Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Enllaç químic

Índex Enllaç químic

Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.

101 les relacions: Adolph Wilhelm Hermann Kolbe, Aigua, Aleksandr Bútlerov, Amoníac, Argó, Argent, Benzè, Bioquímica, Bipiràmide triangular, Carboni, Càrrega elèctrica, Ciència bàsica, Clor, Clorur d'hidrogen, Clorur de sodi, Compost iònic, Compost químic, Conductivitat elèctrica, Conductivitat tèrmica, Conductor elèctric, Configuració electrònica, Coure, Criptó, Densitat de càrrega, Dipol elèctric, Dissolvent, Doble enllaç, Ductilitat, Duresa, Edward Frankland, Edward Teller, Electró, Electró de valència, Electronegativitat, Element químic, Energia d'enllaç, Enllaç carboni-nitrogen, Enllaç covalent, Enllaç iònic, Enllaç metàl·lic, Enllaç per pont d'hidrogen, Espècie química, Estructura de Lewis, Ferro, Fluorur de calci, Forces de dispersió de London, Forces de van der Waals, Fragilitat, Friedrich August Kekulé, Fritz Wolfgang London, ..., Gas, Gas noble, Gasolina, Geometria molecular, Gilbert Newton Lewis, Heli, Hibridació d'orbitals, Hidrocarbur, Hidrogen, Ió (àtom), Interferència (propagació d'ones), Irving Langmuir, Johannes Diderik van der Waals, Linus Carl Pauling, Longitud d'enllaç, Matèria, Metall, Metà, Metre, Moment dipolar d'enllaç, Núvol electrònic, Neó, Nitrogen, Nivell d'energia, No-metall, Octàedre, Or, Orbital molecular, Paramagnetisme, Potassi, Punt de fusió, Química, Radi atòmic, Reacció química, Regla de l'octet, Ressonància (química), Sòlid, Sodi, Solució química, Taula periòdica, Teoria d'enllaç de valència, Teoria de repulsió de parells electrònics de la capa de valència, Teoria dels orbitals moleculars, Tetràedre, Triangle equilàter, Triple enllaç, Walter Heitler, Xarxa de Bravais, Xenó, Zinc, 1930. Ampliar l'índex (51 més) »

Adolph Wilhelm Hermann Kolbe

Adolph Wilhelm Hermann Kolbe (Elliehausen, 27 de setembre de 1818 - Leipzig, 25 de novembre de 1884) va ser un reconegut químic alemany.

Nou!!: Enllaç químic і Adolph Wilhelm Hermann Kolbe · Veure més »

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Enllaç químic і Aigua · Veure més »

Aleksandr Bútlerov

Aleksandr Mikhàilovitx Bútlerov (en rus Александр Михайлович Бутлеров), nascut el 15 de setembre de 1828 a Txístopol, província de Kazan, Imperi rus, i traspassat el 17 s'agost de 1886 a Butlerovka, prop de Kazan, fou un químic rus i un dels creadors de la teoria de la química estructural juntament amb Archibald Scott Couper i Friederich August Kekulé.

Nou!!: Enllaç químic і Aleksandr Bútlerov · Veure més »

Amoníac

Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.

Nou!!: Enllaç químic і Amoníac · Veure més »

Argó

Largó és l'element químic de símbol Ar i nombre atòmic 18.

Nou!!: Enllaç químic і Argó · Veure més »

Argent

Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.

Nou!!: Enllaç químic і Argent · Veure més »

Benzè

El benzè o benzéBenzé en pronúncia occidental i benzè en pronúncia oriental en química, és un hidrocarbur cíclic aromàtic, (de fórmula C₆H₆).

Nou!!: Enllaç químic і Benzè · Veure més »

Bioquímica

Molècula d'hemoglobina La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.

Nou!!: Enllaç químic і Bioquímica · Veure més »

Bipiràmide triangular

En geometria, la bipiràmide triangular és un dels noranta-dos sòlids de Johnson (J₁₂).

Nou!!: Enllaç químic і Bipiràmide triangular · Veure més »

Carboni

El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.

Nou!!: Enllaç químic і Carboni · Veure més »

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.

Nou!!: Enllaç químic і Càrrega elèctrica · Veure més »

Ciència bàsica

Les ciències bàsiques, ciències fonamentals o ciències pures en la ciència, descriuen les forces dels objectes, les relacions entre si i les lleis que les regeixen, de tal manera que tots els altres fenòmens poden estar en principi derivats d'aquestes seguint la lògica del reduccionisme científic.

Nou!!: Enllaç químic і Ciència bàsica · Veure més »

Clor

El clor és un element químic de nombre atòmic 17 situat en el grup dels halògens (grup 17) de la taula periòdica dels elements.

Nou!!: Enllaç químic і Clor · Veure més »

Clorur d'hidrogen

El clorur d'hidrogen és un compost covalent format per molècules diatòmiques amb un àtom d'hidrogen i un de clor, de fórmula HCl, que a temperatura ambient es troba en estat gasós.

Nou!!: Enllaç químic і Clorur d'hidrogen · Veure més »

Clorur de sodi

El clorur de sodi (antigament clorur sòdic), és un compost químic binari, de naturalesa iònica, constituït per cations sodi i anions clorur, la qual fórmula química és NaCl.

Nou!!: Enllaç químic і Clorur de sodi · Veure més »

Compost iònic

Estructura d'un cristall de clorur de sodi, un exemple típic de compost iònic. Les esferes porpres són cations de sodi, i les verdes són anions de clor. Un compost iònic és un compost químic format per dues substàncies amb una diferència significativa d'electronegativitat.

Nou!!: Enllaç químic і Compost iònic · Veure més »

Compost químic

Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.

Nou!!: Enllaç químic і Compost químic · Veure més »

Conductivitat elèctrica

La conductivitat elèctrica és una mesura de la capacitat d'un material de deixar passar el corrent elèctric, la seva aptitud per deixar circular lliurement les càrregues elèctriques.

Nou!!: Enllaç químic і Conductivitat elèctrica · Veure més »

Conductivitat tèrmica

Diferències en la conductivitat tèrmica demostrades per la fosa de neu a les llambordes. La conductivitat tèrmica (simbolitzada λ o k) és la mesura de la facilitat amb la qual la calor passa a través d'un material i depèn únicament de la natura del material i no de la seva forma.

Nou!!: Enllaç químic і Conductivitat tèrmica · Veure més »

Conductor elèctric

aïllants i posats dins d'un tub (més aïllant) Un conductor elèctric és un material físic que permet amb facilitat el trànsit de càrregues elèctriques pel seu interior.

Nou!!: Enllaç químic і Conductor elèctric · Veure més »

Configuració electrònica

440x440px La configuració electrònica és la distribució dels electrons en els orbitals atòmics al voltant del nucli atòmic d'un àtom o en els orbitals moleculars d'una molècula.

Nou!!: Enllaç químic і Configuració electrònica · Veure més »

Coure

El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.

Nou!!: Enllaç químic і Coure · Veure més »

Criptó

El criptó és l'element químic de símbol Kr i nombre atòmic 36.

Nou!!: Enllaç químic і Criptó · Veure més »

Densitat de càrrega

La densitat de càrrega lineal, superficial o volúmica és la quantitat de càrrega elèctrica que hi ha en una línia, superfície o un volum.

Nou!!: Enllaç químic і Densitat de càrrega · Veure més »

Dipol elèctric

En física, un dipol (del grec antic, δίς (dis), «dues vegades»; πόλος (polos), «eix») és un fenomen electromagnètic que es produeix de dues maneres.

Nou!!: Enllaç químic і Dipol elèctric · Veure més »

Dissolvent

Molècules d'aigua (dissolvent polar) solvatant un ió de sodi(+1). Un dissolvent o solvent és aquella substància que permet la dispersió d'una altra, el solut, en el seu si.

Nou!!: Enllaç químic і Dissolvent · Veure més »

Doble enllaç

Un doble enllaç en química és un enllaç químic entre dos elements químics que impliquen quatre enllaços d'electrons en lloc dels dos usuals en els enllaços simples.

Nou!!: Enllaç químic і Doble enllaç · Veure més »

Ductilitat

Esquema de la resposta d'una barra cilíndrica de metall a una força de tracció de sentit oposat als seus extrems.(a) Fractura fràgil(b) Fractura dúctil(c) Fractura totalment dúctil La ductilitat és la propietat que presenten alguns metalls i aliatges quan, sota l'acció d'una força, poden estirar-se sense trencar-se i formar així filferros o fils.

Nou!!: Enllaç químic і Ductilitat · Veure més »

Duresa

La duresa és una propietat d'un material sòlid que indica la resistència que oposa la seva superfície a ser deformada per força causada per un altre cos en contacte directe; una definició similar és que la duresa mesura la resistència que oposa una substància a ser ratllada.

Nou!!: Enllaç químic і Duresa · Veure més »

Edward Frankland

Edward Frankland (Lancaster, Anglaterra, 18 de gener de 1825 - Golaa, Noruega, 9 d'agost de 1889), químic anglès, possiblement el de més rellevància dins la química britànica de la segona meitat del.

Nou!!: Enllaç químic і Edward Frankland · Veure més »

Edward Teller

Edward Teller (Budapest, 15 de gener de 1908 - Stanford, Estats Units, 9 de setembre de 2003), fou un físic d'origen hongarès, naturalitzat estatunidenc a partir de 1941, país al qual havia emigrat el 1935 fugint de les persecucions de l'Alemanya de Hitler.

Nou!!: Enllaç químic і Edward Teller · Veure més »

Electró

L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Nou!!: Enllaç químic і Electró · Veure més »

Electró de valència

Quatre enllaços covalents. El carboni té 4 electrons de valència. Els electrons de valència o la capa de valència, són els electrons que es troben en l'últim nivell d'energia de l'àtom que són els de més externs i de gran energia, i que participen en la formació d'enllaços químics.

Nou!!: Enllaç químic і Electró de valència · Veure més »

Electronegativitat

Mapa de potencial electroestàtic d’una molècula d’aigua, on l’àtom d’oxigen té una càrrega més negativa (vermella) que els àtoms d’hidrogen positius (blaus) L'electronegativitat és una magnitud química que mesura la força d'atracció que exerceix un àtom sobre els electrons d'un altre àtom en un enllaç químic.

Nou!!: Enllaç químic і Electronegativitat · Veure més »

Element químic

La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.

Nou!!: Enllaç químic і Element químic · Veure més »

Energia d'enllaç

Animació de la dissociació d'una molècula diatòmica AB en dos àtoms, A i B. L'energia d'enllaç és el valor mitjà de les energies de dissociació de l'enllaç en fase gasosa (normalment a una temperatura de 298 K) per a tots els enllaços del mateix tipus dins de la mateixa espècie química.

Nou!!: Enllaç químic і Energia d'enllaç · Veure més »

Enllaç carboni-nitrogen

Un enllaç carboni-nitrogen és un enllaç covalent entre el carboni i el nitrogen i és un dels enllaços més abundants en la química orgànica i la bioquímica.

Nou!!: Enllaç químic і Enllaç carboni-nitrogen · Veure més »

Enllaç covalent

Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.

Nou!!: Enllaç químic і Enllaç covalent · Veure més »

Enllaç iònic

Esquema de l'enllaç iònic en el clorur de sodi Estructura d'un cristall de fluorur d'argent L'enllaç iònic és un dels tres tipus d'enllaç químic habituals.

Nou!!: Enllaç químic і Enllaç iònic · Veure més »

Enllaç metàl·lic

En l'enllaç metàl·lic alguns electrons es mouen entre els àtoms amb facilitat Un enllaç metàl·lic és una mena d'enllaç químic típic dels elements metàl·lics i que es dona entre elements d'electronegativitat iguals o baixes.

Nou!!: Enllaç químic і Enllaç metàl·lic · Veure més »

Enllaç per pont d'hidrogen

Enllaç per pont d'hidrogen entre molècules d'aigua simbolitzat amb línies discontínues Un enllaç per pont d'hidrogen és una forma d'associació entre un àtom electronegatiu i un àtom d'hidrogen enllaçat amb enllaç covalent a un segon àtom relativament electronegatiu.

Nou!!: Enllaç químic і Enllaç per pont d'hidrogen · Veure més »

Espècie química

En química, el terme espècie química s'usa comunament per a referir-se de forma genèrica a àtoms, molècules, ions, radicals, etc.

Nou!!: Enllaç químic і Espècie química · Veure més »

Estructura de Lewis

Estructura de Lewis de l'aigua Les estructures de Lewis són diagrames que mostren l'enllaç entre els àtoms de la molècula i els parells d'electrons que hi ha.

Nou!!: Enllaç químic і Estructura de Lewis · Veure més »

Ferro

El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.

Nou!!: Enllaç químic і Ferro · Veure més »

Fluorur de calci

El fluorur de calci, CaF₂, és un compost químic inorgànic iònic format per cations calci, Ca2+ i anions fluorur, F-.

Nou!!: Enllaç químic і Fluorur de calci · Veure més »

Forces de dispersió de London

Cel·la unitat d'un cristall de iode on les molècules de diiode, I₂, es troben enllaçades mitjançant forces de dispersió Neu carbònica, diòxid de carboni sòlid gràcies a les forces de London Les forces de dispersió de London són forces intermoleculars febles que sorgeixen de forces interactives entre dipols temporals en molècules sense moment dipolar permanent.

Nou!!: Enllaç químic і Forces de dispersió de London · Veure més »

Forces de van der Waals

Representació esquemàtica de la força d'atracció dipol-dipol en dues molècules de clorur d'hidrogen, HCl, (línia discontínua). Les forces de van der Waals són forces atractives o repulsives febles entre entitats moleculars, o entre grups dins d'una mateixa entitat molecular, diferents de les de formació d'enllaç químic (covalent, iònic o metàl·lic) o de les interaccions electroestàtiques entre ions o grups d'ions i molècules neutres.

Nou!!: Enllaç químic і Forces de van der Waals · Veure més »

Fragilitat

La fragilitat és la propietat d'un material de trencar-se amb facilitat.

Nou!!: Enllaç químic і Fragilitat · Veure més »

Friedrich August Kekulé

Friedrich August Kekulé (Darmstadt, 1829 – Bonn, 1896) fou un químic orgànic alemany considerat el creador de la teoria estructural i un dels grans fundadors de la química orgànica moderna.

Nou!!: Enllaç químic і Friedrich August Kekulé · Veure més »

Fritz Wolfgang London

Fritz Wolfgang London (7 març 1900, Breslau, Alemanya, actualment Wrocław, Polònia — 30 març 1954, Durham, Carolina del Nord, EUA) fou un destacat físic alemany, nacionalitzat estatunidenc, que realitzà importants treballs en el camps de la química quàntica i en els fenòmens quàntics macroscòpics com són la superconductivitat i la superfluïdesa.

Nou!!: Enllaç químic і Fritz Wolfgang London · Veure més »

Gas

Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.

Nou!!: Enllaç químic і Gas · Veure més »

Gas noble

Els gasos nobles són un grup d'elements químics que tenen propietats similars.

Nou!!: Enllaç químic і Gas noble · Veure més »

Gasolina

Gasolina Una gasolinera La gasolina o benzina (o encara essència) és una barreja d'hidrocarburs derivada del petroli que s'utilitza com a combustible en motors de combustió interna.

Nou!!: Enllaç químic і Gasolina · Veure més »

Geometria molecular

molècula d'aigua La geometria molecular o estructura molecular és la disposició tridimensional dels àtoms que formen una molècula.

Nou!!: Enllaç químic і Geometria molecular · Veure més »

Gilbert Newton Lewis

Gilbert Newton Lewis, ForMemRS, (1875 – 1946) fou un químic físic nord-americà conegut pel descobriment de l'enllaç covalent i el seu concepte de parell d'electrons, les estructures de Lewis i altres contribucions a la teoria de l'enllaç de valència que han donat forma a les teories modernes dels enllaços químics.

Nou!!: Enllaç químic і Gilbert Newton Lewis · Veure més »

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Nou!!: Enllaç químic і Heli · Veure més »

Hibridació d'orbitals

Una hibridació d'orbitals és una combinació lineal d'orbitals atòmics que pertanyen a un mateix àtom amb l'objectiu de crear-ne uns altres, els orbitals híbrids, que permeten explicar les geometries observades de les molècules i les forces dels enllaços.

Nou!!: Enllaç químic і Hibridació d'orbitals · Veure més »

Hidrocarbur

En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix completament d'hidrogen i carboni.

Nou!!: Enllaç químic і Hidrocarbur · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Enllaç químic і Hidrogen · Veure més »

Ió (àtom)

304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.

Nou!!: Enllaç químic і Ió (àtom) · Veure més »

Interferència (propagació d'ones)

Interferència de dues fonts en una cubeta d'ones En física, la interferència és un fenomen en el qual dues ones se sobreposen i, com a resultat, formen una ona d'amplitud major o menor.

Nou!!: Enllaç químic і Interferència (propagació d'ones) · Veure més »

Irving Langmuir

Irving Langmuir (Nova York, EUA, 1881 - Falmouth, 1957) fou un físic i químic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1932.

Nou!!: Enllaç químic і Irving Langmuir · Veure més »

Johannes Diderik van der Waals

Johannes Diderik van der Waals (Leiden, Països Baixos 1837 - Amsterdam, Països Baixos 1923) fou un professor i físic neerlandès, guanyador del Premi Nobel de Física l'any 1910 pel seu treball sobre l’equació d'estat de gasos i líquids.

Nou!!: Enllaç químic і Johannes Diderik van der Waals · Veure més »

Linus Carl Pauling

Linus Carl Pauling (Portland, EUA 1901 - Big Sur, 1994) va ser un químic, bioquímic, enginyer químic, activista per la pau i escriptor estatunidenc.

Nou!!: Enllaç químic і Linus Carl Pauling · Veure més »

Longitud d'enllaç

Definició gràfica de longitud d'enllaç ''d'', radi covalent ''rcov'' i radi de van der Waals ''rvdW''. La longitud d'enllaç o distància d'enllaç és la longitud mitjana entre els nuclis de dos àtoms units mitjançant un enllaç covalent en una molècula.

Nou!!: Enllaç químic і Longitud d'enllaç · Veure més »

Matèria

La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.

Nou!!: Enllaç químic і Matèria · Veure més »

Metall

pàgines.

Nou!!: Enllaç químic і Metall · Veure més »

Metà

El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.

Nou!!: Enllaç químic і Metà · Veure més »

Metre

El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.

Nou!!: Enllaç químic і Metre · Veure més »

Moment dipolar d'enllaç

El moment dipolar d'enllaç o moment d'enllaç fa servir la idea del moment dipolar elèctric per mesurar la polaritat d'un enllaç químic dins una molècula.

Nou!!: Enllaç químic і Moment dipolar d'enllaç · Veure més »

Núvol electrònic

Un núvol electrònic o nigul electrònic (en anglès: electron cloud) és el conjunt d'electrons que, en un tub electrònic, ocupen una zona de l'espai interelectròdic al voltant del càtode incandescent i provoquen, així, l'aparició d'una càrrega espacial.

Nou!!: Enllaç químic і Núvol electrònic · Veure més »

Neó

El neó és un element químic de nombre atòmic 10 i símbol Ne.

Nou!!: Enllaç químic і Neó · Veure més »

Nitrogen

El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Nou!!: Enllaç químic і Nitrogen · Veure més »

Nivell d'energia

Fig.1 Nivells d'energia Un nivell d'energia o nivell energètic és una quantitat estable d'energia, que un sistema físic pot tenir; el terme s'utilitza més comunament fent referència a la configuració electrònica d'electrons, en àtoms o molècules.

Nou!!: Enllaç químic і Nivell d'energia · Veure més »

No-metall

Els no-metalls són devuit elements químics que presenten propietats força diferents de les dels metalls.

Nou!!: Enllaç químic і No-metall · Veure més »

Octàedre

Octàedre regular Octàedre no regular (cúpula triangular) Un octàedre o octaedre (ambdues variants són acceptades); del llatí octaedros, i del grec oktáedros) és un poliedre compost de vuit cares, sis vèrtexs i dotze arestes. Un octàedre regular és un sòlid platònic compost de vuit cares, cada una de les quals és un triangle equilàter quatre de les quals es troben en cada vèrtex. L'octàedre regular és una classe especial d'antiprisma triangular i de bipiràmide quadrada.

Nou!!: Enllaç químic і Octàedre · Veure més »

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Nou!!: Enllaç químic і Or · Veure més »

Orbital molecular

Orbital molecular σ enllaçant de la molècula d'hidrogen, H₂ Orbital molecular σ* antienllaçant de la molècula d'hidrogen, H₂ S'anomena orbital molecular a cadascuna de les funcions d'ona, solució de l'equació de Schrödinger, associades a un electró que forma part d'una molècula.

Nou!!: Enllaç químic і Orbital molecular · Veure més »

Paramagnetisme

El paramagnetisme és la tendència dels moments magnètics lliures (espín o orbitals) a alinear-se paral·lelament a un camp magnètic.

Nou!!: Enllaç químic і Paramagnetisme · Veure més »

Potassi

El potassi és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és K (del neollatí kalium) i el nombre atòmic del qual és 19.

Nou!!: Enllaç químic і Potassi · Veure més »

Punt de fusió

°C). El punt de fusió d'un material és la temperatura a la qual aquest material comença a canviar el seu estat de sòlid a líquid a una determinada pressió; és a dir, és el punt en què les seves molècules adquireixen una mobilitat suficient per trencar els lligams elèctrics i s'escampen lliurement.

Nou!!: Enllaç químic і Punt de fusió · Veure més »

Química

La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.

Nou!!: Enllaç químic і Química · Veure més »

Radi atòmic

El radi atòmic de l'hidrogen és la meitat de la distància entre els nuclis de dos àtoms d'hidrogen adjacents. El radi atòmic és la meitat de la distància entre els nuclis dels àtoms veïns idèntics en la forma sòlida d'un element.

Nou!!: Enllaç químic і Radi atòmic · Veure més »

Reacció química

Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.

Nou!!: Enllaç químic і Reacció química · Veure més »

Regla de l'octet

Estructures de Lewis d'alguns elements amb la representació dels electrons de la capa de valència i dos composts on l'O compleix la regla de l'octet La regla de l'octet fou enunciada pel químic nord-americà Gilbert Newton Lewis (1875-1946) l'any 1916 i diu: Els gasos nobles (He, Ne, Ar, Kr, Xe, Rn) estan ubicats a l'extrem dret de la taula periòdica i són inerts, o sigui que és molt difícil que reaccionin amb un altre element.

Nou!!: Enllaç químic і Regla de l'octet · Veure més »

Ressonància (química)

Estructures ressonants del naftalèLa ressonància és una propietat que tenen unes certes substàncies de no poder ser representades per una única fórmula d'estructura de tipus convencional que sigui capaç de definir-ne les propietats d'una forma característica.

Nou!!: Enllaç químic і Ressonància (química) · Veure més »

Sòlid

Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.

Nou!!: Enllaç químic і Sòlid · Veure més »

Sodi

El sodi és l'element químic de símbol Na i nombre atòmic 11.

Nou!!: Enllaç químic і Sodi · Veure més »

Solució química

Preparació d'una solució d'aigua i sal En química, una solució o dissolució (del llatí disolutio) és una mescla o barreja homogènia a nivell molecular de dues o més substàncies pures que no reaccionen entre si.

Nou!!: Enllaç químic і Solució química · Veure més »

Taula periòdica

upright.

Nou!!: Enllaç químic і Taula periòdica · Veure més »

Teoria d'enllaç de valència

Formació d'un enllaç simple Cl-Cl mitjançant la compartició de dos electrons aportats un per cada àtom de clor, segons Lewis La teoria d'enllaç de valència (TEV) és una de les dues teories bàsiques, juntament amb la teoria dels orbitals moleculars (TOM) que empren la mecànica quàntica per descriure l'enllaç covalent.

Nou!!: Enllaç químic і Teoria d'enllaç de valència · Veure més »

Teoria de repulsió de parells electrònics de la capa de valència

La teoria de repulsió de parells d'electrons de la capa de valència, teoria RPECV simplificada, o teoria VSEPR per les seves sigles en anglès (Valence Shell Electron Pair Repulsion theory) és una teoria de la química que hom empra per predir la geometria molecular a partir de les repulsions electroestàtiques entre els parells d'electrons que formen els enllaços covalents o que ocupen un orbital no enllaçant.

Nou!!: Enllaç químic і Teoria de repulsió de parells electrònics de la capa de valència · Veure més »

Teoria dels orbitals moleculars

Enllaç sigma d'orbitals atòmics. Exemple de la teoria dels orbitals moleculars en una molècula d'hidrogen. En química, la teoria dels orbitals moleculars (TOM), és un mètode per a determinar l'estructura molecular en la qual els electrons no estan assignats a enllaços individuals entre àtoms, sinó que prenen un moviment que està sota la influència dels nuclis de tota la molècula.

Nou!!: Enllaç químic і Teoria dels orbitals moleculars · Veure més »

Tetràedre

Un tetràedre o tetraedre (ambdues variants són acceptades) és un políedre que té quatre cares.

Nou!!: Enllaç químic і Tetràedre · Veure més »

Triangle equilàter

Un triangle equilàter és una figura geomètrica plana limitada per tres segments rectes d'igual longitud.

Nou!!: Enllaç químic і Triangle equilàter · Veure més »

Triple enllaç

En química, el triple enllaç és un enllaç químic entre dos elements químics que compren sis electrons d'enllaç en comptes dels dos usuals en un enllaç covalent.

Nou!!: Enllaç químic і Triple enllaç · Veure més »

Walter Heitler

Heinrich Walter Heitler (Karlsruhe, 2 de gener de 1904 - Zúric, 15 de novembre de 1981) fou un físic alemany que va realitzar contribucions a l'electrodinàmica quàntica i la teoria quàntica de camps.

Nou!!: Enllaç químic і Walter Heitler · Veure més »

Xarxa de Bravais

En geometria i cristal·lografia les xarxes de Bravais, estudiades per Auguste Bravais, són una disposició regular de punts discrets - anomenats nodes - l'estructura dels quals és invariant sota translacions.

Nou!!: Enllaç químic і Xarxa de Bravais · Veure més »

Xenó

El xenó és l'element químic de símbol Xe i nombre atòmic 54.

Nou!!: Enllaç químic і Xenó · Veure més »

Zinc

El zinc o zencEspecialment quan es presenta en forma de làmines.

Nou!!: Enllaç químic і Zinc · Veure més »

1930

;Països Catalans.

Nou!!: Enllaç químic і 1930 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Combinació química, Enllaç Químic, Enllaços químics.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »