Accés més ràpid que el navegador!
145 les relacions: Abkhàzia, Agustí d'Hipona, Alemanya, Alt Karabakh, Anarquisme, Austràlia, Autoritat, Àustria, Bandera, Bantustan, Burocràcia, Cambridge University Press, Capitalisme, Ciceró, Ciutat del Vaticà, Classe social, Classisme, Comunisme, Constitució, Contracte social, Convenció de Montevideo, Decisió per consens, Dictadura del proletariat, Dret diví dels reis, Dret internacional, Dret romà, Drets fonamentals, Economia, El príncep, Empresa, Entitat política, Escola, Estat associat, Estat federat, Estat liberal, Estat nació, Estat sobirà, Estats Federats de Micronèsia, Estats Units d'Amèrica, Evolució, Exèrcit, Federació, Ferdinand Lassalle, Filosofia política, Fonamentalisme, Forces armades, França, Frédéric Bastiat, Funcionari, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, ..., Govern, Guerra civil, Hegemonia, Himne, Història, Hugo de Groot, Illes Cook, Immanuel Kant, Impost, Individu, Italià, Itàlia, Jean Bodin, Justícia, Karl Marx, Kosovo, Legislació, Lenin, Liberalisme, Liechtenstein, Llatí, Llibertat individual, Lluís XIV de França, Lluita de classes, Macedònia del Nord, Marxisme, Max Weber, Mònaco, Mercat, Microestat, Missió diplomàtica, Monarquia absoluta, Moneda, Monopoli, Monopoli de la violència, Murray Rothbard, Nació, Nicolau Maquiavel, Niue, Organització de les Nacions Unides, Organització intergovernamental, Ossètia del Sud, Palestina, Papua Nova Guinea, PDF, Piotr Kropotkin, Plató, Poder públic, Poder polític, Polític, Policia, Prehistòria, Preu, Proletariat, Protectorat, Puerto Rico, Regne Unit, Relacions internacionals, República Àrab Sahrauí Democràtica, República de la Xina, República Popular de la Xina, República Turca de Xipre del Nord, Res publica, Revolució Industrial, San Marino, Segle XXI, Seguretat, Separació entre l'Església i l'Estat, Sobirania, Sobirania individual, Socialisme, Societat, Societat de Nacions, Somalilàndia, Suècia, Suïssa, Sud-àfrica, Taiwan, Tercera via, Territori, Territoris fideïcomissaris, Terrorisme d'Estat, Thomas Hobbes, Tractat internacional, Tretze Colònies, Tribunal, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Europea, 1807, 1940, 1956, 1975, 1986, 1993, 1994. Ampliar l'índex (95 més) »
Abkhàzia
Abkhàzia o Abcàsia (Аҧсны, Apsny; აფხაზეთი, Apkhazeti; Абха́зия, Abkhàzia) i oficialment República d'Abkhàzia, és un estat titella de la Federació Russa situat a la Transcaucàsia i reconegut per la majoria de països com a part de Geòrgia.
Nou!!: Estat (política) і Abkhàzia · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Estat (política) і Agustí d'Hipona · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Estat (política) і Alemanya · Veure més »
Alt Karabakh
LAlt Karabakh és una regió internacionalment reconeguda com a part de l'Azerbaidjan, antigament de població armènia.
Nou!!: Estat (política) і Alt Karabakh · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Estat (política) і Anarquisme · Veure més »
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Nou!!: Estat (política) і Austràlia · Veure més »
Autoritat
Lautoritat és el poder que té una persona o institució per ser obeït (potestas) per subordinats, acompanyat d'un sistema de drets i deures.
Nou!!: Estat (política) і Autoritat · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Estat (política) і Àustria · Veure més »
Bandera
Banderes a l'edifici de l'ONU a Ginebra, Suïssa Una bandera és un tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d'una nació, d'un estat, d'una ciutat, d'una dinastia, d'una autoritat, d'un partit, d'una associació, etc., o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
Nou!!: Estat (política) і Bandera · Veure més »
Bantustan
Bantustan és el terme amb què es designa cadascun dels deu territoris que figuraven com a reserves tribals d'habitants no blancs a Sud-àfrica i Àfrica del Sud-oest (actual Namíbia), en el marc de les polítiques segregacionistes imposades durant l'època de l'apartheid.
Nou!!: Estat (política) і Bantustan · Veure més »
Burocràcia
La burocràcia (literalment el "poder de l'oficina") és el conjunt de tràmits i regles que regulen les societats complexes, provinents de l'administració i de les lleis que s'apliquin en cada cas.
Nou!!: Estat (política) і Burocràcia · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Estat (política) і Cambridge University Press · Veure més »
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Nou!!: Estat (política) і Capitalisme · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Estat (política) і Ciceró · Veure més »
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Nou!!: Estat (política) і Ciutat del Vaticà · Veure més »
Classe social
Entenem com a classe social una forma d'estratificació social basada en l'existència d'uns grups d'individus que comparteixen una o diverses característiques comunes que els permeten ser identificats i auto-identificar-se en aquest grup.
Nou!!: Estat (política) і Classe social · Veure més »
Classisme
miniatura El classisme és la discriminació en funció de la classe social.
Nou!!: Estat (política) і Classisme · Veure més »
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Nou!!: Estat (política) і Comunisme · Veure més »
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Nou!!: Estat (política) і Constitució · Veure més »
Contracte social
Contracte social és una expressió que s'utilitza en filosofia, ciència política i sociologia en al·lusió a un acord real o hipotètic realitzat en l'interior d'un grup pels seus membres, com per exemple el que s'adquireix en un estat en relació als drets i deures de l'estat i dels seus ciutadans.
Nou!!: Estat (política) і Contracte social · Veure més »
Convenció de Montevideo
La Convenció de Montevideo sobre Drets i Deures dels Estats va ser un tractat signat a Montevideo, Uruguai, el 26 de desembre de 1933, durant la Setena Conferència Panamericana.
Nou!!: Estat (política) і Convenció de Montevideo · Veure més »
Decisió per consens
El consens, en sociologia, fa referència a l'acceptació d'una proposició o d'una ideologia (mitjançant un procés concret) per part d'una comunitat.
Nou!!: Estat (política) і Decisió per consens · Veure més »
Dictadura del proletariat
La Dictadura del proletariat (alemany Diktatur des Proletariats) és una forma de govern postulada pel marxisme com a instància de transició revolucionària entre el capitalisme i la societat comunista.
Nou!!: Estat (política) і Dictadura del proletariat · Veure més »
Dret diví dels reis
El dret diví dels reis és una doctrina política i religiosa europea darrera de l'absolutisme polític.
Nou!!: Estat (política) і Dret diví dels reis · Veure més »
Dret internacional
El dret internacional és el conjunt de principis i normes que regulen les relacions dels estats, i altres subjectes de dret internacional, i que són representats pel seu servei diplomàtic.
Nou!!: Estat (política) і Dret internacional · Veure més »
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Nou!!: Estat (política) і Dret romà · Veure més »
Drets fonamentals
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Els drets fonamentals són un conjunt de drets que han estat reconeguts i se'ls ha dotat d'un alt grau de protecció.
Nou!!: Estat (política) і Drets fonamentals · Veure més »
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Nou!!: Estat (política) і Economia · Veure més »
El príncep
El príncep (Il Principe) és un tractat de política escrit per Nicolau Maquiavel (1469 - 1527), el qual ha estat traduït al català per Jordi Moners i Sinyol, i Carme Arenas.
Nou!!: Estat (política) і El príncep · Veure més »
Empresa
Empresa alemanya de producció de calçat (any 1958). Una empresa és una organització amb personalitat jurídica (definida a l'escriptura), que pretén generar riquesa i ocupació, a través de l'elaboració o comercialització d'un producte o servei que satisfaci les necessitats i demandes de la societat.
Nou!!: Estat (política) і Empresa · Veure més »
Entitat política
Una entitat política és un grup de persones unides per qualsevol forma d'acord polític i que es consideren a si mateixes com una unitat autònoma.
Nou!!: Estat (política) і Entitat política · Veure més »
Escola
Escola d'Alemanya. Una escola o col·legi és una institució o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees.
Nou!!: Estat (política) і Escola · Veure més »
Estat associat
Un estat associat o un estat en lliure associació és un estat independent que manté lliurement uns lligams constitucionals amb un altre estat.
Nou!!: Estat (política) і Estat associat · Veure més »
Estat federat
Un estat federat (que podria ser anomenat estat, província, cantó, land, etc.) és una comunitat territorial i constitucional que forma part d'una unió federal.
Nou!!: Estat (política) і Estat federat · Veure més »
Estat liberal
Jurament dels diputats de les Corts de Cadis el 1810. L'estat liberal és el que sorgeix com a resultat de la Revolució Liberal en substitució de la Monarquia absoluta pròpia de l'Antic Règim.
Nou!!: Estat (política) і Estat liberal · Veure més »
Estat nació
Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.
Nou!!: Estat (política) і Estat nació · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Estat (política) і Estat sobirà · Veure més »
Estats Federats de Micronèsia
Els Estats Federats de Micronèsia (també coneguts simplements com a Micronèsia) són un estat federal d'Oceania, situats al nord de l'oceà Pacífic.
Nou!!: Estat (política) і Estats Federats de Micronèsia · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Estat (política) і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Evolució
L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.
Nou!!: Estat (política) і Evolució · Veure més »
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Nou!!: Estat (política) і Exèrcit · Veure més »
Federació
Mapa que mostra els estats federatsUna federació (del llatí fœdus, "pacte"), sovint també anomenat estat federal, és una unió d'un nombre específic d'estats o regions parcialment autònomes unides per un govern central ("federal").
Nou!!: Estat (política) і Federació · Veure més »
Ferdinand Lassalle
Ferdinand Lassalle (Breslau, actual Wrocław, Polònia, 11 d'abril de 1825 - Carouge, Suïssa, 31 d'agost de 1864) fou un advocat i polític socialista alemany.
Nou!!: Estat (política) і Ferdinand Lassalle · Veure més »
Filosofia política
Plató (esquerra) i Aristòtil (dreta), en un detall de l'obra ''L'Escola d'Atenes'', un fresc de Rafael. ''La República'' de Plató i ''la Política'' d'Aristòtil els van convertir en dos dels més influents filòsofs polítics. La filosofia política és una branca de la filosofia que estudia els conceptes sobre el poder, l'organització política, les lleis i la relació social entre els individus.
Nou!!: Estat (política) і Filosofia política · Veure més »
Fonamentalisme
El fonamentalisme designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per aquest dogma.
Nou!!: Estat (política) і Fonamentalisme · Veure més »
Forces armades
Soldats de l'Exèrcit alemany. Les forces armades d'un estat són el conjunt d'institucions oficials, permanents i regulars encarregades d'aplicar la política de defensa nacional, així com la política exterior, per via armada.
Nou!!: Estat (política) і Forces armades · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Estat (política) і França · Veure més »
Frédéric Bastiat
Claude Frédéric Bastiat, pronunciat, va ser un teòric francès liberal, economista i membre de l'assemblea francesa.
Nou!!: Estat (política) і Frédéric Bastiat · Veure més »
Funcionari
Un funcionari és una persona que treballa per a la funció pública (representant l'administració pública).
Nou!!: Estat (política) і Funcionari · Veure més »
Georg Wilhelm Friedrich Hegel
va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.
Nou!!: Estat (política) і Georg Wilhelm Friedrich Hegel · Veure més »
Govern
Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.
Nou!!: Estat (política) і Govern · Veure més »
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Nou!!: Estat (política) і Guerra civil · Veure més »
Hegemonia
Lhegemonia és la supremacia que una població, una nació o bloc de nacions pot tenir, gràcies al seu major poder econòmic, militar, tecnològic o polític, o/a una combinació d'aquests, i que exerceix sobre altres poblacions, malgrat que aquestes no la desitgin.
Nou!!: Estat (política) і Hegemonia · Veure més »
Himne
Un himne és un text narratiu normalment cantat creat per creients d'una religió, igual que l'oda, expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació.
Nou!!: Estat (política) і Himne · Veure més »
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Nou!!: Estat (política) і Història · Veure més »
Hugo de Groot
Hugo de Groot, Huig de Groot (llatinitzat com a Hugo Grotius) (Delft, Províncies Unides, 10 d'abril de 1583 - Rostock, Mecklemburg-Schwerin, Sacre Imperi, 28 d'agost de 1645) va ser un jurista, filòsof, escriptor i poeta neerlandès, considerat com el Pare del Dret Internacional i fundador de la sistemàtica moderna del dret internacional.
Nou!!: Estat (política) і Hugo de Groot · Veure més »
Illes Cook
Les illes Cook (en anglès Cook Islands i en maori Kūki 'Āirani) són quinze illes de la Polinèsia que formen un estat.
Nou!!: Estat (política) і Illes Cook · Veure més »
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Nou!!: Estat (política) і Immanuel Kant · Veure més »
Impost
''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.
Nou!!: Estat (política) і Impost · Veure més »
Individu
L'individu és l'ésser únic, diferenciat dels seus iguals quant a característiques i conducta.
Nou!!: Estat (política) і Individu · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Estat (política) і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Estat (política) і Itàlia · Veure més »
Jean Bodin
Jean Bodin (Angers, 1530 - Laon, 1596) fou un filòsof, politòleg i jurista francès, membre del Parlament de París i professor de Dret a Tolosa.
Nou!!: Estat (política) і Jean Bodin · Veure més »
Justícia
Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.
Nou!!: Estat (política) і Justícia · Veure més »
Karl Marx
''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.
Nou!!: Estat (política) і Karl Marx · Veure més »
Kosovo
Kosovo (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu amb reconeixement limitat, situat als Balcans.
Nou!!: Estat (política) і Kosovo · Veure més »
Legislació
La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.
Nou!!: Estat (política) і Legislació · Veure més »
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Nou!!: Estat (política) і Lenin · Veure més »
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Nou!!: Estat (política) і Liberalisme · Veure més »
Liechtenstein
Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.
Nou!!: Estat (política) і Liechtenstein · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Estat (política) і Llatí · Veure més »
Llibertat individual
La llibertat individual o autonomia individual és aquella situació d'autonomia o llibertat de l'individu respecte a tota força coercitiva de part d'altres individus o d'alguna institució.
Nou!!: Estat (política) і Llibertat individual · Veure més »
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Nou!!: Estat (política) і Lluís XIV de França · Veure més »
Lluita de classes
La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banquers) o capitalista.
Nou!!: Estat (política) і Lluita de classes · Veure més »
Macedònia del Nord
La República de Macedònia del Nord, o República del Nord de Macedònia, és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.
Nou!!: Estat (política) і Macedònia del Nord · Veure més »
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Nou!!: Estat (política) і Marxisme · Veure més »
Max Weber
Maximilian Weber (Erfurt, 21 d'abril de 1864 – Múnic, 14 de juny de 1920) va ser un sociòleg, politòleg, filòsof, economista i jurista alemany.
Nou!!: Estat (política) і Max Weber · Veure més »
Mònaco
El Principat de Mònaco és una ciutat a la costa de la Mar Mediterrània que constitueix un petit estat europeu conformat exclusivament per la ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).
Nou!!: Estat (política) і Mònaco · Veure més »
Mercat
accions i altres productes financers En la ciència de l'economia, un mercat és un mecanisme o acord per mitjà del qual els venedors i els compradors poden intercanviar productes i/o serveis o qualsevol cosa de valor, el qual està governat per la teoria de l'oferta i la demanda.
Nou!!: Estat (política) і Mercat · Veure més »
Microestat
Un microestat és un estat sobirà amb poca població o amb un territori (superfície terrestre o marítima) molt reduït, o totes dues coses alhora.
Nou!!: Estat (política) і Microestat · Veure més »
Missió diplomàtica
Ambaixada d'Andorra a Espanya, al carrer Alcalá de Madrid. Ambaixada de Nicaragua a Washington. Múltiples ambaixades en un mateix lloc: les ambaixades de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia en un conjunt a Berlín, Alemanya. Una missió diplomàtica o una missió estrangera és un grup de persones que representen oficialment un estat o organització en un altre estat receptor o d'acollida.
Nou!!: Estat (política) і Missió diplomàtica · Veure més »
Monarquia absoluta
La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.
Nou!!: Estat (política) і Monarquia absoluta · Veure més »
Moneda
Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.
Nou!!: Estat (política) і Moneda · Veure més »
Monopoli
fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.
Nou!!: Estat (política) і Monopoli · Veure més »
Monopoli de la violència
Retrat de Max Weber, autor del concepte. L'anomenat monopoli en l'ús legítim de la força física, conegut en la seva forma abreujada no sense certa controvèrsia com el monopoli de la violència és un terme provinent de l'alemany Gewaltmonopol des Staates.
Nou!!: Estat (política) і Monopoli de la violència · Veure més »
Murray Rothbard
Murray Rothbard Newton (2 de març de 1926 - 7 de gener de 1995) va ser un economista, historiador, teòric polític, anarquista i llibertari estatunidenc pertanyent a l'Escola Austríaca d'Economia, que va ajudar a donar forma al llibertarisme.
Nou!!: Estat (política) і Murray Rothbard · Veure més »
Nació
El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.
Nou!!: Estat (política) і Nació · Veure més »
Nicolau Maquiavel
Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.
Nou!!: Estat (política) і Nicolau Maquiavel · Veure més »
Niue
Niue és una illa de l'oceà Pacífic Sud, coneguda com a la Roca de la Polinèsia.
Nou!!: Estat (política) і Niue · Veure més »
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Nou!!: Estat (política) і Organització de les Nacions Unides · Veure més »
Organització intergovernamental
Un organisme internacional o organització intergovernamental (OIG) són aquells els membres dels quals són Estats sobirans o altres organitzacions intergovernamentals.
Nou!!: Estat (política) і Organització intergovernamental · Veure més »
Ossètia del Sud
La República d'Ossètia del Sud - Estat d'Alània (Республикӕ Хуссар Ирыстон / Паддзахад Аллонстон, transcrit Respublikae Xussar Iriston - Paddzaxad Allonston; Респу́блика Ю́жная Осе́тия / Государство Алания, transcrit Respúblika Iújnaia Ossétia - Gossudarstvo Alània i en georgià: სამხრეთ ოსეთი, transcrit Samkhret Oseti) és un estat titella de la Federació Russa en territori reconegut com a part de Geòrgia per la comunitat internacional.
Nou!!: Estat (política) і Ossètia del Sud · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Estat (política) і Palestina · Veure més »
Papua Nova Guinea
Papua Nova Guinea (oficialment Estat Independent de Papua Nova Guinea) és un estat d'Oceania que ocupa la meitat oriental de l'illa de Nova Guinea (l'altra meitat correspon a la província indonèsia de Papua).
Nou!!: Estat (política) і Papua Nova Guinea · Veure més »
PDF (acrònim en anglès de Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format de fitxer desenvolupat per l'empresa Adobe com a fitxer contenidor de documents, independentment del programari, maquinari o sistema operatiu utilitzat.
Nou!!: Estat (política) і PDF · Veure més »
Piotr Kropotkin
El príncep va ser geògraf i zoòleg, a banda de pensador polític rus, considerat un dels principals teòrics del moviment anarquista, en el qual va defensar la tesi del comunisme llibertari.
Nou!!: Estat (política) і Piotr Kropotkin · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Estat (política) і Plató · Veure més »
Poder públic
Representants dels poders públics estatal, autonòmic i d'una ciutat, acompanyats d'unes falleres Els poders públics són el conjunt d'autoritats que dirigeixen l'administració pública d'un estat i que tenen poder per aplicar les lleis al seu territori.
Nou!!: Estat (política) і Poder públic · Veure més »
Poder polític
El poder polític és una conseqüència lògica de l'exercici de les funcions per part de les persones que ocupen un càrrec representatiu dins d'un sistema de govern en un país.
Nou!!: Estat (política) і Poder polític · Veure més »
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Nou!!: Estat (política) і Polític · Veure més »
Policia
La policia és un cos encarregat de vetllar pel manteniment de l'ordre públic i la seguretat de la ciutadania i els seus béns, perseguir els delinqüents i posar-los a disposició dels jutjats.
Nou!!: Estat (política) і Policia · Veure més »
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Nou!!: Estat (política) і Prehistòria · Veure més »
Preu
El preu és el valor de canvi de dos bens econòmics: el nombre d'unitats d'un bé que cal bescanviar per obtenir una unitat d'un altre bé.
Nou!!: Estat (política) і Preu · Veure més »
Proletariat
Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.
Nou!!: Estat (política) і Proletariat · Veure més »
Protectorat
El protectorat és un règim d'ocupació d'un estat per un altre.
Nou!!: Estat (política) і Protectorat · Veure més »
Puerto Rico
Puerto Rico és un estat insular de l'Amèrica Central lliurement associat als Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Estat (política) і Puerto Rico · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Estat (política) і Regne Unit · Veure més »
Relacions internacionals
Els termes Relacions Internacionals, Governança Global i estudis internacionals (aquests últims de l'anglès "Global Governance" i "International Studies") fan referència a la ciència que tracta sobre l'estudi dels afers estrangers i de les grans qüestions del sistema internacional: el paper dels Estats, el de les organitzacions internacionals, el de les organitzacions no governamentals (ONG) i el de les empreses multinacionals.
Nou!!: Estat (política) і Relacions internacionals · Veure més »
República Àrab Sahrauí Democràtica
La República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD;; coneguda també com a Sàhara Occidental, tot i que són conceptes diferents) és un Estat amb reconeixement limitat format per l'antiga província espanyola del Sàhara Espanyol, que fou ocupada el 1976 pel Marroc i Mauritània i finalment annexada parcialment pel Marroc a l'agost del 1979, en retirar-se Mauritània de la zona que ocupava, restant una part del territori sota administració sahrauí.
Nou!!: Estat (política) і República Àrab Sahrauí Democràtica · Veure més »
República de la Xina
La República de la Xina, també coneguda pel nom de l'illa principal, Taiwan o tradicionalment Formosa (nom que li donaren els portuguesos), és un estat de l'Àsia oriental.
Nou!!: Estat (política) і República de la Xina · Veure més »
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Nou!!: Estat (política) і República Popular de la Xina · Veure més »
República Turca de Xipre del Nord
La República Turca de Xipre del Nord (RTXN) (en turc: Kuzey Kıbrıs Türk Cumhuriyeti, KKTC) és un estat titella de Turquia proclamat el 15 de novembre de 1983 després de l'ocupació del terç nord de l'illa per Turquia després del cop d'estat de Xipre de 1974.
Nou!!: Estat (política) і República Turca de Xipre del Nord · Veure més »
Res publica
Res publica és una expressió del llatí, que significa literalment "cosa pública".
Nou!!: Estat (política) і Res publica · Veure més »
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Nou!!: Estat (política) і Revolució Industrial · Veure més »
San Marino
La República de San Marino (Repubblica di San Marino o San Marino en italià) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món.
Nou!!: Estat (política) і San Marino · Veure més »
Segle XXI
Formalment, el comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 2001 fins al 31 de desembre de 2100, tots dos inclosos.
Nou!!: Estat (política) і Segle XXI · Veure més »
Seguretat
la seguretat nacional per evitar converses sobre treballs de guerra. La seguretat és una forma de llibertat o la resiliència contra, dels danys potencials (o altres canvis coercitius no desitjats) causats per altres.
Nou!!: Estat (política) і Seguretat · Veure més »
Separació entre l'Església i l'Estat
Estats laics el 2011. La Separació entre l'Església i l'Estat és el concepte legal i polític pel qual les institucions de l'Estat i religioses (Església) es mantenen separades i l'Església no intervé en els afers públics; cada part té una autonomia per tractar els temes relacionats amb les seves esferes d'influència.
Nou!!: Estat (política) і Separació entre l'Església i l'Estat · Veure més »
Sobirania
La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.
Nou!!: Estat (política) і Sobirania · Veure més »
Sobirania individual
La Sobirania individual (també coneguda com a autopropietat) és un concepte de la teoria de l'anarquisme, particularment l'anarcoindividualisme i el llibertarisme (anarcocapitalisme).
Nou!!: Estat (política) і Sobirania individual · Veure més »
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Nou!!: Estat (política) і Socialisme · Veure més »
Societat
Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.
Nou!!: Estat (política) і Societat · Veure més »
Societat de Nacions
La Societat de Nacions (SDN) o la Lliga de les Nacions va ser un organisme internacional creat pel Tractat de Versalles el 28 de juny de 1919.
Nou!!: Estat (política) і Societat de Nacions · Veure més »
Somalilàndia
Somalilàndia és un antic protectorat britànic situat a la regió nord-oest de Somàlia, a la Banya d'Àfrica.
Nou!!: Estat (política) і Somalilàndia · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Estat (política) і Suècia · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Estat (política) і Suïssa · Veure més »
Sud-àfrica
La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.
Nou!!: Estat (política) і Sud-àfrica · Veure més »
Taiwan
Taiwan (en xinès tradicional: 台灣, en xinès simplificat: 台湾), tradicionalment coneguda amb el nom portuguès de Formosa, és una illa davant la costa de la Xina, de la qual està separada per l'estret de Taiwan.
Nou!!: Estat (política) і Taiwan · Veure més »
Tercera via
* Tercera via (política), revisió de la socialdemocràcia que combina elements del liberalisme econòmic apareguda a finals dels anys 80.
Nou!!: Estat (política) і Tercera via · Veure més »
Territori
Es denomina territori a una àrea definida (incloent-hi terres i aigües) sovint considerada possessió d'una persona, organització, institució, animal, estat o país subdividit.
Nou!!: Estat (política) і Territori · Veure més »
Territoris fideïcomissaris
Els territoris fideïcomissaris de les Nacions Unides, successors dels mandats de la Lliga de Nacions, són els territoris sobre els que s'estableix un fideïcomís o tutela encarregant l'administració a un estat fiduciari sota la supervisió del Consell Fideïcomitent de les Nacions Unides (en anglès, UN Trusteeshep Council).
Nou!!: Estat (política) і Territoris fideïcomissaris · Veure més »
Terrorisme d'Estat
El terrorisme d'Estat consisteix en l'exercici il·legítim per l'Estat del monopoli de la violència a partir del moment en què aquesta violència està en contradicció amb el contracte descrit per Thomas Hobbes, segons el qual l'individu accepta abdicar una part de la seva llibertat a canvi de la protecció de l'Estat.
Nou!!: Estat (política) і Terrorisme d'Estat · Veure més »
Thomas Hobbes
Thomas Hobbes (Malmesbury, Wiltshire, 5 d'abril del 1588 - Derbyshire, 4 de desembre del 1679) va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista.
Nou!!: Estat (política) і Thomas Hobbes · Veure més »
Tractat internacional
Un tractat internacional és qualsevol acord entre dos o més estats sobirans (o altres subjectes de dret internacional), sotmès al dret internacional i que crea una obligació jurídica per a aquests.
Nou!!: Estat (política) і Tractat internacional · Veure més »
Tretze Colònies
Les Tretze Colònies eren part de l'Amèrica britànica, un nom utilitzat per la Gran Bretanya, fins al Tractat de París de 1783 que reconegué la independència dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Estat (política) і Tretze Colònies · Veure més »
Tribunal
Edifici del Tribunal Judicial de la comarca portuguesa de Sátão Un tribunal (paraula derivada del llatí tribunalis: "dels tribuns") és, en l'àmbit del Dret, un òrgan col·legiat, format per diverses persones, generalment magistrats, encarregades de dirimir i impartir justícia.
Nou!!: Estat (política) і Tribunal · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Estat (política) і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Nou!!: Estat (política) і Unió Europea · Veure més »
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Estat (política) і 1807 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Estat (política) і 1940 · Veure més »
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Nou!!: Estat (política) і 1956 · Veure més »
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Nou!!: Estat (política) і 1975 · Veure més »
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Nou!!: Estat (política) і 1986 · Veure més »
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Nou!!: Estat (política) і 1993 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Estat (política) і 1994 · Veure més »
