Accés més ràpid que el navegador!
155 les relacions: ABC-Clio, Alta Califòrnia, Amerindis dels Estats Units, Andrew Jackson, Apalatxes, Apatxe, Arapaho, Arkansas, Assassinat massiu, Assimilació cultural, Assimilació cultural dels amerindis dels Estats Units, Batalla de Little Bighorn, Batalla de Nova Orleans, Black Hills, Camí de les Llàgrimes, Camí de Santa Fe, Cavall Boig, Cayuse, Cœur d'Alène, Chattanooga, Cherokees, Choctaws, Ciutat de Mèxic, Colonització europea d'Amèrica, Comanchería, Comanxe, Comanxes, Compra de Gadsden, Compra de la Louisiana, Creek, Cultura de les grans planúries americanes, Deportació dels indis dels Estats Units, Destí Manifest, Estats Confederats d'Amèrica, Estats Units d'Amèrica, Everglades, Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica, Expedició de Lewis i Clark, Febre de l'or de Califòrnia, Florida, Florida espanyola, França, George Armstrong Custer, George Washington, Gerónimo, Goshute, Govern federal dels Estats Units, Gran Bretanya, Gran Conca, Guerra Ameríndia del Nord-oest, ..., Guerra anglo-americana de 1812-1815, Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Creek, Guerra de la independència de Texas, Guerra de la reina Anna, Guerra de les Black Hills, Guerra de Mèxic-Estats Units, Guerra de Red Cloud, Guerra de Tecumseh, Guerra del rei Guillem, Guerra del rei Jordi, Guerra franco-índia, Guerres índies de Texas, Guerres Seminola, Idaho, Independència de Mèxic, Indian Removal Act, Jordi III del Regne Unit, Kansas, Kentucky, Kiowa, Leschi, Louisiana (Nova Espanya), Massacre de Sand Creek, Massacre de Wounded Knee, Michigan, Mississipi (riu), Muntanyes Rocoses, Neteja ètnica, Nez percés, Northwest Territory, Oest Mitjà, Ohio, Oklahoma, Osceola, Paiute, Palus, Pioners mormons, Pla d'Iguala, Pobles indígenes d'Amèrica, Proclamació reial de 1763, Pueblo, Quanah Parker, Quimera de l'or, Red Cloud, Regne de la Gran Bretanya, República de Texas, Reserva índia, Reserva índia Fort Hall, Revolta dels pueblo, Revolució Americana, Santa Fe de Nou Mèxic, Seminola, Serralada de les Cascades, Setè de cavalleria, Sioux, Spokane, Tecumseh (cabdill shawnee), Tenskwatawa, Territori d'Oregon, Territori de Florida, Territori de Nou Mèxic, Territori de Washington, Terrorisme, Texas, Texas (Nova Espanya), Thomas Jefferson, Tractat d'Adams-Onís, Tractat d'Oregon, Tractat de Fort Jackson, Tractat de Gant, Tractat de Guadalupe-Hidalgo, Tractat de Moultrie Creek, Tractat de París (1783), Tribu Ute, Virregnat de Nova Espanya, William Henry Harrison, Xeiene, Xoixon, Yakama, 1622, 1680, 1692, 1693, 1763, 1785, 1792, 1795, 1803, 1821, 1830, 1835, 1836, 1837, 1842, 1845, 1856, 1862, 1875, 1876, 1886, 1890, 1899, 1918, 27 de setembre. Ampliar l'índex (105 més) »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Nou!!: Guerres índies і ABC-Clio · Veure més »
Alta Califòrnia
Mapa de la federació mexicana el 1847LAlta Califòrnia fou un territori del virregnat de la Nova Espanya creat el 1804, quan la Província de les Califòrnies, sota la Comandància General de les Províncies Internes, es dividí en dos, separant les missions franciscanes del nord de les dominicanes del sud.
Nou!!: Guerres índies і Alta Califòrnia · Veure més »
Amerindis dels Estats Units
Els amerindis i nadius segons el cens dels EUA del 1990. Els amerindis dels Estats Units, també coneguts popularment com a indis, són les ètnies ameríndies que viuen als Estats Units i que parlen llengües ameríndies, caracteritzades per la seva diversitat i nombre.
Nou!!: Guerres índies і Amerindis dels Estats Units · Veure més »
Andrew Jackson
Andrew Jackson (Waxhaws, Carolina del Sud, 15 de març de 1767 - Nashville, Tennessee, 8 de juny de 1845) va ser el setè President dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Guerres índies і Andrew Jackson · Veure més »
Apalatxes
Els Apalatxes o les Muntanyes Apalatxes (en anglès: Appalachian Mountains o the Appalachians), són un sistema vast de serralades de plegament de la costa est de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Guerres índies і Apalatxes · Veure més »
Apatxe
Lipan, Pl – Apatxe kiowa Els apatxe són una tribu índia de llengua atapascana o na-dené, el nom de la qual prové del zuni apachu, 'enemic', perquè eren hostils a les tribus dels voltants.
Nou!!: Guerres índies і Apatxe · Veure més »
Arapaho
Els arapaho són tribu índia algonquina que parla una llengua força diferenciada, també anomenada erròniament gros ventre.
Nou!!: Guerres índies і Arapaho · Veure més »
Arkansas
Arkansas és un estat del centre-sud-est (regió Sud) dels Estats Units d'Amèrica, amb capital a la ciutat de Little Rock.
Nou!!: Guerres índies і Arkansas · Veure més »
Assassinat massiu
Rutte dona un discurs a la cerimònia de la commemoració el 10 d'abril de 2011 Un assassinat massiu o assassinat en massa és l'acte d'assassinar un nombre elevat de víctimes, de manera simultània o en un breu període.
Nou!!: Guerres índies і Assassinat massiu · Veure més »
Assimilació cultural
Assimilació cultural és com s'anomena al procés d'integració d'un grup etno-cultural tal com els immigrants, grups ètnics minoritaris i altres dins del que es té establert com el comú a una comunitat més gran o dominant.
Nou!!: Guerres índies і Assimilació cultural · Veure més »
Assimilació cultural dels amerindis dels Estats Units
Lassimilació cultural dels amerindis dels Estats Units fou l'esforç d'assimilació cultural fet pels Estats Units de cara a transformar la cultura ameríndia en cultura europeo-americana entre els anys 1790 a 1920.
Nou!!: Guerres índies і Assimilació cultural dels amerindis dels Estats Units · Veure més »
Batalla de Little Bighorn
La batalla de Little Bighorn, o Massacre de Custer, va ser un combat important esdevingut entre els amerindis d'ètnies lakota, sioux, arapaho i xeiene i el setè regiment de cavalleria de l'exèrcit dels Estats Units el 25 de juny de 1876.
Nou!!: Guerres índies і Batalla de Little Bighorn · Veure més »
Batalla de Nova Orleans
La batalla de Nova Orleans entre els Estats Units i el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, va tenir lloc entre el 23 de desembre de 1814 i el 8 de gener de 1815, va ser la darrera batalla important de la Guerra Anglo-Americana de 1812-1815.
Nou!!: Guerres índies і Batalla de Nova Orleans · Veure més »
Black Hills
Els Black Hills (en anglès Turons negres) són una serralada que s'estén des de la zona de les Grans Planes a Dakota del Sud fins a l'estat de Wyoming als Estats Units.
Nou!!: Guerres índies і Black Hills · Veure més »
Camí de les Llàgrimes
Mapa dels diversos Camins de les Llàgrimes fins a Oklahoma. El Camí de les Llàgrimes és un nom donat a la deportació forçosa de les nacions amerindis de la zona sud-est dels Estats Units després de la Indian Removal Act de 1830 dins el procés de la Deportació dels indis dels Estats Units.
Nou!!: Guerres índies і Camí de les Llàgrimes · Veure més »
Camí de Santa Fe
Logo del Camí de Santa Fe El Camí de Santa Fe va ser una ruta de transport inaugurada pels espanyols a finals del i molt utilitzada després pels nord-americans al que creuava el sud-oest d'Amèrica del Nord connectant Saint Louis (Missouri) amb Santa Fe (Nou Mèxic).
Nou!!: Guerres índies і Camí de Santa Fe · Veure més »
Cavall Boig
Tasunka witko (en sioux, pronunciat taixunka uitko, literalment ‘el seu Cavall és boig’) o Cavall Boig (en català) o Crazy Horse (en anglès) (Dakota del Sud, c. 4 de desembre de 1840 (la data exacta no és segura) - Fort Robinson, 5 de setembre de 1877) fou un cap dels sioux oglala, una tribu d'amerindis notable pel valor dels seus guerrers a les batalles.
Nou!!: Guerres índies і Cavall Boig · Veure més »
Cayuse
El cayuse (Cailloux, Willetpoos) és una llengua morta que anteriorment parlaven els cayuses, un poble amerindi nord-americà a l'estat americà d'Oregon.
Nou!!: Guerres índies і Cayuse · Veure més »
Cœur d'Alène
Els coeur d'alêne (també Snchitsu'umshtsn o snčícuʔumšcn) són una tribu índia que parla una de les llengües salish, que s'anomenava a si mateixa Skitswish o Skitzoomish.
Nou!!: Guerres índies і Cœur d'Alène · Veure més »
Chattanooga
Vista panoràmica de Chattanooga Chattanooga és la quarta ciutat més gran de Tennessee (després de Memphis, Nashville, i Knoxville), i la seu del comtat de Hamilton, als Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Guerres índies і Chattanooga · Veure més »
Cherokees
Els cherokees són una tribu índia de la família lingüística iroquesa.
Nou!!: Guerres índies і Cherokees · Veure més »
Choctaws
Territori Choctaw abans de l'arribada dels europeus Vila tradicional choctaw, per François Bernard Els choctaw (també chahta, chactas, tchakta, chocktaw, i chactaw) són una tribu ameríndia originària del Sud-est dels Estats Units (actualment Mississipi, Florida, Alabama, i Louisiana).
Nou!!: Guerres índies і Choctaws · Veure més »
Ciutat de Mèxic
La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic.
Nou!!: Guerres índies і Ciutat de Mèxic · Veure més »
Colonització europea d'Amèrica
Colònies europees i pobles originaris (segles XVI–XVIII). La colonització europea d'Amèrica va començar arran del "descobriment d'Amèrica", per Cristòfor Colom.
Nou!!: Guerres índies і Colonització europea d'Amèrica · Veure més »
Comanchería
Comanchería abans de 1850. Comanchería era una regió de Nou Mèxic i oest de Texas i zones properes ocupades pels comanxes abans de 1860.
Nou!!: Guerres índies і Comanchería · Veure més »
Comanxe
El comanxe és una llengua de la família lingüística uto-asteca parlada pels comanxes, qui se separaren dels xoixons després que adquiriren cavalls cap al 1705.
Nou!!: Guerres índies і Comanxe · Veure més »
Comanxes
Retrats comanxes Els comanxes (en comanxe Nʉmʉnʉʉ) són una tribu ameríndia de la cultura de les planures i el territori històric de la qual, conegut com a Comanchería, consistia en l'actual Nou Mèxic, sud-est de Colorado, sud-oest de Kansas, oest d'Oklahoma, i la major part del nord-oest de Texas, ocupant unes 24.000 milles quadrades.
Nou!!: Guerres índies і Comanxes · Veure més »
Compra de Gadsden
La compra de Gadsden (en color) Mapa de Mèxic el 1853. En color lila el territori de la Mesilla Territoris adquirits pels Estats Units, la compra de Gadsden és en roig-taronja El poble de Mesilla que dona nom a la comarca, conta amb poc més de 2.000 habitants La compra de Gadsden, en anglès: Gadsden Purchase (coneguda a Mèxic com la Venta de La Mesilla) és una regió de l'actual Arizona meridional i del sud-oest de Nou Mèxic que fa i que els Estats Units compraren via un tractat signat el 30 de desembre de 1853, per James Gadsden, Ambaixador dels EUA a Mèxic en aquell moment.
Nou!!: Guerres índies і Compra de Gadsden · Veure més »
Compra de la Louisiana
La compra del Territori de la Louisiana (mapa de 1812). La compra de la Louisiana fou una transacció comercial en forma de tractat internacional signat el 2 de maig de 1803, segons la qual França vengué als Estats Units 2.144.476 km² de les seves possessions a Amèrica del Nord a un preu d'uns 7 centaus per hectàrea: en total, 15 milions de dòlars o 80 milions de francs.
Nou!!: Guerres índies і Compra de la Louisiana · Veure més »
Creek
Els creek eren una confederació tribal anomenada també muskogee o muskogi, del grup lingüístic muskogi, que inclou altres tribus com hitchitis i yamasees.
Nou!!: Guerres índies і Creek · Veure més »
Cultura de les grans planúries americanes
Els indis de les planures són els indis que viuen a les Grans planures de Nord Amèrica.
Nou!!: Guerres índies і Cultura de les grans planúries americanes · Veure més »
Deportació dels indis dels Estats Units
Els nadius americans es concentren, actualment, a l'oest dels Estats Units. La deportació dels indis dels Estats Units, que es denomina oficialment indian removal ("desplaçament dels indis"), fou una política del govern dels Estats Units durant la primera meitat del que va comportar la deportació pràcticament total de les nacions índies de l'est cap al Far West.
Nou!!: Guerres índies і Deportació dels indis dels Estats Units · Veure més »
Destí Manifest
El Destí Manifest (en anglès Manifest Destiny) és una expressió que es refereix a la creença que els Estats Units tenien una missió divinament inspirada per a expandir-se, progressar i estendre la seva forma de democràcia i llibertat a Amèrica.
Nou!!: Guerres índies і Destí Manifest · Veure més »
Estats Confederats d'Amèrica
Els Estats Confederats d'Amèrica (en anglès: Confederate States of America) (també coneguts com la Confederació, en oposició a la "Unió", que representen els Estats Units d'Amèrica) van ser l'entitat política que es va formar el 4 de febrer, 1861 per 6 estats esclavistes del sud dels Estats Units (Carolina del Sud, Mississipi, Florida, Alabama, Geòrgia, i Louisiana).
Nou!!: Guerres índies і Estats Confederats d'Amèrica · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Guerres índies і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Everglades
Mapa dels Everglades. matge per satèl·lit de la NASA. Everglades és el nom d'una regió del sud de l'estat estatunidenc de Florida i també és el nom d'una ciutat del comtat de Collier del mateix estat.
Nou!!: Guerres índies і Everglades · Veure més »
Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica
L'exèrcit dels Estats Units és el principal cos de les Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Guerres índies і Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Expedició de Lewis i Clark
Ruta seguida per l'expedició. L'expedició de Lewis i Clark (1804-1806) fou la primera expedició dirigida pels Estats Units que arribà a la Costa del Pacífic i retornà.
Nou!!: Guerres índies і Expedició de Lewis i Clark · Veure més »
Febre de l'or de Califòrnia
Anunci de viatges cap a San Francisco. La febre de l'or de Califòrnia va ser un fenomen social ocorregut al Far West, als Estats Units, entre 1848 i 1855; caracteritzat per la gran quantitat d'immigrants que van arribar a la rodalia de San Francisco (Califòrnia) a la recerca d'aquest metall.
Nou!!: Guerres índies і Febre de l'or de Califòrnia · Veure més »
Florida
Florida o la Florida és l'estat més meridional dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Guerres índies і Florida · Veure més »
Florida espanyola
La Florida espanyola (en castellà Provincia de La Florida) fou una colònia espanyola a la península del mateix nom, que es correspon aproximadament amb l'actual estat estatunidenc de Florida.
Nou!!: Guerres índies і Florida espanyola · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Guerres índies і França · Veure més »
George Armstrong Custer
El tinent coronel George Armstrong Custer (New Rumley, Ohio, 6 de desembre de 1839 - Montana, 25 de juny de 1876) va ser un oficial de cavalleria dels Estats Units durant la Guerra Civil dels Estats Units i les guerres índies.
Nou!!: Guerres índies і George Armstrong Custer · Veure més »
George Washington
George Washington (Popes Creek, Westmoreland, Virgínia 22 de febrer, 1732 – Mount Vernon, Virgínia, 14 de desembre, 1799) fou el primer president dels Estats Units d'Amèrica, és considerat un dels Pares Fundadors (Founding Fathers) i sovint és anomenat el «Pare de la pàtria» o «Pare del país» (Father of his nation, Father of his country).
Nou!!: Guerres índies і George Washington · Veure més »
Gerónimo
Gerónimo (mescalero-chiricahua: Goyaałé, 'el que badalla'; juny de 1829 – 17 de febrer de 1909) va ser un líder prominent dels apatxes bedonkohe, que va lluitar contra Mèxic i Texas per la seva extensió a les terres tribals apatxes diverses dècades durant les guerres apatxes.
Nou!!: Guerres índies і Gerónimo · Veure més »
Goshute
Els goshute són una banda dels amerindis xoixons occidentals.
Nou!!: Guerres índies і Goshute · Veure més »
Govern federal dels Estats Units
El Govern Federal dels Estats Units d'Amèrica (oficialment en anglès The Federal Government of the United States of America) és el govern central dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Guerres índies і Govern federal dels Estats Units · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Guerres índies і Gran Bretanya · Veure més »
Gran Conca
Conques dels rius de Nord-amèrica (amb la Gran Conca en carbassa). Desert de la Gran Conca La Gran Conca (en anglès:Great Basin) és una extensa regió àrida de l'oest dels Estats Units.
Nou!!: Guerres índies і Gran Conca · Veure més »
Guerra Ameríndia del Nord-oest
Tractat de Greenville Mapa de la Guerra Ameríndia del Nord-oest La Guerra Ameríndia del Nord-oest, en anglès: Northwest Indian War (1785–1795), o Little Turtle's War va ser una guerra mantinguda entre els Estats Units i una confederació de nombroses tribus d'amerindis dels Estats Units per al control del Territori del Nord-oest (Northwest Territory) britànic.
Nou!!: Guerres índies і Guerra Ameríndia del Nord-oest · Veure més »
Guerra anglo-americana de 1812-1815
Principals escenaris de la Guerra. La Guerra anglo-nord-americana també coneguda com a Guerra anglo-americana o Guerra del 1812 va ser una guerra que va enfrontar els Estats Units contra el Regne Unit i les seves colònies canadenques, que van lluitar entre 1812 i 1815 per terra i mar.
Nou!!: Guerres índies і Guerra anglo-americana de 1812-1815 · Veure més »
Guerra Civil dels Estats Units
La Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil Nord-americana o Guerra de Secessió dels Estats Units, va ser un conflicte bèl·lic ocorregut entre 1861 i 1865 entre vint-i-tres estats del nord dels Estats Units i una coalició d'onze estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió.
Nou!!: Guerres índies і Guerra Civil dels Estats Units · Veure més »
Guerra Creek
La Guerra Creek (1813-1814), també coneguda com a Guerra dels Bastons Vermells i Guerra Civil Creek, fou una guerra regional entre faccions creek oposades, els imperis europeus i els Estats Units, que va tenir lloc en gran manera a Alabama i al llarg de la Costa del Golf.
Nou!!: Guerres índies і Guerra Creek · Veure més »
Guerra de la independència de Texas
La Guerra de la independència de Texas, també coneguda com a Revolució TexanaAnomenada Texas Revolution en anglès o Revolución de Texas en castellà.
Nou!!: Guerres índies і Guerra de la independència de Texas · Veure més »
Guerra de la reina Anna
La Guerra de la reina Anna (1702-1713) va ser la segona d'una sèrie de quatre guerres lluitades entre el Regne de França i el Regne de la Gran Bretanya a Amèrica del Nord pel control del continent, i va ser la contrapartida a la Guerra de Successió Espanyola que va tenir lloc a Europa.
Nou!!: Guerres índies і Guerra de la reina Anna · Veure més »
Guerra de les Black Hills
La Guerra de les Black Hills fou un conflicte armat que va enfrontar els lakota i els xeiene amb l'exèrcit dels Estats Units entre els anys 1876 i 1877, en el context de les Guerres índies.
Nou!!: Guerres índies і Guerra de les Black Hills · Veure més »
Guerra de Mèxic-Estats Units
La Guerra de Mèxic-Estats Units, conegut a Mèxic com intervenció nord-americana a Mèxic és el període de la història de Mèxic que comença amb el conflicte armat entre els Estats Units i Mèxic el 1846 i 1847 i la breu ocupació subsegüent del país fins a la firma del Tractat de Guadalupe-Hidalgo el 1848.
Nou!!: Guerres índies і Guerra de Mèxic-Estats Units · Veure més »
Guerra de Red Cloud
La Guerra de Red Cloud fou un conflicte armat que va enfrontar els lakota, els xeienes del Nord i els arapaho amb l'exèrcit dels Estats Units entre els anys 1866 i 1868, als territoris de Wyoming i Montana, pel control del Territori del riu Powder, a la part nord-central de Wyoming.
Nou!!: Guerres índies і Guerra de Red Cloud · Veure més »
Guerra de Tecumseh
La Guerra (o Revolta) de Tecumseh fou un conflicte armat que va tenir lloc al Territori d'Indiana i va enfrontar els Estats Units i una confederació de nacions índies liderada per Tecumseh (cabdill shawnee) entre els anys 1811 i 1813, com un dels darrers esdeveniments de la Guerra dels Seixanta Anys per la conquesta de la regió dels Grans Llacs.
Nou!!: Guerres índies і Guerra de Tecumseh · Veure més »
Guerra del rei Guillem
La Guerra del rei Guillem (1689-1697) va ser una guerra lliurada a Amèrica entre França i Anglaterra, amb l'objectiu d'aturar l'expansió colonial francesa i disputar el seu domini dels mars i del comerç.
Nou!!: Guerres índies і Guerra del rei Guillem · Veure més »
Guerra del rei Jordi
La guerra del rei Jordi (1744-1748) és el nom que es va donar a les operacions militars a Amèrica del Nord que van formar part de la Guerra de Successió Àustria (1740-1748).
Nou!!: Guerres índies і Guerra del rei Jordi · Veure més »
Guerra franco-índia
Es coneix com Guerra franco-índia (1754 - 1763) a la part de la Guerra dels Set Anys desenvolupada en l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Guerres índies і Guerra franco-índia · Veure més »
Guerres índies de Texas
Les guerres índies de Texas van ser un seguit de conflictes, en el transcurs del, que van enfrontar als colons de Texas i els amerindis de les grans planúries meridionals.
Nou!!: Guerres índies і Guerres índies de Texas · Veure més »
Guerres Seminola
Les Guerres Seminola també coneguda com la Guerra de la Florida, van ser incidents de fronteres que va provocar tres conflictes a Florida entre els diversos grups d'amerindis, un col·lectiu conegut com a seminola i els naixents Estats Units.
Nou!!: Guerres índies і Guerres Seminola · Veure més »
Idaho
Idaho és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al nord-oest del país, vertebrat per les muntanyes Rocoses.
Nou!!: Guerres índies і Idaho · Veure més »
Independència de Mèxic
miniatura La Independència de Mèxic va ser la conseqüència d'un procés polític i social d'emancipació, que buscava independitzar-se del govern central de l'Imperi Espanyol.
Nou!!: Guerres índies і Independència de Mèxic · Veure més »
Indian Removal Act
amerindis i el Camí de les Llàgrimes L'Indian Removal Act (Llei de trasllat índia) va ser una llei aprovada pel Congrés dels Estats Units d'Amèrica el 28 de maig de 1830, durant la Presidència d'Andrew Jackson.
Nou!!: Guerres índies і Indian Removal Act · Veure més »
Jordi III del Regne Unit
fou rei de la Gran Bretanya i rei d'Irlanda des del dia 25 d'octubre de 1760 fins al dia 1 de gener de 1801, i posteriorment rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda fins a la seva mort el 29 de gener de 1820.
Nou!!: Guerres índies і Jordi III del Regne Unit · Veure més »
Kansas
Kansas és un estat de l'Oest Mitjà dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Guerres índies і Kansas · Veure més »
Kentucky
Kentucky és un estat dels Estats Units d'Amèrica considerat un estat del sud.
Nou!!: Guerres índies і Kentucky · Veure més »
Kiowa
El kiowa és una llengua kiowa-tano parlada actualment pels kiowes d'Okhlahoma, originalment es va parlar principalment al comtat de Caddo, el comtat kiowa i el comtat de Comanche.
Nou!!: Guerres índies і Kiowa · Veure més »
Leschi
El cap Leschi (1808-1858) fou líder del poble nisqually.
Nou!!: Guerres índies і Leschi · Veure més »
Louisiana (Nova Espanya)
El "cabildo" de Nova Orleans era la seu del governador espanyol a Louisiana. Carrer "San Luis" a Nova Orleans Louisiana fou una governació pertanyent a la Capitania General de Cuba, en el Virregnat de Nova Espanya entre 1764 i 1803.
Nou!!: Guerres índies і Louisiana (Nova Espanya) · Veure més »
Massacre de Sand Creek
La massacre de Sand Creek fou un incident de les Guerres índies dels Estats Units esdevingut el 29 de novembre de 1864, quan una força de 700 homes de la milícia del Territori de Colorado atacà i destruí un campament de xeienes i arapaho pacífics al sud-est d'aquest Territori, matant i mutilant entre 70 i 163 indis, dos terços dels quals eren dones i nens, preparant el terreny per a nous conflictes.
Nou!!: Guerres índies і Massacre de Sand Creek · Veure més »
Massacre de Wounded Knee
La Massacre de Wounded Knee representà l'extermini gairebé total d'una tribu sioux lakota per part del Setè de cavalleria dels Estats Units el 29 de desembre de 1890 a prop de Wounded Knee Creek (en lakota: Cankpe Opi Wakpala) al territori que ara pertany a la reserva lakota de Pine Ridge (Dakota del Sud).
Nou!!: Guerres índies і Massacre de Wounded Knee · Veure més »
Michigan
Michigan és un estat dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Guerres índies і Michigan · Veure més »
Mississipi (riu)
El Mississipi (en anglès Mississippi River i en francès) és un llarg riu situat a l'Amèrica del Nord que travessa la part central dels Estats Units.
Nou!!: Guerres índies і Mississipi (riu) · Veure més »
Muntanyes Rocoses
Les muntanyes Rocoses o Rocalloses (Rocky Mountains o Rockies en anglès) són una cadena muntanyosa de l'oest de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Guerres índies і Muntanyes Rocoses · Veure més »
Neteja ètnica
La neteja ètnica és un tipus de biopolítica, i duta a l'extrem es converteix en genocidi.
Nou!!: Guerres índies і Neteja ètnica · Veure més »
Nez percés
Territori dels Nez Percé Home Nez Percé, 1899 Els nez percé (autònim: Niimíipu, «el poble»)Aoki, Haruo.
Nou!!: Guerres índies і Nez percés · Veure més »
Northwest Territory
miniatura miniatura El Territori al Nord-oest del Riu Ohio, en angles: Territory Northwest of the River Ohio, o simplement Northwest Territory, va ser un territori dels Estats Units (organized incorporated territory of the United States) que va existir des del 13 de juliol de 1787, fins a l'1 de març de 1803, moment en el qual la part sud-est d'aquest territori va ser admesa a la Unió (Estats Units) com a Estat d'Ohio.
Nou!!: Guerres índies і Northwest Territory · Veure més »
Oest Mitjà
LOest Mitjà (Midwest o Midwestern United States) és la regió nord-central dels Estats Units, específicament els estats d'Illinois, Indiana, Iowa, Kansas, Michigan, Minnesota, Missouri, Ohio, Nebraska, Dakota del Sud i Wisconsin.
Nou!!: Guerres índies і Oest Mitjà · Veure més »
Ohio
Ohio és un dels 50 estats dels Estats Units, situat a la Regió dels Grans Llacs, i un dels seus principals centres industrials.
Nou!!: Guerres índies і Ohio · Veure més »
Oklahoma
Oklahoma és un estat situat a la regió central del sud dels Estats Units d'Amèrica, està limitat al nord pels estats de Colorado i Kansas, a l'est per Missouri i Arkansas, a l'oest per Nou Mèxic i al sud per Texas, separats pel curs del riu Red.
Nou!!: Guerres índies і Oklahoma · Veure més »
Osceola
Osceola (1804 – 30 de gener de 1838), també Billy Powell, es va convertir en un líder influent dels seminola de Florida.
Nou!!: Guerres índies і Osceola · Veure més »
Paiute
Mapa de les reserves índies de la zona paiute Els paiute (són una tribu índia d'Amèrica del Nord de parla uto-asteca (grup numic occidental) que forma part de la zona cultural de les tribus de la Gran Conca. Es dividien en tres grups.
Nou!!: Guerres índies і Paiute · Veure més »
Palus
Familia palus de Colville Els palus o palouse són una tribu índia que parla una llengua shahaptiana, també anomenats wawyukma.
Nou!!: Guerres índies і Palus · Veure més »
Pioners mormons
Una estàtua commemorant als pioners mormons Els pioners mormons eren membres de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, també coneguts com a Sants dels Darrers Dies, que van emigrar a través dels Estats Units des del Mig Oest fins a la Vall de Salt Lake, fins al que és avui l'Estat de Utah.
Nou!!: Guerres índies і Pioners mormons · Veure més »
Pla d'Iguala
Document històric del Pla d'Iguala El Pla d'Iguala, també conegut com el Pla de les Tres Garanties, fou un tractat de pau durant la Independència de Mèxic proclamat per Agustín de Iturbide, coronel de les forces reialistes i Vicente Guerrero, líder independentista el 24 de febrer de 1821 a la ciutat d'Iguala, de l'estat actual de Guerrero.
Nou!!: Guerres índies і Pla d'Iguala · Veure més »
Pobles indígenes d'Amèrica
Quítxues del Perú Maies de Chiapas Shoshoni, dels Estats Units Home atsina Els pobles indígenes d'Amèrica són els habitants precolombins del continent americà, els seus descendents i altres grups ètnics que s'identifiquen amb aquests pobles històrics.
Nou!!: Guerres índies і Pobles indígenes d'Amèrica · Veure més »
Proclamació reial de 1763
La línia definida per la proclamació de 1763 delimita el territori amerindi (en rosa) de les Tretze Colònies (en vermell). La proclamació reial de 1763 (Royal Proclamation of 1763) va ser una proclamació expedida el 7 d'octubre de 1763 pel rei d'Anglaterra Jordi III com a resultat de l'adquisició per part de Gran Bretanya del territori francès a Amèrica del Nord després del final de la Guerra dels Set Anys/Guerra franco-índia.
Nou!!: Guerres índies і Proclamació reial de 1763 · Veure més »
Pueblo
Situació dels indis pueblo Territori dels Pueblo Kachina Pueblo és un grup de tribus, totes elles pertanyents als grups lingüístic kiowa-tano o keres, a més dels hopi (uto-asteca) i zuni (grup aïllat).
Nou!!: Guerres índies і Pueblo · Veure més »
Quanah Parker
Quanah Parker (Wichita Falls, Texas, 1845 - Fort Sill, Oklahoma, 1911) fou un cabdill comanxe mestís, fill del cabdill kwahadi Peta Nocona i de la presonera blanca Cynthia Ann Parker, que va morir de fam el 1870 quan fou «rescatada» pels soldats i no li permeteren tornar amb els comanxes.
Nou!!: Guerres índies і Quanah Parker · Veure més »
Quimera de l'or
Un cartell durant la febre d'or a Califòrnia. S'anomena quimera de l'or o febre de l'or a un període de migració de treballadors de forma massiva i precipitada cap a àrees més rústiques, en les quals s'havia produït un descobriment espectacular de mineral d'or.
Nou!!: Guerres índies і Quimera de l'or · Veure més »
Red Cloud
Red Cloud (1822-1909) és el nom que rebé dels blancs el cabdill sioux oglala Mahpiua Luta.
Nou!!: Guerres índies і Red Cloud · Veure més »
Regne de la Gran Bretanya
El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.
Nou!!: Guerres índies і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »
República de Texas
La República de Texas va ser un Estat independent i sobirà de l'Amèrica del Nord, localitzat entre els Estats Units i Mèxic que va existir entre 1836 i 1846.
Nou!!: Guerres índies і República de Texas · Veure més »
Reserva índia
Mapa de les reserves índies als EUA. Les reserves índies són territoris dels EUA i del Canadà que encara actualment es troben sota sobirania limitada de les tribus ameríndies, els quals hi poden, entre altres activitats, obrir casinos i locals de joc, activitats prohibides a molts estats.
Nou!!: Guerres índies і Reserva índia · Veure més »
Reserva índia Fort Hall
Elevador de grans a la reserva Fort Hall La reserva índia Fort Hall és una reserva índia de la tribu reconeguda federalment xoixon-bannock que es troba a l'estat d'Idaho.
Nou!!: Guerres índies і Reserva índia Fort Hall · Veure més »
Revolta dels pueblo
La Revolta dels Pueblo, —Pueblo Revolt of 1680 —també coneguda com a Popé's Rebellion en anglès — va ser un aixecament de la majoria dels amerindis pueblo contra els colonitzadors de l'Imperi Espanyol a la província de Santa Fe de Nou Mèxic, a l'actual Nou Mèxic.
Nou!!: Guerres índies і Revolta dels pueblo · Veure més »
Revolució Americana
Declaració d'Independència'', mostrant els cinc membres del comitè encarregat de redactar la Declaració el 1776, presentant el seu treball al Segon Congrés Continental a Filadèlfia. La Revolució Americana va ser un conflicte entre les Tretze Colònies britàniques a Amèrica del Nord i la seva metròpoli (el Regne Unit).
Nou!!: Guerres índies і Revolució Americana · Veure més »
Santa Fe de Nou Mèxic
Santa Fe de Nou Mèxic (escurçat com a Nou Mèxic) va ser una província de Nova Espanya i més tard de Mèxic que va existir des de finals del fins a mitjan.
Nou!!: Guerres índies і Santa Fe de Nou Mèxic · Veure més »
Seminola
Bandera dels Seminola que lluitaren amb els Confederats Els seminola són una tribu índia de parla muskogi (grup hoka-sioux), el nom de la qual procedeix del creek Isti simanoli "desertors" o "meridionals", o bé de l'espanyol cimarrón.
Nou!!: Guerres índies і Seminola · Veure més »
Serralada de les Cascades
La serralada de les Cascades o serralada Cascades (en anglès: Cascade Range o Cascades) és una gran serralada de l'oest d'Amèrica del Nord, que s'estén des de la Colúmbia Britànica a l'estat de Washington i Oregon al nord de Califòrnia.
Nou!!: Guerres índies і Serralada de les Cascades · Veure més »
Setè de cavalleria
El setè de cavalleria és un regiment de l'exèrcit regular dels Estats Units constituït el 28 de juliol de l'any 1866.
Nou!!: Guerres índies і Setè de cavalleria · Veure més »
Sioux
Els sioux (en francès i català; en anglès) o Očhéthi Šakówiŋ (endònim pronunciat) són un grup de tribus amerindis dels Estats Units i Primeres Nacions del Canadà.
Nou!!: Guerres índies і Sioux · Veure més »
Spokane
Els spokane o npoqínišcn són una tribu ameríndia, la parla de la qual pertany a les llengües salish.
Nou!!: Guerres índies і Spokane · Veure més »
Tecumseh (cabdill shawnee)
Tecumseh (1765-1813) fou el líder dels shawnee i un dels més importants cabdills indis de finals del i principis del XIX, el nom del qual vol dir "jo travesso el camí" o "una pantera llençant-se sobre la seva presa".
Nou!!: Guerres índies і Tecumseh (cabdill shawnee) · Veure més »
Tenskwatawa
Tenskwatawa "La porta oberta" (Old Piqua, Ohio, 1775 - Kansas City, 1836) fou un visionari shawnee, fill del cap Puckeshinewa i d'una creek, que en un accident va perdre un ull.
Nou!!: Guerres índies і Tenskwatawa · Veure més »
Territori d'Oregon
Organització inicial del territori (1848). Territoris d'Oregon (blau) i de Washington (verd) el 1853. Estat d'Oregon (blau) i Territori de Washington (verd) el 1859. El Territori d'Oregon va ser un territori organitzat incorporat als Estats Units que va existir del 14 d'agost de 1848 fins al 14 de febrer de 1859, quan la porció sud-oest del territori va ser admesa dins la Unió com l'Estat d'Oregon.
Nou!!: Guerres índies і Territori d'Oregon · Veure més »
Territori de Florida
Mapa dels estats i territoris dels EUA entre els anys 1822 i 1824. El Territori de Florida va ser un territori organitzat incorporat als Estats Units que va existir del 30 de març de 1822 al 3 de març de 1845, quan va ser admès a la Unió com l'Estat de Florida.
Nou!!: Guerres índies і Territori de Florida · Veure més »
Territori de Nou Mèxic
El Territori de Nou Mèxic fou un territori incorporat organitzat dels Estats Units que existí (amb diferents límits) del 9 de setembre de 1850 fins al 6 de gener de 1912, quan deixà de ser territori i va ser admès a la Unió com l'Estat de Nou Mèxic.
Nou!!: Guerres índies і Territori de Nou Mèxic · Veure més »
Territori de Washington
Oregon (blau) el 1853. Estat d'Oregon (blau) el 1859. Idaho el 1861 i 1863. El Territori de Washington va ser un territori organitzat incorporat als Estats Units que va existir del 2 de març de 1853 a l'11 de novembre de 1889, quan va ser admès dins la Unió com l'Estat de Washington.
Nou!!: Guerres índies і Territori de Washington · Veure més »
Terrorisme
Escena després d'un atemptat terrorista a Gao. El mot terrorisme s'utilitza per a definir un tipus d'utilització de la violència de manera sistemàtica i sovint indiscriminada per aconseguir objectius polítics, condicionar el comportament de la societat civil o aclarir comptes per decisions preses i irreversibles.
Nou!!: Guerres índies і Terrorisme · Veure més »
Texas
Texas és un estat dels Estats Units d'Amèrica i el segon estat més gran tant en superfície com en població, amb una superfície de 696.241 km², i amb una població de 24,6 milions de residents.
Nou!!: Guerres índies і Texas · Veure més »
Texas (Nova Espanya)
Texas va ser una de les províncies de Nova Espanya des del 1690 fins al 1821.
Nou!!: Guerres índies і Texas (Nova Espanya) · Veure més »
Thomas Jefferson
Thomas Jefferson (Shadwell, Virgínia, 13 d'abril de 1743 - Monticello, Virgínia, 4 de juliol de 1826) va ser el tercer president dels Estats Units d'Amèrica, ocupant el càrrec entre 1801 i 1809.
Nou!!: Guerres índies і Thomas Jefferson · Veure més »
Tractat d'Adams-Onís
Mapa que mostra el resultat del Tractat d'Adams-Onís. El Tractat d'Adams-Onís o Tractat transcontinental de 1819-1821 (antigament titulat Tractat d'amistat, arranjament de diferències i límits entre Sa Majestat Catòlica i els Estats Units d'Amèrica i algunes vegades anomenat "Florida Purchase Treaty" o "Tractat de la Florida de 1819-1821") va ser el resultat de la negociació entre Espanya i Estats Units per a fixar la frontera entre la nació nord-americana i el llavors virregnat de Nova Espanya.
Nou!!: Guerres índies і Tractat d'Adams-Onís · Veure més »
Tractat d'Oregon
El País d'Oregon i les àrees disputadesEl Tractat d'Oregon, oficialment, el Tractat entre Sa Majestat i els Estats Units d'Amèrica per la Resolució de la Frontera d'Oregon al Regne Unit, i conegut als Estats Units com el Tractat amb la Gran Bretanya Quant als Límits a l'Oest de les Muntanyes Rocoses o el Tractat Buchanan-Pakenham, fou el tractat entre el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i els Estats Units signat el 15 de juny de 1846 a la ciutat de Washington, D.C..
Nou!!: Guerres índies і Tractat d'Oregon · Veure més »
Tractat de Fort Jackson
comtat de Bullock, Alabama mostra la línia fronterera del Territori Indi creada pel Tractat de Fort Jackson. Tractat amb els Creeks, Fort Jackson, 1814 El Tractat del Fort Jackson (també conegut com el Tractat amb els creek, 1814) va ser signat el 9 d'agost de 1814 ael Fort Jackson prop de Wetumpka (Alabama) després de la derrota dels Bastons Vermells (creek) per les forces dels Estats Units en la Batalla de Horseshoe Bend (1814) als bancs del riu Tallapoosa prop d'actual la ciutat d'Alexander City (Alabama).
Nou!!: Guerres índies і Tractat de Fort Jackson · Veure més »
Tractat de Gant
El Tractat de Gant, signat el 24 de desembre de 1814 a Gant (en Bèlgica, en l'actualitat), va ser la pau que va donar fi a la Guerra Anglo-Americana de 1812-1815 entre els Estats Units i el Regne Unit.
Nou!!: Guerres índies і Tractat de Gant · Veure més »
Tractat de Guadalupe-Hidalgo
Negociació sobre la frontera definitiva entre Mèxic i els Estats Units, posterior a l'ocupació. Còpia del Tractat de Guadalupe-HidalgoEl Tractat de Guadalupe-Hidalgo fou un tractat de pau que incloïa les clàusules imposades pels Estats Units al govern interí de Mèxic, que es trobava sota l'ocupació militar estatunidenca, en acabar la guerra entre els dos països, també coneguda com la "Intervenció Nord-americana a Mèxic", de 1846 a 1848.
Nou!!: Guerres índies і Tractat de Guadalupe-Hidalgo · Veure més »
Tractat de Moultrie Creek
El Tractat de Moultrie Creek va establir una reserva en el centre de Florida per als seminoles. El Tractat de Moultrie Creek va ser un acord signat el 1823 entre el govern dels Estats Units i els caps de diversos grups i bandes d'indis que viuen en l'estat actual de Florida.
Nou!!: Guerres índies і Tractat de Moultrie Creek · Veure més »
Tractat de París (1783)
El Tractat de Paris de 1783 és un tractat de pau, signat en la ciutat francesa de Versalles, el 3 de setembre de 1783.
Nou!!: Guerres índies і Tractat de París (1783) · Veure més »
Tribu Ute
Els ute són una nació d'amerindis dels Estats Units de la cultura de la Gran Conca i de la família lingüística uto-asteca, grup numic meridional, el nom del qual prové de l'apatxe entaw o yuta "excavadors dels cims de les muntanyes", encara que en el seu idioma vol dir "terra del sol". Ells, però, s'anomenen nocht "homes". Bandera de la Reserva Southern Ute.
Nou!!: Guerres índies і Tribu Ute · Veure més »
Virregnat de Nova Espanya
La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.
Nou!!: Guerres índies і Virregnat de Nova Espanya · Veure més »
William Henry Harrison
William Henry Harrison (9 de febrer del 1773 - 4 d'abril del 1841), també conegut com a Old Tippecanoe) va ser un soldat, un polític i el novè president dels Estats Units. Va ser el primer president dels Estats Units en morir durant el seu mandat, que va durar només trenta dies; el mandat més curt d'un president dels Estats Units. Va ser governador del Territori d'Indiana del 1800 al 1812, any en què ho va deixar per a continuar la seva carrera militar durant la Guerra de 1812. Categoria:Presidents dels Estats Units Categoria:Polítics de Virgínia Categoria:Alumnes de la Universitat de Pennsilvània Categoria:Morts a Washington DC Categoria:Naixements del 1773 Categoria:Morts el 1841.
Nou!!: Guerres índies і William Henry Harrison · Veure més »
Xeiene
Els xeienes són una tribu índia parlants de xeiene, de la família lingüística algonquina.
Nou!!: Guerres índies і Xeiene · Veure més »
Xoixon
El xoixon (en xoixon: Sosoni' da̲i̲gwape o newe da̲i̲gwape) és una llengua ameríndia parlada pels xoixons.
Nou!!: Guerres índies і Xoixon · Veure més »
Yakama
Els yakama són tribu que parla una llengua shahaptiana, el nom de la qual prové de yaqimá "fugitius", però que s'autoanomena Pa Kiut Lema o Waptailmin, "Gent dels estrets".
Nou!!: Guerres índies і Yakama · Veure més »
1622
Sense descripció.
Nou!!: Guerres índies і 1622 · Veure més »
1680
Sense descripció.
Nou!!: Guerres índies і 1680 · Veure més »
1692
Sense descripció.
Nou!!: Guerres índies і 1692 · Veure més »
1693
Sense descripció.
Nou!!: Guerres índies і 1693 · Veure més »
1763
Llinda al carrer Sant Josep de Calella.
Nou!!: Guerres índies і 1763 · Veure més »
1785
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres índies і 1785 · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: Guerres índies і 1792 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres índies і 1795 · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Guerres índies і 1803 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres índies і 1821 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres índies і 1830 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres índies і 1835 · Veure més »
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Nou!!: Guerres índies і 1836 · Veure més »
1837
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres índies і 1837 · Veure més »
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Nou!!: Guerres índies і 1842 · Veure més »
1845
Sense descripció.
Nou!!: Guerres índies і 1845 · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres índies і 1856 · Veure més »
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Nou!!: Guerres índies і 1862 · Veure més »
1875
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres índies і 1875 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres índies і 1876 · Veure més »
1886
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres índies і 1886 · Veure més »
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Nou!!: Guerres índies і 1890 · Veure més »
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Guerres índies і 1899 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Guerres índies і 1918 · Veure més »
27 de setembre
El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerres índies і 27 de setembre · Veure més »
