Accés més ràpid que el navegador!
295 les relacions: Agurain, Alçament de Mieres, Alcanyís, Alexandre VI, Alfarràs, Alfons de Castella, Alfons el Magnànim, Alfons V de Portugal, Alfons VI de Ribagorça, Aliaga (província de Terol), Alventosa, Amèrica, Amer, Anglaterra, Aragó, Argelers, Arma de foc, Arrova, Atienza, Azaila, Índia, Àfrica, Badalona, Balaguer, Barcelona, Bartomeu Sala, Batalla d'El Pertús, Batalla de Calaf, Batalla de Fornovo, Batalla de Montornès, Batalla de Rubinat, Batalla de Santa Coloma de Gramenet (1471), Batalla de Viladamat, Belchite, Berga, Bergantí, Bernat d'Armendaris, Bernat d'Oms i de Santapau, Bernat Guillem Samasó, Bernat Hug de Rocabertí, Bernat II de Vilamarí, Bernat Saportella, Blanca I de Navarra, Blanca II de Navarra, Bombarda (arma), Borgonya, Cadaqués, Calaf, Calataiud, Canet de Rosselló, ..., Capitulació de Pedralbes, Capitulació de Peralada, Capitulació de Vilafranca, Carles de Viana, Carles I de Borgonya, Carles VII de França, Carles VIII de França, Casal de Barcelona, Castell de Salses, Castell de València d'Àneu, Castell de Xàtiva, Castell Nou de Nàpols, Castell Reial de Cotlliure, Castellfollit de la Roca, Castellot (Aragó), Caterina de Portugal, Cavaller, Cavalleria, Cerdanya, Ceret, Cervera, Ciutadà honrat, Comerç internacional, Complot de Sant Maties, Compromís de Casp, Comtat de Mòdica, Comtat de Pallars, Conca (Castella - la Manxa), Condottiero, Consell de Cent, Consell del Principat, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Corts de Barcelona (1454-1458), Corts de Barcelona (1480-1481), Corts de Lleida (1460), Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, Deute, Dinastia Trastàmara, Diputació del General de Catalunya, Ducat de Borgonya, Ducat de Lorena, Ducat de Montblanc, Edicions 62, Eduard IV d'Anglaterra, El Voló, Elionor I de Navarra, Elna, Els Prats de Rei, Empordà, Enric d'Aragó i de Pimentel, Enric IV de Castella, Europa Occidental, Farsa d'Àvila, Felip II de Savoia, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Ferran I de Nàpols, Feudalisme, Florí d'or d'Aragó, Francesc Berenguer de Blanes, Francesc de Verntallat, Francesc Galceran de Pinós i Fenollet, Francesc Pallarès, Fusta (vaixell), Galceran de Requesens i de Santacoloma, Galera, Galiota, Gastó III de Castellbò, Gènova, Generalitat de Catalunya, Genet, Girona, Gonzalo Fernández de Córdoba, Gran Enciclopèdia Catalana, Granollers, Guerra Civil catalana a les Illes Balears, Guerra Civil navarresa, Guerra d'Itàlia (1494-1498), Guerra de Borgonya, Guerra de Successió de Castella, Guerra dels Infants d'Aragó, Guerra dels remences, Història de la Marina Catalana (llibre), Host del Consell del Principat, Hug Roger III de Pallars Sobirà, Imperi Otomà, Isabel I de Castella, Jaume d'Armanyac-Nemours, Jaume II d'Urgell, Joan Blanca, Joan de Beaumont, Joan de Calàbria, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan II de Castella, Joan II de Lorena, Joan III de Vilamarí, Joan Margarit i Pau, Joan Ramon Folc III de Cardona, Joan Ramon Folc IV de Cardona, Joan V d'Armanyac, Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, Joana la Beltraneja, Jofre VII de Rocabertí, L'Ampolla, La Biga i la Busca, Les Planes d'Hostoles, Lleida, Llibre del Sindicat Remença, Llista de comtes de Barcelona, Lloctinent de Catalunya, Lluís XI de França, Lluís XII de França, Mallorca, Mals usos, Manresa, Mar Mediterrània, Martí l'Humà, Mas, Móra d'Ebre, Merindad d'Estella, Messina, Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Montblanc, Montornès del Vallès, Navarra, Nàpols, Noblesa, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Oxford University Press, Pagès, Palau del Vidre, Palau dels Reis de Mallorca, Palerm, Papa Pau II, Pere de Bell-lloc i de Sentmenat, Pere Destorrent, Pere el Conestable de Portugal, Pere Joan Ferrer i des Torrent, Pere Joan Sala, Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí, Perpinyà, Pesta Negra, Pirineus, Portugal, Príncep d'Astúries, Príncep de Viana, President de la Generalitat de Catalunya, Princeps namque, Principat de Catalunya, Proteccionisme, Provença, Puigcerdà, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de França, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de València, Reial provisió, Remences, Renat I, República, República de Gènova, República de Venècia, Rosselló, Rubiols, Rupit i Pruit, Sant Andreu de Palomar, Sant Joan de les Abadesses, Sant Martí d'Empúries, Sant Martí de Llémena, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Valldonzella, Saragossa, Sarrià (Barcelona), Sòlid (moneda), Segle XIV, Segona Guerra de Nàpols, Sentència arbitral de Baiona, Sentència de Guadalupe, Serf, Setge d'Hostalric de 1462, Setge d'Ulldecona, Setge de Barcelona (1472), Setge de Barcelona de 1462, Setge de Barcelona de 1465, Setge de Cervera, Setge de la Bisbal d'Empordà de 1465, Setge de la Força Vella, Setge de Lleida de 1464, Setge de Maó, Setge de Perpinyà (1473), Setge de Roses de 1466, Setge de Tarragona de 1462, Setge de Torroella, Sicília, Sindicat dels Tres Estaments, Sixt IV, Sumari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d'honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya, Tarragona, Tàrrega, Tortosa, Tractat de Baiona (1462), Tractat de Barcelona (1493), Tractat de Perpinyà (1279), Tractat dels Toros de Guisando, Tuberculosi, Tudela, Ulldecona, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, Usatge, València, Vallès Oriental, Vescomtat d’Hostoles, Vescomtat de Rocabertí, Vic, Vidrà, Viladamat, Vilafranca del Penedès, 12 de juliol, 14 d'agost, 14 de gener, 1436, 1444, 1448, 1449, 1451, 1455, 1457, 1458, 1462, 1465, 1472, 1479, 15 de gener, 17 de juny, 27 de juny, 4 d'octubre, 6 d'abril, 7 de maig, 9 de setembre. Ampliar l'índex (245 més) »
Agurain
Agurain (en castellà Salvatierra, nom oficial Agurain/Salvatierra) és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla de Salvatierra.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Agurain · Veure més »
Alçament de Mieres
L'Alçament de Mieres va ésser una revolta que hi hagué el 22 de setembre de 1484 a la vall de Mieres (La Garrotxa), dirigida per Pere Joan Sala i produïda a causa de l'intent de confiscació de béns dels pagesos que no volien pagar drets senyorials.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Alçament de Mieres · Veure més »
Alcanyís
Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz; castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Alcanyís · Veure més »
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Alexandre VI · Veure més »
Alfarràs
Alfarràs és un municipi de la comarca del Segrià.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Alfarràs · Veure més »
Alfons de Castella
Alfons de Castella (Tordesillas, 1453 - Cardeñosa, 1468) va ser infant de Castella.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Alfons de Castella · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Alfons el Magnànim · Veure més »
Alfons V de Portugal
Alfons V de Portugal, dit l'Africà (Sintra, 1432-1481), fou rei de Portugal (1438-1481).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Alfons V de Portugal · Veure més »
Alfons VI de Ribagorça
Alfons VI de Ribagorça o Alfons d'Aragó i d'Escobar (1417 - 1495).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Alfons VI de Ribagorça · Veure més »
Aliaga (província de Terol)
Aliaga és un municipi de la província de Terol i de la comarca de Cuencas Mineras conegut per la central tèrmica que va albergar entre 1952 i 1982.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Aliaga (província de Terol) · Veure més »
Alventosa
Alventosa (en xurro, Arventosa; en castellà i oficialment, Albentosa) és un municipi aragonès de la comarca de Gúdar-Javalambre.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Alventosa · Veure més »
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Amèrica · Veure més »
Amer
Amer és una vila i municipi, a la comarca de la Selva, situat a l'extrem septentrional de la comarca.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Amer · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Anglaterra · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Aragó · Veure més »
Argelers
Argelers, de vegades anomenada Argelers de la Marenda (Argelès-sur-Mer), és una vila i municipi de 9.914 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Argelers · Veure més »
Arma de foc
Una arma de foc és qualsevol arma que llança projectils a distància gràcies a la pressió originada per una explosió.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Arma de foc · Veure més »
Arrova
La rova o larrova, de l'àrab الربع («ar-rub», la quarta part) és una antiga unitat de mesura de massa equivalent a la quarta part d'un quintar.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Arrova · Veure més »
Atienza
Atienza és un municipi de la província de Guadalajara a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Atienza · Veure més »
Azaila
Església parroquial d''''Azaila'''. Azaila és un municipi de la província de Terol, situat en el marge dret del riu Aguasvivas, a la comarca del Baix Martín, en la Comunitat Autònoma d'Aragó, Espanya.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Azaila · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Índia · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Àfrica · Veure més »
Badalona
Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Badalona · Veure més »
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Balaguer · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Barcelona · Veure més »
Bartomeu Sala
Bartomeu Sala, també citat com Barthomeu o «en Sala de Montornès», fou un pagès de remença del, natural de Montornès del Vallès, sotmès a la servitud del sistema feudal, que va ser un dels dirigents de la segona revolta remença.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Bartomeu Sala · Veure més »
Batalla d'El Pertús
La batalla d'El Pertús fou una batalla de la Guerra Civil catalana, que es va lliurar del 21 de juliol de 1462.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Batalla d'El Pertús · Veure més »
Batalla de Calaf
La batalla de Calaf, també anomenada batalla de Prats del Rei va ser una batalla de la Guerra Civil catalana que va tenir lloc el 28 de febrer de 1464 entre Els Prats de Rei i Calaf.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Batalla de Calaf · Veure més »
Batalla de Fornovo
La Batalla de Fornovo que va tenir lloc el 6 de juliol de l'any 1495 va ser un enfrontament militar localitzat en el poble de Fornovo di Taro, a uns 30 km al sud de Parma.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Batalla de Fornovo · Veure més »
Batalla de Montornès
La batalla de Montornès fou una de les batalles de la Segona guerra remença.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Batalla de Montornès · Veure més »
Batalla de Rubinat
La batalla de Rubinat fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Batalla de Rubinat · Veure més »
Batalla de Santa Coloma de Gramenet (1471)
La batalla de Santa Coloma de Gramenet, o de Torre Balldovina, va ser un combat lliurat el 26 de novembre de 1471, durant la guerra civil catalana (1462-1472), entre el bàndol reialista del rei Joan II d'Aragó i el bàndol contrari antireialista, amb la Diputació del General de Catalunya al capdavant, a les proximitats de la torre Balldovina, a la vila de Santa Coloma de Gramenet.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Batalla de Santa Coloma de Gramenet (1471) · Veure més »
Batalla de Viladamat
La batalla de Viladamat fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Batalla de Viladamat · Veure més »
Belchite
Belchite (antigament en català, Belgit) és un municipi de la província de Saragossa, situat al costat de l'antic poble del mateix nom que va ser destruït durant la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Belchite · Veure més »
Berga
Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Berga · Veure més »
Bergantí
El Nadeschda, un bergantí finlandès del 1841 Plànol original de l'aparell d'un bergantí de 1850. Entre els velers, un bergantí és un vaixell d'aparell rodó amb dos arbres de tres peces que arma una vela major cangrea, a més d’estais i un bauprès amb flocs. Si la vela major és quadrada i duu una cangrea al mascle del pal major, s’anomena bergantí rodó.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Bergantí · Veure més »
Bernat d'Armendaris
Bernat d'Armendaris (? - 1474) fou un militar d'origen navarrès, baró de Palafolls.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Bernat d'Armendaris · Veure més »
Bernat d'Oms i de Santapau
Bernat d'Oms i de Santapau (Rosselló, ? - Perpinyà, 5 de desembre de 1474) fou un alt funcionari reial al servei de Joan el Gran i Lluís XI de França.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Bernat d'Oms i de Santapau · Veure més »
Bernat Guillem Samasó
Bernat Guillem Samasó va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 14 d'agost de 1452.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Bernat Guillem Samasó · Veure més »
Bernat Hug de Rocabertí
Creu de l'orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital Bernat Hug de Rocabertí i d'Erill (entre 1415/1420-1485) pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Bernat Hug de Rocabertí · Veure més »
Bernat II de Vilamarí
Montserrat Bernat II de Vilamarí († 1512/1516), noble i militar català del llinatge de Vilamarí, fou almirall de l'Armada Reial del rei d'Aragó i l'Armada del Regne de Nàpols.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Bernat II de Vilamarí · Veure més »
Bernat Saportella
Bernat Saportella (o Bernat de Saportella) va ser un diputat del braç militar de les Corts Catalanes al.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Bernat Saportella · Veure més »
Blanca I de Navarra
Blanca I de Navarra (Pamplona, 6 de juliol de 1387 - Santa María la Real de Nieva, Segòvia, 1 d'abril de 1441) fou comtessa de Nemours i reina de Navarra (1425-1441).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Blanca I de Navarra · Veure més »
Blanca II de Navarra
Blanca II de Navarra (Olite, Navarra 1424 - 1464), princesa d'Aragó i infanta de Navarra, reina titular de Navarra (1461-1464).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Blanca II de Navarra · Veure més »
Bombarda (arma)
La bombarda o llombarda, considerada l'arma de foc portàtil més antiga, era una peça d'artilleria primitiva precursora del canó, amb un pes variable segons l'època de construcció.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Bombarda (arma) · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Borgonya · Veure més »
Cadaqués
Cadaqués és un municipi de l'Alt Empordà, a la costa del cap de Creus.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Cadaqués · Veure més »
Calaf
Calaf és una vila i municipi situat al nord de la comarca de l'Anoia.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Calaf · Veure més »
Calataiud
Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Calataiud · Veure més »
Canet de Rosselló
Canet de Rosselló, anomenat tradicionalment només Canet (o, simplement,, en francès Canet-en-Roussillon), és una vila, cap del municipi del mateix nom, de 12.436 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Canet de Rosselló · Veure més »
Capitulació de Pedralbes
La Capitulació de Pedralbes (o Pau de Pedralbes), signada el 24 d'octubre de 1472 al Monestir de Santa Maria de Pedralbes, significà el final de la Guerra Civil catalana (1462-1472), que acabà sense vencedors ni vençuts.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Capitulació de Pedralbes · Veure més »
Capitulació de Peralada
La Capitulació de Peralada és un tractat que es va firmar entre els representants del vescomte Jofre VII de Rocabertí i els de Joan II per tal de posar fi a la lluita que tenien en el marc de la Guerra Civil Catalana.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Capitulació de Peralada · Veure més »
Capitulació de Vilafranca
La Capitulació de Vilafranca o Concòrdia de Vilafranca és l'acord al qual arribaren el rei d'Aragó, Joan II, i la Generalitat de Catalunya el 21 de juny de 1461.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Capitulació de Vilafranca · Veure més »
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Carles de Viana · Veure més »
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Carles I de Borgonya · Veure més »
Carles VII de França
Carles VII de França el Victoriòs o el Ben Servit (París, 1403 – 1461), rei de França (1422-1461).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Carles VII de França · Veure més »
Carles VIII de França
Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Carles VIII de França · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell de Salses
Porta d'accés al recinte interior del castell El Castell de Salses és un castell d'època moderna del terme comunal de Salses, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Castell de Salses · Veure més »
Castell de València d'Àneu
El Castell de València d'Àneu, o Castell de Pallars, és un castell medieval de l'antic terme de València d'Àneu, a l'actual terme municipal d'Alt Àneu, de la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Castell de València d'Àneu · Veure més »
Castell de Xàtiva
Castell de Xàtiva El Castell de Xàtiva és una doble fortalesa situada a la serra del Castell a dalt de la ciutat valenciana de Xàtiva.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Castell de Xàtiva · Veure més »
Castell Nou de Nàpols
El Castell Nou (en italià), conegut popularment com a (literalment, «mascle angeví»), és un castell de la ciutat italiana de Nàpols, antiga residència reial.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Castell Nou de Nàpols · Veure més »
Castell Reial de Cotlliure
El Castell Reial de Cotlliure. Torre gòtica El Castell Reial de Cotlliure és un castell de la vila de Cotlliure, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Castell Reial de Cotlliure · Veure més »
Castellfollit de la Roca
Castellfollit de la Roca és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Castellfollit de la Roca · Veure més »
Castellot (Aragó)
Castellot (en castellà i oficialment Castellote, en aragonès Castellot) és un municipi aragonès, situat a la comarca del Maestrat aragonès a la província de Terol, que té una extensió de 233,19 km².
Nou!!: Guerra Civil catalana і Castellot (Aragó) · Veure més »
Caterina de Portugal
Caterina d'Avis i Trastàmara (Lisboa, 26 de novembre de 1436 - 17 de juny de 1463), infanta i religiosa de Portugal, filla d'Eduard I i d'Elionor d'Aragó.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Caterina de Portugal · Veure més »
Cavaller
Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Cavaller · Veure més »
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Cavalleria · Veure més »
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Cerdanya · Veure més »
Ceret
Picasso, Pierre Brune i Eudaldo a la dècada del 1950 a Ceret Ceret (en francès, Céret) és la vila capital del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Ceret · Veure més »
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Cervera · Veure més »
Ciutadà honrat
Els ciutadans honrats foren una mena d'aristocràcia urbana que es va desenvolupar a la Corona d'Aragó durant la baixa edat mitjana a l'empara del creixement polític de les grans ciutats.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Ciutadà honrat · Veure més »
Comerç internacional
El comerç internacional és l'intercanvi de béns i serveis a través de les fronteres o territoris internacionals.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Comerç internacional · Veure més »
Complot de Sant Maties
El Complot de Sant Maties va esdevindre el 24 de febrer de 1462 a Barcelona.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Complot de Sant Maties · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Compromís de Casp · Veure més »
Comtat de Mòdica
El comtat de Mòdica fou una jurisdicció feudal de l'illa de Sicília.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Comtat de Mòdica · Veure més »
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Comtat de Pallars · Veure més »
Conca (Castella - la Manxa)
Conca (en castellà i oficialment, Cuenca) és una ciutat espanyola, capital de la província homònima, que es troba a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Conca (Castella - la Manxa) · Veure més »
Condottiero
''Il Condottiere'', de Leonardo da Vinci El condottiero (en italià plural condottieri; singular condottiero) era el nom que rebien els capitans de tropes mercenàries al servei de les ciutats estat italianes des de finals de l'Edat Mitjana fins a mitjans del.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Condottiero · Veure més »
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Consell de Cent · Veure més »
Consell del Principat
El Consell del Principat és una institució que va crear la Diputació del General de Catalunya en començar l'enfrontament amb el rei d'Aragó Joan el Gran que desembocaria en la guerra civil catalana (1462-1472).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Consell del Principat · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Corts Catalanes · Veure més »
Corts de Barcelona (1454-1458)
Les Corts Catalanes varen ser convocades per Joan de Navarra com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre 1454 i 1458.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Corts de Barcelona (1454-1458) · Veure més »
Corts de Barcelona (1480-1481)
Les Corts de Barcelona de 1480-1481 són convocades per Ferran el Catòlic, sent Berenguer de Sos el diputat en cap del General de Catalunya.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Corts de Barcelona (1480-1481) · Veure més »
Corts de Lleida (1460)
Les Corts Catalanes varen ser convocades per Joan II a Lleida el 1460.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Corts de Lleida (1460) · Veure més »
Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó
Representació heràldica del rei de la Corona d'Aragó, vers 1433-1435. La crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, durant els segles i, va coincidir amb la ruptura del consens entre la monarquia i els estaments, fets que van predominar sobre els èxits militars i polítics, com la conquesta del Regne de Nàpols.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó · Veure més »
Deute
Deute Públic de la Mancomunitat de Catalunya, 1920 Representació de la presó dels deutors al castell de Sant Briavels, Gloucestershire. Un deute és la quantitat de diners o béns que una persona, empresa o país deu a una altra i que constitueixen obligacions que s'han de saldar en un termini determinat.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Deute · Veure més »
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Dinastia Trastàmara · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Lorena
El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Ducat de Lorena · Veure més »
Ducat de Montblanc
Escut d'armes de Montblanc Muralles de Montblanc El Ducat de Montblanc fou un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Ducat de Montblanc · Veure més »
Edicions 62
Façana de l'antiga Seu d'edicions 62 al carrer Peu de la Creu de Barcelona. Edicions 62 és una editorial catalana nascuda el 1961 a Barcelona sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Edicions 62 · Veure més »
Eduard IV d'Anglaterra
Eduard IV (28 d'abril de 1442 - 9 d'abril de 1483) va ser un pretendent de la Casa de York a la corona anglesa.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Eduard IV d'Anglaterra · Veure més »
El Voló
El Voló (estàndard, en francès: Le Boulou) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 5.547 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Guerra Civil catalana і El Voló · Veure més »
Elionor I de Navarra
Armes personals d'Elionor I de Navarra. Les del seu pare Joan II d'Aragó i les del seu marit Gastó IV de Foix Elionor I de Navarra (Olite, Navarra, 2 de febrer de 1426 – Tudela, Navarra, 12 de febrer de 1479) fou princesa d'Aragó i infanta de Navarra, reina titular de Navarra (1464-1479) i reina de Navarra (1479), i princesa de Girona (1461-1462).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Elionor I de Navarra · Veure més »
Elna
Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Elna · Veure més »
Els Prats de Rei
Els Prats de Rei és una vila i municipi català a la comarca de l'Anoia, però històricament pertanyent a l'Alta Segarra.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Els Prats de Rei · Veure més »
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Empordà · Veure més »
Enric d'Aragó i de Pimentel
Enric d'Aragó i Pimentel (Calataiud, 11 de novembre de 1445 - Castelló d'Empúries, 2 de juliol de 1522), també conegut pels sobrenoms «Infant Fortuna» o «Infant Enric»,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Enric d'Aragó i de Pimentel · Veure més »
Enric IV de Castella
Enric IV de Castella, anomenat l'Impotent (Valladolid 1425 - Madrid 1474), fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Enric IV de Castella · Veure més »
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Europa Occidental · Veure més »
Farsa d'Àvila
El 5 de juliol de 1465, en un lloc als voltants d'Àvila, un grup de grans nobles castellans va deposar en efígie al rei Enric IV de Castella i va proclamar rei en el seu lloc al seu mig germà l'infant Alfons.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Farsa d'Àvila · Veure més »
Felip II de Savoia
Felip II de Savoia, Felip I de Ginebra o Felip de Bresse, anomenat el Sense Terra, (Chambéry, Savoia 1438 - Torí 1497) fou el duc de Savoia i comte de Ginebra entre 1496 i 1497.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Felip II de Savoia · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Ferran d'Antequera · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Ferran el Catòlic · Veure més »
Ferran I de Nàpols
Ferran I de Nàpols (València, 1423 - Nàpols, 1494) fou rei de Nàpols (1458 - 1494).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Ferran I de Nàpols · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Feudalisme · Veure més »
Florí d'or d'Aragó
Florí d'or de Florència del 1347 Florí d'or de Florència del 1340 El florí d'or d'Aragó (o florí d'or català) és el nom amb què era coneguda una moneda catalana d'or creada per Jaume III de Mallorca a Perpinyà el 1342 a imitació de la moneda del mateix nom que es feia a Florència, i represa per Pere III a partir del 1346.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Florí d'or d'Aragó · Veure més »
Francesc Berenguer de Blanes
Francesc Berenguer de Blanes i Berenguer (? - Ciutat de Mallorca, 1486), va ser lloctinent general del Regne de Mallorca (1469-1486).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Francesc Berenguer de Blanes · Veure més »
Francesc de Verntallat
Francesc de Verntallat (Sant Privat d'en Bas, entre 1426 i 1428 - Sant Feliu de Pallerols, entre 1498 i 1499) fou un noble català que va participar en la Guerra dels remences.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Francesc de Verntallat · Veure més »
Francesc Galceran de Pinós i Fenollet
fou un noble català fill de Bernat Galceran i de la seva cosina germana Beatriu de Pinós, filla de Ramon Galceran de Pinós i Milany, que va aportar les baronies de Milany i Vallfogona, així com els llocs de Cartellà i Tudela al seu marit, com a consort.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Francesc Galceran de Pinós i Fenollet · Veure més »
Francesc Pallarès
Francesc Pallarès (Barcelona, ? - 19 de maig de 1462) va ser un polític català, membre del Consell de Cent de Barcelona i del partit de la Busca.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Francesc Pallarès · Veure més »
Fusta (vaixell)
Fusta representada en un llibre de Jan Huygen van Linschoten. Una fusta era una embarcació estreta, lleugera i ràpida, de poc calat, impulsada per rems i vela, en essència, una petita galera.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Fusta (vaixell) · Veure més »
Galceran de Requesens i de Santacoloma
Galceran de Requesens i de Santacoloma (? - València 1465) va ser lloctinent de Catalunya en el regnat d'Alfons el Magnànim.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Galceran de Requesens i de Santacoloma · Veure més »
Galera
Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Galera · Veure més »
Galiota
La galiota era una galera petita de relativa gran velocitat i bones condicions evolutives, de rem i vela com la galera ordinària, d'ús gairebé exclusiu a la Mediterrània i molt emprada per la Marina Catalana.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Galiota · Veure més »
Gastó III de Castellbò
Gastó III de Castellbò (1444 - Libourne, Aquitània 1470) va ser vescomte de Castellbò, infant de Navarra i príncep de Viana.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Gastó III de Castellbò · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Gènova · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Genet
Genet Un genet (de l'amazic i l'àrab magrebí zenata o zenetha) és una persona que munta un cavall o que demostra una gran habilitat hípica i sobretot si es relaciona amb les seves tasques més freqüents (traginer, domador, etc.). Per referir-se a una dona a cavall s'usen els termes amazona o geneta.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Genet · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Girona · Veure més »
Gonzalo Fernández de Córdoba
Gonzalo Fernández de Córdoba (Montilla, Còrdova, Corona de Castella, 1 de setembre de 1453 - Granada, Corona de Castella, 2 de desembre de 1515) fou un militar i noble andalús al servei dels Reis Catòlics, anomenat el Gran Capità per la seva excel·lència en l'art de la guerra.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Gonzalo Fernández de Córdoba · Veure més »
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »
Granollers
Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Granollers · Veure més »
Guerra Civil catalana a les Illes Balears
La Guerra Civil catalana (1462-1472) tengué una important repercussió a Mallorca i sobretot a Menorca, sense que hagin arribat referències respecte de les Pitiüses.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Guerra Civil catalana a les Illes Balears · Veure més »
Guerra Civil navarresa
La Guerra Civil navarresa fou un conflicte successori per al tron del Regne de Navarra, que enfrontà Carles de Viana i el seu pare Joan el Gran.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Guerra Civil navarresa · Veure més »
Guerra d'Itàlia (1494-1498)
La Guerra d'Itàlia de 1494, de vegades també anomenada Primera guerra italiana, va ser la fase inicial de les Guerres d'Itàlia.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Guerra d'Itàlia (1494-1498) · Veure més »
Guerra de Borgonya
La guerra de Borgonya va ser un conflicte entre el ducat de Borgonya i la dinastia Valois, en què es va involucrar l'antiga Confederació Suïssa, que hi tindria un paper decisiu.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Guerra de Borgonya · Veure més »
Guerra de Successió de Castella
La segona Guerra de Successió de Castella, també coneguda per Guerra de Beltraneja, fou una guerra que va tenir lloc a la corona de Castella per determinar la successió d'aquesta.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Guerra de Successió de Castella · Veure més »
Guerra dels Infants d'Aragó
La Guerra dels Infants d'Aragó va ser un conflicte civil castellà, amb enfrontaments col·laterals amb la Corona d'Aragó que, amb interrupcions, es produí entre 1429 i 1445.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Guerra dels Infants d'Aragó · Veure més »
Guerra dels remences
La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Guerra dels remences · Veure més »
Història de la Marina Catalana (llibre)
La Història de la marina catalana és un llibre escrit per Arcadi García Sanz que fa un estudi profús sobre la Marina Catalana, tant en la guerra com en el comerç, explicant les seves conquestes i gestes, en un estudi històric que comença a la Prehistòria i arriba fins a l'Edat moderna.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Història de la Marina Catalana (llibre) · Veure més »
Host del Consell del Principat
La Host del Consell del Principat fou un petit exèrcit alçat pel Consell del Principat per aturar la revolta dels pagesos de remença que encapçalava Francesc de Verntallat amb el suport de la reina Joana Enríquez.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Host del Consell del Principat · Veure més »
Hug Roger III de Pallars Sobirà
Hug Roger III de Pallars-Mataplana i Cardona (1430 - Xàtiva 1508) va ser el capità general de l'exèrcit del Principat de Catalunya durant la Guerra civil catalana (1462-1472).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Hug Roger III de Pallars Sobirà · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Imperi Otomà · Veure més »
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Isabel I de Castella · Veure més »
Jaume d'Armanyac-Nemours
Jaume d'Armanyac, duc de Nemours, (c. 1433 - París, 4 d'agost de 1477), va ser un noble francès.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Jaume d'Armanyac-Nemours · Veure més »
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Jaume II d'Urgell · Veure més »
Joan Blanca
Joan Blanca (- abans de 1483) -incorrectament esmentat com Joan Blanques per alguns autors- va ser un burgès de Perpinyà, cònsol en cap de la capital del Rosselló durant el setge de Perpinyà del 1474.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Joan Blanca · Veure més »
Joan de Beaumont
Joan de Beaumont (3 d'abril de 1419 - 28 de març de 1487) fou el prior de l'orde de Sant Joan de Jerusalem al Regne de Navarra i canceller d'aquest regne.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Joan de Beaumont · Veure més »
Joan de Calàbria
Joan de Calàbria (? -1504) Fill natural de Joan d’Anjou, duc de Lorena i de Calàbria.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Joan de Calàbria · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Joan el Caçador · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Joan el Sense Fe · Veure més »
Joan II de Castella
Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Joan II de Castella · Veure més »
Joan II de Lorena
Joan II de Lorena fou un noble francès (Toul 1427 - Barcelona 1470) duc de Lorena (1453-1470), príncep de Girona (1466-1470) i duc de Calàbria (1434-1470).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Joan II de Lorena · Veure més »
Joan III de Vilamarí
Joan de Vilamarí (? - ?, 1479), noble i militar català del llinatge de Vilamarí.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Joan III de Vilamarí · Veure més »
Joan Margarit i Pau
Joan Margarit i Pau (Girona, 1422 - Roma, 21 de novembre de 1484) fou bisbe d'Elna entre 1452 i 1462, després de Girona fins al 1484 i també des de 1483 cardenal.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Joan Margarit i Pau · Veure més »
Joan Ramon Folc III de Cardona
Joan Ramon Folc III de Cardona i II de Prades (9 de gener de 1418 - Comtat de Pallars, 18 de juny de 1486) fou comte de Cardona (1471-1486), comte de Prades i baró d'Entença (1441-1486) i vescomte de Vilamur (1471-1486).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Joan Ramon Folc III de Cardona · Veure més »
Joan Ramon Folc IV de Cardona
Joan Ramon Folc IV de Cardona (1446 - Arbeca, 1513) fou comte de Cardona (1486-1491), després primer duc de Cardona (1491-1513), primer marquès de Pallars Sobirà (1491-1513), comte de Prades, vescomte de Vilamur (1486-1513) i baró d'Entença (1486-1513).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Joan Ramon Folc IV de Cardona · Veure més »
Joan V d'Armanyac
Joan V d'Armanyac, fill de Joan IV d'Armanyac, comte d'Armanyac i de Rodés, i d'Isabel d'Évreux-Navarra, va néixer el 1420 i va morir el 1473.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Joan V d'Armanyac · Veure més »
Joana Enríquez i Fernández de Córdoba
Escut d'armes de Joana Enríquez, reina consort d'Aragó i Navarra Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, 1425 - Tarragona, 13 de febrer de 1468) fou reina consort de Navarra (1444-1468) i d'Aragó (1458-1468).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Joana Enríquez i Fernández de Córdoba · Veure més »
Joana la Beltraneja
Joana de Castella, dita la Beltraneja (Madrid, 28 de febrer de 1462 - Lisboa, 1530), fou infanta de Castella, princesa d'Astúries i reina consort de Portugal (1475-1479).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Joana la Beltraneja · Veure més »
Jofre VII de Rocabertí
Jofre de Rocabertí i de Montcada fou vescomte de Rocabertí des de 1454 a 1479.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Jofre VII de Rocabertí · Veure més »
L'Ampolla
L'Ampolla és un municipi de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Guerra Civil catalana і L'Ampolla · Veure més »
La Biga i la Busca
La Biga i la Busca foren dos bàndols polítics en què es dividiren els habitants de la ciutat de Barcelona al.
Nou!!: Guerra Civil catalana і La Biga i la Busca · Veure més »
Les Planes d'Hostoles
Les Planes d'Hostoles és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques Gironines.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Les Planes d'Hostoles · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Lleida · Veure més »
Llibre del Sindicat Remença
miniatura El Llibre del Sindicat Remença és un document manuscrit en llatí escrit entre el 1448 i 1449 que conté les actes de les reunions per a triar els síndics o representants dels remences (o serfs) de diverses diòcesis catalanes.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Llibre del Sindicat Remença · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Lluís XI de França
Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Lluís XI de França · Veure més »
Lluís XII de França
Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Lluís XII de França · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Mallorca · Veure més »
Mals usos
Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Mals usos · Veure més »
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Manresa · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Mar Mediterrània · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Martí l'Humà · Veure més »
Mas
El mas és un format d'explotació agrícola que va desenvolupar-se a l'edat mitjana propi del Principat i la Franja, el País Valencià i bona part d'Occitània.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Mas · Veure més »
Móra d'Ebre
Móra d'Ebre (forma oficial) o simplement Móra és una vila i municipi de Catalunya capital de la comarca de la Ribera d'Ebre.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Móra d'Ebre · Veure més »
Merindad d'Estella
miniatura La Merindad d'Estella és la merindad més occidental de Navarra.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Merindad d'Estella · Veure més »
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Messina · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Pedralbes
El Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un conjunt monumental d'estil gòtic declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Monestir de Santa Maria de Pedralbes · Veure més »
Montblanc
Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Montblanc · Veure més »
Montornès del Vallès
Montornès del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Montornès del Vallès · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Navarra · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Nàpols · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Noblesa · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Oxford University Press · Veure més »
Pagès
''Les espigoladores'' (Jean-François Millet, 1857) Un pagès (o pagés), camperol o llaurador és una persona que té com a ofici treballar les terres.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Pagès · Veure més »
Palau del Vidre
Palau del Vidre ((oficialment en francès: Palau-del-Vidre) és un poble del Rosselló, cap de la comuna del mateix lloc, de 3.153 habitants, a la Catalunya del Nord. El municipi és en territori vinícola que correspon a la denominació d'origen (AOC) "Costers del Rosselló", i per als vins dolços naturals, l'AOC "Moscat de Ribesaltes" o Gran Rosselló. La dita sobre els palauencs diu: Palau la fava.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Palau del Vidre · Veure més »
Palau dels Reis de Mallorca
El Palau dels Reis de Mallorca (o Castell Reial de Mallorca, o Castell Major) és un dels monuments més importants de la ciutat de Perpinyà, de la comarca del Rosselló i de la Catalunya Nord.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Palau dels Reis de Mallorca · Veure més »
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Palerm · Veure més »
Papa Pau II
Pau II (Venècia, 23 de febrer de 1417 - Roma, 26 de juliol de 1471) fou un papa de Roma.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Papa Pau II · Veure més »
Pere de Bell-lloc i de Sentmenat
Pere de Bell-lloc i de Sentmenat (1415 - 1485) fou un militar català.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Pere de Bell-lloc i de Sentmenat · Veure més »
Pere Destorrent
Pere Destorrent (Barcelona, ~1415 - 19 de maig de 1462).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Pere Destorrent · Veure més »
Pere el Conestable de Portugal
Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), fou proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Pere el Conestable de Portugal · Veure més »
Pere Joan Ferrer i des Torrent
Pere Joan Ferrer i des Torrent (1431 –1504) fou un noble, militar i escriptor català.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Pere Joan Ferrer i des Torrent · Veure més »
Pere Joan Sala
Pere Joan Sala (Granollers de Rocacorba, ? – Barcelona, 1485) va ser el cabdill dels remences radicals que va encapçalar la segona guerra remença, que comença amb l'Alçament de Mieres el 1484.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Pere Joan Sala · Veure més »
Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí
Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí (Saragossa, ? - Tarragona 1489) va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 6 d'agost de 1446.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí · Veure més »
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Perpinyà · Veure més »
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Pesta Negra · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Pirineus · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Portugal · Veure més »
Príncep d'Astúries
El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Príncep d'Astúries · Veure més »
Príncep de Viana
Carles de Viana. Primer príncep de Viana Elionor, actual princesa de Viana ''Ausiàs March i el príncep de Viana'', exposada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Príncep de Viana és el títol de l'hereu del Regne de Navarra.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Príncep de Viana · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: Guerra Civil catalana і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Princeps namque
Compilació dels usatges de 1413. El Decret de Nova Planta va derogar la institució del ''princeps namque''. Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Princeps namque · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Principat de Catalunya · Veure més »
Proteccionisme
El proteccionisme és un corrent econòmic que aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes internacionals per limitar les importacions.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Proteccionisme · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Provença · Veure més »
Puigcerdà
Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Puigcerdà · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Regne de Castella · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Regne de França · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Regne de Mallorca · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Regne de Navarra · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Regne de Nàpols · Veure més »
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Regne de Portugal · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Regne de València · Veure més »
Reial provisió
Reial Provisió del 12 de maig de 1551 que funda l'actual Universitat Nacional Major de San Marcos, la universitat més antiga d'Amèrica La reial provisió (real provisión en castellà), va ser un tipus de disposició juridicoadministrativa a mig camí entre la llei i les ordenances o cèdules reials, d'ús molt comú al Regne de Castella des del al, i que tenien com a objectiu regular i proveir actes de governació i administració de certa importància i entitat i resoldre i reglamentar matèries i afers fonamentalment d'ordre públic, i que eren emeses pel rei i signades per ell, o bé amb el seu consentiment, pel Consell de Castella, Ordes Militars o les Cancelleries.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Reial provisió · Veure més »
Remences
Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Remences · Veure més »
Renat I
Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Renat I · Veure més »
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Nou!!: Guerra Civil catalana і República · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: Guerra Civil catalana і República de Gènova · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Guerra Civil catalana і República de Venècia · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Rosselló · Veure més »
Rubiols
Església de Rubiols Rubiols (en xurro, Ruvihuelos; en castellà i oficialment, Rubielos de Mora) és un municipi de l'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de Gúdar-Javalambre.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Rubiols · Veure més »
Rupit i Pruit
Rupit i Pruit és un municipi de la comarca d'Osona, situat a la subcomarca del Collsacabra.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Rupit i Pruit · Veure més »
Sant Andreu de Palomar
Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Sant Andreu de Palomar · Veure més »
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses és una vila i municipi de Catalunya situat al sud-est de la comarca del Ripollès i situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Sant Joan de les Abadesses · Veure més »
Sant Martí d'Empúries
Sant Martí d'Empúries és una entitat de població del municipi de l'Escala.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Sant Martí d'Empúries · Veure més »
Sant Martí de Llémena
Sant Martí de Llémena és un municipi de la comarca del Gironès.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Sant Martí de Llémena · Veure més »
Santa Margarida de Montbui
Santa Margarida de Montbui, sovint anomenat únicament Montbui, és un municipi de Catalunya.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Santa Margarida de Montbui · Veure més »
Santa Maria de Valldonzella
Santa Maria de Valldonzella és un monestir femení cistercenc situat actualment a Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l'indret on hi hagué l'antiga residència reial de Bellesguard i actual torre Bellesguard.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Santa Maria de Valldonzella · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Saragossa · Veure més »
Sarrià (Barcelona)
L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Sarrià (Barcelona) · Veure més »
Sòlid (moneda)
El sòlid és una unitat de moneda.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Sòlid (moneda) · Veure més »
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Segle XIV · Veure més »
Segona Guerra de Nàpols
La segona guerra de Nàpols, desenvolupada entre 1501 i 1504 en el context de les guerres italianes, va tenir com teatre d'operacions l'antic Regne de Nàpols, possessió ambicionada tant Lluís XII de França com Ferran el Catòlic.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Segona Guerra de Nàpols · Veure més »
Sentència arbitral de Baiona
La Sentència arbitral de Baiona fou un pacte arbitrat per Lluís XI de França el 1463 sobre la causa que enfrontava els reis Joan II de la Corona d'Aragó i Enric IV de Castella, després que el Consell del Principat hagués destronat Joan com a sobirà de Catalunya i hagués proclamat el monarca castellà en el context de la Guerra Civil catalana.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Sentència arbitral de Baiona · Veure més »
Sentència de Guadalupe
500 aniversari del compromís remença de l'arbitratge reial signat al monestir d'Amer La Sentència de Guadalupe o Sentència Arbitral de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Sentència de Guadalupe · Veure més »
Serf
Miniatura d'una caplletra d'un manuscrit medieval mostrant un '''serf''', amb un instrument de treball observant dos senyors, un noble i l'altre, eclesiàstic, que discuteixen Durant l'edat mitjana, un serf era una persona que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Serf · Veure més »
Setge d'Hostalric de 1462
El setge d'Hostalric de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Setge d'Hostalric de 1462 · Veure més »
Setge d'Ulldecona
El setge d'Ulldecona fou un episodi bèl·lic de la Guerra Civil Catalana.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Setge d'Ulldecona · Veure més »
Setge de Barcelona (1472)
El setge de Barcelona de 1472 fou un dels episodis de la guerra civil catalana.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Setge de Barcelona (1472) · Veure més »
Setge de Barcelona de 1462
El setge de Barcelona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Setge de Barcelona de 1462 · Veure més »
Setge de Barcelona de 1465
El setge de Barcelona de 1465 fou un dels combats de la Guerra Civil catalana.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Setge de Barcelona de 1465 · Veure més »
Setge de Cervera
El setge de Cervera fou un dels episopis de la guerra civil catalana.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Setge de Cervera · Veure més »
Setge de la Bisbal d'Empordà de 1465
El setge de la Bisbal d'Empordà de 1465 fou un episodi de la Guerra Civil catalana del.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Setge de la Bisbal d'Empordà de 1465 · Veure més »
Setge de la Força Vella
El setge de la Força Vella fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana, el qual tingué lloc entre el 5 de juny i el 23 de juliol de 1462 a Girona.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Setge de la Força Vella · Veure més »
Setge de Lleida de 1464
El setge de Lleida de 1464 va tenir lloc entre març i juliol de 1464 durant la Guerra Civil catalana.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Setge de Lleida de 1464 · Veure més »
Setge de Maó
El setge de Maó fou un dels combats succeït durant els anys 1463 i 1472 en el context de la Guerra Civil Catalana.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Setge de Maó · Veure més »
Setge de Perpinyà (1473)
El Setge de Perpinyà de 1473 fou l'intent de Joan el Sense Fe de recuperar Perpinyà, que havia quedat en mans franceses des de 1462 en virtut del Tractat de Baiona.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Setge de Perpinyà (1473) · Veure més »
Setge de Roses de 1466
El setge de Roses de 1466 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Setge de Roses de 1466 · Veure més »
Setge de Tarragona de 1462
El setge de Tarragona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Setge de Tarragona de 1462 · Veure més »
Setge de Torroella
El Setge de Torroella fou un dels combats de la Guerra Civil catalana.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Setge de Torroella · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Sicília · Veure més »
Sindicat dels Tres Estaments
El Sindicat dels Tres Estaments, format per mercaders, artistes i menestrals, neix a Barcelona el 19 de novembre de 1452 amb l'objectiu de protegir els interessos d'aquests col·lectius.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Sindicat dels Tres Estaments · Veure més »
Sixt IV
Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Sixt IV · Veure més »
Sumari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d'honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya
El Sumari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d'honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya (1628) és una obra d'Andreu Bosch, historiador i jurista de Perpinyà.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Sumari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d'honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Tarragona · Veure més »
Tàrrega
Tàrrega (pronúncia local: o) és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Tàrrega · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Tortosa · Veure més »
Tractat de Baiona (1462)
El Tractat de Baiona va ser signat el 9 de maig de 1462 a la ciutat de Baiona entre el rei de la Corona d'Aragó Joan II el Sense Fe (qui el signà a Saragossa el 21 de maig) i el rei Lluís XI de França (que al seu torn el signà el 15 de juny a Chinon).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Tractat de Baiona (1462) · Veure més »
Tractat de Barcelona (1493)
El Tractat de Barcelona va ser un acord de "pau per territoris" pactat a Barcelona el 19 de gener de 1493.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Tractat de Barcelona (1493) · Veure més »
Tractat de Perpinyà (1279)
El Tractat de Perpinyà fou l'acord signat entre Jaume II de Mallorca i el seu germà gran Pere el Gran de Catalunya i Aragó el dia 20 de gener 1279, mitjançant el qual el primer es reconeixia com a feudatari d'honor de l'altre.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Tractat de Perpinyà (1279) · Veure més »
Tractat dels Toros de Guisando
El Tractat dels Toros de Guisando o Concòrdia dels Toros de Guisando és el nom d'un acord establert al turó de Guisando (al costat del grup escultòric homònim, a l'actual localitat d'El Tiemblo a Àvila), el 18 de setembre de 1468, entre el rei de Castella Enric IV i la seva germanastra Isabel I de Castella, pel qual aquesta era proclamada Princesa d'Astúries, i per tant, reconeguda com a hereva de la Corona de Castella.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Tractat dels Toros de Guisando · Veure més »
Tuberculosi
La tuberculosi (TBC) és una malaltia infecciosa causada generalment pel bacteri Mycobacterium tuberculosis (MTB).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Tuberculosi · Veure més »
Tudela
Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Tudela · Veure més »
Ulldecona
Ulldecona i la Serra del MontsiàUlldecona és una vila i municipi de la comarca del Montsià.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Ulldecona · Veure més »
Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), és una universitat situada a les ciutats de Vic, Manresa i Granollers.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya · Veure més »
Usatge
Un usatge o ús és una forma jurídica inicial de costum i constitueix part del dret consuetudinari.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Usatge · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Guerra Civil catalana і València · Veure més »
Vallès Oriental
El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Vallès Oriental · Veure més »
Vescomtat d’Hostoles
El vescomtat d'Hostoles és un títol nobiliari concedit l'any 1474 pel rei Joan II d'Aragó a Francesc de Verntallat, capità i conseller del rei, senyor del castell d'Hostoles (Sant Feliu de Pallerols).
Nou!!: Guerra Civil catalana і Vescomtat d’Hostoles · Veure més »
Vescomtat de Rocabertí
Els vescomtat de Rocabertí, antigament anomenat vescomtat de Peralada o de Quermançó, és un títol nobiliari català.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Vescomtat de Rocabertí · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Vic · Veure més »
Vidrà
Vidrà és un municipi de la comarca d'Osona, està situat al centre de la regió de l'Alt Ter.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Vidrà · Veure més »
Viladamat
Viladamat és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, anomenat Vilademat fins a 1983.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Viladamat · Veure més »
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Nou!!: Guerra Civil catalana і Vilafranca del Penedès · Veure més »
12 de juliol
El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra Civil catalana і 12 de juliol · Veure més »
14 d'agost
El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra Civil catalana і 14 d'agost · Veure més »
14 de gener
El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Guerra Civil catalana і 14 de gener · Veure més »
1436
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Guerra Civil catalana і 1436 · Veure més »
1444
Sense descripció.
Nou!!: Guerra Civil catalana і 1444 · Veure més »
1448
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra Civil catalana і 1448 · Veure més »
1449
Sense descripció.
Nou!!: Guerra Civil catalana і 1449 · Veure més »
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Guerra Civil catalana і 1451 · Veure més »
1455
;Països Catalans:; Resta del món.
Nou!!: Guerra Civil catalana і 1455 · Veure més »
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Guerra Civil catalana і 1457 · Veure més »
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerra Civil catalana і 1458 · Veure més »
1462
; Països Catalans.
Nou!!: Guerra Civil catalana і 1462 · Veure més »
1465
; Països Catalans.
Nou!!: Guerra Civil catalana і 1465 · Veure més »
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Nou!!: Guerra Civil catalana і 1472 · Veure més »
1479
; Països Catalans.
Nou!!: Guerra Civil catalana і 1479 · Veure més »
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Guerra Civil catalana і 15 de gener · Veure més »
17 de juny
El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra Civil catalana і 17 de juny · Veure més »
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra Civil catalana і 27 de juny · Veure més »
4 d'octubre
El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra Civil catalana і 4 d'octubre · Veure més »
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra Civil catalana і 6 d'abril · Veure més »
7 de maig
El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra Civil catalana і 7 de maig · Veure més »
9 de setembre
El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra Civil catalana і 9 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Guerra Civil Catalana, Guerra Civil Catalana del segle XV, Guerra civil catalana, Guerra contra Joan II, Guerra de Joan II, Revolta contra Joan el Gran.
