Accés més ràpid que el navegador!
118 les relacions: Accident vascular cerebral, Agustí d'Hipona, Amèrica, Arquebisbat de Barcelona, Arquebisbat de Tarragona, Àfrica, Àsia, Barcelona, Beat, Benet Sanz i Forés, Berga, Bernat Sala i Masnou, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Girona, Bisbat de Lleida, Bisbat de Solsona, Bisbat de Vic, Caritat, Carlisme, Carmelites, Carrer de l'Hospital (Barcelona), Casa Vedruna, Catalans, Catolicisme, Còlera, Crist, Epifania, Església Catòlica Romana, Europa, Guerra del Francès, Joan XXIII, Josep de Natzaret, Laïcat, Mare de Déu del Carme, Martirologi romà, Monestir, Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Monjo, Olot, Orde de Santa Clara, Orde del Cister, Orde dels Frares Menors Caputxins, Paula Delpuig i Gelabert, Pius XII, Poblenou, Pregària cristiana, Primera Guerra Carlina, Procurador dels tribunals, Ramona Castany Anglada, Reial audiència, ..., Reial Audiència de Catalunya (borbònica), Sant, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santa Maria del Pi, Santíssima Trinitat, Tarragona, Tàrrega, Tuberculosi, Unció dels malalts, Valladolid, Vedruna (Germanes Carmelites de la Caritat), Vic, 11 de novembre, 12 d'abril, 16 d'abril, 16 de setembre, 1774, 1783, 1799, 1800, 1801, 1803, 1805, 1806, 1808, 1809, 1810, 1813, 1814, 1815, 1816, 1819, 1825, 1826, 1827, 1828, 1833, 1835, 1837, 1839, 1840, 1843, 1845, 1849, 1854, 1866, 1872, 1873, 1878, 1881, 1882, 1885, 1886, 19 de maig, 1940, 1959, 1983, 2 de febrer, 2008, 21 de setembre, 22 de maig, 24 de març, 28 d'agost, 28 de març, 3 de juliol, 31 d'agost, 6 de gener, 6 de març. Ampliar l'índex (68 més) »
Accident vascular cerebral
Un accident vascular cerebral (AVC) o accident cerebrovascular, popularment anomenat atac de feridura (o en tal "s'ha ferit”), sobresang, vessament cerebral o ictus cerebral, és un episodi agut d'afectació de la circulació cerebral; es produeix una lesió irreversible en un territori cerebral a causa de la pèrdua de flux sanguini al cervell, que produeix una sèrie de símptomes i/o signes variables en funció de l'àrea cerebral afectada.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Accident vascular cerebral · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Agustí d'Hipona · Veure més »
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Amèrica · Veure més »
Arquebisbat de Barcelona
Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Àfrica · Veure més »
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Àsia · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Barcelona · Veure més »
Beat
plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Beat · Veure més »
Benet Sanz i Forés
Benet Sanz i Forés (Gandia, La Safor, 21 de març de 1828 – Madrid, 1 de novembre de 1895) fou un bisbe i cardenal valencià.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Benet Sanz i Forés · Veure més »
Berga
Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Berga · Veure més »
Bernat Sala i Masnou
Bernat Sala i Masnou (Sant Martí Sescorts, Osona, 1810 - Monestir de Montserrat, Monistrol de Montserrat, Bages, 1885) fou un escriptor, bibliotecari, professor i monjo benedictí català.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Bernat Sala i Masnou · Veure més »
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Bisbat d'Urgell · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Bisbat de Girona · Veure més »
Bisbat de Lleida
El bisbat de Lleida és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Bisbat de Lleida · Veure més »
Bisbat de Solsona
església catedral de Solsona, seu de la diòcesi. Palau Episcopal a Solsona. Església de Sant Jaume de Mollerussa. Façana de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga. Església de Santa Maria de l'Alba, Tàrrega. Església parroquial de la Sagrada Família de Navàs. Altar del Santuari de la Mare de Déu del Claustre a la catedral de Solsona. Altar barroc del Santuari del Miracle, Riner. Col·legiata de Sant Vicenç a Cardona. El bisbat de Solsona o diòcesi de Solsona (en llatí: Diocesis Celsonensis) és una circumscripció eclesiàstica de l'Església catòlica a Catalunya sufragània de l'arquebisbat metropolità de Tarragona i presidida pel bisbe de Solsona.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Bisbat de Solsona · Veure més »
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Bisbat de Vic · Veure més »
Caritat
La Caritat, representada per Adolphe Bouguereau el 1878 Caritat del llatí caritas i en grec clàssic o antic: "agapé" és un dels tipus d'amor místic.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Caritat · Veure més »
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Carlisme · Veure més »
Carmelites
Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Carmelites · Veure més »
Carrer de l'Hospital (Barcelona)
El carrer de l'Hospital és una via urbana del Raval de Barcelona, que va de la Rambla a la plaça del Pedró.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Carrer de l'Hospital (Barcelona) · Veure més »
Casa Vedruna
La Casa Vedruna era un edifici situat al carrer de l'Hospital del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Casa Vedruna · Veure més »
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Catalans · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Catolicisme · Veure més »
Còlera
El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae dels serotips O1 i O139.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Còlera · Veure més »
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Crist · Veure més »
Epifania
''Adoració dels Reis Mags'' d'El Greco, 1568, Museu Soumaya, Ciutat de Mèxic. Epifania és una paraula que deriva del grec ἐπιφάνεια i que significa manifestació.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Epifania · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Església Catòlica Romana · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Europa · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Guerra del Francès · Veure més »
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Joan XXIII · Veure més »
Josep de Natzaret
Segons els evangelis, Josep (en arameu Yosef bar Yaqob i en hebreu יוֹסֵף בן-יַעֲקֹב Yôsēp ben Yahăqōb) conegut en català com Sant Josep -o també com Josep de Natzaret, Sant Josep Obrer o Josep, pare de Jesús- (? - Natzaret?, entre 12 i 29 dC) fou el marit de la Verge Maria.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Josep de Natzaret · Veure més »
Laïcat
En les organitzacions religioses, el laïcat està format per tots els membres que no formen part del clergat, normalment inclosos els membres no ordenats d'ordes religiosos.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Laïcat · Veure més »
Mare de Déu del Carme
Mare de Déu del Carme, a Beniaján La Mare de Déu del Carme és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Mare de Déu del Carme · Veure més »
Martirologi romà
El Martirologi romà (llatí: Martyrologium Romanum) és un llibre litúrgic de l'Església Catòlica Romana que conté la llista, ordenada per dies de celebració, de tots els màrtirs, sants i santes, beats i beates als quals l'Església Catòlica ha autoritzat que s'hi tributi culte públic.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Martirologi romà · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Monestir · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Pedralbes
El Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un conjunt monumental d'estil gòtic declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Monestir de Santa Maria de Pedralbes · Veure més »
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Monjo · Veure més »
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Olot · Veure més »
Orde de Santa Clara
Les monges de lOrde de Santa Clara o Orde de Germanes Pobres de Santa Clara o clarisses (claresses segons Joan Coromines) (en llatí Ordo Sanctae Clarae, O.S.C.) són les religioses de vots solemnes que pertanyen a l'orde religiós fundat per Sant Francesc d'Assís i Santa Clara d'Assís (de qui en deriva el nom "clarissa") en 1212.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Orde de Santa Clara · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Orde del Cister · Veure més »
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Orde dels Frares Menors Caputxins · Veure més »
Paula Delpuig i Gelabert
Paula Delpuig i Gelabert o, en religió, Paula de Sant Lluís (Malgrat de Mar, Maresme, 3 de febrer de 1811 - Vic, Osona, 23 de febrer de 1889) fou una germana de les Carmelites de la Caritat o Vedrunes, segona superiora de la congregació.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Paula Delpuig i Gelabert · Veure més »
Pius XII
Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Pius XII · Veure més »
Poblenou
El Poblenou és un dels deu barris que formen el districte barceloní de Sant Martí, el districte número 10 de Barcelona.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Poblenou · Veure més »
Pregària cristiana
Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Pregària cristiana · Veure més »
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Primera Guerra Carlina · Veure més »
Procurador dels tribunals
El Procurador dels Tribunals és un professional liberal i independent, llicenciat o graduat en Dret, que coneix el funcionament dels òrgans jurisdiccionals i que garanteix la igualtat de les parts en el procés judicial, a les quals representa de manera directa, voluntària, legal i tècnica.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Procurador dels tribunals · Veure més »
Ramona Castany Anglada
Escut de l'ordre del Carme Ramona Castany Anglada (Banyoles, 4 de novembre de 1886 - Vic, 31 de desembre de 1963) va ser la superiora general de la congregació ''Instituto de Hermanas Carmelitas de la Caridad''.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Ramona Castany Anglada · Veure més »
Reial audiència
Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Reial audiència · Veure més »
Reial Audiència de Catalunya (borbònica)
La Reial Audiència del Principat de Catalunya (en castellà: Real Audiencia del Principado de Cataluña) fou el màxim òrgan d'administració de justícia a Catalunya des del 1716 i fins a la seva abolició el 1833, exercint la seva funció judicial en nom del monarca borbònic.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) · Veure més »
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Sant · Veure més »
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Veure més »
Santa Maria del Pi
L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Santa Maria del Pi · Veure més »
Santíssima Trinitat
Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Santíssima Trinitat · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Tarragona · Veure més »
Tàrrega
Tàrrega (pronúncia local: o) és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Tàrrega · Veure més »
Tuberculosi
La tuberculosi (TBC) és una malaltia infecciosa causada generalment pel bacteri Mycobacterium tuberculosis (MTB).
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Tuberculosi · Veure més »
Unció dels malalts
Unció dels malalts a l'illa de Flores (Indonèsia); 1930 La unció dels malalts, a la religió catòlica, és el sagrament impartit pels sacerdots i consistent en la unció amb oli sagrat a les persones que han vist afectada la seva salut.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Unció dels malalts · Veure més »
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Valladolid · Veure més »
Vedruna (Germanes Carmelites de la Caritat)
La Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna, conegudes com a vedrunes (a partir d'això, modernament, la congregació ha pres com a "nom breu" el de Vedruna), és una congregació religiosa adscrita a la família carmelitana fundada per santa Joaquima de Vedruna en 1826 i dedicada a la cura dels malalts i a l'educació de les nenes d'extracció humil.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Vedruna (Germanes Carmelites de la Caritat) · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і Vic · Veure més »
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 11 de novembre · Veure més »
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 12 d'abril · Veure més »
16 d'abril
El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 16 d'abril · Veure més »
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 16 de setembre · Veure més »
1774
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1774 · Veure més »
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1783 · Veure més »
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1799 · Veure més »
1800
;Països Catalans.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1800 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1801 · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1803 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1805 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1806 · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1808 · Veure més »
1809
;Països Catalans.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1809 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1810 · Veure més »
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1813 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1814 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1815 · Veure més »
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1816 · Veure més »
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1819 · Veure més »
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1825 · Veure més »
1826
;Països Catalans.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1826 · Veure més »
1827
;Països Catalans.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1827 · Veure més »
1828
Sense descripció.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1828 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1833 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1835 · Veure més »
1837
;Països Catalans.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1837 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1839 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1840 · Veure més »
1843
;Països Catalans.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1843 · Veure més »
1845
Sense descripció.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1845 · Veure més »
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1849 · Veure més »
1854
;Països Catalans.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1854 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1866 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1872 · Veure més »
1873
;Països Catalans.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1873 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1878 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1881 · Veure més »
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1882 · Veure més »
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1885 · Veure més »
1886
;Països Catalans.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1886 · Veure més »
19 de maig
El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 19 de maig · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1940 · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1959 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 1983 · Veure més »
2 de febrer
El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 2 de febrer · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 2008 · Veure més »
21 de setembre
El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 21 de setembre · Veure més »
22 de maig
El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 22 de maig · Veure més »
24 de març
El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 24 de març · Veure més »
28 d'agost
El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 28 d'agost · Veure més »
28 de març
El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 28 de març · Veure més »
3 de juliol
El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 3 de juliol · Veure més »
31 d'agost
El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 31 d'agost · Veure més »
6 de gener
El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 6 de gener · Veure més »
6 de març
El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joaquima de Vedruna i Vidal і 6 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Joaquima Vedruna, Joaquima de Vedruna, Joaquima de Vedruna Vidal, Joaquima de vedruna, Santa Joaquima de Vedruna, Santa joaquima de vedruna.
