Accés més ràpid que el navegador!
104 les relacions: Acadèmia Catòlica de Sabadell, Acció Catòlica, Ajuntament de Sabadell, Alejandro Lerroux García, Amadeu Hurtado i Miró, Anton Cañellas i Balcells, Antoni Batlle i Mestre, Antoni Maria Marcet i Poal, Antoni Rubió i Lluch, Aureli Maria Escarré i Jané, Barcelona, Bèlgica, Burgos, Caixa Sabadell, Carles Cardó i Sanjoan, Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España, Catalanisme, Catalunya, Catedral de Barcelona, Cementiri de Sabadell, Cercle Artístic de Sant Lluc, Ciutat del Vaticà, Comissió Abat Oliba, Concili Vaticà II, Constitució espanyola de 1931, Cop d'estat del 18 de juliol, Dictadura de Primo de Rivera, Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Fèlix Sardà i Salvany, Federico Tedeschini, Ferran Casablancas i Planell, Francesc Cambó i Batlle, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, Francesc Sallarès i Salt, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Giner de los Ríos, Franquisme, Frederic Clascar i Sanou, Generalitat, Gregori Maria Sunyol i Baulenas, Gremi de Fabricants de Sabadell, Grup Torras i Bages, Guerra civil, Hilari Raguer i Suñer, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Jaume Carner i Romeu, Jeroni Martorell i Terrats, Joan Baptista Manyà i Alcoverro, Joan Carles Sánchez Salinas, ..., Joan Llimona i Bruguera, Joan Reventós i Carner, Jocs Florals, Jordi Pujol i Soley, José María Gil-Robles y Quiñones, Josep Gudiol i Cunill, Josep Maria Ainaud de Lasarte, Josep Maria Espanya i Sirat, Josep Puig i Cadafalch, Josep Torras i Bages, La Veu de Catalunya, Lleida, Lliga Catalana (partit), Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Llista d'abats de Montserrat, Malines, Mancomunitat de Catalunya, Manuel Azaña Díaz, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Minyons de Muntanya, Monestir de Montserrat, Nomenclàtor, Orfeó Català, París, Primer Congrés Litúrgic de Montserrat, Sabadell, Sant Esteve Sesrovires, Sant Fèlix de Sabadell, Segona República Espanyola, Seminari Conciliar de Barcelona, Seminari Pontifici de Tarragona, Tolosa de Llenguadoc, Universitat catòlica de Lovaina (1834-1968), Vida Cristiana, 1884, 1896, 1905, 1909, 1913, 1915, 1916, 1919, 1923, 1924, 1929, 1931, 1932, 1933, 1936, 1937, 1940, 1955, 4 de maig, 7 de març. Ampliar l'índex (54 més) »
Acadèmia Catòlica de Sabadell
Acadèmia Catòlica de Sabadell és un centre d'educació cristiana, fundat a Sabadell el 1871 per Fèlix Sardà i Salvany, representant del sector més integrista del catolicisme.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Acadèmia Catòlica de Sabadell · Veure més »
Acció Catòlica
Acció Catòlica és una associació pública de fidels que té el seu origen en la mateixa Església catòlica.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Acció Catòlica · Veure més »
Ajuntament de Sabadell
L'Ajuntament de Sabadell és l'administració de primer nivell que governa la ciutat i el municipi de Sabadell i que representa els sabadellencs.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Ajuntament de Sabadell · Veure més »
Alejandro Lerroux García
Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Alejandro Lerroux García · Veure més »
Amadeu Hurtado i Miró
Amadeu Hurtado i Miró (Vilanova i la Geltrú, 28 de gener del 1875 – Barcelona, 11 de febrer del 1950) fou un advocat i polític català.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Amadeu Hurtado i Miró · Veure més »
Anton Cañellas i Balcells
Anton Cañellas i Balcells (Barcelona, 1923 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'agost de 2006) va ser un advocat, joier, editor i polític català.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Anton Cañellas i Balcells · Veure més »
Antoni Batlle i Mestre
Antoni Batlle i Mestre (Sitges, 31 de juliol de 1888 - Barcelona, 26 de novembre de 1955) fou un sacerdot i pedagog català que va ser el gran impulsor del l'escoltisme catòlic a Catalunya.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Antoni Batlle i Mestre · Veure més »
Antoni Maria Marcet i Poal
Antoni Maria Marcet i Poal (Terrassa, 5 de juliol de 1878 - Abadia de Montserrat, 13 de maig de 1946) fou un monjo de l'Abadia de Montserrat.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Antoni Maria Marcet i Poal · Veure més »
Antoni Rubió i Lluch
Antoni Rubió i Lluch (Valladolid, 24 de juliol de 1856 - Barcelona, 9 de juny de 1937) fou un historiador i intel·lectual català, fill del poeta Joaquim Rubió i Ors i d'Elisea Lluch i Garriga, germana del cardenal Joaquim Lluch i Garriga.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Antoni Rubió i Lluch · Veure més »
Aureli Maria Escarré i Jané
Aureli Maria Escarré i Jané (l'Arboç, 15 d'abril de 1908 – Barcelona, 21 d'octubre de 1968) fou un monjo benedictí i abat de Montserrat.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Aureli Maria Escarré i Jané · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Barcelona · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Bèlgica · Veure més »
Burgos
Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Burgos · Veure més »
Caixa Sabadell
Edifici de l'Obra Social Caixa Sabadell Caixa Sabadell (Caixa d'Estalvis de Sabadell) va ser una caixa d'estalvis, la més longeva de Catalunya en el seu moment, ja que va néixer el 6 de gener de 1859 a Sabadell.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Caixa Sabadell · Veure més »
Carles Cardó i Sanjoan
Carles Cardó i Sanjoan (Valls, 5 de maig del 1884 – Barcelona, 24 de març del 1958) fou eclesiàstic i escriptor, canonge de la seu de Barcelona i influent pensador humanista.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Carles Cardó i Sanjoan · Veure més »
Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España
La Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España (Carta col·lectiva dels bisbes espanyols als bisbes del món sencer amb motiu de la guerra a Espanya) va ser una maniobra de propaganda internacional dels bisbes espanyols, amb el qual volien informar els catòlics arreu del món de la postura de l'Església Catòlica en la Guerra Civil.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España · Veure més »
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Catalanisme · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Catalunya · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Catedral de Barcelona · Veure més »
Cementiri de Sabadell
El Cementiri de Sabadell o Cementiri de Sant Nicolau és un monument del municipi de Sabadell (Vallès Occidental) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Cementiri de Sabadell · Veure més »
Cercle Artístic de Sant Lluc
El Cercle Artístic de Sant Lluc és un centre de pràctica artística i foment cultural fundat a Barcelona el 1893 per Joan Llimona, Josep Llimona, Antoni Utrillo, Alexandre de Riquer, pel regidor Alexandre M. Pons i un grup d'artistes seguidors del bisbe Josep Torras i Bages, com a reacció a l'humor anticlerical del modernisme i al Cercle Artístic de Barcelona, que consideraven frívol.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Cercle Artístic de Sant Lluc · Veure més »
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Ciutat del Vaticà · Veure més »
Comissió Abat Oliba
La Comissió Abat Oliba fou constituïda a instàncies de l'abat Aureli Maria Escarré i Jané per promoure els actes d'entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Comissió Abat Oliba · Veure més »
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Concili Vaticà II · Veure més »
Constitució espanyola de 1931
La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939).
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Constitució espanyola de 1931 · Veure més »
Cop d'estat del 18 de juliol
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Cop d'estat del 18 de juliol · Veure més »
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »
Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947
Les festes de lEntronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947 consistiren en la solemne col·locació de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat en un tron nou.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947 · Veure més »
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »
Fèlix Sardà i Salvany
Fèlix Sardà i Salvany (Sabadell, 21 de maig de 1841 - 2 de gener de 1916) fou un eclesiàstic apologista i escriptor català.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Fèlix Sardà i Salvany · Veure més »
Federico Tedeschini
Federico Tedeschini (Antrodoco, Laci, 12 d'octubre de 1873 – Roma, 2 de novembre de 1959) va ser un arquebisbe i cardenal italià.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Federico Tedeschini · Veure més »
Ferran Casablancas i Planell
Ferran Casablancas i Planell (Sabadell, 28 d'octubre de 1874 - Barcelona, 21 d'octubre de 1960) fou un empresari català, conegut per revolucionar la indústria cotonera al primer quart del.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Ferran Casablancas i Planell · Veure més »
Francesc Cambó i Batlle
Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Francesc Cambó i Batlle · Veure més »
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) fou bisbe de Solsona, arquebisbe de Tarragona i cardenal.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer · Veure més »
Francesc Sallarès i Salt
Francesc Sallarès i Salt (Sabadell, 28 de juny de 1838 - 8 de febrer de 1910) fou un escolapi.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Francesc Sallarès i Salt · Veure més »
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »
Francisco Giner de los Ríos
Francisco Giner de los Ríos (Ronda, 10 d'octubre de 1839 - Madrid, 17 de febrer de 1915) fou un filòsof, pedagog i assagista espanyol.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Francisco Giner de los Ríos · Veure més »
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Franquisme · Veure més »
Frederic Clascar i Sanou
Frederic Clascar i Sanou (Santa Coloma de Farners, la Selva, 6 de setembre de 1873 — Barcelona, 21 de febrer de 1919) fou un religiós català, liturgista i biblista, destacat per les seves traduccions bíbliques i la seva tasca de divulgació i reforma litúrgica.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Frederic Clascar i Sanou · Veure més »
Generalitat
La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Generalitat · Veure més »
Gregori Maria Sunyol i Baulenas
Gregori Maria Sunyol i Baulenas OSB (nom de baptisme, Ramon; utilitzà ambdues grafies del cognom: Suñol i Sunyol) (Barcelona, 7 de setembre de 1879 – Roma, 26 d'octubre de 1946) fou un religiós i musicòleg català que aconseguí un gran prestigi internacional en el camp del cant gregorià.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Gregori Maria Sunyol i Baulenas · Veure més »
Gremi de Fabricants de Sabadell
Gremi de Fabricants de Sabadell és l'entitat patronal de la indústria tèxtil llanera sabadellenca.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Gremi de Fabricants de Sabadell · Veure més »
Grup Torras i Bages
El Grup Torres i Bages fou un grup d'estudiants dedicat a la promoció de temes religiosos i culturals, que funcionà clandestinament a Barcelona des de l'any 1942.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Grup Torras i Bages · Veure més »
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Guerra civil · Veure més »
Hilari Raguer i Suñer
Hilari Raguer i Suñer (nascut Ernest Raguer i Suñer, Madrid, 11 d'agost de 1928 - Monestir de Montserrat, 1 d'octubre de 2020) fou un monjo benedictí i historiador català.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Hilari Raguer i Suñer · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Jaume Carner i Romeu
Jaume Carner i Romeu (el Vendrell, el Baix Penedès, 22 de febrer de 1867 — Barcelona, 27 de setembre 1934) fou un advocat i polític català, avi de Joan Reventós i Carner.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Jaume Carner i Romeu · Veure més »
Jeroni Martorell i Terrats
Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951) fou un arquitecte català format a la vora de grans arquitectes modernistes com Josep Puig i Cadafalch.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Jeroni Martorell i Terrats · Veure més »
Joan Baptista Manyà i Alcoverro
Joan Baptista Manyà i Alcoverro (Gandesa, 31 d'octubre de 1884 - Tortosa, 22 de desembre de 1976) fou un filòsof i teòleg català.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Joan Baptista Manyà i Alcoverro · Veure més »
Joan Carles Sánchez Salinas
Joan Carles Sánchez Salinas (Sabadell, 19 de maig de 1971) és un polític català, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que va ser alcalde de Sabadell del 5 de març del 2013 fins al 13 de juny del 2015.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Joan Carles Sánchez Salinas · Veure més »
Joan Llimona i Bruguera
Joan Llimona i Bruguera (Barcelona, 23 de juny de 1860Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - 23 de febrer de 1926) fou un pintor català del Modernisme i màxim representant de la branca misticista, en concret ortodoxament catòlic.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Joan Llimona i Bruguera · Veure més »
Joan Reventós i Carner
Joan Reventós i Carner (Barcelona, 26 de juliol de 1927 - 13 de gener de 2004) va ser un destacat polític català, un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i president del Parlament de Catalunya.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Joan Reventós i Carner · Veure més »
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Jocs Florals · Veure més »
Jordi Pujol i Soley
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Jordi Pujol i Soley · Veure més »
José María Gil-Robles y Quiñones
José María Gil-Robles i Quiñones (Salamanca, 27 de novembre de 1898 - Madrid, 13 de setembre de 1980) va ser un polític i advocat espanyol.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і José María Gil-Robles y Quiñones · Veure més »
Josep Gudiol i Cunill
Josep Gudiol i Cunill (Vic, Osona, 26 de desembre, 1872 - Vic, Osona, 10 d'abril, 1931) fou un sacerdot, arqueòleg i historiador de l'art català.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Josep Gudiol i Cunill · Veure més »
Josep Maria Ainaud de Lasarte
Josep Maria Ainaud de Lasarte (Barcelona, 13 de juny del 1925 - Barcelona, 9 d'agost de 2012) fou un historiador, promotor cultural, advocat, periodista i polític català.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Josep Maria Ainaud de Lasarte · Veure més »
Josep Maria Espanya i Sirat
Josep Maria Espanya i Sirat (Viella, la Vall d'Aran, 1879 - Bogotà, Colòmbia, 1953) fou un polític, propietari rural i advocat occità, membre d'una de les famílies més influents de la Vall d'Aran.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Josep Maria Espanya i Sirat · Veure més »
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »
Josep Torras i Bages
Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Josep Torras i Bages · Veure més »
La Veu de Catalunya
La Veu de Catalunya va ser un diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937, amb dues edicions diàries.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і La Veu de Catalunya · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Lleida · Veure més »
Lliga Catalana (partit)
La Lliga Catalana fou un partit polític català, hereu i successor de la Lliga Regionalista, creat el febrer de 1933.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Lliga Catalana (partit) · Veure més »
Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat
La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat és una agrupació confessional catòlica fundada el 1899 a Barcelona pel bisbe Josep Torras i Bages, que pretenia esdevenir la secció de propaganda religiosa de la Unió Catalanista, tot aplegant gent provinent de l'Acadèmia de la Llengua Catalana, de la congregació mariana dels jesuïtes i del Cercle Artístic de Sant Lluc.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat · Veure més »
Llista d'abats de Montserrat
Relació dels abats del monestir de Montserrat al llarg de la història.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Llista d'abats de Montserrat · Veure més »
Malines
Malines (neerlandès i oficial: Mechelen, francès: Malines, Alemany: Mecheln, Anglès: Mechlin, vell, poc usat) és una ciutat de Bèlgica, de la província d'Anvers i de la regió Flamenca, regat pel riu Dijle.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Malines · Veure més »
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »
Manuel Azaña Díaz
Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Manuel Azaña Díaz · Veure més »
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »
Minyons de Muntanya
La Germanor dels Minyons de Muntanya, coneguda com els Minyons de Muntanya fou una associació escolta que funcionà des de l'any 1927 a l'any 1974.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Minyons de Muntanya · Veure més »
Monestir de Montserrat
Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Monestir de Montserrat · Veure més »
Nomenclàtor
Nomenclàtor. França segle XVII Un nomenclàtor és una llista o catàleg ordenat dels noms dels pobles d'un territori, dels socis d'una societat, de la terminologia d'una ciència determinada, etc.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Nomenclàtor · Veure més »
Orfeó Català
L'Orfeó Català és una societat coral fundada el 15 de setembre de l'any 1891 per Lluís Millet, Amadeu Vives i Aureli Capmany i va ser un orfeó capdavanter dins el panorama musical català.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Orfeó Català · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і París · Veure més »
Primer Congrés Litúrgic de Montserrat
Amb motiu de la seva vinguda pel congrés litúrgic el nunci Francesco Ragonesi visità la Sagrada Família amb Antoni Gaudí. El Primer Congrés Litúrgic de Montserrat fou un congrés sobre litúrgia celebrat al monestir de Montserrat del 5 al 10 de juliol de 1915.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Primer Congrés Litúrgic de Montserrat · Veure més »
Sabadell
Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Sabadell · Veure més »
Sant Esteve Sesrovires
Sant Esteve Sesrovires, sovint només Sesrovires, és un municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Sant Esteve Sesrovires · Veure més »
Sant Fèlix de Sabadell
L'església de Sant Fèlix de Sabadell (oficialment Sant Feliu) és l'església arxiprestal de Sabadell.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Sant Fèlix de Sabadell · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Segona República Espanyola · Veure més »
Seminari Conciliar de Barcelona
El Seminari Conciliar de Barcelona és una institució destinada a la formació de sacerdots, la seu de la qual es troba en un edifici del carrer de la Diputació a l'Antiga Esquerra de l'Eixample de Barcelona, en el qual també s'hi ubiquen la Facultat de Teologia de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, l'Ateneu Universitari Sant Pacià, i el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Seminari Conciliar de Barcelona · Veure més »
Seminari Pontifici de Tarragona
Seminari Pontifici de Tarragona és un monument del municipi de Tarragona protegit com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Seminari Pontifici de Tarragona · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Universitat catòlica de Lovaina (1834-1968)
La Universitat Catòlica de Lovaina (en llatí universitas catholica lovaniensis, en francès université catholique de Louvain i en neerlandès Katholieke Universiteit te Leuven) va ser una antiga universitat belga que va néixer a Malines l'any 1834 com a Universitat catòlica de Malines i posteriorment es va traslladar a la ciutat de Lovaina el 1935, i que es va dividir l'any 1968 entre una universitat de parla neerlandesa (KU Leuven, que va romandre a Lovaina) i una altra de parla francesa (Universitat catòlica de Lovaina, establerta a Ottignies-Louvain-la-Neuve) a causa d'una crisi lingüística.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Universitat catòlica de Lovaina (1834-1968) · Veure més »
Vida Cristiana
Vida cristiana és una revista religiosa fundada el 1914, arran del 1r Congrés Litúrgic de Montserrat de l'any 1915, com a òrgan oficial del moviment litúrgic català.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і Vida Cristiana · Veure més »
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і 1884 · Veure més »
1896
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і 1896 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і 1905 · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і 1909 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і 1913 · Veure més »
1915
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і 1915 · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і 1916 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і 1919 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і 1923 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і 1924 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і 1929 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і 1931 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і 1932 · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і 1933 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і 1936 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і 1937 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і 1940 · Veure més »
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і 1955 · Veure més »
4 de maig
El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і 4 de maig · Veure més »
7 de març
El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.
Nou!!: Lluís Carreras i Mas і 7 de març · Veure més »
