Comunicació

356 les relacions: Abarsam, Abarshahr, Aden, Adiabene, Adur Anahid, Afganistan, Ahura Mazda, Aix-Xakiriyya, Alexandre el Gran, Ammià Marcel·lí, Amudarià, Anahita, Anatòlia, Angra Mainyu, Antiga Grècia, Antiguitat clàssica, Antioquia de l'Orontes, Apostasia, Arameu, Aranzel, Aràbia, Arbela, Arcbotant, Ardaixir I, Ardaixir II, Ardaixir III, Argent, Armènia, Arsàcides, Artavasdes VII d'Armènia, Artàban V de Pàrtia, Úmar ibn al-Khattab, Assíria, Atropatene, Avesta, Axum, Índia, Ésser humà, Àfrica, Ària (Pèrsia), Àsia Central, Àsia Occidental, Babilònia, Backgammon, Bactriana, Bahrain, Bahram I, Bahram II, Bahram III, Bahram IV, ..., Bahram V, Bahram VI, Balash, Balcans, Balkh, Bamian, Batalla d'al-Qadisiyya, Batalla d'Edessa, Batalla d'Hormizdegan, Batalla de Nínive, Batalla del Pont, Beduïns, Belisari, Bixapur, Budisme, Bukharà, Califat Omeia, Calila i Dimna, Canceller, Catafracta, Caucas, Cavalleria, Centralisme, Clibanaris, Comerç, Constanci II, Constantí I el Gran, Constantinoble, Cosroes I, Cosroes II, Cristianisme, Croades, Ctesifont, Damasc, Dinastia merovíngia, Dioclecià, Dracma, Dvin, Ecbàtana, Egipte, Elefants, Epònim, Erevan, Erzurum, Escacs, Eslaus, Espanya, Estat sobirà, Etiòpia, Eufrates, Europa, Europa Occidental, Expansió de l'islam, Felip l'Àrab, Filosofia, Firuzabad, Fortificació, França, François-André Vincent, Galeri, Geòrgia, Gordià III, Gran Khorasan, Guerra romano-sassànida del 572-591, Guerra romano-sassànida del 602-628, Guerres romano-perses, Gundixapur, Hamadan, Harran, Harun ar-Raixid, Hatra, Heftalites, Heracli, Herat, Heretgia, Hira, Honor, Huns, Iemen, Imperi Aquemènida, Imperi Gupta, Imperi Kuixan, Imperi Mede, Imperi Part, Imperi Persa, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Iran, Iraq, Isfahan, Islam, Ispahbudhan, Japó, Jerusalem, Jizya, Jordània, Judaisme, Justí II el Jove, Justícia, Justinià I, Karínides, Kerman, Khàlid ibn al-Walid, Khàzar, Khorasan (província del Califat), Khuzestan, Khwarizm, Kix, Kobad I, Kobad II, Kutxan, Lazika, Líban, Llista de reis sassànides, Mahoma, Mamikonian, Mani, Maniqueisme, Mar Negra, Marc Aureli Car, Margiana, Mazdak, Merv, Mesopotàmia, Mihran, Monarquia, Monopoli, Mossul, Musulmà, Naqsh-e Rostam, Narsès, Narsès de Pèrsia, Neoplatonisme, Nestorianisme, Nihawand, Nisibis, Noblesa, Oceà Índic, Odenat, Oman, Omeies, Orient, Orient Pròxim, Ormazd II, Ormazd III, Ormazd IV, Pahlavi, Pakistan, Palestina, Pamir, Pèrsia, Pèrsida, Peroz I, Persèpolis, Persecució dels cristians, Pesta, Província de Fars, Província romana de Síria, Raça ària, Rabí, Rayy, Rússia, Rei dels reis, Ruta de la seda, Sacerdot, Samarcanda, Samànides, Sapor I, Sapor II, Sapor III, Sassan, Síria, Servei militar, Sionisme, Sistan, Sogdiana, Sogdians, Suren, Susa (Iran), Susiana, Tadjiks, Taixkent, Taq-e Bostan, Tèxtil, Teocràcia, Teodosi II el Jove, Tigris, Tiridates II, Transoxiana, Turcs, Turcs Orientals, Turkmenistan, Turquestan, Turquia, Ustandar, Uzbekistan, Valerià, Vassallatge, Vologès VI de Pàrtia, Xahrbaraz, Xatranj, Xaturanga, Xina, Yezdegerd I, Yezdegerd II, Yezdegerd III, Zamasp, Zoroastrisme, 205, 212, 216, 222, 224, 226, 238, 241, 244, 249, 253, 256, 258, 259, 260, 263, 272, 273, 276, 28 d'abril, 282, 283, 284, 293, 296, 297, 301, 302, 305, 309, 310, 311, 324, 337, 350, 358, 359, 363, 379, 383, 388, 390, 395, 399, 408, 409, 416, 420, 421, 427, 428, 438, 441, 443, 450, 451, 457, 459, 483, 484, 488, 496, 498, 502, 503, 525, 527, 530, 531, 532, 533, 540, 565, 570, 571, 572, 575, 577, 578, 579, 588, 589, 590, 591, 598, 602, 603, 622, 626, 627, 628, 632, 634, 637, 651, 656, 670. Ampliar l'índex (306 més) » « Shrink índex

Abarsam

Abarsam fou un alt càrrec de la cort sassànida amb el rei Ardashir I de Pèrsia, del que després fou suposadament ministre en cap.

Nou!!: Imperi Sassànida і Abarsam · Veure més »

Abarshahr

Abarshahr fou el nom d'una província de l'imperi sassànida que tenia per capital la ciutat del mateix nom, que després, sota domini musulmà fou Nishapur al Khorasan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Abarshahr · Veure més »

Aden

Aden és una ciutat del Iemen, actualment una zona de comerç lliure.

Nou!!: Imperi Sassànida і Aden · Veure més »

Adiabene

Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).

Nou!!: Imperi Sassànida і Adiabene · Veure més »

Adur Anahid

Adur Anahid (segle III) fou una reina sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Adur Anahid · Veure més »

Afganistan

L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Afganistan · Veure més »

Ahura Mazda

Ahura Mazda, anomenat més tard Ormazd, fou el déu suprem de l'antiga religió politeista persa, que possiblement provenia d'un tronc comú amb la filosofia vèdica, confonent-se a l'origen amb Mitra-Varuna citats al Rigveda (on Varuna és anomenat a vegades Asura, "el Senyor", d'on derivaria Ahura).

Nou!!: Imperi Sassànida і Ahura Mazda · Veure més »

Aix-Xakiriyya

Aix-Xakiriyya (en àrab ax-Xākiriyya) foren unes milícies privades que lluitaven al servei de prínceps de les famílies omeia i abbàssida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Aix-Xakiriyya · Veure més »

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Alexandre el Gran · Veure més »

Ammià Marcel·lí

Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ammià Marcel·lí · Veure més »

Amudarià

LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.

Nou!!: Imperi Sassànida і Amudarià · Veure més »

Anahita

Anahita Anahita o Anāhitā en llengua avèstica, és el nom d'una figura cosmològica indoirànica, venerada com la divinitat de les aigües (Aban), associada amb la fertilitat, la sanació i la saviesa.

Nou!!: Imperi Sassànida і Anahita · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Anatòlia · Veure més »

Angra Mainyu

Angra Mainyu (en avèstic) o Ahriman (en persa) és una divinitat del zoroastrisme que representa la força maligna que intenta arrossegar l'home cap a l'error.

Nou!!: Imperi Sassànida і Angra Mainyu · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Imperi Sassànida і Antiga Grècia · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Sassànida і Antiguitat clàssica · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Sassànida і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Apostasia

Logotip de la campanya per l'apostasia col·lectiva a Espanya, que demana la defecció de l'Església catòlica Estats amb pena de mort per apostasia Lapostasia (del grec αποστασία, "desertar" o "revoltar-se", de απο, apo, "fora, a part", στασις, stasis, "posició") és l'acte de renunciar a la religió que hom professa (o a la que està reconegut).

Nou!!: Imperi Sassànida і Apostasia · Veure més »

Arameu

Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.

Nou!!: Imperi Sassànida і Arameu · Veure més »

Aranzel

Un aranzel és un impost que cobra l'Estat sobre les mercaderies en els productes exportats i importats.

Nou!!: Imperi Sassànida і Aranzel · Veure més »

Aràbia

Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.

Nou!!: Imperi Sassànida і Aràbia · Veure més »

Arbela

Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).

Nou!!: Imperi Sassànida і Arbela · Veure més »

Arcbotant

1.

Nou!!: Imperi Sassànida і Arcbotant · Veure més »

Ardaixir I

Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ardaixir I · Veure més »

Ardaixir II

Ardaixir II fou rei sassànida de Pèrsia del 379 al 383.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ardaixir II · Veure més »

Ardaixir III

Monedes amb l'efígie d'Ardaixir III. Ardaixir III fou un rei sassànida que va governar del setembre del 628 al 29 d'abril del 629.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ardaixir III · Veure més »

Argent

Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.

Nou!!: Imperi Sassànida і Argent · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Imperi Sassànida і Armènia · Veure més »

Arsàcides

Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.

Nou!!: Imperi Sassànida і Arsàcides · Veure més »

Artavasdes VII d'Armènia

Artavasdes VII (en arménien Արտավազդ) fou rei d'Armènia del 252 al 283 i nominalment fins al 287.

Nou!!: Imperi Sassànida і Artavasdes VII d'Armènia · Veure més »

Artàban V de Pàrtia

Artàban V fou rei de Pàrtia des del 209 al 226 Es va rebel·lar el 209 contra son germà Vologès VI de Pàrtia i es va apoderar de la part occidental de l'Imperi, singularment Mesopotàmia, la Mèdia del sud i l'Atropatene.

Nou!!: Imperi Sassànida і Artàban V de Pàrtia · Veure més »

Úmar ibn al-Khattab

Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).

Nou!!: Imperi Sassànida і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Imperi Sassànida і Assíria · Veure més »

Atropatene

Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.

Nou!!: Imperi Sassànida і Atropatene · Veure més »

Avesta

Traducció francesa de l'Avesta per Ignaci Pietraszewski. Berlín, 1858 LAvesta és el conjunt de llibres sagrats de la religió iraniana preislàmica predicada per Zoroastre, el zoroastrisme o mazdaisme, i actualment seguida encara pels anomenats parsis.

Nou!!: Imperi Sassànida і Avesta · Veure més »

Axum

Axum és una ciutat del nord de la moderna Etiòpia, a la regió Tigre, que fou capital del Regne d'Axum o Aksum (-), sovint anomenat Etiòpia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Axum · Veure més »

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Índia · Veure més »

Ésser humà

Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ésser humà · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Imperi Sassànida і Àfrica · Veure més »

Ària (Pèrsia)

Ària (en persa antic 'Haraiva', en avèstic 'Haraeuua' en grec antic Ἀρεία o Ἀρείων γῆ) va ser una satrapia de l'Imperi Persa situada entre l'Hazaradjat al nord, que la separava de la Hircània i la Margiana, les muntanyes Bagous (Ghor) a l'est, Carmània al sud; i les muntanyes Masdoranos i Pàrtia a l'oest.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ària (Pèrsia) · Veure més »

Àsia Central

L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Nou!!: Imperi Sassànida і Àsia Central · Veure més »

Àsia Occidental

Àsia Occidental. Àsia Occidental és una regió d'Àsia que agrupa els països més propers al Mediterrani i és un terme adoptat per l'ONU per eliminar l'etnocentrisme de denominacions com Orient Mitjà, que agrupa la majoria d'Estats considerats com a integrants d'Àsia Occidental.

Nou!!: Imperi Sassànida і Àsia Occidental · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Imperi Sassànida і Babilònia · Veure més »

Backgammon

Tauler de backgammon, i posició de les peces a l'inici de la partida El backgammon és un joc de tauler que combina estratègia i atzar on dos jugadors fan córrer cada un les seves 15 peces en una "cursa d'obstacles" per un tauler de 24 posicions o fletxes, segons els punts que marquen les tirades de dos daus.

Nou!!: Imperi Sassànida і Backgammon · Veure més »

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bactriana · Veure més »

Bahrain

Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bahrain · Veure més »

Bahram I

Bahram I fou rei sassànida de Pèrsia, fill de Shapur I, i successor d'Ormazd I. Va regnar del juny del 271 al setembre del 274.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bahram I · Veure més »

Bahram II

Bahram II fou rei sassànida de Pèrsia que va regnar del 274 al 291 succeint al seu pare Bahram I. El gran sacerdot Karder fou el seu mentor; Karder va rebre el títol de "Savi de l'ànima de Bahram", fou elevat a noble (wuzurg), nomenat guardià del santuari d'Adur Anahid a Estakr i jutge suprem de l'Imperi.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bahram II · Veure més »

Bahram III

Bahram III o Varanes III fou rei sassànida de Pèrsia, fill gran i successor de Bahram II.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bahram III · Veure més »

Bahram IV

Bahram IV o Varanes IV fou rei sassànida de Pèrsia successor de Sapor III, que va regnar del 388 al 399.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bahram IV · Veure més »

Bahram V

Bahram V o Varanes V, més conegut com a Bahram Gor (Gor.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bahram V · Veure més »

Bahram VI

Bahram VI o Varanes VI, conegut com a Bahram Txobin pel seu aspecte (també se l'anomena Bahram l'Usurpador, ja que no era de la casa sassànida) fou rei de Pèrsia del 590 al 591.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bahram VI · Veure més »

Balash

Balash (Vologès, part Walagash, persa mitjà Walaxsh, Pahlavi Walash, Balash o Golash, armeni Valarsh, siríac Walgash, Walgesh i Wologesh, grec Vologaisos o Vologesos o Vologeses, Bologaisos, Bologesos, Olagasos, Ologasos, etc., i llatí Vologaesus, Vologessus, Vologeses, etc.) fou rei sassànida de Pèrsia (484 a 488) fill de Yezdegerd II i portat al tron pels magnats del regne a la mort del seu pare en una expedició contra els huns heftalites.

Nou!!: Imperi Sassànida і Balash · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Imperi Sassànida і Balcans · Veure més »

Balkh

Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.

Nou!!: Imperi Sassànida і Balkh · Veure més »

Bamian

Bamian o Bamiyan (Bāmiān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Bamiyan i principal ciutat del Hazarajat.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bamian · Veure més »

Batalla d'al-Qadisiyya

La batalla d'al-Qadisiyya (també Qadisiya, Qadisiyyah, Kadisiya, Kadisiyya) fou un combat entre l'exèrcit àrab musulmà del primer califat i l'exèrcit de la Pèrsia sassànida en el primer període d'expansió dels musulmans.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla d'al-Qadisiyya · Veure més »

Batalla d'Edessa

La batalla d'Edessa es va lluitar entre els exèrcits de l'Imperi Romà i l'exèrcit de l'Imperi Sassànida el 259.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla d'Edessa · Veure més »

Batalla d'Hormizdegan

La Batalla d'Hormizdegan fou una batalla lliurada el 28 d'abril del 224 a Hormazan (Pèrsia) entre l'Imperi Part i els sassànides, amb victòria sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla d'Hormizdegan · Veure més »

Batalla de Nínive

La Batalla de Nínive del 627 (Ἡ μάχη τῆς Νινευί) va ser la batalla culminant de l'última guerra romano-sassànida (602-628), que va donar el cop de gràcia als sassànides i va restaurar breument les fronteres romanes en l'Orient Pròxim.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla de Nínive · Veure més »

Batalla del Pont

La Batalla del Pont es va mantenir entre els àrabs musulmans dirigits per Abu Ubaid Thaqfi, i les forces de l'Imperi Sassànida dirigides per Bahman Jaduya.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla del Pont · Veure més »

Beduïns

Petra, Jordània Els beduïns són àrabs nòmades que viuen als deserts del Nègueb, Sinaí, Sàhara i altres regions del nord d'Àfrica.

Nou!!: Imperi Sassànida і Beduïns · Veure més »

Belisari

Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.

Nou!!: Imperi Sassànida і Belisari · Veure més »

Bixapur

Bixapur (o Bishâpûr) és una antiga ciutat de l'Iran, de la que resten les ruïnes al sud de la moderna Faliyan, a l'antiga ruta entre Persis i Elam.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bixapur · Veure més »

Budisme

Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).

Nou!!: Imperi Sassànida і Budisme · Veure més »

Bukharà

Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bukharà · Veure més »

Califat Omeia

El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.

Nou!!: Imperi Sassànida і Califat Omeia · Veure més »

Calila i Dimna

Manuscrit del ''Calila e Dimna'' castellà Calila i Dimna (en àrab: کـَـلیله وَ دِمـنه Kalila wa-Dimna) és el títol de la versió àrab d'una col·lecció de faules d'origen indi, algunes de les quals coincideixen amb diverses faules del Panchatantra.

Nou!!: Imperi Sassànida і Calila i Dimna · Veure més »

Canceller

El títol de canceller (del llatí cancellarius) és un títol oficial utilitzat en diverses nacions i en diferents etapes de la història occidental des de l'antiga Roma.

Nou!!: Imperi Sassànida і Canceller · Veure més »

Catafracta

Catafracta part lluitant amb un lleó. Museu Britànic Un catafracta (del grec κατάφρακτος, 'katàfraktos') és un tipus de cavalleria pesant, fortament armada i protegida, utilitzada a l'antiguitat pels pobles del món hel·lenístic i, més rarament, també per la República Romana amb els seus aliats; posteriorment la van utilitzar els romans durant l'època de l'Imperi i pels romans d'Orient fins a l'alta edat mitjana.

Nou!!: Imperi Sassànida і Catafracta · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Caucas · Veure més »

Cavalleria

La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.

Nou!!: Imperi Sassànida і Cavalleria · Veure més »

Centralisme

Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.

Nou!!: Imperi Sassànida і Centralisme · Veure més »

Clibanaris

Els Clibanarii (en llatí clibanarii, en grec κλιβανοφόροι Klibanoforoi, "els que porten forns", de la paraula grega κλίβανος klibanos que significa "forn de campament", i potser es deia en sentit irònic) eren una unitat militar de cavalleria pesant originàriament d'origen persa què fou també utilitzada per l'Imperi Romà i pel Romà d'Orient molt semblants a les catafractes, de fet, alguns historiadors diuen què eren una variant d'aquestes.

Nou!!: Imperi Sassànida і Clibanaris · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Imperi Sassànida і Comerç · Veure més »

Constanci II

Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.

Nou!!: Imperi Sassànida і Constanci II · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Imperi Sassànida і Constantí I el Gran · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Constantinoble · Veure més »

Cosroes I

Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.

Nou!!: Imperi Sassànida і Cosroes I · Veure més »

Cosroes II

Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.

Nou!!: Imperi Sassànida і Cosroes II · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Imperi Sassànida і Cristianisme · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Sassànida і Croades · Veure més »

Ctesifont

Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ctesifont · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Imperi Sassànida і Damasc · Veure més »

Dinastia merovíngia

L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.

Nou!!: Imperi Sassànida і Dinastia merovíngia · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Imperi Sassànida і Dioclecià · Veure més »

Dracma

La dracma (en grec modern δραχμή, drakhmí; en plural δραχμές, drakhmés, o δραχμαί, drakhmé, fins a 1980) és el nom d'una antiga unitat monetària i de pes de moltes ciutats i territoris de l'antiga Grècia i d'alguns regnes de l'Orient Pròxim durant l'època hel·lenística, i també la moneda de la Grècia moderna, introduïda el 1832 i substituïda per l'euro el 2001 a efectes legals, i definitivament el 2002, a raó de 340,750 dracmes per euro.

Nou!!: Imperi Sassànida і Dracma · Veure més »

Dvin

Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.

Nou!!: Imperi Sassànida і Dvin · Veure més »

Ecbàtana

Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ecbàtana · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Imperi Sassànida і Egipte · Veure més »

Elefants

Els elefants són grans mamífers terrestres de l'ordre dels proboscidis.

Nou!!: Imperi Sassànida і Elefants · Veure més »

Epònim

Un epònim és un terme, nom comú o indret, que prové (coincideix o és un derivat) d'un nom propi.

Nou!!: Imperi Sassànida і Epònim · Veure més »

Erevan

Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.

Nou!!: Imperi Sassànida і Erevan · Veure més »

Erzurum

Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.

Nou!!: Imperi Sassànida і Erzurum · Veure més »

Escacs

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і Escacs · Veure més »

Eslaus

Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.

Nou!!: Imperi Sassànida і Eslaus · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Imperi Sassànida і Espanya · Veure més »

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Nou!!: Imperi Sassànida і Estat sobirà · Veure més »

Etiòpia

Mapa d'Etiòpia Etiòpia és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Imperi Sassànida і Etiòpia · Veure més »

Eufrates

LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Nou!!: Imperi Sassànida і Eufrates · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Imperi Sassànida і Europa · Veure més »

Europa Occidental

Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.

Nou!!: Imperi Sassànida і Europa Occidental · Veure més »

Expansió de l'islam

Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Sassànida і Expansió de l'islam · Veure més »

Felip l'Àrab

Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.

Nou!!: Imperi Sassànida і Felip l'Àrab · Veure més »

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Nou!!: Imperi Sassànida і Filosofia · Veure més »

Firuzabad

Firuzabad (sassànida Ardasher-Khwarrah o Ardahsir-Khurra اردشيرخوره, o la Glòria d'Ardashir; àrab Fīrūzābād فيروزآباد,; abans Piruzabad i més abans Gur o Čur) és una ciutat de l'Iran a la província de Fars al sud de Xiraz, capital de comtat de Firuzabad.

Nou!!: Imperi Sassànida і Firuzabad · Veure més »

Fortificació

revellins de Bourtange, província de Groningen, Països Baixos. Restaurat al seu estat de 1750 La fortificació és la pràctica d'incrementar la capacitat defensiva d'un lloc per mitjà d'obres de protecció, tant simples com una barricada o parapet o tan elaborades com una ciutadella.

Nou!!: Imperi Sassànida і Fortificació · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Imperi Sassànida і França · Veure més »

François-André Vincent

François-André Vincent (París, 30 de desembre de 1746 - París, 4 d'agost de 1816) fou un pintor francès.

Nou!!: Imperi Sassànida і François-André Vincent · Veure més »

Galeri

Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.

Nou!!: Imperi Sassànida і Galeri · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Imperi Sassànida і Geòrgia · Veure més »

Gordià III

Marc Antoni Gordià, conegut generalment com a Gordià III, fou emperador des del maig del 238 per aclamació popular, quan només tenia 13 anys, la gent pretenia així satisfer la seva frustració per no haver gaudit del govern real de dos membres de la seva família: Gordià I i Gordià II.

Nou!!: Imperi Sassànida і Gordià III · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Gran Khorasan · Veure més »

Guerra romano-sassànida del 572-591

La guerra romano-sassànida del 572-591 fou un conflicte militar entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Guerra romano-sassànida del 572-591 · Veure més »

Guerra romano-sassànida del 602-628

La guerra romano-sassànida del 602-628 fou l'última, la més llarga i la més devastadora de la successió de guerres entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida.Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí». L'anterior conflicte entre les dues potències havia arribat a la seva fi el 591 després que l'emperador Maurici ajudés el rei sassànida Cosroes II a recuperar el tron. El 602, Cosroes feu servir l'assassinat de Maurici per un rival polític, Focas, com a casus belli per envair l'Imperi Romà d'Orient. Els combats es prolongaren durant més de dues dècades i es disputaren a gran part de l'Orient Pròxim, des de Mesopotàmia fins a les portes de Constantinoble, passant pel Caucas, Armènia, el Llevant, Egipte, Anatòlia i el mar Egeu. Els perses es mostraren superiors durant gairebé tot el conflicte, des del 602 fins al 622, quan arrabassaren als romans la major part del Llevant, Egipte, algunes illes de l'Egeu i parts d'Anatòlia. Tanmateix, en la recta final de la guerra, Heracli, proclamat emperador el 610, es refeu dels seus fracassos inicials i fou capaç de restaurar lstatu quo ante bellum. Els romans posaren els perses contra les cordes i recuperaren la iniciativa atacant les terres iranianes entre el 622 i el 626, mentre que els perses feren causa comuna amb els àvars i els eslaus en un intent fallit de prendre Constantinoble. El 627, Heracli envaí el cor de l'Imperi Sassànida alhora que els seus aliats turcs saquejaven els dominis perses a Transcaucàsia. Això fou el detonant d'una guerra civil a Pèrsia, en el transcurs de la qual Cosroes fou derrocat i executat i els perses es rendiren. El 628 se signà una pau que posava fi a les hostilitats amb condicions força indulgents per als perses derrotats. Tanmateix, tants anys de guerra havien esgotat el capital econòmic i militar dels dos imperis i els deixaren afeblits davant de les invasions musulmanes, que acabarien duent a la caiguda de l'Imperi Sassànida i el fort declivi territorial de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Sassànida і Guerra romano-sassànida del 602-628 · Veure més »

Guerres romano-perses

Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles  i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.

Nou!!: Imperi Sassànida і Guerres romano-perses · Veure més »

Gundixapur

Gundixapur (Gund-ī Šāh Pūr, també transcrita com a Gondexapur, Jondishapur, Gundishapur, Jund-e Shapur o altres variants; anomenada en pahlavi com Weh-Andiôk-Šâbuhr, en siríac Beth Lapat, en grec Bendosabora i en àrab Jundaysabur o Jundisabur) fou una antiga ciutat persa, centre intel·lectual de l'Imperi Sassànida i seu de l'acadèmia de Gundixapur.

Nou!!: Imperi Sassànida і Gundixapur · Veure més »

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Nou!!: Imperi Sassànida і Hamadan · Veure més »

Harran

Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.

Nou!!: Imperi Sassànida і Harran · Veure més »

Harun ar-Raixid

Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.

Nou!!: Imperi Sassànida і Harun ar-Raixid · Veure més »

Hatra

Hatra fou una antiga ciutat en ruïnes de l'Iraq a la governació de Nínive, a la regió de la Jazira.

Nou!!: Imperi Sassànida і Hatra · Veure més »

Heftalites

Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.

Nou!!: Imperi Sassànida і Heftalites · Veure més »

Heracli

Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.

Nou!!: Imperi Sassànida і Heracli · Veure més »

Herat

Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Nou!!: Imperi Sassànida і Herat · Veure més »

Heretgia

Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Nou!!: Imperi Sassànida і Heretgia · Veure més »

Hira

Al-Hira o, a vegades, Hira fou una antiga ciutat al sud de Kufa a la part central del sud de l'Iraq al límit entre les terres agrícoles mesopotàmiques i el desert d'Aràbia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Hira · Veure més »

Honor

L'honor (del llatí honor o honos) és una qualitat personal que reporta l'estimació i el respecte de la comunitat per les pròpies virtuts i la conducta.

Nou!!: Imperi Sassànida і Honor · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Huns · Veure més »

Iemen

El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.

Nou!!: Imperi Sassànida і Iemen · Veure més »

Imperi Aquemènida

LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Imperi Sassànida і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Gupta

LImperi Gupta (sànscrit गुप्त साम्राज्य, Gupta Sāmrājya) fou un antic imperi indi que va existir aproximadament des del 320 al 550 de la nostra era, i ocupà bona part del subcontinent indi.

Nou!!: Imperi Sassànida і Imperi Gupta · Veure més »

Imperi Kuixan

L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Imperi Kuixan · Veure més »

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Nou!!: Imperi Sassànida і Imperi Mede · Veure més »

Imperi Part

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Imperi Sassànida і Imperi Part · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Imperi Sassànida і Imperi Persa · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Imperi Sassànida і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Imperi Sassànida і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Imperi Sassànida і Imperi Sassànida · Veure més »

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Imperi Sassànida і Iran · Veure més »

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Imperi Sassànida і Iraq · Veure més »

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Nou!!: Imperi Sassànida і Isfahan · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Imperi Sassànida і Islam · Veure més »

Ispahbudhan

miniatura La Casa d'Ispahbudhan o la Casa d'Aspahbadh va ser un dels set Grans clans o Cases de l'Imperi Sassànida originaris de la Pàrtia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ispahbudhan · Veure més »

Japó

El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.

Nou!!: Imperi Sassànida і Japó · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Imperi Sassànida і Jerusalem · Veure més »

Jizya

La jizya fou l'impost personal que sota el domini de l'islam havien de pagar els ciutadans que no eren musulmans.

Nou!!: Imperi Sassànida і Jizya · Veure més »

Jordània

Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.

Nou!!: Imperi Sassànida і Jordània · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Imperi Sassànida і Judaisme · Veure més »

Justí II el Jove

Justí II el Jove (en llatí: va ser emperador romà d'Orient des de l'any 565 fins al 578, tot succeint en el tron al seu oncle Justinià I. Es va casar amb Sofia, neboda de Teodora, l'anterior emperadriu, i va ser membre de l'anomenada dinastia justiniana. El seu regnat va quedar marcat per la guerra amb Pèrsia i la pèrdua d'una gran part d'Itàlia. Es considera que la seva política, gens conciliadora, no va ser la més adequada per afrontar els perills que amenaçaven el territori de l'Imperi; per això no va poder preservar el gran llegat del seu predecessor.

Nou!!: Imperi Sassànida і Justí II el Jove · Veure més »

Justícia

Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.

Nou!!: Imperi Sassànida і Justícia · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Imperi Sassànida і Justinià I · Veure més »

Karínides

La dinastia karínida o dels karínides fou una nissaga del Tabaristan que va regnar sobre parts de les regions muntanyoses des de temps del rei sassànida Cosroes I (551-579) fins al 840.

Nou!!: Imperi Sassànida і Karínides · Veure més »

Kerman

La porta de Masjid per la qual va entrar Agha Mohammad Khan. Kerman és una ciutat de l'Iran.

Nou!!: Imperi Sassànida і Kerman · Veure més »

Khàlid ibn al-Walid

Khàlid ibn al-Walid ibn al-Mughira al-Makhzumí al-Quraixí, també conegut senzillament com a Khàlid ibn al-Walid (mort el 642) fou un general àrab del primer període de les conquestes islàmiques.

Nou!!: Imperi Sassànida і Khàlid ibn al-Walid · Veure més »

Khàzar

El khàzar fou la llengua dels khàzars.

Nou!!: Imperi Sassànida і Khàzar · Veure més »

Khorasan (província del Califat)

Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.

Nou!!: Imperi Sassànida і Khorasan (província del Califat) · Veure més »

Khuzestan

Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.

Nou!!: Imperi Sassànida і Khuzestan · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Nou!!: Imperi Sassànida і Khwarizm · Veure més »

Kix

Kix i Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Kix (en sumeri Kiš, en cuneïforme 𒆧𒆠, en accadi kiššatu) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Kix · Veure més »

Kobad I

Kobad I (també Kaveh, Kavadh o Qobad, en Cobades, en Κοβάδης) fou rei sassànida de Pèrsia del 488 al 531, fill de Peroz I i successor del seu oncle Balash.

Nou!!: Imperi Sassànida і Kobad I · Veure més »

Kobad II

Shērōē (també transcrit com Shīrūya), més conegut pel seu nom dinàstic de Kavadh II (en, Qobād o Qabād), fou rei de l'Imperi Sassànida breument el 628.

Nou!!: Imperi Sassànida і Kobad II · Veure més »

Kutxan

Kutxan (قوچان, també romanitzat com a Quchan, Qūchān, Quĉān, Quçan,Gochan o Küčan; nom antic Khabushan o Khudjan) és el nom d'una vila i d'un districte (comtat) iranià al nord de la província de Razavi Khorasan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Kutxan · Veure més »

Lazika

Lazika fou un principat creat cap a l'any 100 per les tribus laz (lazis, llatí lazi) d'origen georgià a la part occidental de l'actual Geòrgia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Lazika · Veure més »

Líban

El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.

Nou!!: Imperi Sassànida і Líban · Veure més »

Llista de reis sassànides

Aquesta és la llista dels reis de la dinastia sassànida que van governar l'Imperi.

Nou!!: Imperi Sassànida і Llista de reis sassànides · Veure més »

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.

Nou!!: Imperi Sassànida і Mahoma · Veure més »

Mamikonian

Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).

Nou!!: Imperi Sassànida і Mamikonian · Veure més »

Mani

Mani (vers el 216 a Mardinu - 277, Gundixapur, Imperi Sassànida) va ser un profeta i predicador de l'antiga Pèrsia d'origen part, fundador del maniqueisme. La seva doctrina gnòstica i sincrètica (barreja dels ensenyaments cristià, mazdeista i budista), va assolir una gran difusió, encara que avui dia s'hagi extingit. I si bé els seus escrits s'han perdut, el seu ensenyament s'ha conservat parcialment en manuscrits coptes procedents d'Egipte i en texts més tardans del maniqueisme que es va desenvolupar posteriorment a la Xina. Després del 762 fou la religió adoptada pels uigurs. Els musulmans els anomenen Mananiyya, i al mateix Mani li donen el nom de Mani ibn Fatik o Fattik.

Nou!!: Imperi Sassànida і Mani · Veure més »

Maniqueisme

Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.

Nou!!: Imperi Sassànida і Maniqueisme · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Nou!!: Imperi Sassànida і Mar Negra · Veure més »

Marc Aureli Car

Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carus) fou un emperador romà del 282 al 283.

Nou!!: Imperi Sassànida і Marc Aureli Car · Veure més »

Margiana

Margiana (llatí Margiana, grec: Μαργιανή, i en persa antic Margu o Marguš) fou una satrapia sassànida i després selèucida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Margiana · Veure més »

Mazdak

Mazdak, Mazdaq, Masdak fou el nom assignat a un cap religiós revolucionari a la Pèrsia sassànida sota Kobad I (488-497 i 499-531).

Nou!!: Imperi Sassànida і Mazdak · Veure més »

Merv

Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.

Nou!!: Imperi Sassànida і Merv · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Imperi Sassànida і Mesopotàmia · Veure més »

Mihran

Mihran o Mehrān (en persa mitjà: 𐭬𐭨𐭥𐭠𐭭, en farsi مهران) va ser una de les set grans cases que van existir durant l'Imperi Persa i l'Imperi Sassànida, anomenades el set clans parts.

Nou!!: Imperi Sassànida і Mihran · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Imperi Sassànida і Monarquia · Veure més »

Monopoli

fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.

Nou!!: Imperi Sassànida і Monopoli · Veure més »

Mossul

Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.

Nou!!: Imperi Sassànida і Mossul · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Imperi Sassànida і Musulmà · Veure més »

Naqsh-e Rostam

Naqsh-e Rostam, prop de Xiraz Naqsh-e Rostam o Nakhsh-i-Rostam, o Naqs-i-Rustam (persa: نقش رستم, Naqš-i Rostam), és un jaciment arqueològic situat a uns 3 km al nord-oest de Persèpolis, a la província de Fars, a l'Iran.

Nou!!: Imperi Sassànida і Naqsh-e Rostam · Veure més »

Narsès

Narsès (Narses, Ναρσῆς) (472-568) fou un general i home d'estat romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Sassànida і Narsès · Veure més »

Narsès de Pèrsia

Narsès de Pèrsia Narsès, o també Narseh o Narseus(en pahlavi 𐭭𐭥𐭮𐭧𐭩), va ser rei d'Armènia (de l'any 272 al 292 i rei sassànida de Pèrsia del 292 al 302. Era fill de Sapor I. Abans de ser rei va ser príncep a Sakastana (Sistan), Sind i altres llocs. Va succeir al seu besnebot Bahram III mercès al suport que tenia dels magnats i del cap religiós Karder. Com a rei de Pèrsia va succeir el 271 al seu germà Artavasdes VII, que el 272 va pujar al tron amb el nom d'Ormazd I).

Nou!!: Imperi Sassànida і Narsès de Pèrsia · Veure més »

Neoplatonisme

El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles  i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.

Nou!!: Imperi Sassànida і Neoplatonisme · Veure més »

Nestorianisme

El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.

Nou!!: Imperi Sassànida і Nestorianisme · Veure més »

Nihawand

Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.

Nou!!: Imperi Sassànida і Nihawand · Veure més »

Nisibis

Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.

Nou!!: Imperi Sassànida і Nisibis · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: Imperi Sassànida і Noblesa · Veure més »

Oceà Índic

L'oceà Índic (en àrab, Bahr al-Hind) és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra.

Nou!!: Imperi Sassànida і Oceà Índic · Veure més »

Odenat

Septimi Odenat (Septimius Odaenathus; Odènathos, /oˈðɛnaθos/; arameu palmirià: 50x50px,; tr) va ser el marit de la famosa reina Zenòbia, i rei de Palmira dels anys 252 al 267.

Nou!!: Imperi Sassànida і Odenat · Veure més »

Oman

El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Oman · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Imperi Sassànida і Omeies · Veure més »

Orient

Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est).

Nou!!: Imperi Sassànida і Orient · Veure més »

Orient Pròxim

L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.

Nou!!: Imperi Sassànida і Orient Pròxim · Veure més »

Ormazd II

Ormazd II fou un rei (xa) de l'Imperi Sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ormazd II · Veure més »

Ormazd III

va ser Rei de Pèrsia, del 457 al 459, després de succeir el seu pare Yezdegerd II.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ormazd III · Veure més »

Ormazd IV

Ruïnes d'una ciutat fantasma sassànida a Izadkhast Ormazd IV fou un sobirà de l'imperi sassànida, fill d'Anushirvan, al qual succeí l'any 579 de la nostra era.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ormazd IV · Veure més »

Pahlavi

El pahlavi o pehlevi, també anomenat persa mitjà o persa sassànida, és una antiga llengua indoeuropea occidental parlada a Pèrsia, que va constituir l'idioma oficial, religiós i literari de l'Imperi Sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Pahlavi · Veure més »

Pakistan

La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Pakistan · Veure més »

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Imperi Sassànida і Palestina · Veure més »

Pamir

Pic Korzhenevskoi. Les muntanyes del Pamir, situades a l'Àsia Central, formen un altiplà de prop de 100.000 km² a entre 3.000 i 4.000 m de mitjana sobre el nivell del mar.

Nou!!: Imperi Sassànida і Pamir · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Imperi Sassànida і Pèrsia · Veure més »

Pèrsida

Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Pèrsida · Veure més »

Peroz I

Peroz I, (Peirozes, Priscus, fr. 33; Procop. Pers 1.3 i Agath. Iv. 27; la forma moderna del nom és Feroç, Firouz) va ser un emperador sassànida que va regnar del 457 al 484.

Nou!!: Imperi Sassànida і Peroz I · Veure més »

Persèpolis

Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Persèpolis · Veure més »

Persecució dels cristians

''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.

Nou!!: Imperi Sassànida і Persecució dels cristians · Veure més »

Pesta

La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).

Nou!!: Imperi Sassànida і Pesta · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Imperi Sassànida і Província de Fars · Veure més »

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Nou!!: Imperi Sassànida і Província romana de Síria · Veure més »

Raça ària

Raça ària és un concepte que va influir històricament en la cultura europea durant el període de finals del i el començament del.

Nou!!: Imperi Sassànida і Raça ària · Veure més »

Rabí

Un rabí El rabí (en hebreu modern: rav, en hebreu asquenazita: rov o rouv; pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.

Nou!!: Imperi Sassànida і Rabí · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.

Nou!!: Imperi Sassànida і Rayy · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Rússia · Veure més »

Rei dels reis

Rei dels reis (xahanxà), fou un títol principalment persa originat durant la dinastia aquemènida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Rei dels reis · Veure més »

Ruta de la seda

La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ruta de la seda · Veure més »

Sacerdot

Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sacerdot · Veure més »

Samarcanda

Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Nou!!: Imperi Sassànida і Samarcanda · Veure més »

Samànides

X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).

Nou!!: Imperi Sassànida і Samànides · Veure més »

Sapor I

Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sapor I · Veure més »

Sapor II

Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sapor II · Veure més »

Sapor III

Sapor III (Shapur III) fou rei sassànida de Pèrsia del 383 al 388.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sapor III · Veure més »

Sassan

Sassan II va ser rei de Fars (Pèrsia) fundador de la dinastia sassànida, que regirà l'Imperi Persa a partir del seu net Ardaixir I. Segons les cròniques d'Ardaixir, Sassan era un pastor o un soldat al servei o acollit pel rei i astròleg Papak II que descendia dels aquemènides, encara que ho mantenia en secret.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sassan · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: Imperi Sassànida і Síria · Veure més »

Servei militar

Sense dades El servei militar (popularment també dit mili) és una prestació de serveis en un exèrcit o organització militar, tant com a resultat d'haver-ho triat com a feina (servei militar professional), d'haver-s'hi apuntat espontàniament (servei militar voluntari) o d'un reclutament forçós (servei militar obligatori).

Nou!!: Imperi Sassànida і Servei militar · Veure més »

Sionisme

El sionisme (en hebreu: הציונות) (transliterat: HaTzionut) és un moviment nacionalista que va sorgir al segle XIX per permetre l'establiment d'una pàtria per al poble jueu a Palestina, regió que es correspon aproximadament amb la Terra d'Israel en la tradició jueva.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sionisme · Veure més »

Sistan

Sistan fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sistan · Veure més »

Sogdiana

Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sogdiana · Veure més »

Sogdians

Els sogdians o sogdis (sogdii o sogdiani) van ser un antic poble de llengua irànica que vivia a la Sogdiana, veïns dels bactrians, sotmesos a domini de l'Imperi Persa.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sogdians · Veure més »

Suren

Els Suren o Surena (en part:; en persa mitjà) foren una família noble de Pàrtia, famosa durant el període de domini de l'Imperi Part.

Nou!!: Imperi Sassànida і Suren · Veure més »

Susa (Iran)

Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.

Nou!!: Imperi Sassànida і Susa (Iran) · Veure més »

Susiana

Susiana (Σουσιανή) fou una regió i satrapia de l'Imperi Persa i després selèucida que limitava al nord amb la Mèdia; a l'est amb les muntanyes Parachoathras i el riu Oroatis; al sud el golf Pèrsic; i a l'oest les planes de Babilònia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Susiana · Veure més »

Tadjiks

Nenes tadjiks Els tadjiks (en persa: تاجيک tājīk; en tadjik: Тоҷик; en rus: Таджики; en pinyin: tâjíkè zú) són un poble de l'Àsia Central que parla el tadjik, una llengua irànica considerada un dialecte oriental del persa.

Nou!!: Imperi Sassànida і Tadjiks · Veure més »

Taixkent

Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Taixkent · Veure més »

Taq-e Bostan

Aquest gravat de Taq-e Bostan presenta unes dones tocant l'arpa persa Taq-e Bostan (farsi:, طاق بستان, 'arc del jardí') és un lloc que conté una sèrie de relleus en la roca de l'època de l'Imperi sassànida a l'Iran, la dinastia iraniana que governà l'Àsia occidental del 226 al 650.

Nou!!: Imperi Sassànida і Taq-e Bostan · Veure més »

Tèxtil

Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.

Nou!!: Imperi Sassànida і Tèxtil · Veure més »

Teocràcia

La teocràcia (del grec θεός, ‘Deu’ y κράτος, ‘poder’, ‘govern: «govern de Deu») és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble, com en el cas de la democràcia, sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací a la Terra.

Nou!!: Imperi Sassànida і Teocràcia · Veure més »

Teodosi II el Jove

Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.

Nou!!: Imperi Sassànida і Teodosi II el Jove · Veure més »

Tigris

El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Tigris · Veure més »

Tiridates II

Tiridates II fou rei d'Armènia des del 216 fins almenys el 238, potser fins al 252.

Nou!!: Imperi Sassànida і Tiridates II · Veure més »

Transoxiana

La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Nou!!: Imperi Sassànida і Transoxiana · Veure més »

Turcs

Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.

Nou!!: Imperi Sassànida і Turcs · Veure més »

Turcs Orientals

kanat Turc Occidental i en blau, el Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs orientals (també coneguts com a Göktürks o Kök Türks) fou un estat turc que es va formar el 552.

Nou!!: Imperi Sassànida і Turcs Orientals · Veure més »

Turkmenistan

El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia Central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Turkmenistan · Veure més »

Turquestan

El Turquestan (en turc Türkistan) és una regió de l'Àsia Central, habitada majoritàriament per pobles turquesos i limitada a l'oest per la mar Càspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud.

Nou!!: Imperi Sassànida і Turquestan · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Imperi Sassànida і Turquia · Veure més »

Ustandar

Ustandar era el títol del governador d'una província a la persa sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ustandar · Veure més »

Uzbekistan

Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.

Nou!!: Imperi Sassànida і Uzbekistan · Veure més »

Valerià

Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.

Nou!!: Imperi Sassànida і Valerià · Veure més »

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Nou!!: Imperi Sassànida і Vassallatge · Veure més »

Vologès VI de Pàrtia

Vologès VI fou rei de Pàrtia del 208 o 209 al 228.

Nou!!: Imperi Sassànida і Vologès VI de Pàrtia · Veure més »

Xahrbaraz

Xarvaraz, el nom real del qual era Farrokhan, († 9 de juny del 630) va ser general i 25è monarca sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Xahrbaraz · Veure més »

Xatranj

El xatranj és el resultat de l'evolució de l'antic joc de tauler indi del xaturanga, que hom creu que va arribar a Pèrsia provinent de l'Índia cap al 530, esdevenint el xatranj.

Nou!!: Imperi Sassànida і Xatranj · Veure més »

Xaturanga

El xaturanga és un antic joc indi que es considera l'antecessor comú dels escacs, el shogi i el makruk, i està relacionat amb el xiangqi i el janggi.

Nou!!: Imperi Sassànida і Xaturanga · Veure més »

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Imperi Sassànida і Xina · Veure més »

Yezdegerd I

Yezdegerd I (etimològicament, en persa Izdegerdes o "fet per Déu" equivalent a l'iranià Bagkart, o al grec Theokistos; en pahlavi el nom és Yazdekert, en siríac Izdegerd i Yazdegerd, en grec Isdigerdes, en talmúdic Izedeger i Azger, en àrab Yazdeijerd, i en armeni Yazkert), va ser rei de l'imperi Sassànida de Pèrsia del 399 al 421, és a dir 22 anys.

Nou!!: Imperi Sassànida і Yezdegerd I · Veure més »

Yezdegerd II

Yezdegerd II (etimològicament, en persa, Izdegerdes o "fet per Déu") va ser rei de Pèrsia del 438 al 457.

Nou!!: Imperi Sassànida і Yezdegerd II · Veure més »

Yezdegerd III

Yezdegerd III (en persa یزدگرد سوم"fet per Déu") fou el darrer rei de la dinastia sassànida a Pèrsia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Yezdegerd III · Veure més »

Zamasp

Zamasp o Djamasp fou rei sassànida de Pèrsia del 496 al 498.

Nou!!: Imperi Sassànida і Zamasp · Veure més »

Zoroastrisme

L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.

Nou!!: Imperi Sassànida і Zoroastrisme · Veure més »

205

El 205 (CCV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 205 · Veure més »

212

El 212 (CCXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 212 · Veure més »

216

El 216 (CCXVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 216 · Veure més »

222

El 222 (CCXXII) fou un any comú començat en dimarts de l'edat antiga.

Nou!!: Imperi Sassànida і 222 · Veure més »

224

El 224 (CCXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 224 · Veure més »

226

El 226 (CCXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 226 · Veure més »

238

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 238 · Veure més »

241

El 241 (CCXLI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 241 · Veure més »

244

El 244 (CCXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 244 · Veure més »

249

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 249 · Veure més »

253

El 253 (CCLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 253 · Veure més »

256

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 256 · Veure més »

258

El 258 (CCLVIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 258 · Veure més »

259

El 259 (CCLIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 259 · Veure més »

260

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 260 · Veure més »

263

El 263 (CCLXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 263 · Veure més »

272

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Imperi Sassànida і 272 · Veure més »

273

L'any 273 (CCLXXIII en nombres romans) va ser un any comú que va començar un Dimecres del calendari julià, en vigor a aquella data.

Nou!!: Imperi Sassànida і 273 · Veure més »

276

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 276 · Veure més »

28 d'abril

El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Sassànida і 28 d'abril · Veure més »

282

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 282 · Veure més »

283

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 283 · Veure més »

284

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 284 · Veure més »

293

El 293 (CCXCIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 293 · Veure més »

296

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 296 · Veure més »

297

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 297 · Veure més »

301

El 301 (CCCI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 301 · Veure més »

302

El 302 fou un any comú començat en dijous segons els còmputs del calendari gregorià (implantat, però, segles després).

Nou!!: Imperi Sassànida і 302 · Veure més »

305

El 305 (CCCV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 305 · Veure més »

309

El 309 (CCCIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 309 · Veure més »

310

El 310 (CCCX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 310 · Veure més »

311

El 311 (CCCXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 311 · Veure més »

324

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 324 · Veure més »

337

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Imperi Sassànida і 337 · Veure més »

350

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 350 · Veure més »

358

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 358 · Veure més »

359

En l'Imperi romà l'any va ser anomenat com "el del consulat d'Eusebi i Hipati" o, menys comunament, com el 1112 Ab urbe condita.

Nou!!: Imperi Sassànida і 359 · Veure més »

363

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 363 · Veure més »

379

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 379 · Veure més »

383

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 383 · Veure més »

388

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 388 · Veure més »

390

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 390 · Veure més »

395

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 395 · Veure més »

399

El 399 (CCCXCIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 399 · Veure més »

408

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 408 · Veure més »

409

El 409 (CDIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 409 · Veure més »

416

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 416 · Veure més »

420

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 420 · Veure més »

421

El 421 (CDXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 421 · Veure més »

427

El 427 (CDXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 427 · Veure més »

428

El 428 (CDXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 428 · Veure més »

438

El 438 (CDXXXVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 438 · Veure més »

441

El 441 (CDXLI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 441 · Veure més »

443

El 443 (CDXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 443 · Veure més »

450

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 450 · Veure més »

451

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 451 · Veure més »

457

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 457 · Veure més »

459

El 459 (CDLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 459 · Veure més »

483

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 483 · Veure més »

484

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 484 · Veure més »

488

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 488 · Veure més »

496

El 496 (CDXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 496 · Veure més »

498

El 498 (CDXCVIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 498 · Veure més »

502

El 502 és un any comú començat en dimarts del, segons la cronologia establerta pel calendari gregorià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 502 · Veure més »

503

El 503 (DIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 503 · Veure més »

525

El 525 (DXXV) va ser un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 525 · Veure més »

527

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 527 · Veure més »

530

El 530 (DXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 530 · Veure més »

531

El 531 (DXXXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 531 · Veure més »

532

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 532 · Veure més »

533

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 533 · Veure més »

540

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 540 · Veure més »

565

El 565 (DLXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 565 · Veure més »

570

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 570 · Veure més »

571

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 571 · Veure més »

572

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 572 · Veure més »

575

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 575 · Veure més »

577

El 577 (DLXXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 577 · Veure més »

578

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 578 · Veure més »

579

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 579 · Veure més »

588

El 588 (DLXXXVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 588 · Veure més »

589

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 589 · Veure més »

590

El 590 (DXC) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 590 · Veure més »

591

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 591 · Veure més »

598

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 598 · Veure més »

602

El 602 és l'any comú començat en dilluns del segons el calendari gregorià, malgrat llavors estava vigent encara el calendari julià i per tant el còmput cronològic era diferent.

Nou!!: Imperi Sassànida і 602 · Veure més »

603

El 603 (DCIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 603 · Veure més »

622

El 622 (DCXII) fou un any comú començat en divendres que marca l'inici del calendari islàmic.

Nou!!: Imperi Sassànida і 622 · Veure més »

626

El 626 (DCXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 626 · Veure més »

627

El 627 (DCXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 627 · Veure més »

628

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 628 · Veure més »

632

El 632 fou un any de traspàs començat en dimecres i pertany als inicis de l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Sassànida і 632 · Veure més »

634

El 634 (DCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 634 · Veure més »

637

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 637 · Veure més »

651

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 651 · Veure més »

656

El 656 (DCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 656 · Veure més »

670

El 670 (DCLXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 670 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Dinastia sassànida, Emperador sassànida, Imperi Persa Sassànida, Imperi sassànida, Pèrsia Sassànida, Pèrsia sassànida, Sassànida, Sassànides, Sasànides, Shahrdaran, Xahrdaran.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant