Accés més ràpid que el navegador!
50 les relacions: Anell principal, Aritmètica modular, Canonització (informàtica), Cardinalitat, Ciències de la computació, Computació algebraica, Cos algebraicament tancat, Descomposició en valors singulars, Element invers, Equació lineal, Espai compacte, Espai de Hausdorff, Espai de Hilbert, Expressió algebraica, Forma canònica (àlgebra de Boole), Forma canònica de Jordan, Forma diferencial, Forma normal algebraica, Forma normal beta, Forma normal conjuntiva, Forma normal d'un joc, Forma normal d'una bifurcació, Forma normal de Frobenius, Forma normal de Skolem, Forma normal de Smith, Forma normal disjuntiva, Forma normal negativa, Forma prenexa, Formulació hamiltoniana, Fracció contínua, Homeomorfisme, Llevat de, Matemàtiques, Matriu diagonal, Matriu esglaonada, Matriu normal, Matriu unitària, Nombre complex, Nombre natural, Nombre ordinal, Objecte matemàtic, Relació d'equivalència, Representació decimal, Sistema abstracte de reescriptura, Teorema d'estructura dels mòduls finitament generats sobre un domini d'ideals principals, Teorema de classificació, Teorema espectral, Teorema fonamental de l'aritmètica, U-forma canònica, Varietat simplèctica.
Anell principal
En àlgebra abstracta, un anell principal (també anomenat anell d'ideals principals o domini d'ideals principals) és un anell íntegre on tot ideal és principal, és a dir, es pot generar a partir d'un sol element.
Nou!!: Forma canònica і Anell principal · Veure més »
Aritmètica modular
Gauss, llibre fundador de l'aritmètica modular. En matemàtiques, i més concretament en teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters.
Nou!!: Forma canònica і Aritmètica modular · Veure més »
Canonització (informàtica)
En ciències de la computació, la canonització (abreujat com c14n, on 14 representa el nombre de lletres entre la C i la N; també anomenada estandardització o normalització) és un procés per convertir dades que tenen més d'una representació possible en una forma "estàndard", "normal", o canònica.
Nou!!: Forma canònica і Canonització (informàtica) · Veure més »
Cardinalitat
En matemàtiques, la cardinalitat d'un conjunt és una mesura del "nombre d'elements del conjunt".
Nou!!: Forma canònica і Cardinalitat · Veure més »
Ciències de la computació
Les Ciències de la computació estudien els fonaments teòrics de la informació i el còmput, juntament amb tècniques pràctiques per a la implementació i aplicació d'aquests fonaments teòrics.
Nou!!: Forma canònica і Ciències de la computació · Veure més »
Computació algebraica
En matemàtiques i ciències de la computació, la computació algebraica, també anomenada computació simbòlica, és una disciplina científica que es dedica a l'estudi i desenvolupament d'algorismes i programari per a la manipulació d'expressions matemàtiques i altres objectes matemàtics.
Nou!!: Forma canònica і Computació algebraica · Veure més »
Cos algebraicament tancat
En àlgebra abstracta, un cos algebraicament tancat F és un cos que conté una arrel per qualsevol polinomi no-constant de F, l'anell de polinomis en la variable x a coeficients en F.
Nou!!: Forma canònica і Cos algebraicament tancat · Veure més »
Descomposició en valors singulars
valors singulars de ''M''. En àlgebra lineal, la descomposició en valors singulars (DVS) és una descomposició de matrius d'una matriu real o complexa, amb gran nombre d'aplicacions en el processament de senyals i l'estadística.
Nou!!: Forma canònica і Descomposició en valors singulars · Veure més »
Element invers
En matemàtiques, l'invers (també anomenat simètric) d'un element x dins d'un conjunt proveït d'una llei de composició interna amb element neutre (A, *), és un element y de A tal que, on e és l'element neutre de l'operació * en A. Diem aleshores que x és un element invertible.
Nou!!: Forma canònica і Element invers · Veure més »
Equació lineal
Dues gràfiques d'equacions lineals amb dues variables En matemàtiques, una equació lineal és una equació que pot presentar-se en la forma on x_1, \ldots, x_n són les variables (o incògnites), i b, a_1, \ldots, a_n són els coeficients, que sovint són nombres reals.
Nou!!: Forma canònica і Equació lineal · Veure més »
Espai compacte
''B''.
Nou!!: Forma canònica і Espai compacte · Veure més »
Espai de Hausdorff
En topologia, un espai de Hausdorff, separat o T₂ és un espai topològic en el qual punts diferents tenen entorns disjunts.
Nou!!: Forma canònica і Espai de Hausdorff · Veure més »
Espai de Hilbert
En matemàtiques, el concepte d'espai de Hilbert és una generalització del concepte d'espai euclidià.
Nou!!: Forma canònica і Espai de Hilbert · Veure més »
Expressió algebraica
Una expressió algebraica és un conjunt de lletres i nombres relacionats per signes d'operacions aritmètiques.
Nou!!: Forma canònica і Expressió algebraica · Veure més »
Forma canònica (àlgebra de Boole)
En àlgebra booleana, es coneix com a terme canònic d'una funció lògica a tot producte o suma a la qual apareixen totes les variables en llur forma directa o inversa.
Nou!!: Forma canònica і Forma canònica (àlgebra de Boole) · Veure més »
Forma canònica de Jordan
blocs de Jordan i només tenen diferents de zero els valors de la diagonal (els valors propis) i els que queden immediatament per damunt (aquests valen 1). La resta d'elements de la matriu, fora dels blocs de Jordan, són tots zero (aquí representats amb espais en blanc). La forma canònica de Jordan o forma normal de Jordan és un terme matemàtic utilitzat en àlgebra lineal.
Nou!!: Forma canònica і Forma canònica de Jordan · Veure més »
Forma diferencial
En geometria diferencial, una forma diferencial és un objecte matemàtic pertanyent a un espai vectorial que apareix en el càlcul multivariable, càlcul tensorial o en física.
Nou!!: Forma canònica і Forma diferencial · Veure més »
Forma normal algebraica
En àlgebra booleana, la forma normal algebraica (FNA) és una manera d'expressar fórmules lògiques en una de les següents tres subformes.
Nou!!: Forma canònica і Forma normal algebraica · Veure més »
Forma normal beta
En càlcul lambda, un terme està en forma normal beta si no és possible fer cap reducció beta.
Nou!!: Forma canònica і Forma normal beta · Veure més »
Forma normal conjuntiva
En lògica booleana, una fórmula està en forma normal conjuntiva (FNC) si correspon a una conjunció de clàusules, on una clàusula és una disjunció de literals, on un literal i el seu complement no poden aparèixer en la mateixa clàusula.
Nou!!: Forma canònica і Forma normal conjuntiva · Veure més »
Forma normal d'un joc
En teoria de jocs, la forma normal és la descripció d'un joc.
Nou!!: Forma canònica і Forma normal d'un joc · Veure més »
Forma normal d'una bifurcació
Bifurcacions (a l'esquerra) de mig període que generen un ordre, seguides de bifurcacions (a la dreta) de període doble, generadores d'un caos En matemàtiques, la forma normal d'una bifurcació és un sistema dinàmic simple que és equivalent a tots els sistemes que presenten aquesta bifurcació.
Nou!!: Forma canònica і Forma normal d'una bifurcació · Veure més »
Forma normal de Frobenius
En àlgebra lineal, la forma normal de Frobenius, forma projectiva binormal de Turner o forma canònica racional d'una matriu quadrada A és una forma canònica per matrius que posa de manifest l'estructura del polinomi mínim dA i proporciona un mètode per determinar si una altra matriu B és semblant a A sense haver d'estendre el cos base F. S'anomena així pel matemàtic alemany Ferdinand Georg Frobenius.
Nou!!: Forma canònica і Forma normal de Frobenius · Veure més »
Forma normal de Skolem
En lògica matemàtica, la reducció a la forma normal de Skolem (FNS) és un mètode per eliminar els quantificadors existencials dels enunciats de lògica, i sovint aquest és un primer pas en la demostració automàtica de teoremes.
Nou!!: Forma canònica і Forma normal de Skolem · Veure més »
Forma normal de Smith
En matemàtiques, la forma normal de Smith és una forma normal que es pot definir per a qualsevol matriu (no necessàriament quadrada) a entrades en un domini d'ideals principals (DIP).
Nou!!: Forma canònica і Forma normal de Smith · Veure més »
Forma normal disjuntiva
En lógica booleana, una fórmula està en forma normal disjuntiva (FND) si correspon a una disjunció de clàusules conjuntives, on una clàusula conjuntiva és una conjunció de literals, on un literal i el seu complement no poden aparèixer a la mateixa clàusula.
Nou!!: Forma canònica і Forma normal disjuntiva · Veure més »
Forma normal negativa
En lògica matemàtica, una fórmula és en forma normal negativa si l'operador negació (\lnot) només està aplicat a variables, i els únics altres operadors booleans permesos són la conjunció (\land) i la disjunció (\lor). La forma normal negativa no és una forma canònica: per exemple a \land (b\lor \lnot c) i (a \land b) \lor (a \land \lnot c) són equivalents, i totes dues estan en forma normal negativa.
Nou!!: Forma canònica і Forma normal negativa · Veure més »
Forma prenexa
Una fórmula de la lògica de predicats té forma prenexa si està escrita com a cadena de quantificadors seguits per una part sense quantificar (anomenada matriu).
Nou!!: Forma canònica і Forma prenexa · Veure més »
Formulació hamiltoniana
La formulació hamiltoniana o mecànica hamiltoniana és una reformulació de la mecànica clàssica newtoniana introduïda el 1833 per William Rowan Hamilton.
Nou!!: Forma canònica і Formulació hamiltoniana · Veure més »
Fracció contínua
Una fracció contínua es representa de la següent manera: a_1+\cfrac Els nombres a_1, a_2, a_3...
Nou!!: Forma canònica і Fracció contínua · Veure més »
Homeomorfisme
En matemàtiques, i més precisament en topologia, un homeomorfisme és un isomorfisme topològic; és a dir, una aplicació entre dos espais topològics que en preserva les respectives topologies.
Nou!!: Forma canònica і Homeomorfisme · Veure més »
Llevat de
lang.
Nou!!: Forma canònica і Llevat de · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Forma canònica і Matemàtiques · Veure més »
Matriu diagonal
En l'àlgebra lineal, una matriu diagonal és una matriu quadrada en què els seus elements valen zero a excepció dels de la diagonal principal, que poden valer zero o no.
Nou!!: Forma canònica і Matriu diagonal · Veure més »
Matriu esglaonada
En àlgebra lineal, una matriu està en forma esglaonada si té la forma que resulta del mètode de reducció de Gauss.
Nou!!: Forma canònica і Matriu esglaonada · Veure més »
Matriu normal
En matemàtiques, una matriu quadrada complexa A és normal si on A* és la matriu transposada conjugada dA.
Nou!!: Forma canònica і Matriu normal · Veure més »
Matriu unitària
En matemàtiques, una matriu quadrada complexa U és unitària si on I és la matriu identitat i U * és la transposada conjugada de U. L'anàloga real d'una matriu unitària és una matriu ortogonal.
Nou!!: Forma canònica і Matriu unitària · Veure més »
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Nou!!: Forma canònica і Nombre complex · Veure més »
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Nou!!: Forma canònica і Nombre natural · Veure més »
Nombre ordinal
Els nombres ordinals, o senzillament ordinals, són nombres usats per a denotar la posició en una successió ordenada: primer, segon, tercer, quart, etc.
Nou!!: Forma canònica і Nombre ordinal · Veure més »
Objecte matemàtic
Un objecte matemàtic és un objecte abstracte que apareix en la filosofia de les matemàtiques i en les matemàtiques.
Nou!!: Forma canònica і Objecte matemàtic · Veure més »
Relació d'equivalència
Sigui A\, un conjunt qualsevol, una relació en A\, és un criteri que ens permet dir si dos elements qualsevol de A\,, satisfan la relació o no.
Nou!!: Forma canònica і Relació d'equivalència · Veure més »
Representació decimal
Una representació decimal d'un nombre real no negatiu r és una expressió en forma d'una sèrie, que tradicionalment s'escriu com la suma on a0 és un enter no negatiu, i a1, a₂, … són enters que satisfan 0 ≤ ai ≤ 9, que hom anomena els dígits de la representació decimal.
Nou!!: Forma canònica і Representació decimal · Veure més »
Sistema abstracte de reescriptura
En lògica matemàtica i informàtica teòrica, un sistema abstracte de reescriptura és un formalisme que captura les nocions essencials i les propietats dels sistemes de reescriptura.
Nou!!: Forma canònica і Sistema abstracte de reescriptura · Veure més »
Teorema d'estructura dels mòduls finitament generats sobre un domini d'ideals principals
En matemàtiques, en l'àmbit de l'àlgebra abstracta, el teorema d'estructura dels mòduls finitament generats sobre un domini d'ideals principals és una generalització del teorema fonamental dels grups abelians finitament generats i, expressat d'una manera informal, estableix que els mòduls finitament generats es poden descompondre unívocament, de forma similar a la factorització en nombres primers dels enters.
Nou!!: Forma canònica і Teorema d'estructura dels mòduls finitament generats sobre un domini d'ideals principals · Veure més »
Teorema de classificació
En matemàtiques, un teorema de classificació respon el problema de classificació "Quins són els objectes d'un determinat tipus, llevat d'equivalència?".
Nou!!: Forma canònica і Teorema de classificació · Veure més »
Teorema espectral
En matemàtiques, en particular en àlgebra lineal i anàlisi funcional, el teorema espectral fa referència a diferents resultats sobre operadors lineals o matriu.
Nou!!: Forma canònica і Teorema espectral · Veure més »
Teorema fonamental de l'aritmètica
El teorema fonamental de l'aritmètica afirma que Aquesta expressió d'un enter com a producte de nombres primers s'anomena factorització.
Nou!!: Forma canònica і Teorema fonamental de l'aritmètica · Veure més »
U-forma canònica
En matemàtiques, la u-forma canònica és una 1-forma especial definida sobre el fibrat cotangent T*Q d'una varietat Q. També s'anomena u-forma tautològica, u-forma de Liouville, u-forma de Poincaré o potencial simplèctic.
Nou!!: Forma canònica і U-forma canònica · Veure més »
Varietat simplèctica
En matemàtiques, i més específicament en geometria diferencial, una varietat simplèctica és una varietat diferenciable M dotada d'una 2-forma diferencial tancada i no-degenerada ω, anomenada forma simplèctica.
Nou!!: Forma canònica і Varietat simplèctica · Veure més »
