Accés més ràpid que el navegador!
27 les relacions: Alexius Meinong, Cogito, ergo sum, Concepte, Conjunt, Contingència, Edmund Husserl, Epistemologia, Essència, Existència de Déu, Existencialisme, Filosofia de la llengua, Filosofia de la ment, George Berkeley, Gottlob Frege, Lògica, Llatí medieval, Martin Heidegger, Matèria, Ment, Metafísica, No-res, Ontologia, Principi d'identitat, Propietat (ontologia), Realitat, Sentit de la vida, Solipsisme.
Alexius Meinong
Alexius Meinong (17 de juliol de 1853 - Graz, Àustria, 27 de novembre de 1920) va ser un filòsof austríac.
Nou!!: Existència і Alexius Meinong · Veure més »
Cogito, ergo sum
René Descartes (1596-1650) Cogito, ergo sum ('penso, per tant soc', originàriament "je pense, donc je suis") és una frase pronunciada per Descartes que resumeix el seu pensament respecte a la veritat i el coneixement.
Nou!!: Existència і Cogito, ergo sum · Veure més »
Concepte
Un concepte és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dona a algun objecte o treball.
Nou!!: Existència і Concepte · Veure més »
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Nou!!: Existència і Conjunt · Veure més »
Contingència
La contingència en filosofia indica que un fet o proposició que és d'una determinada manera podria ser diferent o fins i tot no donar-se, en oposició al concepte de necessitat, que indica que aquell esdeveniment o judici no pot variar o contradiria les lleis de la lògica.
Nou!!: Existència і Contingència · Veure més »
Edmund Husserl
Edmund Husserl (Prossnitz, Moràvia, Imperi austríac, 1859 - Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 1938) fou un filòsof alemany d'origen jueu.
Nou!!: Existència і Edmund Husserl · Veure més »
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Nou!!: Existència і Epistemologia · Veure més »
Essència
L'essència (del llatí essentia) és un concepte filosòfic que designa el conjunt d'atributs d'un objecte o substància que el fan ser el que és, i que posseeix per necessitat, ja que sense ells perd la seva identitat.
Nou!!: Existència і Essència · Veure més »
Existència de Déu
''Déu arquitecte'', segle XIII Lexistència de Déu ha estat objecte d'arguments a favor i en contra per part de científics, filòsofs, teòlegs, entre altres.
Nou!!: Existència і Existència de Déu · Veure més »
Existencialisme
Lexistencialisme és un moviment filosòfic que situa l'existència humana en el centre de la reflexió.
Nou!!: Existència і Existencialisme · Veure més »
Filosofia de la llengua
La filosofia de la llengua és una branca de la filosofia que s'ocupa de la naturalesa de la llengua (aprenentatge, creació, significat, referències, usos, etc.) així com de la interpretació, la comunicació i la traducció.
Nou!!: Existència і Filosofia de la llengua · Veure més »
Filosofia de la ment
La filosofia de la ment és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa de la ment, els esdeveniments, funcions i propietats d'aquesta, el conscient i la relació que té tot això amb el cos físic, particularment amb el cervell.
Nou!!: Existència і Filosofia de la ment · Veure més »
George Berkeley
, també conegut com a bisbe Berkeley, va ser un filòsof irlandès de pares anglesos.
Nou!!: Existència і George Berkeley · Veure més »
Gottlob Frege
Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.
Nou!!: Existència і Gottlob Frege · Veure més »
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Nou!!: Existència і Lògica · Veure més »
Llatí medieval
El llatí medieval fou la forma del llatí emprada a l'edat mitjana, primerament com a idioma per a l'ensenyament i com a llengua litúrgica de l'Església Catòlica medieval, però també com a llengua de ciència, literatura, lleis i administració.
Nou!!: Existència і Llatí medieval · Veure més »
Martin Heidegger
Martin Heidegger (/ˈhaɪdɛɡər, ˈhaɪdɪɡər/); (1889 – 1976) fou un filòsof alemany que és àmpliament considerat com un dels filòsofs més importants del.
Nou!!: Existència і Martin Heidegger · Veure més »
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Nou!!: Existència і Matèria · Veure més »
Ment
frenològicOliver Elbs, ''Neuro-Esthetics: Mapological foundations and applications (Map 2003)'', (Munich 2005) del cervell. La frenologia fou un dels primers intents de correlacionar les funcions mentals amb parts específiques del cervell epífisis del cervell i d'allí a l'esperit immaterialDescartes, R. (1641) ''Meditations on First Philosophy'', in ''The Philosophical Writings of René Descartes'', trans. by J. Cottingham, R. Stoothoff and D. Murdoch, Cambridge: Cambridge University Press, 1984, vol. 2, pp. 1-62. La ment és la construcció psicològica que aglutina els actes de percepció, cognició, emoció, etc., és a dir, el conjunt de les funcions psíquiques —una característica dels humans, però que també pot ser vàlida per a altres formes de vida Dictionary.com, "mind": "1.
Nou!!: Existència і Ment · Veure més »
Metafísica
La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.
Nou!!: Existència і Metafísica · Veure més »
No-res
El no-res és un concepte que es refereix a l'absència de qualsevol ens.
Nou!!: Existència і No-res · Veure més »
Ontologia
Lontologia és l'estudi de l'ésser o de l'existència.
Nou!!: Existència і Ontologia · Veure més »
Principi d'identitat
El principi d'identitat és un principi clàssic de la lògica i la filosofia, segons el qual tota entitat és idèntica a si mateixa.
Nou!!: Existència і Principi d'identitat · Veure més »
Propietat (ontologia)
Una propietat és allò que quan és posseït per un objecte contribueix a fer que aquest objecte sigui com és.
Nou!!: Existència і Propietat (ontologia) · Veure més »
Realitat
La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és.
Nou!!: Existència і Realitat · Veure més »
Sentit de la vida
El sentit de la vida és l'explicació que intenten donar la filosofia o la religió al perquè de l'existència, responent a interrogants com la finalitat de l'ésser humà, el valor de la vida o la seva direcció.
Nou!!: Existència і Sentit de la vida · Veure més »
Solipsisme
El solipsisme, del llatí " solus ipse" (aproximadament "solament existeixo jo"), consisteix a pensar que només existeix el jo i que tota la resta, incloent-hi el món exterior o les dades dels sentits, són emanacions mentals d'aquest jo.
Nou!!: Existència і Solipsisme · Veure més »
