Accés més ràpid que el navegador!
81 les relacions: Abd-al-Màlik ibn Marwan, Aladağlar, Anastàsia (consort de Constantí IV), Apol·lònia de l'Euxí, Armènia, Balcans, Calcedònia, Carabisians, Cònsol romà, Cilícia, Concili de Trullo, Constantí IV Pogonat, Constantinoble, Dècada del 690, Dnièster, Dniéper, Església Maronita, Església Ortodoxa, Eslaus, Estret de Kertx, Exarcat de Ravenna, Fanagòria, Filípic, Hèl·lade (tema), Heracli, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Jesús de Natzaret, Kan, Khàzars, Lleonci (emperador), Llista d'emperadors romans d'Orient, Logoteta, Loros, Maniqueisme, Mar de Màrmara, Mar Negra, Mardaïta, Muntanyes del Taure, Nicomèdia, Opsici, Papa Constantí, Parastassis Síndomi Khroniké, Princeton University Press, Quersonès, Ravenna, Regne d'Ibèria, Sant, Sant Sergi I, Santa Sofia (Istanbul), ..., Sicília, Sinope, Taman, Tàurica, Teòfanes el Confessor, Tema (circumscripció administrativa), Tema dels Anatòlics, Tema dels Armeníacs, Teodora de Khazària, Tervel, Tràcia, Tràcia (tema), Xipre, 14 de juliol, 27 de juliol, 669, 681, 685, 687, 688, 689, 690, 692, 694, 695, 698, 704, 708, 710, 711, 712. Ampliar l'índex (31 més) »
Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »
Aladağlar
Demirkazık Ala Dagh (que en idioma turc significa 'muntanyes acolorides') també dit (provinent del grec) Antitaurus, és una serralada de muntanyes, la més alta entre els monts Taurus de Turquia.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Aladağlar · Veure més »
Anastàsia (consort de Constantí IV)
Anastàsia, nascuda cap a l'any 650 i morta després del 711, va ser una emperadriu romana d'Orient casada amb l'emperador romà d'Orient Constantí IV.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Anastàsia (consort de Constantí IV) · Veure més »
Apol·lònia de l'Euxí
Apol·lònia de l'Euxí (en grec antic Ἀπολλωνία) era una ciutat de Tràcia, al Pont Euxí, al sud de Mesèmbria i del riu Anquialos, que va ser una colònia de Milet.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Apol·lònia de l'Euxí · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Armènia · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Balcans · Veure més »
Calcedònia
Calcedònia (en llatí Chalcedon, en grec antic Χαλκηδών) era una ciutat de Bitínia a l'entrada del Pont Euxí, i l'altre costat de Bizanci, tal com diu Esteve de Bizanci.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Calcedònia · Veure més »
Carabisians
Els carabisians (en grec: Καραβισιάνοι, Karavisiani) eren les forces principals de la marina romana d'Orient des de mitjans del fins a principis del.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Carabisians · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Cònsol romà · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Cilícia · Veure més »
Concili de Trullo
El concili de Trullo o concili in Trullo, pel lloc on es va celebrar, o Concili Quintisext fou un concili que es va celebrar a Constantinoble el 692.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Concili de Trullo · Veure més »
Constantí IV Pogonat
Constantí IV Pogonat (en llatí Flavius Constantinus) de sobrenom Pogonatos (Pogonatus) o Barbatos (Barbatus) fou emperador romà d'Orient del 668 al 685.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Constantí IV Pogonat · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Constantinoble · Veure més »
Dècada del 690
La dècada del 690 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 690 fins al 31 de desembre del 699.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Dècada del 690 · Veure més »
Dnièster
El Dnièster (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dniestr; en Τύρας, Tyras, derivat d'un mot escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Dnièster · Veure més »
Dniéper
El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Dniéper · Veure més »
Església Maronita
LEsglésia Maronita o Església Maronita Siríaca d'Antioquia (en siríac ܥܕܬܐ ܣܘܪܝܝܬܐ ܡܐܪܘܢܝܬܐ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ, ʿĪṯo Suryoiṯo Māronaiṯo d'Anṭiokia; en àrab الكنيسة الأنطاكية السريانية المارونية, al-Kanīsa al-Anṭākiyya as-Suryāniyya al-Mārūniyya, i en llatí Ecclesia Maronitarum) és una església catòlica sui iuris: forma part de l'Església catòlica, però manté ritu i litúrgia de la tradició siro-antioquina.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Església Maronita · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Església Ortodoxa · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Eslaus · Veure més »
Estret de Kertx
L'estret de Kertx, antigament anomenat Bòsfor Cimmeri, connecta la mar Negre amb la mar d'Azov i separa les penínsules de Crimea (Ucraïna, ocupada per Rússia) a l'oest, i de Taman (Rússia) a l'est.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Estret de Kertx · Veure més »
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Exarcat de Ravenna · Veure més »
Fanagòria
Fanagòria (en Phanagoria) era una ciutat del Bòsfor Cimmeri fundada com a colònia de Teos quan un grup de fugitius de Cir II el Gran dirigits per algú anomenat Fanàgoras van arribar allà.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Fanagòria · Veure més »
Filípic
Filípic (Philippicos o Philepicos) fou emperador romà d'Orient del desembre del 711 al juny del 713.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Filípic · Veure més »
Hèl·lade (tema)
LHèl·lade o Hèl·lada, en grec medieval θέμα Ἑλλάδος, va ser un tema o divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situada al sud de Grècia, que incloïa parts de la Grècia central, de Tessàlia i (fins al voltant de l'any 800) del Peloponès.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Hèl·lade (tema) · Veure més »
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Heracli · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Jesús de Natzaret · Veure més »
Kan
Kan, en català medieval ca o can, és un títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques i després per algunes autoritats islàmiques.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Kan · Veure més »
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Khàzars · Veure més »
Lleonci (emperador)
Lleonci (nom original:, Leontios), o simplement Lleó fou emperador romà d'Orient del 695 al 698.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Lleonci (emperador) · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Logoteta
Logoteta, en grec medieval λογοθέτης, plural λογοθέται, va ser un títol administratiu de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Logoteta · Veure més »
Loros
Nicèfor III i Maria d'Alània Loros (en grec antic λῶρος) era el nom d'una peça de vestir llarga, estreta i brodada que es portava embolicada al voltant del tors i queia sobre la mà esquerra.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Loros · Veure més »
Maniqueisme
Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Maniqueisme · Veure més »
Mar de Màrmara
La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Mar de Màrmara · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Mar Negra · Veure més »
Mardaïta
Els mardaïtes o els jaràjima) foren un poble format per la barreja de grups tribals arameus (siríacs) amb altres elements (zutt, armenis i perses). El seu nom àrab derivada de la regió de Júrjuma, situada a les muntanyes Amanos (àrab Lukkam) i a les maresmes al nord d'Antioquia, entre Bayas i Buqa. Els mardaïtes eren nominalment cristians però poc interessats de fet en la religió i gaudien d'una semiindependència religiosa tot i que nominalment depenien del patriarca d'Antioquia, i política, ja que es limitaven a aportar lleves als romans d'Orient i algunes bandes d'irregulars. Els àrabs després de conquerir Antioquia de l'Orontes els van atacar sota la direcció d'Habib ibn Maslama al-Fihri i van acceptar servir als àrabs com espies i guàrdies de les Portes Cilícies, cooperant amb les guarnicions àrabs. Van quedar exempts de la jizya i podien tenir part al botí en les expedicions en les que participaven. Tot i així la seva lleialtat va oscil·lar entre musulmans i romans d'Orient. Segons l'historiador grec Teòfanes el Confessor, a la meitat del (vers 666) l'emperador Constantí II va organitzar una expedició dels mardaïtes contra Síria amb suport de tropes romanes d'Orient i els atacs van arribar fins a Jerusalem ocupant totes les muntanyes del Líban. Els esclaus fugitius d'origen grec se'ls van unir així com altres habitants cristians dels territoris de muntanya i van arribar a formar un exèrcit de milers d'homes. Muawiya I va haver de negociar amb l'Imperi Romà d'Orient i va signar un tractat de pau pel qual el califat pagaria un tribut anual a l'emperador i alliberaria 8000 captius, i a canvi l'emperador deixaria de donar suport als mardaïtes. Després van patir diverses derrotats davant els àrabs al Líban; vers el 669 o 670 es testimonia l'establiment de zutts al nord d'Antioquia i al país del mardaïtes i això podria haver estat una de les causes (o conseqüència) de la sortida i l'expedició mardaïta. El tractat entre el califat i Bizanci (probablement del 678 o 679) no està confirmat per les fonts àrabs i els historiadors han emès dubtes sobre l'afer. Sota Abd-al-Màlik ibn Marwan vers el 688, Justinià II aprofitant la guerra civil al califat, va llançar altre cop als mardaïtes contra Síria dirigits per oficials grecs. Aquesta vegada el califa va pactar amb els rebels i després va pactar amb l'Imperi; els historiadors pensen que Teòfanes va poder confondre aquest pacte amb el tractat del 678; altres pensen que els historiadors àrabs no esmenten el tractat del 978 perquè el van confondre amb el del 688 o 689. Teòfanes esmenta aquest segon tractat (el situa en dues dates diferents: el 684 o el 686, mentre al-Baladhuri el situa el 689). En aquest tractat, a canvi de la pau, el califat pagava diàriament a l'imperi mil peces d'or, un esclau un cavall de pura sang, i l'Imperi cedia la meitat de les taxes d'Armènia, Ibèria (Geòrgia) i Xipre (que quedava sota ocupació conjunta); a més a més els mardaïtes del Líban s'abstindrien d'atacar els àrabs i si ho feien serien atacats per les forces imperials. Per fer obeir l'ordre fou enviat al Líban el general Lleonci (després emperador) que va fer matar el cap mardaïta Joan i va obligar els mardaïtes a obeir, i a deu mil (o dotze mil) els va fer sortir de les muntanyes per establir-los a Tràcia i Armènia; fins llavors els mardaïtes havien estat una barrera a l'expansió àrab a la zona i la seva eliminació va permetre als àrabs disposar de bases sòlides al Taure i Antitaure i per envair l'Àsia Menor; els mardaïtes no van perdre la independència completament però d'altres tribus hostils àrabs es van establir als seus dominis i foren dispersats per les viles de les regions d'Homs i Damasc; els pagesos de la zona que se'ls havien unit van retornar als seus pobles i els esclaus fugitius van retornar amb els seus amos. Alguns guerrers mardaïtes van destacar al servei dels musulmans especialment Maymun al-Jurjumaní (Maïouma a les cròniques romanes d'Orient) que va tenir el favor del califa Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705) i va participar (sota el califa al-Walid I ibn Abd-al-Màlik, 705–715) a l'expedició de Màslama ibn Abd-al-Màlik contra Tíana en què va morir (vers 706 o 707.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Mardaïta · Veure més »
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Muntanyes del Taure · Veure més »
Nicomèdia
Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Nicomèdia · Veure més »
Opsici
Opsici (grec medieval: Ὀψίκιον, Opsíkion) o el tema d'Opsici (θέμα Ὀψικίου, Thema Opsikiu) va ser un tema o divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient situat al nord-oest de la península d'Anatòlia.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Opsici · Veure més »
Papa Constantí
Constantí (Síria, ? - ?, 9 d'abril de 715) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 708 i el 715.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Papa Constantí · Veure més »
Parastassis Síndomi Khroniké
Parastassis Síndomi Khroniké (en grec Παραστάσεις σύντομοι χρονικαί, "breus notes històriques") és un conjunt d’escrits de caràcter laic d'origen bizantí, compostos al llarg del per part de diversos autors.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Parastassis Síndomi Khroniké · Veure més »
Princeton University Press
Princeton University Press és una editorial acadèmica independent, estretament lligada a la Universitat de Princeton.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Princeton University Press · Veure més »
Quersonès
Quersonès (en Chersonesus; en ucraïnès i en rus: Херсонес, Khersonès) va ser una antiga colònia grega fundada cap al a la part sud-oest de la Tàurida.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Quersonès · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Ravenna · Veure més »
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Regne d'Ibèria · Veure més »
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Sant · Veure més »
Sant Sergi I
Sergi I (Palerm, Sicília, s. VII - Roma, 8 de setembre de 701) fou Papa de 687 a 701.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Sant Sergi I · Veure més »
Santa Sofia (Istanbul)
Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Santa Sofia (Istanbul) · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Sicília · Veure més »
Sinope
Sinope és un port de la costa de la Mar Negra, capital de la província turca homònima.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Sinope · Veure més »
Taman
Taman (en rus Тама́нь) és un poble (stanitsa) del raion de Temriuk del Territori de Krasnodar.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Taman · Veure més »
Tàurica
Expansió territorial del regne del Bòsfor Tàurica o Quersonès Tàuric (Chersonesus Taurica; Taurica), de vegades modernament Tàurida, és el nom que donaven els antics a la península de Crimea.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Tàurica · Veure més »
Teòfanes el Confessor
Teòfanes el Confessor o Teòfanes Homologetes o Teòfanes Isàuric (Constantinoble, cap a 760 –Samotràcia, 12 de març, 817 o 818) va ser un aristòcrata, cronista i monjo asceta de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Teòfanes el Confessor · Veure més »
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »
Tema dels Anatòlics
El tema dels Anatòlics (grec: θέμα Άνατολικῶν, Thema Anatolikon) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient situat al centre d'Anatòlia.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Tema dels Anatòlics · Veure més »
Tema dels Armeníacs
El tema dels Armeníacs (grec: θέμα Ἀρμενιάκων, Thema Armienàkon) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient entre mitjans del i la seva conquesta pels seljúcides a finals del.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Tema dels Armeníacs · Veure més »
Teodora de Khazària
Teodora de Khazària, en grec antic Θεοδώρα των Χαζάρων, va ser una emperadriu consort romana d'Orient, segona esposa de l'emperador romà d'Orient Justinià II.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Teodora de Khazària · Veure més »
Tervel
Tervel fou rei de Bulgària entre els anys 700 i 721.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Tervel · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Tràcia · Veure més »
Tràcia (tema)
El tema de Tràcia (en grec medieval θέμα Θρᾴκης o θέμα Θρᾳκῷον) va ser un tema o divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situada al sud-est de la península balcànica i que comprenia de manera variable la Regió de Tràcia al llarg de la seva història.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Tràcia (tema) · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і Xipre · Veure més »
14 de juliol
El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і 14 de juliol · Veure més »
27 de juliol
El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і 27 de juliol · Veure més »
669
El 669 (DCLXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і 669 · Veure més »
681
Sense descripció.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і 681 · Veure més »
685
El 685 (DCLXXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і 685 · Veure més »
687
El 687 (DCLXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і 687 · Veure més »
688
Sense descripció.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і 688 · Veure més »
689
Sense descripció.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і 689 · Veure més »
690
El 690 (DCXC) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і 690 · Veure més »
692
Sense descripció.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і 692 · Veure més »
694
El 694 (DCXCIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і 694 · Veure més »
695
El 695 (DCXCV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і 695 · Veure més »
698
Sense descripció.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і 698 · Veure més »
704
El 704 (DCCIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і 704 · Veure més »
708
El 708 (DCCVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і 708 · Veure més »
710
Sense descripció.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і 710 · Veure més »
711
;Països Catalans.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і 711 · Veure més »
712
El 712 fou un any de traspàs començat en divendres segons els còmputs del calendari gregorià.
Nou!!: Justinià II Rinotmet і 712 · Veure més »
