Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

314 les relacions: Açores, Abdalwadites, Absolutisme, Aldonça Roig d'Ivorra, Alexandre VI, Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra, Alfons de Portugal, Alfons V de Portugal, Alfons VI de Ribagorça, Alta Navarra, Amer, Artur de Gal·les, Arxiu General de Simancas, Atzar, Índies, Àfrica, Àlaba, Baixa Navarra, Balaguer, Barcelona, Batalla de Cerignola, Bernardino Fernández de Velasco y Mendoza, Bernat d'Oms i de Santapau, Besalú, Bugia (Algèria), Calàbria, Cap Verd, Carles de Viana, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VIII de França, Castella, Catedral de Granada, Caterina d'Aragó, Caterina I de Navarra, Càpua, Cefalònia, Cerdanya, Cervera, Coïmbra, Compromís de Casp, Comtat de Ribagorça, Concòrdia de Segòvia, Conquesta de Navarra, Consell d'Aragó, Consell de Castella, Consell Reial, Consolat de Mar, Constitució de l'Observança, Constitucions catalanes, Conveni de Sintra, ..., Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corregiment, Corts de Barcelona (1480-1481), Corts de Barcelona (1493), Corts de Montsó (1510), Corts de Navarra, Cristòfor Colom, Croades, Dèficit fiscal, Decret de l'Alhambra, Decrets de Nova Planta, Dei gratia, Delfí de França, Descobriment d'Amèrica, Diego de Gumiel, Dinastia Trastàmara, Dinastia wattàssida, Diputació del General de Catalunya, Ducat (moneda), Ducat d'Alba de Tormes, Ducat d'Atenes, Ducat de la Pulla i Calàbria, Ducat de Montblanc, Edat moderna, Elecció, Elna, Emfiteusi, Emirat de Gibraltar, Emirat de Granada, Encyclopædia Britannica, Enric III de Castella, Enric IV de Castella, Enric VIII d'Anglaterra, Escut d'armes, Església Catòlica Romana, Espanya, Espanya (geografia), Europa, Extremadura, Felip I de Castella, Felip II de Castella, Felip IV de Castella, Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, Ferran el Catòlic, Florí d'or d'Aragó, França, Francesc de Verntallat, Francisco Jiménez de Cisneros, Gaeta, Germana de Foix, Girona, Gonçalo Velho Cabral, Gonzalo Fernández de Córdoba, Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya, Grècia, Gremi, Guerra Civil catalana, Guerra Civil navarresa, Guerra dels remences, Illes Canàries, Insaculació, Intent d'assassinat de Ferran el Catòlic, Isabel d'Aragó i de Castella, Isabel I de Castella, Itàlia, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jean de Bethencourt, Joan d'Aragó (príncep d'Astúries), Joan d'Aragó i de Foix, Joan de Canyamars, Joan el Sense Fe, Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, Joana I de Castella, Joana la Beltraneja, Jornada de Mers el-Kebir, Jou, Juliol, Juny, La Tor de Querol, Lleó X, Lleida, Lliga de Cambrai, Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Llista de reis de França, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Navarra, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reis de València, Lloctinent de Catalunya, Lluís XI de França, Lluís XII de França, Madeira, Madrigalejo, Mals usos, Manresa, Manuel I de Portugal, Març, Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia), Maria d'Aragó i de Castella, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Màlaga, Melilla, Messina, Miquel de la Pau de Portugal, Modó, Monarquia Catòlica, Monarquia composta, Monarquia d'Espanya, Monestir de Guadalupe, Municipi, Nàpols, Nou Món, Nus gordià, Oceà Atlàntic, Pactisme, Palau dels Reis de Mallorca, Palau Reial Major, Pamplona, Pere el Catòlic, Perpinyà, Pirineus, Pobles indígenes d'Amèrica, Portugal, Príncep de Girona, Presa d'Orà (1509), Principat de Catalunya, Puigcerdà, Règim polisinodial, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de Borgonya, Regne de Castella, Regne de Còrdova, Regne de Galícia, Regne de Jaén, Regne de Jerusalem, Regne de l'Algarve, Regne de Lleó, Regne de Mallorca, Regne de Múrcia, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Regne de Sevilla, Regne de Sicília, Regne de Toledo, Regne de València, Regnes castellans d'Índies, Reial Audiència de Catalunya, Reis Catòlics, Remences, República de Venècia, Rosselló, Sacre Imperi Romanogermànic, Sageta, Sant Feliu de Pallerols, Segòvia, Segona Guerra de Nàpols, Sentència de Guadalupe, Senyor de Balaguer, Senyoria de Biscaia, Senyoria de Molina, Setge de Perpinyà (1473), Setge de Trípoli (1510), Sicília, Sos del Rey Católico, Tanto monta, Tàrent, Tàrrega, Torroella de Montgrí, Tortosa, Tractat d'Alcáçovas, Tractat de Baiona (1462), Tractat de Barcelona (1493), Tractat de Blois (1505), Tractat de Granada (1500), Tractat de Perpinyà (1473), Tractat de Tordesillas, Valencià, Valladolid, Vélez de la Gomera, Vegueria, Venècia, Vic, Vilafermosa, 1 d'abril, 1 de febrer, 10 de maig, 10 de març, 1295, 14 de novembre, 1402, 1452, 1458, 1461, 1462, 1463, 1468, 1469, 1470, 1472, 1473, 1474, 1475, 1476, 1477, 1478, 1479, 1480, 1481, 1482, 1485, 1486, 1487, 1492, 1493, 1494, 1495, 1496, 1497, 1498, 15 de gener, 1500, 1501, 1502, 1503, 1504, 1505, 1506, 1507, 1509, 1510, 1511, 1512, 1513, 1515, 1516, 1517, 1520, 1524, 1536, 1542, 1555, 1595, 1654, 1807, 19 d'octubre, 19 de desembre, 2 d'octubre, 2 de gener, 21 d'abril, 22 de gener, 23 de gener, 24 de juny, 27 de setembre, 28 de desembre, 29 de desembre. Ampliar l'índex (264 més) » « Shrink índex

Açores

Les Açores (en portugués Os Açores) formen un arxipèlag d'illes portugueses al bell mig de l'oceà Atlàntic a uns 1.500 km de Lisboa i a uns 3.900 km de la costa est d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Açores · Veure més »

Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Abdalwadites · Veure més »

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Absolutisme · Veure més »

Aldonça Roig d'Ivorra

Aldonça Roig d'Ivorra (Cervera, 1454 – Saragossa, 4 d'abril de 1513) fou una aristòcrata catalana, vescomtessa d'Èvol, amant de Ferran II d'Aragó i mare d'Alfons d'Aragó, arquebisbe de Saragossa, València i lloctinent de Catalunya i Aragó.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Aldonça Roig d'Ivorra · Veure més »

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Alexandre VI · Veure més »

Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra

Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra (Cervera, 1470 - Lécera, 1520) va ser un noble i religiós català, fill natural de Ferran el Catòlic.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra · Veure més »

Alfons de Portugal

Alfons de Portugal (Lisboa, 1475 - riu Tajo, 1491), infant de Portugal.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Alfons de Portugal · Veure més »

Alfons V de Portugal

Alfons V de Portugal, dit l'Africà (Sintra, 1432-1481), fou rei de Portugal (1438-1481).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Alfons V de Portugal · Veure més »

Alfons VI de Ribagorça

Alfons VI de Ribagorça o Alfons d'Aragó i d'Escobar (1417 - 1495).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Alfons VI de Ribagorça · Veure més »

Alta Navarra

Les sis merindades de Navarra. LAlta Navarra (en basca Nafarroa Garaia) és el nom que es dona en la literatura basca almenys des del a la porció del regne de Navarra que va quedar sota sobirania castellana en 1515 (la part francesa correspon a la Baixa Navarra, en basc Nafarroa Beherea o Baxenabarre).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Alta Navarra · Veure més »

Amer

Amer és una vila i municipi, a la comarca de la Selva, situat a l'extrem septentrional de la comarca.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Amer · Veure més »

Artur de Gal·les

Arthur Tudor (20 de setembre de 1486 – 2 d'abril de 1502) fou Príncep de Gal·les, Comte de Chester i Duc de Cornualla.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Artur de Gal·les · Veure més »

Arxiu General de Simancas

L'Arxiu General de Simancas (en castellà: Archivo General de Simancas) (també conegut per les sigles, AGS), és el primer arxiu oficial de la Corona de Castella, ja que va ser fundat l'any 1540.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Arxiu General de Simancas · Veure més »

Atzar

Un mapa de bits generat de forma pseudoaleatòria Latzar és un conjunt de causes no conegudes amb el resultat d'un efecte imprevisible, que no està regit per les lleis de la natura ni per la voluntat humana conscient.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Atzar · Veure més »

Índies

Papua Occidental Les Índies (pluralització Índia, ja que aquest era el territori de referència) foren diverses regions d'Àsia i Amèrica, denominades fins al s. XIX.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Índies · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Àfrica · Veure més »

Àlaba

Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria. Àlaba (en basc, Araba; en castellà, Álava; oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Àlaba · Veure més »

Baixa Navarra

La Baixa Navarra (en francès Basse-Navarre i en basc Nafarroa Beherea o Baxenabarre) és un dels set territoris que formen el País Basc com a regió lingüística i cultural, però no pas política.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Baixa Navarra · Veure més »

Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Balaguer · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Barcelona · Veure més »

Batalla de Cerignola

La batalla de Cerignola, que va tenir lloc el 28 d'abril de 1503 va ser un enfrontament bèl·lic entre les tropes franceses i hispàniques, amb victòria de les segones, durant la Segona Guerra de Nàpols, en el que avui és la ciutat de Cerignola (provincia de Foggia, Itàlia), aleshores una petita vila sobre un turó i protegida per un fossat i un talús aixecat per les tropes de la Corona d'Aragó, prop de l'antiga Cannas on Hannibal va véncer als romans el 218 aC.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Batalla de Cerignola · Veure més »

Bernardino Fernández de Velasco y Mendoza

Bernardino Fernández de Velasco y Mendoza (Castella, s. XV-Burgos, febrer de 1512) va ser un noble castellà, duc de Frías i comte d'Haro.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Bernardino Fernández de Velasco y Mendoza · Veure més »

Bernat d'Oms i de Santapau

Bernat d'Oms i de Santapau (Rosselló, ? - Perpinyà, 5 de desembre de 1474) fou un alt funcionari reial al servei de Joan el Gran i Lluís XI de França.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Bernat d'Oms i de Santapau · Veure més »

Besalú

Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Besalú · Veure més »

Bugia (Algèria)

Vista general Vista del front marítim Bugia (en català antic: Bogia;, pronunciat) és una ciutat de situada al golf de Bugia, i és la capital de la província de Bugia, al nord d'Algèria.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Bugia (Algèria) · Veure més »

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Calàbria · Veure més »

Cap Verd

Vista de São Vicente. Cap Verd (Cabo Verde en portuguès) és una república insular situada en un arxipèlag de l'Atlàntic nord, enllà de la costa occidental de l'Àfrica.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Cap Verd · Veure més »

Carles de Viana

Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Carles de Viana · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VIII de França

Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Carles VIII de França · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Castella · Veure més »

Catedral de Granada

La Santa Iglesia Catedral Metropolitana de la Encarnación de Granada és un temple catòlic de la ciutat espanyola de Granada, seu de l'arquebisbat de Granada.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Catedral de Granada · Veure més »

Caterina d'Aragó

Caterina d'Aragó (Alcalá de Henares, 16 de desembre de 1485 - Kimbolton, Anglaterra, 7 de gener de 1536) fou infanta d'Aragó i de Castella, princesa de Gal·les i reina consort d'Anglaterra (1509-1533).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Caterina d'Aragó · Veure més »

Caterina I de Navarra

Caterina I de Navarra (1470 - Mont-de-Marsan, França, 1517) fou reina de Navarra, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan i Castellbò (1483-1517).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Caterina I de Navarra · Veure més »

Càpua

Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Càpua · Veure més »

Cefalònia

Cefalònia (Κεφαλονιά, Kefalonià; en català medieval Xifalònia) o Cefal·lènia (Κεφαλληνία) és una illa de la mar Jònica.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Cefalònia · Veure més »

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Cerdanya · Veure més »

Cervera

Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Cervera · Veure més »

Coïmbra

Coïmbra (en portuguès Coimbra) és un municipi portuguès, capital del districte de Coïmbra, situada a la regió del Centre, dins la subregió de Baixo Mondego.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Coïmbra · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Compromís de Casp · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Concòrdia de Segòvia

La Concòrdia de Segòvia determinà la simbologia unificada de les Cases Reials d'Aragó i de CastellaLa Concòrdia de Segovia, o Acuerdo de Gobernación del Reino, és el tractat que dona naixement a la Monarquia Catòlica i pel qual s'unien dinàsticament la Corona de Castella i la Corona d'Aragó.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Concòrdia de Segòvia · Veure més »

Conquesta de Navarra

Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Conquesta de Navarra · Veure més »

Consell d'Aragó

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Aragó, o Consell Suprem d'Aragó, procedent del Consell Reial o curia regia de la Corona d'Aragó, fou l'òrgan de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de la Corona d'Aragó en temps de Ferran el Catòlic, de la monarquia hispànica dels Habsburg i dels primers anys del regnat de Felip V de Borbó.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Consell d'Aragó · Veure més »

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Consell de Castella · Veure més »

Consell Reial

El Consell Reial, Consell del rei o Cúria règia era, des de la baixa edat mitjana, l'organisme consultiu d'un sobirà de la corona d'Aragó.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Consell Reial · Veure més »

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Consolat de Mar · Veure més »

Constitució de l'Observança

La Constitució de l'Observança o —oficialment— Capítol de cort Poc valdria fou un capítol de cort aprovat a les Corts de Barcelona de 1480-1481 que establia el principi de submissió del poder reial a les lleis aprovades en Corts Catalanes.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Constitució de l'Observança · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Constitucions catalanes · Veure més »

Conveni de Sintra

El Conveni de Sintra és un tractat signat el 13 de setembre de 1509 entre la Corona de Castella i el Regne de Portugal, que serví per traçar les futures zones de conquesta en el Magreb.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Conveni de Sintra · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Corregiment

Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Corregiment · Veure més »

Corts de Barcelona (1480-1481)

Les Corts de Barcelona de 1480-1481 són convocades per Ferran el Catòlic, sent Berenguer de Sos el diputat en cap del General de Catalunya.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Corts de Barcelona (1480-1481) · Veure més »

Corts de Barcelona (1493)

Les Corts de Barcelona de 1493 foren convocades per Ferran el Catòlic, sent Joan de Peralta el President de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Corts de Barcelona (1493) · Veure més »

Corts de Montsó (1510)

Les Corts de Montsó de 1510 són convocades per Ferran el Catòlic amb la finalitat de finançar les campanyes africanes i se celebraren entre maig i setembre de 1510.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Corts de Montsó (1510) · Veure més »

Corts de Navarra

XVI Bandera de Navarra en l'actualitat Les Corts de Navarra o també denominades els Tres Estats, van ser una institució del Regne de Navarra que es va gestar amb Sanç el Fort i que es mantindria fins a 1841, en què Navarra va deixar de ser regne amb la Llei de Modificació de Furs de Navarra, desapareixent al costat de la major part de les seves institucions.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Corts de Navarra · Veure més »

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Cristòfor Colom · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Croades · Veure més »

Dèficit fiscal

El dèficit fiscal és la situació econòmica en què un poble, una comunitat, una regió, una nació o un conjunt de ciutadans paga més impostos del que rep posteriorment en concepte de contrapartides, ja sigui en infraestructures, serveis, inversions, subvencions, transferències, etc.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Dèficit fiscal · Veure més »

Decret de l'Alhambra

El Decret de l'Alhambra o Edicte de Granada va ser un decret editat a l'Alhambra el 31 de març de 1492 pels monarques que més endavant serien denominats Reis Catòlics, Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, en el qual s'expulsava a tots els jueus de la península Ibèrica fixant com a termini el 31 de juliol de 1492.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Decret de l'Alhambra · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Dei gratia

Dei gratia o abreujat D.G. és una expressió llatina que vol dir per la gràcia de Déu que sovint s'afegeix al títol de monarques o caps d'estats en països de tradició cristiana segons el principi del dret diví dels reis.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Dei gratia · Veure més »

Delfí de França

Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Delfí de França · Veure més »

Descobriment d'Amèrica

Els 4 viatges de Cristòfor Colom El terme descobriment d'Amèrica (arribada a Amèrica) s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al, el terme descobriment era sinònim de cristianització.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Descobriment d'Amèrica · Veure més »

Diego de Gumiel

Diego de Gumiel (Gumiel de Izán, - ?), fou un tipògraf i impressor castellà.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Diego de Gumiel · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Dinastia wattàssida

La dinastia wattàssida en el moment de màxima expansió La dinastia wattàssida o dels Banu Wattàs fou una dinastia musulmana d'origen amazic zeneta que governà al Marroc entre 1472 i 1550.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Dinastia wattàssida · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Ducat (moneda)

'''Ducats''' d'Àustria El ducat és una moneda d'or antiga, encunyada a diversos països d'Europa a partir del.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Ducat (moneda) · Veure més »

Ducat d'Alba de Tormes

El ducat d'Alba de Tormes, anomenat de forma habitual ducat d'Alba, és un títol nobiliari hereditari espanyol, atorgat originalment per Enric IV de Castella a García Álvarez de Toledo el 1472.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Ducat d'Alba de Tormes · Veure més »

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Ducat d'Atenes · Veure més »

Ducat de la Pulla i Calàbria

Castell de la ciutat de Melfi El Ducat de la Pulla i Calàbria fou un estat al sud de la península Itàlica des del fins al.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Ducat de la Pulla i Calàbria · Veure més »

Ducat de Montblanc

Escut d'armes de Montblanc Muralles de Montblanc El Ducat de Montblanc fou un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Ducat de Montblanc · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Edat moderna · Veure més »

Elecció

italianesUna elecció és un procés de presa de decisions per mitjà del qual les persones voten per llurs candidats o partits polítics preferits els quals els representaran en el govern.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Elecció · Veure més »

Elna

Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Elna · Veure més »

Emfiteusi

Lemfiteusi (del llatí emphyteusis, amb el mateix significat, derivat del grec ἐμφυτεύω, "empeltar", "plantar", i per extensió "introduir", "implantar", "establir a") és una figura jurídica que suposa la cessió del domini útil (dret d'ús) d'un bé immoble (perpètuament o a llarg termini) a canvi del pagament d'un tribut (anual o semestral) que s'anomena «cànon» o «cens».

Nou!!: Ferran el Catòlic і Emfiteusi · Veure més »

Emirat de Gibraltar

La taifa, emirat o regne de Gibraltar fou una taifa andalusina que fou incorporada el 1462 a la Corona de Castella.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Emirat de Gibraltar · Veure més »

Emirat de Granada

LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Emirat de Granada · Veure més »

Encyclopædia Britannica

Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Encyclopædia Britannica · Veure més »

Enric III de Castella

Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Enric III de Castella · Veure més »

Enric IV de Castella

Enric IV de Castella, anomenat l'Impotent (Valladolid 1425 - Madrid 1474), fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Enric IV de Castella · Veure més »

Enric VIII d'Anglaterra

va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Enric VIII d'Anglaterra · Veure més »

Escut d'armes

Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Escut d'armes · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Església Catòlica Romana · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Espanya · Veure més »

Espanya (geografia)

Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Espanya (geografia) · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Europa · Veure més »

Extremadura

Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Extremadura · Veure més »

Felip I de Castella

Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Felip I de Castella · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Felip II de Castella · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Felip IV de Castella · Veure més »

Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel

Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba de Tormes, fou un militar i polític castellà nascut a Piedrahita (1507) i mort a Lisboa (1582).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Ferran el Catòlic · Veure més »

Florí d'or d'Aragó

Florí d'or de Florència del 1347 Florí d'or de Florència del 1340 El florí d'or d'Aragó (o florí d'or català) és el nom amb què era coneguda una moneda catalana d'or creada per Jaume III de Mallorca a Perpinyà el 1342 a imitació de la moneda del mateix nom que es feia a Florència, i represa per Pere III a partir del 1346.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Florí d'or d'Aragó · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Ferran el Catòlic і França · Veure més »

Francesc de Verntallat

Francesc de Verntallat (Sant Privat d'en Bas, entre 1426 i 1428 - Sant Feliu de Pallerols, entre 1498 i 1499) fou un noble català que va participar en la Guerra dels remences.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Francesc de Verntallat · Veure més »

Francisco Jiménez de Cisneros

Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Francisco Jiménez de Cisneros · Veure més »

Gaeta

Gaeta (en català antic Gaieta) és una ciutat de la regió del Laci a Itàlia, a la província de Latina, al peu de l'Orlando i enfront de Terracina.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Gaeta · Veure més »

Germana de Foix

Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Germana de Foix · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Girona · Veure més »

Gonçalo Velho Cabral

Gonçalo Velho Cabral (1390?- 1460?) fou un explorador portuguès, navegant de la casa de l'infant Enric el Navegant i cavaller de l'Orde de Crist.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Gonçalo Velho Cabral · Veure més »

Gonzalo Fernández de Córdoba

Gonzalo Fernández de Córdoba (Montilla, Còrdova, Corona de Castella, 1 de setembre de 1453 - Granada, Corona de Castella, 2 de desembre de 1515) fou un militar i noble andalús al servei dels Reis Catòlics, anomenat el Gran Capità per la seva excel·lència en l'art de la guerra.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Gonzalo Fernández de Córdoba · Veure més »

Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya

La Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya fou l'òrgan de govern dels Comtats de Rosselló i Cerdanya després de la reannexió del Regne de Mallorca.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Grècia · Veure més »

Gremi

''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Gremi · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra Civil navarresa

La Guerra Civil navarresa fou un conflicte successori per al tron del Regne de Navarra, que enfrontà Carles de Viana i el seu pare Joan el Gran.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Guerra Civil navarresa · Veure més »

Guerra dels remences

La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Guerra dels remences · Veure més »

Illes Canàries

Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Illes Canàries · Veure més »

Insaculació

Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Insaculació · Veure més »

Intent d'assassinat de Ferran el Catòlic

Plaça del Rei de Barcelona, on va haver-hi el regicidi frustrat de Ferran el Catòlic. L'intent d'assassinat del rei Ferran el Catòlic va ser un regicidi frustrat que va tenir lloc a Barcelona, al Principat de Catalunya, el 7 de desembre del 1492.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Intent d'assassinat de Ferran el Catòlic · Veure més »

Isabel d'Aragó i de Castella

Isabel d'Aragó i de Castella (Dueñas, Palència, 1 o 2 d'octubre de 1470 - Saragossa, 23 d'agost de 1498) va ser infanta de Castella i d'Aragó, la primogènita dels Reis Catòlics, Isabel i Ferran.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Isabel d'Aragó i de Castella · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Isabel I de Castella · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Itàlia · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Jaume el Just · Veure més »

Jean de Bethencourt

Jean de Béthencourt (Grainville-la-Teinturière, 1360 - Grainville-la-Teinturière, 1425) fou un noble d'origen normand que va començar el procés conquistador sistemàtic de les illes Canàries.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Jean de Bethencourt · Veure més »

Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)

Joan d'Aragó (Sevilla, 30 de juny de 1478 - Salamanca, 4 d'octubre de 1497) va ser un infant d'Aragó i de Castella, únic fill mascle dels Reis Catòlics, esdevingut hereu dels seus regnes.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Joan d'Aragó (príncep d'Astúries) · Veure més »

Joan d'Aragó i de Foix

* Joan d'Aragó de Foix o Joan I de Prades (1335 - 1414), senescal de Catalunya i comte de Prades i baró d'Entença.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Joan d'Aragó i de Foix · Veure més »

Joan de Canyamars

Joan de Canyamars (Canyamars, Dosrius, Maresme, 1432? - Barcelona, 1492) fou un pagès de remença, autor d'un regicidi frustrat contra Ferran el Catòlic; exaltat segons alguns historiadors o pertorbat mental segons d'altres.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Joan de Canyamars · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joana Enríquez i Fernández de Córdoba

Escut d'armes de Joana Enríquez, reina consort d'Aragó i Navarra Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, 1425 - Tarragona, 13 de febrer de 1468) fou reina consort de Navarra (1444-1468) i d'Aragó (1458-1468).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Joana Enríquez i Fernández de Córdoba · Veure més »

Joana I de Castella

Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Joana I de Castella · Veure més »

Joana la Beltraneja

Joana de Castella, dita la Beltraneja (Madrid, 28 de febrer de 1462 - Lisboa, 1530), fou infanta de Castella, princesa d'Astúries i reina consort de Portugal (1475-1479).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Joana la Beltraneja · Veure més »

Jornada de Mers el-Kebir

cardenal Cisneros va ser un dels majors promotors de la conquesta de Barbaria. La Jornada de Mers el-Kebir, del 13 de setembre del 1505, va ser un dels atacs per a dominar la costa de Barbaria efectuada per les tropes de Ferran el Catòlic, el resultat en va ser la conquesta de la plaça de Mers el-Kebir.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Jornada de Mers el-Kebir · Veure més »

Jou

Jou amb la collera Dos bous units per un jou Un jou (del llatí iugum) és una peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, ases, etc., són junyits pel cap o pel coll a l'arada o al carro.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Jou · Veure més »

Juliol

El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Juliol · Veure més »

Juny

El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Juny · Veure més »

La Tor de Querol

La Tor de Querol (en francès Latour-de-Carol) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya i la vall pirinenca del Querol o Aravó.

Nou!!: Ferran el Catòlic і La Tor de Querol · Veure més »

Lleó X

Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència, 1475 - Roma, Estats Pontificis, 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Lleó X · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Lleida · Veure més »

Lliga de Cambrai

La Lliga de Cambrai, una de les importants aliances associades a les Guerres d'Itàlia va ser una coalició contra la República de Venècia, organitzada en els dos tractats firmats a la ciutat francesa de Cambrai el 10 de desembre de 1508.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Lliga de Cambrai · Veure més »

Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa

La llista de bisbes i arquebisbes del bisbat de Saragossa es compon per bisbes fins al, quan seran arquebisbes.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Llista de reis de Castella

s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Llista de reis de Castella · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia carolíngia.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Llista de reis de França · Veure més »

Llista de reis de Mallorca

El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Llista de reis de Mallorca · Veure més »

Llista de reis de Navarra

La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Llista de reis de Navarra · Veure més »

Llista de reis de Sardenya

El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Llista de reis de Sardenya · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Llista de reis de València

El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Llista de reis de València · Veure més »

Lloctinent de Catalunya

XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Lloctinent de Catalunya · Veure més »

Lluís XI de França

Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Lluís XI de França · Veure més »

Lluís XII de França

Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Lluís XII de França · Veure més »

Madeira

Madeira (en portuguès Arquipélago da Madeira) és un arxipèlag portuguès situat a l'Atlàntic nord, entre els paral·lels 32° 22′ 20″ i 33° 7′ 50″ i en una longitud entre els 16° 16′ 30 W i els 17° 16′ 39″ W. L'arxipèlag consisteix en dues illes habitades anomenades Madeira i Porto Santo, tres petites illes deshabitades anomenades Ilhas Desertas i un altre grup més petit de tres illes també deshabitades conegut com les Ilhas Selvagens o illes Salvatges, més properes a les Canàries que a Madeira.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Madeira · Veure més »

Madrigalejo

Madrigalejo és un municipi de la província de Càceres, a la comunitat autònoma d'Extremadura (Espanya).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Madrigalejo · Veure més »

Mals usos

Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Mals usos · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Manresa · Veure més »

Manuel I de Portugal

Manuel I de Portugal, dit l'Afortunat (Alcochete, 1469 - Lisboa, 1521), fou infant de Portugal i rei de Portugal (1495-1521).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Manuel I de Portugal · Veure més »

Març

Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Març · Veure més »

Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)

Imatge de Margarida d'Habsburg, pintada pel Mestre de Moulins vers el 1490. Margarida d'Àustria o Margarida d'Habsburg (Brussel·les, Països Baixos borgonyons 10 de gener de 1480 - Mechelen –o Malines–, 1 de desembre de 1530) fou una princesa borgonyona, filla de l'emperador Maximilià I d'Àustria, duquessa consort de Savoia, comtessa consort de Ginebra i titular de Charlorais.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) · Veure més »

Maria d'Aragó i de Castella

Maria d'Aragó (Còrdova, 29 de juny de 1482 - Lisboa, 7 de març de 1517) va ser una infanta de Castella i princesa d'Aragó, filla dels Reis Catòlics, esdevinguda reina consort de Portugal (1500-1517) pel seu matrimoni amb Manuel I.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Maria d'Aragó i de Castella · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Màlaga

Màlaga o Màlega (Málaga en castellà i oficialment) és una ciutat d'Andalusia situada a la riba nord del mar d'Alborán, al sud de la península Ibèrica i a poc més de 100 km a l'est de l'Estret de Gibraltar.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Màlaga · Veure més »

Melilla

Melilla (o, en la pronunciació actual i local, Mlila; en amazic Tamlilt; Rusadir) és una ciutat autònoma d'Espanya situada al nord d'Àfrica.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Melilla · Veure més »

Messina

Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Messina · Veure més »

Miquel de la Pau de Portugal

Miquel de la Pau de Portugal (Saragossa, 23 d'agost de 1498 - Granada, 20 de juliol 1500) va ser un infant de Portugal, que va ser durant la seva curta vida príncep d'Astúries, de Girona i de Portugal, i considerat hereu de tots els regnes de la península ibèrica.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Miquel de la Pau de Portugal · Veure més »

Modó

Fortalesa veneciana i otomana del port de Modona Modó (del venecià Modon; en Μεθώνη: Methône segons la pronúncia clàssica i Methóni segons la moderna), coneguda també com a Modona (d'una variant grega Μοθώνη, ja esmentada per Pausànies) és una ciutat de l'extrem sud-oest de Messènia, al Peloponnès, amb un excel·lent port enfront l'illa de Sapienza, de l'arxipèlag de les Enusses.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Modó · Veure més »

Monarquia Catòlica

Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Monarquia Catòlica · Veure més »

Monarquia composta

Una monarquia composta és un tipus de monarquia (en el sentit de forma d'Estat) que es caracteritza per haver estat formada de resultes de l'agregació de diverses unitats polítiques per via d'unió dinàstica o hereditària dels seus sobirans, i de manera menys freqüent, per conquesta militar.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Monarquia composta · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Monestir de Guadalupe

El Monestir de Guadalupe — formalment en castellà Real Monasterio de Santa María de Guadalupe— és un cenobi jerònim a la localitat extremenya de Guadalupe.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Monestir de Guadalupe · Veure més »

Municipi

territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Municipi · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Nàpols · Veure més »

Nou Món

El mapa de Diego Ribero (1529) anomena Amèrica ''MUNDUS NOVUS'' quan encara només se'n coneixia la costa atlàntica i molt poc de la pacífica. El Nou Món és un dels noms que s'han utilitzat per designar el continent americà.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Nou Món · Veure més »

Nus gordià

''Alexandre tallant el nus gordià'', de Jean-Simon Berthélemy (1743–1811). L'expressió nus gordià procedix d'una llegenda segons la qual un rei de Gòrdion a Frígia, (actual Anatòlia) anomenat Gordios portava els seus bous lligats al jou amb unes cordes nugades de manera tan complicada que era impossible deslligar-les.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Nus gordià · Veure més »

Oceà Atlàntic

Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Oceà Atlàntic · Veure més »

Pactisme

època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Pactisme · Veure més »

Palau dels Reis de Mallorca

El Palau dels Reis de Mallorca (o Castell Reial de Mallorca, o Castell Major) és un dels monuments més importants de la ciutat de Perpinyà, de la comarca del Rosselló i de la Catalunya Nord.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Palau dels Reis de Mallorca · Veure més »

Palau Reial Major

El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Palau Reial Major · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Pamplona · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Pere el Catòlic · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Perpinyà · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Pirineus · Veure més »

Pobles indígenes d'Amèrica

Quítxues del Perú Maies de Chiapas Shoshoni, dels Estats Units Home atsina Els pobles indígenes d'Amèrica són els habitants precolombins del continent americà, els seus descendents i altres grups ètnics que s'identifiquen amb aquests pobles històrics.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Pobles indígenes d'Amèrica · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Portugal · Veure més »

Príncep de Girona

El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Príncep de Girona · Veure més »

Presa d'Orà (1509)

La presa d'Orà fou una de les campanyes de la conquesta hispànica del nord d'Àfrica.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Presa d'Orà (1509) · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Principat de Catalunya · Veure més »

Puigcerdà

Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Puigcerdà · Veure més »

Règim polisinodial

Règim polisinodial (o polisinòdia) és l'organització política que adoptà la Monarquia d'Espanya basa en Consells de governació durant el regnat de la Casa d'Àustria (i) i després de la ruptura que suposà la imposició dels Decrets de Nova Planta per la Casa de Borbó (i principis del). El mecanisme de funcionament bàsic era l'elevació d'una consulta al monarca, que resolia segons el seu parer.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Règim polisinodial · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Borgonya

El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Regne de Borgonya · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Regne de Castella · Veure més »

Regne de Còrdova

El regne de Còrdova va ser un dels regnes de la Corona de Castella, creat el 1236 arran de la presa de Còrdova.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Regne de Còrdova · Veure més »

Regne de Galícia

El regne de Galícia o regne de Galiza designa dues entitats polítiques diferents ubicades al nord-oest de la península Ibèrica.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Regne de Galícia · Veure més »

Regne de Jaén

Regne de Jaén (1590) El Regne de Jaén o Regne Sant de Jaén fou una jurisdicció territorial de la Corona de Castella, conquerit pel rei Ferran III de Castella al.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Regne de Jaén · Veure més »

Regne de Jerusalem

El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Regne de Jerusalem · Veure més »

Regne de l'Algarve

El Regne de l'Algarve —en portuguès Reino do Algarve— va ser considerat, durant segles, i fins a la proclamació de la Primera República de Portugal el 5 d'octubre de 1910, com el segon regne de la corona portuguesa.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Regne de l'Algarve · Veure més »

Regne de Lleó

El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Regne de Lleó · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Múrcia

LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Regne de Múrcia · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Regne de Portugal · Veure més »

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sevilla

El Regne de Sevilla va ser un regne que formà part, amb altres regnes, de la Corona de Castella des que els cristians van conquerir la ciutat el 1248 gràcies a l'empenta de la Reconquesta duta a terme per part del rei Ferran III de Castella.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Regne de Sevilla · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Regne de Sicília · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Regne de Toledo · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Regne de València · Veure més »

Regnes castellans d'Índies

Els Regnes castellans de les Índies o Índies, Illes i Terra Ferma del mar Oceà (en castellà: Indias, Yslas y Tierra Firme del mar Oceano) foren el conjunt regnes i territoris incorporats jurídicament a la Corona de Castella després del descobriment d'Amèrica, i que des dels Reis Catòlics fins a la seva independència van formar part de les possessions patrimonials de la Casa Reial espanyola.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Regnes castellans d'Índies · Veure més »

Reial Audiència de Catalunya

La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Reis Catòlics · Veure més »

Remences

Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Remences · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Ferran el Catòlic і República de Venècia · Veure més »

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Rosselló · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Ferran el Catòlic і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sageta

Sageta. Puntes de sageta neolítiques Una sageta o fletxa és un projectil usat per l'arc i la ballesta.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Sageta · Veure més »

Sant Feliu de Pallerols

Sant Feliu de Pallerols és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Sant Feliu de Pallerols · Veure més »

Segòvia

Segòvia (en castellà, Segovia) és una ciutat castellana a la part meridional de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, i capital de la província de Segòvia.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Segòvia · Veure més »

Segona Guerra de Nàpols

La segona guerra de Nàpols, desenvolupada entre 1501 i 1504 en el context de les guerres italianes, va tenir com teatre d'operacions l'antic Regne de Nàpols, possessió ambicionada tant Lluís XII de França com Ferran el Catòlic.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Segona Guerra de Nàpols · Veure més »

Sentència de Guadalupe

500 aniversari del compromís remença de l'arbitratge reial signat al monestir d'Amer La Sentència de Guadalupe o Sentència Arbitral de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Sentència de Guadalupe · Veure més »

Senyor de Balaguer

El títol de senyor de Balaguer és un títol vinculat tradicionalment als hereus de la Corona d'Aragó i actualment als de la monarquia espanyola.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Senyor de Balaguer · Veure més »

Senyoria de Biscaia

XIV. La seva composició ha passat a nombrosos municipis de Biscaia Biscaia fou un territori independent dels bascs que cap al segle X es va posar sota protecció de Castella, amb alguns períodes sota protectorat navarrès (cap al 993-1044 i 1093-1210).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Senyoria de Biscaia · Veure més »

Senyoria de Molina

La Senyoria de Molina fou una senyoria del Regne de Castella (a l'actual província de Guadalajara) que va pertànyer a Aragó del 1369 al 1375 després de la conquesta pel Regne d'Aragó als àrabs de l'Emirat de Molina, centrat a la ciutat de Molina o Molina d'Aragó (Molina de Aragón).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Senyoria de Molina · Veure més »

Setge de Perpinyà (1473)

El Setge de Perpinyà de 1473 fou l'intent de Joan el Sense Fe de recuperar Perpinyà, que havia quedat en mans franceses des de 1462 en virtut del Tractat de Baiona.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Setge de Perpinyà (1473) · Veure més »

Setge de Trípoli (1510)

La Presa de Trípoli de 1510 va ser una expedició militar en la qual participaren les forces hispàniques amb la finalitat de prendre la ciutat nord-africana de Trípoli a les tropes musulmanes.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Setge de Trípoli (1510) · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Sicília · Veure més »

Sos del Rey Católico

Sos del Rey Católico és el municipi més al nord de la comarca de les Cinco Villas, al nord-oest de la província de Saragossa, Aragó.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Sos del Rey Católico · Veure més »

Tanto monta

Escut dels Reis Catòlics «Tanto monta», abreviació de «Tanto monta cortar como desatar», fou una divisa utilitzada com a mot heràldic pel rei Ferran II d'Aragó, combinada amb el jou i les fletxes.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Tanto monta · Veure més »

Tàrent

Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Tàrent · Veure més »

Tàrrega

Tàrrega (pronúncia local: o) és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Urgell.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Tàrrega · Veure més »

Torroella de Montgrí

Torroella de Montgrí és una vila i municipi de Catalunya que ocupa l'extrem nord-est de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Torroella de Montgrí · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Tortosa · Veure més »

Tractat d'Alcáçovas

El Tractat d'Alcáçovas fou un tractat de pau entre el Regne de Portugal i els sobirans dels regnes Castella, Aragó i Sicília, signat a la localitat portuguesa d'Alcáçovas el 4 de setembre de 1479 i que entrà en vigor posteriorment, quan fou ratificat a Toledo el 6 de març de 1480.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Tractat d'Alcáçovas · Veure més »

Tractat de Baiona (1462)

El Tractat de Baiona va ser signat el 9 de maig de 1462 a la ciutat de Baiona entre el rei de la Corona d'Aragó Joan II el Sense Fe (qui el signà a Saragossa el 21 de maig) i el rei Lluís XI de França (que al seu torn el signà el 15 de juny a Chinon).

Nou!!: Ferran el Catòlic і Tractat de Baiona (1462) · Veure més »

Tractat de Barcelona (1493)

El Tractat de Barcelona va ser un acord de "pau per territoris" pactat a Barcelona el 19 de gener de 1493.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Tractat de Barcelona (1493) · Veure més »

Tractat de Blois (1505)

El Tractat de Blois o Segon Tractat de Blois fou un tractat signat entre els enviats de Ferran el Catòlic i el mateix Lluís XII de França el 12 d'octubre de 1505 a la ciutat de Blois.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Tractat de Blois (1505) · Veure més »

Tractat de Granada (1500)

El tractat de Granada va ser una aliança militar pactada entre Lluís XII de França i Ferran II d'Aragó en els antecedents de la guerra de Nàpols de 1501 -1504, per repartir-se entre ambdós el territori del Regne de Nàpols, sota el govern de Frederic III de Nàpols.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Tractat de Granada (1500) · Veure més »

Tractat de Perpinyà (1473)

El Tractat de Perpinyà de 1473 fou signat per Lluís XI de França i Joan el Sense Fe, pel qual els comtats de Rosselló i Cerdanya quedaven com a territori neutral.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Tractat de Perpinyà (1473) · Veure més »

Tractat de Tordesillas

El Tractat de Tordesillas va ser un tractat internacional signat a la ciutat de Tordesillas el 7 de juny de 1494 entre el Regne de Portugal i els Regnes de Castella i Lleó(...)queden e finquen para los dichos sennores Rey e Reyna de Castilla e de Aragón, etc e para sus subçesores e sus reynos(...) (Ferran el Catòlic per Aragó i Isabel la Catòlica per Castella i Lleó), per tal de donar legalitat a l'ocupació dels territoris que anaven explorant i descobrint.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Tractat de Tordesillas · Veure més »

Valencià

El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Valencià · Veure més »

Valladolid

Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Valladolid · Veure més »

Vélez de la Gomera

El penyal de Vélez de la Gomera, també anomenat San Antonio, és una petita península rocosa —abans una illa— situada a la costa nord del Marroc i inclosa en les anomenades places de sobirania, és a dir, territoris on Espanya exerceix sobirania a la costa africana.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Vélez de la Gomera · Veure més »

Vegueria

230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Vegueria · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Venècia · Veure més »

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Vic · Veure més »

Vilafermosa

Vilafermosa (en castellà i oficialment, Villahermosa del Río) és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Nou!!: Ferran el Catòlic і Vilafermosa · Veure més »

1 d'abril

El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1 d'abril · Veure més »

1 de febrer

El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1 de febrer · Veure més »

10 de maig

El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 10 de maig · Veure més »

10 de març

El 10 de març és el seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 10 de març · Veure més »

1295

Sense descripció.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1295 · Veure més »

14 de novembre

El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 14 de novembre · Veure més »

1402

El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1402 · Veure més »

1452

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1452 · Veure més »

1458

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1458 · Veure més »

1461

;Països Catalans.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1461 · Veure més »

1462

; Països Catalans.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1462 · Veure més »

1463

El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1463 · Veure més »

1468

; Països Catalans.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1468 · Veure més »

1469

(Brescia.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1469 · Veure més »

1470

Mapa d'Europa a l'any 1470.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1470 · Veure més »

1472

El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1472 · Veure més »

1473

;Països Catalans.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1473 · Veure més »

1474

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1474 · Veure més »

1475

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1475 · Veure més »

1476

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1476 · Veure més »

1477

El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1477 · Veure més »

1478

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1478 · Veure més »

1479

; Països Catalans.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1479 · Veure més »

1480

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1480 · Veure més »

1481

; Països Catalans.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1481 · Veure més »

1482

Països Catalans.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1482 · Veure més »

1485

;Països Catalans.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1485 · Veure més »

1486

Països Catalans.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1486 · Veure més »

1487

Països Catalans.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1487 · Veure més »

1492

;Països Catalans.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1492 · Veure més »

1493

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1493 · Veure més »

1494

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1494 · Veure més »

1495

;Països Catalans.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1495 · Veure més »

1496

''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1496 · Veure més »

1497

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1497 · Veure més »

1498

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1498 · Veure més »

15 de gener

El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 15 de gener · Veure més »

1500

Sense descripció.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1500 · Veure més »

1501

Sense descripció.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1501 · Veure més »

1502

El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1502 · Veure més »

1503

;Països Catalans.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1503 · Veure més »

1504

Sense descripció.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1504 · Veure més »

1505

Sense descripció.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1505 · Veure més »

1506

;Països Catalans.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1506 · Veure més »

1507

Sense descripció.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1507 · Veure més »

1509

Sense descripció.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1509 · Veure més »

1510

Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1510 · Veure més »

1511

;Països Catalans.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1511 · Veure més »

1512

El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1512 · Veure més »

1513

;Països Catalans.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1513 · Veure més »

1515

Sense descripció.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1515 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1516 · Veure més »

1517

Sense descripció.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1517 · Veure més »

1520

Sense descripció.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1520 · Veure més »

1524

Sense descripció.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1524 · Veure més »

1536

Sense descripció.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1536 · Veure més »

1542

;Països Catalans.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1542 · Veure més »

1555

Sense descripció.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1555 · Veure més »

1595

Sense descripció.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1595 · Veure més »

1654

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1654 · Veure més »

1807

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 1807 · Veure més »

19 d'octubre

El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 19 d'octubre · Veure més »

19 de desembre

El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 19 de desembre · Veure més »

2 d'octubre

El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 2 d'octubre · Veure més »

2 de gener

El 2 de gener és el segon dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 2 de gener · Veure més »

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 21 d'abril · Veure més »

22 de gener

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 22 de gener · Veure més »

23 de gener

El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 23 de gener · Veure més »

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 24 de juny · Veure més »

27 de setembre

El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 27 de setembre · Veure més »

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 28 de desembre · Veure més »

29 de desembre

El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran el Catòlic і 29 de desembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ferran II d'Aragó, Ferran II de Catalunya i Aragó, Ferran II de Catalunya-Aragó, Ferran II d’Aragó, Ferran II el Catòlic, Ferran II el catòlic, Ferran III de Nàpols, Ferran V de Castella, Ferran V el Catòlic, Ferran el catòlic.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat