Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
I sense anuncis!

Estat Lliure d'Orange

L'Estat Lliure d'Orange (en afrikaans: Oranje Vrystaat) fou un estat independent de l'Àfrica austral durant la segona meitat del segle XIX, i més tard província de l'Àfrica del Sud.

93 les relacions: Afrikaans, Anglès, Anglicanisme, Àfrica, Basutolàndia, Bòer, Bloemfontein, Catolicisme, Colònia de Natal, Colònia del Cap, Colònia del Riu Orange, Convenció de Bloemfontein, Drakensberg, Església Baptista, Griqualàndia Occidental, Klip, Lydenburg, Marthinus Wessel Pretorius, Neerlandès, Països Baixos, Paul Kruger, República del Transvaal, Riu Orange, Segona Guerra Bòer, Sesotho, Sobirania del Riu Orange, Sotho, Sud-àfrica, Unió Sud-africana, Vaal, Winburg, Zulu, 1 de desembre, 12 de febrer, 17 d'abril, 1836, 1837, 1842, 1844, 1845, 1847, 1848, 1849, 1851, 1852, 1853, 1854, 1855, 1856, 1857, ..., 1858, 1859, 1863, 1864, 1866, 1867, 1868, 1869, 1870, 1871, 1875, 1876, 1880, 1888, 1889, 1895, 1896, 1897, 1899, 19 de febrer, 1900, 1902, 1906, 1907, 1910, 1958, 2 de juny, 2 de maig, 21 d'octubre, 22 de febrer, 23 de març, 27 d'octubre, 28 de maig, 29 d'agost, 29 de maig, 29 de setembre, 3 de febrer, 30 de gener, 31 de maig, 31 de març, 6 de desembre, 6 de gener, 8 de març. Ampliar l'índex (43 més) »

Afrikaans

L'afrikaans és una llengua derivada del neerlandès parlada a l'Àfrica austral, sobretot a Sud-àfrica i Namíbia, on fou duta el segle XVII per colons neerlandesos o afrikaners i personal, servents i esclaus de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Afrikaans · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Anglès · Veure més »

Anglicanisme

Catedral de Canterbury L'anglicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Anglicanisme · Veure més »

Àfrica

L'Àfrica, és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Àfrica · Veure més »

Basutolàndia

Bandera de la colònia britànica de '''Basutolàndia''' Basutoland (en anglès Basutoland) fou una colònia de la Corona britànica que es va establir el 1884 a causa de la incapacitat per controlar el territori des de la Colònia de Cap.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Basutolàndia · Veure més »

Bòer

Els afrikaners o bòers són un grup ètnic que viu principalment a Sud-àfrica i que parla afrikaans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Bòer · Veure més »

Bloemfontein

Bloemfontein (en sotho: Mangaung, neerlandès: Bloemfontein) és una ciutat de Sud-àfrica, capital de la província de l'Estat Lliure (antic Estat Lliure d'Orange).

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Bloemfontein · Veure més »

Catolicisme

El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Catolicisme · Veure més »

Colònia de Natal

La Colònia de Natal fou una colònia britànica de l'Àfrica meridional oriental.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Colònia de Natal · Veure més »

Colònia del Cap

La Colònia del Cap (anglès Cape Colony, neerlandès Kaapkolonie) de l'actual Sud-àfrica va restar primer sota control neerlandès i més tard sota control britànic.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Colònia del Cap · Veure més »

Colònia del Riu Orange

La Colònia del riu Orange fou una colònia britànica creada després que Gran Bretanya primer va ocupar (1900) i després annexionar (1902) l'Estat Lliure d'Orange, que era un estat bòer independent, en la Segona Guerra Bòer.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Colònia del Riu Orange · Veure més »

Convenció de Bloemfontein

La Convenció de Bloemfontein (també Convenció del Riu Orange) fou un tractat pel qual Gran Bretanya va reconèixer formalment la sobirania dels bòers i europeus de la Sobirania del Riu Orange entre el riu Orange i el riu Vaal.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Convenció de Bloemfontein · Veure més »

Drakensberg

El Drakensberg (nom afrikaans que significa 'la muntanya del Drac') és la cadena muntanyosa més alta de l'Àfrica Austral (té el seu punt més elevat al Thabana Ntlenyana, de 3.482 metres) i és coneguda en zulu com a Ukhahlamba i en sesotho com a Maluti (o Maloti).

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Drakensberg · Veure més »

Església Baptista

Els baptistes són una denominació cristiana protestant actual que emfatitzen el baptisme adult dels creients per mitjà de la immersió completa dins de l'aigua (en oposició al ruixament), el qual es realitza després d'una confessió pública de fe en Jesús com a salvador.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Església Baptista · Veure més »

Griqualàndia Occidental

Repúbliques bòers i estats qriqua Estats a Àfrica del sud, segle XIX. Segell de taxes d'un penic de 1879 de Griqualand Occidental. Griqualand Occidental (en el centre del mapa) dins Sud-àfrica, juliol 1885. Griqualàndia Occidental (Griqualand West) és una àrea de Sud-àfrica central amb una superfície de 40,000 km² que ara forma part de la Província de Nothern Cape. Va ser habitat pels griques un grup seminòmada de llengua afrikaner i origen racial mestís, que van establir diversos estats fora de les fronteres de la Colònia del Cap.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Griqualàndia Occidental · Veure més »

Klip

Klip és una pel·lícula sèrbia dirigida per Maja Milos.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Klip · Veure més »

Lydenburg

Lydenburg fou una ciutat capital de la república bòer del mateix nom a Sud-àfrica, i després ciutat de la província de Transvaal i darrerament de Mpumalanga, situada entre Pretòria i la Badia de Delagoa a Moçambic.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Lydenburg · Veure més »

Marthinus Wessel Pretorius

Estàtua de Marthinus Wessel Pretorius Marthinus Wessel Pretorius (17 de setembre de 1819 - 19 de maig de 1901) fou un polític bòer, fill d'Andries Pretorius, primer president de la República de Transvaal i també va redactar la constitució de la República.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Marthinus Wessel Pretorius · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Neerlandès · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos (Nederland en neerlandès i Nederlân en frisó) són un estat de l'Europa Occidental situat a la desembocadura dels rius Rin i Mosa.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Països Baixos · Veure més »

Paul Kruger

Paul Kruger Stephanus Johannes Paulus Kruger (Bulhoek, Cap Oriental, 10 d'octubre de 1825 - Clarens, Suïssa, 14 de juliol de 1904), més conegut com a Paul Kruger i afectuosament conegut com a Oom Paul ("Oncle Paul" en afrikaans) va ser un prominent líder de la resistència bòer contra el Regne Unit i president de la República de Transvaal a Sud-àfrica.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Paul Kruger · Veure més »

República del Transvaal

La República Sud-africana (neerlandès antic: Zuid-Afrikaansche Republiek), també coneguda com a República de Transvaal arran de la seva situació més enllà del riu Vaal (des d'una perspectiva de Ciutat del Cap), fou un estat independent durant la segona meitat del segle XIX i més tard va esdevenir la Província de Transvaal, una de províncies que formaren la Unió Sud-africana i més tard Sud-àfrica, com l'Estat Lliure d'Orange i la Província de Natal.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і República del Transvaal · Veure més »

Riu Orange

Riu Orange (afrikaans: Oranjerivier), és el segon riu més important del sud d'Àfrica després del Zambeze.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Riu Orange · Veure més »

Segona Guerra Bòer

La Segona Guerra Bòer (anglès: Second Boer War; neerlandès: Tweede Boerenoorlog; afrikaans: Tweede Boereoorlog), també coneguda com a Guerra dels Bòers, tingué lloc entre l'11 d'octubre de 1899 i el 31 de maig de 1902, entre l'Imperi Britànic i les dues repúbliques independents bòers de la República Sud-africana i l'Estat Lliure d'Orange.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Segona Guerra Bòer · Veure més »

Sesotho

El sesotho (o sotho, sotho meridional o sesotho meridionalHistorically also Suto, or Suthu, Souto, Sisutho, Sutu, or Sesutu, according to the pronunciation of the name. és una llengua bantu que es parla sobretot a Sud-àfrica (on és una de les onze llengües oficial) i a Lesotho, estat on és la llengua nacional. És una llengua aglutinant que utilitza molts afixs i girs derivacionals i inflexionals per a construir paraules completes. Els basotho són els membres del grup ètnic que parlen el sesotho.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Sesotho · Veure més »

Sobirania del Riu Orange

La Sobirania del Riu Orange fou un territori britànic depenent de la colònia del Cap de Bona Esperança, que va existir entre 1848 i 1854.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Sobirania del Riu Orange · Veure més »

Sotho

* Ètnia de l'Àfrica del Sud.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Sotho · Veure més »

Sud-àfrica

La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Sud-àfrica · Veure més »

Unió Sud-africana

La Unió Sud-africana (anglès Union of South Africa; afrikaans Unie van Suid-Afrika) fou un estat de la Commonwealth, antecessor de l'actual república de Sud-àfrica. Es va constituir el 31 de maig de 1910, com a resultat de la consolidació de la colònies britàniques en la regió austral d'Àfrica sota un sol sistema de govern. Les colònies prèviament separades Colònia del Cap, Colònia de Natal, Colònia de Transvaal i Colònia del riu Orange es van convertir en Províncies de la Unió Sud-africana com a Província del Cap, Natal, Transvaal i Província de l'Estat Lliure d'Orange, respectivament. Amb la transformació de Sud-àfrica d'un domini en la Comunitat Britànica de Nacions a una República en 1961, la Unió Sud-africana va deixar d'existir i des de llavors parteix de la història de l'estat de l'actual República de Sud-àfrica.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Unió Sud-africana · Veure més »

Vaal

El Vaal és un riu del nord-est de Sud-àfrica, l'afluent més gran de l'Orange.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Vaal · Veure més »

Winburg

Winburg és una petita ciutat de l'Estat Lliure a Sud-àfrica i antiga capital d'un estat bòer amb igual nom.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Winburg · Veure més »

Zulu

El zulu (en zulu, isiZulu) és una llengua africana de la divisió nguni del grup bantu, parlada pels membres del poble zulu.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і Zulu · Veure més »

1 de desembre

L'1 de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1 de desembre · Veure més »

12 de febrer

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 12 de febrer · Veure més »

17 d'abril

El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 17 d'abril · Veure més »

1836

Llinda d’una casa del carrer del Pont Vell de BesalúPlaca commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de '''1836'''.;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1836 · Veure més »

1837

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1837 · Veure més »

1842

;Països Catalans: Espartero a Barcelona.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1842 · Veure més »

1844

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1844 · Veure més »

1845

Sense descripció.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1845 · Veure més »

1847

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1847 · Veure més »

1848

'''La Benedicció del tren''', (segle XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-1899) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1848 · Veure més »

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1849 · Veure més »

1851

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1851 · Veure més »

1852

Sense descripció.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1852 · Veure més »

1853

;Països Catalans: 23 d'abril - Barcelona: Fundació de l'Orfeó Barcelonès, primer orfeó de l'Estat Espanyol.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1853 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1854 · Veure més »

1855

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1855 · Veure més »

1856

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1856 · Veure més »

1857

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1857 · Veure més »

1858

Sense descripció.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1858 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1859 · Veure més »

1863

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1863 · Veure més »

1864

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1864 · Veure més »

1866

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1866 · Veure més »

1867

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1867 · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1868 · Veure més »

1869

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1869 · Veure més »

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1870 · Veure més »

1871

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1871 · Veure més »

1875

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1875 · Veure més »

1876

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1876 · Veure més »

1880

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1880 · Veure més »

1888

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1888 · Veure més »

1889

''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1889 · Veure més »

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1895 · Veure més »

1896

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1896 · Veure més »

1897

barceloní del Fort Pienc.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1897 · Veure més »

1899

;Països catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1899 · Veure més »

19 de febrer

El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 19 de febrer · Veure més »

1900

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1900 · Veure més »

1902

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1902 · Veure més »

1906

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1906 · Veure més »

1907

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1907 · Veure més »

1910

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1910 · Veure més »

1958

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 1958 · Veure més »

2 de juny

El 2 de juny és el cent cinquenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 2 de juny · Veure més »

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 2 de maig · Veure més »

21 d'octubre

El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 21 d'octubre · Veure més »

22 de febrer

El 22 de febrer és el cinquanta tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 22 de febrer · Veure més »

23 de març

El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 23 de març · Veure més »

27 d'octubre

El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 27 d'octubre · Veure més »

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 28 de maig · Veure més »

29 d'agost

El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 29 d'agost · Veure més »

29 de maig

El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 29 de maig · Veure més »

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 29 de setembre · Veure més »

3 de febrer

El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 3 de febrer · Veure més »

30 de gener

El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 30 de gener · Veure més »

31 de maig

El 31 de maig és el cent cinquenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 31 de maig · Veure més »

31 de març

El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 31 de març · Veure més »

6 de desembre

El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 6 de desembre · Veure més »

6 de gener

El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 6 de gener · Veure més »

8 de març

El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Estat Lliure d'Orange і 8 de març · Veure més »

Redirigeix aquí:

Estat Lliure d’Orange.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »