Francesc I d'Àustria

Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.

ABC-Clio

ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і ABC-Clio · Veure més »

Abdicació

Abdicació de Napoleó L'abdicació és la renúncia voluntària d'un monarca (com un rei/reina, emperador/a, etc.) al seu títol, poder i drets.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Abdicació · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Alemanya · Veure més »

Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg

Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg (Braunschweig, 21 d'abril de 1673 - Viena, 1742) era princesa de Brunsvic-Lüneburg amb el tractament d'altesa que es maridà amb l'emperador Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic esdevingué l'emperadriu consort.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

August II de Polònia

Frederic August I de Saxònia, August II de Polònia o August el Fort (Dresden, 12 de maig de 1670 - 1733) fou Elector de Saxònia des de 1694 fins a 1733 i rei de Polònia (1697-1706 i 1709-33).

Nou!!: Francesc I d'Àustria і August II de Polònia · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Àustria · Veure més »

Batalla d'Austerlitz

La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Batalla d'Austerlitz · Veure més »

Batalla de Höchstädt

La (primera) batalla de Höchstädt (també es pot trobar escrit com a Hoechstaedt, sense que això n'afecti la pronúncia) es va disputar el 20 de setembre de 1703, prop de Höchstädt o Hoechstaedt a Baviera, i va acabar amb una victòria de les tropes franc-bavareses, comandades pel mariscal Claude Louis Hector de Villars contra els austríacs, comandats pel general Limburg Styrum.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Batalla de Höchstädt · Veure més »

Batalla de Hohenlinden

La Batalla de Hohenlinden va tenir lloc el 3 de desembre de 1800 durant les guerres revolucionàries franceses.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Batalla de Hohenlinden · Veure més »

Batalla de Jemappes

La batalla de Jemappes entre Àustria i França va tenir lloc al 6 de novembre de 1792 a Jemappes, un poble prop de Mons als Països Baixos austríacs, actualment a Hainaut a Bèlgica.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Batalla de Jemappes · Veure més »

Batalla de Leipzig

La batalla de Leipzig (o Batalla de les Nacions. Alemany: Völkerschlacht bei Leipzig) es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Batalla de Leipzig · Veure més »

Batalla de Marengo

La batalla de Marengo fou lliurada al Piemont, a la plana entre les viles actuals de Spinetta Marengo (en piamontès La Spinëta) i Castelceriolo (en piamontès Castesirió), properes a la ciutat d'Alessandria (municipi del Piemont), el 14 de juny del 1800, en el marc de la Guerra de la Segona Coalició.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Batalla de Marengo · Veure més »

Batalla de Valmy

La batalla de Valmy, va tenir lloc el 20 de setembre de 1792, fou enfrontament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Batalla de Valmy · Veure més »

Batalla de Wagram

La batalla de Wagram, fou el combat més important de la Guerra de la Cinquena Coalició.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Batalla de Wagram · Veure més »

Batalla de Znaim

La batalla de Znaim va tenir lloc el 10 i 11 de juliol de 1809 entre les tropes austríaques de l'arxiduc Carles i un exèrcit francès comandat pel general Marmont a Znaim,, una petita vila a noranta quilòmetres al nord-oest de Viena, al costat de l'actual frontera estatal entre Àustria i la República Txeca.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Batalla de Znaim · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Bèlgica · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen)

Carles Lluís d'Àustria (Florència, 1771 - Viena, 1847) fou Arxiduc d'Àustria, príncep reial d'Hongria, de Bohèmia i de Toscana amb el tractament d'altesa reial i imperial.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen) · Veure més »

Carles V de Lorena

Carles V de Lorena (Viena, 3 d'abril de 1643 -Wels, 18 d'abril de 1690) fou Duc de Lorena i de Bar.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Carles V de Lorena · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carolina de Baviera

Carolina de Baviera, reina de Württemberg i emperadriu d'Àustria (Mannheim 1792 - Viena 1873) va ser una princesa de Baviera amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni en primeres núpcies amb el rei Guillem I de Württemberg i en segones núpcies amb l'emperador Francesc I d'Àustria.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Carolina de Baviera · Veure més »

Castell de Chantilly

El castell de Chantilly està situat a Chantilly, a la regió de la Picardia a una trentena de km de París, en un indret magnífic de la vall de la Nonette, afluent de l'Oise.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Castell de Chantilly · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Catolicisme · Veure més »

Cinquena Coalició

La Cinquena coalició va ser una aliança entre Àustria i el Regne Unit, creada el 1809 per lluitar contra l'Imperi francès de l'emperador Napoleó I. El Regne Unit es trobava ja lluitant contra França aliat amb els rebels espanyols en la Guerra del Francès.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Cinquena Coalició · Veure més »

Comtat de Flandes

El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Comtat de Flandes · Veure més »

Confederació del Rin

La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Confederació del Rin · Veure més »

Confederació Germànica

La Confederació Germànica va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Confederació Germànica · Veure més »

Congrés de Viena

El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Congrés de Viena · Veure més »

Cripta Imperial de Viena

L'Església del Caputxins de Viena on s'ubica la Cripta Imperial La Cripta Imperial de Viena o Cripta dels Caputxins (en alemany: Kaisergruft o Kapuzinergruft) va ser des de 1633 el principal lloc de sepultura per als Habsburg austríacs, és a dir, per als emperadors hereditaris del Sacre Imperi Romanogermànic i els seus descendents.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Cripta Imperial de Viena · Veure més »

Cristiana de Brandenburg-Bayreuth

Cristiana Eberhardina de Brandenburg-Bayreuth (en alemany Christiane Eberhardine von Brandenburg-Bayreuth) va néixer a Bayreuth el 19 de desembre de 1671 i va morir a Pretzsch el 4 de setembre de 1727.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Cristiana de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen

Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen (en alemany Christine Luise von Oettingen-Oettingen) va néixer a Oettingen (Alemanya) el 30 de març de 1671 i va morir a Blankenburg el 12 de novembre de 1747.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Dalmàcia · Veure més »

Descristianització (Revolució Francesa)

La descristianització és una política que, durant la Revolució francesa, va tenir per objectiu suprimir el cristianisme de la vida quotidiana a França: sacerdots deportats o assassinats, religiosos obligats a abjurar els seus vots, creu i imatges pietoses destruïdes, festes religioses prohibides, agendes suprimides, i prohibició del culte públic i privat.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Descristianització (Revolució Francesa) · Veure més »

Dijon

Dijon és una ciutat de França, capital del departament de Costa d'Or i de la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Dijon · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic

La dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic es produí de facto el 6 d'agost del 1806, quan l'últim emperador romanogermànic, Francesc II, de la casa d'Habsburg-Lorena, abdicà el seu títol i alliberà tots els estats i funcionaris imperials dels seus juraments i obligacions envers l'imperi.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg

Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg (Neuburg an der Donau, Sacre Imperi Romanogermànic 1670 - Parma, Ducat de Parma 1748) fou una princesa del Palatinat que va esdevenir duquessa consort de Parma.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg · Veure més »

Dresden

Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Dresden · Veure més »

Eduard II Farnese

Eduard II Farnese, també conegut com a Eduard II de Parma, (Colorno, Ducat de Parma 1666 - Parma 1693) fou un príncep parmesà que va ser l'hereu de Ranuccio II de Parma, si bé morí abans del seu pare.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Eduard II Farnese · Veure més »

Elionor del Palatinat-Neuburg

Elionor del Palatinat-Neuburg (Düsseldorf, 6 de gener de 1655 - Viena, 19 de gener de 1720) fou Princesa del Palatinat a Neuburg que es maridà en el si de la casa reial austríaca esdevenint emperadriu del Sacre Imperi.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Elionor del Palatinat-Neuburg · Veure més »

Elionor Maria d'Àustria

Elionor Maria d'Àustria o Elionor Maria d'Habsburg -en alemany Eleonore von Österreich- (Ratisbona, 31 de maig de 1653 - Viena, 17 de desembre de 1697) fou la novena filla de l'emperador Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic i de la seva tercer esposa Elionor de Màntua.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Elionor Maria d'Àustria · Veure més »

Elisabet Carlota d'Orleans

Elisabet Carlota d'Orleans (Saint-Cloud, 13 de setembre de 1676 - Commercy, 1744) fou princesa de sang de França de la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial que esdevingué duquessa de Lorena per matrimoni.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Elisabet Carlota d'Orleans · Veure més »

Elisabet Carlota del Palatinat

La princesa '''Elisabet Carlota del Palatinat''', duquessa d'Orleans, pintada per Hyacinthe Rigaud (1659-1743) ''Anekdoten vom Französischen Hofe'', 1789. Elisabet Carlota del Palatinat (Heidelberg, 27 de maig de 1652 - Saint-Cloud, 8 de desembre de 1722) va ser duquessa d'Orleans i princesa de la Casa de Wittelsbach que regnà a Baviera i al Palatinat amb el tractament d'altesa reial.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Elisabet Carlota del Palatinat · Veure més »

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »

Elisabet de Württemberg (arxiduquessa d'Àustria)

Elisabet de Württemberg, arxiduquessa d'Àustria (Treptow, 21 d'abril de 1767 - Viena, 18 de febrer de 1790. Duquessa de Württemberg amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni en el si de la casa reial d'Àustria. Nascuda a Treptow, a la històrica regió del Brandenburg, el dia 21 d'abril de 1767, essent filla del duc Frederic II Eugeni de Württemberg i de la marcgravina Frederica de Brandenburg-Schwedt. Elisabet era neta per via paterna del duc Carles I Alexandre de Württemberg i de la princesa Maria Augusta de Thurn und Taxis, i per via materna del marcgravi Frederic Guillem de Brandenburg-Schwedt i de la princesa Sofia Dorotea de Prússia. El dia 6 de gener de 1788 contragué matrimoni a Viena amb l'arxiduc i després emperador Francesc I d'Àustria, fill de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya. La parella tingué una única filla.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Elisabet de Württemberg (arxiduquessa d'Àustria) · Veure més »

Eslovènia

La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Eslovènia · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Espanya · Veure més »

Estats de Savoia

Font:http://www.sabaudia.org Sabaudia.org, web dels arxius departamentals de l'Assemblea dels Països de Savoia Estats de Savoia, Monarquia Savoiana o, de manera sintètica, però imprecisa, Savoia, són les designacions historiogràfiques amb què es coneix el conjunt de possessions de la dinastia dels Savoia pel que fa al període anterior a 1720; per al període 1720-1861 hom tendeix a designar aquest conjunt pluriestatal com a Piemont-Sardenya (o, a voltes, monarquia sarda o sardopiemontesa).

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Estats de Savoia · Veure més »

Felip de França, duc d'Orléans

El príncep Felip de França, primer duc d'Orleans. Felip de França dit també Felip II d'Orléans o Felip IV de Valois i també Felip d'Orleans i de Valois (nascut el 21 de setembre de 1640, Saint-Germain-en-Laye - 9 de juny de 1701, castell de Saint-Cloud) fou un príncep de França, Duc d'Orleans per ser el primer duc de la seva nissaga a Orleans i el primer duc d'aquest nom a Valois (abans era un comtat) i de Valois.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Felip de França, duc d'Orléans · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferran d'Àustria-Este

, també conegut amb el nom de Ferran III de Mòdena, fou un príncep imperial que va esdevenir pretendent del Ducat de Mòdena durant les Guerres Napoleòniques.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Ferran d'Àustria-Este · Veure més »

Ferran I d'Àustria

Ferran I d'Àustria, Ferran V de Bohèmia o Ferran V d'Hongria (19 d'abril de 1793, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic - 29 de juny de 1875, Praga, Imperi austríac) fou emperador d'Àustria (1835 - 1848), any en què hagué d'abdicar en favor del seu nebot, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Ferran I d'Àustria · Veure més »

Ferran I de les Dues Sicílies

, fins a 1816 conegut com Ferran IV de Nàpols i III de Sicília, va ser rei de Nàpols i Sicília, units després en el regne de les Dues Sicílies.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Ferran I de les Dues Sicílies · Veure més »

Flandes

Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Flandes · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Florència · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і França · Veure més »

Francesc Carles d'Àustria

Francesc Carles d'Àustria (Viena 1802 - 1878).

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Francesc Carles d'Àustria · Veure més »

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Frankfurt del Main

Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Frankfurt del Main · Veure més »

Frederic August II de Saxònia

Frederic August II de Saxònia (Dresden, 18 de maig de 1797 - Brennbüchel, Tirol, 9 d'agost de 1854) fou Rei de Saxònia des de 1836 fins a 1854.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Frederic August II de Saxònia · Veure més »

Frederic August II de Saxònia (elector)

L'elector '''Frederic August I de Saxònia''' i rei August II de Polònia Frederic August II de Saxònia (Dresden, 1696 - 1763) fou Elector de Saxònia des de 1733 i fins a 1763 i Rei de Polònia des de 1734 i fins a 1763.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Frederic August II de Saxònia (elector) · Veure més »

Frederica de Brandenburg-Schwedt

Frederica Dorotea de Brandenburg-Schwedt (Schwedt, Alemanya, 18 de desembre de 1736 - Stuttgart, 9 de març de 1798) fou filla de Frederic Guillem de Brandenburg-Schwedt i de la seva dona la princesa Sofia Dorotea de Prússia, germana de Frederic el Gran.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Frederica de Brandenburg-Schwedt · Veure més »

Gran Ducat de Toscana

El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Gran Ducat de Toscana · Veure més »

Grande Armée

La Grande Armée fou el conjunt de forces multinacionals reunides sota el comandament de Napoleó al llarg de les Guerres Napoleòniques d'inicis del.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Grande Armée · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Guerra del Francès · Veure més »

Guillem I de Württemberg

Guillem I de Württemberg (Lüben 1781 - Castell de Rosenstein 1864), rei de Württemberg que regnà aquesta antic estat d'Alemanya des de l'any 1816 fins a l'any de la seva mort, quaranta-vuit anys després.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Guillem I de Württemberg · Veure més »

Hannover

Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Hannover · Veure més »

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Imperi Austríac · Veure més »

Inn (riu)

L'Inn (en alemany, Inn; en llatí, Aenus; en romanx, En) és un riu amb una llargada de 517 km.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Inn (riu) · Veure més »

Invasió francesa de Rússia

La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Invasió francesa de Rússia · Veure més »

Isabel Farnese

Isabel Farnese (Parma, 25 d'octubre de 1692 - Aranjuez, 11 de juliol de 1766), princesa de Parma de la històrica família Farnese.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Isabel Farnese · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Itàlia · Veure més »

Jean Victor Moreau

Jean Víctor Marie Moreau (Montroulez, Bretanya, 13 de febrer de 1763 - Louny, Bohèmia, 2 de setembre de 1813) fou un militar i revolucionari bretó.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Jean Victor Moreau · Veure més »

Jordi III del Regne Unit

fou rei de la Gran Bretanya i rei d'Irlanda des del dia 25 d'octubre de 1760 fins al dia 1 de gener de 1801, i posteriorment rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda fins a la seva mort el 29 de gener de 1820.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Jordi III del Regne Unit · Veure més »

Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic

Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Klemens Wenzel Lothar von Metternich

Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Klemens Wenzel Lothar von Metternich · Veure més »

Leopold de Borbó-Dues Sicílies (príncep de Salern)

Leopold de Borbó-Dues Sicílies, príncep de Salern (Nàpols 1790 - 1851).

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Leopold de Borbó-Dues Sicílies (príncep de Salern) · Veure més »

Leopold I de Lorena

Leopold I de Lorena, en alemany Leopold Joseph von Lothringen (Innsbruck, 11 de setembre de 1679 - Lunéville, 27 de març de 1729) fou duc de Lorena.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Leopold I de Lorena · Veure més »

Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic

Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Leopold II de Toscana

Leopold II de Toscana (Florència 1797 - Roma 1870).

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Leopold II de Toscana · Veure més »

Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic

Leopold II (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1747 - íd. 1792) va ser Rei d'Hongria, Bohèmia i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'any 1790 fins a la seva mort.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Llista de comtes, senyors i ducs de Milà

La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »

Llista de monarques de Bohèmia

Escut de Bohèmia Llista de monarques de Bohèmia és la llista de tots els governants de l'antic ducat i després regne de Bohèmia.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Llista de monarques de Bohèmia · Veure més »

Llista de reis d'Hongria

Aquesta llista de reis d'Hongria inclou als grans prínceps (895–1000), els reis (1000–1918), i el regent Miklós Horthy (1920–1944).

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Llista de reis d'Hongria · Veure més »

Lluís de França (gran delfí)

Lluís de França, el Gran Delfí -le Grand Dauphin en francès- (1 de novembre de 1661, castell de Fontainebleau o Versalles - Medon, 14 d'abril de 1711) fou Príncep del Regne de França amb el tractament d'altesa reial que des del seu naixement fins a la seva mort portà el títol de Delfí de Viennois corresponent als hereus al tron francès.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Lluís de França (gran delfí) · Veure més »

Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel

Lluís Rodolf de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Ludwig Rudolf von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Wolfenbüttel el 22 de juliol de 1671 i va morir a Brunsvic l'1 de març de 1735.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »

Lluís XVI de França

Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Lluís XVI de França · Veure més »

Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya)

Maria Amàlia de Saxònia (Dresden 1724 - Madrid 1760), princesa de Polònia i Saxònia, reina consort de Nàpols (1724-1759) i d'Espanya (1759-1760).

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya) · Veure més »

Maria Anna de Savoia (emperadriu d'Àustria)

Maria Anna de Savoia, emperadriu d'Àustria (Roma 1803 - Praga 1884).

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Maria Anna de Savoia (emperadriu d'Àustria) · Veure més »

Maria Anna Victòria de Baviera

Maria Anna Victòria de Baviera (Múnic, 28 de novembre de 1660 - Versalles, 20 d'abril de 1690) va ser una princesa de Baviera, que va ser consort de Lluís, Delfí de França.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Maria Anna Victòria de Baviera · Veure més »

Maria Antonieta d'Àustria

'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Maria Antonieta d'Àustria · Veure més »

Maria Beatriu d'Este

Maria Beatriu d'Este (Mòdena, Ducat de Mòdena 1750 - Viena, Imperi austríac 1829) fou una princesa d'Este que va esdevenir duquessa de Massa i Carrara.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Maria Beatriu d'Este · Veure més »

Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília)

Maria Carolina d'Àustria (Schönbrunn 1752 - Castell de Hetzendorf 1814) va ser una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia que va ser reina consort de Nàpols i Sicília arran del seu matrimoni amb el rei Ferran IV de Nàpols i III de Sicília.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) · Veure més »

Maria Carolina d'Àustria (reina de Saxònia)

Maria Carolina d'Àustria, reina de Saxònia (Viena 1801 - Dresden 1832).

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Maria Carolina d'Àustria (reina de Saxònia) · Veure més »

Maria Josepa d'Àustria

Maria Josepa d'Àustria (Viena, 1699 - Dresden, 1757) fou Arxiduquessa d'Àustria amb el tractament d'altesa imperial i Princesa d'Hongria i Bohèmia.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Maria Josepa d'Àustria · Veure més »

Maria Leopoldina d'Àustria (reina de Portugal)

Maria Leopoldina d'Àustria (Viena, 22 de gener de 1797 - Rio de Janeiro, 11 de desembre de 1826) va ser arxiduquessa d'Àustria i emperadriu consort del Brasil (1822-1826) i reina consort de Portugal (1826) pel seu matrimoni amb Pere I del Brasil i IV de Portugal.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Maria Leopoldina d'Àustria (reina de Portugal) · Veure més »

Maria Lluïsa d'Àustria

Maria Lluïsa d'Àustria Maria Lluïsa d'Àustria (Viena, Arxiducat d'Àustria, 12 de desembre de 1791 - Parma, Ducat de Parma, 17 de desembre de 1847) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Maria Lluïsa d'Àustria · Veure més »

Maria Lluïsa d'Àustria-Este

Maria Lluïsa d'Àustria-Este (Monza, 14 de desembre de 1787 - Verona, 7 d'abril de 1816) fou arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria, de Bohèmia i d'Este amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Maria Lluïsa d'Àustria-Este · Veure més »

Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia

Maria Lluïsa Antònia de Borbó i de Saxònia (Portici, 24 de novembre de 1745 - Viena, 15 de maig de 1792) va ser princesa de Nàpols i de Sicília, i des de 1759 va ser infanta d'Espanya.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia · Veure més »

Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies (emperadriu d'Àustria)

Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies, emperadriu d'Àustria (Nàpols 1772 - Viena 1807).

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies (emperadriu d'Àustria) · Veure més »

Maria Teresa I d'Àustria

Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »

Maximilià I Josep de Baviera

Maximilià I de Baviera, altrament dit Maximilià I Josep de Baviera, (Schwetzingen, 1756 - Múnic 1825) va ser el primer rei de Baviera, el primer sobirà bavarès que no pertanyia a la branca principal de la família dels Wittelsbach sinó a la secundària, la comtal palatina.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Maximilià I Josep de Baviera · Veure més »

Múnic

Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Múnic · Veure més »

Monarquia absoluta

La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Monarquia absoluta · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Nàpols · Veure més »

Niça

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Niça · Veure més »

Països Baixos austríacs

El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Països Baixos austríacs · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і París · Veure més »

Pau de Schönbrunn

La Pau de Schönbrunn va ser signada entre França i l'Imperi Austríac el 14 d'octubre de 1809, posant fi a la guerra de la Cinquena Coalició durant el període de les Guerres Napoleòniques.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Pau de Schönbrunn · Veure més »

Pere I del Brasil

Pere I del Brasil i IV de Portugal “el Rei Soldat” (Lisboa 1798 - íd. 1834) fou príncep del Brasil (1816-1822); regent del Regne (1821-1822); Emperador del Brasil (1822-1831) i Rei de Portugal (1826).

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Pere I del Brasil · Veure més »

Praga

Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Praga · Veure més »

Prússia

Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Prússia · Veure més »

Primera Coalició

La Primera Coalició (1792-1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Primera Coalició · Veure més »

Primera República Francesa

* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Primera República Francesa · Veure més »

Protectorat

El protectorat és un règim d'ocupació d'un estat per un altre.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Protectorat · Veure més »

Províncies Il·líriques

Les Províncies Il·líriques, van ser una entitat política que va existir durant les Guerres Napoleòniques.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Províncies Il·líriques · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Rússia · Veure més »

Regió d'Ístria

Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Regió d'Ístria · Veure més »

Regne de Baviera

El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Regne de Baviera · Veure més »

Regne de les Dues Sicílies

El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »

Regne de Prússia

El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Regne de Prússia · Veure més »

Regne de Württemberg

El Regne de Wurtemberg (Königreich Württemberg) fou un estat del sud-oest de l'actual Alemanya vigent entre 1806 i 1918.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Regne de Württemberg · Veure més »

Regne de Westfàlia

El Regne de Westfàlia va ser un Estat monàrquic de 1807 el 1813, amb capital a Kassel, en l'actual territori d'Alemanya.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Regne de Westfàlia · Veure més »

Regne Llombardovènet

El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Regne Llombardovènet · Veure més »

Regne napoleònic d'Itàlia

El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Regne Unit · Veure més »

República Batava

Rutger Jan Schimmelpennick, cap de la RepúblicaLa República Batava (neerlandès: Bataafse Republiek) fou una república amb aproximadament el mateix territori que els actuals Països Baixos, que va existir entre 1795 i 1806.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і República Batava · Veure més »

República Cisalpina

La República Cisalpina (en italià: Repubblica Cisalpina) va ser una república germana de la Primera República Francesa al nord de la península Itàlica creat pel general Bonaparte el 29 de juny de 1797.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і República Cisalpina · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і República de Venècia · Veure més »

República Lígur

La República Lígur va ser proclamada sota la influència francesa el 14 de juny de 1797 i va persistir fins a juny de 1805, que fou annexada al Primer Imperi Francès com a tres departaments, excepte un breu període des de maig al 24 de juny de 1800.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і República Lígur · Veure més »

Restauració francesa

La Restauració Francesa designa el període de la història de França comprès entre la caiguda del Primer Imperi, el 6 d'abril de 1814, i la revolució de les Trois Glorieuses (Tres Glorioses) del 29 de juliol de 1830.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Restauració francesa · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Revolució Francesa · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Rin · Veure més »

Rio de Janeiro

Rio de Janeiro és la capital de l'estat de Rio de Janeiro i la segona ciutat més poblada del Brasil, després de São Paulo.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Rio de Janeiro · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Salzburg

és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Salzburg · Veure més »

Santa Aliança

La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Santa Aliança · Veure més »

Saxònia

L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Saxònia · Veure més »

Segona Coalició

Es coneix com a Segona Coalició (1798 - 1800) al segon esforç combinat de múltiples països europeus per contenir a la Revolució francesa.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Segona Coalició · Veure més »

Selim III

Selim III (Istanbul 24 de desembre de 1761 – Istanbul 28 de juliol de 1808) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1789 fins al 1807.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Selim III · Veure més »

Sofia de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)

La princesa Sofia de Baviera, arxiduquessa d'Àustria. Sofia de Baviera, arxiduquessa d'Àustria (Múnic 1805 - Viena 1872).

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Sofia de Baviera (arxiduquessa d'Àustria) · Veure més »

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Suïssa · Veure més »

Tercera Coalició

La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Tercera Coalició · Veure més »

Tractat d'Amiens

Pàgina del tractat amb els vuit segells i corresponents rúbriques dels signants El Tractat d'Amiens o Pau d'Amiens fou un tractat que va posar fi a les Guerres Napoleòniques de la Segona Coalició entre el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i la Primera República Francesa que es va firmar a la ciutat d'Amiens el 27 de març de 1802.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Tractat d'Amiens · Veure més »

Tractat de Campo Formio

El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, en representació de l'Imperi Francès i d'Àustria respectivament.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Tractat de Campo Formio · Veure més »

Tractat de Lunéville

El Tractat de Lunéville es va signar el 9 de febrer de 1801 a Lunéville entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic per José Bonaparte i Luis, Comte de Cobentzel, respectivament.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Tractat de Lunéville · Veure més »

Tractat de París (1814)

El Tractat de París (o Primer Tractat de París) va ser signat el 30 de maig de 1814, acabant la guerra entre França i la Sisena Coalició formada pel: Regne Unit, Rússia, Àustria, Suècia, Portugal i Prússia.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Tractat de París (1814) · Veure més »

Tractat de Pressburg

El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Tractat de Pressburg · Veure més »

Trento

Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Trento · Veure més »

Treviso

Treviso és una ciutat capital de la província de Treviso a la regió del Vèneto.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Treviso · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Francesc I d'Àustria і Viena · Veure més »

1 d'agost

El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1 d'agost · Veure més »

12 de febrer

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 12 de febrer · Veure més »

13 d'abril

El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 13 d'abril · Veure més »

14 d'octubre

El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 14 d'octubre · Veure més »

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 15 d'agost · Veure més »

1768

;Països Catalans.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1768 · Veure més »

1788

Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1788 · Veure més »

1790

Sense descripció.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1790 · Veure més »

1791

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1791 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1792 · Veure més »

1793

;Països Catalans.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1793 · Veure més »

1794

;Països Catalans.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1794 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1795 · Veure més »

1797

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1797 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1798 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1799 · Veure més »

18 de febrer

El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 18 de febrer · Veure més »

1800

;Països Catalans.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1800 · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1801 · Veure més »

1802

;Països Catalans.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1802 · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1804 · Veure més »

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1805 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1806 · Veure més »

1807

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1807 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1808 · Veure més »

1809

;Països Catalans.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1809 · Veure més »

1810

;Països Catalans.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1810 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1813 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1814 · Veure més »

1815

Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1815 · Veure més »

1816

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1816 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1820 · Veure més »

1826

;Països Catalans.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1826 · Veure més »

1832

;Països Catalans.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1832 · Veure més »

1835

;Països Catalans.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1835 · Veure més »

1847

;Països Catalans.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1847 · Veure més »

1858

Sense descripció.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1858 · Veure més »

1875

;Països Catalans.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1875 · Veure més »

1878

;Països Catalans.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1878 · Veure més »

1884

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1884 · Veure més »

19 de setembre

El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 19 de setembre · Veure més »

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 1918 · Veure més »

20 de setembre

El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 20 de setembre · Veure més »

25 de juny

El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 25 de juny · Veure més »

29 d'octubre

El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 29 d'octubre · Veure més »

6 de gener

El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 6 de gener · Veure més »

6 de novembre

El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 6 de novembre · Veure més »

7 d'abril

El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Francesc I d'Àustria і 7 d'abril · Veure més »

Redirigeix aquí:

Francesc I d’Àustria, Francesc II d'Alemanya, Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic, Francesc II, emperador romanogermànic.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat