Accés més ràpid que el navegador!
73 les relacions: Antimoni, Cavall volador de Gansu, Coves de Maijishan, Coves de Mogao, Crom, Cultura de Qijia, Dinastia Han, Dinastia Ming, Dinastia Qin, Dinastia Qing, Dinastia Song, Edat mitjana, Estat de Qin, Fu Xi, Gobi, Gran Muralla Xinesa, Hui, Islam, Jiayuguan, Jiuquan, Kazakh, Khublai Khan, Lanzhou, Llengües sinítiques, Ma Mingxin, Mandarí, Marco Polo, Mercuri (element), Millet, Mineria, Mongòlia, Mongòlia Interior, Mongol, Ningxia, Panda gegant, Prefectura Autònoma Tibetana de Gannan, Qilian Shan, Qinghai, Raixid-ad-Din, República Popular de la Xina, Riu Groc, Ruta de la seda, Samarcanda, Shaanxi, Tamerlà, Tangut, Tibetà, Tocaris, Wu-sun, Wuwei, ..., Xi'an, Zhangye, 1036, 1270, 1280, 1295, 1307, 1323, 1368, 1398, 1644, 1761, 1762, 1781, 1782, 1783, 1862, 1871, 1910, 1920, 1932, 1953, 848. Ampliar l'índex (23 més) »
Antimoni
L'antimoni és l'element químic de símbol Sb i nombre atòmic 51.
Nou!!: Gansu і Antimoni · Veure més »
Cavall volador de Gansu
El Cavall volador de Gansu, Cavall volador de la dinastia Han o el Cavall de bronze que corre (马踏飞燕 Mǎtà fēiyàn), és una escultura xinesa en bronze de la Dinastia Han probablement del.
Nou!!: Gansu і Cavall volador de Gansu · Veure més »
Coves de Maijishan
Les coves de Maijishan (en xinès simplificat: 麦积山石窟; en xinès tradicional: 麥積山石窟; en pinyin: Màijīshān Shíkū) són un conjunt de temples budistes excavats al mont Maijishan, a prop de la localitat de Tianshui, a la província de Gansu, a la Xina.
Nou!!: Gansu і Coves de Maijishan · Veure més »
Coves de Mogao
Les coves de Mogao (莫高窟) formen un sistema de 492 temples prop de Dunhuang, a la província de Gansu a la Xina, al marge del desert de Gobi.
Nou!!: Gansu і Coves de Mogao · Veure més »
Crom
El crom és un element químic de nombre atòmic 24 que es troba en el grup 6 de la taula periòdica dels elements.
Nou!!: Gansu і Crom · Veure més »
Cultura de Qijia
La cultura de Qijia (2200 aC - 1600 aC) va ser una cultura arqueològica primerenca de l'edat del bronze distribuïda per la regió superior del riu Groc de Gansu (centrada a Lanzhou) i l'est de Qinghai, Xina.
Nou!!: Gansu і Cultura de Qijia · Veure més »
Dinastia Han
La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.
Nou!!: Gansu і Dinastia Han · Veure més »
Dinastia Ming
La dinastia Ming (en xinès tradicional i simplificat: 明朝; en pinyin: Míng Cháo) o Imperi de la Gran Ming (xinès tradicional: 大明國; xinès simplificat: 大明国; pinyin: Dàmíng Guó), va ser la dinastia governant de la Xina des de 1368 fins a 1644, i aparegué després del col·lapse provocat pels mongols al final de la dinastia Yuan.
Nou!!: Gansu і Dinastia Ming · Veure més »
Dinastia Qin
La dinastia Qin va ser la primera dinastia imperial de la Xina, des del 221 fins al 207 aC.
Nou!!: Gansu і Dinastia Qin · Veure més »
Dinastia Qing
La dinastia Qing (en xinès tradicional i simplificat: 清朝; en pinyin: Qīng Cháo; 1644-1911, Qing pronunciat com "Txing" i no "Quing") fou la darrera dinastia imperial que va regnar sobre la Xina, succeint a la darrera d'origen xinès, la dels Ming.
Nou!!: Gansu і Dinastia Qing · Veure més »
Dinastia Song
La dinastia Song (en xinès tradicional i simplificat: 宋朝; en pinyin: Sòng Cháo) fou una dinastia que dominà el poder a la Xina entre 960 i 1279.
Nou!!: Gansu і Dinastia Song · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Gansu і Edat mitjana · Veure més »
Estat de Qin
Qin (778 aC - 207 aC) va ser un estat feudal xinès que existí durant el període del Primaveres i Tardors i el període dels regnes combatents de la història xinesa.
Nou!!: Gansu і Estat de Qin · Veure més »
Fu Xi
Nuwa i Fuxi descoberta a Xinjiang Fu Xi o Fu Hsi (també conegut com a Paoxi), a mitjans del, va ser el primer dels Tres Sobirans (三皇 sānhuáng) de l'antiga Xina.
Nou!!: Gansu і Fu Xi · Veure més »
Gobi
El Gobi (en mongol: Говь; en xinès: 戈壁; en pinyin: gē bí, abans conegut com a Xamo) és una vasta regió desèrtica o una estepa desèrtica d'1.036.000 km², situada entre el nord de la Xina i el sud de Mongòlia.
Nou!!: Gansu і Gobi · Veure més »
Gran Muralla Xinesa
La Gran Muralla xinesa (en xinès: 长城, pinyin: Chángchéng; literalment, 'muralla llarga'), també coneguda a la Xina com a 万里长城, pinyin: Wànlǐ Chángchéng, la Gran Muralla de 10.000 li, és un antic conjunt de fortificacions i muralles de pedra i terra construïdes per tal de protegir la Xina dels atacs de les tribus mongoles i turques.
Nou!!: Gansu і Gran Muralla Xinesa · Veure més »
Hui
Els Hui (en xinès: 回族) són un grup ètnic constituït per xinesos de cultura musulmana.
Nou!!: Gansu і Hui · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Gansu і Islam · Veure més »
Jiayuguan
Jiayuguan (xinès simplificat: 嘉峪关(市, xinès tradicional: 嘉峪關, pinyin: Jiāyùguān) és una ciutat a nivell de prefectura a la província de Gansu, a la República Popular de la Xina, amb una població de 127.532 (2007). És sobretot famosa pel pas de Jiayu, que el té molt a la vora, i és el pas més gran i més intacte de la Gran muralla.
Nou!!: Gansu і Jiayuguan · Veure més »
Jiuquan
Jiuquan (en xinès: 酒泉, en pinyin: Jiǔquán) és una ciutat a nivell de prefectura situada a la part més occidental de la província de Gansu, a la República Popular de la Xina, amb una població de 74.062 habitants a la ciutat, i 1.095.947 en la prefectura (2010).
Nou!!: Gansu і Jiuquan · Veure més »
Kazakh
El kazakh és una llengua turquesa de la branca kiptxak, amb una forta relació amb el kirguís o el nogai, parlada per uns 8.300.000 kazakhs, especialment al Kazakhstan i també als països veïns.
Nou!!: Gansu і Kazakh · Veure més »
Khublai Khan
Khublai Khan o Kubilai (en mongol: Хубилай хаан, xinès: 忽必烈汗) (23 de setembre de 1215 - 18 de febrer de 1294), va ser el cinquè i l'últim kan (1260-1294) de l'Imperi Mongol.
Nou!!: Gansu і Khublai Khan · Veure més »
Lanzhou
Lanzhou o Lanjó (xinès simplificat: 兰州; xinès tradicional: 蘭州; pinyin: Lánzhōu; Wade-Giles: Lan-chou; pinyin postal: Lanchow) és la capital de la província de Gansu, a la Xina.
Nou!!: Gansu і Lanzhou · Veure més »
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.
Nou!!: Gansu і Llengües sinítiques · Veure més »
Ma Mingxin
Ma Mingxin (en xinès tradicional: 馬明新; en simplificat: 马明新; en pinyin: Mǎ Míngxīn; en Wade-Giles: Ma Ming-Hsin) (1719–1781) conegut com a Muhammad Amin, fou un cap musulmà sufita xinès de la meitat del fundador de la confraria nakshbandiyya jahriyya i de l'anomenat “nou ensenyament”, moviment reformista neoortodox de l'islam xinès.
Nou!!: Gansu і Ma Mingxin · Veure més »
Mandarí
El mandarí és una llengua sinítica.
Nou!!: Gansu і Mandarí · Veure més »
Marco Polo
John Lloyd i John Mitchinson.
Nou!!: Gansu і Marco Polo · Veure més »
Mercuri (element)
El mercuri és l'element químic de símbol Hg i nombre atòmic 80.
Nou!!: Gansu і Mercuri (element) · Veure més »
Millet
En la mitologia catalana, un millet o molet era una mena de follet minúscul de forma poc determinada que es deixava endur pel vent per volar, sobretot en la mena de remolins que es formen en la tardor.
Nou!!: Gansu і Millet · Veure més »
Mineria
La mineria és el procés d'extracció de minerals d'interès econòmic de la terra, en general d'un jaciment geològic, un filó, una veta o un dipòsit al·luvial.
Nou!!: Gansu і Mineria · Veure més »
Mongòlia
Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol Uls) és un país extens, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central.
Nou!!: Gansu і Mongòlia · Veure més »
Mongòlia Interior
La Regió Autònoma de Mongòlia Interior (mongol: Mongòia Interior en mongol o, Öbür Mongghul-un Öbertegen Jasaqu Orun) és una regió autònoma mongola de la República Popular de la Xina.
Nou!!: Gansu і Mongòlia Interior · Veure més »
Mongol
El mongol és una llengua mongòlica dins de l'encara hipotètica família de llengües altaiques.
Nou!!: Gansu і Mongol · Veure més »
Ningxia
Ningxia (pinyin postal: Ningsia), nom sencer Regió Autònoma Ningxia Hui, és una regió autònoma de la República Popular de la Xina, situada al nord-oest travessada pel riu Groc.
Nou!!: Gansu і Ningxia · Veure més »
Panda gegant
El panda gegant o panda (Ailuropoda melanoleuca) és un mamífer natiu de la Xina centro-oriental i sud-oriental.
Nou!!: Gansu і Panda gegant · Veure més »
Prefectura Autònoma Tibetana de Gannan
La Prefectura Autònoma Tibetana de Gannan (en xinès:甘南藏族自治州; pinyin: Gānnán Zàngzú Zìzhìzhōu; en tibetà: ཀན་ལྷོ་བོད་རིགས་རང་སྐྱོང་ཁུལ་; Gainlho Poirig Ranggyong Kü) és una prefectura autònoma del sud de la província de Gansu, Xina.
Nou!!: Gansu і Prefectura Autònoma Tibetana de Gannan · Veure més »
Qilian Shan
El Qilian Shan (xinès: 祁连山; pinyin: qí lián shān, també Nan Shan, 南山 'muntanyes del sud', com es veia des de la Ruta de la Seda) és una cadena muntanyosa al nord del Kunlun, formant la frontera del nord-est de la província de Qinghai i Gansu, a la República Popular de la Xina.
Nou!!: Gansu і Qilian Shan · Veure més »
Qinghai
(Postal System Pinyin: Tsinghai; tibetà: མཚོ་སྔོན་ mtsho-sngon; mongol: Köke Naγur; manxú: Huhu Noor) és una província de la República Popular de la Xina, que rep el nom del gran llac Qinghai.
Nou!!: Gansu і Qinghai · Veure més »
Raixid-ad-Din
Soldats mongols al ''Jami al-Tawarikh'' de Raixid-ad-Din, 1430-1434 dC. Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) va ser un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor, metge a Il-kanat Iran, i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.
Nou!!: Gansu і Raixid-ad-Din · Veure més »
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Nou!!: Gansu і República Popular de la Xina · Veure més »
Riu Groc
El riu Groc o Huang He (en xinès:; pinyin: Huáng Hé; mongol: Hatan Gol, 'riu Reina')Aquest és el nom amb què se l'anomena a l'interior de Mongòlia Interior.
Nou!!: Gansu і Riu Groc · Veure més »
Ruta de la seda
La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.
Nou!!: Gansu і Ruta de la seda · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Gansu і Samarcanda · Veure més »
Shaanxi
(pinyin postal: Shensi) és una província del centre-nord de la República Popular de la Xina, inclou porcions d'un planell de loess en el cabal mitjà del riu Groc i les muntanyes de Qinling, que en travessen la part meridional.
Nou!!: Gansu і Shaanxi · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Gansu і Tamerlà · Veure més »
Tangut
El Tangut (també anomenat Xīxià, Hsi-Hsia o Mi-nia) és un antiga llengua tibetobirmana nord-oriental parlada antigament a l'Imperi tangut, o Xia occidental.
Nou!!: Gansu і Tangut · Veure més »
Tibetà
El tibetà és un conjunt de varietats lingüístiques sinotibetanes, que comprèn diferents variants històriques.
Nou!!: Gansu і Tibetà · Veure més »
Tocaris
Pintura dels antics tocaris Els tokharis o tocaris (dits pels hindús: qushana; les antigues fonts xineses els anomenen yuezhi, llatí tocharii) foren un poble de Bactriana i part de Sogdiana, formaven una confederació tribal del Kansu a la Xina.
Nou!!: Gansu і Tocaris · Veure més »
Wu-sun
Els wu-sun (o wu-suen, wusun, segons grafies) foren una horda depenent dels xiongnu, establerta a la regió de l'Ili fins al llac Balkhash.
Nou!!: Gansu і Wu-sun · Veure més »
Wuwei
Wuwei (xinès tradicional: 武威; xinès simplificat: 武威; pinyin: wǔ wēi) és una ciutat a nivell de prefectura de la província de Gansu, a la República Popular de la Xina.
Nou!!: Gansu і Wuwei · Veure més »
Xi'an
Xi'an (西安 en xinès, Xī'ān en pinyin, Hsi-An en Wade-Giles; antigament, Chang'an) és la capital de la província de Shaanxi, Xina.
Nou!!: Gansu і Xi'an · Veure més »
Zhangye
Zhangye (xinès simplificat: 张掖; pinyin: Zhāngye) és una ciutat a nivell de prefectura de la província de Gansu, a la República Popular de la Xina.
Nou!!: Gansu і Zhangye · Veure més »
1036
Sense descripció.
Nou!!: Gansu і 1036 · Veure més »
1270
El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Gansu і 1270 · Veure més »
1280
;Països Catalans.
Nou!!: Gansu і 1280 · Veure més »
1295
Sense descripció.
Nou!!: Gansu і 1295 · Veure més »
1307
Sense descripció.
Nou!!: Gansu і 1307 · Veure més »
1323
;Països Catalans.
Nou!!: Gansu і 1323 · Veure més »
1368
Sense descripció.
Nou!!: Gansu і 1368 · Veure més »
1398
Sense descripció.
Nou!!: Gansu і 1398 · Veure més »
1644
Sense descripció.
Nou!!: Gansu і 1644 · Veure més »
1761
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.
Nou!!: Gansu і 1761 · Veure més »
1762
Sense descripció.
Nou!!: Gansu і 1762 · Veure més »
1781
Sense descripció.
Nou!!: Gansu і 1781 · Veure més »
1782
;Països Catalans.
Nou!!: Gansu і 1782 · Veure més »
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Gansu і 1783 · Veure més »
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Nou!!: Gansu і 1862 · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: Gansu і 1871 · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Gansu і 1910 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Gansu і 1920 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Gansu і 1932 · Veure més »
1953
1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Gansu і 1953 · Veure més »
848
Sense descripció.
Nou!!: Gansu і 848 · Veure més »
