Accés més ràpid que el navegador!
44 les relacions: Agrupació galàctica, Any llum, Ascensió recta, Astronomia, Astronomical Journal, Astronomy and Astrophysics, Astrophysical Journal, Barió, Buit (astronomia), Cambridge University Press, Catàleg Abell, Cúmul de galàxies, Cúmul de la Verge, Cosmologia, Declinació (astronomia), Desplaçament cap al roig, Filament galàctic, Força nuclear feble, Galàxia, George Ogden Abell, Gran Barrera CfA2, Gran Barrera Sloan, Grup de galàxies, Grup Local, Llei de Hubble-Lemaître, Massa, Matèria fosca, Nature, Parsec, Principi cosmològic, Quasar, SIMBAD, Supercúmul de Coma, Supercúmul de la Verge, Supercúmul de Laniakea, Supercúmul de Shapley, Supercúmul del Lleó, Supercúmul del Serpentari, Supercúmul Gall Dindi-Indi, Supercúmul Hidra-Centaure, Supercúmul Perseu-Peixos, Supercúmuls d'Hèrcules, Univers observable, Via Làctia.
Agrupació galàctica
Grup de Galàxies HCG 87 (Hickson Compact Group), vista des de l'Observatori Gemini en Cerro Pachón, Xile. Una agrupació galàctica és una superestructura còsmica formada per milers de galàxies.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Agrupació galàctica · Veure més »
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Any llum · Veure més »
Ascensió recta
Ascenció recta (α) de color taronja. equinocci de març, el node ascendent de l'eclíptica (vermell) a l'equador celeste (blau). L'ascensió recta es mesura cap a l'est fins a 24h al llarg de l'equador celeste des de la direcció primària. L'ascensió recta és una de les coordenades equatorials que s'utilitzen per a localitzar els astres sobre l'esfera celeste.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Ascensió recta · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Astronomia · Veure més »
Astronomical Journal
Astronomical Journal (sovint abreujat com AJ en articles científics i referències) és una revista científica mensual avaluada per experts propietat de l'American Astronomical Society i actualment publicada per IOP Publishing.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Astronomical Journal · Veure més »
Astronomy and Astrophysics
Astronomy and Astrophysics és una revista científica preavaluada per experts que inclou l'astronomia i l'astrofísica observacional i instrumental.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Astronomy and Astrophysics · Veure més »
Astrophysical Journal
The Astrophysical Journal, sovint abreujat ApJ, és una revista científica que cobreix desenvolupaments, descobriments i teories recents sobre astronomia i astrofísica.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Astrophysical Journal · Veure més »
Barió
Els barions són partícules subatòmiques compostes per tres quarks, sensibles a la interacció forta i d'espín semienter.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Barió · Veure més »
Buit (astronomia)
L'univers a 1.000 milions d'anys llum (307 Mpc) al voltant de la Terra, mostrant el supercúmul local i els buits filament de galàxies més proper Distribució de la matèria en una secció cúbica de l'univers. Les estructures de fibra blava representen la matèria (principalment matèria fosca) i les regions buides entremig representen els buits còsmics. En astronomia, els buits són els espais entre filaments, l'estructura de major escala a l'univers (tan sols per darrere dels LQG), que conté molt poques o cap galàxia.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Buit (astronomia) · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Cambridge University Press · Veure més »
Catàleg Abell
El catàleg Abell de cúmuls rics de galàxies és un catàleg de tot el cel de 4.073 cúmuls rics de galàxies d'un desplaçament cap al roig nominal z ≤ 0,2.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Catàleg Abell · Veure més »
Cúmul de galàxies
Grup de galàxies '''HCG''' ('''Hickson Compact Group''') 87, vist des de l'observatori Gemini a Cerro Pachón, Xile Un cúmul de galàxies o amàs de galàxies és un conjunt d'estels units per la gravetat que conté des d'algunes galàxies (llavors, es parla de ''grup'') fins a alguns milers.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Cúmul de galàxies · Veure més »
Cúmul de la Verge
El cúmul de la Verge o de Virgo és un cúmul de galàxies situat a uns 20 milions de pàrsecs de la Terra i gairebé al centre del supercúmul local o supercúmul de Virgo.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Cúmul de la Verge · Veure més »
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Cosmologia · Veure més »
Declinació (astronomia)
Declinació solar. La trajectòria del Sol per l'esfera celeste canvia amb la seva declinació al llarg de l'any. Aquí es pot veure en l'eix horitzontal l'azimut (en ºN) on el Sol surt i es pon a l'estiu i a l'hivern (solsticis), per a un observador a 56°N La declinació és la distància angular d'un astre sobre l'equador celeste, mesura equivalent a la latitud sobre la Terra; es mesura entre 0° i ±90° (positiva si va cap al pol nord celeste i negativa en la direcció del pol sud celeste).
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Declinació (astronomia) · Veure més »
Desplaçament cap al roig
línies espectrals en l'espectre visible d'un supercúmul de galàxies distants (dreta), comparat amb el del Sol (esquerra). La longitud d'ona s'incrementa cap al vermell i més enllà. Desplaçament cap al roig o al blau en funció del moviment relatiu entre l'objecte emissor i l'observador. Figura il·lustrant el desplaçament cap al roig de tipus gravitacional. En física i astronomia, el desplaçament cap al roig o decalatge cap al roig (en anglès, redshift) designa el desplaçament de la llum o altra radiació electromagnètica cap a una longitud d'ona major, o cap a l'extrem roig de l'espectre, i sovint se'l designa amb la lletra.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Desplaçament cap al roig · Veure més »
Filament galàctic
En cosmologia física els filaments, també anomenats complexos de supercúmuls o grans barreres són estructures llargues i primes com a fils de les galàxies, molt més que les seves seccions transversals.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Filament galàctic · Veure més »
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Força nuclear feble · Veure més »
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Galàxia · Veure més »
George Ogden Abell
George Ogden Abell (Los Angeles, 1 de març de 1927 - 7 d'octubre de 1983) fou un astrònom estatunidenc de la Universitat de Califòrnia, Los Angeles (UCLA).
Nou!!: Grans estructures galàctiques і George Ogden Abell · Veure més »
Gran Barrera CfA2
La Gran Barrera o, més específicament Gran Barrera CfA2, és la segona major estructura coneguda de l'univers després de la Gran Barrera Sloan.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Gran Barrera CfA2 · Veure més »
Gran Barrera Sloan
La Gran Barrera Sloan és la major estructura coneguda de l'univers.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Gran Barrera Sloan · Veure més »
Grup de galàxies
consulta.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Grup de galàxies · Veure més »
Grup Local
Esquema de la distribució d'algunes galàxies al Grup Local. El Grup Local és el grup de galàxies unides gravitatòriament en el que està inclosa la Via Làctia, galàxia on es troba el sistema solar.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Grup Local · Veure més »
Llei de Hubble-Lemaître
Univers en expansió La llei de Hubble-Lemaître és una llei d'astronomia segons la qual el desplaçament cap al roig de les ratlles espectrals de les galàxies, i per tant llur velocitat radial creix linealment amb llur distància de la Terra.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Llei de Hubble-Lemaître · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Massa · Veure més »
Matèria fosca
En cosmologia, la matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Matèria fosca · Veure més »
Nature
Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Nature · Veure més »
Parsec
El parsec (abreviat pc) és una unitat de longitud usada en astronomia.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Parsec · Veure més »
Principi cosmològic
El principi cosmològic és la suposició segons la qual ni la humanitat ni la Terra no estan situades a cap punt privilegiat de l'Univers i que qualsevol observador de l'Univers en té una visió aproximadament igual.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Principi cosmològic · Veure més »
Quasar
* Astronomia.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Quasar · Veure més »
SIMBAD
SIMBAD (the Set of Identifications, Measurements, and Bibliography for Astronomical Data) és una base de dades astronòmica d'objectes situats fora del sistema solar.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і SIMBAD · Veure més »
Supercúmul de Coma
El Supercúmul de Coma o Abell 1656, és una petita estructura de l'Univers.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Supercúmul de Coma · Veure més »
Supercúmul de la Verge
pla supergalàctic. El supercúmul de Virgo, o supercúmul local és un supercúmul de galàxies situat al supercúmul de Laniakea que conté al Grup Local i, per tant, a la Via Làctia.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Supercúmul de la Verge · Veure més »
Supercúmul de Laniakea
El Supercúmul de Laniakea (del hawaià lani, paradís, i akea espaiós) és el supercúmul de galàxies on està ubicada la Via Làctia i per tant el nostre Sistema Solar i la Terra.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Supercúmul de Laniakea · Veure més »
Supercúmul de Shapley
El Supercúmul de Shapley o Concentració de Shapley (SCl 124) és la més gran concentració de galàxies en l'univers proper que forma una unitat interactiva gravitacional, per la qual cosa les galàxies s'atreuen entre si en lloc d'expandir-se amb l'univers.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Supercúmul de Shapley · Veure més »
Supercúmul del Lleó
El Supercúmul del Lleó és un supercúmul a l'hemisferi celestial nord que s'estén a través de les constel·lacions de l'Ossa Major i de Lleó.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Supercúmul del Lleó · Veure més »
Supercúmul del Serpentari
El Supercúmul del Serpentari és un supercúmul de galàxies proper a la constel·lació del Serpentari.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Supercúmul del Serpentari · Veure més »
Supercúmul Gall Dindi-Indi
El Supercúmul de Gall dindi-Indi és un supercúmul veí al Supercúmul de la Verge o supercúmul Local.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Supercúmul Gall Dindi-Indi · Veure més »
Supercúmul Hidra-Centaure
El Supercúmul d'Hidra-Centaure (SCL 128), o els supercúmuls d'Hidra i Centaure, és un supercúmul dividit en dues parts.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Supercúmul Hidra-Centaure · Veure més »
Supercúmul Perseu-Peixos
El Supercúmul Perseu-Peixos (SCL 40) és una de les estructures més grans conegudes en l'univers.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Supercúmul Perseu-Peixos · Veure més »
Supercúmuls d'Hèrcules
Els Supercúmuls d'Hèrcules són un conjunt de dos propers supercúmuls de galàxies.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Supercúmuls d'Hèrcules · Veure més »
Univers observable
Representació artística de l'univers observable en escala logarítmica, amb el Sistema Solar al centre fins al plasma invisible del Big Bang a la vora, passant pel cinturó de Kuiper, Alfa Centauri, les galàxies properes i la radiació de fons de microones Lunivers observable està format per les galàxies i altra matèria que, en principi, es poden observar en el temps present des de la Terra perquè la llum (i altres senyals) provinents d'aquests objectes han tingut temps d'arribar a la Terra des del començament de l'expansió de l'univers.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Univers observable · Veure més »
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Nou!!: Grans estructures galàctiques і Via Làctia · Veure més »
Redirigeix aquí:
Grans Estructures Galàctiques, Model jeràrquic de formació de les grans estructures, Supercúmul, Supercúmuls.
