Accés més ràpid que el navegador!
192 les relacions: Agramunt, Armand de Borbó, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Òpol i Perellós, Barcelona, Batalla de Cambrils, Batalla de Camprodon, Batalla de Constantí, Batalla de la Granada, Batalla de Leucata, Batalla de Lleida (1642), Batalla de Martorell (1641), Batalla de Montblanc, Batalla de Montjuïc (1641), Batalla de Montmeló, Batalla de Valenciennes, Batalla de Vilafranca, Batalla del Catllar, Batalla del coll de Balaguer, Batalla naval de Barcelona (1642), Batalló del Principat, Berga, Bernard du Plessis-Besançon, Bernat de Cardona i de Raset, Blanes, Braç (concepte social), Cabra del Camp, Cadaqués, Camprodon, Canonge, Capcir, Castelló d'Empúries, Catalunya, Cerdanya, Cervera, Ciutadella de Roses, Comtat de Cerdanya, Comtat de Santa Coloma de Queralt, Comtat del Rosselló, Conferència de Ceret, Conflent, Consell de Cent, Constantí, Corpus de Sang, Corts de Barcelona (1626), Cotlliure, Dalmau de Queralt i de Codina, Dinastia dels Habsburg, El Pertús, Els segadors, ..., Empordà, Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera, Enric de Lorena-Guisa, Espanya, Eucaristia, Federico Colonna, Felip IV de Castella, Figueres, Fraga, França, Francesc de Tamarit, Francesc de Vilaplana i d'Agulló, Francesc Joan de Vergós i de Sorribes, Fronda, Fronde, García Álvarez de Toledo y Mendoza, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Generalitat, Generalitat de Catalunya, Girona, Giulio Raimondo Mazzarino, Guerra dels Trenta Anys, Guerra franco-espanyola (1635-1659), Guiena, Illa (Rosselló), Infanteria, Jean Armand de Maillé-Brézé, Joan Josep d'Àustria, Joan Pere Fontanella, Jorge de Bande, Josep d'Ardena, Josep de Margarit i de Biure, Josep Miquel Quintana, Juan de Garay Otañez, Junta de Braços, La Seu d'Urgell, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Lloctinent de Catalunya, Lluís XIII de França, Millars (Rosselló), Mollerussa, Monarquia d'Espanya, Montblanc, Montiró, Olot, Pacte de Ceret, Pacte de la Péronne, Palafrugell, Pau Claris i Casademunt, Pau de Westfàlia, Pólvora, Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, Perpinyà, Philippe de La Mothe-Houdancourt, Portugal, President de la Generalitat de Catalunya, Primera batalla naval de Tarragona, Principat de Catalunya, Puigcerdà, Ramon de Guimerà i de Tamarit, Regne de França, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, República Catalana, Repressió, Ripoll, Riudarenes, Roger de Bossost, Roses, Rosselló, Salou, Salses, Sant Andreu de Palomar, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Santa Coloma de Farners, Sants, Segona batalla naval de Tarragona, Segre, Setge d'Illa, Setge de Barcelona (1651-1652), Setge de Castelló d'Empúries (1653), Setge de Cotlliure, Setge de Girona de 1653, Setge de Lleida (1644), Setge de Lleida (1646), Setge de Lleida (1647), Setge de Montsó (1643), Setge de Perpinyà (1642), Setge de Roses (1645), Setge de Salses (1639), Setge de Salses (1642), Setge de Tarragona (1641), Setge de Tarragona (1644), Setge de Tortosa (1642), Setge de Tortosa (1648), Sitges, Solsona, Sometent, Suda de Tortosa, Tamarit de Llitera, Tarragona, Terç, Torredembarra, Tortosa, Tractat de Llívia, Tractat dels Pirineus, Unió d'armes, Vallès, Vallespir, Valls, Vilanova i la Geltrú, Vimbodí, 13 d'octubre, 1618, 1626, 1635, 1637, 1639, 1640, 1641, 1642, 1643, 1644, 1645, 1646, 1647, 1648, 1649, 1650, 1651, 1652, 1653, 1654, 1655, 1656, 1657, 1658, 1659, 1910, 28 de gener, 7 de juny. Ampliar l'índex (142 més) »
Agramunt
Agramunt és un municipi de la comarca de l'Urgell, Catalunya, que consta de sis unitats de població, que són: Agramunt és la població capdavantera de la Ribera del Sió, situat en el punt de confluència de l'Urgell, la Segarra i la Noguera.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Agramunt · Veure més »
Armand de Borbó
Armand de Borbó (París, 11 d'octubre de 1629 - Pesenàs, Erau, 1666) fou Príncep de sang de França de la Casa dels Borbó-Condé amb el tractament d'altesa reial que fundà la branca principesca dels Conti la qual perdurà fins a l'any 1814.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Armand de Borbó · Veure més »
Armand Jean du Plessis de Richelieu
Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Armand Jean du Plessis de Richelieu · Veure més »
Òpol i Perellós
Òpol i Perellós (oficialment en francès, Opoul-Périllos) és una comuna de 1.042 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord, formada el 1972 per agregació de les antigues comunes independents dÒpol (estàndard) i de Perellós (estàndard). Es parlava occità fins al al vilatge de Perellós, ara abandonat i en ruïnes.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Òpol i Perellós · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Barcelona · Veure més »
Batalla de Cambrils
La Batalla de Cambrils de 1640 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Batalla de Cambrils · Veure més »
Batalla de Camprodon
La batalla de Camprodon va tenir lloc el 4 de maig de 1658 en el context de la Guerra dels Segadors, quan els exèrcits hispànics van prendre Camprodon del control francès.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Batalla de Camprodon · Veure més »
Batalla de Constantí
La Batalla de Constantí de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Batalla de Constantí · Veure més »
Batalla de la Granada
La Batalla de la Granada de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Batalla de la Granada · Veure més »
Batalla de Leucata
La batalla de Leucata fou un dels combats de la Guerra dels Trenta Anys entre els Regnes de les Espanyes i el regne de França.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Batalla de Leucata · Veure més »
Batalla de Lleida (1642)
La batalla de Lleida, també coneguda com la batalla de les Forques de 1642, pel paratge on va tenir lloc, fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Batalla de Lleida (1642) · Veure més »
Batalla de Martorell (1641)
La Batalla de Martorell de 1641 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Batalla de Martorell (1641) · Veure més »
Batalla de Montblanc
La Batalla de Montblanc de 1649 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Batalla de Montblanc · Veure més »
Batalla de Montjuïc (1641)
La Batalla de Montjuïc de 1641 va ser una batalla que es va lliurar el 26 de gener de 1641 a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, set mesos més tard de l'aixecament popular conegut com a Corpus de Sang (7 de juny de 1640).
Nou!!: Guerra dels Segadors і Batalla de Montjuïc (1641) · Veure més »
Batalla de Montmeló
La Batalla de Montmeló de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Batalla de Montmeló · Veure més »
Batalla de Valenciennes
La batalla o setge de Valenciennes (16 de juliol de 1656) va ser una victòria de l'exèrcit espanyol al comandament de Lluís de Condé i Joan Josep d'Àustria sobre el francès del mariscal Turena a la rodalia d'aquesta localitat francesa, en el transcurs de la Guerra franco-espanyola (1635-1659).
Nou!!: Guerra dels Segadors і Batalla de Valenciennes · Veure més »
Batalla de Vilafranca
La batalla de Vilafranca del 21 de març de 1810 va ser un combat entre una divisió espanyola dirigida per Joan Caro Sureda i Luis González Torres de Navarra, el marquès de Campoverde i una brigada francesa imperial comandada per François Xavier de Schwarz, per atacar les línies de comunicació entre Barcelona i Tarragona, amenaçada pel mariscal Augereau.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Batalla de Vilafranca · Veure més »
Batalla del Catllar
La Batalla del Catllar o Batalla de TamaritManuel Güell, de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Batalla del Catllar · Veure més »
Batalla del coll de Balaguer
La batalla del coll de Balaguer fou un enfrontament que tingué lloc al coll de Balaguer (Baix Camp) el 10 de desembre de 1640, en el marc de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Batalla del coll de Balaguer · Veure més »
Batalla naval de Barcelona (1642)
La batalla naval de Barcelona de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Batalla naval de Barcelona (1642) · Veure més »
Batalló del Principat
El Batalló del Principat fou un batalló de tropes regulars catalanes que va lluitar en la Guerra dels Segadors, aixecat d'acord amb l'usatge princeps namque.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Batalló del Principat · Veure més »
Berga
Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Berga · Veure més »
Bernard du Plessis-Besançon
Bernard Du Plessis-Besançon (París, 1600 - Auxonne, Borgonya, 1670) va ser un diplomàtic i militar francès, al servei del rei Lluís XIII de França.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Bernard du Plessis-Besançon · Veure més »
Bernat de Cardona i de Raset
Bernat de Cardona i de Raset, prior de Sant Miquel del Fai i ardiaca major i canonge de Girona, d'on fou bisbe posteriorment (1656-1658).
Nou!!: Guerra dels Segadors і Bernat de Cardona i de Raset · Veure més »
Blanes
Blanes és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Blanes · Veure més »
Braç (concepte social)
Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya, del Regne de València i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Braç (concepte social) · Veure més »
Cabra del Camp
Cabra del Camp és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Cabra del Camp · Veure més »
Cadaqués
Cadaqués és un municipi de l'Alt Empordà, a la costa del cap de Creus.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Cadaqués · Veure més »
Camprodon
Camprodon (pronúncia local 'camprudon') és un municipi de la comarca del Ripollès i està situat al nord-est de la regió de l'Alt Ter.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Camprodon · Veure més »
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Canonge · Veure més »
Capcir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Capcir · Veure més »
Castelló d'Empúries
Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Castelló d'Empúries · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Catalunya · Veure més »
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Cerdanya · Veure més »
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Cervera · Veure més »
Ciutadella de Roses
La Ciutadella de Roses és una fortificació renaixentista (amb modificacions posteriors) situada al nord-oest de l'actual vila de Roses (Alt Empordà) i que domina la badia del mateix nom.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Ciutadella de Roses · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Santa Coloma de Queralt
El Comtat de Santa Coloma de Queralt té la casa comtal a Santa Coloma de Queralt.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Comtat de Santa Coloma de Queralt · Veure més »
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Comtat del Rosselló · Veure més »
Conferència de Ceret
La Conferència de Ceret és una reunió posterior del Tractat dels Pirineus per tal d'establir amb precisió els nous límits entre la monarquia hispànica i França que van ser fruit d'aquest tractat.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Conferència de Ceret · Veure més »
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Conflent · Veure més »
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Consell de Cent · Veure més »
Constantí
Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Constantí · Veure més »
Corpus de Sang
El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
Nou!!: Guerra dels Segadors і Corpus de Sang · Veure més »
Corts de Barcelona (1626)
Les Corts de Barcelona de 1626 van ser presidides pel rei Felip III d'Aragó.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Corts de Barcelona (1626) · Veure més »
Cotlliure
Cotlliure (oficialment en francès, Collioure) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 3.057 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Cotlliure · Veure més »
Dalmau de Queralt i de Codina
Dalmau de Queralt i de Codina, conegut com a Dalmau III de Queralt, (17 de setembre de 1593 Barcelona - 7 de juny de 1640 a Barcelona).
Nou!!: Guerra dels Segadors і Dalmau de Queralt i de Codina · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Guerra dels Segadors і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
El Pertús
El Pertús ((/, oficialment en francès Le Perthus) o el Portús (forma oficial al Principat de Catalunya), és un poble i comuna nord-catalana del Vallespir, situada en el coll del mateix nom. Forma nucli urbà conjuntament amb el barri del Portús (antigament anomenat els Límits), del municipi alt-empordanès de la Jonquera. Juntament amb l'Albera i les Cluses constitueix l'extrem oriental de la comarca vallespirenca. Fins al 1836, el Pertús estava inclòs en els termes comunals de l'Albera i de les Cluses (el camí ral, l'actual carretera, formava el límit de les dues comunes), i hi havia l'única escola pública de tota la comuna de l'Albera.
Nou!!: Guerra dels Segadors і El Pertús · Veure més »
Els segadors
Enregistrament instrumental de l'himne Els segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Els segadors · Veure més »
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Empordà · Veure més »
Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera
Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera (?, 12 d'agost de 1588 - Perpinyà, 22 de juliol de 1640),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera · Veure més »
Enric de Lorena-Guisa
Tomba d'Henri Harcourt de Lorena, Paris Enric de Lorena, comte d'Harcourt, d'Armanyac, de Brionne i vescomte de Marsan, dit Cadet la Perla (Cadet la Perle), nascut el 20 de març de 1601 i mort el 25 de juliol de 1666 a l'abadia de Royaumont a Asnières-sur-Oise, fou un aristòcrata i militar francès del.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Enric de Lorena-Guisa · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Espanya · Veure més »
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Eucaristia · Veure més »
Federico Colonna
Federico Colonna (Nàpols, 1601 - Tarragona, 25 de setembre de 1641), príncep de Colonna i Pietrapersia, fou un polític i militar napolità que va lluitar al servei de les Espanyes.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Federico Colonna · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Guerra dels Segadors і Felip IV de Castella · Veure més »
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Figueres · Veure més »
Fraga
Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).
Nou!!: Guerra dels Segadors і Fraga · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Guerra dels Segadors і França · Veure més »
Francesc de Tamarit
Francesc de Tamarit i Rifós (Barcelona, 1584 - 1653) fou un aristòcrata, polític i militar català.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Francesc de Tamarit · Veure més »
Francesc de Vilaplana i d'Agulló
Francesc de Vilaplana i d'Agulló (Copons, Anoia, 1597 - Perpinyà, 1649), Senyor de Balsareny de Segarra i d'el Soler d'Avall i castlà de Copons, actuà en representació del seu oncle Pau Claris durant les negociacions que es dugueren a terme amb la Monarquia francesa els mesos previs a l'entrada de Catalunya en la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Francesc de Vilaplana i d'Agulló · Veure més »
Francesc Joan de Vergós i de Sorribes
Francesc Joan de Vergós i de Sorribes va ser un polític català nascut a Barcelona l'any 1570.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Francesc Joan de Vergós i de Sorribes · Veure més »
Fronda
Les frondes són les "fulles" de les falgueres.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Fronda · Veure més »
Fronde
La Fronde (1648–1653) va ser una guerra civil a França, que va passar durant la guerra franco-espanyola que va començar el 1635.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Fronde · Veure més »
García Álvarez de Toledo y Mendoza
García Álvarez de Toledo y Mendoza, 6è marquès de Villafranca del Bierzo i Gran d'Espanya, (Nàpols, 25 d'abril de 1579 - Madrid, 21 de gener de 1649) fou militar i polític del Regne de Nàpols, a les ordres de Felip IV d'Espanya.
Nou!!: Guerra dels Segadors і García Álvarez de Toledo y Mendoza · Veure més »
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Veure més »
Generalitat
La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Generalitat · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Girona · Veure més »
Giulio Raimondo Mazzarino
Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Giulio Raimondo Mazzarino · Veure més »
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »
Guerra franco-espanyola (1635-1659)
La guerra Francoespanyola va tenir lloc entre 1635 i el 1659, any en què finalitza amb l'acord signat entre ambdues corones conegut com la Pau dels Pirineus.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Guerra franco-espanyola (1635-1659) · Veure més »
Guiena
La Guiena (en, en) és una regió occitana que comprèn els territoris de la vall de la Garona, i que limita al nord amb el Llemosí, al sud amb la Gascunya i al sud-est amb el Llenguadoc.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Guiena · Veure més »
Illa (Rosselló)
Illa o Illa del Riberal (o, en francès Ille-sur-Têt) és una vila i comuna nord-catalana de 5.405 habitants de la comarca del Rosselló.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Illa (Rosselló) · Veure més »
Infanteria
Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Infanteria · Veure més »
Jean Armand de Maillé-Brézé
Jean Armand de Maillé (Milly, 18 d'octubre de 1619 - Orbetello, 14 de juny de 1646), marquès de Brézé, duc de Fronsac, fou un almirall francès del, que va dirigir la marina francesa de la Mediterrània occidental.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Jean Armand de Maillé-Brézé · Veure més »
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Nou!!: Guerra dels Segadors і Joan Josep d'Àustria · Veure més »
Joan Pere Fontanella
Joan Pere Fontanella (Olot, Garrotxa, 22 de juliol del 1575 - Perpinyà, 1649) fou un destacat jurista i polític català, que va arribar a ser nomenat conseller en cap durant la Guerra dels Segadors i a presidir la Junta de Guerra que organitzà la resistència de Barcelona contra el setge del marquès de Los Vélez el gener de 1641.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Joan Pere Fontanella · Veure més »
Jorge de Bande
Jorge de Bande, o Georges de Bande (Luxemburg; 1588 – La Cavada, Cantàbria; 4 de desembre de 1643), va ser un industrial luxemburguès, senyor de Villasana de Mena.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Jorge de Bande · Veure més »
Josep d'Ardena
Josep d'Ardena i de Sabastida (Darnius, 1611 - Rosselló, 1677) fou un militar i polític català.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Josep d'Ardena · Veure més »
Josep de Margarit i de Biure
Josep de Margarit i de Biure (la Bisbal d'Empordà, 10 de febrer de 1602 – castell de Sant Martí de Toques, 17 de juliol de 1685), marquès d'Aguilar, va ser governador de Catalunya i cap de les milícies de la Generalitat durant la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Josep de Margarit i de Biure · Veure més »
Josep Miquel Quintana
Josep Miquel Quintana sembla que va néixer a Barcelona al.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Josep Miquel Quintana · Veure més »
Juan de Garay Otañez
Juan de Garay Otañez y Rada, o Otañes, (Madrid 1586 -1650) va ser el Virrei de Catalunya (1648-1650) i Capità General de Catalunya de 1649 a 1650.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Juan de Garay Otañez · Veure més »
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Junta de Braços · Veure més »
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Nou!!: Guerra dels Segadors і La Seu d'Urgell · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Lleida · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Nou!!: Guerra dels Segadors і Lluís XIII de França · Veure més »
Millars (Rosselló)
Sardanes a la fira de '''Millars''' Millars (en francès Millas) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 4.077 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Millars (Rosselló) · Veure més »
Mollerussa
Mollerussa és un municipi de Catalunya capital de la comarca del Pla d'Urgell.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Mollerussa · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Montblanc
Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Montblanc · Veure més »
Montiró
Montiró és un poble dins el terme municipal de Ventalló (Alt Empordà).
Nou!!: Guerra dels Segadors і Montiró · Veure més »
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Olot · Veure més »
Pacte de Ceret
El Pacte de Ceret fou un tractat entre el Principat de Catalunya i el Regne de França.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Pacte de Ceret · Veure més »
Pacte de la Péronne
El Pacte de la Péronne fou el document d'aliança signat al castell de Péronne pel rei francès Lluís XIII amb les institucions catalanes el 19 de setembre de 1641, on es reconeixia finalment el rei de França com a comte de Barcelona, i aquest respectava les constitucions, el pactisme i els compromisos de França per l'ordenament institucional i legislatiu del Principat i els Comtats, especificant que no es tractava d'una annexió a França, doncs les dues corones restaven ben separades.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Pacte de la Péronne · Veure més »
Palafrugell
Palafrugell és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Palafrugell · Veure més »
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Pau Claris i Casademunt · Veure més »
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Pau de Westfàlia · Veure més »
Pólvora
Pólvora negra La pólvora o pólvora negra és una barreja fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Pólvora · Veure més »
Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens
Escut del marquesat de los Vélez Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, cinquè marquès de los Vélez, i gran d'Espanya (Mula, Múrcia, 1602 - Palerm, Sicília, 1647).
Nou!!: Guerra dels Segadors і Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens · Veure més »
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Perpinyà · Veure més »
Philippe de La Mothe-Houdancourt
Philippe, comte de la Mothe-Houdancourt (1605 - 24 de març del 1657), va ser un militar francès, duc de Cardona, mariscal de França i virrei de Catalunya, que lluità a la Guerra dels Segadors i en diversos escenaris de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Philippe de La Mothe-Houdancourt · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Portugal · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: Guerra dels Segadors і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Primera batalla naval de Tarragona
La Batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Primera batalla naval de Tarragona · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Principat de Catalunya · Veure més »
Puigcerdà
Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Puigcerdà · Veure més »
Ramon de Guimerà i de Tamarit
Ramon de Guimerà i de Tamarit, senyor de Ciutadilla, esdevingué el 1640 plenipotenciari de la Diputació General per concertar un ajut militar amb el Regne de França per tal de fer front a Castella.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Ramon de Guimerà i de Tamarit · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Regne de França · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
República Catalana
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.
Nou!!: Guerra dels Segadors і República Catalana · Veure més »
Repressió
La repressió és el trasllat involuntari de desitjos o records a l'inconscient per tal que no afectin a l'acceptació social o a l'autoconcepte de l'individu, especialment des del punt de vista moral.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Repressió · Veure més »
Ripoll
La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Ripoll · Veure més »
Riudarenes
Riudarenes és una vila i municipi de la comarca de la Selva al marge esquerre de la riera de Santa Coloma.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Riudarenes · Veure més »
Roger de Bossost
Roger de Bossost, senyor d'Espenan, fou un militar francès del, comandant del castell de Salses durant la breu ocupació francesa entre el setge de 1639 i el setge de 1640.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Roger de Bossost · Veure més »
Roses
Roses és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Roses · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Rosselló · Veure més »
Salou
Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Salou · Veure més »
Salses
Salses (oficialment en francès, Salses-le-Château), és una vila i comuna de 3.275 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Salses · Veure més »
Sant Andreu de Palomar
Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Sant Andreu de Palomar · Veure més »
Sant Celoni
Sant Celoni és una vila i municipi a l'extrem oriental de la comarca del Vallès Oriental, a la vall mitjana de la Tordera.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Sant Celoni · Veure més »
Sant Esteve de Palautordera
Sant Esteve de Palautordera és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Sant Esteve de Palautordera · Veure més »
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farners, anomenada també Farners de la Selva, és un municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Selva i cap del partit judicial de Santa Coloma.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Santa Coloma de Farners · Veure més »
Sants
Sants és un barri del districte barceloní de Sants-Montjuïc.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Sants · Veure més »
Segona batalla naval de Tarragona
La Segona batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Segona batalla naval de Tarragona · Veure més »
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Segre · Veure més »
Setge d'Illa
El Setge d'Illa fou un dels episodis de la guerra dels Segadors entre el 23 i el 29 de setembre de 1640.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Setge d'Illa · Veure més »
Setge de Barcelona (1651-1652)
El Setge de Barcelona d'agost 1651 a octubre de 1652 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors, que posà punt final al conflicte, posant les autoritats catalanes novament sota l'obediència del rei castellà.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Setge de Barcelona (1651-1652) · Veure més »
Setge de Castelló d'Empúries (1653)
El setge de Castelló d'Empúries de 1653 fou una de les batalles de la guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Setge de Castelló d'Empúries (1653) · Veure més »
Setge de Cotlliure
El Setge de Cotlliure de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Setge de Cotlliure · Veure més »
Setge de Girona de 1653
El setge de Girona de 1653 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors i tingué lloc entre juliol i setembre d'aquell any.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Setge de Girona de 1653 · Veure més »
Setge de Lleida (1644)
El Setge de Lleida de 1644 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Setge de Lleida (1644) · Veure més »
Setge de Lleida (1646)
El Setge de Lleida foren un seguit d'operacions militars en què les tropes franceses tancaren el setge entorn la ciutat de Lleida controlada pel bàndol castellà, entre març i octubre del 1646 durant la confrontació de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Setge de Lleida (1646) · Veure més »
Setge de Lleida (1647)
El Setge de Lleida de 1647 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Setge de Lleida (1647) · Veure més »
Setge de Montsó (1643)
El Setge de Montsó de 1643 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Setge de Montsó (1643) · Veure més »
Setge de Perpinyà (1642)
El Setge de Perpinyà del 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Setge de Perpinyà (1642) · Veure més »
Setge de Roses (1645)
El setge de Roses fou una operació militar de la Guerra dels Segadors mantinguda entre el 2 d'abril i el 29 de maig de 1645 per l'exèrcit de Lluís XIV, rei de França i comte de Barcelona, sobre la vila de Roses (Alt Empordà), fidel a Felip IV de Castella, que va acabar amb l'ocupació francesa de la plaça forta.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Setge de Roses (1645) · Veure més »
Setge de Salses (1639)
El setge de Salses de 1639 fou una de les batalles de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Setge de Salses (1639) · Veure més »
Setge de Salses (1642)
El Setge de Salses de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Setge de Salses (1642) · Veure més »
Setge de Tarragona (1641)
El Setge de Tarragona de 1641 fou una de les campanyes de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Setge de Tarragona (1641) · Veure més »
Setge de Tarragona (1644)
El Setge de Tarragona de 1644 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Setge de Tarragona (1644) · Veure més »
Setge de Tortosa (1642)
El setge de Tortosa de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Setge de Tortosa (1642) · Veure més »
Setge de Tortosa (1648)
El setge de Tortosa de 1648 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Setge de Tortosa (1648) · Veure més »
Sitges
Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf (que forma part del territori històric del Penedès).
Nou!!: Guerra dels Segadors і Sitges · Veure més »
Solsona
Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Solsona · Veure més »
Sometent
El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Sometent · Veure més »
Suda de Tortosa
El castell de la Suda, conegut també com la Suda de Tortosa, és un dels principals monuments històrics de la ciutat de Tortosa.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Suda de Tortosa · Veure més »
Tamarit de Llitera
Tamarit de Llitera (en castellà Tamarite de Litera) és una vila i municipi d'Aragó situat a la Franja de Ponent, a la província d'Osca, capital històrica i cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Tamarit de Llitera · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Tarragona · Veure més »
Terç
Un terç era una unitat militar d'infanteria de l'exèrcit de la monarquia hispànica durant l'època de la Casa d'Àustria comprès entre el 1534 i el 1704.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Terç · Veure més »
Torredembarra
Torredembarra, anomenada normalment la Torre pels seus habitants és una vila i municipi costaner de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Torredembarra · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Tortosa · Veure més »
Tractat de Llívia
El Tractat de Llívia signat el 12 de novembre de 1660, entre Miquel de Salbà i de Vallgornera, representant de Felip IV, i el bisbe d'Aurenja, en representació de Lluís XIV, és el tractat pel qual es detallaven els 33 pobles (tots els de la vall del riu Querol i els que limitaven amb el Capcir i el Conflent, ja que segons els negociadors francesos, especialment Pierre de Marca, per aquí passava l'antiga línia divisòria dels Pirineus entre la Gàlia i la Hispània romana), els quals passaven a formar part de França.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Tractat de Llívia · Veure més »
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Tractat dels Pirineus · Veure més »
Unió d'armes
Unió d'Armes del comte-duc d'Olivares 1626 Retrat de Gaspar de Guzmán y Pimentel, comte-duc d'Olivares La Unió d'armes fou un organisme militar instaurat per decret el 25 de juliol de 1626 pel comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV de Castella i III d'Aragó, amb la finalitat de fer contribuir tots els regnes de la monarquia hispànica al manteniment d'un exèrcit comú de 140.000 homes, aportats i mantinguts segons una proporció fixa.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Unió d'armes · Veure més »
Vallès
Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Vallès · Veure més »
Vallespir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Vallespir · Veure més »
Valls
Valls és una ciutat i un municipi de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Camp.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Valls · Veure més »
Vilanova i la Geltrú
Vilanova i la Geltrú és una ciutat i municipi, i també la capital de la comarca del Garraf.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Vilanova i la Geltrú · Veure més »
Vimbodí
Vimbodí és la vila que fa de capital del terme municipal de Vimbodí i Poblet, a la Conca de Barberà.
Nou!!: Guerra dels Segadors і Vimbodí · Veure més »
13 d'octubre
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 13 d'octubre · Veure més »
1618
Sense descripció.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1618 · Veure més »
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1626 · Veure més »
1635
; Països Catalans.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1635 · Veure més »
1637
Sense descripció.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1637 · Veure més »
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1639 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1640 · Veure més »
1641
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1641 · Veure més »
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1642 · Veure més »
1643
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1643 · Veure més »
1644
Sense descripció.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1644 · Veure més »
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1645 · Veure més »
1646
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1646 · Veure més »
1647
*.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1647 · Veure més »
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1648 · Veure més »
1649
Sense descripció.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1649 · Veure més »
1650
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1650 · Veure més »
1651
Sense descripció.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1651 · Veure més »
1652
El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1652 · Veure més »
1653
Sense descripció.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1653 · Veure més »
1654
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1654 · Veure més »
1655
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1655 · Veure més »
1656
Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1656 · Veure més »
1657
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1657 · Veure més »
1658
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1658 · Veure més »
1659
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1659 · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 1910 · Veure més »
28 de gener
El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 28 de gener · Veure més »
7 de juny
El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels Segadors і 7 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Guerra de Separació, Guerra dels segadors, Revolta de Catalunya (1640), Revolta dels Segadors.
