Accés més ràpid que el navegador!
158 les relacions: Agrigent, Alemanya, Alemanys, Angelika Kauffmann, Anglès, Antoine Berman, Arthur Schopenhauer, Assaig (literatura), Baruch Spinoza, Batalla de Rossbach, Batalla de Valmy, Bolonya, Botànica, Carles August de Saxònia-Weimar-Eisenach, Carlo Goldoni, Charlotte von Stein, Cognom, Cotiledó, Dansa, Dècada del 1790, Die Entführung aus dem Serail, Die Zauberflöte, Domenico Cimarosa, Don Giovanni, Edicions Proa, Encyclopædia Britannica, Equitació, Erfurt, Esgrima, Esoterisme, Estrasburg, Faust (Goethe), Ferrara, Filogènia, Flor, Florència, Francès, Frankfurt del Main, Friedrich von Schiller, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Geologia, Ginkgo biloba, Grec antic, Guerra dels Set Anys, Hafez, Hebreu, Història natural, Humanisme, Impremta, Isaac Newton, ..., Jean-Jacques Rousseau, Jesús de Natzaret, Johann Bernhard Basedow, Johann Gottfried Herder, Johann Heinrich Füssli, Johann Heinrich Wilhelm Tischbein, Johann Kaspar Lavater, Johann Peter Eckermann, Johannes Gutenberg, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Josep Lleonart, Karl von Siegmund Seckendorf, Karlovy Vary, Lahn, Lògia maçònica, Legió d'Honor, Leipzig, Les afinitats electives, Les noces de Fígaro, Les tribulacions del jove Werther, Lied, Llatí, Llibret, Lorenzo Da Ponte, Ludwig van Beethoven, Luteranisme, Madame de Staël, Martí Luter, Martin Heidegger, Medicina, Michel Eugène Chevreul, Morfologia (biologia), Napoleó Bonaparte, Nàpols, Noblesa, Novel·la, Oliver Goldsmith, Osteologia, Palerm, Panteisme, Pasquale Anfossi, Pàdua, Pedro Montalbán Kroebel, Perusa, Poesia, Poesia i veritat, Química, Reforma Protestant, Rei dels Romans, René Descartes, Revolució Francesa, Roma, Romanticisme, Saló literari, Saxònia-Weimar-Eisenach, Segesta (Sicília), Sicília, Singspiel, Sturm und Drang, Taormina, Teatre, Terratrèmol de Lisboa de 1755, Thomas Carlyle, Turíngia, Venècia, Verola, Verona, Via del Corso, Vicenza, Weimar, Wetzlar, Wolfgang Amadeus Mozart, 1749, 1750, 1759, 1764, 1765, 1768, 1770, 1771, 1772, 1773, 1774, 1775, 1778, 1782, 1786, 1790, 1791, 1792, 1794, 1795, 1807, 1808, 1809, 1813, 1814, 1817, 1822, 1831, 1832, 1880, 1932, 22 de març, 28 d'agost, 29 d'octubre, 3 de setembre, 7 de desembre. Ampliar l'índex (108 més) »
Agrigent
Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu San Biagio.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Agrigent · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Alemanya · Veure més »
Alemanys
Els alemanys són un grup germànic nadiu de l'Europa Central.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Alemanys · Veure més »
Angelika Kauffmann
''Autoretrat'', Museu de l'Ermitage Maria Anna Angelika Katharina Kauffmann (Coira, Suïssa, 30 d'octubre del 1741-Roma, 5 de novembre del 1807) fou una pintora austrosuïssa, especialitzada en la tècnica del retrat.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Angelika Kauffmann · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Anglès · Veure més »
Antoine Berman
Antoine Berman (Argenton-sur-Creuse, 24 juny 1942−1991) fou un teòric francès de la traducció.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Antoine Berman · Veure més »
Arthur Schopenhauer
fou un filòsof alemany.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Arthur Schopenhauer · Veure més »
Assaig (literatura)
L'assaig es la forma idona per a la reflexió, la deliberació personal, el debat amb un mateix.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Assaig (literatura) · Veure més »
Baruch Spinoza
Benedictus de Spinoza, més conegut com a Baruch Spinoza (Amsterdam, 24 de novembre de 1632 – La Haia, 21 de febrer de 1677), fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Baruch Spinoza · Veure més »
Batalla de Rossbach
La batalla de Rossbach (5 de novembre de 1757) es va lliurar durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763) prop del poble de Rossbach, per aquell temps pertanyent a la Saxònia prussiana.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Batalla de Rossbach · Veure més »
Batalla de Valmy
La batalla de Valmy, va tenir lloc el 20 de setembre de 1792, fou enfrontament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Batalla de Valmy · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Bolonya · Veure més »
Botànica
Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη (votani, 'herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Botànica · Veure més »
Carles August de Saxònia-Weimar-Eisenach
Carles August de Saxònia-Weimar-Eisenach (en alemany Karl August von Sachsen-Weimar-Eisenach) va néixer a Weimar el 3 de setembre de 1757 i va morir a Graditz el 14 de juny de 1828.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Carles August de Saxònia-Weimar-Eisenach · Veure més »
Carlo Goldoni
Carlo Goldoni (Venècia, 25 de febrer de 1707 - París, 6 de febrer de 1793) va ser un dramaturg venecià de gran èxit.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Carlo Goldoni · Veure més »
Charlotte von Stein
Wilhelm Bode: Charlotte von Stein, 3rd, revised edition, Ernst Siegfried Mittler Verlag, Berlin 1912, page 8 era una dama de companyia a la cort de Weimar, escriptora i una amiga tan propera de Friedrich Schiller i de Johann Wolfgang von Goethe, que influí fortament en la vida de tots dos.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Charlotte von Stein · Veure més »
Cognom
El cognom o llinatge és el nom oficial que segueix el prenom.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Cognom · Veure més »
Cotiledó
Els dos cotilèdons de ''Jacaranda mimosifolia'' El cotiledó o cotilèdon és un conjunt de les fulles embrionàries de la planta en germinació.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Cotiledó · Veure més »
Dansa
Dos ballarins fent dansa contemporània La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Dansa · Veure més »
Dècada del 1790
Sense descripció.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Dècada del 1790 · Veure més »
Die Entführung aus dem Serail
Die Entführung aus dem Serail (en alemany, El rapte en el serrall o El rapte del serrall) és un singspiel en tres actes compost per Wolfgang Amadeus Mozart, sobre llibret de Gottlieb Stephanie, adaptat d'un text de Christoph Friedrich Bretzner.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Die Entführung aus dem Serail · Veure més »
Die Zauberflöte
Die Zauberflöte (en alemany; representada habitualment com a La flauta màgica, K. 620) és un singspiel (òpera còmica alemanya) en dos actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb un llibret d'Emanuel Schikaneder, basat en part en l'obra Lulu, oder die Zauberflöte, d'A.J. Liebeskind, i en part en l'obra Sethos, de Jean Terrasson.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Die Zauberflöte · Veure més »
Domenico Cimarosa
Domenico Cimarosa (Aversa, Regne de Nàpols, 17 de desembre de 1749 - Venècia, 11 de gener de 1801) fou un compositor clàssic italià, membre de l'escola napolitana, que combinà la seva vasta producció operística, principalment en el camp de l'opera buffa, amb una activa composició de música religiosa i algunes peces instrumentals.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Domenico Cimarosa · Veure més »
Don Giovanni
Don Giovanni (títol complet: Il dissoluto punito, ossia il Don Giovanni, literalment «El llibertí castigat, o Don Giovanni»), K. 527, és una òpera en dos actes amb música de Wolfgang Amadeus Mozart i llibret de Lorenzo da Ponte, inspirat en el llibret de Giovanni Bertati per a una òpera de Giuseppe Gazzaniga (Don Giovanni Tenorio, o sia Il convitato di pietra, Venècia, 1787) i basat llunyanament en El burlador de Sevilla y convidado de piedra, durant molt de temps atribuïda a Tirso de Molina, però que recentment s'ha vist que sembla que és d'un autor italià de la mateixa època.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Don Giovanni · Veure més »
Edicions Proa
Edicions Proa és una editorial catalana que va néixer a Badalona, l'any 1928, de la mà de Josep Queralt i de Marcel·lí Antic, a suggeriment de Pompeu Fabra i sota la direcció literària de l'escriptor Joan Puig i Ferreter.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Edicions Proa · Veure més »
Encyclopædia Britannica
Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Encyclopædia Britannica · Veure més »
Equitació
Concurs Internacional de salt a cavall L'equitació és l'art de mantenir el control precís sobre un cavall, així com les diferents maneres de manejar-lo.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Equitació · Veure més »
Erfurt
Erfurt és una ciutat alemanya, capital de l'estat de Turíngia.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Erfurt · Veure més »
Esgrima
''El rus Ivan iTourchine i el nord-americà Weston Kelsey en un assalt a espasa en els Jocs Olímpics d'Atenes.'' Lesgrima és un esport de combat en el qual s'enfronten dos contrincants que han d'intentar tocar-se amb una arma blanca, en funció de la qual es diferencien tres modalitats: sabre, espasa i floret.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Esgrima · Veure més »
Esoterisme
Lesoterisme (del grec εσω, "dins", "ocult"), és un conjunt d'ensenyances i doctrines que es mantenen apartades de l'atenció general, quedant reservades a un petit nucli d'iniciats.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Esoterisme · Veure més »
Estrasburg
Estrasburg (oficialment Strasbourg en francès, també coneguda com a Strossburi en alsacià i Straßburg en alemany) és la capital d'Europa i una ciutat del nord-est de França que se situa al departament del Baix Rin.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Estrasburg · Veure més »
Faust (Goethe)
Faust I, primera edició, 1808 El Faust de Goethe és una obra de teatre tràgica en dues parts escrita per l'escriptor alemany Johann Wolfgang von Goethe, un dels seus llibres més famosos.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Faust (Goethe) · Veure més »
Ferrara
Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Ferrara · Veure més »
Filogènia
Arbre filogenètic dels organismes, segons Ernst Haeckel (1866) La filogènia és la història evolutiva d'un grup taxonòmic d'organismes.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Filogènia · Veure més »
Flor
Una flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes espermatòfit o fanerògames.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Flor · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Florència · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Francès · Veure més »
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Frankfurt del Main · Veure més »
Friedrich von Schiller
fou un poeta, escriptor, filòsof, historiador i professor alemany.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Friedrich von Schiller · Veure més »
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Friedrich Wilhelm Nietzsche · Veure més »
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Geologia · Veure més »
Ginkgo biloba
Secció d'un tronc El ginkgo (Ginkgo biloba) és una espècie de gimnosperma, la única espècie vivent de la divisió Ginkgophyta, de la classe Ginkgoopsida, de l'ordre Ginkgoales, de la família Ginkgoaceae i del gènere Ginkgo.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Ginkgo biloba · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Grec antic · Veure més »
Guerra dels Set Anys
La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Guerra dels Set Anys · Veure més »
Hafez
XVIII. Mestre Xams-al-Din Mohammad, dit Hafez, de Xiraz o Khwaja Xams-al-Din Mohammad Hafez-e Xirazí en persa o Khwaja Xams-ad-Din Muhàmmad Hàfidh Xirazí en àrab — escrit en persa i àrab خواجه شمسالدین محمد حافظ شیرازی — (Xiraz, actual Iran, cap al 1315 - Xiraz, cap al 1390) fou un poeta persa més conegut pel làqab Hafez, pronunciat (que en àrab és Hàfidh), «(el) Preservador», que és com s'anomena qui se sap de memòria l'Alcorà). Era xiïta i místic sufí i, ocasionalment, poeta de la cort. La seva vida es veu envoltada d'un aire de misteri i llegenda, potser perquè se'n coneixen molt pocs detalls. Destacà per les seves composicions de tema bàquic i místic, que li ocasionaren freqüents problemes amb l'ortodòxia del poder regnant. La seva vida i poemes han estat l'objecte de moltes anàlisis, comentaris i interpretacions, i ha estat l'autor més influent en la poesia persa posterior al.Hafez (EI) E. Yarshater, I. An overview La seva tomba rep pelegrins de diferents orígens. L'asteroide 12610 Hãfez, descobert el 1960, fou batejat així en honor seu.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Hafez · Veure més »
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Hebreu · Veure més »
Història natural
Làmina d'història natural, 1728, Cyclopaedia La història natural és la investigació científica de plantes i d'animals inclinant-se més cap a l'observació que cap a l'experimentació.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Història natural · Veure més »
Humanisme
Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Humanisme · Veure més »
Impremta
Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Impremta · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Isaac Newton · Veure més »
Jean-Jacques Rousseau
fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Jean-Jacques Rousseau · Veure més »
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Jesús de Natzaret · Veure més »
Johann Bernhard Basedow
Johann Bernhard Basedow (Hamburg, 1723 − Magdeburg, 1790) va ésser un educador alemany que estudià al gimnàsium d'Altona i a la universitat de Leipzig.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Johann Bernhard Basedow · Veure més »
Johann Gottfried Herder
Johann Gottfried Herder (1744-1803), a partir de 1802 von Herder, fou un filòsof i crític literari alemany els escrits del qual contribuïren a l'aparició del romanticisme alemany.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Johann Gottfried Herder · Veure més »
Johann Heinrich Füssli
Johann Heinrich Füssli (Zúric, 7 de febrer de 1741 - Putney Hill, Londres, 16 d'abril de 1825) va ser un dibuixant, pintor, historiador de l'art i escriptor suís, posteriorment establert a Gran Bretanya, on és conegut com a Henry Fuseli.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Johann Heinrich Füssli · Veure més »
Johann Heinrich Wilhelm Tischbein
La pintura més famosa de Tischbein: ''Goethe en la campanya romana'', 1787. Johann Heinrich Wilhelm Tischbein (també conegut com a Goethe-Tischbein, Haina, 15 de febrer de 1751 - Eutin, 26 de febrer de 1829) va ser un pintor i gravador alemany.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Johann Heinrich Wilhelm Tischbein · Veure més »
Johann Kaspar Lavater
Johann Kaspar Lavater (Zúric, 1741 — 1801) va ser un escriptor i pensador suís.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Johann Kaspar Lavater · Veure més »
Johann Peter Eckermann
Johann Peter Eckermann (Winsen, 21 de setembre de 1792 - Weimar, 3 de desembre de 1854) va ser un escriptor, filòsof i dramaturg romàntic amic íntim de Goethe.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Johann Peter Eckermann · Veure més »
Johannes Gutenberg
, nascut Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg, va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seves contribucions i la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la dècada del 1440.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Johannes Gutenberg · Veure més »
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Josep Lleonart
* Josep Lleonart i Maragall (Barcelona, 1880-1951), poeta, escriptor i literat.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Josep Lleonart · Veure més »
Karl von Siegmund Seckendorf
Karl von Siegmund Seckendorf (Erlangen, Electorat de Baviera, 26 de novembre de 1744 - Ansbach, Baviera, 26 d'abril de 1785) fou un militar i compositor alemany.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Karl von Siegmund Seckendorf · Veure més »
Karlovy Vary
Karlovy Vary (alemany: Karlsbad) és una ciutat de l'oest de la República Txeca amb 53.708 habitants, ubicada a la confluència de l'afluent Teplá amb el riu Ohře (anomenat també Eger al seu pas per Alemanya).
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Karlovy Vary · Veure més »
Lahn
El Lahn és un riu d'Alemanya afluent del Rin pel marge dret.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Lahn · Veure més »
Lògia maçònica
Temple de la lògia "Les Coeurs Unis" - Mont-real En la terminologia maçònica, s'anomenen lògies o tallers els grups de base de la francmaçoneria.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Lògia maçònica · Veure més »
Legió d'Honor
La Legió d'Honor (francès: Légion d'honneur) és la distinció francesa més elevada.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Legió d'Honor · Veure més »
Leipzig
(IPA) és una ciutat de Saxònia (Alemanya).
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Leipzig · Veure més »
Les afinitats electives
Les afinitats electives (títol original en italià: Le affinità elettive) és una coproducció franco-italiana de Paolo i Vittorio Taviani dirigida l'any 1996 i estrenada l'any 1997.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Les afinitats electives · Veure més »
Les noces de Fígaro
Les noces de Figaro (Le nozze di Figaro, K. 492, és una commedia per musica (opera buffa) en quatre actes composta el 1786 per Wolfgang Amadeus Mozart, amb un llibret italià escrit per Lorenzo Da Ponte. Es va estrenar al Burgtheater de Viena l'1 de maig de 1786. El llibret de l'òpera es basa en la comèdia escènica de Pierre Beaumarchais de 1784, La folle journée, ou le Mariage de Figaro ("El dia boig, o les noces de Figaro"). Explica com els criats Fígaro i Susanna aconsegueixen casar-se, frustrant els esforços del seu patern comte Almaviva per seduir Susanna i ensenyar-li una lliçó de fidelitat. Considerada una de les millors òperes mai escrites,"The 20 Greatest Operas of All Time". Música clàssica. és una pedra angular del repertori i està constantment entre les deu primeres de la llista d'òperes més representades."Estadístiques de les cinc temporades 2009/10 a 2013/14" Operabase. Arxivat de l'original el 4 de març de 2016.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Les noces de Fígaro · Veure més »
Les tribulacions del jove Werther
Portada de la primera edició Les tribulacions del jove Werther, publicat el 1774 en llengua alemanya amb el títol de Die Leiden des jungen Werthers, és un llibre semiautobiogràfic de Johann Wolfgang von Goethe, un dels autors més importants del romanticisme alemany.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Les tribulacions del jove Werther · Veure més »
Lied
El lied (cançó, en alemany; pl. lieder) és un tipus de composició breu en alemany per a veu i piano.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Lied · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Llatí · Veure més »
Llibret
El llibret és el text utilitzat en una obra musical de caràcter teatral com ara l'òpera, l'opereta, la sarsuela, l'oratori o el musical.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Llibret · Veure més »
Lorenzo Da Ponte
Lorenzo Da Ponte (Cèneda, Vittorio Veneto, Treviso, 10 de març de 1749 - Nova York, 17 d'agost de 1838) fou un poeta i llibretista italià conegut sobretot per haver estat l'autor dels llibrets de tres grans òperes de Mozart.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Lorenzo Da Ponte · Veure més »
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Ludwig van Beethoven · Veure més »
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Luteranisme · Veure més »
Madame de Staël
Anne-Louise Germaine Necker, baronessa de Staël-Holstein, coneguda com a Madame de Staël (París, 22 d'abril de 1766 - 14 de juliol de 1817), fou una novel·lista i assagista suïssa.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Madame de Staël · Veure més »
Martí Luter
Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Martí Luter · Veure més »
Martin Heidegger
Martin Heidegger (/ˈhaɪdɛɡər, ˈhaɪdɪɡər/); (1889 – 1976) fou un filòsof alemany que és àmpliament considerat com un dels filòsofs més importants del.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Martin Heidegger · Veure més »
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Medicina · Veure més »
Michel Eugène Chevreul
Michel-Eugène Chevreul (Angers, 31 d'agost de 1786 - París 9 d'abril de 1889), era un químic francès conegut principalment pel seu treball sobre els àcids grassos, per anomenar cholesterine al colesterol, i per les seves contribucions a la saponificació i a la teoria dels colors.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Michel Eugène Chevreul · Veure més »
Morfologia (biologia)
En biologia, la morfologia és l'aparença exterior (forma, estructura, color, patrons) d'un organisme o tàxon i de les parts que el componen.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Morfologia (biologia) · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Nàpols · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Noblesa · Veure més »
Novel·la
La novel·la o romanç és un gènere literari narratiu, generalment en prosa i d'una extensió que pot ser considerable on s'expliquen fets de ficció a partir d'uns personatges, una ambientació, un narrador i un punt de vista.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Novel·la · Veure més »
Oliver Goldsmith
''The Vicar of Wakefield'' d'Oliver Goldsmith, traducció catalana publicada a Barcelona l'any 1934 dins la col·lecció Quaderns Literaris (primera part, de dues) fou un escriptor, poeta i metge angloirlandès conegut per la seva novel·la The Vicar of Wakefield (1766) --traduïda per primera vegada a l'alemany per Johann Joachim Christoph Bode*Enciclopèdia Espasa Volum núm.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Oliver Goldsmith · Veure més »
Osteologia
Un esquelet humà Fragment parietal d'un antic fossar L'osteologia és l'estudi científic dels ossos.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Osteologia · Veure més »
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Palerm · Veure més »
Panteisme
El panteisme (en grec: pan, "tot" i theos, "déu": literalment "Déu és tot" i "tot és Déu") és una doctrina filosòfica segons la qual l'Univers, la naturalesa i Déu són equivalents.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Panteisme · Veure més »
Pasquale Anfossi
Pasquale Anfossi (Taggia, 1727 - Roma, 1797) fou un compositor italià.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Pasquale Anfossi · Veure més »
Pàdua
La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Pàdua · Veure més »
Pedro Montalbán Kroebel
Pedro Montalbán-Kroebel (São Paulo, 3 de gener de 1961) és un dramaturg català d'origen brasiler.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Pedro Montalbán Kroebel · Veure més »
Perusa
Perusa (en Perugia) és una ciutat d'Itàlia situada a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb 165.683 habitants l'1 de gener de 2018.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Perusa · Veure més »
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Poesia · Veure més »
Poesia i veritat
Poesia i veritat (en alemany, Dichtung und Wahrheit) és una autobiografia, escrita per Johann Wolfgang von Goethe entre 1808 i 1831.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Poesia i veritat · Veure més »
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Química · Veure més »
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Reforma Protestant · Veure més »
Rei dels Romans
Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Rei dels Romans · Veure més »
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і René Descartes · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Revolució Francesa · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Roma · Veure més »
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Romanticisme · Veure més »
Saló literari
''Lectura de Molière'' per Jean-François de Troy, cap a 1728. XVII. Un saló literari, en francès salon littéraire, era una reunió d'homes i de dones sobre literatura, poesia i art, que es trobaven de forma regular, dins un medi intel·lectual, sovint mundà, auspiciat per una amfitriona.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Saló literari · Veure més »
Saxònia-Weimar-Eisenach
Sachsen-Weimar-Eisenach o Saxònia-Weimar-Eisenach fou un ducat de la dinastia dels ernestins, al territori de l'actual Turíngia.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Saxònia-Weimar-Eisenach · Veure més »
Segesta (Sicília)
El temple Segesta (Segesta) fou una ciutat de Sicília a uns 10 km de la costa i uns 50 km a l'oest de Panormos.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Segesta (Sicília) · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Sicília · Veure més »
Singspiel
El Singspiel és un tipus d'òpera popular o petita obra de teatre.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Singspiel · Veure més »
Sturm und Drang
Johann Gottfried Von Herder Sturm und Drang (traduït en català: 'Tempesta i empenta') va ser un moviment preromàntic alemany, principalment literari, però també musical i de les arts visuals, desenvolupat durant la segona meitat del.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Sturm und Drang · Veure més »
Taormina
Ubicació de Taormina dins la província Taormina (sicilià: Taurmina) és una ciutat de la costa oriental de Sicília, a la ciutat metropolitana de Messina, entre Messina i Catània.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Taormina · Veure més »
Teatre
Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Teatre · Veure més »
Terratrèmol de Lisboa de 1755
El terratrèmol de Lisboa de 1755, també conegut com el gran terratrèmol de Lisboa, va afectar Portugal, la península Ibèrica i el nord-oest d’Àfrica el matí del dissabte 1 de novembre, Festa de Tots Sants, cap a les 09:40 hora local.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Terratrèmol de Lisboa de 1755 · Veure més »
Thomas Carlyle
Thomas Carlyle (Ecclefechan, Dumfries and Galloway, 4 de desembre de 1795 - Chelsea, Londres, 5 de febrer de 1881) va ser un assagista, historiador, professor i escriptor satíric escocès, actiu durant l'època victoriana.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Thomas Carlyle · Veure més »
Turíngia
L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Turíngia · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Venècia · Veure més »
Verola
Micrografia electrònica del virus de la verola. La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) fou una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos podia causar la mort.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Verola · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Verona · Veure més »
Via del Corso
Altar de la Pàtria La Via del Corso, coneguda habitualment com el Corso, és el carrer principal que creua el centre històric de Roma.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Via del Corso · Veure més »
Vicenza
Vicenza és una ciutat del Vèneto, a Itàlia, capital de la província de Vicenza.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Vicenza · Veure més »
Weimar
Weimar és una ciutat del land de Turíngia a la República Federal d'Alemanya amb 64.631 habitants.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Weimar · Veure més »
Wetzlar
Wetzlar és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Lahn, al Land de Hessen.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Wetzlar · Veure més »
Wolfgang Amadeus Mozart
,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »
1749
Llinda d'una casa de Besalú.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1749 · Veure més »
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1750 · Veure més »
1759
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1759 · Veure més »
1764
Sense descripció.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1764 · Veure més »
1765
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1765 · Veure més »
1768
;Països Catalans.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1768 · Veure més »
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1770 · Veure més »
1771
Sense descripció.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1771 · Veure més »
1772
Sense descripció.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1772 · Veure més »
1773
Sense descripció.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1773 · Veure més »
1774
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1774 · Veure més »
1775
;Països Catalans.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1775 · Veure més »
1778
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1778 · Veure més »
1782
;Països Catalans.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1782 · Veure més »
1786
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1786 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1790 · Veure més »
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1791 · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1792 · Veure més »
1794
;Països Catalans.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1794 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1795 · Veure més »
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1807 · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1808 · Veure més »
1809
;Països Catalans.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1809 · Veure més »
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1813 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1814 · Veure més »
1817
Sense descripció.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1817 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1822 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1831 · Veure més »
1832
;Països Catalans.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1832 · Veure més »
1880
;Països Catalans.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1880 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 1932 · Veure més »
22 de març
El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 22 de març · Veure més »
28 d'agost
El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 28 d'agost · Veure més »
29 d'octubre
El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 29 d'octubre · Veure més »
3 de setembre
El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 3 de setembre · Veure més »
7 de desembre
El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Johann Wolfgang von Goethe і 7 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Goethe, Johann Wolfgang Goethe, Johann Wolfgang Von Goethe.
