Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Legió I Armeníaca

Índex Legió I Armeníaca

La Legió I Armeníaca (Primera legió «armènia») va ser una legió romana pseudocomitatensis de finals de l'Imperi Romà, creada probablement a finals del.

18 les relacions: Comes, Ctesifont, Dioclecià, Guerres romano-perses, Imperi Romà, Imperi Sassànida, Isàuria, Jovià, Julià l'Apòstata, Legió II Armeniaca, Legió romana, Mestre dels soldats, Notitia Dignitatum, Pseudocomitatenses, Selèucia del Tigris, 363, 382, 400.

Comes

Comes (en plural comites) era un rang romà que inicialment equivalia a 'company' per distingir-lo de socius ('soci').

Nou!!: Legió I Armeníaca і Comes · Veure més »

Ctesifont

Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.

Nou!!: Legió I Armeníaca і Ctesifont · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Legió I Armeníaca і Dioclecià · Veure més »

Guerres romano-perses

Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles  i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.

Nou!!: Legió I Armeníaca і Guerres romano-perses · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Legió I Armeníaca і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Legió I Armeníaca і Imperi Sassànida · Veure més »

Isàuria

Isàuria (en grec antic Ισαυρία) era una regió de l'Àsia Menor, que limitava a l'est amb Licaònia, al nord amb Frígia, a l'oest amb Psídia i al sud amb Cilícia i Pamfília.

Nou!!: Legió I Armeníaca і Isàuria · Veure més »

Jovià

Jovià (en llatí:, 331 - 17 de febrer del 364) fou un general i emperador romà (26 de juny de 363 - 17 de febrer de 364).

Nou!!: Legió I Armeníaca і Jovià · Veure més »

Julià l'Apòstata

Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.

Nou!!: Legió I Armeníaca і Julià l'Apòstata · Veure més »

Legió II Armeniaca

Legió II Armeniaca (d'Armènia) va ser una legió de finals de l'Imperi Romà.

Nou!!: Legió I Armeníaca і Legió II Armeniaca · Veure més »

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Nou!!: Legió I Armeníaca і Legió romana · Veure més »

Mestre dels soldats

Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.

Nou!!: Legió I Armeníaca і Mestre dels soldats · Veure més »

Notitia Dignitatum

La Notitia Dignitatum és un document de l'Imperi Romà procedent de la Cancelleria Reial que dona detalls de l'administració de l'Imperi, tant de la cort com a nivell provincial.

Nou!!: Legió I Armeníaca і Notitia Dignitatum · Veure més »

Pseudocomitatenses

Els pseudocomitatenses (en singular pseudocomitatensis) eren un cos de l'exèrcit romà tardà.

Nou!!: Legió I Armeníaca і Pseudocomitatenses · Veure més »

Selèucia del Tigris

Selèucia o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.

Nou!!: Legió I Armeníaca і Selèucia del Tigris · Veure més »

363

Sense descripció.

Nou!!: Legió I Armeníaca і 363 · Veure més »

382

El 382 (CCCLXXXII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Legió I Armeníaca і 382 · Veure més »

400

El 400 (CD) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Legió I Armeníaca і 400 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Legió I Armeniaca.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »