Accés més ràpid que el navegador!
54 les relacions: Abbiategrasso, Alfa Romeo, Alzina, Ambròs de Milà, Arxiducat d'Àustria, Atzur, Bandera, Bandera d'Itàlia, Blasonament, Corona fèrria de Llombardia, Corona mural, Corona triomfal, Creu de Sant Jordi, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Lorena, Ducat de Milà, Escussó, Esmalt (heràldica), Estendard, Europa, Evangeli, FC Inter de Milà, Feix romà, Feixisme italià, Gallarate, Gonfanó, Gules, Heràldica, Imperi Austríac, Joan Galeàs Visconti, Lliga Llombarda, Lodi, Milà, Monza (ciutat d'Itàlia), Napoleó Bonaparte, Or (heràldica), Partició (heràldica), Pau de Constança, Província de Milà, Regne Llombardovènet, Roure, Sant Jordi, Sforza, Sinople, Timbre, Unificació italiana, Venècia, Visconti, 1183, 1395, ..., 1450, 19 de març, 1934, 1944. Ampliar l'índex (4 més) »
Abbiategrasso
Abbiategrasso és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la ciutat metropolitana de Milà.
Nou!!: Escut de Milà і Abbiategrasso · Veure més »
Alfa Romeo
Alfa Romeo Automobiles SpA és un fabricant llombard d'automòbils.
Nou!!: Escut de Milà і Alfa Romeo · Veure més »
Alzina
''Quercus ilex'' Lalzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també coneguda com a aglaner, aglanera, glaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.
Nou!!: Escut de Milà і Alzina · Veure més »
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Nou!!: Escut de Milà і Ambròs de Milà · Veure més »
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Escut de Milà і Arxiducat d'Àustria · Veure més »
Atzur
L'atzur és el color blau en heràldica.
Nou!!: Escut de Milà і Atzur · Veure més »
Bandera
Banderes a l'edifici de l'ONU a Ginebra, Suïssa Una bandera és un tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d'una nació, d'un estat, d'una ciutat, d'una dinastia, d'una autoritat, d'un partit, d'una associació, etc., o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
Nou!!: Escut de Milà і Bandera · Veure més »
Bandera d'Itàlia
La bandera d'Itàlia és la bandera tricolor que representa l'estat italià formada per tres franges verticals d'igual amplada amb els colors blanc (al centre), vermell (al batent) i verd (a l'asta).
Nou!!: Escut de Milà і Bandera d'Itàlia · Veure més »
Blasonament
El blasonament és el fet de blasonar –és a dir, disposar, descriure i interpretar– els escuts d'una família, una ciutat, etc., segons les regles i la terminologia pròpies de la ciència heràldica o del blasó.
Nou!!: Escut de Milà і Blasonament · Veure més »
Corona fèrria de Llombardia
La Corona Fèrria La Corona fèrria de Llombardia o, simplement, Corona Fèrria o Corona de Ferro és una antiga i preciosa corona emprada des de l'alta edat mitjana i fins al per a la coronació del rei d'Itàlia.
Nou!!: Escut de Milà і Corona fèrria de Llombardia · Veure més »
Corona mural
Classificació de les corones murals La corona mural és un ornament que s'atorgava a l'antiga Roma a aquell combatent que durant l'assetjament d'una ciutat era el primer a escalar les muralles.
Nou!!: Escut de Milà і Corona mural · Veure més »
Corona triomfal
Teodosi ofereix una corona de llorer al guanyador dels jocs romans, relleu de l'obelisc de l'hipòdrom de Constantinoble. Estàtua de la deessa Victòria a Berlín. La corona triomfal (en llatí: corona triumphalis), era una distinció honorífica que simbolitzava un reconeixement de l'estat cap al qui la rebia.
Nou!!: Escut de Milà і Corona triomfal · Veure més »
Creu de Sant Jordi
Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.
Nou!!: Escut de Milà і Creu de Sant Jordi · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Escut de Milà і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Ducat de Lorena
El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.
Nou!!: Escut de Milà і Ducat de Lorena · Veure més »
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Nou!!: Escut de Milà і Ducat de Milà · Veure més »
Escussó
L'escussó és la peça heràldica consistent en un escudet posat al centre o abisme d'un escut, de mides iguals a un terç de les d'aquest.
Nou!!: Escut de Milà і Escussó · Veure més »
Esmalt (heràldica)
En heràldica, l'esmalt és la coloració del camper de l'escut o d'una partició determinada, o el fons d'una peça, un moble o una figura.
Nou!!: Escut de Milà і Esmalt (heràldica) · Veure més »
Estendard
nau central de la catedral de Sant Patrick, de Dublín Un estendard és una bandera o senyera.
Nou!!: Escut de Milà і Estendard · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Escut de Milà і Europa · Veure més »
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Nou!!: Escut de Milà і Evangeli · Veure més »
FC Inter de Milà
LFC Inter de Milà (oficialment Football Club Internazionale Milano, comunament anomenat Internazionale (pronunciat) o simplement Inter és un club de futbol de la ciutat de Milà (Itàlia). Va ser fundat el 9 de març de 1908 sota el nom de Foot-Ball Club Internazionale Milano per quaranta-quatre dissidents del Milan Cricket & Football Club, actual AC Milan, que en aquest temps no acceptava estrangers en les seves files. L'Inter exerceix de local a l'Estadi Giuseppe Meazza (també conegut pel seu antic nom, San Siro) des de 1947, i el comparteix amb l'AC Milan. Els colors que identifiquen a l'equip són el blau amb el negre, i han estat utilitzats en els colors del seu uniforme des de 1908. Els seus rivals tradicionals són l'AC Milan, amb el qual disputa el Derbi de Milà (conegut popularment a Itàlia com el Derby della Madonnina), i la Juventus FC, amb qui s'enfronta en el denominat Derbi d'Itàlia. És un dels clubs més reeixits i amb major renom històricament d'Itàlia, d'Europa i del món. L'Inter és el segon club més reeixit del futbol italià, amb 35 títols a nivell local (19 lligues, 9 copes i 7 supercopes), sent només superat per la Juventus. A nivell internacional ha aconseguit proclamar-se campió tres vegades tant de la Copa de la UEFA com de la Lliga de Campions de la UEFA (en les temporades 1963/64, 1964/65 i 2009/10), després de la qual cosa va obtenir en les posteriors ocasions la Copa Intercontinental (posterior Copa Mundial de Clubs de la FIFA). És l'únic equip que ha participat en totes les edicions de la Serie A, competició instaurada l'any 1929. Fins al 2006 compartia aquest honor amb la Juventus, que després del Calciopoli va ser descendit administrativament a la Serie B. Un fet a destacar és que l'Inter és el primer i únic equip italià que ha aconseguit un triplet (tres títols en una mateixa temporada), en proclamar-se campió de la Serie A, Copa d'Itàlia i Lliga de Campions de la UEFA en la temporada 2009/10, a més d'aconseguir un quintuplet (guanyant també la Supercopa d'Itàlia i el Mundial de Clubs), aconseguint aquesta fita el 2010. D'acord amb les estadístiques realitzades per la Federació Internacional d'Història i Estadística de Futbol (IFFHS), l'Inter és el tercer millor equip italià i sisè millor d'Europa del, i el millor club italià i el cinquè millor del futbol europeu del. A més d'estar situat en el sisè lloc de la classificació històrica del rànquing mundial de clubs, on es triaven als millors clubs del món des de l'1 de gener de 1991 fins al 31 de desembre de 2009. Cal destacar també que segons la classificació anual de clubs realitzada per la mateixa entitat, ha estat el millor equip del futbol mundial en els anys 1998 i 2010. L'equip és el catorzè més valuós del món, en tenir un valor de 401 milions $, d'acord amb la revista Forbes. És un dels clubs més populars del món, ja que segons un estudi realitzat el 2010, l'Internazionale és el vuitè club amb més seguidors d'Europa. I d'acord amb una enquesta elaborada per l'Institut Estadístic Demos en el mes de setembre de 2012, del total d'afeccionats al futbol a Itàlia, l'Inter és el tercer club amb major quantitat d'afeccionats, després de la Juventus i l'AC Milan, amb el 14,5% del total. També cal destacar que el club va formar part com a membre fundador de l'Associació de Clubs Europeus (antic G-14), grup compost pels catorze clubs més poderosos i influents tant econòmicament com esportivament d'Europa.
Nou!!: Escut de Milà і FC Inter de Milà · Veure més »
Feix romà
'''Feix romà''' El feix (en llatí fasces) era, a l'antiga Roma, un conjunt de varetes en forma de paquet cilíndric lligat amb cintes de cuir vermell, que contenien una destral (securis) que emergia entre les varetes.
Nou!!: Escut de Milà і Feix romà · Veure més »
Feixisme italià
Mussolini, líder del feixisme. ''fasces'' romà era l'emblema del ''Partito Nazionale Fascista''. En aquest emblema, sobre la bandera i amb les sigles. El feixisme italià és una ideologia de caràcter dictatorial que es va desenvolupar a Itàlia després de la crisi social i econòmica, marcada per les minses compensacions aconseguides en finalitzar la Gran Guerra i la crisi econòmica de la Gran Depressió.
Nou!!: Escut de Milà і Feixisme italià · Veure més »
Gallarate
Gallarate és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la província de Varese.
Nou!!: Escut de Milà і Gallarate · Veure més »
Gonfanó
Gonfanó de l'ajuntament de Catanzaro (Sicília) El gonfanó o gamfanó o gamfaró del germànic fràncic gundfano, compost de gund (‘combat’) i fano (‘bandera’), era, a l'edat mitjana, una bandera o estendard usat com a insígnia de guerra.
Nou!!: Escut de Milà і Gonfanó · Veure més »
Gules
Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.
Nou!!: Escut de Milà і Gules · Veure més »
Heràldica
XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.
Nou!!: Escut de Milà і Heràldica · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Escut de Milà і Imperi Austríac · Veure més »
Joan Galeàs Visconti
Joan Galeàs Visconti (en italià: Gian Galeazzo Visconti) (Melegnano, Senyoriu de Milà - Pavia, Ducat de Milà, 1402) fou un governant milanès, inicialment senyor de Milà l'any 1385.
Nou!!: Escut de Milà і Joan Galeàs Visconti · Veure més »
Lliga Llombarda
miniatura La Lliga Llombarda va ser una aliança establerta l'1 de desembre de 1167 entre ciutats del nord d'Itàlia per tal de combatre la política de l'emperador Frederic I, que pretenia augmentar el poder del Sacre Imperi Romà al Regne d'Itàlia.
Nou!!: Escut de Milà і Lliga Llombarda · Veure més »
Lodi
Lodi (pronunciat) (en llombard Lòd, pronunciat lɔt o lot) és un municipi italià, capital de la província de Lodi, a la regió de la Llombardia.
Nou!!: Escut de Milà і Lodi · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Escut de Milà і Milà · Veure més »
Monza (ciutat d'Itàlia)
Monza (en llombard Monscia, pronunciat localment ˈmonʃa, en milanès ˈmunʃa) és un municipi italià de la regió de la Llombardia.
Nou!!: Escut de Milà і Monza (ciutat d'Itàlia) · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Escut de Milà і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Or (heràldica)
Representacions de l'or Lor és un esmalt daurat usat en heràldica.
Nou!!: Escut de Milà і Or (heràldica) · Veure més »
Partició (heràldica)
En heràldica, s'anomena partició la divisió regular en diverses zones geomètriques d'un camper, d'una càrrega o d'un element d'una partició precedent.
Nou!!: Escut de Milà і Partició (heràldica) · Veure més »
Pau de Constança
Monumento conmemorativo de la Paz de Constanza en la fuente Kaiserbrunnen de esa ciudad. La Pau de Constança de 1183 va ser el tractat firmat a la ciutat de Constança entre l'emperador Frederic I Barbaroja i les ciutats de la Lliga Llombarda.
Nou!!: Escut de Milà і Pau de Constança · Veure més »
Província de Milà
La província de Milà és una antiga província de la regió de la Llombardia a Itàlia.
Nou!!: Escut de Milà і Província de Milà · Veure més »
Regne Llombardovènet
El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.
Nou!!: Escut de Milà і Regne Llombardovènet · Veure més »
Roure
El terme roure (o aglaner, aglanera i glaner) pot ser usat per a referir-se a diverses espècies d'arbres del gènere Quercus que tenen la fulla caduca (o marcescent).
Nou!!: Escut de Milà і Roure · Veure més »
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Nou!!: Escut de Milà і Sant Jordi · Veure més »
Sforza
Muzio Attendolo, fundador de la dinastia. Els Sforza, també coneguts amb el nom de Dinastia Sforza o Casa de Sforza, fou una família noble italiana del Renaixement que foren titulars del Ducat de Milà entre 1450 i 1535.
Nou!!: Escut de Milà і Sforza · Veure més »
Sinople
Representacions del sinople El sinople (del sinople i aquest nom de l'antiga ciutat de Sinope) és el color verd en heràldica.
Nou!!: Escut de Milà і Sinople · Veure més »
Timbre
En heràldica, un timbre és un símbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin és el grau de noblesa de la família o de la població.
Nou!!: Escut de Milà і Timbre · Veure més »
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Nou!!: Escut de Milà і Unificació italiana · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Escut de Milà і Venècia · Veure més »
Visconti
Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.
Nou!!: Escut de Milà і Visconti · Veure més »
1183
El 1183 (MCLXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Escut de Milà і 1183 · Veure més »
1395
Sense descripció.
Nou!!: Escut de Milà і 1395 · Veure més »
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Escut de Milà і 1450 · Veure més »
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Escut de Milà і 19 de març · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Escut de Milà і 1934 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: Escut de Milà і 1944 · Veure més »
