Accés més ràpid que el navegador!
32 les relacions: Bivalves, Boiar, Ciperàcies, Cordó litoral, Cretaci, Dic (geologia), Diorita, Encavalcament, Erm, Estació meteorològica, Fòssil, GLONASS, Gres, Hepàtiques, Herba, Illes de Nova Sibèria, Illes Liàkhovski, Juràssic, Kotelni, Limolita, Liquen, Mar de Làptev, Molses, Penya-segat, Quars, Rússia, Roca sedimentària, Rus, Sakhà, Sinclinal, Turbidita, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
Bivalves
Els bivalves (Bivalvia) són una classe de mol·luscs exclusivament aquàtics caracteritzats per tenir una conquilla formada per dues peces anomenades valves, l'absència de cap i la presència d'un peu excavador.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Bivalves · Veure més »
Boiar
XVII Boiars russos Boiar (en rus: боя́рин (sing.) i боя́ре (pl.)) és el títol dels nobles terratinents eslaus, que s'empra sobretot en l'àmbit rus, serbi, búlgar i romanès (inclosa Moldàvia).
Nou!!: Illa de Stolbovói і Boiar · Veure més »
Ciperàcies
Les ciperàcies (Cyperaceae) formen una família de plantes amb flor, monocotiledònies, pròxima a les gramínies.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Ciperàcies · Veure més »
Cordó litoral
En geologia, un cordó o barra és l'acumulació de dipòsits que substitueixen als contorns de la costa sota la forma d'un dic o sèrie de dics que presenten un contorn mitjà entre els límits primitius de la costa.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Cordó litoral · Veure més »
Cretaci
El Cretaci o Cretàcic és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Cretaci · Veure més »
Dic (geologia)
Petit dic a Baranoff, Alaska En geologia, un dic és una formació d'ígnia intrusiva de forma tabular.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Dic (geologia) · Veure més »
Diorita
Classificació de les roques ígnies plutòniques segons Streckeisen 1978. La diorita es troba al lloc 10b. La diorita és una roca ígnia composta de feldespat i un o diversos minerals del grup de la mica, de les amfibolites i del piroxè.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Diorita · Veure més »
Encavalcament
Formació d'un encavalcament Un encavalcament és un tipus de falla inversa que té la particularitat que la seva superfície de falla forma un angle inferior als 45° amb l'horitzontal, en la qual els nivells més antics pugen a favor d'un pla inclinat, fins a situar-se per damunt d'altres nivells més moderns.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Encavalcament · Veure més »
Erm
Erm a la zona de Lake Johnston, Austràlia. Malgrat la seva aridesa, als erms hi ha sovint flora que constitueix un hàbitat ideal per certes espècies. Un erm (ermot quan és petit i ermàs quan és gran) és terra sense cultivar, un camp abandonat o un lloc semidesert i àrid amb vegetació esclarissada.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Erm · Veure més »
Estació meteorològica
Una estació meteorològica és una instal·lació destinada a mesurar i registrar regularment diverses variables meteorològiques.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Estació meteorològica · Veure més »
Fòssil
Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Fòssil · Veure més »
GLONASS
Satèl·lit de GLONASS GLONASS (Global'naya Navigatsionnaya Sputnikovaya Sistema) és el Sistema de navegació per satèl·lit rus, creat com a contrapartida pel GPS dels Estats Units.
Nou!!: Illa de Stolbovói і GLONASS · Veure més »
Gres
Gres El gres o pedra sorrenca és una roca sedimentària detrítica de color variable, que conté clasts de la mida de la sorra.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Gres · Veure més »
Hepàtiques
Les hepàtiques o marcantiòfits (Marchantiophyta) són una divisió dels briòfits en sentit ampli.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Hepàtiques · Veure més »
Herba
Un manat de farigola Una herba és una planta utilitzada com a aliment, medicament, perfum, o per donar gust.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Herba · Veure més »
Illes de Nova Sibèria
Mapa de localització de Nova Sibèria a Rússia. Situació de les illes Anjou, el grup principal de l'arxipèlag de Nova Sibèria. Situació de les illes De Long. Les illes de Nova Sibèria (en rus, Новосиби́рские острова, Novosibírskie ostrovà) són un arxipèlag rus de l'oceà Àrtic, situat al nord de la costa de la Sibèria oriental entre la mar de Làptev i la mar de la Sibèria oriental.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Illes de Nova Sibèria · Veure més »
Illes Liàkhovski
Situació de les illes Liàkhovski a Rússia Les illes Liàkhovski (en rus Ляховские острова Liàkhovskie ostrovà) són el grup més meridional de les illes de Nova Sibèria, a les costes àrtiques de la Sibèria oriental, a Rússia.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Illes Liàkhovski · Veure més »
Juràssic
El Juràssic és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Juràssic · Veure més »
Kotelni
Kotelni (en rus oстров Котельный, óstrov Kotelni) és l'illa principal de les Anjou (o Anjú), un subgrup de l'arxipèlag rus de Nova Sibèria, a l'Àrtic situat entre el mar de Làptev i el mar de la Sibèria Oriental.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Kotelni · Veure més »
Limolita
La limolita, en anglès: siltstone és una roca sedimentària que té la mida del seu gra en el rang del llim, més fi que en la pedra sorrenca i més gruixut que en la pedra argilosa.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Limolita · Veure més »
Liquen
Liquen sobre l'escorça d'un arbre. ''Xanthoria parietina'' Els líquens o fongs liquenitzats són uns éssers vius fotosintètics formats per l'associació d'un fong amb una alga o un cianobacteri.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Liquen · Veure més »
Mar de Làptev
El mar de Làptev (en rus, мо́ре Ла́птевых, more Làptevikh) és la part de l'oceà Àrtic que banya les costes de la Sibèria oriental, entre la península de Taimir i l'arxipèlag de la Terra del Nord a l'oest, on comunica amb el mar de Kara a través de l'estret de Vilkitski, i les illes de Nova Sibèria a l'est, que el separen del mar de la Sibèria oriental.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Mar de Làptev · Veure més »
Molses
Els briòfits (Bryophyta), coneguts popularment com a molses, són plantes petites i delicades que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centímetres, de vegades més; la molsa més grossa és l'anomenada molsa gegant (Dawsonia superba) i arriba a fer, només, 75 cm d'alt.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Molses · Veure més »
Penya-segat
Penya-segats de Moher, a Irlanda. Escarp al Cumberland Plateau, Tennessee. Penya-segat de Preikestolen situat sobre el Lysefjord, un fiord de Noruega Cingles de la Serra de Sis, situats a la Baixa Ribagorça dels Prepirineus aragonesos Un penya-segat, tallserrat o capserrat és un accident geogràfic que consisteix en un espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Penya-segat · Veure més »
Quars
El quars és un mineral molt comú, el més abundant que es pot trobar a la superfície terrestre.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Quars · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Rússia · Veure més »
Roca sedimentària
Les roques sedimentàries són les que es componen de residus o detrits d'altres roques anteriors.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Roca sedimentària · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Rus · Veure més »
Sakhà
Sakhà, oficialment la República de Sakhà (Iacútia), és la república més gran de Rússia, situada a l'Extrem Orient rus, al llarg de l'oceà Àrtic, amb una població d'un milió d'habitants.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Sakhà · Veure més »
Sinclinal
Sinclinal i anticlinal. El sinclinal és un plec que deforma les capes d'una seqüència estratigràfica donant-li una morfologia corbada.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Sinclinal · Veure més »
Turbidita
Formació de turbidita. Es diu turbidita al dipòsit sedimentari o formació geològica generat per un corrent de terbolesa en medis submergits, ja siguin oceans, mars o llacs.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Turbidita · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Illa de Stolbovói і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
