Accés més ràpid que el navegador!
53 les relacions: Alfons XII d'Espanya, Amadeu I d'Espanya, Anoia, Aranzel, Calaf, Can Figuerola, Cementiri Municipal de Girona, Constantino de Ardanaz y Undabarrena, Economia, Eudald Jaumeandreu i Triter, Francisco Santa Cruz Pacheco, Francisco Serrano Domínguez, Girona, Gran Bretanya, Institución Libre de Enseñanza, Joan Prim i Prats, José Manuel Piernas y Hurtado, Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya, Lliure comerç, Madrid, Manuel García Barzanallana, Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya, Ministeri d'Hisenda d'Espanya, París, Partit Progressista, Partit Republicà Democràtic Federal, Pesseta, President del Senat d'Espanya, Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, Revolució de 1868, Segismundo Moret y Prendergast, Senat d'Espanya, Societat Catalana d'Economia, Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, Unió Monetària Llatina, Universitat de Barcelona, Universitat de Madrid, 1 de novembre, 13 de juliol, 1816, 1846, 1857, 1865, 1868, 1869, 1870, 1872, 1873, 1903, 2 de desembre, ..., 28 de febrer, 3 d'octubre, 4 de juliol. Ampliar l'índex (3 més) »
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Alfons XII d'Espanya · Veure més »
Amadeu I d'Espanya
Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Amadeu I d'Espanya · Veure més »
Anoia
LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Anoia · Veure més »
Aranzel
Un aranzel és un impost que cobra l'Estat sobre les mercaderies en els productes exportats i importats.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Aranzel · Veure més »
Calaf
Calaf és una vila i municipi situat al nord de la comarca de l'Anoia.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Calaf · Veure més »
Can Figuerola
Can Figuerola és una masia de l'antic terme de Sant Genís dels Agudells, situada als carrers del Sinaí i Judea, al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Can Figuerola · Veure més »
Cementiri Municipal de Girona
El Cementiri Municipal de Girona és un recinte funerari de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Cementiri Municipal de Girona · Veure més »
Constantino de Ardanaz y Undabarrena
Constantino de Ardanaz i Undabarrena (Bilbao, 5 de febrer de 1820 – Santander, 1873) va ser un hisendista i polític espanyol.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Constantino de Ardanaz y Undabarrena · Veure més »
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Economia · Veure més »
Eudald Jaumeandreu i Triter
Eudald Jaumeandreu i Triter (Barcelona, 1774-1840) fou un economista català.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Eudald Jaumeandreu i Triter · Veure més »
Francisco Santa Cruz Pacheco
Francisco Santa Cruz Pacheco (Oriola, 11 de maig de 1797 indica aquesta data de naixement - Madrid, 31 d'agost de 1883) fou un polític valencià, diputat a Corts i ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Francisco Santa Cruz Pacheco · Veure més »
Francisco Serrano Domínguez
Francisco Serrano y Domínguez, Duc de la Torre (San Fernando, Cadis, 1810 - Madrid, 1885), militar i polític espanyol.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Francisco Serrano Domínguez · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Girona · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Gran Bretanya · Veure més »
Institución Libre de Enseñanza
La Institución Libre de Enseñanza (ILE), literalment en català Institució Lliure d'Ensenyament, va ser un projecte pedagògic creat el 1876 per Francisco Giner de los Ríos, a través del qual es va crear el primer centre educatiu a Espanya al marge de l'Estat i de l'Església, que va perdurar fins al 1936.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Institución Libre de Enseñanza · Veure més »
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Joan Prim i Prats · Veure més »
José Manuel Piernas y Hurtado
José Manuel Piernas y Hurtado (Madrid, 17 d'octubre de 1843 - 26 de febrer de 1911) fou un economista i jurista espanyol, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і José Manuel Piernas y Hurtado · Veure més »
Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya
Aquesta és la llista dels ministres d'Hisenda d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (ministre d'Hisenda, ministre d'hisenda i competitivitat, ministeri d'economia i hisenda, etc) des de 1717 fins a l'actualitat.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya · Veure més »
Lliure comerç
El lliure comerç o la llibertat de comerç és un model de mercat en què el comerç de béns i serveis entre els països flueix de manera ininterrompuda sense qualsevol obstacle artificial.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Lliure comerç · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Madrid · Veure més »
Manuel García Barzanallana
Manuel García Barzanallana García-Frías (Madrid, 17 d'agost de 1817 – Madrid, 29 de gener de 1892) va ser un hisendista i polític espanyol, ministre d'Hisenda durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Manuel García Barzanallana · Veure més »
Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya
Reial Casa de l'Aduana, seu central del Ministeri d'Economia i Hisenda a Madrid. El Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya · Veure més »
Ministeri d'Hisenda d'Espanya
El Ministeri d'Hisenda és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Ministeri d'Hisenda d'Espanya · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і París · Veure més »
Partit Progressista
El Partit Progressista fou una formació política a l'estat espanyol durant el, que adoptà aquest nom el 1836 com a oposició liberal extremista al règim de la regenta Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, que després dels fets de la Granja el 12 d'agost del 1836 la va obligar a acceptar un govern liberal radical.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Partit Progressista · Veure més »
Partit Republicà Democràtic Federal
El Partit Republicà Democràtic Federal fou un partit polític espanyol, amb especial influència als Territoris de parla catalana, organitzat després de la revolució de 1868.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Partit Republicà Democràtic Federal · Veure més »
Pesseta
La pesseta (en castellà i gallec peseta, en basc pezeta) va ser la moneda espanyola de curs legal fins a la introducció de l'euro el 1999 i la seva desaparició definitiva l'1 de març del 2002.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Pesseta · Veure més »
President del Senat d'Espanya
El President del Senat d'Espanya és escollit en sessió constitutiva del Senat d'Espanya amb el vot favorable de la majoria absoluta dels seus membres.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і President del Senat d'Espanya · Veure més »
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Escut de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques La Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (en castellà, Real Academia de Ciencias Morales y Políticas) va ser creada als vint dies d'haver-se aprovat la Llei d'instrucció pública per mitjà del del 30 de setembre de 1857 durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques · Veure més »
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Revolució de 1868 · Veure més »
Segismundo Moret y Prendergast
Estàtua de Moret a Cadis Segismundo Moret y Prendergast (Cadis, 2 de juny de 1833 – Madrid, 28 de gener de 1913) va ser un hisendat, literat i polític espanyol.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Segismundo Moret y Prendergast · Veure més »
Senat d'Espanya
El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Senat d'Espanya · Veure més »
Societat Catalana d'Economia
Anuari de la Societat Catalana d'Economia Societat Catalana d'Economia (SCE) és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans fundada el 1951 i que té com a finalitat l'estudi i la recerca econòmica i en procura la difusió.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Societat Catalana d'Economia · Veure més »
Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País
La Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (SEBAP) és una societat que promou els interessos econòmics col·lectius de Barcelona i la seva província.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País · Veure més »
Unió Monetària Llatina
La Unió Monetària Llatina (UML) fou un intent del d'unificar diverses monedes europees en una de sola que pogués ser utilitzada a tots els estats membres, en una època en què la major part de les monedes nacionals encara eren fetes d'or i d'argent, que es va dur a terme entre 1865 i 1927.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Unió Monetària Llatina · Veure més »
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Universitat de Barcelona · Veure més »
Universitat de Madrid
Universitat de Madrid o Universitat Central van ser els noms que va prendre la Universitat d'Alcalà d'Henares quan va ser traslladada a Madrid a mitjans del, després de la Llei Moyano de 1857.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і Universitat de Madrid · Veure més »
1 de novembre
El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і 1 de novembre · Veure més »
13 de juliol
El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і 13 de juliol · Veure més »
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і 1816 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і 1846 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і 1857 · Veure més »
1865
Països Catalans.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і 1865 · Veure més »
1868
;Països Catalans.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і 1868 · Veure més »
1869
;Països Catalans.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і 1869 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і 1870 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і 1872 · Veure més »
1873
;Països Catalans.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і 1873 · Veure més »
1903
;Països Catalans.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і 1903 · Veure més »
2 de desembre
El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і 2 de desembre · Veure més »
28 de febrer
El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і 28 de febrer · Veure més »
3 d'octubre
El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і 3 d'octubre · Veure més »
4 de juliol
El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Laureà Figuerola i Ballester і 4 de juliol · Veure més »
Redirigeix aquí:
Laureà Figuerola, Laureà Figuerola Ballester.
