Accés més ràpid que el navegador!
80 les relacions: Abu l-Ghazi Bahadur Khan, Alà-ad-Din Juwayní, Alà-ad-Din Muhàmmad, Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin, Àhmad Sanjar, Àsia Central, Balasagun, Balkh, Bishbalik, Bukharà, Dinastia Jin (1115-1234), Dinastia Liao, Genguis Khan, Gran Khorasan, Hotan, Issik Kul, Jetissú, Jurtxets, Kaixgar, Kankli, Kara-Khodja, Karlucs, Khitan, Khwarizm, Kuldjha, Kutxa (reialme), Kutxlug, Llengües sinítiques, Mar d'Aral, Markit, Naiman, Nestorianisme, Otrar, Ozgon, Pamir, Pinyin, Qarakhànida, Raixid-ad-Din, Regne de Khotan, Riu Ili, Riu Tarim, Sairam, Samarcanda, Sirdarià, Taixkent, Taraz, Tayang, Tübingen, Transoxiana, Turfan, ..., Uigurs, Vall de Ferganà, Vassili Vladímirovitx Bartold, Xina, Xinjiang, 1124, 1125, 1128, 1130, 1137, 1141, 1142, 1143, 1150, 1156, 1163, 1165, 1172, 1178, 1205, 1208, 1209, 1210, 1211, 1212, 1213, 1217, 1218, 1901, 9 de setembre. Ampliar l'índex (30 més) »
Abu l-Ghazi Bahadur Khan
Abu l-Ghazi Bahadur Khan (24 d'agost de 1603-1663) fou kan arabxàhida de Khivà (Abu l-Ghazi I Bahadur Khan 1644 -1663) i historiador en llengua txagatai, fill d'Arab Muhàmmad Khan I (kan arabxàhida de Khwarizm, nom que fins al va portar el kanat progressivament conegut com a Khivà, 1602-1623).
Nou!!: Kara-khitai і Abu l-Ghazi Bahadur Khan · Veure més »
Alà-ad-Din Juwayní
Alà-ad-Din Atà-Màlik ibn Muhàmmad (al-)Juwayní, més conegut senzillament com a Alà-ad-Din Juwayní (1226-1283) fou un governador i historiador persa.
Nou!!: Kara-khitai і Alà-ad-Din Juwayní · Veure més »
Alà-ad-Din Muhàmmad
Alà-ad-Din Muhàmmad (علاءالدين محمد ʿAlā ad-Dīn Muḥammad), conegut també com a Muhàmmad II Alà-ad-Din, Muhàmmad de Khwarizm o Khwarezm, Muhammad Khwarizm-Xah fou khwarizmxah (sobirà de Khwarizm) i del seu imperi del 1200 fins al 1220.
Nou!!: Kara-khitai і Alà-ad-Din Muhàmmad · Veure més »
Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin
Atziz ibn Muhammad ibn Anushtigin (1098-1156) fou khwarizmshah de Khwarizm.
Nou!!: Kara-khitai і Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin · Veure més »
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Nou!!: Kara-khitai і Àhmad Sanjar · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Kara-khitai і Àsia Central · Veure més »
Balasagun
Balasagun (Balassagun, Balasaghun, Karabalsagun; 八剌沙衮.
Nou!!: Kara-khitai і Balasagun · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Kara-khitai і Balkh · Veure més »
Bishbalik
Bishbalik o Beshbalik (les Cinc Viles) són unes ruïnes a Xinjiang d'una antiga ciutat o ciutats esmentada sovint entre el i el.
Nou!!: Kara-khitai і Bishbalik · Veure més »
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Nou!!: Kara-khitai і Bukharà · Veure més »
Dinastia Jin (1115-1234)
Dinastia Jin (en blau) prop del 1141 La dinastia Jin (金, Jīn en pinyin, Anchu en jurtxet), també coneguda com a dinastia Jurtxen, fou fundada pels Wanyan (完顏 Wányán), clan dels jurtxets, els avantpassats dels manxús que establiren la dinastia Qing 500 anys més tard.
Nou!!: Kara-khitai і Dinastia Jin (1115-1234) · Veure més »
Dinastia Liao
La dinastia Liao (/ ljaʊ /; kitan: Mos Jælud; xinès tradicional: 遼朝; xinès simplificat: 辽朝; pinyin: Liáo cháo), també conegut com a Imperi Liao, oficialment el Gran Liao (大 遼; 大 辽; Dà Liáo), l'Imperi Khitan o l'estat Khitan (Qidan) (kitan: Mos diau-d kitai huldʒi gur), va ser un imperi i una dinastia imperial a l'Àsia Oriental que va governar del 916 al 1125 sobre l'actual Xina del nord i nord-est, Mongòlia i parts de l'Extrem Orient rus i Corea del Nord.
Nou!!: Kara-khitai і Dinastia Liao · Veure més »
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Nou!!: Kara-khitai і Genguis Khan · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Kara-khitai і Gran Khorasan · Veure més »
Hotan
Khotan o Hotan (en uigur: خوتەن/Hotǝn; en xinès: 和田; en pinyin: Hétián, antic xinès simplificat: 和阗; antic tradicional xinès: 和闐; antic pinyin: Hétián) és una ciutat i oasi de la prefectura del mateix nom, de la que és capital.
Nou!!: Kara-khitai і Hotan · Veure més »
Issik Kul
Issik Kul (llac calent) escrit també Yssyk Koul, Issyk Koul, Issyk Kul, Ysyk Köl, Issyk-Kol i altres variants i transcrit de vegades com Issiq Qul o Issiq Kul és el principal llac de l'Àsia Central i un dels llacs d'aigua dolça més grans del món, però lleugerament salat, no es congela, a causa de la salinitat.
Nou!!: Kara-khitai і Issik Kul · Veure més »
Jetissú
polonesa del rus "Semirétxie", equivalent a Zhetysu propi) al sud-est del llac Balkhash Jetissú, «set rius», o literalment «set aigües», és un nom medieval turc avui recuperat en kazakh que designa el «país dels set rius», anomenat pels russos Semirétxie.
Nou!!: Kara-khitai і Jetissú · Veure més »
Jurtxets
Els jurtxets (xinès tradicional: 女眞, transcrit jou-tchen; xinès simplificat: 女真; pinyin: nǚzhēn; transcripció arabopersa jurtxe) fou un poble tungús de Manxúria que va habitar la regió al voltant del riu Amur, que actualment marca la frontera oriental entre Rússia i la Xina.
Nou!!: Kara-khitai і Jurtxets · Veure més »
Kaixgar
Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.
Nou!!: Kara-khitai і Kaixgar · Veure més »
Kankli
Els kankli o Kangli (també kanghli) foren un poble turc de l'estepa al Turquestan i Sibèria del sud-oest.
Nou!!: Kara-khitai і Kankli · Veure més »
Kara-Khodja
Kara-Khodja (Idiqutshahri) fou una ciutat de l'oasi de Turfan, a uns 40 km al sud-est de Turfan Fou fundada al amb el nom de Kara-Khodja o Khodja de l'Oest.
Nou!!: Kara-khitai і Kara-Khodja · Veure més »
Karlucs
Els karlucs o karluks (també qarluqs, qarluks, karluqs, en àrab i persa: halluh transcrit en àrab Kharlukh i en persa Khallukh, xinès: 葛邏祿;葛逻禄.
Nou!!: Kara-khitai і Karlucs · Veure més »
Khitan
Els kitan o khitan (transcripció antiga xinesa K'i-tan; 契丹; pinyin: Qìdān), Khitai o Khitaï (transcripció arabo-persa) o Kitat (en mongol) foren un grup mongol nòmada de l'Àsia oriental, que apareixen esmentats per primer cop a les fonts xineses vers 405 o 406 quan estaven establerts a l'oest del riu Leao-ho, entre aquest i el seu afluent en Chara-mouren a la que després fou província de Jehol.
Nou!!: Kara-khitai і Khitan · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Kara-khitai і Khwarizm · Veure més »
Kuldjha
Khuldjha és una ciutat al sud de llac Sayram i del coll de Talki, al nord del riu Ili i una mica al nord-oest de la moderna Yining.
Nou!!: Kara-khitai і Kuldjha · Veure més »
Kutxa (reialme)
Aksu en groc Kutxa o Kutxe (també Kuçar, Kuchar, en uigur كۇچار, en xinès simplificat 库车, tradicional 庫車, en pinyin Kùchē, romanitzat també com a Qiuzi, Qiuci, Chiu-tzu, Kiu-che, Kuei-tzu, en sànscrit Kucina, en tibetà Kutsahiyui) fou un regne budista de l'Àsia Central a la conca del Tarim, al modern Xinjiang (Xina).
Nou!!: Kara-khitai і Kutxa (reialme) · Veure més »
Kutxlug
Kutxlug (pot aparèixer també com a Kutchlug o Kuchlug) fou el darrer kan dels kara khitai (de facto 1211-1213, de iure 1213-1218) Era fill de Tayang, el kan dels naiman.
Nou!!: Kara-khitai і Kutxlug · Veure més »
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.
Nou!!: Kara-khitai і Llengües sinítiques · Veure més »
Mar d'Aral
Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001). Animació de l'estat del mar d'Aral. La mar d'Aral (en kazakh Арал Теңізі, Aral Tengizi; en uzbek Orol dengizi, en rus Аральское море, Aràlskoie more, o bé Арал, Aral) és una mar interior endorreica de l'Àsia Central, també considerada un llac d'aigua salada.
Nou!!: Kara-khitai і Mar d'Aral · Veure més »
Markit
Els markit o märkit fou un dels pobles turcomongols que habitaven les terres al nord dels kerait, al curs inferior del Selenga.
Nou!!: Kara-khitai і Markit · Veure més »
Naiman
Els naiman fou un dels principals pobles turcomongols, que habitaven probablement l'actual districte del Kobdo, i del costat de l'Ubsa Nor, fins a l'Irtix Negre i el Zaisan Nor, i de l'altra part fins al riu Selenga superior.
Nou!!: Kara-khitai і Naiman · Veure més »
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Nou!!: Kara-khitai і Nestorianisme · Veure més »
Otrar
Otrar és una antiga ciutat de l'Àsia Central a la que fou la ruta de la seda, propera a la moderna ciutat de Karatau al Kazakhstan.
Nou!!: Kara-khitai і Otrar · Veure més »
Ozgon
Ozgon (en kirguís: Өзгөн Özgön; en rus: Узген) és una ciutat situada a la província d'Oix al Kirguizstan, amb uns 40.000 habitants.
Nou!!: Kara-khitai і Ozgon · Veure més »
Pamir
Pic Korzhenevskoi. Les muntanyes del Pamir, situades a l'Àsia Central, formen un altiplà de prop de 100.000 km² a entre 3.000 i 4.000 m de mitjana sobre el nivell del mar.
Nou!!: Kara-khitai і Pamir · Veure més »
Pinyin
El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.
Nou!!: Kara-khitai і Pinyin · Veure més »
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Nou!!: Kara-khitai і Qarakhànida · Veure més »
Raixid-ad-Din
Soldats mongols al ''Jami al-Tawarikh'' de Raixid-ad-Din, 1430-1434 dC. Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) va ser un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor, metge a Il-kanat Iran, i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.
Nou!!: Kara-khitai і Raixid-ad-Din · Veure més »
Regne de Khotan
El regne de Khotan (xinès Yutian o Yu-tien) fou un estat de l'Àsia Central al que fou el Turquestan Xinès i avui Xinjiang Uigur, centrat a l'oasi de Khotan (Hotan) amb continuïtat política entre el i principis del.
Nou!!: Kara-khitai і Regne de Khotan · Veure més »
Riu Ili
El riu Ili —Или; 伊犁河, Yili He (xinès)— és un riu del nord-oest de la Xina a la Prefectura autònoma d'Ili Kazakh, a la regió autònoma de Xinjiang Uigur, i al sud-est del Kazakhstan, a la província d'Almati.
Nou!!: Kara-khitai і Riu Ili · Veure més »
Riu Tarim
El riu Tarim (en xinès: 塔里木河 Tǎlǐmù hé, en uigur: تارىمدەرياسى, Tarim deryasi) és el riu principal de la regió autònoma de Xinjiang Uigur a la Xina.
Nou!!: Kara-khitai і Riu Tarim · Veure més »
Sairam
Sayram (uzbek Сайрам) és una ciutat del Kazakhstan a la província del Kazakhstan del Sud al riba del riu Sayram Suv (que neix a la muntanya Sayram; Sayram Suv vol dir "Aigua del Sayram" o "Riu Sayram", com en turc "su".
Nou!!: Kara-khitai і Sairam · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Kara-khitai і Samarcanda · Veure més »
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Nou!!: Kara-khitai і Sirdarià · Veure més »
Taixkent
Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.
Nou!!: Kara-khitai і Taixkent · Veure més »
Taraz
Taraz (Тараз), antigament Talàs (Талас), Jàmbil (Жамбыл) o Djambul (Джамбу́л), i Aulié-Ata (Әулие́-Ата; Аулие́-Ата; اولياه اتا; تراز) és una ciutat i centre de la província de Jàmbil al Kazakhstan.
Nou!!: Kara-khitai і Taraz · Veure més »
Tayang
Tayang o Taiboga Khan (Taïbuqa o Balbuqa) fou kan dels naiman vers 1197-1204.
Nou!!: Kara-khitai і Tayang · Veure més »
Tübingen
Tubinga o Tübingen (pronunciat en alemany estàndard; en suabi, Dibenga) és una ciutat universitària situada al sud-oest d'Alemanya, al Land de Baden-Württemberg.
Nou!!: Kara-khitai і Tübingen · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Kara-khitai і Transoxiana · Veure més »
Turfan
Turfan (en uigur: تورپان Turpan, en xinès: 吐鲁番 Tǔlǔfān) és un oasi de la regió autònoma del Xinjiang uigur a la República Popular de la Xina.
Nou!!: Kara-khitai і Turfan · Veure més »
Uigurs
Els uigurs (uigur: ئۇيغۇر,, turc: Uygur) són un poble turc de l'Àsia Central que pertany a una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern xinès.
Nou!!: Kara-khitai і Uigurs · Veure més »
Vall de Ferganà
La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.
Nou!!: Kara-khitai і Vall de Ferganà · Veure més »
Vassili Vladímirovitx Bartold
Vassili Vladímirovitx Bartold, Васи́лий Влади́мирович Барто́льд, (15 de novembre del 1869, Sant Petersburg - 19 d'agost del 1930, Leningrad) fou un historiador rus i soviètic, considerat el successor de Wilhelm Radloff com l'autoritat més notable al camp de la turcologia.
Nou!!: Kara-khitai і Vassili Vladímirovitx Bartold · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: Kara-khitai і Xina · Veure més »
Xinjiang
Xinjiang (tr; en), oficialment la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang (tr; en) és una regió autònoma de la República Popular de la Xina.
Nou!!: Kara-khitai і Xinjiang · Veure més »
1124
El 1124 (MCXXIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Kara-khitai і 1124 · Veure més »
1125
Sense descripció.
Nou!!: Kara-khitai і 1125 · Veure més »
1128
El 1128 (MCXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Kara-khitai і 1128 · Veure més »
1130
Sense descripció.
Nou!!: Kara-khitai і 1130 · Veure més »
1137
;Països Catalans.
Nou!!: Kara-khitai і 1137 · Veure més »
1141
Sense descripció.
Nou!!: Kara-khitai і 1141 · Veure més »
1142
El 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Kara-khitai і 1142 · Veure més »
1143
El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Kara-khitai і 1143 · Veure més »
1150
Sense descripció.
Nou!!: Kara-khitai і 1150 · Veure més »
1156
Sense descripció.
Nou!!: Kara-khitai і 1156 · Veure més »
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Kara-khitai і 1163 · Veure més »
1165
Sense descripció.
Nou!!: Kara-khitai і 1165 · Veure més »
1172
El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Kara-khitai і 1172 · Veure més »
1178
Sense descripció.
Nou!!: Kara-khitai і 1178 · Veure més »
1205
Sense descripció.
Nou!!: Kara-khitai і 1205 · Veure més »
1208
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Kara-khitai і 1208 · Veure més »
1209
Sense descripció.
Nou!!: Kara-khitai і 1209 · Veure més »
1210
Sense descripció.
Nou!!: Kara-khitai і 1210 · Veure més »
1211
Sense descripció.
Nou!!: Kara-khitai і 1211 · Veure més »
1212
Sense descripció.
Nou!!: Kara-khitai і 1212 · Veure més »
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Nou!!: Kara-khitai і 1213 · Veure més »
1217
Sense descripció.
Nou!!: Kara-khitai і 1217 · Veure més »
1218
Sense descripció.
Nou!!: Kara-khitai і 1218 · Veure més »
1901
209x209px;Països Catalans.
Nou!!: Kara-khitai і 1901 · Veure més »
9 de setembre
El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Kara-khitai і 9 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Imperi Kara-khitai, Kara Khitai, Kara Khitay, Kara khitai, Kara khitay, Kara-khitay, Kara-kitai, Karakhitai, Karakitai.
