Accés més ràpid que el navegador!
229 les relacions: ABC-Clio, Alemanya, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Amsterdam, Anna, Princesa Reial i d'Orange, Antic règim a França, Antilles, Apalatxes, Arxiducat d'Àustria, Arxipèlag de Chiloé, Arxipèlag Juan Fernández, Île-d'Aix, Índia, Àfrica, Banda Oriental, Batalla de Beauport, Batalla de Fort Carillon, Batalla de Fort Duquesne, Batalla de Fort Frontenac, Batalla de Fort Niagara, Batalla de Fort Oswego, Batalla de Fort William Henry, Batalla de Hastenbeck, Batalla de Langensalza (1761), Batalla de les Mil Illes, Batalla de les Planes d'Abraham, Batalla de Leuthen, Batalla de Lobositz, Batalla de Plassey, Batalla de Praga (1757), Batalla de Rossbach, Batalla de Sainte-Foy, Batalla de Signal Hill, Batalla de Ticonderoga, Batalla de Torgau, Batalla de Zorndorf, Bengala, Brest, Calcuta, Canadà, Carib, Carles Alexandre de Lorena, Carles III, Carles III d'Espanya, Cascada de Montmorency, Castell de Wartburg, Castelo Branco (ciutat del Centre), Caterina II de Rússia, Chandannagar, ..., Charanta, Charles de Rohan-Soubise, Cherbourg-Octeville, Circars, Colonia del Sacramento, Companyia Britànica de les Índies Orientals, Companyia Francesa de les Índies Orientals, Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, Concepción (ciutat xilena), Confederació de Polònia i Lituània, Confederació Iroquesa, Corsari, Dècan, Dinastia Zand, Dominica, Dresden, Electorat de Saxònia, Elisabet I de Rússia, Encyclopædia Britannica, Enric de Prússia (1726-1802), Espanya, Europa, Fam, Ferran VI d'Espanya, Filipines, Florida, Francofonia, Franz Moritz von Lacy, Frederic August II de Saxònia (elector), Frederic el Gran, Frederic V de Dinamarca, Göttingen, Gorée, Gran Bretanya, Guadalupe (França), Guerra de Successió Austríaca, Guerra de Successió de Polònia, Guerra Fantàstica, Guerra franco-índia, Guerra mundial, Guerra russo-turca (1735-1739), Guillem V d'Orange-Nassau, Haití, Hannover, Hessen-Kassel, Holstein-Gottorp, Illa del Cap Bretó, Imperi colonial francès, Imperi Espanyol, Imperi Mogol, Imperi Otomà, Imperi Rus, Invasió de Menorca (1756), Ismaïl III de Pèrsia, James Wolfe, Jeffrey Amherst, John Byng, Jordi II del Regne Unit, Kaliningrad, Karikal, Karim Khan Zand, L'Havana, Le Havre, Les Florides, Lluís XIV de França, Lluís XV de França, Lluís XVI de França, Loira, Louis Antoine de Bougainville, Louisiana (Nova França), Mahé, Mahé (Pondichery), Manila, Mar Carib, Maria Antonieta d'Àustria, Maria Teresa I d'Àustria, Martinica, Mato Grosso, Menorca, Misiones Orientales, Mississipi (riu), Mustafà III, Nova França, Nova Orleans, Ocupació britànica de Manila, Pa, Països Baixos austríacs, Pactes de Família, Patatera, Pelleteria, Pere III de Rússia, Piotr Rumiàntsev, Pirna, Pobles indígenes d'Amèrica, Pomerània Sueca, Pondicherry, Port-au-Prince, Portugal, Prússia, Presa de l'Havana, Províncies Unides, Quebec, Rússia, Regne de Dinamarca i Noruega, Regne de França, Regne de Hannover, Regne de la Gran Bretanya, Regne de Portugal, Regne de Prússia, Regne de Sardenya-Piemont, Rin, Rio Grande do Sul, Riu Negro (Amazones), Riu Ohio, Riu Sant Llorenç, Robert Clive, Rochefort, Sacre Imperi Romanogermànic, Saint John's (Terranova i Labrador), Saint Louis del Senegal, Saint-Pierre i Miquelon, Sant-Maloù, Segle XVII, Senegal, Setge de Louisbourg, Silèsia, Siraj ud-Daulah, Statu quo ante bellum, Stralsund, Suècia, Sucre, Terranova, Thomas Arthur de Lally-Tollendal, Toulon, Tractat d'Aquisgrà (1748), Tractat d'El Pardo (1761), Tractat de Belgrad, Tractat de Fontainebleau (1762), Tractat de Hubertusburg, Tractat de París (1763), Tractat de San Ildefonso (1777), Tractat de Versalles (1756), Tractat de Westminster (1756), Tractat hispanoportuguès de Madrid (1750), Trinitat i Tobago, Valdivia (Xile), Valparaíso, William Pitt, Yanam, 1 d'agost, 10 de febrer, 14 d'octubre, 15 d'octubre, 15 de maig, 16 de gener, 1742, 1750, 1756, 1757, 1758, 1759, 1760, 1761, 1762, 1763, 1769, 1777, 18 de juny, 23 de juny, 25 d'agost, 25 de setembre, 26 de juliol, 29 d'agost, 29 de març, 5 de desembre, 5 de novembre, 6 de maig, 8 de setembre, 9 de setembre. Ampliar l'índex (179 més) »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і ABC-Clio · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Alemanya · Veure més »
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Amèrica del Nord · Veure més »
Amèrica del Sud
LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Amèrica del Sud · Veure més »
Amsterdam
Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia).
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Amsterdam · Veure més »
Anna, Princesa Reial i d'Orange
Anna del Regne Unit, també coneguda com a Anna de Hannover (Hannover (Alemanya), 2 de novembre de 1709 - La Haia, 12 de gener de 1759).
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Anna, Princesa Reial i d'Orange · Veure més »
Antic règim a França
En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Antic règim a França · Veure més »
Antilles
Mapa de les Antilles Les Antilles (antigament anomenades les Índies Occidentals) són les illes banyades pel mar Carib, més les Bahames.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Antilles · Veure més »
Apalatxes
Els Apalatxes o les Muntanyes Apalatxes (en anglès: Appalachian Mountains o the Appalachians), són un sistema vast de serralades de plegament de la costa est de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Apalatxes · Veure més »
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Arxiducat d'Àustria · Veure més »
Arxipèlag de Chiloé
L'Arxipèlag de Chiloé consta de diverses illes situades davant la costa de Xile.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Arxipèlag de Chiloé · Veure més »
Arxipèlag Juan Fernández
L'arxipèlag Juan Fernández, que inclou les illes Robinson Crusoe, Alejandro Selkirk, Santa Clara i altres illots menors, està situat a l'oceà Pacífic, a 670 km a l'oest de la costa continental xilena.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Arxipèlag Juan Fernández · Veure més »
Île-d'Aix
Île-d'Aix (català: Illa d'Aix) és una comuna francesa situada al departament de la Charanta Marítima i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Île-d'Aix · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Índia · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Àfrica · Veure més »
Banda Oriental
XVI Banda Oriental va ser la denominació del territori ubicat a l'est del riu Uruguai i al nord del riu de la Plata, sobre la costa atlàntica de Sud-amèrica.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Banda Oriental · Veure més »
Batalla de Beauport
La batalla de Beauport va ser un enfrontament armat que va enfrontar a la Royal Navy del Regne de la Gran Bretanya i les forces terrestres de França.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Batalla de Beauport · Veure més »
Batalla de Fort Carillon
La Batalla de Fort Carillon va tenir lloc al Fort Carillon (més tard conegut com a Fort Ticonderoga) a la vora del Llac Champlain, a la frontera de l'actual Estat de Nova York i Canadà entre el 7 i el 8 de juliol de 1758 durant la Guerra Franco-Índia (anomenada Guerra dels Set Anys a Europa).
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Batalla de Fort Carillon · Veure més »
Batalla de Fort Duquesne
La batalla de Fort Duquesne va ser un enfrontament militar de la Guerra Franco-índia i va tenir lloc el 14 de setembre de 1758.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Batalla de Fort Duquesne · Veure més »
Batalla de Fort Frontenac
La Batalla de Fort Frontenac fou un enfrontament militar que va tenir lloc el 25 d'agost de 1758 durant la Guerra Franco-Índia entre França i Gran Bretanya.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Batalla de Fort Frontenac · Veure més »
Batalla de Fort Niagara
La batalla de Fort Niagara va ser una de les batalles finals de la Guerra Franco-Índia.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Batalla de Fort Niagara · Veure més »
Batalla de Fort Oswego
La Batalla de Fort Oswego va ser una de les batalles de la Guerra Franco-Índia.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Batalla de Fort Oswego · Veure més »
Batalla de Fort William Henry
La Batalla de Fort William Henry és el nom que rep el setge que el general francès Louis-Joseph de Montcalm imposà a la fortalesa britànica de Fort William Henry durant l'agost de 1757.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Batalla de Fort William Henry · Veure més »
Batalla de Hastenbeck
La batalla de Hastenbeck (26 de juliol de 1757) fou un enfrontament que tingué lloc durant la guerra dels set anys, entre les forces aliades de Hannover, Hesse-Kassel i Brunswick, per una banda, i les forces del Regne de França, per l'altra.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Batalla de Hastenbeck · Veure més »
Batalla de Langensalza (1761)
La Batalla de Langensalza va tenir lloc el 10 de febrer de 1761 i va ser un enfrontament entre les forces franceses i les forces aliades prussianes i hanoverianes durant la Guerra dels Set Anys.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Batalla de Langensalza (1761) · Veure més »
Batalla de les Mil Illes
La Batalla de les Mil Illes es va lliurar del 16 al 24 d'agost de 1760, a la part superior del riu Sant Llorenç, entre les Mil Illes, al llarg de l'actual frontera entre Estats Units i Canadà, entre tropes britàniques i forces franceses durant diverses fases de la Guerra Franco-Índia.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Batalla de les Mil Illes · Veure més »
Batalla de les Planes d'Abraham
La Batalla de les Planes d'Abraham, també coneguda com a Batalla del Quebec (anglès: Battle of the Plains of Abraham o Battle of Quebec; francès: Bataille des Plaines d'Abraham o Bataille del Québec), va ser una batalla crucial en la Guerra Franco-índia, nom amb què es va conèixer l'episodi de la Guerra dels Set Anys al Teatre d'operacions d'Amèrica del Nord.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Batalla de les Planes d'Abraham · Veure més »
Batalla de Leuthen
Quadre que reflecteix la cruenta batalla de Leuthen Batalla de Leuthen (També coneguda com la batalla de Lissa, és una batalla de la Guerra dels Set Anys que va tenir lloc el 5 de desembre de 1757, prop de Leuthen, Silèsia. El regne de Prússia de Frederic II hi va aixafar l'exèrcit imperial del Sacre Imperi. La victòria aconseguida Rossbach, a l'extrem occidental del teatre d'operacions, a més de ser d'un efecte moral grandíssim per a les tropes de Frederic II, li permetia córrer a l'extrem oriental, a la Silèsia, on el príncep de Lorena havia vençut l'exèrcit prussià, fent presoner el seu general, el príncep de Baver, en prendre la plaça de Breslau (avui Wroclaw). El dia 12 de novembre de 1757 va sortir Frederic II de Leipzig amb uns 14.000 homes, arribant el 28 al punt on desemboca el Katzbach al Oder. A Parchwitz va esperar l'aproximació del seu exèrcit de Silèsia que havia fet trucar, i que, manat pel general Zieten, era a Głogów. El 2 de desembre va arribar el general Zieten amb 20.000 homes, de sort que el total de les forces de Federico II va pujar a 34.000 soldats, dels quals 12.000 mil eren de cavalleria, comptant, a més, 167 canons. Després de reanimar l'esperit de l'exèrcit de Silèsia i deixar-lo descansar diversos dies, el 5 de desembre a l'alba, va emprendre un avenç ofensiu, aprofitant l'ocasió d'haver abandonat l'exèrcit austríac les seves línies fortificades davant de Breslau per prendre posicions a camp obert estenent-se els seus 90.000 homes des de Nippern, on recolzava la seva ala dreta, fins a més enllà de Sagschütz i estan el centre prop de Probelwitz i Leuthen. L'avantguarda prussiana va trobar-se amb un destacament enemic prop de Borna, i després de derrotar-lo va ocupar unes altures, des de les quals podia dominar-se tot el camp de l'adversari. En un ràpid reconeixement va comprendre Frederic que havia de dirigir l'atac principal contra l'ala esquerra, que s'estenia sobre un turó cobert d'avets, però que estava mal recolzada, ja que amo d'aquesta posició tindria a favor seu l'avantatge del terreny, que des d'allà baixava en suau pendent fins a Nippern, on hi havia l'extrema dreta de l'enemic. Perquè l'èxit coronés el pla de batalla, calia enganyar al príncep de Lorena, fent creure que l'objectiu anava a ser Nippern, les avançades del qual havien patit ja el primer embat de la cavalleria prussiana, i així va succeir, doncs el de Lorena, el veure en fugida el destacament de Borna, va creure imminent un atac sobre la seva ala dreta, i la va reforçar a costa de la seva segona línia i d'una part de la cavalleria de l'ala esquerra, que va partir al galop. Frederic, després de deixar enfront a Borna uns batallons, va portar gairebé tot el seu exèrcit cap a la dreta, travessant una plana que es domina des de Leuthen i Frobelwitz, desapareixent després darrere de les altures, al peu del qual estan els llogarets de Radaxdorf i Lobetinz. El príncep Carles i el feldmariscal Daum, que van creure que Frederic es retirava, van cometre l'error de no perseguir-lo, i van deixar que acabés la maniobra amb tota tranquil·litat, establint el fort de l'exèrcit al llogaret de Schriegwitz, exactament davant del bosc d'avets de Sagschütz, des de la posició del qual, a la una de la tarda, va emprendre l'atac. El general Wedell, cap de l'avantguarda, va atacar el flanc esquerre austríac, manat per Nadasdy, que va demanar reforços al príncep Carles, sense que les seves peticions fossin ateses. La superioritat de l'artilleria prussiana va començar a decidir el combat, i va donar lloc a que la infanteria s'apoderés de l'altura de Sagschütz, retrocedint les tropes que l'ocupaven vers Gohlau, on van tractar de constituir una nova línia de batalla, intent impedit per un atac de la cavalleria que va posar en fugida tota l'ala esquerra austríaca, la qual no va parar fins al bosc de Rathen, on va tractar de refer-se i formar de nou. El contratemps sofert en un dels seus flancs va canviar la línia sensiblement recta adoptada per Lorena, en una línia angular, amb el vèrtex a Leuthen, que va resultar, així, la clau del camp. Cap a aquesta posició va avançar, sense deixar-se intimidar pels obstacles, l'ala dreta prussiana, seguida pel gruix de l'exèrcit. La lluita per apoderar-se de Leuthen fou horrible i obstinadíssima, i quan en van ser amos els prussians, es van trobar que les masses d'infants austríaca feien un foc tan horrorós com mortífer contra els que intentaven passar més enllà del llogaret. Eren les quatre de la tarda, i al centre hi havia la lluita indecisa, quan el general Lucchesi, que va arribar amb la cavalleria de la dreta austríaca, va voler decidir la batalla carregant contra el flanc de la infanteria prussiana, que creia sense suport, a el precís moment en què la cavalleria de l'ala esquerra prussiana, manada per Driesen i obeint ordres de Frederic, anava a llançar-se sobre les seves masses de genets, sortint de darrere de Radexdorf on estava oculta. Va ser tan impetuós l'atac de Driesen, que va atropellar completament la cavalleria enemiga, obligant-la a refugiar-se darrere de la infanteria de l'ala dreta, que, en veure fugir els genets, van abandonar l'artilleria i van emprendre la fugida. Poc abans havien desaparegut les massa d'infanteria amuntegades darrere de Leuthen, no quedant al camp de batalla més que quatre heroics batallons, apostats en un turó davant de la ciutat, on es van sostenir fins que sorpresos per rereguarda per forces de cavalleria, van ser fets presoners. Al capvespre, la victòria dels prussians era completa; l'enemic fugia en terrible desordre a l'altre costat del Weistritz, i només la seva ala esquerra podia emprendre una retirada una mica ordenada, gràcies a la intel·ligent direcció de Nadasdy.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Batalla de Leuthen · Veure més »
Batalla de Lobositz
La batalla de Lobositz o Lovosice o Lowositz fou un enfrontament armat que es produí el primer d'octubre de 1756 que donà inicia a la Tercera Guerra Silèsia i a la Guerra dels Set Anys en general.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Batalla de Lobositz · Veure més »
Batalla de Plassey
La batalla de Plassey es va dur a terme el 23 de juny de 1757, va suposar la victòria decisiva de la Companyia Britànica de les Índies Orientals sobre el Nabab de Bengala i els seus aliats de la Companyia Francesa de les Índies Orientals, establint-la com la Companyia Governant a l'Índia i que es va expandir sobre gran part de l'Àsia Meridional durant els posteriors 190 anys. La batalla va tenir lloc a Palashi, Bengala Occidental, a la riba del riu Bhagirathi, a 150 km al nord de Calcuta aproximadament, prop de Murshidabad, aleshores capital del Nabab de Bengala. Els adversaris eren d'una banda Siraj Ud Daulah, l'últim Nabab independent de Bengala, i d'altra banda, la Companyia Britànica de les Índies Orientals. Colònies europees a l'Índia abans de la Guerra dels Set Anys La batalla es va lliurar durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763) i en el marc de la seva rivalitat Europea, la Companyia Francesa de les Índies Orientals va enviar un petit contingent per lluitar contra els britànics. Siraj-ud-Daulah hi tenia una força numèricament superior i va establir la seva base a Plassey. Els britànics, preocupats veient-se superats en nombre, van prometre subornar amb grans quantitats a Mir Jafar, cap de l'exèrcit de Siraj-ud-Daulah que havia estat degradat, juntament amb d'altres com Yar Latif, Jagat Seth, Umichand, Maharaj Krishna Nath i Rai Durlabh. Aleshores, Mir Jafar va reunir les seves tropes a prop del camp de batalla però, realment, no va fer res per unir-se a la batalla, provocant la derrota de l'exèrcit de Siraj-ud-Daulah. Siraj-ud-Daulah va fugir, tot i que -posteriorment- va ser capturat i executat. Com a resultat, tota la província de Bengala va caure en poder dels britànics i Mir Jafar va ser designat nominalment Nabab, tot i que en termes efectius només era un titella de la companyia. Es considera que aquesta va ser una de les batalles clau que van conduir a la formació de l'Imperi Britànic d'Àsia Meridional. L'enorme riquesa adquirida de la tresoreria de Bengala i l'accés a una font massiva de grà i als impostos van permetre a la Companyia reforçar significativament el seu poder militar, i van obrir el camí per al domini colonial britànic, l'explotació econòmica de masses i la dominació cultural gairebé a tota l'Àsia Meridional. Els enfrontaments posteriors van reforçar el domini britànic al sud d'Àsia i van preparar el camí al govern colonial britànic a l'Àsia. El Pôlash (Bengalí পলাশ, un arbre amb una extravagant flor vermella) dona el seu nom a un petit poble a prop del camp de batalla. Una romanització fonèticament correcta del nom Bengalí hauria estat: batalla de Palashi, però l'ortografia anglesa el va convertir en l'actual nom de Plassey.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Batalla de Plassey · Veure més »
Batalla de Praga (1757)
La batalla de Praga de 1757 fou una batalla en què s'enfrontà l'exèrcit prussià (de 64.000 soldats) contra l'exèrcit del Sacre Imperi Romanogermànic (de 61.000 soldats) durant el període de la Guerra dels Set Anys.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Batalla de Praga (1757) · Veure més »
Batalla de Rossbach
La batalla de Rossbach (5 de novembre de 1757) es va lliurar durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763) prop del poble de Rossbach, per aquell temps pertanyent a la Saxònia prussiana.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Batalla de Rossbach · Veure més »
Batalla de Sainte-Foy
La Batalla de Sainte-Foy, també anomenada Batalla del Quebec, va tenir lloc el 28 d'abril de 1760 a Quebec, Canadà durant la Guerra Franco-Índia, com es va conèixer a Amèrica del Nord la guerra dels Set Anys.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Batalla de Sainte-Foy · Veure més »
Batalla de Signal Hill
La Batalla de Signal Hill va ser una petita escaramussa, l'última de la Guerra Franco-Índia.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Batalla de Signal Hill · Veure més »
Batalla de Ticonderoga
La Batalla de Ticonderoga va tenir lloc el 27 de juny de 1759.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Batalla de Ticonderoga · Veure més »
Batalla de Torgau
La batalla de Torgau va tenir lloc el 3 de novembre de 1760, quan l'exèrcit prussià del rei Frederic el Gran va lluitar contra un exèrcit austríac més poderós, sota el comandament del mariscal de camp mariscal von Daun.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Batalla de Torgau · Veure més »
Batalla de Zorndorf
Batalla de Zorndorf, durant la Guerra dels Set Anys, es va lliurar el 25 d'agost de 1758 entre les tropes russes comandades pel comte William Fermor i un exèrcit prussià comandat pel rei Frederic el Gran.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Batalla de Zorndorf · Veure més »
Bengala
Bengala és una regió d'Àsia actualment repartida entre Índia i Bangladesh.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Bengala · Veure més »
Brest
Brest és una comuna de la costa nord-oest de Bretanya.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Brest · Veure més »
Calcuta
Calcuta (oficialment Kolkata) és la capital de l'estat indi de Bengala Occidental, situada a la riba est del riu Hugli.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Calcuta · Veure més »
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Canadà · Veure més »
Carib
Localització del Carib Carib S'anomena el Carib l'àrea d'Amèrica banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Carib · Veure més »
Carles Alexandre de Lorena
Carles Alexandre de Lorena (Lunéville, 12 de desembre de 1712 - castell de Tervuren, prop de Brussel·les, 4 de juliol de 1780, inhumat el 10 a la Catedral de Brussel·les), fou governador general dels Països Baixos austríacs (1741-1780), Gran Mestre de l'Orde Teutònic (1761-1780) i cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Carles Alexandre de Lorena · Veure més »
Carles III
* Orde de Carles III.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Carles III · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Carles III d'Espanya · Veure més »
Cascada de Montmorency
La cascada de Montmorency és una cascada situada en la desembocadura de riu Montmorency al riu Sant Llorenç, just al davant de l'illa d'Orleans, a Quebec (Canadà).
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Cascada de Montmorency · Veure més »
Castell de Wartburg
El castell de Wartburg és un castell a 410 m d'altitud, amb vistes al sud-oest, i mirant cap a la ciutat d'Eisenach, a l'estat de Turíngia, Alemanya.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Castell de Wartburg · Veure més »
Castelo Branco (ciutat del Centre)
Castelo Branco és un municipi portuguès, situat al districte de Castelo Branco, a la regió del Centre i a la subregió de Beira Interior Sul.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Castelo Branco (ciutat del Centre) · Veure més »
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Caterina II de Rússia · Veure més »
Chandannagar
Chandannagar, Chandernagore, Chandernagor, Chandarnagar o Chandanagar, en francès Chandernagor, en bengalí: চন্দননগর Chôndonnôgor) és una ciutat i antiga colònia francesa a uns 30 km al nord de Calcuta a Bengala Occidental. La seva superfície és de 19 km² i la població a l'entorn de 150.000 habitants (2001; el 1901 eren 25.000). És a la riba del riu Hugli i a poca distància de Chinsura. L'establiment francès es va fundar vers el 1673 amb permís del nawab de Bengala Ibrahim Khan, sent evacuada al cap de poc temps i refundada el 1688. Va adquirir importància sota Dupleix nomenat governador el 1730. El 1757 fou bombardejada pels britànics (almirall Watson) i una força terrestre dirigida per Robert Clive va capturar les fortificacions (23 de març de 1757) que foren demolides. Fou retornada als francesos per la pau del 1763 però conquerida per segona vegada el 1794. Restaurada per la pau d'Amiens (1802) fou ocupada novament el mateix any i conservada pels anglesos fins al 1816 quan fou definitivament restaurada a França junt amb un territori a la rodalia de 7,8 km². Va estar sota un subgovernador dependent del governador francès de l'Índia. El juny de 1948 un plebiscit va mostrar que el 97% de la població volia ser part de l'Índia (independent feia uns mesos) i el maig de 1950 França la va cedir a l'Índia de facto, signant la cessió oficial el 2 de febrer de 1951 i fent l'entrega formal el 9 de juny de 1952. El 2 d'octubre de 1955 va passar a formar part de l'estat de Bengala Occidental.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Chandannagar · Veure més »
Charanta
La Charanta (forma occitana) o Xaranta, en francès Charente i en poiteví-saintongès Chérente, és un riu de la conca d'Aquitània.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Charanta · Veure més »
Charles de Rohan-Soubise
Charles de Rohan (1715-1787), duc de Rohan-Rohan, senyor de Roberval, i mariscal de França des de 1758, fou un militar i un ministre dels reis Lluís XV i Lluís XVI.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Charles de Rohan-Soubise · Veure més »
Cherbourg-Octeville
Cherbourg-Octeville (normand Tchidbouo) és un municipi francès, situat al departament de la Manche i a la regió de Normandia.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Cherbourg-Octeville · Veure més »
Circars
Circars (derivat de Sarkar, una divisió administrativa) fou una regió de l'Índia que comprenia la zona costanera de la presidència de Madras, concretament als districtes de Ganjam, Vizagapatam, Godavan, Kistna, i part de Nellore i Karnul (Kurnool); el seu límit era al nord el llac Chilka i al sud el riu Gandlakamma.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Circars · Veure més »
Colonia del Sacramento
Colonia del Sacramento (del portuguès Colônia do Santíssimo Sacramento), més coneguda amb el nom de Colonia, és la capital del departament de Colonia, Uruguai.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Colonia del Sacramento · Veure més »
Companyia Britànica de les Índies Orientals
La ''East India House'', seu de la companyia, en un dibuix de 1817. La Companyia Britànica de les Índies Orientals (East India Company; també coneguda com a John Company), Company Bahadur o simplement The Company) fou una companyia d'inversors fundada el 31 de desembre de 1600 sobre la Carta Reial atorgada per la Reina Isabel I d'Anglaterra i que garantia certs privilegis en el comerç amb l'Índia. En concret, la Carta Reial donà a la nova companyia el monopoli de tot el comerç a les Índies Orientals. Amb el temps, la Companyia, amb seu a Londres, es transformà notablement, passant d'una simple unió comercial fins a esdevenir l'empresa que governà de forma virtual l'Índia fins a la seva dissolució el 1874. Aquesta companyia va estendre des de principis del segle XVI una vasta xarxa comercial que aconseguia l'entrada de béns a Europa. La Companyia explotà als productors asiàtics.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Companyia Britànica de les Índies Orientals · Veure més »
Companyia Francesa de les Índies Orientals
Bandera del regiment de les Índies (1756) La Companyia Francesa de les Índies Orientals o Companyia Francesa per al Comerç de les Índies Orientals (en francès: Compagnie française des Indes Orientales o Compagnie Française pour le Commerce des Indes Orientales) fou una empresa comercial, fundada per les cartes patents (cartes de privilegi) del 27 d'agost de 1664, l'objecte del qual era «gairebé navegar i negociar a la zona que abasta des del cap de Bona Esperança, els mars orientals i en tota l'Índia», amb monopoli del comerç per un període de cinquanta anys.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Companyia Francesa de les Índies Orientals · Veure més »
Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals
La Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (Verenigde Oostindische Compagnie, abreujat VOC en neerlandès, literalment Companyia Unida de les Índies Orientals).
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals · Veure més »
Concepción (ciutat xilena)
Concepción és una ciutat xilena capital de la Regió del Bío-Bío, capital al seu torn de la Província de Concepción i nucli del Gran Concepción.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Concepción (ciutat xilena) · Veure més »
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »
Confederació Iroquesa
La Confederació iroquesa era formada per tribus índies de parla iroquesa, el nom de les quals era nadowa, però foren anomenats pels algonkins mengwe "enemics".
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Confederació Iroquesa · Veure més »
Corsari
Amaro Pargo, el corsari espanyol més famós. ''HMS Kent'', vaixell comandat pel corsari Robert Surcouf. Els corsaris eren mariners als quals un estat havia concedit una patent de cors.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Corsari · Veure més »
Dècan
Altiplà del Dècan El Dècan és un altiplà disseccionat que ocupa la major part de la zona central i meridional del subcontinent indi.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Dècan · Veure més »
Dinastia Zand
La dinastia Zand fou una nissaga que va regnar sobre Pèrsia de 1750 a 1794.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Dinastia Zand · Veure més »
Dominica
Dominica és un estat insular de l'Amèrica Central, a les Petites Antilles, format per l'illa homònima.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Dominica · Veure més »
Dresden
Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Dresden · Veure més »
Electorat de Saxònia
LElectorat de Saxònia (Kurfürstentum Sachsen) fou un antic principat alemany format a partir del ducat de Saxònia-Wittenberg després de la dieta de Nuremberg, en la qual l'Emperador Carles IV de Luxemburg establí l'organització del Sacre Imperi Romanogermànic per mitjà de la Butlla d'Or de 1356.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Electorat de Saxònia · Veure més »
Elisabet I de Rússia
, nascuda Ielizaveta Petrovna, Елизаве́та Петро́вна, anomenada la Climent, fou emperadriu de Rússia.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Elisabet I de Rússia · Veure més »
Encyclopædia Britannica
Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Encyclopædia Britannica · Veure més »
Enric de Prússia (1726-1802)
Enric de Prússia (Frederic Enric Lluís de Prússia, en alemany Friedrich Heinrich Ludwig Prinz von Preußen, 18 de gener de 1726 a Berlín—3 d'agost de 1802 a Rheinsberg) fou el tretzè fill del rei Frederic Guillem I de Prússia i de la seva muller, Sofia Dorotea de Hannover.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Enric de Prússia (1726-1802) · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Espanya · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Europa · Veure més »
Fam
L'índex de preus dels aliments de la FAO reflecteix els canvis en el preu mitjà internacional dels aliments. El fort augment de 2007/08 va causar una crisi alimentària mundial, amb revoltes de la fam en desenes de països, i va empènyer a més de cent milions a la fam extrema. El fort augment en 2010/11 va contribuir a la Primavera Àrab. La producció mundial de cereals per capita mostra un augment constant. Amb un quilogram per habitant per dia, n'hi hauria prou per a tothom, si no fos pels preus són massa alts o els ingressos massa baixos d'alguns Nen famèlic sotmès a un mesurament del diàmetre del braç. La fam és l'absència crònica de menjar i està lligada a la pobresa, així es dona en l'anomenat Tercer Món.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Fam · Veure més »
Ferran VI d'Espanya
Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Ferran VI d'Espanya · Veure més »
Filipines
La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Filipines · Veure més »
Florida
Florida o la Florida és l'estat més meridional dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Florida · Veure més »
Francofonia
Bandera de la Francofonia La francofonia o l'Organització Internacional de la Francofonia (o simplement La Francophonie), coneguda també per les sigles OIF, és el conjunt de territoris que parlen francès i que comparteixen un passat comú (fruit del colonialisme) i una certa herència cultural, tot i poder tenir altres llengües com a oficials.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Francofonia · Veure més »
Franz Moritz von Lacy
El comte Franz Moritz von Lacy o Lascy (Sant Petersburg, 21 d'octubre de 1725 - Neuwaldegg, Viena, 24 de novembre de 1801) va ser un mariscal de l'exèrcit austríac pertanyent a la nissaga dels de Lacy. Va ser amic i conseller personal de l'emperador Josep II.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Franz Moritz von Lacy · Veure més »
Frederic August II de Saxònia (elector)
L'elector '''Frederic August I de Saxònia''' i rei August II de Polònia Frederic August II de Saxònia (Dresden, 1696 - 1763) fou Elector de Saxònia des de 1733 i fins a 1763 i Rei de Polònia des de 1734 i fins a 1763.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Frederic August II de Saxònia (elector) · Veure més »
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Frederic el Gran · Veure més »
Frederic V de Dinamarca
Frederic V (en danès Frederik V) (Copenhaguen, 31 de març de 1723 – Copenhaguen, 13 de gener de 1766) fou rei de Dinamarca i Noruega des de 1746, fill de Cristià VI i de Sofia Magdalena de Brandenburg-Kulmbach.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Frederic V de Dinamarca · Veure més »
Göttingen
Göttingen (en baix alemany Chöttingen), és una ciutat de la Baixa Saxònia (Alemanya), capital del districte homònim.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Göttingen · Veure més »
Gorée
Lilla de Gorée o Gorea, 1981; Vol.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Gorée · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Gran Bretanya · Veure més »
Guadalupe (França)
Guadalupe (en francès i oficialment Guadeloupe, en crioll Gwadloup) és una illa o un conjunt de dues illes (Grande-Terre i Basse-Terre) separades només per un petit estret, i un arxipèlag que forma una regió i departament d'ultramar (ROM-DOM) francès.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Guadalupe (França) · Veure més »
Guerra de Successió Austríaca
La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Guerra de Successió Austríaca · Veure més »
Guerra de Successió de Polònia
La Guerra de Successió de Polònia, que va tenir lloc entre els anys 1733 i 1738, va ser una guerra amb un abast global europeu alhora que una guerra civil polonesa, amb considerable interferència d'altres països, que el seu objectiu inicial era el de determinar qui succeiria a August II com a rei de Polònia i Lituània, però que en realitat va suposar també un nou enfrontament dirigit pels Borbó amb la intenció de soscavar o eliminar el poder dels Habsburg a l'Europa occidental, com a continuació de la pròpia Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Guerra de Successió de Polònia · Veure més »
Guerra Fantàstica
La guerra hispano-portuguesa de 1762 a 1763 es va lliurar com a part de la Guerra dels Set Anys.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Guerra Fantàstica · Veure més »
Guerra franco-índia
Es coneix com Guerra franco-índia (1754 - 1763) a la part de la Guerra dels Set Anys desenvolupada en l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Guerra franco-índia · Veure més »
Guerra mundial
Biquini, no està clar quantes hi ha hagut Guerra mundial és un terme utilitzat per referir-se a un conflicte bèl·lic a gran escala que involucra diverses nacions de diferents continents.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Guerra mundial · Veure més »
Guerra russo-turca (1735-1739)
La Guerra russo-turca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Guerra russo-turca (1735-1739) · Veure més »
Guillem V d'Orange-Nassau
Guillem V d'Orange-Nassau també conegut com a Guillem V Batava (La Haia, 8 de març de 1748 - Brunsvic, 9 d'abril de 1806), va ser fill de Guillem IV d'Orange-Nassau i d'Anna de Gran Bretanya (filla de Jordi II).
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Guillem V d'Orange-Nassau · Veure més »
Haití
Haití, oficialment República d'Haití (République d'Haïti), és una república del Carib situada al terç occidental de l'illa de la Hispaniola.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Haití · Veure més »
Hannover
Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Hannover · Veure més »
Hessen-Kassel
El landgraviat de Hessen-Kassel va ser un antic estat independent del Sacre Imperi Romanogermànic, situat a l'actual Alemanya.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Hessen-Kassel · Veure més »
Holstein-Gottorp
Escut d'armes de la Casa de Holstein-Gottorp Holstein-Gottorp o Schleswig-Holstein-Gottorp és el nom historiogràfic, així com l'abreviatura actual, per les parts dels ducats de Schleswig i Holstein, també conegut com a Holstein Ducal, que foren governades pels ducs de Schleswig-Holstein-Gottorp.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Holstein-Gottorp · Veure més »
Illa del Cap Bretó
Lilla del Cap Bretó (en anglès Cape Breton Island; en francès île du Cap-Breton, però antigament île Royale; en gaèlic escocès Eilean Cheap Bhreatainn; en llengua micmac Únamakika) és una illa de la costa de l'Atlàntic d'Amèrica del Nord.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Illa del Cap Bretó · Veure més »
Imperi colonial francès
França va tenir possessions colonials, en diverses formes, des de començaments del fins als anys 1960.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Imperi colonial francès · Veure més »
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Imperi Espanyol · Veure més »
Imperi Mogol
L'imperi mogol fou un imperi turc-musulmà que dominà una gran part del subcontinent indi entre els anys 1527 i 1707.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Imperi Mogol · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Imperi Rus · Veure més »
Invasió de Menorca (1756)
El 1756 el Mariscal Duc de Richelieu va envair l'illa de Menorca.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Invasió de Menorca (1756) · Veure més »
Ismaïl III de Pèrsia
Ismail III (Isfahan, 1733 - Abadan, 1773) fou el darrer xa safàvida de Pèrsia (1750-1760) amb un poder nominal.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Ismaïl III de Pèrsia · Veure més »
James Wolfe
James Wolfe (Westerham, Comtat de Kent, 1726 - Ciutat de Quebec, Quebec, 1759) fou un militar anglès mort.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і James Wolfe · Veure més »
Jeffrey Amherst
Quadre de Jeffrey Amherst,., primer baró d'Amherst, va ser un militar britànic que va aconseguir el grau de mariscal de camp a l'Exèrcit britànic.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Jeffrey Amherst · Veure més »
John Byng
John Byng (29 d'octubre, 1704 – 14 de març, de 1757, fou afusellat a bord del navili HMS Monarch) fou un almirall anglès.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і John Byng · Veure més »
Jordi II del Regne Unit
Jordi II del Regne Unit o de Hannover (en alemany Georg Augustus von Hannover) va néixer a Hannover (Alemanya) el 10 de novembre de 1683 i va morir al palau de Kensington a Londres el 25 d'octubre de 1760.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Jordi II del Regne Unit · Veure més »
Kaliningrad
Kaliningrad (en rus: Калининград, en honor de Mikhaïl Kalinin, nom original alemany: Königsberg) és la capital de l'óblast o província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània, a la vora de la mar Bàltica.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Kaliningrad · Veure més »
Karikal
Karikal ("Pas del Peix", apareix a antics mapes com Carical o Cariukalla; tàmil: காரைக்கால், Kāraikkāl o Karaikkal) és una ciutat i municipalitat del districte de Karaikal al territori de Pondicherry.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Karikal · Veure més »
Karim Khan Zand
Muhammad Karim, conegut com a Karim Khan Zand, (? - Xiraz, 2 de març de 1779) fou sobirà (no pas xa) de Pèrsia, de la dinastia dels Zand.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Karim Khan Zand · Veure més »
L'Havana
L'Havana (en castellà La Habana) és la capital de la República de Cuba, la seva ciutat més gran, principal port i centre econòmic i cultural.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і L'Havana · Veure més »
Le Havre
Le Havre és un municipi francès, situat al departament del Sena Marítim i a la regió de Normandia.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Le Havre · Veure més »
Les Florides
Les Florides són dos territoris que sorgeixen després de la divisió de la Florida espanyola quan Espanya va cedir aquesta regió a Anglaterra pel Tractat de París a 1763 juntament amb els territoris a l'est i sud-est del Mississipi a canvi la devolució del port de l'Havana i la ciutat de Manila (Filipines), ocupades durant Guerra dels Set Anys (1756-1763) a la qual Espanya es va veure abocada a entrar-hi el 1761.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Les Florides · Veure més »
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Lluís XIV de França · Veure més »
Lluís XV de França
Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Lluís XV de França · Veure més »
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Lluís XVI de França · Veure més »
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Loira · Veure més »
Louis Antoine de Bougainville
Bust del Museu de la Marina a París Louis Antoine de Bougainville, comte de Bougainville (París, 12 de novembre 1729 – París, 20 d'agost 1811) fou un militar i navegant francès que va fer la primera circumnavegació francesa i va destacar per la seva descripció de Tahití.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Louis Antoine de Bougainville · Veure més »
Louisiana (Nova França)
Louisiana (en La Louisiane; en 1879, La Louisiane française) o Louisiana Francesa va ser un districte administratiu de la Nova França.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Louisiana (Nova França) · Veure més »
Mahé
Platja a Mahé Mapa de Mahé i les Seychelles Mahé és l'illa més gran (155 km²) de Seychelles, situada al nord-oest de la nació.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Mahé · Veure més »
Mahé (Pondichery)
Mahé (Malayalam: മാഹി, tàmil: மாஹே) és una ciutat i consell municipal amb un territori de 9 km² rodejat per totes parts per territori de Kerala (antigament pel districte de Kannur i actualment pel districte de North Malabar sorgit de l'anterior) però forma part del territori de Puducherry (Pondichery).
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Mahé (Pondichery) · Veure més »
Manila
Manila (en tagal Maynila) és la capital de les Filipines i de la regió de Metro Manila, i la segona ciutat del país per nombre d'habitants.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Manila · Veure més »
Mar Carib
La mar Carib, també anomenada mar de les Antilles, és una massa d'aigua que és part de l'oceà Atlàntic, al sud-est del golf de Mèxic.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Mar Carib · Veure més »
Maria Antonieta d'Àustria
'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Maria Antonieta d'Àustria · Veure més »
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »
Martinica
Martinica (en francès, Martinique, en crioll antillà Matnik) és una illa que forma una regió i un departament d'ultramar (ROM-DOM) francès.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Martinica · Veure més »
Mato Grosso
Mato Grosso és un estat brasiler localitzat a l'oest de la regió Centre-Oest.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Mato Grosso · Veure més »
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Menorca · Veure més »
Misiones Orientales
Misiones. En verd el domini jesuïta; En taronja, límit després del Tractat de Madrid del 1750 entre Espanya i Portugal; En rosa, el Tractat de Tordesillas. Les Misiones Orientales o Misiones del riu Uruguai (en portuguès Região das Missõés) constitueixen una regió històrica que actualment ocupen l'oest de l'estat de Rio Grande do Sul al sud del Brasil.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Misiones Orientales · Veure més »
Mississipi (riu)
El Mississipi (en anglès Mississippi River i en francès) és un llarg riu situat a l'Amèrica del Nord que travessa la part central dels Estats Units.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Mississipi (riu) · Veure més »
Mustafà III
Mustafa III (28 de gener de 1717 - 21 de gener de 1774) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1757 fins a la seva mort.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Mustafà III · Veure més »
Nova França
''Carte geographique de la Nouvelle France'', Samuel de Champlain, 1612. Nova França (en francès: la Nouvelle-France) és l'àrea de Nord-amèrica colonitzada per França entre el període de l'exploració del riu Sant Llorenç per Jacques Cartier el 1534 i la cessió de parts d'aquest territori al Regne Unit i Espanya el 1763, i la compra de la Louisiana per part dels Estats Units el 1803.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Nova França · Veure més »
Nova Orleans
Nova Orleans (La Nouvelle-Orléans en francès, New Orleans en anglès) és la ciutat més gran de l'estat de Louisiana, als Estats Units.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Nova Orleans · Veure més »
Ocupació britànica de Manila
Porta del Fort Santiago, a Manila Locupació britànica de Manila es va produir entre 1762 i 1764, quan la capital de les Filipines, Manila i el principal port proper, Cavite, van ser ocupats durant vint mesos.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Ocupació britànica de Manila · Veure més »
Pa
Pa francès El pa (del llatí panis) és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional a Europa, l'Orient Mitjà, l'Índia, l'Amèrica i Oceania.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Pa · Veure més »
Països Baixos austríacs
El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Països Baixos austríacs · Veure més »
Pactes de Família
Els Pactes de Família foren tres acords d'aliança entre Espanya i França signats el 1733, 1743 i 1761 en el moment en què en aquests dos països hi regnaven dues branques de la Dinastia dels Borbó.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Pactes de Família · Veure més »
Patatera
La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Patatera · Veure més »
Pelleteria
XIX. La pelleteria és la indústria dedicada a l'elaboració de roba i complements a partir de cuir i de pell animal.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Pelleteria · Veure més »
Pere III de Rússia
fou Duc de Holstein-Gottorp i Tsar de Rússia durant escassos sis mesos de l'any 1762.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Pere III de Rússia · Veure més »
Piotr Rumiàntsev
, fou un comandant i teòric militar rus, fill del general Aleksandr Rumiàntsev (1725-1796).
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Piotr Rumiàntsev · Veure més »
Pirna
Pirna és una ciutat del districte de Saxònia, Alemanya, en el cercle de Dresden, i és la capital del mateix nom.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Pirna · Veure més »
Pobles indígenes d'Amèrica
Quítxues del Perú Maies de Chiapas Shoshoni, dels Estats Units Home atsina Els pobles indígenes d'Amèrica són els habitants precolombins del continent americà, els seus descendents i altres grups ètnics que s'identifiquen amb aquests pobles històrics.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Pobles indígenes d'Amèrica · Veure més »
Pomerània Sueca
Pomerània Sueca va ser un domini sota el control de la corona sueca, entre 1630 i 1815, situat a l'actual costa bàltica d'Alemanya.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Pomerània Sueca · Veure més »
Pondicherry
Pondicherry (tàmil புதுச்சேரி, telugu పుదుచ్చేరి, malaiàlam പോത്തുച്ചേരി) és un territori de la Unió Índia situat a la costa de Chōlamandala, uns 160 km al sud de Madràs habitat sobretot per tàmils.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Pondicherry · Veure més »
Port-au-Prince
Vista de satèl·lit de Port-au-Prince Port-au-Prince (Pòtoprens en crioll haitià), amb una població estimada d'1.300.000 habitants (2005) i més de dos milions a l'aglomeració urbana, és la capital i la ciutat principal d'Haití.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Port-au-Prince · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Portugal · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Prússia · Veure més »
Presa de l'Havana
La Presa de l'Havana pels anglesos va tenir lloc durant la Guerra dels Set Anys l'agost de 1762.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Presa de l'Havana · Veure més »
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Províncies Unides · Veure més »
Quebec
El Quebec (en francès Québec pronunciat; en anglès Quebec, conegut també com «la belle province») és una província canadenca amb una població de 8 milions d'habitants i l'única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà; la major part dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord, juntament amb l'arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, i alguns pocs indrets a Amèrica.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Quebec · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Rússia · Veure més »
Regne de Dinamarca i Noruega
El Regne de Noruega i Dinamarca o Dinamarca-Noruega (danès i noruec: Danmark-Norge, Dänemark–Norwegen) és el nom historiogràfic per la desapareguda entitat política formada pels regnes de Dinamarca i Noruega, incloent-hi les dependències originalment noruegues d'Islàndia, Groenlàndia i les illes Fèroe.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Regne de Dinamarca i Noruega · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Regne de França · Veure més »
Regne de Hannover
El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles i. El seu centre principal era la ciutat de Hannover de qui agafà el nom.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Regne de Hannover · Veure més »
Regne de la Gran Bretanya
El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Regne de Portugal · Veure més »
Regne de Prússia
El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Regne de Prússia · Veure més »
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Rin · Veure més »
Rio Grande do Sul
Rio Grande do Sul és l'estat del Brasil més austral.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Rio Grande do Sul · Veure més »
Riu Negro (Amazones)
El Riu Negro (en portuguès Rio Negro), és el cabalós afluent del Riu Amazones.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Riu Negro (Amazones) · Veure més »
Riu Ohio
El pont de Louisville Conca del riu Ohio El riu Ohio és l'afluent més gran en volum del riu Mississipi als Estats Units.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Riu Ohio · Veure més »
Riu Sant Llorenç
El riu Sant Llorenç (en anglès Saint Lawrence River; en francès fleuve Saint-Laurent; en Tuscarora Kahnawáʼkye; en Llengua mohawk: Kaniatarowanenneh, que significa "gran riu navegable") és un dels rius més llargs d'Amèrica del Nord, amb 1.197 km des del llac Ontario, i 3.048 km des de la font més llunyana, el North River, Minnesota.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Riu Sant Llorenç · Veure més »
Robert Clive
El Major General Robert Clive (Shropshire, 29 de setembre de 1725 - Londres, 22 de novembre de 1774), també conegut com a Clive of India, va ser un militar britànic que va establir la supremacia política i militar de la Companyia Britànica de les Índies Orientals a Bengala.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Robert Clive · Veure més »
Rochefort
* Toponímia.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Rochefort · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Saint John's (Terranova i Labrador)
Saint John's (oficialment en anglès: St. John's, en francès: Saint-Jean), és la capital de la província canadenca de Terranova i Labrador, situada a l'extrem oriental de la península d'Avalon, a l'illa de Terranova.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Saint John's (Terranova i Labrador) · Veure més »
Saint Louis del Senegal
Situació de Saint Louis al Senegal. Saint Louis en llengua ouolof Ndar) fou un establiment francès a la costa occidental de l'Àfrica, origen de la moderna ciutat de Saint-Louis (la segona ciutat per població a Senegal). Fou coneguda com a Saint Louis du Fort o de Saint Louis del Senegal i s'ubicava en una illa al riu Senegal, prop de la desembocadura; l'illa tenia uns 400 metres d'ample i 2 km de llarg i estava molt propera a la costa continental per la banda oriental però protegida per la banda occidental per una extensa llengua de terra, situació que la feia molt adient pel comerç amb la costa al mateix temps que quedava protegida dels nadius i de la mar. Avui dia els barris al nord de la llengua occidental de terra estan només a 1 km de la frontera de Mauritània i l'aeroport de la ciutat es troba a uns 2 km, però no hi ha pas fronterer al no haver-hi cap població a l'altre costat.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Saint Louis del Senegal · Veure més »
Saint-Pierre i Miquelon
Saint-Pierre i Miquelon (en francès Saint-Pierre-et-Miquelon) és un arxipèlag de l'Amèrica del Nord compost per dues illes principals (Miquelon la més gran i Saint-Pierre la més petita) i més d'una desena de petits illots, situat a l'entrada del golf de Sant Llorenç davant la costa canadenca de Terranova, a l'Atlàntic Nord.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Saint-Pierre i Miquelon · Veure més »
Sant-Maloù
Sant-Maloù (en bretó Sant-Maloù, en gal·ló Saent-Malo, en francès Saint-Malo) és un municipi francès, situat al departament d'Ille i Vilaine i a la regió de Bretanya.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Sant-Maloù · Veure més »
Segle XVII
El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Segle XVII · Veure més »
Senegal
La República del Senegal és un estat al sud del riu Senegal, a l'Àfrica occidental.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Senegal · Veure més »
Setge de Louisbourg
La presa de Louisbourg va ser una important batalla (1758) de la Guerra Franco-Índia (que es va conèixer com la Guerra dels Set Anys a l'Amèrica del Nord).
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Setge de Louisbourg · Veure més »
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Silèsia · Veure més »
Siraj ud-Daulah
Mîrzâ Muhammad Sirâj-ud-Daulah (Urdú: مرزا محمد سراج الدولہ, Bengalí: নবাব সিরাজদৌল্লা), més freqüentment conegut amb el nom de Siraj ud-Daulah (1733 – 2 de juliol de 1757), va ser l'últim Nabab independent de Bengala, Bihar i Orissa.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Siraj ud-Daulah · Veure més »
Statu quo ante bellum
Statu quo ante bellum és un terme llatí que vol dir 'l'estat de les coses abans de la guerra'.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Statu quo ante bellum · Veure més »
Stralsund
Nicolau i casa de la vila Stralsund Stralsund és una ciutat hanseàtica pertanyent al districte de Vorpommern-Rügen (resultat de la fusió l'1 de gener de 2011 dels antics districtes de Nordvorpommern i de Rügen així com de la ciutat sense districte de Stralsund) a l'estat de Mecklemburg-Pomerània Occidental a la costa nord-est d'Alemanya.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Stralsund · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Suècia · Veure més »
Sucre
Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dona als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i aliments en general.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Sucre · Veure més »
Terranova
Bandera històrica de Terranova Terranova (Newfoundland) és una illa de l'oest de l'oceà Atlàntic, situada davant les costes del nord-est de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Terranova · Veure més »
Thomas Arthur de Lally-Tollendal
Thomas Arthur dit Lally-Tollendal (Rumans d'Isèra, 13 de gener de 1702 - París, 9 de maig de 1766), baró de Tollendal, comte de Lally, va ser un general francès d'origen irlandès.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Thomas Arthur de Lally-Tollendal · Veure més »
Toulon
* Toulon o Toló, ciutat d'Occitània, capital del departament del Var (regió de Provença-Alps-Costa Blava, França).
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Toulon · Veure més »
Tractat d'Aquisgrà (1748)
El Tractat d'Aquisgrà és un tractat de pau signat el 18 d'octubre de 1748 a la ciutat d'Aquisgrà que va posar fi a la Guerra de Successió Austríaca iniciada l'any 1740.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Tractat d'Aquisgrà (1748) · Veure més »
Tractat d'El Pardo (1761)
El Tractat d'El Pardo fou un tractat internacional signat el 12 de febrer de 1761 entre representants dels imperis espanyols i portuguesos.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Tractat d'El Pardo (1761) · Veure més »
Tractat de Belgrad
El Tractat de Belgrad va ser el tractat segellat el 18 de setembre de 1739, en Belgrad, Sèrbia, per l'Imperi Otomà d'una banda, i pels Habsburg de l'altre.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Tractat de Belgrad · Veure més »
Tractat de Fontainebleau (1762)
En verd la Louisiana, projectada sobre el territori dels actuals Estats Units El Tractat de Fontainebleau és un acord secret signat al castell de Fontainebleau el 13 de novembre de 1762 entre el Regne de França i el Regne d'Espanya en el qual el primer va cedir al segon la Louisiana.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Tractat de Fontainebleau (1762) · Veure més »
Tractat de Hubertusburg
Hubertusburg, Wermsdorf El Tractat de Hubertusburg (Frieden von Hubertusburg) va ser signat el 15 de febrer de 1763 a Hubertusburg per Prússia, Àustria i Saxònia.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Tractat de Hubertusburg · Veure més »
Tractat de París (1763)
La Pau de París va ser signada el 10 de febrer de 1763, a París.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Tractat de París (1763) · Veure més »
Tractat de San Ildefonso (1777)
El tractat de San Ildefonso de 1777 va ser un acord signat entre Espanya i Portugal l'1 d'octubre de 1777, pel qual s'establien les fronteres entre tots dos països a Sud-amèrica.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Tractat de San Ildefonso (1777) · Veure més »
Tractat de Versalles (1756)
El Tractat de Versalles (1756) és un tractat d'ajuda mútua firmat per l'Arxiducat d'Àustria i el Regne de França l'1 de maig de 1756 com a resposta al Tractat de Westminster del mateix any que establia una aliança entre Frederic el Gran del Regne de Prússia i Jordi II del Regne de la Gran Bretanya.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Tractat de Versalles (1756) · Veure més »
Tractat de Westminster (1756)
El Tractat de Westminster va ser un tractat internacional de neutralitat signat el 16 de gener de 1756 entre Frederic el Gran del Regne de Prússia i Jordi II del Regne de la Gran Bretanya.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Tractat de Westminster (1756) · Veure més »
Tractat hispanoportuguès de Madrid (1750)
Mapa d'Amèrica del Sud de 1750. El Tractat de Madrid fou un tractat internacional signat per Ferran VI d'Espanya i Joan V de Portugal el 13 de gener de 1750 a la ciutat de Madrid en el qual es van definir els límits entre les seves respectives colònies a Amèrica del Sud.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Tractat hispanoportuguès de Madrid (1750) · Veure més »
Trinitat i Tobago
Trinitat i Tobago, oficialment la Republic of Trinitat and Tobago, és el país insular més al sud del Carib.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Trinitat i Tobago · Veure més »
Valdivia (Xile)
Valdivia és una ciutat i comuna al sud de Xile a la costa del Pacífic a 841 km de la capital de Xile, Santiago.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Valdivia (Xile) · Veure més »
Valparaíso
Valparaíso és una ciutat i comuna xilena al litoral central del territori continental de Xile.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Valparaíso · Veure més »
William Pitt
William Pitt, conegut com a Pitt el Vell (15 de novembre del 1708 – 11 de maig del 1778) fou membre del Parlament anglès (1734-1766) i primer ministre de la Gran Bretanya (1766-68).
Nou!!: Guerra dels Set Anys і William Pitt · Veure més »
Yanam
Yanam (telugu: యానాం, tàmil: யானம், sota domini francès Yanaon) és una ciutat i municipalitat de l'Índia al districte de Yanam del territori de Puducherry (Pondicherry).
Nou!!: Guerra dels Set Anys і Yanam · Veure més »
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 1 d'agost · Veure més »
10 de febrer
El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 10 de febrer · Veure més »
14 d'octubre
El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 14 d'octubre · Veure més »
15 d'octubre
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 15 d'octubre · Veure més »
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 15 de maig · Veure més »
16 de gener
El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 16 de gener · Veure més »
1742
El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 1742 · Veure més »
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 1750 · Veure més »
1756
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 1756 · Veure més »
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 1757 · Veure més »
1758
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 1758 · Veure més »
1759
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 1759 · Veure més »
1760
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 1760 · Veure més »
1761
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 1761 · Veure més »
1762
Sense descripció.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 1762 · Veure més »
1763
Llinda al carrer Sant Josep de Calella.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 1763 · Veure més »
1769
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 1769 · Veure més »
1777
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 1777 · Veure més »
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 18 de juny · Veure més »
23 de juny
El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 23 de juny · Veure més »
25 d'agost
El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 25 d'agost · Veure més »
25 de setembre
El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 25 de setembre · Veure més »
26 de juliol
El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 26 de juliol · Veure més »
29 d'agost
El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 29 d'agost · Veure més »
29 de març
El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 29 de març · Veure més »
5 de desembre
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 5 de desembre · Veure més »
5 de novembre
El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 5 de novembre · Veure més »
6 de maig
El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 6 de maig · Veure més »
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 8 de setembre · Veure més »
9 de setembre
El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels Set Anys і 9 de setembre · Veure més »
