Accés més ràpid que el navegador!
54 les relacions: Alfred North Whitehead, Aristòtil, Augustus De Morgan, Òrganon, Àlgebra de Boole, Bertrand Russell, Càlcul lògic, Charles Sanders Peirce, Ciències de la computació, Cibernètica, Condició matemàtica, Conjunt numerable, Cos (matemàtiques), David Hilbert, Demostració (matemàtiques), Electrònica, Enunciat, Ernst Schröder, Filosofia, Filosofia analítica, Fonaments de la matemàtica, George Boole, Giuseppe Peano, Gottlob Frege, Graf (matemàtiques), Grup (matemàtiques), Interdisciplinarietat, Kurt Gödel, Lògica, Lògica computacional, Lògica de primer ordre, Lògica modal, Lògica proposicional, Lingüística, Llenguatge formal, Matemàtiques, Mathematische Annalen, Neurofisiologia, Ordinador, Primers analítics, Programació, Proposició (lògica), Símbol, Segona Guerra Mundial, Semàntica, Sil·logisme, Sintaxi, Sistema formal, Teoria de conjunts, Teoria de la demostració, ..., Teoria de models, Turíngia, Universitat Friedrich Schiller de Jena, Xarxa neuronal. Ampliar l'índex (4 més) »
Alfred North Whitehead
va ser un matemàtic i filòsof anglès.
Nou!!: Lògica matemàtica і Alfred North Whitehead · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Lògica matemàtica і Aristòtil · Veure més »
Augustus De Morgan
fou un matemàtic i lògic britànic.
Nou!!: Lògica matemàtica і Augustus De Morgan · Veure més »
Òrganon
Òrganon (del grec Ὄργανον) és el nom amb què són coneguts els tractats de lògica d'Aristòtil.
Nou!!: Lògica matemàtica і Òrganon · Veure més »
Àlgebra de Boole
Làlgebra de Boole també anomenada àlgebra booleana, en matemàtica, electrònica digital i informàtica és una estructura algebraica que esquematitza les operacions lògiques.
Nou!!: Lògica matemàtica і Àlgebra de Boole · Veure més »
Bertrand Russell
fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.
Nou!!: Lògica matemàtica і Bertrand Russell · Veure més »
Càlcul lògic
El càlcul lògic o derivació lògica és un algorisme que permet còmoda i fàcilment inferir o deduir un enunciat veritable a partir d'un altre o altres que es tenen com a vàlidament veritables.
Nou!!: Lògica matemàtica і Càlcul lògic · Veure més »
Charles Sanders Peirce
Charles Sanders Peirce (pronunciat /pɜːrs/, Cambridge, Massachusetts, 10 de setembre de 1839 – Milford, Pennsilvània, 19 d'abril de 1914) va ser un filòsof, lògic i científic estatunidenc.
Nou!!: Lògica matemàtica і Charles Sanders Peirce · Veure més »
Ciències de la computació
Les Ciències de la computació estudien els fonaments teòrics de la informació i el còmput, juntament amb tècniques pràctiques per a la implementació i aplicació d'aquests fonaments teòrics.
Nou!!: Lògica matemàtica і Ciències de la computació · Veure més »
Cibernètica
La cibernètica és una especialitat de la robòtica, a l'enginyeria, que tracta dels sistemes de control i de comunicació.
Nou!!: Lògica matemàtica і Cibernètica · Veure més »
Condició matemàtica
Una condició, en lògica matemàtica, és una relació que mantenen dues proposicions o estat de les coses, o entre una i part o tot el seu medi, entorn o frontera.
Nou!!: Lògica matemàtica і Condició matemàtica · Veure més »
Conjunt numerable
En matemàtiques, un conjunt és numerable quan els seus elements poden posar-se en correspondència un a un amb un subconjunt del conjunt dels nombres naturals.
Nou!!: Lògica matemàtica і Conjunt numerable · Veure més »
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Nou!!: Lògica matemàtica і Cos (matemàtiques) · Veure més »
David Hilbert
David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Lògica matemàtica і David Hilbert · Veure més »
Demostració (matemàtiques)
En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.
Nou!!: Lògica matemàtica і Demostració (matemàtiques) · Veure més »
Electrònica
Esquema d'un circuit amplificador de dues etapes Lelectrònica és la branca de la física i especialització de l'enginyeria, que estudia i empra els dispositius electrònics que funcionen controlant el flux d'electrons i altres partícules carregades elèctricament en dispositius com per exemple semiconductors o altres.
Nou!!: Lògica matemàtica і Electrònica · Veure més »
Enunciat
Un enunciat és una seqüència aïllada de paraules que tenen sentit complet i que va emmarcades per pauses en la parla i per determinats signes de puntuació (punt, signe d'exclamació i signe d'interrogació) en l'escriptura.
Nou!!: Lògica matemàtica і Enunciat · Veure més »
Ernst Schröder
Friedrich Wilhelm Karl Ernst Schröder o, simplement, Ernst Schröder (1841-1902) va ser un matemàtic i lògic alemany.
Nou!!: Lògica matemàtica і Ernst Schröder · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Lògica matemàtica і Filosofia · Veure més »
Filosofia analítica
La filosofia analítica és un corrent filosòfic dominant durant el, que va centrar l'atenció en la lògica matemàtica, l'anàlisi del llenguatge, i en general, la identificació amb la concepció científica de la natura.
Nou!!: Lògica matemàtica і Filosofia analítica · Veure més »
Fonaments de la matemàtica
Fonaments de la matemàtica és el terme amb què sovint s'identifiquen certs camps de la matemàtica, com ara la filosofia de la matemàtica, la lògica matemàtica, la teoria de conjunts axiomàtica, la teoria de la demostració, la teoria de models i la teoria de la recursió, que tenen en comú la cerca d'una fonamentació per la matemàtica.
Nou!!: Lògica matemàtica і Fonaments de la matemàtica · Veure més »
George Boole
George Boole (Lincoln, Lincolnshire, 2 de novembre del 1815 - Ballintemple, Cork, 8 de desembre del 1864), va ser un matemàtic, educador, lògic i filòsof anglès.
Nou!!: Lògica matemàtica і George Boole · Veure més »
Giuseppe Peano
Giuseppe Peano (27 d'agost, 1858 – 20 d'abril, 1932) va ser un matemàtic i filòsof italià, conegut per les seves contribucions a la teoria de conjunts.
Nou!!: Lògica matemàtica і Giuseppe Peano · Veure més »
Gottlob Frege
Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.
Nou!!: Lògica matemàtica і Gottlob Frege · Veure més »
Graf (matemàtiques)
Representació d'un graf etiquetat, amb 6 vèrtexs i set arestes En teoria de grafs, un graf és una representació abstracta d'un conjunt d'objectes on alguns parells dels objectes estan connectats per enllaços.
Nou!!: Lògica matemàtica і Graf (matemàtiques) · Veure més »
Grup (matemàtiques)
Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.
Nou!!: Lògica matemàtica і Grup (matemàtiques) · Veure més »
Interdisciplinarietat
La interdisciplinarietat és l'intent de superar les divisions dels diferents camps de la ciència per tenir un apropament global a un problema o camp d'estudi.
Nou!!: Lògica matemàtica і Interdisciplinarietat · Veure més »
Kurt Gödel
fou un matemàtic austríac-americà, un lògic profund que va desenvolupar el teorema d'incompletesa, afirmant que qualsevol sistema axiomàtic consistent prou potent per descriure l'aritmètica dels enters permet proposicions (sobre enters) que no es poden demostrar ni refutar.
Nou!!: Lògica matemàtica і Kurt Gödel · Veure més »
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Nou!!: Lògica matemàtica і Lògica · Veure més »
Lògica computacional
Diagrama de les comportes lògiques La lògica computacional és la mateixa lògica matemàtica aplicada al context de les ciències de la computació.
Nou!!: Lògica matemàtica і Lògica computacional · Veure més »
Lògica de primer ordre
La lògica de primer ordre, també anomenada lògica de predicats o càlcul de predicats, és un sistema formal dissenyat per estudiar la inferència en els llenguatges de primer ordre.
Nou!!: Lògica matemàtica і Lògica de primer ordre · Veure més »
Lògica modal
La lògica modal és un sistema formal que intenta capturar el comportament deductiu d'algun grup d'operadors modals.
Nou!!: Lògica matemàtica і Lògica modal · Veure més »
Lògica proposicional
La lògica proposicional és una branca de la lògica clàssica que estudia les proposicions o sentències lògiques, les seves possibles avaluacions de veritat i, en el cas ideal, el seu nivell absolut de veritat.
Nou!!: Lògica matemàtica і Lògica proposicional · Veure més »
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Nou!!: Lògica matemàtica і Lingüística · Veure més »
Llenguatge formal
teoremes. En alguns sistemes formals, però, el conjunt dels teoremes coincideix amb el de les fórmules ben formades. A matemàtiques, lògica, i ciències de la computació, un llenguatge formal és un llenguatge on els símbols primitius i regles per a unir aquests símbols estan formalment especificats.
Nou!!: Lògica matemàtica і Llenguatge formal · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Lògica matemàtica і Matemàtiques · Veure més »
Mathematische Annalen
Mathematische Annalen (abreviadament Math. Ann. o, antigament, Math. Annal.; Codi ISSN 0025-5831) és una revista científica alemanya de Matemàtiques fundada l'any 1868 per Alfred Clebsch i Carl Neumann.
Nou!!: Lògica matemàtica і Mathematische Annalen · Veure més »
Neurofisiologia
La neurofisiologia és la branca de la fisiologia i la psicologia que estudia el sistema nerviós.
Nou!!: Lògica matemàtica і Neurofisiologia · Veure més »
Ordinador
Teclat Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil.
Nou!!: Lògica matemàtica і Ordinador · Veure més »
Primers analítics
Primers analítics (en grec antic Ἀναλυτικῶν προτέρων, en llatí Analytica priora, abreujat An. Pr) és un text del filòsof grec Aristòtil d'Estagira. Consta de dos llibres (I: 71a - 89b, II: 90a - 100b) i no hi ha dubtes sobre l'autenticitat de l'obra.
Nou!!: Lògica matemàtica і Primers analítics · Veure més »
Programació
* Informàtica.
Nou!!: Lògica matemàtica і Programació · Veure més »
Proposició (lògica)
Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.
Nou!!: Lògica matemàtica і Proposició (lògica) · Veure més »
Símbol
Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.
Nou!!: Lògica matemàtica і Símbol · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Lògica matemàtica і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Semàntica
La semàntica, en un sentit ampli, és la part de la lingüística que estudia la paraula, concretament tot allò relacionat amb el seu significat.
Nou!!: Lògica matemàtica і Semàntica · Veure més »
Sil·logisme
Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).
Nou!!: Lògica matemàtica і Sil·logisme · Veure més »
Sintaxi
La sintaxi (del grec σύνταξις, σύν: 'junts', τάξις: 'ordre') és la part de la gramàtica que estudia els mecanismes de generació de frases.
Nou!!: Lògica matemàtica і Sintaxi · Veure més »
Sistema formal
Un sistema formal o axiomàtic és un artifici matemàtic compost de símbols que s'uneixen entre si formant cadenes que, al seu torn, poden ser manipulades segons regles per produir altres cadenes.
Nou!!: Lògica matemàtica і Sistema formal · Veure més »
Teoria de conjunts
La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.
Nou!!: Lògica matemàtica і Teoria de conjunts · Veure més »
Teoria de la demostració
La teoria de la demostració és una branca de la lògica matemàtica que tracta amb l'estructura de les demostracions matemàtiques i la potència expressiva d'un determinat conjunt d'axiomes matemàtics.
Nou!!: Lògica matemàtica і Teoria de la demostració · Veure més »
Teoria de models
La teoria de models és la branca de la matemàtica que estudia les estructures matemàtiques, com ara els grups, els cossos, els grafs o àdhuc els models de la teoria de conjunts, amb les eines de la lògica matemàtica.
Nou!!: Lògica matemàtica і Teoria de models · Veure més »
Turíngia
L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom.
Nou!!: Lògica matemàtica і Turíngia · Veure més »
Universitat Friedrich Schiller de Jena
La universitat Friedrich Schiller (FSU) està localitzada a Jena, Turíngia a Alemanya, va ser fundada el 1558 i va ser anomenada en honor de l'escriptor alemany Friedrich Schiller el 1934.
Nou!!: Lògica matemàtica і Universitat Friedrich Schiller de Jena · Veure més »
Xarxa neuronal
xarxa neuronal artificial avançada Una xarxa neuronal és una xarxa o circuit de neurones, o en un sentit modern, una xarxa neuronal artificial, composta de neurones o nodes artificials.
Nou!!: Lògica matemàtica і Xarxa neuronal · Veure més »
Redirigeix aquí:
Lògica simbòlica, Lógica formal, Metamatemàtica.
