Accés més ràpid que el navegador!
20 les relacions: Adjectiu, Alemany, Article, Aspecte gramatical, Cas gramatical, Epicè, Flexió, Francès, Gènere (gramàtica), Gramàtica del llatí, Italià, Llengües romàniques, Mode gramatical, Nombre (gramàtica), Persona (gramàtica), Pronom, Substantiu, Temps verbal, Verb, Verb intransitiu.
Adjectiu
Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.
Nou!!: Gramàtica francesa і Adjectiu · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Gramàtica francesa і Alemany · Veure més »
Article
Larticle és una categoria gramatical, mot o afix, de la classe dels determinants que acompanya un nom comú i que n'especifica que l'entitat referida està identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.
Nou!!: Gramàtica francesa і Article · Veure més »
Aspecte gramatical
L'aspecte gramatical és una característica de la conjugació verbal de determinades llengües que lliga l'acció a la temporalitat real, més enllà del temps verbal.
Nou!!: Gramàtica francesa і Aspecte gramatical · Veure més »
Cas gramatical
En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.
Nou!!: Gramàtica francesa і Cas gramatical · Veure més »
Epicè
Els substantius epicens (del grec ἐπίκοινος, 'comú') són aquells que designen éssers sexuats, que no tenen flexió de gènere i que poden designar indistintament individus d'ambdós sexes o de diferents gèneres socials.
Nou!!: Gramàtica francesa і Epicè · Veure més »
Flexió
1.
Nou!!: Gramàtica francesa і Flexió · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Gramàtica francesa і Francès · Veure més »
Gènere (gramàtica)
El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.
Nou!!: Gramàtica francesa і Gènere (gramàtica) · Veure més »
Gramàtica del llatí
La llengua llatina, igual com altres llengües indoeuropees antigues, és molt flexiva en el sentit estructural i orgànic, la qual cosa significa que permet una gran flexibilitat per a l'elecció de l'ordre de paraules.
Nou!!: Gramàtica francesa і Gramàtica del llatí · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Gramàtica francesa і Italià · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Gramàtica francesa і Llengües romàniques · Veure més »
Mode gramatical
El mode o modo és un aspecte de la conjugació verbal que indica l'actitud del parlant respecte al grau de realitat del que expressa.
Nou!!: Gramàtica francesa і Mode gramatical · Veure més »
Nombre (gramàtica)
El nombre és una característica de la morfologia de certes paraules variables que les relaciona amb la quantitat o nombre d'elles.
Nou!!: Gramàtica francesa і Nombre (gramàtica) · Veure més »
Persona (gramàtica)
La persona gramatical és el tret de determinades paraules variables en la seva flexió per indicar qui són els interlocutors implicats pel missatge.
Nou!!: Gramàtica francesa і Persona (gramàtica) · Veure més »
Pronom
El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.
Nou!!: Gramàtica francesa і Pronom · Veure més »
Substantiu
En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.
Nou!!: Gramàtica francesa і Substantiu · Veure més »
Temps verbal
El temps verbal és una característica pròpia de moltes llengües per a distingir esdeveniments presents, passats, futurs o imaginaris.
Nou!!: Gramàtica francesa і Temps verbal · Veure més »
Verb
Un verb és una paraula que expresa una acció.
Nou!!: Gramàtica francesa і Verb · Veure més »
Verb intransitiu
Un verb intransitiu és el verb que no exigeix ni admet complement directe.
