asop.
Nou!!: Micenes і Platea (Grècia) · Veure més »
Pobles de la mar
Els pobles de la mar són un conjunt de pobles que emprengueren un moviment migratori entre mitjans del i principis del.
Nou!!: Micenes і Pobles de la mar · Veure més »
Pompeia
Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».
Nou!!: Micenes і Pompeia · Veure més »
Porta dels Lleons
La Porta dels Lleons va ser, en l'Edat de Bronze, l'entrada principal a la ciutadella de Micenes en el sud de Grècia.
Nou!!: Micenes і Porta dels Lleons · Veure més »
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Nou!!: Micenes і Posidó · Veure més »
Prometeu encadenat
L'encadenament de Prometeu, per Dirck van Baburen. Prometeu encadenat (Προμηθεύς Δεσμώτης) és una tragèdia de l'antiga Grècia, tradicionalment atribuïda a Èsquil.
Nou!!: Micenes і Prometeu encadenat · Veure més »
Protoindoeuropeu
El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees.
Nou!!: Micenes і Protoindoeuropeu · Veure més »
Pterelau
D'acord amb la mitologia grega, Pterelau (en grec Πτερέλαος), va ser un heroi pertanyent a l'estirp de Perseu.
Nou!!: Micenes і Pterelau · Veure més »
Sarcòfag d'Hagia Triada
El sarcòfag d'Hagia Triada (o Agia Triada) és un sarcòfag minoic descobert el 1903 en el jaciment arqueològic d'Hagia Triada a Creta.
Nou!!: Micenes і Sarcòfag d'Hagia Triada · Veure més »
Sàtir
''Pan i Siringa'' En la mitologia grega, els sàtirs (en grec antic Σάτυροι) eren divinitats dels boscos i de les muntanyes.
Nou!!: Micenes і Sàtir · Veure més »
Sequera
Terra seca Estat de l'embassament de Sau, a Osona, al març del 2008 La sequera, secada, seca o sequina és un esdeveniment d'escassetat prolongada del subministrament d'aigua, ja sigui atmosfèrica (precipitació per sota de la mitjana), d'aigües superficials o subterrànies.
Nou!!: Micenes і Sequera · Veure més »
Setge
Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.
Nou!!: Micenes і Setge · Veure més »
Tafis
Els tafis (Taphii) foren un poble de l'antiga Grècia que apareixen sovint en la mitologia com a pirates a la zona de la mar Jònica.
Nou!!: Micenes і Tafis · Veure més »
Tarhunta-Radu
Tarhunta-Radu o també Tarḫuntaradu va ser rei d'Arzawa a la primera meitat del.
Nou!!: Micenes і Tarhunta-Radu · Veure més »
Tebes (Egipte)
Tebes és el nom grec (Θήβαι, Thébai) d'una ciutat de l'antic Egipte, pertanyent al quart nomós de l'Alt Egipte (Wast).
Nou!!: Micenes і Tebes (Egipte) · Veure més »
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Nou!!: Micenes і Tebes (Grècia) · Veure més »
Teogonia
La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.
Nou!!: Micenes і Teogonia · Veure més »
Termòpiles
Les Termòpiles (Θερμοπύλαι, 'Portes Calentes') és un famós pas de Grècia entre Tessàlia i la Lòcrida, únic lloc pel qual es podia entrar des del nord cap al sud de Grècia.
Nou!!: Micenes і Termòpiles · Veure més »
Tiestes
'''''Tiestes''' i Aèrope'' (obra de Giovanni Francesco Bezzi, ca. 1565-1571). D'acord amb la mitologia grega, Tiestes (en grec antic Θυέστης), va ser el germà bessó d'Atreu, fill de Pèlops, rei de l'Èlida, i d'Hipodamia.
Nou!!: Micenes і Tiestes · Veure més »
Tindàreu
Segons la mitologia grega, Tindàreu (en grec Τυνδάρεως, en llatí Tyndăreus), també conegut com a Tíndar, va ser un rei d'Esparta.
Nou!!: Micenes і Tindàreu · Veure més »
Tirint
Tirint (en Τίρυνς, gen. Τίρυνθος; gentilici Τιρύνθιος, tirinti) fou de les més ciutats gregues més antigues i protagonista de diversos mites molt populars.
Nou!!: Micenes і Tirint · Veure més »
Tisamen (fill d'Orestes)
Segons la mitologia grega, Tisamen (en grec antic Τισαμενός "el Venjador") va ser un rei d'Esparta, fill d'Orestes i d'Hermíone.
Nou!!: Micenes і Tisamen (fill d'Orestes) · Veure més »
Tiy
Tiy nascuda a Jammin (actual Panòpolis) fou reina d'Egipte i esposa d'Amenofis III.
Nou!!: Micenes і Tiy · Veure més »
Tolos (tomba)
Dibuix d'una secció de la construcció del tolos anomenat ''Tresor d'Atreu'' Un tolos (del grec, θόλος τάφοι, θόλοι τάφοι, «tomba de volta») és una estructura d'enterrament caracteritzada per una falsa volta creada per la sobreposició de successius petits anells de rajoles o, més habitualment, pedres.
Nou!!: Micenes і Tolos (tomba) · Veure més »
Tresor d'Atreu
El Tresor d'Atreu, també anomenat Tomba d'Atreu i Tomba d'Agamèmnon, és la tomba abovedada, o tolos, més monumental que es coneix a Grècia.
Nou!!: Micenes і Tresor d'Atreu · Veure més »
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Nou!!: Micenes і Troia · Veure més »
Tudhalias II
Tudhalias II va ser un rei hitita al.
Nou!!: Micenes і Tudhalias II · Veure més »
Uhha-Ziti
Uhha-Ziti era un rei d'Arzawa que va governar aproximadament del 1330 aC fins al 1320 aC o 1319 aC.
Nou!!: Micenes і Uhha-Ziti · Veure més »
Wilusa
Wilusa o Wiluša era una ciutat (o potser un regne) de la regió de la Tròade que les fonts hitites de finals del trobades a la ciutat d'Hattusa, diuen que formava part d'una confederació anomenada Assuwa.
Nou!!: Micenes і Wilusa · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Micenes і Xipre · Veure més »
Zagreu
El mite de Zagreu està relacionat amb el de Dionís, l'infant nascut dues vegades. Imatge: Estàtua de Dionís nen, s.IV aC, trobada a Lamis. Zagreu (en grec antic, Ζαγρεύς Zagreús) era un déu de la religió de l'antiga Grècia generalment, però no sempre, considerat una manifestació del Dionís místic i déu del vi, en el qual aquest es va reencarnar.
Nou!!: Micenes і Zagreu · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Micenes і Zeus · Veure més »
