Accés més ràpid que el navegador!
174 les relacions: Ablatiu absolut, Albert Uderzo, Annona (proveïment d'aliments), Antiga Grècia, Any de traspàs, Aristocràcia, Arles, Ascani, Astèrix, Aurèlia (mare de Juli Cèsar), Òstia, Àfrica, Àfrica (província romana), Àsia (província romana), Batalla de Tapsos, Besiers, Bitínia, Bríndisi, Bucilià, Cadis, Calendari julià, Calpúrnia (esposa de Cèsar), Camp de Mart, Campània, Capitoli, Castell Rosselló, Cèsar, Cònsol romà, Còrsega, Còrsega i Sardenya, Cúria romana, Celibat, Cens, Cesària, Ciceró, Cilícia, Cirenaica, Cirurgia, Comentaris de la Guerra Civil, Cornèlia Africana la Menor, Cossútia (dama), Creta, Cursus honorum, Denari, Despesa militar, Dionís, Edil romà, Elecció, Empúries, Enees, ..., Epilèpsia, Erari, Esclavitud, Falsificació, Fòrum, Festes romanes, Flamen, Forum Iulium, Fundació de Roma, Gai Aureli Cota (cònsol 75 aC), Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar), Gai Juli Cèsar (pretor), Gai Mari, Gai Mari el Jove, Gàl·lia, Gàl·lia Belga, Gàl·lia Celta, Gàl·lia Cisalpina, Gàl·lia Narbonesa, Gens (família), Gens Aurèlia, Gens Júlia, Giulio Cesare, Gneu Papiri Carbó, Gneu Pompeu Magne, Governador romà, Gracs, Gramàtic, Grècia romana, Grec, Guerra civil, Guerra de les Gàl·lies, Guerra de les Gàl·lies (llibre), Guerra social, Hispània, Hispània Citerior, Hispània Ulterior, Homer, Homosexualitat a l'antiga Roma, Ilíada, Il·líria, Il·líria (província romana), Imperator, Itàlia, Jérôme Carcopino, Júpiter (mitologia), Judaisme, Juli Cèsar (obra de teatre), La Farsàlia, Legat (antiga Roma), Lesbos, Livi Andronic, Llatí, Llibert, Luci Corneli Sul·la, Lusitània, Macedònia (província romana), Mamerc Emili Lèpid Livià, Manumissió, Marc Antoni Gnifó, Marc Aureli Cota (cònsol), Marc Calpurni Bíbul, Marc Juni Brut, Marc Licini Cras Dives (triumvir), Marc Minuci Terme, Marc Porci Cató Uticense, Mart (mitologia), Mitilene, Mitridates VI Eupàtor, Municipi romà, Narbona, Nemausus, Nimes, Nom romà, Nou preuats, Obra historiogràfica de Juli Cèsar, Optimat, Palatí, Panteó egipci, Partit popular (antiga Roma), Parts, Patrici (classe romana), Plebs, Plutarc de Queronea, Pont Polemoníac, Pozzuoli, Pretor, Primer Triumvirat, Proletariat, Propretor, Província romana de Síria, Província romana de Sicília, Pulla, Qüestor, Quios, República Romana, Roma, Rubicó, Ruscino, Saepta Julia, Sardenya, Sàmnium, Senat Romà, Servei militar, Sesterci, Sicari, Sicília, Suetoni, Talent, Tàcit, Theodor Mommsen, Tribú, Tribus romanes, Troia, Usura, Venus (mitologia), Vestal, Vides paral·leles, Vomitiu, Xipre, 1 de gener, 1 de març, 15 de març, 24 de febrer. Ampliar l'índex (124 més) »
Ablatiu absolut
Lablatiu absolut és un tipus de construcció subordinada típica del llatí, formada per un substantiu en el cas ablatiu juntament amb un adjectiu o un participi atributiu en el mateix cas: ablatiu també.
Nou!!: Juli Cèsar і Ablatiu absolut · Veure més »
Albert Uderzo
Alberto Aleandro Uderzo, més conegut com a Albert Uderzo, (Fismes, 25 d'abril de 1927 - Neuilly-sur-Seine, 24 de març de 2020) fou un autor de còmics francès.
Nou!!: Juli Cèsar і Albert Uderzo · Veure més »
Annona (proveïment d'aliments)
Una antiga ''statio annonae'' de Roma, forma part del que és avui dia l'església de Santa Maria in Cosmedin. Una altra ''statio'' fou trobada a la rodalia de la Cripta Balbi. Annona era una paraula llatina que significa "producte anyal" i s'aplicava al producte (aliments, gra) subministrat per l'estat a la població.
Nou!!: Juli Cèsar і Annona (proveïment d'aliments) · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Juli Cèsar і Antiga Grècia · Veure més »
Any de traspàs
Un any de traspàs, any bixest (es pronuncia com clixé o guixer) o any bissextil és un any civil que té un dia més que els anys comuns, és a dir, té 366 dies.
Nou!!: Juli Cèsar і Any de traspàs · Veure més »
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Nou!!: Juli Cèsar і Aristocràcia · Veure més »
Arles
Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Juli Cèsar і Arles · Veure més »
Ascani
Eneas i Ascani. Museu Britànic Ascani (en grec antic Άσκάνιος), dit així segons la mitologia grega o Iulus, segons la mitologia romana, va ser el fundador i primer rei d'Alba Longa (1179 aC - 1141 aC) Era fill d'Enees, rei de Dardània, i la princesa troiana Creusa, filla de Príam (rei de Troia).
Nou!!: Juli Cèsar і Ascani · Veure més »
Astèrix
Astèrix, abans Astèrix el Gal (escrit Asterix en les primeres edicions), és una sèrie de còmics francesa creada el 29 d'octubre de 1959 pel guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo al nº 1 de la revista francesa Pilote.
Nou!!: Juli Cèsar і Astèrix · Veure més »
Aurèlia (mare de Juli Cèsar)
Aurèlia Cota (en Aurelia Cotta) va ser la dona de Gai Juli Cèsar i la mare de Juli Cèsar i dues filles més.
Nou!!: Juli Cèsar і Aurèlia (mare de Juli Cèsar) · Veure més »
Òstia
Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.
Nou!!: Juli Cèsar і Òstia · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Juli Cèsar і Àfrica · Veure més »
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Juli Cèsar і Àfrica (província romana) · Veure més »
Àsia (província romana)
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.
Nou!!: Juli Cèsar і Àsia (província romana) · Veure més »
Batalla de Tapsos
La Batalla de Tapsos va tenir lloc el 6 d'abril de l'any 46 aC a la rodalia de Tapsos, (modern Ras Dimasse, Tunísia).
Nou!!: Juli Cèsar і Batalla de Tapsos · Veure més »
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Juli Cèsar і Besiers · Veure més »
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Nou!!: Juli Cèsar і Bitínia · Veure més »
Bríndisi
Bríndisi (en català medieval, Brandís; a l'antiguitat, Brentèsion o Brundísium: en Brundisium) és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de la Pulla, amb més de cent mil habitants.
Nou!!: Juli Cèsar і Bríndisi · Veure més »
Bucilià
Bucilià (Bucilianus) fou un dels assassins de Juli Cèsar el 44 aC.
Nou!!: Juli Cèsar і Bucilià · Veure més »
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Nou!!: Juli Cèsar і Cadis · Veure més »
Calendari julià
El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.
Nou!!: Juli Cèsar і Calendari julià · Veure més »
Calpúrnia (esposa de Cèsar)
Calpúrnia (en llatí Calpurnia) era filla de Luci Calpurni Pisó Cesoní, cònsol l'any 58 aC i la darrera esposa de Juli Cèsar, amb qui es va casar l'any 59 aC.
Nou!!: Juli Cèsar і Calpúrnia (esposa de Cèsar) · Veure més »
Camp de Mart
Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.
Nou!!: Juli Cèsar і Camp de Mart · Veure més »
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Nou!!: Juli Cèsar і Campània · Veure més »
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Nou!!: Juli Cèsar і Capitoli · Veure més »
Castell Rosselló
Castell Rosselló (o Castellrosselló) és un poble del terme comunal de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Juli Cèsar і Castell Rosselló · Veure més »
Cèsar
Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.
Nou!!: Juli Cèsar і Cèsar · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Juli Cèsar і Cònsol romà · Veure més »
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Nou!!: Juli Cèsar і Còrsega · Veure més »
Còrsega i Sardenya
Corsica et Sardinia era el nom de la província romana que agrupava les illes de Còrsega i Sardenya, cedides per Cartago al, després de la Primera Guerra Púnica.
Nou!!: Juli Cèsar і Còrsega i Sardenya · Veure més »
Cúria romana
Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.
Nou!!: Juli Cèsar і Cúria romana · Veure més »
Celibat
El celibat (del llatí cælibatus) és l'estat d'una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.
Nou!!: Juli Cèsar і Celibat · Veure més »
Cens
El cens és una mena de contracte, avui dia en desús, que es constitueix quan una persona (censatari) contreu l'obligació de pagar a una altra (anomenada censualista, censalista o censaler) una pensió (també anomenada cànon o renda) de caràcter anual (pagada en diners o espècie), com a contraprestació de la transmissió d'un capital (mobiliari o immobiliari) corresponent, i gravant una propietat seva amb la responsabilitat dels diners i del capital com a garantia del pagament.
Nou!!: Juli Cèsar і Cens · Veure més »
Cesària
Cesària en progrés Extracció del nen Sutura d'una cesària amb grapes En horitzontal, evolució de la cicatriu conseqüència d'una cesària, set setmanes després d'aquesta. En vertical s'observa també la línia alba. Una cesària és una intervenció quirúrgica obstètrica la qual s'extreu un o més fetus, la placenta i les membranes ràpidament i més fàcilment a través d'una incisió a l'abdomen (anomenada laparotomia) fins a l'úter de la mare per a extreure-hi ràpidament i fàcilment.
Nou!!: Juli Cèsar і Cesària · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Juli Cèsar і Ciceró · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Juli Cèsar і Cilícia · Veure més »
Cirenaica
Províncies otomanes de la Líbia actual La Cirenaica (Kyrēnaïké, àrab: برقة, romanitzat Barqah) és una regió oriental de Líbia entre les longituds E16 i E25 dins districte d'Al Kufrah, que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.
Nou!!: Juli Cèsar і Cirenaica · Veure més »
Cirurgia
La cirurgia (del grec χειρουργιά - lit. "treball manual") és una pràctica terapèutica que implica manipulació i que pressuposa l'accés a l'interior de l'organisme a través de perforació o incisió a la pell.
Nou!!: Juli Cèsar і Cirurgia · Veure més »
Comentaris de la Guerra Civil
Comentaris de la Guerra Civil (Commentarii De Bello Civili o, abreujat, De Bello Civili) és una obra historiogràfica del polític i militar romà Juli Cèsar.
Nou!!: Juli Cèsar і Comentaris de la Guerra Civil · Veure més »
Cornèlia Africana la Menor
Cornèlia Escipió o Cornèlia Africana, dita la Menor (Cornelia Scipionis Africana Minor) va ser la filla petita de Publi Corneli Escipió Africà el vell.
Nou!!: Juli Cèsar і Cornèlia Africana la Menor · Veure més »
Cossútia (dama)
Cossútia (Cossutia) va ser una dama romana, la primera esposa de Juli Cèsar.
Nou!!: Juli Cèsar і Cossútia (dama) · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Juli Cèsar і Creta · Veure més »
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Nou!!: Juli Cèsar і Cursus honorum · Veure més »
Denari
'''Denari''' de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Denari de Carlemany. Denari (Denarius) era una moneda romana d'argent (1 denari igual a 10 asos i a 4 sestercis).
Nou!!: Juli Cèsar і Denari · Veure més »
Despesa militar
El pressupost militar (o la despesa militar), també conegut com a pressupost de defensa, és la quantitat de recursos financers destinats per l'entitat (en general d'una nació o un estat), per incrementar i mantenir unes forces armades.
Nou!!: Juli Cèsar і Despesa militar · Veure més »
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Nou!!: Juli Cèsar і Dionís · Veure més »
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Nou!!: Juli Cèsar і Edil romà · Veure més »
Elecció
italianesUna elecció és un procés de presa de decisions per mitjà del qual les persones voten per llurs candidats o partits polítics preferits els quals els representaran en el govern.
Nou!!: Juli Cèsar і Elecció · Veure més »
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Nou!!: Juli Cèsar і Empúries · Veure més »
Enees
Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.
Nou!!: Juli Cèsar і Enees · Veure més »
Epilèpsia
Lepilèpsia és una síndrome cerebral crònica de causes diverses, caracteritzada per crisis recurrents degudes a una descàrrega excessiva d'impulsos nerviosos per les neurones cerebrals, associades eventualment amb diverses manifestacions clíniques i para-clíniques.
Nou!!: Juli Cèsar і Epilèpsia · Veure més »
Erari
Erari (aera'rium) era el tresor públic de l'antiga Roma.
Nou!!: Juli Cèsar і Erari · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Juli Cèsar і Esclavitud · Veure més »
Falsificació
Una falsificació és un acte consistent a la creació o modificació de certs documents, efectes, béns o productes, amb la fi de fer-los semblar com a vertaders, o per alterar-ne o simular-ne la veritat.
Nou!!: Juli Cèsar і Falsificació · Veure més »
Fòrum
Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.
Nou!!: Juli Cèsar і Fòrum · Veure més »
Festes romanes
Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.
Nou!!: Juli Cèsar і Festes romanes · Veure més »
Flamen
s). Museu del Louvre. Flamen (flamines en llatí plural) eren els sacerdots dedicats al culte d'un deu concret.
Nou!!: Juli Cèsar і Flamen · Veure més »
Forum Iulium
Forum Iulium o Forum Iulii (Φόρος Ἰούλιος) va ser una ciutat de Venetia a uns 40 km al nord d'Aquileia al peu dels Alps Julians.
Nou!!: Juli Cèsar і Forum Iulium · Veure més »
Fundació de Roma
La fundació de Roma descriu els aspectes històrics del naixement de la ciutat de Roma en el curs del.
Nou!!: Juli Cèsar і Fundació de Roma · Veure més »
Gai Aureli Cota (cònsol 75 aC)
Gai Aureli Cota (en Gaius Aurelius Cotta) va ser germà del tribú de la plebs Luci Aureli Cota i del cònsol Marc Aureli Cota.
Nou!!: Juli Cèsar і Gai Aureli Cota (cònsol 75 aC) · Veure més »
Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)
Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de ''Libertas'' i al revers una gerra de sacrifici i lituus. Gai Cassi Longí (Caius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà, possible fill de Gai Cassi Longí Var.
Nou!!: Juli Cèsar і Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar) · Veure més »
Gai Juli Cèsar (pretor)
Gai Juli Cèsar (en llatí Caius Julius Caesar) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Juli Cèsar і Gai Juli Cèsar (pretor) · Veure més »
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Nou!!: Juli Cèsar і Gai Mari · Veure més »
Gai Mari el Jove
Gai Mari el Jove (Gaius Marius) (109 aC-82 aC) va ser un general romà, fill adoptiu del famós Gai Mari.
Nou!!: Juli Cèsar і Gai Mari el Jove · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Juli Cèsar і Gàl·lia · Veure més »
Gàl·lia Belga
La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) va ser una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.
Nou!!: Juli Cèsar і Gàl·lia Belga · Veure més »
Gàl·lia Celta
La Gàl·lia Celta o Gàl·lia Lugdunense fou una província romana que ocupava la part central de les Gal·lies.
Nou!!: Juli Cèsar і Gàl·lia Celta · Veure més »
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Nou!!: Juli Cèsar і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Juli Cèsar і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Gens (família)
La Gens (en llatí plural gentes) és una paraula llatina que originalment, a la societat romana, era equivalent a un grup famíliar patrilineal que portava el mateix nomen gentilicum.
Nou!!: Juli Cèsar і Gens (família) · Veure més »
Gens Aurèlia
La gens Aurèlia (en gens Aurelia) van ser els membres d'una antiga família romana d'origen plebeu.
Nou!!: Juli Cèsar і Gens Aurèlia · Veure més »
Gens Júlia
La gens Júlia (Julia gens) va ser una gens romana d'origen patrici més antigues de Roma, els membres de la qual van arribar a les més altes dignitats de l'estat durant la república.
Nou!!: Juli Cèsar і Gens Júlia · Veure més »
Giulio Cesare
Varen intervenir la famosa soprano Francesca Cuzzoni i el castrato Francesco Bernardi Senesino i fou un èxit immediat, un dels més grans de Händel.
Nou!!: Juli Cèsar і Giulio Cesare · Veure més »
Gneu Papiri Carbó
Gneu Papiri Carbó (en llatí Cneus Papirius CN. F. C. N. Carbó), va ser un magistrat romà.
Nou!!: Juli Cèsar і Gneu Papiri Carbó · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Juli Cèsar і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Governador romà
Un governador romà era un oficial elegit per ser l'administrador principal de Dret romà en una o més de les províncies constituents de l'Imperi Romà.
Nou!!: Juli Cèsar і Governador romà · Veure més »
Gracs
Els Gracs van ser dos germans, Tiberi i Gai Semproni Grac fills de Tiberi Semproni Grac, cònsol l'any 177 aC i de Cornèlia Africana la Menor, la filla petita de Publi Corneli Escipió Africà Major.
Nou!!: Juli Cèsar і Gracs · Veure més »
Gramàtic
Gramàtic és el nom que reben els estudiosos de la llengua de l'Edat antiga i mitjana, encarregats de compilar i difondre les normes de la gramàtica dels seus respectius idiomes, així com els autors usats com a model per al seu ensenyament.
Nou!!: Juli Cèsar і Gramàtic · Veure més »
Grècia romana
La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'Imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.
Nou!!: Juli Cèsar і Grècia romana · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Juli Cèsar і Grec · Veure més »
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Nou!!: Juli Cèsar і Guerra civil · Veure més »
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Nou!!: Juli Cèsar і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »
Guerra de les Gàl·lies (llibre)
La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més coneguts de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània.
Nou!!: Juli Cèsar і Guerra de les Gàl·lies (llibre) · Veure més »
Guerra social
La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.
Nou!!: Juli Cèsar і Guerra social · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Juli Cèsar і Hispània · Veure més »
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Nou!!: Juli Cèsar і Hispània Citerior · Veure més »
Hispània Ulterior
Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.
Nou!!: Juli Cèsar і Hispània Ulterior · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Juli Cèsar і Homer · Veure més »
Homosexualitat a l'antiga Roma
Detall de la copa Warren d'un jove sent penetrat per un home. Les fonts històriques disponibles sobre la pràctica de lhomosexualitat a l'antiga Roma, les seves actituds i l'acceptació del fet són abundants.
Nou!!: Juli Cèsar і Homosexualitat a l'antiga Roma · Veure més »
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Nou!!: Juli Cèsar і Ilíada · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Juli Cèsar і Il·líria · Veure més »
Il·líria (província romana)
La província romana d'Il·líria va ser una província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica.
Nou!!: Juli Cèsar і Il·líria (província romana) · Veure més »
Imperator
Imperator, en llatí, era el grau militar equivalent a general.
Nou!!: Juli Cèsar і Imperator · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Juli Cèsar і Itàlia · Veure més »
Jérôme Carcopino
Jérôme Carcopino va ser un historiador (especialista de la Roma antiga), funcionari d'alt rang i polític francès, nascut el 27 de juny de 1881 a Verneuil-sur-Avre (Eure) i mort el 17 de març de 1970 a París.
Nou!!: Juli Cèsar і Jérôme Carcopino · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Juli Cèsar і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Juli Cèsar і Judaisme · Veure més »
Juli Cèsar (obra de teatre)
''Juli Cèsar'', el 1864 Juli Cèsar és una tragèdia de William Shakespeare basada en l'assassinat del líder romà homònim.
Nou!!: Juli Cèsar і Juli Cèsar (obra de teatre) · Veure més »
La Farsàlia
La Farsàlia o Bellum Ciuile és un poema èpic llatí en hexàmetres escrit per Marc Anneu Lucà.
Nou!!: Juli Cèsar і La Farsàlia · Veure més »
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Nou!!: Juli Cèsar і Legat (antiga Roma) · Veure més »
Lesbos
L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.
Nou!!: Juli Cèsar і Lesbos · Veure més »
Livi Andronic
Luci Livi Andronic (o bé Andrònic; Lucius Livius Andronicus) va ser un escriptor llatí d'origen grec.
Nou!!: Juli Cèsar і Livi Andronic · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Juli Cèsar і Llatí · Veure més »
Llibert
Llibert (Libertus o Libertini) que vol dir "el que és alliberat (pel seu amo)" era una classe social romana formada pels esclaus alliberats; els fills dels lliberts eren llibertins (libertini) en temps d'Appi Claudi, però aquest sentit es va perdre i libertus i libertini van esdevenir sinònims.
Nou!!: Juli Cèsar і Llibert · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Juli Cèsar і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Nou!!: Juli Cèsar і Lusitània · Veure més »
Macedònia (província romana)
La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.
Nou!!: Juli Cèsar і Macedònia (província romana) · Veure més »
Mamerc Emili Lèpid Livià
Mamerc Emili Lèpid Livià (en Mamercus Aemilius Mam.) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Juli Cèsar і Mamerc Emili Lèpid Livià · Veure més »
Manumissió
Carta de llibertat a l'esclau Geraldo amb la condició de treballar 6 anys més (Brasil). La manumissió, al dret clàssic, és la forma en què un esclau recuperava la llibertat.
Nou!!: Juli Cèsar і Manumissió · Veure més »
Marc Antoni Gnifó
Marc Antoni Gnifó (en llatí Marcus Antonius Gnipho) va ser un retòric romà que va viure al.
Nou!!: Juli Cèsar і Marc Antoni Gnifó · Veure més »
Marc Aureli Cota (cònsol)
Marc Aureli Cota (Marcus Aurelius Cotta) va ser un magistrat romà, germà del cònsol i governador de la Gàl·lia Gai Aureli Cota i del tribú de la plebs Luci Aureli Cota.
Nou!!: Juli Cèsar і Marc Aureli Cota (cònsol) · Veure més »
Marc Calpurni Bíbul
Marc Calpurni Bíbul (en llatí Marcus Calpurnius Bibulus) Smith al "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 1, pàgina 487, l'anomena Luci, però això és degut a un error que en certa manera es comprova, ja que Luci Calpurni Bíbul era el nom del seu fill petit i segons la tradició, el fill gran era el que portava el nom del pare va ser un magistrat romà, polític i militar durant el final de la República Romana.
Nou!!: Juli Cèsar і Marc Calpurni Bíbul · Veure més »
Marc Juni Brut
Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar.
Nou!!: Juli Cèsar і Marc Juni Brut · Veure més »
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
Nou!!: Juli Cèsar і Marc Licini Cras Dives (triumvir) · Veure més »
Marc Minuci Terme
Marc Minuci Terme (en Marcus Minucius Thermus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Juli Cèsar і Marc Minuci Terme · Veure més »
Marc Porci Cató Uticense
renaixentista de Cató el Jove. S'està a punt de suïcidar després de llegir un exemplar del Fedó (el diàleg de Plató que narra el suïcidi de Sòcrates) Marc Porci Cató Uticense - Marcus Porcius Cato Uticensis - (95 aC Miltner F., Hatto Gross W. "Porcius Cato 16", en: Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, volum XXII,1, Stuttgart, ed: J. B. Metzler, 1953, p. 168—213 - 46 aC, Útica (actual Tunísia) conegut també com a Cató d'Útica, Útica o Cató el Jove fou fill de Marc Porci Cató Salonià el jove (Caius Porcius Cato Salonianus) i va néixer el 95 aC. Va ser un destacat polític romà, net de Marc Porci Cató Salonià el vell (anomenat així per distingir-los). Famós per la seva honestedat, no va suportar viure en un entorn ple de corrupció i lluites pel poder; la seva mort voluntària ha estat comparada per alguns autors amb la de Sòcrates.
Nou!!: Juli Cèsar і Marc Porci Cató Uticense · Veure més »
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Nou!!: Juli Cèsar і Mart (mitologia) · Veure més »
Mitilene
Mitilene (grec Μυτιλήνη (AFI), normalment transliterat Mytilene, en turc: Midilli, en català antic: Metellí) és la ciutat principal de l'illa de Lesbos, a Grècia.
Nou!!: Juli Cèsar і Mitilene · Veure més »
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Nou!!: Juli Cèsar і Mitridates VI Eupàtor · Veure més »
Municipi romà
Un municipi romà (en llatí municipium) era el nom que prenia cada una de les ciutats romanes amb dret de ciutadania.
Nou!!: Juli Cèsar і Municipi romà · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Juli Cèsar і Narbona · Veure més »
Nemausus
Nemausus (del gal Nemausos que designava una divinitat celta) fou una ciutat de la Gàl·lia Narbonense situada a la via domícia que anava des dArelate (actualment Arle) a Hispània passant per Narbona.
Nou!!: Juli Cèsar і Nemausus · Veure més »
Nimes
Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Juli Cèsar і Nimes · Veure més »
Nom romà
''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.
Nou!!: Juli Cèsar і Nom romà · Veure més »
Nou preuats
Colònia. D'esquerra a dreta Alexandre, Hèctor, Cèsar, Judes, David, Josuè, Jofré, Artús i Carlemany. Nou preuats (Alcalá de Henares, 1585). Els nou paladins (en francès: les neuf preux) sou nou figures històriques presentades com l'ideal de la cavalleria, donant una idea més concreta de les virtuts morals que exemplificaven: les del coratge militar i el generalisme.
Nou!!: Juli Cèsar і Nou preuats · Veure més »
Obra historiogràfica de Juli Cèsar
Edició de 1783 de la Guerra de les Gàl·lies Juli Cèsar va destacar, sobretot, per la seva faceta política i militar, però també ho va fer notablement en la producció literària.
Nou!!: Juli Cèsar і Obra historiogràfica de Juli Cèsar · Veure més »
Optimat
Els optimats (en llatí optimates) eren la facció aristocràtica de la societat romana final de la República.
Nou!!: Juli Cèsar і Optimat · Veure més »
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Nou!!: Juli Cèsar і Palatí · Veure més »
Panteó egipci
El panteó egipci és el panteó de l'antic Egipte on practicaven el politeisme (hi va haver multitud de déus).
Nou!!: Juli Cèsar і Panteó egipci · Veure més »
Partit popular (antiga Roma)
El partit popular o populars (en llatí populares, en singular popularis, literalment els de la facció del poble) eren un grup constituït pels caps aristocràtics romans que durant la República Romana tardana buscaven utilitzar les assemblees romanes per acabar amb el domini que exercien els Nobiles i els optimates a través del senat en la vida política.
Nou!!: Juli Cèsar і Partit popular (antiga Roma) · Veure més »
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
Nou!!: Juli Cèsar і Parts · Veure més »
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Nou!!: Juli Cèsar і Patrici (classe romana) · Veure més »
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Nou!!: Juli Cèsar і Plebs · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Juli Cèsar і Plutarc de Queronea · Veure més »
Pont Polemoníac
Pont Polemoníac (en llatí Pontus Polemoniacus) era la part central de la regió del Pont, entre el riu Iris i la ciutat de Farnàcia.
Nou!!: Juli Cèsar і Pont Polemoníac · Veure més »
Pozzuoli
Pozzuoli és una ciutat del sud d'Itàlia, situada a la regió de la Campània i a la Ciutat metropolitana de Nàpols, famosa pel ciment d'origen volcànic que des d'antic s'extreia d'aquesta terra per a fer construccions que requerien alhora lleugeresa i fermesa com ara la cúpula del Panteó de Roma.
Nou!!: Juli Cèsar і Pozzuoli · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: Juli Cèsar і Pretor · Veure més »
Primer Triumvirat
El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.
Nou!!: Juli Cèsar і Primer Triumvirat · Veure més »
Proletariat
Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.
Nou!!: Juli Cèsar і Proletariat · Veure més »
Propretor
El propretor (en llatí pro praetore) era una magistratura a l'antiga Roma.
Nou!!: Juli Cèsar і Propretor · Veure més »
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Nou!!: Juli Cèsar і Província romana de Síria · Veure més »
Província romana de Sicília
Sicília va ser una província romana que coincideix en territori amb l'illa de Sicília actual.
Nou!!: Juli Cèsar і Província romana de Sicília · Veure més »
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Nou!!: Juli Cèsar і Pulla · Veure més »
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Nou!!: Juli Cèsar і Qüestor · Veure més »
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Nou!!: Juli Cèsar і Quios · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Juli Cèsar і República Romana · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Juli Cèsar і Roma · Veure més »
Rubicó
Localització del Rubicó El Rubicó (Rubicon, Ῥουβικων) és el nom d'un riu del nord-est d'Itàlia.
Nou!!: Juli Cèsar і Rubicó · Veure més »
Ruscino
''Ruscino'', ciutat dels volques tectòsages situada a la Gàl·lia Narbonense Ruscino (Ῥουσκινόν o Ῥουσκινών) fou una ciutat ibèrica i després romana dels volques tectòsages en la Gàl·lia Narbonense, molt a prop de l'actual Perpinyà, al marge d'un riu del mateix nom, actualment el Tet.
Nou!!: Juli Cèsar і Ruscino · Veure més »
Saepta Julia
Fragment de la ''Saepta Julia'' al carrer ''Via della Minerva''. La Saepta Julia va ser el nom d'un edifici de la ciutat de Roma, situat a la zona del Camp de Mart.
Nou!!: Juli Cèsar і Saepta Julia · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Juli Cèsar і Sardenya · Veure més »
Sàmnium
Situació del '''Samnium''', delimitat amb la línia verda, en l'època de la segona guerra samnita. El Sàmnium (en llatí: Samnium; en osc: Σαυνῖτις) va ser una regió de la península Itàlica.
Nou!!: Juli Cèsar і Sàmnium · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Juli Cèsar і Senat Romà · Veure més »
Servei militar
Sense dades El servei militar (popularment també dit mili) és una prestació de serveis en un exèrcit o organització militar, tant com a resultat d'haver-ho triat com a feina (servei militar professional), d'haver-s'hi apuntat espontàniament (servei militar voluntari) o d'un reclutament forçós (servei militar obligatori).
Nou!!: Juli Cèsar і Servei militar · Veure més »
Sesterci
Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.
Nou!!: Juli Cèsar і Sesterci · Veure més »
Sicari
La ''sicae'' o daga emprada pels sicaris Sicari o sicarii ve del plural llatí de sicarius, que significa 'daga' referint-se a l'home que porta la daga o a un assassí a sou.
Nou!!: Juli Cèsar і Sicari · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Juli Cèsar і Sicília · Veure més »
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Nou!!: Juli Cèsar і Suetoni · Veure més »
Talent
El talent (en grec antic τάλαντον) una unitat de massa grega que en el tipus estàndard de l'Àtica i dels Ptolemeus mesurava 27,47 kg.
Nou!!: Juli Cèsar і Talent · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Juli Cèsar і Tàcit · Veure més »
Theodor Mommsen
Christian Matthias Theodor Mommsen (Garding, Dinamarca, 30 de novembre del 1817 - Berlín, 1903) fou un jurista, filòleg, historiador, polític i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura a The Guardian, per Sarah Crown, 11/10/2007 l'any 1902.
Nou!!: Juli Cèsar і Theodor Mommsen · Veure més »
Tribú
Tribú (en llatí tribunus) és el nom de diverses magistratures electives i altres càrrecs governamentals i militars de la República Romana i l'Imperi.
Nou!!: Juli Cèsar і Tribú · Veure més »
Tribus romanes
Inscripció Catàleg CIL: ''Corpus Inscriptionum Latinarum'' 13.1029 trobada a la Narbonensis, deixant constància de la inclusió de Gaius Otacilius dins la tribu ''Voltinia'' (VOL), on s'acostumava a allistar els ciutadans gals. Les tribus romanes eren la forma d'organització i de divisió primària dels antics romans que s'utilitzava sobretot per a realitzar el processos electorals.
Nou!!: Juli Cèsar і Tribus romanes · Veure més »
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Nou!!: Juli Cèsar і Troia · Veure més »
Usura
La usura és el cobrament excessiu d'interessos per un préstec, de forma que es produeix un abús del creditor.
Nou!!: Juli Cèsar і Usura · Veure més »
Venus (mitologia)
Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.
Nou!!: Juli Cèsar і Venus (mitologia) · Veure més »
Vestal
A l'antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal.
Nou!!: Juli Cèsar і Vestal · Veure més »
Vides paral·leles
Les Vides paral·leles (en grec Βίοι Παράλληλοι, Bioi parallēlloi) són una col·lecció de biografies de personatges il·lustres de l'antiguitat clàssica, obra de l'historiador i assagista grec Plutarc de Queronea.
Nou!!: Juli Cèsar і Vides paral·leles · Veure més »
Vomitiu
Un vomitiu o emètic és una substància que provoca el vòmit.
Nou!!: Juli Cèsar і Vomitiu · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Juli Cèsar і Xipre · Veure més »
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Juli Cèsar і 1 de gener · Veure més »
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Juli Cèsar і 1 de març · Veure més »
15 de març
El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Juli Cèsar і 15 de març · Veure més »
24 de febrer
El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Juli Cèsar і 24 de febrer · Veure més »
