Accés més ràpid que el navegador!
55 les relacions: Accident vascular cerebral, Acte de fe, Ajuntament de Madrid, Alfons XIII d'Espanya, Anticlericalisme a Espanya, Antoni Maura i Montaner, Antonio Cánovas del Castillo, Associació de la Premsa de Madrid, Álvaro de Albornoz, Biblioteca Nacional d'Espanya, Carles Maria Isidre de Borbó, Catolicisme, Clericalisme, Conservadorisme, Dictadura de Primo de Rivera, Eduardo Sojo, El País (1887-1921), El Siglo Futuro, Emilio Castelar y Ripoll, Emilio Menéndez Pallarés, Espanya, Ferran VII d'Espanya, Francesc Pi i Margall, Gabriel Alomar, Gregorio Marañón y Posadillo, Guerra hispano-estatunidenca, Hermenegildo Giner de los Ríos, Inquisició, Isabel Burdiel, José Canalejas y Méndez, José Francos Rodríguez, José Nakens Pérez, Llei del Cadenat, Luis Araquistáin, Manuel Pérez Ledesma, Manuel Ruiz Zorrilla, Marcel·lí Domingo i Sanjuan, Mateu Morral i Roca, Nicolás Salmerón y Alonso, Nuevo Mundo (revista), Práxedes Mateo Sagasta, Presó Model de Madrid, Proclamació de la Segona República Espanyola, Rafael Altamira i Crevea, Ramón Pérez de Ayala, Ramiro de Maeztu, Republicanisme, Republicanisme espanyol, Restauració borbònica, Roberto Castrovido Sanz, ..., Setmana Tràgica, 10 d'abril, 1881, 1926, 6 de novembre. Ampliar l'índex (5 més) »
Accident vascular cerebral
Un accident vascular cerebral (AVC) o accident cerebrovascular, popularment anomenat atac de feridura (o en tal "s'ha ferit”), sobresang, vessament cerebral o ictus cerebral, és un episodi agut d'afectació de la circulació cerebral; es produeix una lesió irreversible en un territori cerebral a causa de la pèrdua de flux sanguini al cervell, que produeix una sèrie de símptomes i/o signes variables en funció de l'àrea cerebral afectada.
Nou!!: El Motín і Accident vascular cerebral · Veure més »
Acte de fe
XIX. Un acte de fe era una gran cerimònia costosa i multitudinària que realitzava la Inquisició als regnes hispànics en el seu moment de màxima activitat durant l'edat moderna, per a provar la seva fe no només amb paraules, però també amb actes.
Nou!!: El Motín і Acte de fe · Veure més »
Ajuntament de Madrid
LAjuntament de Madrid és la institució que s'encarrega de governar la ciutat i el municipi de Madrid.
Nou!!: El Motín і Ajuntament de Madrid · Veure més »
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Nou!!: El Motín і Alfons XIII d'Espanya · Veure més »
Anticlericalisme a Espanya
Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.
Nou!!: El Motín і Anticlericalisme a Espanya · Veure més »
Antoni Maura i Montaner
va ser un advocat i polític mallorquí.
Nou!!: El Motín і Antoni Maura i Montaner · Veure més »
Antonio Cánovas del Castillo
Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.
Nou!!: El Motín і Antonio Cánovas del Castillo · Veure més »
Associació de la Premsa de Madrid
L'Associació de la Premsa de Madrid (APM) és una associació professional de periodistes de la Comunitat de Madrid (Espanya).
Nou!!: El Motín і Associació de la Premsa de Madrid · Veure més »
Álvaro de Albornoz
Álvaro de Albornoz Liminiana (Ḷḷuarca, Astúries, 13 de juny de 1879 - Mèxic, 22 d'octubre de 1954), polític i escriptor espanyol.
Nou!!: El Motín і Álvaro de Albornoz · Veure més »
Biblioteca Nacional d'Espanya
La Biblioteca Nacional d'Espanya està situada en el número 20 del passeig de Recoletos de Madrid, compartint edifici amb el Museu Arqueològic Nacional.
Nou!!: El Motín і Biblioteca Nacional d'Espanya · Veure més »
Carles Maria Isidre de Borbó
Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).
Nou!!: El Motín і Carles Maria Isidre de Borbó · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: El Motín і Catolicisme · Veure més »
Clericalisme
Clericalisme és una posició ideològica que propaga la intromissió del clericat, principalment catòlic en els afers polítics, l'ensenyament, la recerca científica i en l'esfera privada (matrimoni, sexualitat…) de tots els ciutadans, també per qui no pertany a la fe.
Nou!!: El Motín і Clericalisme · Veure més »
Conservadorisme
El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.
Nou!!: El Motín і Conservadorisme · Veure més »
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Nou!!: El Motín і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »
Eduardo Sojo
Eduardo Sojo, Demócrito (Madrid, 1849- 1908), va ser un dibuixant espanyol, que també va treballar a Argentina.
Nou!!: El Motín і Eduardo Sojo · Veure més »
El País (1887-1921)
El País va ser un periòdic republicà espanyol que es va imprimir a Madrid entre 1887 i 1921.
Nou!!: El Motín і El País (1887-1921) · Veure més »
El Siglo Futuro
El Siglo Futuro va ser un periòdic espanyol publicat entre 1875 i 1936, defensor del carlisme, del qual segons José Andrés Gallego «va aspirar a convertir-se en el seu portaveu oficial».
Nou!!: El Motín і El Siglo Futuro · Veure més »
Emilio Castelar y Ripoll
Emilio Castelar y Ripoll (Cadis, 7 de setembre de 1832 - San Pedro del Pinatar —Múrcia—, 25 de maig de 1899), polític i escriptor espanyol, fou el quart i últim president de la Primera República Espanyola, en la seva variant federal.
Nou!!: El Motín і Emilio Castelar y Ripoll · Veure més »
Emilio Menéndez Pallarés
Emilio Menéndez Pallarés (mort a Madrid el 3 de setembre de 1927) fou un advocat i llicenciat en filosofia i lletres espanyol, conegut francmaçó i diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Nou!!: El Motín і Emilio Menéndez Pallarés · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: El Motín і Espanya · Veure més »
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Nou!!: El Motín і Ferran VII d'Espanya · Veure més »
Francesc Pi i Margall
Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) fou un polític català que va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873.
Nou!!: El Motín і Francesc Pi i Margall · Veure més »
Gabriel Alomar
* Gabriel Alomar i Esteve (Palma, 1910-1997), arquitecte i urbanista mallorquí.
Nou!!: El Motín і Gabriel Alomar · Veure més »
Gregorio Marañón y Posadillo
Gregorio Marañón y Posadillo (Madrid, 19 de maig de 1887 – ibídem, 27 de març de 1960) va ser un metge endocrí, científic, historiador, escriptor i pensador espanyol pertanyent a l'anomenada generació del 14, les obres del qual en els àmbits científic i històric van tenir una gran rellevància internacional.
Nou!!: El Motín і Gregorio Marañón y Posadillo · Veure més »
Guerra hispano-estatunidenca
La Guerra Hispano-estatunidenca, Guerra Hispano-americana o Hispano-nord-americana, que a Espanya és coneguda popularment com a Desastre del 98 o Guerra de Cuba i a Cuba com a Guerra Hispano-cubana-nord-americana, es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica el 1898.
Nou!!: El Motín і Guerra hispano-estatunidenca · Veure més »
Hermenegildo Giner de los Ríos
Hermenegildo Giner de los Ríos (Cadis 1847 - Granada, 1923) va ser un pedagog, publicista i polític espanyol vinculat a la Institución Libre de Enseñanza fundada pel seu germà Francisco, diputat per Barcelona a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Nou!!: El Motín і Hermenegildo Giner de los Ríos · Veure més »
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Nou!!: El Motín і Inquisició · Veure més »
Isabel Burdiel
Isabel Maura Burdiel Bueno coneguda com a Isabel Burdiel (Badajoz, 1958) és una historiadora espanyola, catedràtica de la Universitat de València.
Nou!!: El Motín і Isabel Burdiel · Veure més »
José Canalejas y Méndez
José Canalejas y Méndez (Ferrol, La Corunya, 31 de juliol de 1854-Madrid, 12 de novembre de 1912) va ser un advocat i polític regeneracionista i liberal espanyol.
Nou!!: El Motín і José Canalejas y Méndez · Veure més »
José Francos Rodríguez
MNAC). José Francos Rodríguez (Madrid, 5 d'abril de 1862 - 13 de juliol de 1931), periodista, escriptor, mèdic i polític espanyol.
Nou!!: El Motín і José Francos Rodríguez · Veure més »
José Nakens Pérez
José Nakens Pérez (Sevilla, 21 de novembre de 1841 – Madrid, 12 de novembre 1926) fou un periodista i escriptor espanyol.
Nou!!: El Motín і José Nakens Pérez · Veure més »
Llei del Cadenat
José Canalejas, promotor de la Llei del Cadenat La Llei del Cadenat (del castellà Ley del Candado), és el terme col·loquial, que també empra la historiografia, per designar una llei de desembre de 1910, promoguda pel president espanyol, José Canalejas, que prohibia que durant dos anys s'establissin noves congregacions religioses.
Nou!!: El Motín і Llei del Cadenat · Veure més »
Luis Araquistáin
Luis Araquistáin Quevedo (Santander, 18 de juny de 1886 - Ginebra, 8 d'agost de 1959) va ser un escriptor i polític espanyol.
Nou!!: El Motín і Luis Araquistáin · Veure més »
Manuel Pérez Ledesma
va ser un catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Madrid.
Nou!!: El Motín і Manuel Pérez Ledesma · Veure més »
Manuel Ruiz Zorrilla
Manuel Ruiz Zorrilla (Burgo de Osma-Ciudad de Osma, 22 de març de 1833 - Sòria, 13 de juny de 1895) va ser un polític espanyol, diputat a Corts i posteriorment ministre de Foment i de Gracia i Justícia durant el govern provisional format després de la Revolució Gloriosa de 1868, i cap de Govern amb Amadeu I. Va ser Gran Mestre del Gran Orient d'Espanya entre 1870 i 1874.
Nou!!: El Motín і Manuel Ruiz Zorrilla · Veure més »
Marcel·lí Domingo i Sanjuan
Marcel·lí Domingo i Sanjuán (Tarragona, 25 d'abril de 1884 - Tolosa, 2 de març de 1939) fou un polític i escriptor català.
Nou!!: El Motín і Marcel·lí Domingo i Sanjuan · Veure més »
Mateu Morral i Roca
Mateu Morral dibuixat a la revista russa ''Niva''. (1906) Mateu Morral Roca (Sabadell, 27 de novembre de 1879 - Torrejón de Ardoz, 2 de juny de 1906) fou un anarquista català.
Nou!!: El Motín і Mateu Morral i Roca · Veure més »
Nicolás Salmerón y Alonso
Nicolás Salmerón Alonso (Alhama la Seca (Almeria), 10 d'abril de 1838 - Pau (França), 20 de setembre de 1908), polític, escriptor i filòsof krausista, fou ministre de Justícia del govern d'Estanislau Figueras i tercer president de la Primera República Espanyola, i reprimí l'aixecament cantonal.
Nou!!: El Motín і Nicolás Salmerón y Alonso · Veure més »
Nuevo Mundo (revista)
Antiga seu de ''Nuevo Mundo'', carrer de Larra 14. Nuevo Mundo va ser una revista il·lustrada espanyola de tirada setmanal, el seu primer número fou publicat el 1894.
Nou!!: El Motín і Nuevo Mundo (revista) · Veure més »
Práxedes Mateo Sagasta
va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del consell de Ministres (1871-1872), President del Govern d'Espanya (1874-1874, 1881-1883, 1892-1895, 1897-1899 i 1902-1902) i reconegut orador.
Nou!!: El Motín і Práxedes Mateo Sagasta · Veure més »
Presó Model de Madrid
La Presó Modelo de Madrid (coneguda en l'època com a Presó Cel·lular) va ser la principal presó per a homes de Madrid durant l'últim quart del i primera meitat del en l'actual Moncloa.
Nou!!: El Motín і Presó Model de Madrid · Veure més »
Proclamació de la Segona República Espanyola
Bandera republicana hissada en el 77 aniversari de la proclamació de la República a Eibar. La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931).
Nou!!: El Motín і Proclamació de la Segona República Espanyola · Veure més »
Rafael Altamira i Crevea
Rafael Altamira i Crevea (Alacant, 10 de febrer de 1866 - Mèxic DF, 1 de juny de 1951) va ser un humanista, historiador americanista, pedagog, jurista, crític literari i escriptor valencià.
Nou!!: El Motín і Rafael Altamira i Crevea · Veure més »
Ramón Pérez de Ayala
Ramón Pérez de Ayala y Fernández del Portal (Oviedo; 9 d'agost de 1880 – Madrid; 5 d'agost de 1962) va ser un escriptor, polític i diplomàtic espanyol.
Nou!!: El Motín і Ramón Pérez de Ayala · Veure més »
Ramiro de Maeztu
MNAC). Caricatura de Ramiro de Maeztu publicada a la revista ''El Nuevo Mundo'' el 8 d'octubre de 1920. Ramiro de Maeztu y Whitney (Vitòria, 4 de maig de 1875 – Aravaca, 29 d'octubre de 1936) primer comte de Maeztu, fou un diplomàtic i escriptor basc pertanyent a la Generació del 98, assassinat en començar la Guerra Civil Espanyola, en el curs d'una de les saques que elements del bàndol republicà van efectuar al Madrid posterior al cop d'estat de juliol de 1936.
Nou!!: El Motín і Ramiro de Maeztu · Veure més »
Republicanisme
''La llibertat guiant al poble'' d'Eugène Delacroix, al·legoria republicana de la revolta i el seu lema ''Liberté, égalité, fraternité'' El republicanisme és la ideologia que propugna governar una nació com una república, és a dir, com una «cosa pública» o un afer que competeix a tota la ciutadania i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits.
Nou!!: El Motín і Republicanisme · Veure més »
Republicanisme espanyol
Grafit partidari del republicanisme espanyol a Alacant. El republicanisme espanyol ha estat un corrent de pensament persistent al llarg dels segles , i XXI, que s'ha materialitzat en diversos partits polítics de diferent signe al llarg de la història d'Espanya.
Nou!!: El Motín і Republicanisme espanyol · Veure més »
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Nou!!: El Motín і Restauració borbònica · Veure més »
Roberto Castrovido Sanz
Roberto Castrovido Sanz (Madrid, 1864 - Mèxic, 1941) fou un periodista i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i durant la Segona República Espanyola.
Nou!!: El Motín і Roberto Castrovido Sanz · Veure més »
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
Nou!!: El Motín і Setmana Tràgica · Veure més »
10 d'abril
El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.
Nou!!: El Motín і 10 d'abril · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: El Motín і 1881 · Veure més »
1926
;Països Catalans.
Nou!!: El Motín і 1926 · Veure més »
6 de novembre
El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.
Nou!!: El Motín і 6 de novembre · Veure més »
